Treball Galileu

Histria de la Fsica
La teoria de les
marees de Galileu
Facultat de Fsica
Universitat de Barcelona
Curs 2013 - 2014
Mariona Adilln
Joan Montolio Llenas
NDEX
La teoria de les marees de Galileu
Mariona Adillon
Biografia......................................................................................................... 3
Resum de la II jornada dels Dilegs............................................................5
Resum de la III jornada dels Dilegs............................................................8
Resum de la IV jornada dels Dilegs: teoria de les marees.......................11
Crtiques a la teoria...................................................................................... 17
Opini personal......................................................................................... 17
Crtica d Antonio Beltrn Mar..................................................................18
Crtica de Justiniano Casas Gonzlez.........................................................21
Rivalitat Galileu Galilei - Johannes Kepler.....................................................24
Conclusi...................................................................................................... 26
Referncies................................................................................................... 27
Biografia
Galileu Galilei (1564 1642) va ser un astrnom, matemtic i fsic

itali educat en la teoria geocntrica, que ms tard va rebutjar per
recolzar la teoria copernicana (heliocntrica) ja que li va permetre
explicar molts fenmens naturals. Es va caracteritzar per haver
millorat les observacions astronmiques utilitzant instruments (gran
2
Mariona Adillon
millora del telescopi), realitzar molts experiments i tractar dexplicar

els seus descobriments mitjanant lleis matemtiques.
Lany 1632 va escriure Dialogo sopra i due
massimi sistemi del mondo tolemaico e
copernicano, un llibre escrit en forma de dileg
entre tres personatges: Salviati (representa
lopini de Galileu, la posici cientfica i
matemtica basada en experiments i fets),
Simplicio (seguidor d Aristtil) i Sagredo
(representa la persona imparcial que escull els
millors arguments); que durant quatre dies
debaten sobre les dues concepcions rivals del
mn: la ptolomeica i la copernicana.
Figura 1 Galileu
Galilei (1564
1642)
Al llarg de lobra saprecia un clar vencedor, Salviati, que supera

sempre dialectalment i amb arguments ms ferms al representant
aristotlic, Simplicio. La posici geocntrica daquest personatge
queda constantment ridiculitzada i posada en evidncia.
Galileu donava una gran importncia a largument sobre les marees
per demostrar el moviment de la Terra. De fet, la seva intenci era
titular els Dilegs com Dileg sobre les marees. Per la Inquisici no
li va permetre. En una carta Galileu exposa els problemes que es va
trobar:
Figura 2 Portada de la primera edici

dels Dilegs
s
cert
que
no
he
aconseguit que en el ttol del
llibre sem permeti mencionar
el flux i el reflux del mar, tot i
que aquest sigui largument
principal que tracto a lobra
[...]. Crec que si el llibre
shagus titulat del flux i el
reflux hagus estat ms
avantatjs per limpressor.
Per desprs dalgun temps es
correr la veu per mitj dels
primers que lhauran llegit.
Mariona Adillon
A ms a ms, el papa va exigir que sintrodus un nou argument al

final de lobra. Finalment, Galileu va introduir aquest argument en
boca de Simplicio:
Si us interrogus als dos respecte si Du amb el seu poder infinit i
saviesa podria conferir a l'element aigua el moviment recproc que
percebem [es refereix a les marees], duna manera diferent a moure
el recipient que la cont, s, insisteixo, que respondreu que hagus
pogut i sabut fer-ho de moltes maneres, incls inconcebibles pel
nostre intellecte.
La teoria de les marees de Galileu ha estat sempre tractada com el
major error de lautor, ja que la seva explicaci estava equivocada.
Tot i aix va ser una teoria basada en les observacions experimentals
i s per aix que mereix una certa atenci i que tot i el seu error, ms
tard, grans cientfics com Albert Einstein i Stephen Hawking lhan
considerat el pare de la cincia moderna.
Mariona Adillon
Resum de la II jornada dels Dilegs
Lobjectiu de Galileu en aquesta segona jornada consisteix en

aportar proves a favor de la teoria de la rotaci dirna de la Terra, de
manera que aquesta deixi de ser considerada com esbojarrada o
impossible.
En la segona jornada, Galileu comena la defensa del moviment de
rotaci de la Terra invocant una espcie de pragmatisme de la
naturalesa: afirma que seria molt absurd que la naturalesa hagus
decidit mantenir la Terra immbil i fer girar tot lunivers al voltant de
ella amb les elevades velocitats que aix suposaria a les estrelles- en
comptes de simplement fer que la Terra revolucioni sobre si mateixa.
Seguint aquesta argumentaci, Galileu afirma que acceptar la
rotaci de la Terra permetria mantenir inalterable la proposici de que
els cossos celests que tenen una rbita amb major dimetre sn els
que major perode de revoluci tenen. Aix ho diu perqu si es
considers la Terra immbil es produiria una incongruncia consistent
en que mentre que els planetes propers tindrien perodes orbitals de
lordre danys Mart (2 anys), Jpiter (12 anys), Saturn (30 anys) en
canvi, les estrelles fixes del firmament tindrien un perode de tan sols
24 hores.
A partir daquests raonaments, el personatge de Simplicio
representant de la filosofia peripattica comena a citar un seguit
dobjeccions que, segons ell, posen en entredit la teoria de la
mobilitat terrestre. Algunes de les objeccions que presenta sn les
segents:
La Terra no es pot moure circularment ja que no es tracta dun

moviment natural i etern, sin violent i finit, ja que les parts de
la Terra es mouen en lnia recta cap al centre ho que segons
Simplicio, s un veritable moviment natural -.
Galileu en boca de Salviati- respon que el moviment vertical
dels cossos cap al centre de la Terra no pot ser considerat com
a moviment natural, ja que no s etern, doncs s finit tal i com
lexperincia demostra en observar que una vegada els cossos
cauen al terra, el moviment finalitza-; en canvi, el moviment
circular de la Terra s que es pot considerar natural, doncs no t
cap limitaci espaial.
La Terra no pot moures circularment doncs els cossos celestes

que es mouen daquesta manera presenten un moviment de
5
Mariona Adillon
retrogradaci i ,per tant, des de la Terra shauria dobservar

mutacions, canvis en la sortida i posta de les estrelles fixes,
cosa que no sobserva.
Galileu afirma que si no fos necessari imposar un doble
moviment referint-se a la retrogradaci- als cossos celestes
que tenen moviment circular de rotaci, llavors ni el mateix
Aristtil posaria traves a lhora de concebre la mobilitat de la
Terra.
Si la Terra es mogus, en llanar una bola des del cim duna

