REDACCI: DUALISME ONTOLGIC.

LA TEORIA DE LES IDEES I LA IDEA DE B (FINS A 5 PUNTS)

Introducci
La teoria o doctrina de les idees s la cosmovisi que Plat exposa en els dilegs de lpoca de
maduresa: Men, Fed, Fedre, El Banquet i La Repblica. En aquest conjunt dobres configura una
concepci del mn coherent i perfectament estructurada que abraa tots els aspectes de la realitat, des de
lunivers fins lsser hum.
En quant a la realitat, lorigen, substrat i causa de tot, sn les idees i la matria amorfa, de manera
semblant a com els Pitagrics feien dels nmeros la naturalesa de les coses. Aix es configura, per a Plat,
una realitat dual (dualisme ontolgic): duna banda, lautntica realitat, el mn intelligible, el mn de les
idees matemtiques, morals i poltiques al cim de les quals hi s la idea de b, daltra banda, la realitat
sensible, un cpia o reproducci en la matria (i, per tant, imperfecta) del mn intelligible.
Els antecedents: els pitagrics i els nmeros
Lexplicaci pitagrica del Cosmos, com la de Plat, t carcter idealista perqu lorigen, el substrat i la
causa de tot sn els nmeros, s a dir, un element de carcter no material, abstracte, ideal. De manera que
lautntica naturalesa de la realitat est oculta i s descoberta per la ra, de vegades fins i tot contradient
el que lexperincia sensible ens manifesta.
En concret, Pitgores troba la clau de lUnivers en el nmero 10, estructurat en forma de triangle. El
nmero 10 s triangular (1+2+3+4=10) i sanomena DCADA o TETRAKTYS. En ell trobem, segons
Pitgores, la ra simblica i mstica de totes les coses. Per exemple, explica simblicament totes les
disciplines matemtiques i en lordre adequat: Aritmtica, Geometria plana i Geometria tridimensional
(que, amb lAstronomia i la Msica, tamb dorigen pitagric, seran las cincies propedutiques per a
Plat). De fet. la tetraktys tamb explica ms coses: en els quatre primers nombres hi s, msticament i
simblicament la naturalesa de tot. s la clau que ens permet obrir la porta de lautntica realitat.

Plat: les idees, formes i arquetips i la matria

En el dileg Timeu, una de les ltimes obres de Plat, explica de manera bastant entenedora la
naturalesa del Cosmos, s a dir, lorigen, substrat i causa de tot, i ho fa seguint algunes de les indicacions
bsiques del pitagorisme. Lunivers s una obra dart i, per tant, cal un artista (el demirg, lartes).
Admirats davant la bellesa del cosmos, en especial del cosmos celeste, ens fa la impressi com si un artes
hagus plasmat, copiat, reprodut en la matria uns models immaterials intelligibles. s a dir, hi ha un
model perfecte qu, materialitzat, dna lloc al cosmos sensible, a lunivers visible, qu s bell i ordenat
perqu participa de lintelligible (ns una cpia), per que tamb s desordre, caos i lletjor en tant que
material i que, per tant, esdev, passa i s efmer.
Es tracta de la teoria de les idees: les formes, perfectes i immutables configuren un mn intelligible, el
qual, reprodut en la matria (en lespai i el temps), dna lloc al mn sensible. Duna banda, la primera
realitat: el model, paradigma, arquetip, forma o idea, el Mn intelligible, lunivers invisible, all que t una
forma immutable, all que ni naix ni pereix, all que no admet cap element ali, que no es transforma en
altra cosa, que no es pot veure ni percebre amb cap altre sentit, all que noms lintellecte pot
contemplar. Daltra banda, el cosmos sensible, lunivers visible, qu duu el mateix nom (que el cosmos
intelligible): s semblant a la primera, per cau sota els sentits, naix, est en moviment, desapareix de
seguida i s accessible a lopini adjunta a la sensaci.
Caracterstiques de les idees
Les idees, formes, arquetips, paradigmes o models, sn entitats substancials: existeixen per elles
mateixa, no necessiten duna altra cosa per a existir, no sn adjectius o accidents duna altra cosa. Per
exemple la idea de Bellesa, no es presenta com a bellesa dalguna cosa, sin en ella mateixa, idntica a ella
mateixa i eternament existent. Realitats veritables: sn la realitat, la veritat, per tant, el mn que
nosaltres considerem real s, en realitat, illusori; una cpia imperfecta de lautntica realitat.
Intelligibles: noms cognoscibles per mitj de la intelligncia i no de lexperincia sensible. niques:
cadascuna s nica en el seu gnere: noms hi ha un paradigma de tetraedre o de triangle o de justcia; la
multiplicitat s producte del desordre que introdueix la matria. Immutables: no canvien ni de quantitat
ni de qualitats ni de lloc (no existeixen ni en lespai ni en el temps). Eternes: existeixen ms enll del
temps, en un perpetu present. Perfectes: no tenen dficit de res, sn tot el que han de ser.

