Les Dones en La Prehistoria

LESDONESENLAPREHISTRIA
LESDONESENLA
PREHISTRIA
Museu de Prehistria de Valncia
LESDONESENLA
PREHISTRIA
LESDONESENLA
PREHISTRIA
DIPUTACI DE VALNCIA
President
FERNANDO GINER GINER
Diputat de Cultura
VICENTE FERRER ROSELL
MUSEU DE PREHISTRIA
Directora
HELENA BONET ROSADO
Cap de la Unitat de Difusi, Didctica i Exposicions
SANTIAGO GRAU GADEA
Coordinaci
BEGOA SOLER MAYOR
Equip dedici
MARA JESS DE PEDRO MICH
JUAN ANTONIO ALCNTARA BENAVENT
CLARA MARCILLA PEIDRO
Disseny i maquetaci
LUCAS CREATIVOS
Traducci al valenci
UNITAT DE NORMALITZACI LINGSTICA
Relacions externes
PEPA UREA
Impressi
IMPRENTA ROMEU S.L., VALNCIA
Gesti administrativa
JOSEP MAR I MOLL
Aquesta edici ha estat subvencionada per la Subdirecci General dEstudis
i Cooperaci de lInstitut de la Dona del Ministeri de Treball i Assumptes
Socials
2006, dels textos:
YOLANDA AIXEL, M JESS DE PEDRO, PALOMA GONZLEZ, PERE GUILLEM, RAFAEL
MARTNEZ, TERESA OROZCO, JOSEP LLUIS PASCUAL, M NGELES QUEROL, ENCARNA
SANAHUJA, MARGARITA SNCHEZ, BEGOA SOLER
2006, de les imatges: ARXIU SIP VERIA ARCHAEOLOGICAL MUSEUM, MUSEU DE LA
VALLTORTA, M NGELES QUEROL, MARGARITA SNCHEZ, JORGE SOLER, MARA PAZ DE
MIGUEL
2006, de la present edici:
Diputaci Provincial de Valncia
Museu de Prehistria
Corona, 36
46003 Valncia
Depsit Legal: V - 2514 - 2006
ISBN: 84-7795-415-1
11
INTRODUCCI
HELENA BONET ROSADO
15
DONES I PREHISTRIA: VIURE EL PRESENT, PENSAR AL PASSAT

PALOMA GONZLEZ MARCN
27
DONES I CONSTRUCCI DE LA PREHISTRIA: UN MN DE SUPOSICIONS

M. NGELES QUEROL FERNNDEZ
37
LA IMATGE DE LES DONES EN LA PREHISTRIA

A TRAVS DE LES FIGURETES FEMENINES PALEOLTIQUES I NEOLTIQUES
CRISTINA MASVIDAL FERNNDEZ
51
ON SN LES DONES. UNA APROXIMACI A LA DISTRIBUCI DE LES FIGURES FEMENINES

DESTIL LLEVANT EN EL PARC CULTURAL VALLTORTA-GASSULLA
RAFAEL MARTNEZ VALLE
PERE MIQUEL GUILLEM CALATAYUD
63
DONES,HOMES I OBJECTES DADORN

BEGOA SOLER MAYOR
JOSEP LLUS PASCUAL BENITO
79
DONES,HOMES I AIXOVARS FUNERARIS

M. ENCARNA SANAHUJA YLL
91
LES DONES EN ELS CONTEXTOS FUNERARIS PREHISTRICS.

APORTACIONS DES DE LOSTEOARQUEOLOGIA
M PAZ DE MIGUEL IBEZ
105 EL GRUP DOMSTIC I LES ACTIVITATS DE MANTENIMENT

EN UN LLOGARET DE LEDAT DEL BRONZE. LA LLLOMA DE BETX (PATERNA, VALNCIA)
MARIA JESS DE PEDRO MICH
119 MATERNITAT I PREHISTRIA: PRCTIQUES DE REPRODUCCI, RELACI I SOCIALITZACI

MARGARITA SNCHEZ ROMERO
139 REFLEXIONS SOBRE LES EINES DE PEDRA

TERESA OROZCO KHLER
151 LES DONES DES DE LANTROPOLOGIA. UNA REVISI DES DE LA PRODUCCI ETNOGRFICA
YOLANDA AIXEL CABR
162 GLOSSARI DE TERMES
El Museu de Prehistria de la Diputaci de Valncia presenta lexposici Les Dones

en la Prehistria a fi de difondre les investigacions i els debats ms recents que
shan anat desenrotllant en els ltims anys sobre les dones, precisament a travs
dun corrent actual i innovador: lArqueologia de Gnere.
Si b a linici del segle XXI ja ning qestiona el paper de la dona com a suport
indiscutible dels pobles i les cultures des de la ms remota antiguitat, no sempre
ha sigut aix, i al llarg de la histria encara que les dones han participat de tots els
processos econmics i socials, massa vegades han quedat relegades a un segon
pla o incls totalment ignorades. Aix ha vingut ocorrent tamb amb les dones de
la Prehistria.
El Museu de Prehistria mostra a travs deste llibre que en eixe perode de
temps el ms llarg de la histria de la humanitat les dones tingueren un paper
essencial en el desenrotllament dels grups humans ocupant-se de tasques essencials per a la seua supervivncia. De fet, les restes arqueolgiques recuperades
indiquen que, des del Paleoltic fins a lEdat dels Metalls, la dona no sols realitzava
tasques de reproducci, manutenci i producci sin que tamb particip en treballs fora de lmbit domstic com sn la caa, la recollecci o el cultiu de la terra
arribant en algunes ocasions a aconseguir un fort poder social, apreciable en el mn
religis i de la mort.
Assenyalar que la publicaci deste llibre, que complementa lexposici itinerant
de Les Dones en la Prehistria, ha sigut possible grcies a laportaci desinteressada de les especialistes que en ell han participat i a lajuda a ledici de lInstitut de
la Dona del Ministeri de Treball i Assumptes Socials.
VICENTE FERRER ROSELL