torre, shauria de veure com la bola no cau al peu de la torre,
sin en un lloc desplaat a loest de la torre ja que el suposat
moviment de rotaci terrestre t la direcci oest-est-.
Galileu argumenta que quan la bola cau des del cim de la torre,
aquesta est dotada duna composici de dos moviments:
duna banda t el moviment circular de la torre i de la Terra i tamb t el moviment vertical de caiguda. Ara b, com que el
moviment circular de la Terra ens s com a nosaltres aix
com en tots els objectes que reposen sobre la Terra-, no som
capaos de percebrel en el moviment de la bola, i per tant,
noms podem observar el moviment de caiguda.
Si acceptssim el moviment de rotaci de la Terra, cabria

preguntar-nos si ens movem grcies a un principi extern o
intern, ja que si fos per principi extern el nostre sentit del tacte
no ho nota; i si fos per principi intern, tampoc notem cap
propensi al moviment.
Galileu respon que si considerssim que el nostre moviment
amb la Terra fos degut a un principi extern a nosaltres, no
haurem perqu notar-lo, de la mateixa manera que quan
viatgem en un vaixell tampoc notem res a travs del sentit del
tacte que ens faci ser conscients de que estem en moviment, a
no ser que el vaixell es trobi amb algun obstacle. Tanmateix, si
la Terra algun cop es trobs amb algun obstacle, notarem de
bon tros cm ens havem estat movent.
Sobre que es tracts dun principi intern a nosaltres mateixos,
afirma que si tractant-se dun principi extern no hi ha
necessitat de que el notem, es pregunta per qu haurem de
notar-lo essent un principi intern.
Mariona Adillon
Sembla impossible acceptar que la Terra un cos corruptibletingui un moviment circular perpetu i etern, sense patir cap
tipus de fatiga, a diferncia dels animals i dems essers que en
moures s pateixen un cansament.
Galileu contraataca responent que no entn com es pot
preocupar tant per la fatiga de la Terra una persona que no t
cap dificultat en acceptar el moviment tremendament fatigs
de lesfera de les estrelles fixes.
Aix doncs, sobserva com en aquesta segona jornada Galileu

aporta arguments prou slids com per no deixar de banda la teoria de
la mobilitat de la Terra. A ms, en algun dels seus arguments el del
principi extern, amb lexemple del vaixell- hom es dona compte de
que Galileu est posant els ciments de la definici de sistema
inercial. Tanmateix, Galileu tamb fa s dexemples amb llanaments
de boles i projectils, que a banda dutilitzar-los en favor de la mobilitat
terrestre, tamb formen part del desenvolupament de la seva nova
fsica en comparaci a la dAristtil-.
Mariona Adillon
Resum de la III jornada dels Dilegs
En aquesta tercera jornada, Galileu vol intentar demostrar el

moviment anual de la Terra al voltant del Sol. Abans per, fa menci
sobre els descobriments de dues supernoves realitzats al 1572 i 1604,
sobre les quals hi ha un autor defensat pel personatge de Simplicioque afirma que aquestes dues noves es troben situades en el mn
sublunar, mentre que la opini de Galileu en boca de Salviati- s que
les noves es troben en el firmament amb les estrelles fixes.
Galileu, mitjanant una srie de clculs fets sobre les dades
observacionals preses per 13 astrnoms, posa en evidncia els errors
presents en els clculs de lautor defensat per Simplicio, de manera
que demostra que les noves es troben clarament ms enll de la
Lluna.
Una vegada acabada aquesta discussi, el tema de debat
consisteix en debatre lexistncia o no del moviment anual de la Terra
al voltant del Sol.
Per a comenar, Simplicio defensa que lunivers s finit prenent
com a argument el suposat moviment de rotaci de lesfera celeste,
de manera que forosament ha dexistir un centre, un centre on es
troba la Terra. Galileu respon que t ms lgica situar en aquest
suposat centre al Sol, que no pas a la Terra. Argumenta que els canvis
de brillantor i aparena observats en els planetes evidencien que la
Terra no pot estar situada en el centre de lunivers. Les observacions
de lpoca demostraven que planetes com Mart es veien ms propers
a la Terra quan es trobava en oposici al Sol, que no pas quan es
trobava en conjunci amb el Sol, moment en el qual es veia molt
allunyat. Dit aix, Galileu avisa de que una vegada acceptat aix,
shaur dacceptar tamb el moviment de rotaci dirn de la Terra; ja
que si no fos aix cada any terrestre consistiria en 6 mesos de llum i
altres 6 de foscor.
Arribats a aquest punt, Simplicio afirma que els filsofs peripattics
de lpoca consideren que les observacions fetes a travs del
telescopi estan plenes derrors i que, per tant, no sn dignes de ser
presses en consideraci. Galileu ens fa notar la hipocresia daquests
8
Mariona Adillon
filsofs quan afirma que molts dells no havien utilitzat mai un

telescopi.
A continuaci, Galileu afirma que el moviment anual de la Terra al
voltant del Sol permet explicar de manera efica el fenomen de la
retrogradaci dels planetes. Posa com a exemple la retrogradaci que
sobserva en Jpiter planeta superior- i per facilitar la comprensi de
Simplicio i de pas, del propi lector- incorpora la segent illustraci:
Figura 3 Dibuix de Galileu que utilitza per explicar la retrogradaci dels

planetes.
En aquesta figura sobserva com mentre la Terra va avanant pels

punts B-C-D-E, Jpiter vist des de la Terra- aparenta que es va
desplaant cap a lest desplaant-se pels punts p,q,r,s; ara b, un cop
la Terra passa del punt E al punt F, Jpiter sembla que experimenti un
moviment de retrogradaci cap a loest que finalitzar quan la Terra
arribi al punt I, moment en el qual Jpiter recuperar el seu moviment
natural cap a lest. Tal com sobserva en la figura, la causa daquesta
retrogradaci consisteix en lavanament que la Terra fa a Jpiter, pel
9
Mariona Adillon
fet de que la Terra t una velocitat de translaci major que Jpiter.

