3r ESO.

Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

1. Com sn els materials per dins?

ESTRUCTURA CORPUSCULAR DE LA MATRIA.
La naturalesa que ens rodeja se'ns presenta als sentits en una gran varietat de formes, colors,
textures, etc. Els materials de qu estan fets els cossos i les coses es diferencien molt, a primera
vista, uns d'altres. Cada u dels minerals, les pedres, els animals, vegetals, ens pareixen com nics i
diferents de la resta.
Encara que hi haja gran diversitat en les coses objectes, cossos, sers, materials, etc- que formen la
naturalesa, el cientfic es planteja la pregunta de si hi ha propietats comunes a tots ells per a poder
abordar el seu estudi i extraure conclusions que ens permeten entendre, descriure i explicar els
fenmens que tenen lloc en el mn en qu vivim.
Activitat 1.
Fixa't en les illustracions de la Figura 1:
a) Quin criteri utilitzaries per a classificar aquests materials?

b) Com els classificaries?

Figura 1

Una primera classificaci pot ser la basada en els tres estats en qu est la matria: slid, lquid o
gass. Per a establir aquesta classificaci, hem de fer servir les propietats caracterstiques de cada
estat.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Activitat 2.
Quines propietats caracterstiques tenen tots el materials malgrat que estiguen en estats diferents?

Aix ja la havien vist altes anys, per, encara queden problemes oberts sense resoldre i que
tractarem d'abordar en aquest tema: Com sn els materials per dins?, s a dir, Quina s l'estructura
interna dels materials? Seran estructures distintes per a cada material? O al contrari, i encara que en
principi veiem una enorme diversitat de propietats i comportaments, hi ha una estructura comuna
per a tots ells?
Des de molt antic els filsofs i cientfics s'han fet tamb estes preguntes i han desenvolupat dos
lnies d'investigaci: una, ms evident, que defn la naturalesa contnua de la matria: podem tallar
qualsevol material en trossos cada vegada ms xicotets fins als lmits que marca l'instrument
(ganivet, bistur, punta de diamant, lser); i l'altra, que defn la naturalesa discontnua de la matria
i suposa que els materials estan formats per partcules molt xicotetes que ja no es poden dividir
ms.
Com la tasca no s fcil, l'estratgia que seguirem ser abordar l'estudi de l'estructura interna de la
matria, en un primer moment, per al cas dels gasos, familiaritzant-nos amb la gran diversitat de
propietats i comportaments dels mateixos. Desprs, i per a poder explicar els fenmens observats,
intentarem elaborar, a manera d'hiptesi, un model de la matria per als gasos. Finalment, veurem si
s possible fer-ho extensible a lquids i slids; s a dir, si el model elaborat s vlid tamb per a
lquids i slids. Per a aix seguirem l'ndex segent:
1. Estructura dels gasos
1.1 Propietats dels gasos
1.2 Un primer model per a l'estructura dels gasos
1.3 Magnituds que servixen per a caracteritzar a un gas
1.4 Lleis dels gasos
1.5 Pressi atmosfrica
2. Estructura dels lquids i slids
2.1 Propietats dels lquids i slids
2.2 Extensi del model de gasos a lquids i slids
2.3 Canvis d'estat
3. Problemes oberts

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

1. ESTRUCTURA DELS GASOS.

1.1 Propietats dels gasos.
Una primera classificaci pot ser la basada en els tres estats en qu est la matria: slid, lquid o
gass. Per a establir aquesta classificaci, hem de fer servir les propietats caracterstiques de cada
estat.
Activitat 3.
Escriu en el teu quadern alguns gasos que conegues.

Activitat 4.
Enumera algunes propietats dels gasos.

Activitat 5.
Posa exemples d'experincies de la vida quotidiana que mostren cada una d'eixes propietats.
Dibuixa-les en el teu quadern.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Activitat 6.
Dissenya i realitza experincies de laboratori per a visualitzar eixes propietats. Dibuixa-les en el
teu quadern.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

1.2 Un primer model per a l'estructura dels gasos.

Una vegada descrites les propietats anteriors, segurament ens agradaria tindre respostes a tots estos
interrogants i preguntes que hauran tornat a sorgir: com sn els gasos per dins i quina s la seua
estructura interna per a poder explicar aquesta diversitat de comportaments?
Plantejat el problema a resoldre, utilitzarem el mtode cientfic: formulant idees a manera
d'hiptesis explicatives i acabar elaborant un model com per a l'estructura interna de tots els gasos
que ens permeta explicar una a una totes les propietats esmentades anteriorment.
Activitat 7.
1. Realitza (o torna a realitzar) l'experiment segent: Espenta l'mbol d'una xeringa en l'interior del
qual ha quedat aire tancat.
2. Formula una hiptesi que explique per qu els gasos es comprimixen amb tanta facilitat.