Diputat rea de Cultura
Diputaci de Valncia
LES DONES EN LA PREHISTRIA
INTRODUCCI
HELENA BONET ROSADO
Directora del Museu de Prehistria de Valncia
La iniciativa de fer una exposici itinerant sobre Les dones en la Prehistria, a ms de ledici daquest
llibre, sorgeix com a resposta a una assignatura pendent que t el Museu de Prehistria de sumar-se a
les actuals tendncies sobre lArqueologia de Gnere, lltim fi de la qual s ressaltar, mitjanant noves
lectures de la cultura material i del registre arqueolgic, la importncia que tingu la dona tant en la vida
privada com en la vida pblica al llarg de milers danys. Es tracta de valorar duna forma objectiva la seua
posici social a ms dels papers que tingueren en la vida quotidiana els homes i les dones de les diferents comunitats i cultures del nostre passat ms remot.
El ttol de lexposici emmarca clarament en el temps el perode destudi la Prehistria, parant
el discurs expositiu en les albors de la protohistria sense arribar a abordar, per tant, la situaci de la dona
en societats molt ms complexes i jerarquitzades que van comenar a gestar-se en la Pennsula Ibrica
a partir del segle
VIII
aC fins a culminar amb la Cultura Ibrica.
Efectivament, per al mn grec i rom tenim el gran avantatge de disposar duna gran riquesa iconogrfica i amb les fonts escrites, cosa que ha perms a larqueologia clssica tradicional situar la dona en
el seu context social. Per, a pesar daix i de comptar amb una llarga tradici investigadora, ha estat
lArqueologia de Gnere la que ha revolucionat, dacord amb els seus temps, els estudis sobre la dona i
ha despertat en totes nosaltres un especial inters per conixer les nombroses facetes en les quals particip la dona en lAntiguitat.
En aquesta lnia de treball caldria situar, tamb, els estudis de gnere en el mn ibric, lalta cultura
que introdueix les nostres terres en la Histria. Per a aquesta etapa, malauradament, no podem traduir la
llengua en qu sescrigueren els textos i les escasses referncies que donen els autors clssics sobre
els pobles ibers estan, com totes les fonts escrites de lAntiguitat, carregades dideologia masculina. A
pesar daix, limaginari ibric s molt ric i ens ofereix, per mitj de la pintura, lescultura, la joieria, etc.,
una mplia informaci sobre laspecte de la dona ibera i el seu estatus social. Avui sabem quines representacions de limaginari ibric corresponen a deesses i quines a dames de les elites ciutadanes i fins i
11
tot tenim representades les dones oferents o orants. Per tota aquesta informaci, fins i tot els excellents
resultats que estan obtenint-se dels estudis sobre les restes antropolgiques a les necrpolis, ens illustren sobre les dones dalt rang, les elits daquesta societat fortament jerarquitzada i ja urbana.
Tamb el registre arqueolgic s ms geners amb les classes altes, possedores de slides cases,
ben condicionades i amb abundants estris domstics que permeten interpretar la funcionalitat dels espais
i les diferents tasques que es feien a la llar, com sn la mlta, el teixit, la cuina, lemmagatzematge, les
rees de culte i reuni, etc. Per el personal estudis daquesta cultura es fa noves preguntes, com ara
quines eren les relacions socials i de parentiu entre els homes i les dones, era la situaci social de la
dona ibera similar a la de la dona grega, o tenia ms llibertat, com la dona etrusca?, on estan, o com
s lempremta que deixa en el registre arqueolgic, la dona de les classes ms humils que no apareix
representada en la iconografia ibrica, ni t dret a ser incinerada i soterrada a les necrpolis?
El personal investigador que excava el mn dels hbitats, i per tant els mbits domstics en el
sentit ms ampli, es troba interessat especialment en la vida quotidiana, a veure el conjunt de la societat, no solament els alts personatges representats en lart i recognoscibles per mitj dels estris rics,
sin els personatges invisibles, s a dir, la majoria de la poblaci la identificaci de la qual s difcil dapreciar en lexcavaci. I si aix resulta difcil per a les etapes histriques, encara ms ho ha de resultar per als contextos prehistrics que es remunten a milers i milers danys. Daqu el repte de fer una
exposici sobre les dones en la Prehistria, sobretot quan va destinada al gran pblic.
Es tracta, per tant, de buscar vies noves de lectura de la troballa arqueolgica i el seu context, indagar i intentar comprendre la mentalitat dels homes i de les dones que feren possible laventura humana.
Partim del fet real, assumit per qualsevol investigadora o investigador, que el registre arqueolgic s un
registre parcial, per aix no impedeix que ens preocupe cada vegada ms saber qui hi ha darrere de
cada utensili, i fins i tot qui hi ha darrere dels objectes i de les activitats que no deixen lempremta. En
definitiva, on sn les dones de la Prehistria que poblaren la terra i quin fou el seu paper en levoluci i el
desenvolupament de la humanitat, quins eren els hbits, els mitjans de subsistncia, els ritus, la forma
de relacionar-se i comunicar-se de totes elles.
Aquestes i moltes ms qestions sn tractades en aquest llibre per reconegudes especialistes del
mn de larqueologia lesfor de les quals per sexuar el passat s digne dencomi perqu noms daquesta forma s possible que la dona deixe de ser ignorada i de rebre un tracte discriminatori pels historiadors, i assolir aix el trencament de molts estereotips que encara sn presents en la nostra societat.
A ms, Les dones en la Prehistria s, sobretot, una posada al dia de les ltimes investigacions en
lArqueologia de Gnere, pel fet que la seua temtica abasta des daspectes terics i etnoarqueolgics
fins als treballs de camp ms recents sobre el mn funerari, sobre la imatge de la dona i la seua simbologia en lart rupestre, els seus adorns i els tils de treball, el seu espai vital i, al capdavall, linqestionable paper social de la dona en les tasques de manteniment del grup hum.
Com a treballadora i investigadora del Servei dInvestigaci Prehistrica des de fa vint anys, volguera fer una pinzellada sobre la presncia i laportaci de la dona en el Servei dInvestigaci
12
Prehistrica, si b s veritat que desprs de fer un rpid reps a la histria de la instituci, aquesta reflexi caldria fer-la dins dunes dcades, perqu el S.I.P. fins a fa ben pocs anys ha estat una instituci
essencialment masculina, terme que en cap moment considere pejoratiu sin reflex duna realitat histrica, ja que estem parlant dun centre dinvestigaci que es crea lany 1927 al si de la Diputaci de
Valncia, i per tant amb prop de 80 anys dhistria.
Sense entrar a valorar en aquestes lnies lalt nivell cientfic de la labor desenvolupada pel S.I.P. i de
les magnfiques colleccions que alberga el seu museu, tenim lexemple duna instituci que mostra de
forma immillorable aquesta lenta participaci i incorporaci de la dona arqueloga als centres dinvestigaci. Aix, les grans figures que van fer possible la creaci del S.I.P., el seu reconeixement nacional i internacional, mitjanant les seues rigoroses excavacions i publicacions, han estat sempre homes. Homes de
la talla dIsidro Ballester, Domingo Fletcher, Enrique Pla i Bernat Mart que han dirigit el Museu de
Prehistria des de lany 1927 fins a dates ben recents mitjan anys 90 del segle passat amb un tarann hum i una filosofia del treball en equip que han marcat diverses generacions.
Tamb els grans collaboradors i agregats del S.I.P. que van treballar intensament entre els anys
1928 i finals dels 60, tant en la direcci dexcavacions i prospeccions, com en calcs de pintures rupestres, van ser homes, reconeguts investigadors com ara Llus Pericot, Francisco Jord, Julin San
Valero, Fernando Porcar, Mariano Jornet, Gonzalo Vies, Emili Gmez Nadal, Jos Alccer, Manuel
Vidal, etc.
Sens dubte, devem a tots ells que el S.I.P. i el Museu de Prehistria de Valncia siguen avui uns
dels millors museus i centres dinvestigaci a nivell peninsular, per quan comena a collaborar i a
incorporar-se la dona arqueloga al S.I.P.? En les primeres dcades, lnica dona que hi figura en La
labor del Servicio de Investigacin Prehistrica y su museo com a agregada del S.I.P., s Josefa
Chaume Aguilar que collabora, entre els anys 1931 i 1935 , amb Mariano Jornet en els calcs i els dibuixos de la Bastida de les Alcusses de Moixent. Tamb s espordica la collaboraci femenina els anys
40 i 50 amb noms dues dones, Mara ngeles Vall i Carmen Sentandreu, becries i collaboradores
des dels anys 1954 i 1955, respectivament.
Ja caldr esperar als anys 60, amb una major presncia de les dones a la Universitat, perqu quatre investigadores, formades en la ctedra de Miquel Tarradell, prosseguiren aqueixa estreta collaboraci que sempre hi va haver entre el S.I.P. i el Departament de Prehistria i Arqueologia de la Universitat
de Valncia. Aix, Gabriela Martn, com a professora de la ctedra dArqueologia, i collaboradora del
S.I.P., dirigeix en 1964 les excavacions a la factoria romana de la Punta de lArenal de Xbia. A ella
seguiran les professores Milagro Gil-Mascarell, que desgraciadament ens deix prematurament,
Carmen Aranegui i Rosa Enguix grans dones, mestres i amigues que van collaborar activament al
S.I.P. a partir dels 70, excavant i publicant prcticament tots els perodes histrics, des de lEdat del
Bronze fins a lpoca Romana. I fou per mitj delles, dels seus ensenyaments i del seu tarann feminista i progressista que les segents generacions de dones anrem introduint-nos, primer en la biblioteca
del S.I.P. i posteriorment en la collaboraci i la direcci dexcavacions arqueolgiques.
13
La histria de la nostra instituci s, per tant, un fidel reflex de levoluci de la societat valenciana al
llarg del segle
XX.
Un ofici, com el darqueleg, tan ntimament lligat a les tasques de camp no era en
absolut apropiat per a la dona dels anys 30 i 50, on calia realitzar treballs tradicionalment vinculats a lhome com ara dirigir peons, cavar, pujar muntanyes, excavar en coves o conviure amb homes. Tot aix
resultava molt difcil, o ms aviat impossible, a lhora de compaginar-ho amb la vida familiar, tret que es
tractara duna dona soltera (encara aix estava mal vist) o fra dona darqueleg (amb la qual cosa sempre estava en un segon pla).
Noms a partir de finals dels anys 60 amb les reivindicacions feministes i el moviment dalliberament
de la dona es podia plantejar que una dona dirigira una excavaci, i en aquest sentit tant la Universitat de
Valncia com el S.I.P. van donar suport en tot moment les iniciatives daquestes dones universitries.
Tamb caldr esperar lany 1974 perqu entre en la plantilla del Museu de Prehistria la primera dona,
Maria Victria Goberna, bibliotecria-historiadora que es responsabilitzar de la biblioteca especialitzada,
mentre que ser en 1986 quan una dona, la que subscriu aquestes paraules, entre a formar part de lequip de tcnics arquelegs del S.I.P. Efectivament, com passa a la resta del pas, la incorporaci de la
dona a la investigaci arqueolgica ha anat en constant augment i aix apareix reflectit en lactualitat en
moltes institucions cientfiques i en llocs clau de lAdministraci, museus, universitats, ajuntaments, etc.
Tamb la plantilla del Museu de Prehistria, a partir de la dcada dels 90, visqu un canvi transcendental i en lactualitat compta amb ms dones que homes en les rees de Biblioteca, Restauraci,
Administraci, Difusi i Didctica, mentre que la proporci sinverteix entre els conservadors de Museu i
els tcnics arquelegs, on s ms del doble la presncia dhomes que de dones, encara que mostra el
contrapunt que la direcci del S.I.P. i del Museu estan a crrec duna dona.
Avui dia, des de la direcci del S.I.P. i del Museu, el nostre comproms amb la societat s mltiple,
car a ms de continuar amb la labor investigadora i musestica hem de ser conscients que som un centre
educatiu per on passen cada any ms de 180.000 visitants, la majoria dells escolars, i que per mitj del
llenguatge expositiu dels plafons i els objectes, a ms de les activitats didctiques, estem transmetent no
sols la histria del nostre remot passat sin tamb ideologia. En aquest sentit, un tractament correcte del
paper de la dona s fonamental, tant en el discurs dels textos com en les representacions, amb la finalitat
de no transmetre un tracte desigual dhomes i dones. No cal dir que el nostre comproms i obligaci, com
a dona, s aprofundir en aquesta lnia de treball i saber difondre a les generacions futures la importncia
que tingueren les dones en la Prehistria. Esperem que aquesta exposici i llibre hi contribusquen.
14
DONESIPREHISTRIA:
VIURE EL PRESENT, PENSAR AL PASSAT
PALOMA GONZLEZ MARCN
Universitat Autnoma de Barcelona
Encara que de forma habitual el punt darrancada de la investigaci sobre les dones en la Prehistria
sassocie als treballs de Sally Linton (1971), hi ha una tradici molt anterior de qestionament del paper
de les dones en la Prehistria que es remunta a la fi del segle
XIX
(Arwill-Nordbladh, 1989). En aquell
moment histric van coincidir dos moviments, lun cientfic levolucionisme social i laltre poltic el
primer moviment feminista de les sufragistes, que convergien, des de les seues respectives perspectives, en plantejar-se el paper de les dones en els orgens de la humanitat com problema.
No obstant aix, efectivament no s fins a principi de la dcada dels 70 del segle XX quan, coincidint amb laix anomenada segona onada de feminisme, comencen a formular-se, en el camp de lantropologia social (Strathern, 1972; Rosaldo i Lamphere, 1974), models explicatius alternatius a la conceptualitzaci i lestudi de les dones que haurien de tenir un impacte significatiu en el paradigma de la
investigaci prehistrica, molt especialment langlosaxona i lescandinava.
No resulta casual que laparici de les dones com a tema de reflexi i investigaci en Prehistria
haja anat de la m dels moviments reivindicatius per a la millora de les seues condicions legals, econmiques i socials. Certament, la percepci, valoraci i acci de les dones en tots els mbits de la
societat sha transformat de forma radical en un procs que es va iniciar fa ja ms de quatre dcades i aix ha condut a una major presncia femenina en els cercles cientfics i acadmics. Per aix,
i a diferncia daltres perspectives teriques que es troben presents en el debat epistemolgic i ontolgic de les cincies socials, i per tant tamb de larqueologia prehistrica, la presncia de les dones
com a subjectes i objectes de la investigaci est directament relacionada amb posicionaments ideolgics i poltics referents a la situaci en el present, i les seues implicacions superen, en molts casos,
els estrets marcs disciplinars.
Freqentment, aquesta clara vinculaci entre investigaci i posicionament ideolgic i/o poltic sha
esgrimit com a debilitat cientfica de la investigaci sobre les dones en la (pre)histria, com un pecat original que enterboleix la validesa dels seus resultats. No obstant aix, hi ha una mplia bibliografia que
15
aprofundeix en els fonaments epistemolgics des dels quals es parteix en la investigaci sobre dones.
Tal com ha plantejat Alison Wylie (1997), aquests sallunyen, de forma explcita o implcita, dels enfocaments ms ortodoxos del positivisme o de lempirisme i sacosten, amb gradacions, a les postures
defensades per teriques de la cincia com ara Sandra Harding (1990) o Donna Haraway (1995).
En qualsevol cas, des de la diversitat denfocaments que abasta la investigaci sobre les dones en
la Prehistria i a pesar que aquesta Prehistria sobre i de dones mostra una incidncia dissimtrica en
diferents mbits acadmics, comena a perfilar-se com un posicionament que exigeix a la prctica convencional de la investigaci el reconeixement dels seus biaixos androcntrics i que, en conseqncia,
estableix la necessitat dun replantejament profund de les bases epistemolgiques, ontolgiques i metodolgiques de larqueologia prehistrica (Conkey i Spector, 1984; Bertelsen et alii 1987; Conkey i Gero,
1997; Conkey, 2003).
Un tret distintiu daquesta prctica investigadora recau en el fet que, lluny de presentar-se exclusivament com un corrent teric o com una escola dins de la disciplina, la Prehistria de les dones es vincula, com ja sha dit, al qestionament de la posici i situaci de les dones en la societat contempornia. De fet, es tracta dun viatge intellectual danada i tornada; es mira el passat des del present i sescodrinya de nou el present a la llum de la mirada sobre el passat. Daquesta manera, una part essencial de la investigaci de les dones en la Prehistria socupa a disseccionar les imatges que sobre el
passat i, especficament, sobre la Prehistria, han anat creant-se al llarg de la histria de la investigaci.
Aquests relats del passat, aquestes narratives dels orgens, com les denominaven Margaret Conkey i
Sarah Williams en un magnfic article de 1991, shan esgrimit histricament com arguments legitimadors
de les situacions de discriminaci, explotaci i desvaloritzaci de les dones i han quedat incrustades en
limaginari collectiu com arquetips naturalitzats (Gifford-Gonzalez, 1993; Moser, 1998).
Probablement per aix, la Prehistria de les dones concep de forma consubstancial a la seua
dimensi investigadora la seua dimensi social i divulgadora, externa al quefer acadmic (Holcomb,
1998; Jones i Pay, 1999). La Prehistria, ms que no qualsevol altre perode de la histria de la humanitat, es perfila com una etapa situada entre el mite i la histria, entre la ficci i la cincia; en definitiva,
una arma poderosa per a la construcci i deconstrucci de les ideologies. s en la Prehistria ms profunda quan sorgeix la nostra espcie i es defineixen les seues pautes de comportament biolgic i cultural; per tamb s en la Prehistria quan apareixen tots aquells components, materials i socials, que
conformen les bases de la vida social tal com la coneixem ara: el poder, lexplotaci econmica, lEstat,
la transformaci del medi natural, per tamb la vida en societat, lart, les tecnologies
bviament aquest llarg cam de la humanitat s un trajecte compartit entre dones i homes i la histria, en tant que obra humana, s, per tant, collectiva. Donada aquesta obvietat, quina necessitat hi
ha de buscar les dones de la Prehistria com a objecte especfic, si el mateix enunciat dall hum, o
si es prefereix dall social, les inclou? I si, efectivament, hagueren de buscar-se, resulta possible
abordar-ne lestudi des de la investigaci arqueolgica?
16
La Prehistria no s (noms) cosa dhomes