Aquest moviment de retrogradaci dels planetes s, per tant, un
moviment aparent, no propi dels planetes.
Galileu aporta un nou fenomen totalment explicable a travs del
moviment anual de la Terra: el moviment de les taques solars
observades a travs del telescopi pel propi Galileu. De manera molt
resumida, Galileu afirma que el moviment de la Terra al voltant del Sol
fa que des de la Terra anem veient diferents parts del Sol mentre la
Terra completa la revoluci anual; aquesta seria la causa de que en
les observacions de les taques solars saprecin canvis en les
posicions de les taques.
A continuaci Simplicio presenta una nova objecci al moviment
anual de la Terra que es basa en qu si la Terra realment es mogus a
travs de lespai al voltant del Sol, haurem de ser capaos dobservar
canvis de magnitud en les estrelles, segons si la Terra sapropa o
sallunya delles. Cosa que, segons Simplicio, no sobserva.
Galileu afirma que shan de produir dos fenmens com a
conseqncia del moviment anual de la Terra:
Una variaci en la grandria aparent de les estrelles segons

que la Terra saproximi o sallunyi delles.
Segons lpoca de lany, laltura sobre lhoritz de les estrelles

haur de ser ms o menys elevada.
Lapropament i allunyament per el qual una mateixa estrella sens

presenta ms o menys gran s imperceptible i gaireb nul a les
estrelles situades al pol de leclptica; per ser considerable a les
estrelles properes al pla de leclptica. Daltra banda, el canvi de
lelevaci sobre lhoritz ser mxim per a les estrelles situades al pol
de leclptica i mnim per a les situades sobre el mateix pla de
leclptica.
Per acabar, Galileu explica el per qu de les estacions de lany a
travs de la seva teoria heliocntrica. Diu Galileu que les estacions de
lany apareixen com a conseqncia de la inclinaci de leix de rotaci
terrestre respecte de la perpendicular a leclptica en uns 23.5 graus, i
sobretot, pel fet de que aquesta inclinaci es mant invariable durant
tot el perode de revoluci.
Aix doncs, en aquesta tercera jornada, Galileu dna un pas fort cap
endavant a lhora de demostrar com a vlida la seva teoria del
moviment anual de la Terra al voltant del Sol. Galileu aconsegueix que
10
Mariona Adillon
la seva teoria encaixi perfectament a lhora dexplicar tot un seguit de

fenmens prou evidents de lpoca tals com la retrogradaci dels
planetes i el moviment de les taques solars, i daltres ms que
evidents com s lexistncia de les estacions de lany.
Resum de la IV jornada dels Dilegs: teoria de les marees
En aquesta jornada s on els tres personatges discuteixen ms

directa i profundament sobre el flux i el reflux del mar, s a dir, les
marees.
Salviati comena introduint les marees com a conseqncia del
doble moviment de la Terra i constituint aix, una prova de la mobilitat
terrestre.
El personatge afirma que lnic fenomen sublunar que no s
indiferent per a la confirmaci o no de la mobilitat terrestre s el flux
i el reflux del mar i treu com a primera conclusi general que si la
Terra fos esttica no es produirien aquest tipus de fenmens.
En el seu raonament distingeix tres perodes diferents en les
marees:
-
Perode dirn, segons el qual les aiges pugen i baixen amb

intervals dalgunes hores.
Perode mensual, que sembla degut al moviment de la Lluna.
Perode anual, que sembla dependre del Sol.
Simplicio, en desacord amb aquesta primera conclusi general,

raona, justificant-ho amb lajuda dalgunes teories, que les marees
poden ser explicades sense necessitat dacceptar la mobilitat
terrestre.
Primer Simplicio fa s de la teoria de Marco Antonio de Dominis, un
jesuta que defensava que la Lluna movent-se pel cel, atrau i eleva les
aiges. Argument que Salviati contraresta explicant que la Lluna es
desplaa cada dia per damunt del Mediterrani i no per aix pugen les
aiges, excepte en els seus extrems orientals i a Vencia.
11
Mariona Adillon
Tamb, Simplicio, per defensar el seu pensament, comenta que hi

ha qui diu que la Lluna, amb la seva moderada calor, rarifica (fa
menys denses) les aiges i aquestes, en conseqncia, seleven. A la
qual cosa Salviati respon amb un desafiament: escalfar aigua en una
olla i posar-hi la m fins que aquesta pugi de nivell.
Finalment Simplicio raona que les marees provenen del fet que en
les profunditats dels mars i oceans, la superfcie no s uniforme i que
llavors les aiges dels llocs ms profunds, en ser ms quantioses i
pesades, desallotgen les aiges dels llocs menys profunds que, un
cop elevades, volen descendir altre cop. Aqu Salviati argumenta que
efectivament, les aiges que tenen una superfcie exterior elevada,
desallotgen a les aiges inferiors. Ara b, les aiges ms profundes
no es comporten aix, sin que un cop les aiges superiors han
desallotjat les inferiors, el mar es tranquillitza.
Un cop contrarestades les teories que ha aportat Simplicio, Salviati
exposa la seva teoria de lorigen de les marees utilitzant un smil amb
una barca que cont aigua. Les marees tenen el seu origen en el fet
de que la Terra posseeix un moviment progressiu, no uniforme sin
canviant de velocitat, unes vegades accelerant-se i frenant unes
altres.
Imaginem que una daquestes barques [que creuen plenes
daigua les llacunes de Vencia] ve amb una velocitat moderada,
portant plcidament laigua de la qual en va plena, per que desprs,
o per encallar o per altres obstacles que se li oposin, sigui
notablement alentida. No per aix laigua continguda perdr, [...] sin
que fluir cap a la proa, on pujar perceptiblement, baixant per la
part de popa. [...]. aquest efecte s indiscutible i clar i es pot
experimentar en qualsevol moment.
Aix, quan la barca accelera, laigua tendeix a acumular-se a la
popa del vaixell, mentre que quan frena, tendeix a acumular-se a la
proa, la part davantera. A ms, laigua situada al mig de la barca
experimenta pocs canvis de nivell. I explica que la idea se li va
ocrrer viatjant en una barca que transportava aigua dola a Vencia.
Salviati procedeix amb la demostraci de lorigen daquest
moviment diforme, per a explicar el fenomen de les marees. Per ferho ms entenedor, ho fa mitjanant la segent figura, on per
simplificar les coses, fa coincidir el pla de lequador amb el de
leclptica.
12
Mariona Adillon
Figura 4 Esquema didctic utilitzat per Galileu a lhora dexplicar lorigen

de les marees.
El cercle EDGF representa la Terra. El cercle C, amb centre en A, s

la rbita anual. Un punt fix sobre la Terra recorre el cercle petit en un
dia i el centre del cercle petit B, recorre el cercle gran en un any,
tenint les dues rotacions el mateix sentit de D cap a E.
La combinaci entre la revoluci anual de la Terra al voltant del Sol
i el moviment de rotaci diari, provoca que quan ens trobem sobre el
punt D de la superfcie terrestre, a la revoluci anual que ens porta
cap a lesquerre, li hem dafegir el moviment dirn, que tamb ens
porta cap a lesquerre. En canvi, si ens situem en el punt F, la
rotaci dirna ens porta cap a la dreta, oposant-se al moviment anual
que ens desplaa cap a lesquerre.
Les marees es produeixen perqu de nit el moviment de rotaci
es suma al de revoluci entorn al Sol; de dia, contrriament, el
moviment de rotaci t una direcci contrria al de revoluci i les
dues velocitats shan de restar. Aquesta acceleraci i fre constants
sn la causa primera de les marees.
Explica que s normal que aquests fenmens es produeixin en el
Mar Mediterrani, ja que sestn longitudinalment segons la direcci
del moviment de la Terra. Segons ell, hi ha efectes diferents en el
fenomen de les marees que shan de poder explicar a travs de
causes que estiguin ntimament relacionades amb la causa primria
(explicada anteriorment).
Salviati, seguidament, apunta una srie de punts que shan de tenir
present a lhora de parlar de la seva teoria sobre el fenomen de les
marees.
13
Mariona Adillon
El primer consisteix en que quan laigua tendeix a ser anivellada,