3. Idea una manera de representar (fes un dibuix) el gas tancat en una xeringa.

Activitat 8.
Formula una hiptesi que explique l'experincia que al soltar (o deixes escapar) un gas (but,
perfum) en una habitaci al cap d'un estona podem oldre'l per tota l'habitaci. s a dir, per qu els
gasos es difonen amb tanta facilitat. Fes un dibuix.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Activitat 9.
Formula una hiptesi que explique per qu els gasos exercixen forces sobre les parets del recipient
que els cont.
Experiment:

Al comprimir el gas tancat en una xeringa i tornar a soltar, l'mbol torna al seu lloc inicial.

Al bufar aire en l'interior d'un globus, s'unfla.

Activitat 10.
Arreplega totes les idees i hiptesis anteriors i elabora un resum amb totes elles en forma de model
cintic corpuscular de la matria per als gasos.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

1.3 Magnituds que servixen per a caracteritzar a un gas.

El model cintic corpuscular elaborat per a l'estructura interna de tots els gasos ens ha perms
explicar totes les propietats dels mateixos. Per podem continuar avanant establint lleis amb les
seues expressions matemtiques que descriguen el comportament dels gasos (Boyle). Per a aix s
necessari introduir magnituds fsiques macroscpiques que es puguen mesurar.
Activitat 11.
Indica magnituds (factors, variables) fsiques macroscpiques que es puguen mesurar i que ens
servisquen per a descriure l'estat d'un gas.

Activitat 12.
Explica i dibuixa, amb el model cintic corpuscular elaborat i la seua representaci, per qu els
gasos ocupen tot el volum del recipient que els cont.

Tamb vam estudiar que el volum s una propietat general, per no s una propietat constant, sin
que varia amb la temperatura i la pressi. Sabem que si exercim pressi sobre el gas tancat en una
xeringa podem disminuir el seu volum.
Activitat 13.
Explica i dibuixa, amb el model cintic corpuscular elaborat i la seua representaci, el fonament
dels pneumtics dels cotxes i les bicis, els matalafets de platja i l'olla de pressi.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Activitat 14.
Explica i dibuixa, amb el model cintic corpuscular elaborat i la seua representaci, per qu al
calfar un gas es dilata.

Activitat 15. Laboratori

Introdux un globus poc unflat i amb un pes (perqu quede completament submergit, s'afone) dins
d'un recipient gran d'aigua i desprs la poses a calfar. Explica i dibuixa, a manera de cmic, els
resultats d'esta experincia.

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Activitat 16.
Explica i dibuixa, amb el model cintic corpuscular elaborat i la seua representaci, un bal amb
poc aire i un altre molt unflat.

1.4 Lleis dels gasos.

Activitat 17.
Indica els factors (magnituds, variables) que dependr la pressi del gas tancat dins d'un recipient i
el tipus de dependncia.

Si disminux el volum del recipient mantenint constant el nombre de partcules i la

temperatura, s d'esperar que la pressi augmente al ser major la intensitat i freqncia dels
xocs amb les parets. L'expressi matemtica que arreplega esta dependncia seria:
P =

k
V

Llei de Boyle

Si augmentem la temperatura mantenint constant el nombre de partcules i el volum del

recipient, s d'esperar que la pressi augmente al ser major la velocitat de les partcules i per
tant, la freqncia dels xocs amb les parets. L'expressi matemtica que arreplega esta
dependncia seria:

P = k T Llei de Gay-Lussac
9

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Si augmentem el nombre de partcules mantenint constant la temperatura i el volum del

recipient, s d'esperar que la pressi augmente al ser major la intensitat i freqncia dels
xocs amb les parets. L'expressi matemtica que arreplega esta dependncia seria:
P = k N

Podem arreplegar totes les lleis anteriors en una sola llei que descriga el comportament d'un gas:
P=k

NT
V

PV = NRT

Activitat 18.
Completa el quadro segent a manera de resum d'all que s'ha estudiat fins ara:
Fenomen observat

Hiptesi explicativa

Dibuix explicatiu

El gas tancat en una xeringa es

pot comprimir amb facilitat

Els gasos difonen amb facilitat.

A l'augmentar la temperatura
d'un gas en l'interior d'un
recipient de parets rgides, la
pressi augmenta

A l'augmentar la temperatura
d'un gas en l'interior d'un
cilindre amb mbol, augmenta
el volum del recipient que el
cont i la pressi es mant
constant.

10

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

1.5. Pressi atmosfrica.

Fins ara hem estudiat el comportament dels gasos tancats en recipients. No obstant, per a poder
explicar molts fenmens i experincies que es presenten al nostre voltant s necessari tindre en
compte que la Terra est rodejada per l'atmosfera que s una capa gasosa formada per una mescla
de gasos. Per tant, tots els cossos en contacte amb l'atmosfera (el recipient, botella, paret, etc) estan
tamb sotmesos a les forces que exercix l'aire atmosfric.
Activitat 19.
Un alumne calfa aigua, l'aboca en una botella de plstic i la tanca amb el tap. Al cap d'un estona la
botella s'esclafa. Explica i dibuixa amb el model cintic corpuscular esta experincia.