No s destranyar que fra lestudi del procs devoluci humana amb les concepcions que comportava sobre les categories dhome/dona i la seua plasmaci interpretativa el tema que es va erigir, en primera instncia, com a mbit de denncia i dinvestigaci preferencial sobre el paper que satorgava a
les dones en la Prehistria. Ladscripci de tasques als sexes i la subsegent articulaci daquests comportaments adscrits a models evolutius en els quals les tasques i les aptituds del sexe mascul resultaven els motors del progrs evolutiu i de la consecuci de la categoria dhum, quedava reflectit de
forma explcita en la successi dimatges que, des del simi encorbat al bar alat, ens mostrava sense
el menor gnere de dubtes els nics protagonistes del procs. Ens mostrava, no ja lhome, sin els gens
masculins com a artfexs de la nostra espcie.
La teoria de Sally Linton (1971) sobre la importncia de la recollecci per a la subsistncia dhomnids i humans i la seua vinculaci a les activitats femenines, en contraposici a la caa adscrita com
a tasca als barons, gener tot un seguit destudis, rpliques i contrarpliques a lentorn de la importncia de la famosa Woman the Gatherer, la dona recollectora (Dahlberg, 1981). Certament una part de
les teories i les dades que sustentaven tant els treballs de Sally Linton com els de les que van seguir el
seu model als anys 70 i 80 (Tanner i Zihlman, 1976; Zihlman, 1978 i 1981) ha estat posteriorment rebatuda i modificada. No obstant aix, resulta indiscutible que la investigaci sobre el procs devoluci
humana, en concret, i de la Prehistria, en general, sha vist obligada a reconsiderar les seues perspectives interpretatives, a reconixer els biaixos ideolgics de les seues representacions grfiques i narratives i a ampliar el ventall del registre arqueolgic i de tcniques emprades en el seu estudi analtic com
a conseqncia daquest debat (Liesen, 1998).
Si a hores dara ja ning hauria de dubtar de la crrega ideolgica inherent a la investigaci sobre
el procs dhominitzaci i dels models de comportament social que se li associen, resulten menys evidents, per igualment esbiaixats, els discursos histrics relatius a les etapes ms recents de la
Prehistria, les pautes interpretatives de la qual es desprenen duna determinada concepci del procs
histric i de les variables que lestructuren.
Ja des de la formulaci de la perioditzaci fundacional de la Prehistria el Sistema de les Tres
Edats
a principis del segle
XIX
per Christian Thomsen, es van crear les bases duna interpretaci
histrica basada en aquells canvis tecnolgics considerats globals. Per aqueixa mateixa poca, el
parallelisme metodolgic que va establir la investigaci prehistrica amb la naixent cincia de la geologia va traspassar a les interpretacions sobre el passat lluny una idea de temporalitat profunda i un
concepte de canvi proper al manejat tradicionalment en les cincies naturals, vinculat de forma directa als canvis mediambientals com a demarcadors dels canvis en la dinmica dels grups humans
(Groenen, 1994). Aquesta noci ha quedat impregnada en la investigaci sobre la Prehistria, que ha
volgut reconixer en aquest esquema temporal de llarg termini la seua particular idiosincrsia disciplinar (Hodder, 1987; Bailey, 1987). Daquesta manera, hi troben fcil encaix les anlisis de canvis tecnolgics o els estudis darqueologia mediambiental que han caracteritzat la investigaci prehistrica
17
des dels anys 60. La pregunta, sens dubte, s per qu i fins a quin punt aquest esquema temporal
s responsable de labsncia de les dones de la Prehistria com a objecte destudi. No participen i
es veuen afectades, per ventura, les dones en les variables que marquen les continutats i les ruptures de llarg termini?.
Per descomptat que s, per la crtica que es formula des de larqueologia feminista s que al costat dels canvis tecnolgics dampli espectre, al costat dels condicionaments que signifiquen les condicions mediambientals i al costat de les estructures geopoltiques que sorgeixen en la Prehistria ms
recent, hi ha i va haver-hi altres variables que marcaren la dinmica histrica dels grups humans de la
Prehistria. Lorganitzaci social de la reproducci biolgica i cultural, lestructura i caracterstiques
dels espais quotidians, les tecnologies relacionades amb el consum, la salut i la cura i les condicions de
vida que generen, la mateixa concepci cultural de les diferncies de sexe i de gnere i la seua concreci social en termes daccs als recursos o als mbits de poder; totes elles variables fonamentals no
sols per a entendre la supervivncia, sin per a explicar la vida en societat i les diverses experincies
que han teixit aqueixa obra humana que anomenem histria.
De fet, la Prehistria no ha considerat les dones en la seua investigaci perqu no ha considerat
rellevant el cost hum dels grans canvis tecnolgics i socioeconmics i perqu tampoc ha atorgat valor
histric a les condicions i als mecanismes que van fer possible o van resistir larribada de noves formes
econmiques i socials. Per contra, ha fet abstracci de lagncia humana i ha formulat la dinmica social
exclusivament en termes del poder mascul que regeix el nostre present: el control de la macroeconomia, el control poltic i el control de les tecnologies de producci.
Per aix no s destranyar, tal com esmenta Margaret Conkey (2003: 870), que la investigaci de
les dones de la Prehistria shaja centrat, en gran mesura, en aquestes altres variables que sexpressen
en la microescala, en el nivell de la unitat domstica (household) o de lesdeveniment, on les prctiques
quotidianes, lespai estructurat, el saber i la producci locals [] resulten accessibles. Des duna perspectiva metodolgica, aquesta escala espaciotemporal es correspon, a grans trets, amb lanomenada
Household Archaeology en lmbit anglosax (Wilk i Rathje, 1982; Allison, 1999) i amb larqueologia
etnolgica francesa sorgida de les propostes dAndr Leroi Gourhan (Leroi Gourhan i Brzillon, 1972).
Aquesta arqueologia dels assentaments permet proposar models de relacions intragrupals en termes
socials ja que parteix duna lectura del registre en termes daccions reiterades que configuren els models
de comportament social normalitzat. Es tractaria, en suma, del que podrem denominar rastre material
daquelles accions que conformen la base de convivncia de les comunitats humanes, o, en altres
paraules, de les pautes de la quotidianitat.
En treballs recents (Foxhall, 2000; Hodder i Cessford, 2004) es destaquen dos aspectes complementaris que es mostren en aquests estudis de petita escala: duna banda, la necessitat de contextualitzaci i caracteritzaci de les accions recurrents i reiterades que es mostren en el registre
arqueolgic i que, generalment, tendeixen a ser interpretades esbiaixadament en termes de les variables que estructuren el temps llarg dels perodes, i daltra, la centralitat de les accions quotidianes
18
en la reproducci de formes socials i culturals. En ambds casos se suggereix a ms que els components temporals, espacials i socials de la quotidianitat sn complexos i diversos i que sn susceptibles destudiar-se i disseccionar-se ms enll del suposat estatisme que els adjudica la investigaci prehistrica.
On sn les dones de la Prehistria?
Lestudi de les dones de la Prehistria sha confrontat, des dels seus inicis, al desafiament metodolgic
que representa lobtenci de dades susceptibles dincorporar-se a lnies interpretatives en el sentit que
acabem de comentar. El rebuig a una nica escala temporal el llarg termini com a definidora del
marc interpretatiu de la investigaci prehistrica obri la porta a rellevar els contextos arqueolgics especfics i els objectes materials que els conformen no com a pas intermedi entre lempria i la generalitzaci, sin com a donadors, en si mateixos, dindicis directes per a la interpretaci histrica.
Objectes amb sexe
La recurrent premissa que el registre arqueolgic manca de sexe ha estat posat en dubte, de forma
implcita i explcita, els ltims anys per la investigaci realitzada per dones i sobre dones de la Prehistria.
El registre arqueolgic de qu disposem i la diversitat de fonts i documentaci que donen cos a les interpretacions que en fem, mostren, si ho volem veure, tot un seguit de dades sexuades que permeten enriquir la investigaci prehistrica amb la diversitat dels seus protagonistes.
Si partim del fet que el sexe s una caracterstica, en primera instncia biolgica, associada al cos
dels ssers humans, en la investigaci prehistrica el nostre acostament als cossos el realitzem a partir
dels morts, de cossos sense vida. Encara que al principi podria semblar que aquest fet comporta una
dificultat afegida en lanlisi dels vius, la veritat s que comptem amb ntids indicadors materials per a
conixer tant histries de vida com la gesti social del cos hum. Els cossos humans o, millor dit, aquells
elements conservats de cossos humans trobats en sepultures, permeten accedir de forma directa a la
materialitat dels agents de la histria que investiguem: ledat, el sexe, laspecte fsic. Al costat daix, en
aquests cossos humans han quedat gravats rastres de la vida que van dur a terme, que podem estudiar grcies a les anlisis paleoantropolgiques.
Aquest camp devidncies es presenta aix com un dels ms fructfers i directes per a lestudi de
vida de les persones concretes que van viure en poca prehistrica i, amb aix, per a la valoraci de
diferncies, similituds, afinitats i mobilitat en els quals es desenvoluparen dones i homes en un context
histric concret (Cohen i Bennett, 1993). A grans trets, les lnies principals que shan desenvolupat en
la investigaci paleoantropolgica han anat encaminades a caracteritzar amb major precisi les condicions i les formes de vida de les poblacions prehistriques mitjanant lobtenci de perfils demogrfics
de poblacions concretes, aix com ndexs de mortalitat, natalitat i esperana de vida (p.e. Wilson, 1997),
la determinaci de patologies, mancances nutricionals o les erosions patides per activitats reiterades i la
seua representaci diferencial per sexes i grups dedat (p.e. Molleson, 1994; Sofaer-Derevenski, 2000)
19
o la determinaci de pautes dalimentaci i de mobilitat a partir de mostres procedents desquelets (p.e.