s a dir, tornar al seu estat dequilibri, no ho fa de manera immediata,
sin que laigua que retorna dun dels extrems on ha pujat el nivell, es
dirigir cap a lextrem oposat, de manera que all pujar una mica el
nivell de laigua. Aquest procs de balanceig sanir repetint i
progressivament sanir alentint.
Tamb explica que com ms petit sigui el recipient on est
continguda laigua, menor ser el temps en que es produeixin
aquestes pujades i baixades del nivell del mar.
A ms a ms, destaca que el fet que aquestes pujades i baixades
del nivell de laigua siguin freqents o no, no noms depn de la
longitud del recipient, sin que la profunditat tamb juga un paper
important, ja que com ms profund, amb ms fora es produeixen les
pujades i baixades del nivell de laigua.
Afegeix que, laigua, a ms del seu moviment vertical cap amunt i
cap avall (que s ms evident en els extrems del recipient), tamb
posseeix un moviment horitzontal de desplaament, mxim a la part
del mig del recipient i mnim als extrems.
Finalment destaca que a la Terra existeixen grans mars de manera
que pot succeir que un extrem del mar es trobi en procs
dacceleraci mentre que laltre part estigui en fase de frenada.
A continuaci enumera cinc accidents observats a partir del flux i el
reflux del mar:
-
Les marees en els mars petits, llacs i estanys, sn

prcticament imperceptibles, mentre que en els grans mars
els efectes sn ms notables. Salviati proposa dues
possibilitats per explicar aquest fet:
Primer, que en els recipients petits totes les parts

sacceleren i frenen alhora, de manera que no hi ha un
fort contrast de velocitats capa de produir marees.
Daltre banda, en els grans mars pot succeir que
mentre una part es troba accelerant-se, laltre es troba
en procs de frenada i aquest fort contrast provoca el
desplaament de les aiges.
La segona explicaci que dna s la recproca

oscillaci de laigua procedent de lmpetu que
aquesta hagi adquirit del moviment del seu continent.
Aquesta oscillaci, en els recipients petits fa les seves
14
Mariona Adillon
vibracions amb ms freqncia que no pas en els

recipients ms grans.
-
Hi ha llocs on el perode de les marees no s de 12 hores,

sin de 6 hores, 4 hores... Salviati explica que aix passa
perqu hi ha llocs on shi afegeixen causes secundries que
modifiquen el perode natural de les marees, tals com la
profunditat i llargria del mar.
Existeixen mars, com el Mar Roig, que tot i ser molt llargs no
sexperimenta el fenomen de les marees. Aix sexplica
perqu en casos com el Mar Roig, les aiges sestenen
meridionalment, s a dir, que no segueixen els parallels. I
lefecte de les marees es dna segons la direcci dels
parallels, s per aix que aquests mars no experimenten
aquest tipus de fenmens.
El motiu pel qual els fluxos i refluxos del mar sn mxims en

els extrems i mnims en les parts del mig, Salviati assegura
que lexperincia per si sola ho posa de manifest: els efectes
de la marea a Vencia (situada a un extrem del mar Adritic)
provoquen un augment del nivell del mar de 5 6 peus;
mentre que a les platges de Roma o les illes de Crsega i
Sardenya, laugment del mar no arriba ni a mig peu.
Per ltim, explica perqu en els llocs ms estrets, el curs de

laigua s ms velo que en els llocs ms espaiosos. Aix s
degut a que una mateixa quantitat daigua que es mou
lentament per mar obert, en haver de circular per un pas
estret, necessriament llisca amb gran mpetu. Aquests
efectes sobserven, per exemple, en el pas entre frica i
Madagascar.
A ms, Salviati afegeix que el fort vent s capa de retenir les

aiges impedint el reflux; de manera que en el moment en que torni a
aparixer el flux, aquest safegir al primer, i aix anir augmentant
fortament el nivell del mar.
Arribats a aquest punt, Simplicio segueix replicant que els efectes
de la marea poden ser reproduts sense haver dadmetre la mobilitat
de la Terra. Afirma que s el moviment de lesfera lunar el que
arrossega laire, el qual arrossega laigua ms superficial generant les
marees. Argument que s contrarestat per Galileu, que explica en
boca de Salviati que aquesta teoria no s plausible ja que dun
15
Mariona Adillon
moviment simple i uniforme, com s el de la Lluna, es pugui generar

un efecte diforme, com s el de la pujada i la baixada del nivell del
mar.
Seguidament, Salviati pretn explicar les causes dels perodes
mensuals i anuals de les marees. Nega, per, que el Sol i/o la Lluna
tinguin cap influncia sobre les aiges i qualifica la idea de vanes
fantasies. Suggereix que aquests canvis han de produir-se a partir
dalgun canvi en la causa primria de les marees (el doble efecte
dacceleraci i frenada provocat per la combinaci de la rotaci dirna
i la revoluci anual).
Explica que aquest canvi en la proporci amb que la rotaci dirna
accelera o disminueix la velocitat de la Terra deguda al moviment
anual noms es pot aconseguir de tres maneres:
-
Que en certs perodes de lany, la velocitat de translaci de

la Terra vari, mantenint inalterable la velocitat de la rotaci
dirna.
Que vari la velocitat de rotaci dirna, mantenint
inalterable la velocitat de revoluci anual.
Una combinaci de les dues anteriors.
Salviati afirma que el primer cas est relacionat amb els perodes
mensuals de les marees: com que la fora motriu que permet el
moviment de la Terra i de la Lluna t el mateix origen per totes dues,
quan la Lluna es troba entre la Terra i el Sol, recorre un arc ms curt
que no pas quan es troba ms enll de la Terra. I per aix es
produeixen variacions en la velocitat de la revoluci anual del sistema
Terra-Lluna al voltant del Sol.
Sobre el segon cas diu que est relacionat amb el perode anual de
les marees. Afirma que lorigen daquest perode anual radica en la
inclinaci inalterable de leix de rotaci terrestre respecte leclptica.
En una explicaci un tant fosca i complicada dentendre com ell
mateix ho reconeix en boca de Salviati: Far tots els esforos
possibles per fer-me entendre. Per la dificultat del mateix accident i
la gran abstracci que es requereix per a comprendrel em fan porafirma que en els punts solsticials la addici i sostracci que la rotaci
dirna provoca sobre el moviment anual sn proporcionals al
dimetre de lequador, mentre que a mida que la Terra es va
allunyant dels punts solsticials per arribar als equinoccis, aquesta
proporci va disminuint cada cop ms, arribant al mnim en els
equinoccis.
16
Mariona Adillon
Crtiques a la teoria
Quan portem un got ple daigua dun lloc a un altre, el contingut es