Com per a molta gent resulta difcil acceptar que l'atmosfera exercix una fora tan gran, al llarg de
la histria es van idear experiments que resultaren sorprenents. Potser el ms fams s l'experiment
que citem a continuaci.
Activitat 20.
Fes un dibuix i explica el fams experiment dut a terme en la ciutat alemanya de Magdeburg en
1654 per Otto von Guericke, per a mostrar
el poder de la pressi atmosfrica. Va unir
dos semiesferes de metall hermticament
formant una esfera buida i per mitj d'una

Figura 2

Activitat 21.
En un altre fams experiment, el cientfic itali Torricelli va aconseguir mesurar en 1643 la pressi
que exercix l'aire atmosfric. Torricelli va omplir un tubet de vidre molt llarg (1 m) amb mercuri i
tapant-lo amb un dit li va donar la volta i el va introduir boca per avall en un recipient que contenia
11

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

mercuri i va retirar el dit. El mercuri va comenar a baixar pel tub per no es va buidar del tot,
quedant a una altura de 76 cm. Per qu no queia tot el mercuri? Fes un dibuix i explica
l'experiment.
L'experiment anterior s el fonament de l'instrument anomenat
barmetre (Figura 3) i que servix per a mesurar la pressi
atmosfrica. D'esta manera, Torricelli va ser el primer capa de
mesurar la pressi atmosfrica que a nivell del mar s de 76 cm de
mercuri i equival a una atmosfera.
Per a acabar amb l'estudi dels gasos, posarem en prctica els
coneixements adquirits explicant el funcionament d'un pulm
artificial que es pot construir com s'indica a continuaci.
Figura 3

Activitat 22.
Construx un pulm artificial amb un recipient de plstic de llepolies, globus, tubets, etc. Fes un
dibuix explicant el seu funcionament en diverses etapes.

2. ESTRUCTURA DELS LQUIDS I SLIDS.

El model cintic corpuscular elaborat explica de forma satisfactria el comportament dels gasos.
Per no ens podem quedar ac; perqu siga realment important, haur d'explicar tamb el
comportament de la matria en els altres dos estats en qu es presenta: lquids i slids. Per a aix,
12

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

analitzarem si hi ha semblances entre les propietats dels gasos i les de lquids i slids, la qual cosa
ens permetr fer extensible el model a lquids i slids.

2.1 Propietats dels lquids i slids.

Activitat 23.
Enumera algunes propietats dels lquids i slids.

Activitat 24.
Posa exemples d'experincies de la vida quotidiana que mostren cada una d'eixes propietats.
Dibuixa-les en el teu quadern.

2.2 Extensi del model de gasos a lquids i slids

Activitat 25.
Utilitzant el model cintic corpuscular elaborat per als gasos, tracta d'explicar per qu s tan difcil
comprimir els lquids i slids. Idea formes de representar un lquid i un slid.

13

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

Activitat 25.
Explica com s possible que l'oxigen siga gas a 25 C i el coure siga slid a 1000 C.

2.3 Canvis d'estat.

Activitat 26.
Escriu en l'esquema els noms dels canvis d'estat.

SLID

LQUID

GASS

Activitat 27.
Utilitzant el model cintic corpuscular elaborat per als gasos, formula una hiptesi sobre qu
succex quan un gas es convertix en lquid i aquest en slid.

Finalment, dir, que hem estudiat els instruments utilitzats per a mesurar les diferents magnituds
fsiques: proveta per al volum, balana per a la massa, dinammetre per al pes, barmetre per a la
pressi. Ara estem en condicions de comprendre el funcionament de l'instrument utilitzat per a
mesurar la temperatura denominat termmetre. Per a aix, a ms d'all que s'ha estudiat, hem de
pensar que al xocar les partcules intercanvien velocitats (les rpides es frenen i les lentes
s'acceleren). Al procs per mitj del qual dos cossos a diferent temperatura intercanvien velocitats
14

3r ESO. Fsica i qumica

IES La Malladeta

Tema 1: Estructura corpuscular de la matria.

(energia) a causa dels xocs entre les seues partcules, es denomina calor. El ms calent i per tant
amb major velocitat de les seues partcules, li transferix energia al ms fred, per mitj dels xocs
individuals de les partcules d'ambds cossos.
Activitat 28.
Explica el funcionament d'un termmetre. Fes un dibuix.

Activitat 29.
Construx un mapa conceptual (resum, diagrama, recapitulaci) del model cintic corpuscular de la
matria que tinga en compte els tres estats en qu es presenta (gas, lquid i slid).

3. PROBLEMES OBERTS.
Encara que hem avanat molt en el nostre coneixement de la naturalesa dels materials queden
problemes sense resoldre:

Com sn les partcules?: redones i massisses, o estan formades, al seu torn, per altres
partcules ms xicotetes?; sn totes iguals o sn distintes depenent del tipus de material?

Qu s el que mant a les partcules en moviment? per qu no es paren?

Com estan les crregues elctriques en els materials? dins de les partcules? fora de les
partcules?

15