Schulting i Richards 2001).
Els cossos del passat no suren en el buit sin que estan ancorats a la terra i als elements materials que aquesta cont. Les tombes i el seu contingut, cossos i objectes, es conformen aix en contextos amb sexe. Ja des de la dcada dels 60, la cultura material funerria (contenidor i contingut) va adquirir valor explicatiu per a la caracteritzaci socioeconmica de la societat que lhavia utilitzada (Binford,
1971). Partint daquestes premisses, avui resulta quasi inconcebible lestudi de necrpolis i sepultures
sense la inclusi del sexe i ledat de les restes humanes com a variables en la interpretaci socioeconmica i, afortunadament, sn abundants els treballs realitzats en aquest camp que siniciaren fa ms
de 20 anys amb lanlisi de Susan Shennan (1975) de la necrpoli eslovaca de Branc.
Els ltims anys, tamb sha reconegut el valor dels conjunts funeraris com a indicadors didentitats
socials especfiques, assumides i sancionades per la comunitat que dipositava en la tomba les ofrenes
(Parker Pearson, 1999). En aquesta lnia interpretativa, Marie Louise Stig Srensen (2000) ha apuntat
recentment a labundant documentaci que pot trobar-se en els aixovars funeraris sobre la construcci
material de la identitat de gnere a partir de ladorn, el vestit i els instruments dipositats amb els cossos
femenins i que es fa extensible, en relaci a les mateixes variables, a les representacions iconogrfiques
trobades dins o fora de les sepultures.
De fet, un altre gran camp de documentaci arqueolgica sobre les dones de la Prehistria el trobem no ja en el cos mateix, sin en la seua representaci en figuretes o dibuixos i gravats en una amplssima varietat de suports. Des del Paleoltic Superior poden resseguir-se sense soluci de continutat les
representacions de la figura humana i ms concretament i abundantment de la figura del cos femen,
fins als perodes denominats histrics. Les representacions de figures femenines dpoca prehistrica
han estat objecte de nombroses anlisis i propostes interpretatives sobre el paper social i ideolgic de
les dones en diferents llocs i moments histrics i de les diverses formes de prctiques sociosimbliques
(Masvidal i Picazo, 2005). Per sens dubte, ha estat lobra de Marija Gimbutas (1982; 1991) sobre les
figuretes femenines de la Prehistria recent europea la que ha desbordat, per b i per mal, els lmits de
la investigaci arqueolgica. Lindubtable coneixement exhaustiu daquests materials arqueolgics i les
suggestives hiptesis inicials de Gimbutas han donat pas, no obstant aix, a la seua reinterpretaci simplista de cultes a la Deessa Mare per part de moviments socials i culturals, ms o menys esotrics,
enquadrats en la denominada new age i amb vagues llaos de connexi amb lecofeminisme (Meskell,
1998; Conkey i Tringham, 1999).
Tot i que les arquelogues reconeixen laportaci de Marija Gimbutas com a pionera en els estudis de les representacions de dones des dun enfocament alternatiu al de la investigaci tradicional,
actualment es rebutgen les interpretacions generalitzadores com a indicatives de societats
matrilocals/focals i es tendeix a un estudi contextualitzat de les representacions femenines de la
Prehistria (Soffer et alii, 2000).
20
La construcci material de la vida social