mou. Galileu va pensar que si la Terra estava en moviment, aix
shavia de traduir tamb en un moviment de les aiges oceniques.
17
Mariona Adillon
Aix, lautor creu haver trobat amb la seva teoria de les marees, una
prova directa del moviment terrestre.
Aquesta s una lnia de pensament incorrecta com a explicaci del
fenomen de les marees, per mereix ser valorada donat que els
arguments que dna el cientfic sn interessants. Per aix a
continuaci valorarem el nostre punt de vista al respecte, juntament
amb les opinions de dos personatges amb gran renom en aquest
mbit: Antonio Beltrn Mar professor de filosofia de la Universitat de
Barcelona (1948 2013)- i Justiniano Casas Gonzlez professor de la
Universitat de Saragossa-, que tenen opinions diferents, per no dir
contrries, pel que fa la teoria que estem examinant.
Opini personal
El que ms ens crida latenci s que al llarg dels Dilegs,

Salviati insisteix en que un observador des de la superfcie de
la Terra no pot apreciar els efectes de moviment de la prpia
Terra. Aquest s el que coneixem com el principi dinrcia,
enunciat pel propi Galileu en la II jornada dels Dilegs, tot i que
no exactament tal i com el coneixem avui en dia. Pensem que
la teoria de les marees que explica Galileu contradiu aquesta
aportaci fsica, ja que el fenomen de les marees s un efecte
del moviment de la Terra i el podem observar des de la prpia
superfcie terrestre.
Un altre fet important de la seva teoria s que requeria una
nica marea alta al dia. Avui sabem que, normalment, hi ha
dues marees altes i dues de baixes en un sol dia. En aquella
poca tamb eren conscients daquest fet, ja que a Vencia
sobservaven dues marees altes diries, en lloc duna. Per
Galileu va rebutjar aquesta anomalia com a resultat de
diverses causes secundries, incloent la forma de la mar i la
seva profunditat, entre daltres factors.
A ms a ms, sembla que la teoria de Galileu sigui com un
peix que es mossega la cua, ja que el moviment de la Terra
explica les marees, i al mateix temps, aquests corrents
ocenics expliquen el moviment de la Terra.
Tot i aix, la teoria de les marees que explica Galileu, si la
jutgem en el seu context, era ms senzilla, presentava menys
problemes i era ms plausible, ja que ell va donar raonaments
18
Mariona Adillon
matemtics per argumentar la seva validesa, a diferncia dels

cientfics que defensaven altres teories basades nicament en
la intuci, i les quals no podien demostrar mitjanant el
raonament cientfic. Per aix hem de ser ms comprensius i no
jutjar la teoria com a falsa directament, ja que es pot entendre
que comets molts dels errors que va cometre.
Crtica d Antonio Beltrn Mar
Des de fa uns segles es coneix que la teoria de les marees

proposada per Galileu Galilei s incorrecta. Ara b, hom
tendeix a preguntar-se com pot ser que Galileu sequivoqus
duna manera tan estrepitosa a lhora de formular la teoria que
tenia que ser la seva demostraci ms definitiva a favor del
doble moviment de la Terra.
Hi ha hagut historiadors que, per aquest motiu, han
plantejat la hiptesi de que Galileu no va ser el pare de la
teoria de les marees, ja que en uns quaderns de notes de Paolo
Sarpi frare itali contemporani de Galileu- de lany 1595
apareix formulat el nucli de la teoria de les marees de Galileu.
No obstant aix, historiadors com Drake creuen que Galileu
s realment el creador de la teoria de les marees i que va ser
ell qui va comentar la seva teoria a Sarpi. Una de les raons que
van induir a Drake a creure en aix va ser que a lany 1597,
quan Galileu li va comentar a Kepler que era copernic i que
noms amb aquesta teoria li permetia explicar molts
fenmens naturals, Kepler va pensar que es referia a les
marees. Aix consta en una carta, del 28 de mar de 1598, de
Kepler a Herwart de Hohenburg poltic bavars-:
Sobre la teva opini de que es poden deduir arguments a
favor del moviment de la Terra a partir dels vents i dels
moviments del mar, tamb jo he reflexionat sobre aquestes
coses. I, quan fa poc, Galileu, el matemtic de lEstudi de
Pdua, mha escrit que havia dedut de la hiptesi de Coprnic
les causes de molts efectes naturals que no podien ser
explicats a partir de les hiptesis comunes, sense especificar
de qu es tractava, vaig sospitar que es referia al flux del mar.
Per, quan considero ms a fons aquest assumpte, em sembla
que no es pot prescindir de la Lluna, doncs podem deduir
daquesta les modalitats dels fluxos. De fet, qui els atribueix al
19
Mariona Adillon
moviment de la Terra, redueix el moviment del mar a un

moviment merament violent; per qui diu que els mars
sadhereixen a la Lluna, fa dells, en part, un fenomen natural.
Lerror de majors conseqncies que han denunciat els
historiadors, afecta a la teoria en el seu conjunt i a la fsica de
Galileu. A la segona jornada dels Dilegs, Galileu ens explica
magistralment qu s un sistema inercial. No obstant aqu, en
la seva teoria epicclica de les marees, confon dos sistemes
diferents. Tal com diu Arthur Koestler novellista, assagista i
periodista hongars-:
Noms es pot definir el moviment en relaci a algun punt
de referncia. Si el moviment es refereix a leix de la Terra,
aleshores qualsevol part de la seva superfcie, lquida o slida,
es mou a velocitat uniforme de dia i de nit, i no hi haur
marees. Si el moviment es refereix a les estrelles fixes, llavors
ens trobem amb canvis peridics en el diagrama, que sn els
mateixos per a la terra i per al mar, i tampoc podran produir
una diferncia dimpuls. Una diferncia daquest impuls, que
fes que el mar selevs, noms podria aparixer si la Terra
rebs un cop duna fora externa, per exemple, una collisi
amb un altre cos. Per tan la rotaci de la Terra com la seva
revoluci anual sn inercials, s a dir, es perpetuen per si
mateixes i, en conseqncia, produeixen el mateix moviment a
laigua i a la terra, i una combinaci dels moviments continua
donant com a resultat el mateix impuls. Lerror en el
raonament de Galileu radica en que relaciona el moviment de
laigua amb leix de la Terra, mentre que el moviment de la
terra ferma el referncia amb les estrelles fixes.
La crtica s clara. Potser massa clara. La qesti s:
reprodueix ho que diu Galileu? Si s aix, haurem dacceptar
que Galileu es contradiu a si mateix i que en la quarta jornada
tira per la borda la fsica que, duna manera prou treballada,
havia elaborat en la segona jornada. En aquella ens deia que
no hi havia manera de distingir ho que succea en una Terra en
reps dall que succea en una Terra en moviment. I ara
veiem que atribueix a les marees precisament aquesta funci,
contradient-se a si mateix sense que sembli donar-se compte.
Haurem de dir, doncs, que la quarta jornada es tracta dun
apndix desconcertant dun tractat brillant.
Ara b, com pot veures, en la crtica que acabo de
mencionar es dna per suposada lequivalncia de qualssevol
20
Mariona Adillon
parts de la Terra, ja siguin lquides o slides, per ho que