El Cosmos intelligible. La idea de B

Les idees configuren un Cosmos Intelligible jerarquitzat: a la base, les idees matemtiques, per
damunt, les idees morals i poltiques i, al cim, com a idea suprema, la idea de B-Bellesa, el Sol del mn
intelligible que amb la seua llum fa visibles les altres coses. Plat insisteix amb aquesta imatge solar per a
explicar la naturalesa del b: el Sol, fill del B, s la font de la llum que fa visibles les coses, aix com
creador de vida; de la mateixa manera, la idea de B s la que proporciona la veritat als objectes de
coneixement i la facultat de conixer a qui coneix, s a dir, el B s objecte de coneixement, per tamb
causa de la cincia i la veritat. I les idees no sols tenen per acci del B la seua qualitat dintelligibles sin
que tamb sels afigen, per obra daquell, lsser i lessncia.
Doctrina de la participaci
Totes les altres coses (sensibles) participen de les idees en alguna mesura, encara que totes comencen
a existir i pereixen, per la idea mateixa mai es veu afectada per cap alteraci: les coses participen de les
idees, en sn cpies, reproduccions en la matria. El foc sensible, per exemple, participa de la perfecci
intelligible del tetraedre, perqu ns una cpia en la matria.

Parmnides i les idees platniques

Les caracterstiques de les idees platniques provenen en gran mesura de Parmnides, el qual, de
formaci pitagrica, havia donat un pas ms en el cam de lidealisme, de labstracci, fent no ja de les
matemtiques sin de la lgica la clau de lexplicaci del cosmos. Un cam, el de la veritat, el de la cincia,
que contradiu all que la experincia sensible ens manifesta. A aquest mn del ser saccedeix per un cam
dur i difcil, com leixida de la caverna, que noms uns pocs, els savis, sn capaos de recrrer refiant-se
exclusivament de la seua ra i menyspreant els sentits perqu el mateix s el pensar que el ser (noms el
que resisteix lanlisi lgica s veritable, real). La resta de la gent, que es refia dels sentits, vaga cega i
sorda, ignorant per la foscor, pel cam de lopini (doxa), una via contradictria, falsa, mentidera i viciosa,
perqu el cam del coneixement tamb s el cam de la virtut i el llarg viatge que ens duu a la veritat ens fa
tamb millors persones.
El cam de la veritat, la cincia, noms t un principi: all que s s i all que no s no s. Es tracta del
principi didentitat, que tamb es pot formular com a principi de no contradicci: no s possible que
alguna cosa siga veritable i falsa. Aquest principi didentitat o de no contradicci duu aparellat un
procediment deductiu, la reducci a labsurd: si la contradicci s impossible, qualsevol hiptesi o supsit
que hi duga s falsa.
Conclusi
Per a Plat (com per a Parmnides), la reflexi lgica sobre la realitat, sobre el ser, ens duu per un cam
difcil, el de la veritat i la cincia, difcil perqu ens duu a concebre una realitat (intelligible) amb
caracterstiques contrries a les que ens manifesten els sentits (la doxa). Per a la cincia (episteme), el ser
s u (unitat front a multiplicitat), immutable (front al canvi i la mutabilitat), etern (existeix ms enll del
temps, no passa, s, ni fou ni ser) i perfecte (s tot el que pot ser, no li falta res, qu li podria faltar sin el
no res?).
Aquest s un cam al que noms unes poques persones, un elit intellectual, hi t accs desprs dun
llarg viatge destudi (exercitant lintellecte amb les disciplines matemtiques) i dadquisici de la virtut.
Uns savis o svies que hauran de retornar a la caverna per a governar, cadascun quan li pertoque, tant a la
polis com als particulars i a ells mateixos.