No tots els contextos arqueolgics contenen objectes directament sexuats; de fet, una gran (per no
dir la major) part dels jaciments arqueolgics no sassocien a enterraments on trobar cossos de dones
i homes, xiquetes i xiquets, ni a objectes o suports on apareguen representades figures humanes.
Vol dir a que noms resulta possible investigar les dones de la Prehistria a partir dun tipus i un
nombre limitat de contextos arqueolgics? Els poblats, les cases, els tallers resulten opacs a una
metodologia dinvestigaci interessada a destriar la diversitat sexual i social dels grups humans del
passat lluny?
Latribuci de certes activitats a la prctica de les dones no est exempta de debat i, en certa
mesura, sha tendit a vincular-la amb posicionaments essencialistes o conservadors que situen les
dones en un mbit dacci social limitat i limitador (Magalln, 1999). Parallelament, el reconeixement
de la diversitat de frmules culturals en lorganitzaci material dels sistemes de gnere ha apuntat a la
prudncia necessria a lhora dabordar caracteritzacions dordre universalista del collectiu de dones i
de les seues situacions (Moore, 1988). Per aix, la investigaci de les dones de la Prehistria noms
pot prendre dos camins: per un savana en la deconstrucci darquetips sobre ladscripci de certes
activitats considerades centrals en la interpretaci de les societats prehistriques com ara la caa,
la producci dinstruments ltics o la metallrgia exclusivament als barons; per laltre cam saprofundeix en lestudi daquells mbits dacci social en els quals, com ja sha comentat, necessriament estigueren presents les dones; com ara la gesti domstica, les relacions interpersonals o la cura i socialitzaci de la infncia.
Laprofundiment en el potencial informatiu de les fonts etnogrfiques ha resultat fonamental en la
crtica als models establerts sobre la divisi sexual de les activitats dels grups prehistrics (Spector,
1983). Daquesta manera, an qestionant-se labsncia de les dones en activitats com ara la caa
(Estioko-Griffin i Griffin, 1981), la producci ltica (Gero, 1991) o metallrgica (MacLean, 1998). La
vinculaci de dades arqueolgiques i dades etnogrfiques t una llarga trajectria disciplinar en els
estudis prehistrics que es remunta al segle
XIX,
encara que actualment no resulta acceptable defen-
sar aquelles analogies etnogrfiques directes com a prova de comportaments en el passat. No obstant aix, s que ha resultat possible demostrar, grcies a aquesta documentaci, la inconsistncia
daquells models que naturalitzaven ladscripci de certes activitats a un o altre sexe encara que,
desgraciadament, no shaja produt lesfor divulgatiu necessari per a fer desaparixer aquests arquetips de limaginari social!
La caracteritzaci de les formes de vida duna comunitat va inexorablement unida, des de larqueologia, a lestratgia metodolgica de la determinaci de la seua organitzaci espacial (Kent, 1990). De
fet, pot considerar-se que lespai denotat i delimitat per les restes arqueolgiques, larticulaci dels seus
diferents elements, els recorreguts que van de lun a laltre, com ara lexpressi material duna determinada lgica en lorganitzaci de les activitats, una organitzaci concreta i no abstracta, que conforma, i
alhora s conformada, per les constants i canviants relacions que es generaren en aquells espais
21
(Nevett, 1994). Aix doncs, els espais arqueolgics no sn espais abstractes, redubles a patrons o
esquemes formals, sn espais que contingueren vida humana i que es crearen per ella.
Els conjunts arqueolgics en sentit ampli, s a dir, la cultura material en context ds o aband
dels espais habitats, conformen un camp devidncia fonamental per a lestudi de les dones en la
Prehistria en quatre sentits bsics. En primer lloc, per les propietats dels artefactes arqueolgics
com a instruments de les tecnologies domstiques o de manteniment (Hendon, 1996); en segon lloc,
per la seua funci com a mediadors en les prctiques socials (Spector, 1993); en tercer lloc, per la
disposici dobjectes i activitats en lespai (Hastorf, 1991); i, finalment, per lassociaci de tot aix amb
accions reiterades i concretes, s a dir, amb lescala bsica de temporalitat social, la quotidianitat
(Picazo, 1997).
De manera esquemtica, el patr bsic de les activitats que tenen el seu escenari preferencial en
el nivell dels assentaments i de les cases inclou els treballs relacionats amb lalimentaci, la salut, el
recer, la socialitzaci i la curaci i higiene. Per tamb amb un bagatge de coneixements especialitzats
i unes prctiques tecnolgiques i simbliques especfiques que poden proposar-se des dun registre
arqueolgic exhaustiu i detallat, com el realitzat per Mirjana Stevanovic (1997) en els poblats neoltics del
Sud-est dEuropa, on resulta versemblant interpretar la construcci i destrucci intencionada de les
seues cases com accions simbliques relacionades amb una determinada concepci cultural de la vida
i la mort de lespai habitat.
Lestudi de les tecnologies femenines s un camp que noms recentment ha comenat a ocupar
un lloc en les investigacions sobre histria de la tcnica (Lerman et alii, 2003). No obstant aix, la majoria destudis es centren en la participaci/aportaci de les dones en els desenvolupaments i aplicacions
tcniques en el mn industrial i postindustrial sense que la tecnologia domstica shi haja analitzat en
profunditat. Des de la discussi conceptual, Oldenziel (1996) remarca que aix es deu al fet que lestudi (i la concepci) convencional de la tecnologia ha estat centrat en dues variables que han redundat en
labsncia de les prctiques tecnolgiques femenines: en primer lloc, la categoritzaci de la tecnologia
en funci de la producci en detriment de la categoritzaci en funci de les prctiques de consum i s,
i, en segon lloc, lmfasi en els artefactes de gran envergadura i que requereixen una gran inversi de
capital en detriment de sistemes de baixa tecnologia i ds diari. Tal com conclou aquesta investigadora, aquesta categoritzaci respon a un sistema que separa el productiu del no productiu, el tcnic del
no tcnic, el mn mascul del mn femen (McGaw, 1996).
Aquests pressupsits han influt tamb de forma clara en el tipus de tecnologies investigades tradicionalment per la Prehistria i les que no ho han estat. Aquestes ltimes (el teixit, la preparaci daliments, els sistemes de curaci, entre altres) constitueixen, precisament, les que han estat objecte duna
atenci preferencial per part de les arquelogues, partint sempre duna perspectiva contextual en les
seues anlisis, i reforada, en molts casos, per informaci textual i iconogrfica (Brumfiel, 1991; Wright,
1996; Meyers, 2003). Aquests estudis no solament mostren el saber tecnolgic, altament especialitzat,
de les dones prehistriques, sin tamb les condicions i les estratgies de resistncia desenvolupades
22
per elles en perodes dintensificaci de la producci i de creixent control econmic o ideolgic sobre
les seues activitats productives i reproductives.
Precisament, Elisabeth Barber (1994) planteja una possible explicaci per a lassociaci, quasi
universal, de les dones a una tecnologia especfica: el teixit. Barber mant que el teixit i, especialment,
el filat, comporta una activitat fcilment compatible amb latenci i la vigilncia de criatures de poca
edat, donats els escassos instruments necessaris per a portar-la a terme i la possibilitat dinterromprela i reprendre-la sense que quede afectada la labor que es realitza. La indiscutible vinculaci social i
histrica de les dones amb les criatures ha comportat que en els ltims anys shaja consolidat una nova
lnia dinvestigaci encaminada a lestudi de la infncia, tant per si mateixa, com a grup social infrarepresentat en les interpretacions histriques, com per la seua relaci directa amb lexperincia histrica
de les dones en la seua funci de mares i socialitzadores (Lillehammer, 1989; Moore i Scott, 1997;
Sofaer-Derevenski, 2000; Kamp, 2001; Schwartzman, 2005). Junt amb un acostament paleoantropolgic i funerari que busca identificar les condicions de vida i mort de les criatures, el tractament diferencial en funci de sexe o grup familiar i el simbolisme especfic que caracteritza els enterraments
infantils (Rega, 2000), en la investigaci sobre la infncia prehistrica adquireix un pes especfic lestudi de les formes i els contextos daprenentatge i de transmissi de sabers. Per aix, lanlisi dels processos tcnics de manufactura dels tils ltics tallats ha estat ja destacat com un indicador de contextos i processos daprenentatge infantil (Karlin, 1992), igual que comena a plantejar-se per a la producci cermica (Smith, 2005).
Dones de la Prehistria, dones dac i dara
La investigaci prehistrica sobre les dones mostra encara una escassa presncia en el panorama cientfic i acadmic espanyol, tot i que els ltims anys comencen a ser cada vegada ms freqents les trobades, els cursos i les publicacions organitzats i promoguts per arquelogues i prehistoriadores
(Colomer et alii, 1999; Gonzlez Marcn, 2000; Snchez Romero, 2005; Gonzlez Marcn et alii, 2005;
Prats i Ruiz, 2006), aix com els assaigs monogrfics sobre dones, prehistria i arqueologia (Hernando,
2002; Sanahuja, 2002; Querol i Lavrin, 2005). No hi ha dubte que, daquesta manera, sinicia una cadena que facilitar, en un futur que ja s ac, la formaci de noves investigadores i la seua incorporaci a
centres dinvestigaci i museus en els quals encara s lluny la paritat, i molt especialment en els llocs
de decisi! on, amb noves idees i ms recursos, hauran dincrementar, en quantitat i qualitat, aquests
primers passos cap a lenriquiment de la nostra visi del passat ms lluny i, amb aix, duna mirada
ms crtica cap a la histria que fem i vivim.
Els objectes i rastres de les dones de la Prehistria no parlen per si mateixos sin que requereixen
ser reconeguts, descodificats i mostrats. Els ltims 30 anys, moltes dones i alguns homes shan dedicat a aquesta tasca. Aix, aqueixes lleus empremtes, condemnades durant millennis a un doble oblit,
serveixen avui per a illustrar-nos del paper fonamental i fundacional que tingueren les dones de la
Prehistria en ser avui el que som.
23
Bibliografia
ALLISON, P. M. (ed.) (1999): The Archaeology of Household Activities. Londres-Nova York: Routledge.
ARWILL-NORDBLADH, I. (1999, orig. 1989): Oscar Montelius y la liberacin de las mujeres. Un ejemplo de arqueologa, ideologa y el
primer movimiento de mujeres suecas. En L. Colomer et alii (eds.) Arqueologa y teora feminista. Estudios sobre mujeres y
cultura material en arqueologa. Barcelona, Icaria: 357-374
BARBER, I. W. (1994): Womens work. The first 20000 years. Norton, Londres-Nova York.
BERTELSEN, R.; LILLEHAMMER, A.; NSS, J.R., eds. (1987): Were they all men? An examination of sex rols in prehistoric society.
Stavanger : Arkeologisk Museum i Stavanger.
BINFORD, L. (1971): Mortuary practices: their study and their potential. En J. Brown (ed.) Approaches to the Social Dimensions of
Mortuary Practices. Washington DC: Memoir of the Society for American Archaeology 25: 6-29
BRUMFIEL, I. (1991): Weaving and cooking: Womens production in Aztec Mexico. En J. Gero i M. Conkey (eds.), Engendering
Archaeology. Women in Prehistory: 224-251. Oxford, Blackwell.
COHEN, M. N.; BENNETT, S. (1993): Skeletal evidence for sex rols and gender hierarchies in prehistory. En B. Miller (ed.), Sex Rols
and Gender Hierarchies: 273-96. Cambridge University Press, Cambridge.
COLOMER, L.; GONZLEZ MARCN, P.; MUNT, S.; PICAZO, M., comp. (1999): Arqueologa y teora feminista. Estudios sobre mujeres y cultura material en arqueologa. Icaria, Barcelona.
CONKEY M. W.; TRINGHAM, R. (1998): Rethinking Figurines: A Critical View from Archaeology of Gimbutas, the Goddess and
Popular Culture. En Ancient Goddesses: The Myths and the Evidence. L. Goodison i C. Morris, eds.: 22-45. Londres: British
Museum Press.
CONKEY, M. W.; WILLIAMS, S. (1991): Original Narratives: The Political Economy of Gender in Archaeology. En Gender at the
Crossroads of Knowledge: Anthropology in the Postmodern Era, M. digues Leonardo, Berkeley: University of Califrnia Press:
102-139
CONKEY, M. W. (2003): Has feminism changed archaeology? Signs: Journal of Women in Culture and Society 28 (3), pgs. 867-880.
CONKEY, M. W.; GERO, J. M. (1997): Programme to practice: gender and feminism in archaeology. Annual Review of Anthropology
26, pgs. 411-37.
CONKEY, M. W.; SPECTOR, J. (1984): Archaeology and the Study of Gender. Advances in Archaeological Method and Theory 5: 1-38.
DAHLBERG, F. (1981): Women the gatherer. Yale University Press, New Haven.
ESTIOKO-GRIFFIN, A.; GRIFFIN, P.B. (1981): Woman the Hunter: The Agta. En Woman the Gatherer, F. Dahlberg (ed.), pgs. 121-131.
Yale University Press, New Haven.
FOXHALL, L. (2000): The running sands of estafe: archaeology and the short-term. World Archaeology 31 (3), pgs. 484-498.
GERO, J. (1991): Genderlithics: womens role in stone tool production. En J. Gero i M. Conkey (eds.), Engendering Archaeology.
Women in Prehistory: 163-193. Oxford, Blackwell.
GIFFORD-GONZALEZ, D. (1993): You ca hide, but you cat run: representation of womens work in illustrations of palaeolithic life.
Visual Anthropology Review 9:3-21.
GIMBUTAS, M. (1991): Diosas y dioses de la vieja Europa 7000-3500 aC. Madrid: Istmo.
GIMBUTAS, M. (1996): El lenguaje de la diosa. Oviedo: Dove.
GONZLEZ MARCN (coord.) (2000): Espacios de gnero en arqueologa. Arqueologa Espacial 22, Terol.
GONZLEZ MARCN, P.; MONTN, S.; PICAZO, M., eds. (2005): Dones i activitats de manteniment en tempos de canvi. Treballs
dArqueologia 11, Bellaterra.
GONZLEZ MARCN, P.; PICAZO, M., (1998): El tiempo en arqueologa. Madrid: Arco-Libros.
GONZLEZ MARCN, P.; PICAZO, M., (2005): Arqueologa de la vida cotidiana. En M. Snchez Romero (ed.), Arqueologa y gnero. Granada, Universidad de Granada, pgs. 141-158.
GROENEN, M., (1994): Pour une histoire de la prehistoire. Grenoble: Jerome Millon.
HARAWAY, D., (1995) (orig. 1991): Ciencia, cyborgs y mujeres. La reinvencin de la naturaleza. Ctedra, Madrid.
HARDING, S. (1990): Whose Science? Whose Knowledge? Thinking from womens lives. Cornell University Press, Nova York.
HASTORF, C. A. (1991): Gender, space and food in Prehistory. En J. M. Gero i M. V. Conkey (eds.). Engendering Archaeology.
Women in Prehistory. Oxford: Blackwell, pgs. 132-162.
HENDON, J. A. (1996): Archeological approaches to the organization of domestic labor: Household Practice and Domestic Relations.
Annual Review of Anthropology 1996, pgs. 45-61.
HERNANDO, A. (2002): Arqueologa de la identidad. Madrid, Akal.
HODDER, I. (1987): The contribution of the long-term. En I. Hodder (ed.), Archaeology as long term history. Cambridge: Cambridge
University Press, pgs. 1-8.
24
HODDER, I.; CESSFORD, C. (2004): Daily Practice and Social Memory at atalhoyuk. American Antiquity 69 (1), pgs. 17-40.
HOLCOMB, B. (1998): Gender and Heritage interpretation. En D. Uzell i R. Ballantyne (eds.) Contemporary Issues in Heritage and
Environmental Interpretation: 37-55. Londres, The Stattionary Office.
JONES, S.; PAY, S. (1999, orig. 1989): El legado de Eva. En L. Colomer et alii (eds.), Arqueologa y teora feminista. Estudois sobre
mujeres y cultura material en arqueologa: 323-340. Barcelona, Icaria.
KARLIN, C. (1992): Connaisances et savoir-faire: comment analyser un processus technique en Prehistoire. En R. Mora et alii (eds.),
Tecnologia i cadena operatives ltiques: 99-124. Bellaterra, Universitat Autnoma de Barcelona.
KATHRYN A. KAMP. Where Have All the Children Gone? The Archaeology of Childhood, Journal of Archaeological Method and
Theory, volum 8, 1 ed, mar 2001, pgs. 1-34.
KENT, S. (ed.). Domestic Architecture and the Use of Space. Cambridge University Press, Cambridge.
LERMAN, N.; OLDENZIEL, R.; MOHUN, A., eds. (2003): Gender & Technology. A Reader. Baltimore: Johns Hopkins University.
LEROI-GOURHAN, A.; BREZILLON, M., (1972): Fouilles de Pincevent. Essai danlayse ethnographique dun habitat magdalnien. La
section 36. VIIe Supplment Gallia Prhistorique. Pars, CNRS.
LIESEN, L. T. (1998): The legacy of Women the Gatherer: the emergence of evolutionary feminism. Evolutionary Anthropology 7/3: 105-113.
LILLEHAMMER, G. (1989): A Child is Born. The Childs World in an Archaeological Perspective. Norwegian Archaeological Review,
22:90-105.
MACLEAN, R. (1998): Gendered Technologies and Gendered Activities in the Interlacustrine Early Iron Age. En S. Kent (ed.), Gender
in African Prehistory: 163-178. Walnut Creek, AltaMira Press.
MAGALLN, C. (1999): Privilegio epistmico, verdad y relaciones de poder. Un debate sobre la epistemologa del feminist standpoint.
En M. J. Barral, C. Magalln, C. Miqueo i M. D. Snchez (eds.). Interacciones ciencia y gnero. Discursos y prcticas cientficas de dones, pgs. 63-80. Barcelona: Icaria.
MASVIDAL, C.; PICAZO, M. (2005): Modelando la figura humana: reflexiones en torno a las imgenes femeninas de la Antigedad,
Quaderns Crema, Barcelona.
MCGAW, J. (1996): Reconceiving Technology. Why Feminine Technologies Matter. En R. Wright (ed.) Gender and Archaeology.
Philadelphia, University of Pennsylvania Press, pgs. 52-78.
MESKELL, L. (1998): Oh My Goddess! Archaeological Dialogues, 5 (2: 126-142.
MEYERS, C. (2003): Material Remains and Social Relations: Womens Culture in Agrarian Households of the Iron Age. En W. G. Dever
i S. Gitin (eds.) Symbiosis, Symbolism, and the Power of the Past: Canaan, Ancient Israel, and Their Neighbors from the
Batega Bronze Age through Roman Palestine. Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns: 425-44.
MOLLESON, T. (1994): La leccin de los huesos de Abu Hureyra. Investigacin y Ciencia, 217: 60-65
MOORE, H. L. (1988): Feminism and Anthropology. Oxford: Polity Press.
MOORE, J.; SCOTT., I., eds. (1997): Invisible People and Processes. Writing Gender and Childhood into European Archaeology,
pgs. 150-168. London and Nova York: Leicester University Press.
MOSER, S. (1998): Ancestral Images. The Iconography of Human Evolution. Cornelll University press: Ithaca, N.I.
NEVETT, L. (1994): Separation or seclusion? Towards an archaeological approach to investigating women in the Greek Household in
the fifth to third centuries. En M. Parker Pearson i C. Richards (eds.), Architecture & Order. Approaches to Social Space.
Londres i Nova York: Routledge, pgs. 98-112.
OLDENZIEL, R. (1996): Object/ions: Technologie, Culture and Gender. En Kingery, W.D. (ed.). Learning from things. Method and Theory
of Material Culture Studies. Washington i Londres: Smithsonian Institution, pgs. 55-72.
PARKER PEARSON, M. (1999): The archaeology of Death and Burial. Stroud: Sutton.
PICAZO, M. (1997): Hearth and home: the timing of maintenance activities. En J. Moore i I. Scott (eds.). Invisible People and
Processes: Writing Gender and Childhood into European Archaeology. Londres: Leicester University Press, pgs. 59-67
PRADOS, L.; RUIZ, C., eds. (2006): 1er Encuentro Internacional de Arqueologa y Gnero. Universidad Autnoma de Madrid, Madrid.
QUEROL, M. A.; LAVRIN, A., coords., (2005): Historia de las mujeres en Espaa y Amrica Latina. (De la Prehistoria a la Edad Media).
Valncia, Ctedra, vol. 1.
REGA, I. A. (2000): The gendering of children in the early Bronze Age cemetery at Mokrin. En Hurcombe, L. i McDonald, M. (eds.).
Gender and Material Culture. Nova York: Macmillan.
ROSALDO, M. Z.; LAMPHERE, L., eds., (1974): Women, Culture and Society. Stanford: Stanford
SANAHUJA, M. I. (2004): Cuerpos sexuados, objetos y Prehistoria. Valncia, Ctedra.
SNCHEZ ROMERO, M., ed. (2005): Arqueologa y gnero. Granada, Universidad de Granada.
SCHULTING, R.; RICHARDS, M. (2001): Dating women and becoming farmers. New palaeodietary and AMS dating evidence from
Breton Mesolithic cemeteries of Tviec and Hdiec Journal of Anthropological Archaeology. 20: 301-344
25
SCHWARTZMAN, H. B. (2005): Materializing Children: Challenges for the Archaeology of Childhood. Archeological Papers of the
American Anthropological Association, vol. 15, nm. 1, pgs. 123-131
SHENNAN, S. I. (1975): The social organization at Branc. Antiquity 49: 279-87
SMITH, P. I. (2005): Children and Ceramic Innovation: A Study in the Archaeology of Children. Archeological Papers of the American
Anthropological Association, vol. 15, nm. 1, pgs. 65-76
SOFAER-DEREVENSKI, J. (ed.). Children and Material Culture, pgs. 3-16. London i Nova York: Routledge.
SOFAER-DEREVENSKI, J. (2000): Sex Differences in Activity-Related Osseous Change in the Spine and the Gendered Division of
Labour at Ensay and Wharram Percy, UK. American Journal of Physical Anthropology, 111 (3): 333-354
SOFFER, O.; ADOVASIO, J. M.; HYLAND, D. C. (2000): The Venus figurines. Txtils, Basketry, Gender, and Status in the Upper
Paleolithic. Current Anthopology, 41/4: 511-525
SORENSEN, M. L., Stig (2000): Gender Archaeology. Polito Press, Cambridge.
SPECTOR, J., (1993): What this awl means. Feminist archaeology at Wahpeton Dakota Village. St. Paul, Minnesota Historical Society
Press.
SPECTOR, J. (1983): Male/Female Task Differentiation among the Hidatsa: Toward the Development of an Archaeological Approach
to the Study of Gender. En P. Alberts i B. Medicine (eds.). The Hidden Half. Studies of Plains Indian Women. Washington:
University Press of America, pgs. 77-99
STEVANOVIC, M. (1997): The Age of Clay: the social dynamics of house destruction. Journal of Anthropological Archaeology 16: 334-395
STRATHERN, M. (1972): Women in Between: Female Rols in a Male World, Mount Hagen. London: Seminar Press.
TANNER, N.; ZIHLMAN, A. (1976): Women in evolution, Part I: Innovation and sselction in human origins. Signs 1. 585-608
TRINGHAM, R. (1991): Household with faces: the challenge of gender in prehistoric architectural remains. En J. Gero & M. Conkey
(eds.), Engendering Archaeology. Women in Prehistory: 93-131. Oxford, Blackwell.
WILK, R.; RATHJE, W.L. (1982): Household Archaeology. American Behavioral Scientist 26(6), pgs. 617-639
WILSON, D. (1997): Gender, Diet, Health and Social Status in the Mississipian Powers Phase Turner Cemetery Population. En Ch.
Claasen i R. A. Joyce (eds.), Women in Prehistory. North America and Mesoamerica: 119-135. Philadelphia, University of
Pennsylvania Press.
WRIGHT, R.P. (1996): Technology, gender, and Class: Worlds of Difference in Ur III Mesopotamia. En R. P. Wright (ed.) Gender and
Archaeology, University of Pennsylvania Press, Philadelphia, 79-110
WYLIE, A. (1997): The Engendering of Archaeology: Refiguring Feminist Science studies. Osiris 12: 80-99
ZIHLMAN, A. (1978): Women in evolution, Part II: Subsistence and social organisation among early Hominids. Signs 4: 4-20
ZIHLMAN, A. (1981): Women as shapers of the human adaptation. En F. Dhalberg (ed.) Women the gatherer. Yale University Press,
New Haven: 75-120.
26
DONESICONSTRUCCI
DE LA PREHISTRIA: UN MN DE SUPOSICIONS
M. NGELES QUEROL
Universidad Complutense de Madrid
Introducci
s molt freqent trobar, en les diverses i cada vegada ms abundants produccions educatives o turstiques relacionades amb la Prehistria, presentacions al pblic de museus, de jaciments o fins i tot de
paisatges, en qu sempren dibuixos o construccions virtuals descenes socials. Sn escenes en qu
un medi ambient determinat i normalment ben documentat, amb flora i fauna adequades, amb hbitats i cermiques conegudes s decorat amb les figures dhomes i dones de variades edats en actituds socials i, per tant, interactuants i significants.
En molts casos, les instruccions de carcter arqueolgic, donades als que dibuixaran aqueixes
escenes, tenen a veure precisament amb aqueixa flora i aqueixa fauna, amb aqueixos murs, carrers i
cermiques, amb lexistncia o no de forns de pa, de forges o destables. I en molt pocs casos hi ha
indicacions explcites sobre quines persones homes o dones i de quina edat shi han de representar fent o no fent les distintes labors, en primer o en segon pla, en quines actituds, com a protagonistes o com a secundries.
No obstant aix, si hi ha una cosa important per a les criatures que visitaran aqueixos centres, o per
a la ciutadania comuna que tamb els visita i que no coneix molt sobre la naturalesa de la cincia arqueolgica, sn precisament aqueixes persones i el que estan fent. Que la cermica aparega ms o menys
exvasada, que els carrers siguen rectes o un poc tortuosos, que els murs estiguen dibuixats amb rajoles o
amb pedres, importa poc perqu no sol haver-hi arguments o coneixements per a establir una actitud crtica enfront daix. Per que en un poblat, per exemple, noms hi haja homes als carrers, o que una anciana aparega agenollada fent una dura labor de mlta, o que uns xiquets i xiquetes carregen aigua o llenya,
o, per descomptat, que un home en la plenitud de ledat porte un nad al bra, sn qestions que importen, que es miren i de les quals es comenta: o quina barbaritat o que curis o mira que eren salvatges
o com maltractaven la infncia sn comentaris molt ms freqents que la cermica no era tan roja o en
aquells temps no hi havia forja de ferro o les carreteres no es pavimenten fins a poca romana.
27
A ms, el pblic visitant estableix uns llaos de creena amb all que li s mostrat per la cincia arqueolgica: per descomptat, creuen que si sels presenten els carrers tortuosos, s que eren aix,
i que si les dones dibuixades estan en linterior de les seues cuines, agenollades davant dels foguers
o de les pedres de moldre, mentre que els homes fan tasques molt ms interessants i positives des
de lactualitat, que s des don es mira com ara caar, pescar, llaurar, sembrar o construir cases, s
perqu en el passat prehistric aix era aix. De cap manera es poden imaginar que lArqueologia, una
cincia, els estiga enganyant.
Tot i amb aix, per a les persones que estem dins, que treballem en Arqueologia i sabem ms o
menys sobre els seus estrets lmits, s clar que el comportament social de la Prehistria no deixa
empremta arqueolgica enregistrable excepte en casos excepcionals. s a dir, podem arribar a saber
que es van tallar pedres, que es van
aprofitar animals, que es van fer tasques de recollecci o dhorticultura,
que es van construir cabanes i es van
traar carrers, que es van excavar
fossats i fins i tot que hi va haver una
batalla. Per no sabem si els que van
fer totes aqueixes coses eren els
homes o les dones, les criatures o les
persones majors, i tampoc sabem,
per descomptat, quin valor social
tenien, en aquell grup, totes aqueixes
tasques. Potser era important anar a
per llenya, potser la tasca de ms
Fig. 1.- En les escenes de construccions no apareixen mai dones. Aquesta s del Museu
de Galera, Granada.
prestigi era la de fer cermica, potser