respecta a la seva pertinncia al sistema inercial. Els mars
formen part del sistema exactament igual que les muntanyes,
s a dir, pertanyen a un nic sistema inercial. Per aix no s
ho que diu Galileu. Quan Clavelin fa la seva crtica, en aquesta
lnia, pregunta:
Per, en nom de quines consideracions sha de reservar
noms als oceans la capacitat de traduir, mitjanant el
moviment del flux i reflux, les variacions de velocitat patides
per cada part de la Terra, un cop al dia?
La resposta s inequvoca i Galileu la dna amb gran
claredat: laigua s un element diferent de la terra i te
propietats dinmiques diferents.
Lelement aigua, donada la seva immensitat i a que no est
unit i enganxat al globus terrestre, de la manera en que ho
estan les parts slides, -al contrari, degut a la seva fludesa
queda parcialment sui iuris i lliure- resulta lnic, entre les
coses del mon sublunar, en qu podem reconixer algun
vestigi dall que fa la Terra en relaci al moviment o a la
quietud.
s a dir, lelement aigua no forma part del mateix sistema
que lelement terra. El moviment dirn noms s natural a
lelement terra, no a lelement aigua. Laigua no el t per
naturalesa, per s capa de conservar el moviment rebut.
Aix doncs, la concepci elemental del mon sublunar seria,
doncs, lelement que donaria consistncia al pensament de
Galileu, lliurant-lo de les aparents contradiccions entre la
segona i quarta jornada.
Aquesta
tesis
fa
lgicament
no
contradictria,
conceptualment acceptable, la teoria de Galileu de les marees.
Per, bviament, aquesta no s la nica propietat que ha de
tenir una teoria fsica per a que pugui ser acceptada. Ha de
respondre, a ms, els fets que pretn explicar. I la teoria de les
marees de Galileu est molt lluny de ser satisfactria en
aquest sentit. Si repesquem algunes dades que Galileu ens
presenta en la segona i tercera jornada, tals com que la
velocitat de rotaci de lequador terrestre s de 1000
milles/hora i que la velocitat de revoluci de la Terra al voltant
del Sol s de 3309 milles/hora, veiem que en un moment de la
21
Mariona Adillon
nit, quan es sumen les dues velocitats, el mar tindr una

velocitat absoluta de 4309 milles/hora; en canvi, al migdia, la
velocitat total ser de 2209 milles/hora. Aix doncs, a lalba
hauria de produir-se una frenada de 2000 milles/hora, i al
vespre una acceleraci equivalent. Aquesta acceleraci no s
una mincia i no est del tot clar que el seu efecte noms es
tradueixi ens uns fluxos i refluxos del mar, en comptes de
produir fenmens ms violents com sismes submarins i altres
desastres geolgics.
En la quarta jornada, Galileu deixava de banda dades
observacionals elementals per tal dentendre el fenomen de
les marees. Estava convenut de que el seu model explicava
les causes primries i veritables del flux i reflux del mar, i no
estava disposat a cedir per qestions de detall encara que
fossin grans com un oce.
En definitiva, encara que situem la teoria galileana de les
marees en el seu corresponent context teric, s a dir, la teoria
dels elements, no deixa de resultar un finale desafortunat.
Incls literriament manca de la grcia i vivacitat de les tres
primeres jornades, perqu el dileg aqu es converteix en un
monleg.
Crtica de Justiniano Casas Gonzlez
Justiniano Casas no est dacord amb Beltrn en lestudi

introductori que aquest fa en la seva edici dels Dilegs i
critica alguns dels seus punts de vista.
Per comenar, Beltrn planteja que lelement aigua no
participa del moviment dirn perqu aquest moviment noms
s natural a lelement terra. Casas rebutja aquest
plantejament ja que aix no s, segons ell, el que diu Galileu:
Lelement aigua [...] donat que no est unit al globus
terrestre com ho estan les seves parts slides, al contrari per
la seva fludesa queda parcialment independent i lliure.
Argument que no t res a veure amb la teoria dels elements
en el mn sublunar. Beltrn utilitza aquesta teoria dels
elements perqu daquesta manera la teoria de les marees es
salvaria de la crtica a la que va estar sotmesa per part daltres
autors.
22
Mariona Adillon
El problema daquest tipus de crtiques consisteix en qu,

segons Casas, est en oposici amb la descripci dun sistema
inercial en el qual les experincies dutes a terme en el mateix,
no permeten detectar si el sistema es troba en reps o es mou
seguint un moviment rectilini uniforme. Per el que defensa
Casas s que un sistema rotatori no s un sistema inercial:
Pot existir, doncs, evidncia de la rotaci: el moviment dels
vents al voltant dels centres dalta i baixa pressi en sentit
horari i antihorari respectivament en lHemisferi Nord i a
linrevs en el Sud, la precessi en el pla doscillaci dels
pndols (experincia coneguda com Pndol de Foucault), i
moltes altres experincies quotidianes sn explicades
satisfactriament com efectes de la rotaci dirna de la Terra.
s en aquest punt on fallen les crtiques de molts autors,
que es confonen i no utilitzen correctament els principis de la
teoria fsica moderna, des del punt de vista de Justiniano
Casas.
Beltrn reprodueix un fragment de Los sonmbulos de
Koestler en el que sembla que sarribi a afirmar que tan la
rotaci de la Terra com la seva revoluci sn inercials, s a dir,
es perpetuen per si mateixes i, com a conseqncia,
produeixen el mateix moviment en aigua i terra, i una
combinaci daquests segueix donant com a resultat el mateix
impuls. Tots dos crtics, tan Beltrn com Koestler, estan
equivocats.
Per salvar a Galileu daquest tipus de crtiques no fa faltar
rescatar la teoria dels elements, nhi ha prou, diu Casas, de
dominar una mica la fsica. Si la teoria de les marees de
Galileu fracassa, s per molts altres motius.
Segons Casas, el model de Galileu, tal i com ell lexplica,
podria donar lloc a marees. I ho demostra matemticament de
manera senzilla i entenedora provant que apareix una
acceleraci tangencial a la superfcie de la Terra, la qual cosa
donaria lloc a la corresponent fora dinrcia que desplaaria
laigua. Aix ho explica en el seu article:
Considerem el cas particular dun punt sobre lEquador de
la Terra. Siguin i les velocitats angulars de rotaci de
la Terra en el seu moviment dirn i anual respectivament.
Escollint adequadament lorigen de coordenades cartesianes
23
Mariona Adillon
per fixar la posici dun punt sobre lEquador de la Terra, les