noms qui ostentava el poder era qui
construa les cabanes
Potser.
En qu es basen, per tant, totes aquestes reconstruccions o construccions socials del passat prehistric? Generalment, en el que ocorre en el present o ha ocorregut en el passat ms immediat, etnolgic o no, o fins i tot en all que hom simagina que degu ocrrer. Aquest actualisme imaginatiu
prcticament inevitable resulta molt perills des de diversos punts de vista, ja que el pblic en general
dna gran importncia a lantiguitat dels costums o dels valors, i amb tal antiguitat avala actituds del present que poden arribar a ser poc recomanables, com, per exemple, lagressivitat, la desigualtat social o
la subalternitat duns individus respecte a daltres, molt en especial de les dones respecte dels homes.
La comprovaci daquest problema curiosament i aparentment marginal em va portar a emprendre un projecte dinvestigaci sobre el paper atribut a les dones en el conegut tema dels orgens
28
humans (MEC-PR217/98-8113/98). Les principals conclusions a qu vaig arribar en aquella investigaci sn les segents:
-Durant un segle, almenys entre 1870 i 1970, llevat dexcepcions, els llenguatges emprats en
el tema dels orgens humans (creacionistes i evolucionistes, a favor o en contra) distingeixen clarament entre homes i dones. De fet, tots els discursos, molt en especial els eclesistics, parlen dels
homes, i quan volen referir-se a les dones, les anomenen. Per a partir de 1970 comena a trobarse cada vegada ms aqueixa curiosa fallcia de presentar i usar la paraula home com a sinnima dhumanitat.
-Els mites i els relats sobre els orgens
humans, tant creacionistes com evolucionistes,
han servit i encara serveixen per a mantindre en la
societat occidental un curis tipus de racisme que
considera inferior la meitat de la humanitat denominada dones. Fins i tot en els discursos ms
actuals, de forma conscient o inconscient, es continuen abonant i reproduint aqueixos estereotips.
-El passat les explicacions sobre el passat,
tantes vegades inventades serveix, i serveix molt,
per a justificar presents (aix ho va fer Du per al
creacionisme; aix s propi de la naturalesa per a
levolucionisme). La posici en qu es colloca les
dones des del passat ms remot, subordinada i sotmesa, es presenta com una conseqncia o b de
la voluntat de Du o b dels designis de la naturalesa. Aix podem comprovar com el transformisme de
Darwin corrobor el Du bblic en a de la inferioritat de les dones.
Els resultats finals daquest projecte, recent-
Fig. 2.- Les dones amb els nadons al bra no solen fer res.
Aquesta s una de les belles escenes sobre el Paleoltic superior
del Museu dAltamira.
ment publicats (Querol i Trivio, 2004), van resituar

els meus interessos en la investigaci i en la docncia de la Prehistria, de manera que des de fa pocs
anys he comenat a analitzar les representacions ms modernes de les societats prehistriques per a
posar en evidncia el tracte desigual i desequilibrat que hi reben les dones, intentant amb aix afegir
un granet darena a la lluita per una educaci en igualtat (vegeu p.ex. Querol, 2000b; Querol, 2001;
Querol, 2003 o Querol, 2005). El present treball s un pas ms en aquest cam.
Durant tots aquests anys dinvestigaci mhe trobat ben sovint amb tres esculls importants que
no vull deixar dexplicar ac, perqu estan o han destar en el fons duna orientaci feminista de la
Histria.
29
1- El mateix concepte dHistria. Baste recordar que la Histria que sens ha transms i ensenyat
lhan inventada i escrita els doctes homes dels segles passats i s la successi cronolgica de fets
heroics i importants: batalles, conquestes, acords, annexions tots ells han sigut realitzats per homes,
firmats per homes, aconseguits per homes En aquest concepte de la Histria, en la Histria, les
dones i el que hem fet no hi sn, simplement.
Per, s aix? O millor, ha de continuar essent aix?
2- La llengua que utilitzem per a escriure o representar la Histria. s evident que les diferncies sexuals estan ja establides en el nostre mn i que no s el llenguatge el que les crea. El que ha
de fer aqueix llenguatge s anomenar-les, simplement.
I a, que s tan evident, xoca de front amb aqueixa concepci tamb androcntrica de la
llengua com un sistema tancat i ali a
la realitat, en el qual no es poden
introduir modificacions i que respon a
regles preestablertes, en aparena
immutables. La nostra educaci ens
ha infiltrat una manera dexpressarnos que, encara que podem pensar
el contrari, no s innocent: ha estat
feta per homes en una societat
patriarcal, ha evolucionat i sha modificat en ambients en qu no hi havia
dones, en qu la seua essncia dssers humans no era reconeguda. En
la seua creaci no han intervingut les
Fig. 3.- El protagonista de qualsevol escena, fins i tot en espais interiors com aquest, s un
home. Presa dun text escolar de Socials de 2002.
dones, ni tan sols per a espais tan