components cartesianes del vector posici per un sistema de
referncia amb origen en el centre del Sol es poden escriure
com:
x = R sin(t) + r sin[( + )t]
y = R cos(t) + r cos[( + )t]
on R i r representen les distncies del centre del Sol al
centre de la Terra i el radi de la Terra respectivament, i t s
el temps.
Derivant dues vegades respecte del temps,
lexpressi per a les components de lacceleraci:
obtenim
ax = - 2R sin(t) - ( + )2r sin[( + )t]

ay = - 2R cos(t) - ( + )2r cos[( + )t]
Lacceleraci tangencial a la superfcie de la Terra (que s la
que ens interessa), es calcula fent la projecci:
at = ax cos[( + )t] ay sin[( + )t]
Substituint, obtenim:
at = 2R sin(t)
Observem que si = 0, s a dir, si noms exists el
moviment de rotaci dirn, aquesta acceleraci tangencial
sanullaria. La nica component seria la normal dirigida al
centre de la Terra, la qual cosa no donaria lloc a cap fenomen
de marees.
Utilitzant un valor per R = 4.6x106 milles, que era lusat per
Galileu, lacceleraci tangencial mxima seria uns 20 cops ms
petit que el que obtenim amb els valors que coneixem avui en
dia. I aix no donaria lloc a les marees a les quals es referia
Galileu, sin que t un efecte molt ms petit.
A ms a ms, tamb s inadequada la forma en que Beltrn
intenta corregir a Galileu quan argumenta el perqu el seu
model no s satisfactori. Beltrn afirma que a lalba hauria de
produir-se un aturament de 2000 milles/hora i al vespre una
acceleraci equivalent. En primer lloc, Casas corregeix les
unitats utilitzades per Beltrn (milles/hora), que no sn
dacceleraci sin de velocitat. Lacceleraci en les unitats
24
Mariona Adillon
utilitzades seria milles/(hora)2. Per tan, es poden produir canvis

en la velocitat de la magnitud indicada per Beltrn, i ser
lacceleraci molt ms petita.
Finalment, Casas conclou que Beltrn ha tret fora de context
i ha interpretat errniament algunes explicacions de Galileu, i
no ha arribat a entendre adequadament el canvi conceptual
que representen els Dilegs respecte a la fsica copernicana i
aristotlica. La qual cosa no est en contradicci amb el fet
que en ocasions Galileu utilitza conceptes del pensament antic
i arguments incorrectes, que en cap cas desvirtuen el carcter
de trencament conceptual que sobserva en la seva obra.
Rivalitat Galileu Galilei - Johannes Kepler
Johannes Kepler (1571 - 1630) va ser un

astrnom i matemtic alemany conegut per les
seves tres famoses lleis fsiques sobre el
moviment dels planetes al voltant del Sol.
Kepler sempre va estar al corrent dels
avenos realitzats per Galileu, qui al mateix
temps
es
preocupava
per
mantenir-lo
prudentment informat, prudentment, ja que
el considerava un competidor directe. La
correspondncia entre els dos cientfics no
tractava noms sobre el tema de les marees.
Figura 5 Johannes
Kepler (1571 1630)
25
Mariona Adillon
Galileu, per exemple, no acceptava les rbites ellptiques

proposades per Kepler. Un altre fet que safegeix a aquesta rivalitat
entre els dos era la religi. Galileu, al igual que Brahe, no va barrejar
mai cincia i religi, com si ho feia Kepler. He pensat sempre que
Kepler possea un enginy subtil i lliure (potser massa lliure), sent la
meva manera de pensar molt diferent a la seva.
Fins i tot als Dilegs, Galileu fa incs a aquesta rivalitat entre els
dos cientfics:
Entre tots els homes famosos que han filosofat [sobre les marees],
em qestiono ms a Kepler que a qualsevol dels dems. Tot i que ell
s un geni lliure i agut, ha donat el seu consentiment a la teoria de
latracci de la Lluna sobre els oceans.
Pel que fa el tema que ens interessa, lany 1597, Galileu escriu una
carta a Kepler afirmant que es llegir el seu llibre Misterium
Cosmographicum amb tanta atenci com la que li ha dedicat a la
teoria de Copernic des de fa anys i segueix informant que havia
trobat una manera dexplicar molts fenmens naturals, incls el de
les marees:
He descobert a partir daquesta hiptesi [copernicana], la causa
de molts efectes naturals que sn segurament inexplicables
mitjanant la hiptesi comuna; he articulat moltes demostracions i
preparat la refutaci de molts arguments contraris, per en el
present, no mhe atrevit a publicar res.
Al 1609, el matemtic alemany escriu tamb sobre les marees
argumentant que el flux de laigua era causat per la Lluna. Explica
que el Sol i la Lluna exerceixen una atracci sobre les aiges de la
Terra.
Tot i que actualment sabem que les marees no sn un efecte del
moviment de la Terra (com explicava Galileu), sin un fenomen
gravitatori en el qual participen principalment la Lluna i el Sol,
aquesta teoria presentada per Kepler estava basada en una deducci
purament intutiva, els cientfics que la defensaven no podien oferir
cap explicaci cientfica ni justificar-ho a partir de mitjans matemtics
o experimentals, i s per aix que Galileu no la va acceptar mai i es
burlava en una carta a Kepler dient que sutilitzaven arguments
lgics com si fossin sortilegis mgics. Tot i que avui en dia ja sabem
que era una hiptesi correcta.
Per, com podia ser que per art de mgia la Lluna provoqus una
atracci sobre les aiges de la superfcie terrestre? En aquella poca,
26
Mariona Adillon
la gravetat newtoniana no shavia descobert, per la qual cosa aquesta

explicaci no era plausible. Aix, si ens transportem en aquell moment
histric, es pot entendre el punt de vista que adoptava Galileu. Per
tan, podem considerar-ho un error comprensible en el seu context
histric.
El cientfic afirma a Il saggiatore:
Vull inferir, tractant de la cincia que per via de demostracions i
del raonament hum poden assolir els homes, que com ms participi
aquesta de la perfecci, tant menor ser el nombre de les conclusions
que prometr ensenyar i menor encara el nombre de les que
demostrar, i en conseqncia pocs seran els que se sentin atrets i
menor encara el nombre de seguidors.
La qual cosa no fa ms que confirmar la importncia que dna
Galileu a les demostracions i raonaments matemtics per explicar els
fenmens que observem.
Conclusi
No va ser fins a Isaac Newton que es va resoldre de manera prou

satisfactria el problema de les marees, amb lajuda del clcul
diferencial i de la seva teoria de la gravitaci. A lany 1686 va fer
pblica la seva explicaci sobre aquest fenomen:
Les marees sn pujades i baixades peridiques de grans masses
daigua causades per la interacci gravitatria entre la Terra i la
27
Mariona Adillon
Lluna. Latracci gravitatria de la Lluna fa que els oceans sobresurtin

en la direcci de la Lluna. Donat que la Terra gira mentre aix
succeeix, es produeixen dues marees diries.
Tot i que la lnia de pensament de Galileu era incorrecta com a
descripci de lefecte de les marees en el moviment terrestre, no
shan de menysprear alguns arguments del seu pensament que, com
ja hem vist, es podrien considerar com a vlids en el seu context.
Justament el mrit de Galileu es troba en la seva capacitat per dur a
terme raonaments deductius de manera emprica i experimental.
En lpoca de Galileu, el mn es trobava en una mentalitat tancada
on el coneixement cientfic no es basava tan en les observacions sin
en tancar els ulls i pensar. Galileu va canviar radicalment aquest punt
de vista amb els seus descobriments mitjanant observacions pel
telescopi que ell mateix va millorar.
No hem de treure importncia al fet que la teoria de les marees de
Galileu s errnia, per s que hem daprendre a viatjar a aquella
poca i saber veure el mrit del procs de pensament i raonament
que hi ha darrere daquesta teoria, una teoria que est basada en
observacions experimentals i clculs matemtics mitjanant noms
els fets.
Referncies
Llibres
GALILEI, Galileo. Dilogo sobre los dos mximos sistemas del mundo
ptolemaico y copernicano. Madrid: Alianza Editorial, 2011 ISBN 97884-206-5349-5
28
Mariona Adillon
GRANDES IDEAS DE LA CIENCIA. Galileo, el mtodo cientfico.

Espanya: RBA Coleccionables, SA, 2012 ISBN 978-84-473-7630-8
GRANDES IDEAS DE LA CIENCIA. Kepler, el movimiento planetario.
Espanya: RBA Coleccionables, SA, 2012 ISBN 978-84-473-7633-9
ENCUENTROS. Galileo y la gestacin de la ciencia moderna.
Fundacin canaria Orotava de historia de la ciencia. Acta IX. Canarias:
CONSEJERA DE EDUCACIN, CULTURA Y DEPORTES DEL GOBIERNO
DE CANARIAS, 2001
Articles
CASAS GONZLEZ, Justiniano. En torno al aristotelismo de Galileo en
el Dilogo. Departamento de Fsica de la Materia Condensada,
Universidad de Zaragoza, 2000
Pgines web
http://www.ukessays.com/essays/philosophy/galileo-galileis-theory-ofthe-tides-philosophy-essay.php
http://muhammadsafiq.wordpress.com/2013/05/28/galileo-kepler-andtheories-of-tides/
29

Treball Galileu

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball Galileu

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Histria de la Fsica

La teoria de les marees de Galileu

Galileu Galilei (1564 1642) va ser un astrnom, matemtic i fsic

La teoria de les marees de Galileu

millora del telescopi), realitzar molts experiments i tractar dexplicar

Al llarg de lobra saprecia un clar vencedor, Salviati, que supera

Figura 2 Portada de la primera edici

La teoria de les marees de Galileu

A ms a ms, el papa va exigir que sintrodus un nou argument al

La teoria de les marees de Galileu

Resum de la II jornada dels Dilegs

Lobjectiu de Galileu en aquesta segona jornada consisteix en

La Terra no es pot moure circularment ja que no es tracta dun

La Terra no pot moures circularment doncs els cossos celestes

La teoria de les marees de Galileu

retrogradaci i ,per tant, des de la Terra shauria dobservar

Si la Terra es mogus, en llanar una bola des del cim duna

Si acceptssim el moviment de rotaci de la Terra, cabria

La teoria de les marees de Galileu

Aix doncs, sobserva com en aquesta segona jornada Galileu

La teoria de les marees de Galileu

Resum de la III jornada dels Dilegs

En aquesta tercera jornada, Galileu vol intentar demostrar el

La teoria de les marees de Galileu

filsofs quan afirma que molts dells no havien utilitzat mai un

Figura 3 Dibuix de Galileu que utilitza per explicar la retrogradaci dels

En aquesta figura sobserva com mentre la Terra va avanant pels

La teoria de les marees de Galileu

fet de que la Terra t una velocitat de translaci major que Jpiter.

Una variaci en la grandria aparent de les estrelles segons

Segons lpoca de lany, laltura sobre lhoritz de les estrelles

Lapropament i allunyament per el qual una mateixa estrella sens

La teoria de les marees de Galileu

la seva teoria encaixi perfectament a lhora dexplicar tot un seguit de

Resum de la IV jornada dels Dilegs: teoria de les marees

En aquesta jornada s on els tres personatges discuteixen ms

Perode dirn, segons el qual les aiges pugen i baixen amb

Simplicio, en desacord amb aquesta primera conclusi general,

La teoria de les marees de Galileu

Tamb, Simplicio, per defensar el seu pensament, comenta que hi

La teoria de les marees de Galileu

Figura 4 Esquema didctic utilitzat per Galileu a lhora dexplicar lorigen

El cercle EDGF representa la Terra. El cercle C, amb centre en A, s

La teoria de les marees de Galileu

El primer consisteix en que quan laigua tendeix a ser anivellada,

Les marees en els mars petits, llacs i estanys, sn

Primer, que en els recipients petits totes les parts

La segona explicaci que dna s la recproca

La teoria de les marees de Galileu

vibracions amb ms freqncia que no pas en els

Hi ha llocs on el perode de les marees no s de 12 hores,

El motiu pel qual els fluxos i refluxos del mar sn mxims en

Per ltim, explica perqu en els llocs ms estrets, el curs de

A ms, Salviati afegeix que el fort vent s capa de retenir les

La teoria de les marees de Galileu

moviment simple i uniforme, com s el de la Lluna, es pugui generar

Que en certs perodes de lany, la velocitat de translaci de

La teoria de les marees de Galileu

Quan portem un got ple daigua dun lloc a un altre, el contingut es

La teoria de les marees de Galileu

El que ms ens crida latenci s que al llarg dels Dilegs,

La teoria de les marees de Galileu

matemtics per argumentar la seva validesa, a diferncia dels

Crtica d Antonio Beltrn Mar