seus com el de la reproducci. I
aqueix espai lingstic tancat i andro-
cntric s la ferramenta nica que ens ha sigut donada per a expressar-ho tot: el que sentim, el que
desitgem, el que ens agrada i el que no, el que descobrim, el que veiem, el que no veiem... fins i tot
la Histria que investiguem i escrivim.
3- El tercer escull s bastant ms propi del mn teric en qu ens movem, o intentem mourens, les persones que pretenem treballar en investigaci histrica o en qualsevol rea de les humanitats amb una orientaci feminista. Es tracta de recordar que, com ja sha establert moltes vegades
per autores feministes de lavantguarda (vegeu p.ex. Amors, 2000), el feminisme, expressi que avui
en dia se substitueix ben sovint per de gnere, ha de ser crtic per a ser. Un treball descriptiu sobre,
per exemple, una nova imatge de dona trobada en unes excavacions, no s feminista ni de gnere.
s, simplement, un treball descriptiu. El feminisme ha dassumir una actitud crtica destinada en tots els
30
casos a millorar la situaci social de les dones, b ressaltant-ne les aportacions, b analitzant-ne les
dificultats. En aquest sentit, el feminisme o els estudis de gnere sn sempre, encara que estiguem
fent Histria, una activitat poltica.
Qu hi ha en la bibliografia?
La bibliografia sobre Arqueologia feminista, molt menys abundant del que ens poguera agradar,
almenys en les nostres regions, ha produt alguns treballs sobre el tema de les representacions de
les dones en la Prehistria. s el cas de lobra de Trinidad Escoriza La representacin del cuerpo
femenino. Mujeres y arte rupestre levantino del arco
mediterrneo de la Pennsula Ibrica (2002). La
seua conclusi no s molt positiva respecte al
paper de les dones en aquelles societats caadores. Per a ella, la representacin figurada de la divisin del trabajo en funcin del sexo permite hablar
de situaciones de disimetra social y de explotacin,
independientemente de las tcnicas de obtencin
de alimentos implementadas (p. 144).
Un altre tipus dobra, tampoc no molt freqent,
ens parla del possible abast duna Arqueologia prehistrica de carcter feminista analitzant-ne la histria, criticant-ne els intents i fins i tot presentant-ne
exemples. s aix en el llibre Cuerpos sexuados,
objetos y prehistoria dEncarna Sanahuja (2002), de
gran inters per la seua defensa duna arqueologia
sexuada i pels exemples que lacompanyen.
Per no existeixen en el nostre entorn immediat
treballs en qu es pose en evidncia el tractament
Fig. 4.- Una dona agenollada, vora lentrada de sa casa, amb un nad
i sense fer res. Dun text escolar de Geografia i Histria de 2002.
desigual donat a homes i a dones en els dibuixos i

creacions museogrfiques fetes en el moment actual
i referides a lpoca prehistrica. S que nhi ha en el mn anglosax, i fins i tot algun dells sha publicat en castell, com el de Jones i Pay (1999), autores que insisteixen a criticar el fet que les imatges
socials representades en els museus ens transmeten la idea que els papers de gnere no han canviat
des de la Prehistria fins al moment actual, per a ms ens fan creure que tampoc no ha canviat el
valor que la societat dna a aqueixos papers (p. 329).
Per tot aix, crec que s el moment oport per a aquestes anlisis crtiques de carcter feminista en les nostres prpies regions, on en lltim decenni shan multiplicat les iniciatives de difusi i divulgaci del passat ms remot mitjanant exposicions, aules arqueolgiques, parcs arqueolgics, etc,
31
sense que shaja treballat a penes en una mirada crtica cap a linterior, s a dir, cap al que estem contant i, sobretot, com ho estem contant.
Homes i dones en les representacions de la Prehistria
La meua hiptesi de partida s, per tant, que les representacions socials sobre el passat prehistric
sn importants en leducaci de la ciutadania actual, ja que transmeten idees sobre papers i relacions
socials que porten en si mateixes el pes de lenorme antiguitat. I que per tant s fonamental fer evidents els missatges que, a vegades de forma inconscient, es transmeten a les actuals generacions
sobre el paper de les dones en les societats ms remotes, les que ens van donar origen.
No em pareix igualment important treballar en les representacions de les societats histriques
perqu de la naturalesa i del paper
real de les dones en la Histria antiga o en la medieval tenim suficients
dades com per a collocar-les en un
ambient real o, almenys, documentat. No s aix en la Prehistria, en la
qual resulta necessari recrrer als
parallels etnogrfics o a la imaginaci, les dues fonts en qu pareixen basar-se les representacions en
estudi.
Per a dur a terme aquest treball,
he comenat a revisar i estudiar les
escenes socials prehistriques creaFig. 5.- En el Museu dAltamira hi ha dos personatges de grandria natural realitzant manufactures prpies del Paleoltic superior. Ell est assegut en terra; ella, de genolls.
des al present, durant els ltims anys,

i representades en els textos escolars
dHistria o Socials i en els museus,
exposicions i jaciments oberts al pblic. En el futur shi afegiran els vdeos educatius sobre temes prehistrics, els cmics o historietes sobre tals temes o de ficci prehistrica, els llibres de divulgaci, jocs
dordinador, etc.
La metodologia que empre en aquesta anlisi s simple: denomine escenes les representacions
sobre qualsevol suport en qu es puga veure dues o ms persones en interacci, excepcionalment
una persona allada fent algun tipus de treball o activitat. Cada una daquestes escenes s objecte
duna descripci en qu es tenen en compte factors com ara el nombre de persones sexualment
recognoscibles, si sn homes o dones, si estan soles/s o acompanyades/ts, quin espai ocupen, en
quin pla estan, quina s la seua actitud, quina s la seua postura, quin treball o funci fan, qu porten
en les mans o en el cos, com van vestides, etc.
32
Per a lanlisi que presente en aquest article (vegeu altres anlisis del mateix tipus en Querol, 2000
a, i e.p. 1, e.p. 2 i e.p. 3) he reunit un conjunt de 81 escenes, procedents de dos jaciments oberts al
pblic (El Cerro de las Cabezas a Ciudad Real i Los Cipreses a Mrcia) i tres museus o centres de presentaci (el museu de la Neocueva dAltamira, Chamartn de la Sierra a vila i Galera a Granada), aix
com duna srie de textos escolars de Socials, dels quals fins ara he pogut analitzar 28 escenes grcies a la collaboraci de la meua alumna de doctorat Vernica Estaca, a qui agraesc la seua ajuda.
La primera cosa que crida latenci s la majoria numrica dhomes (63%) enfront de dones
(27%) o criatures (10%). De fet, el 33% de les escenes inclouen tan sols individus del gnere mascul, mentre que noms una s exclusivament femenina. Existeixen aix diversos tipus descenes en qu
els participants sn sempre homes: escenes de
fosa o de qualsevol treball relacionat amb els
metalls, de construccions (Fig. 1) o de ritus funeraris. Per la seua banda, les criatures es troben, en el
33% dels casos, al bra de les seues mares (Fig. 2)
i, quan a ocorre, aqueixa dona no fa cap treball.
Per descomptat, mai no he trobat, fins ara, una criatura al bra de son pare.
Respecte a lespai que ocupen, els homes
estan treballant, caant o recollectant a lexterior en
el 80% dels casos, mentre que noms el 50% de les
dones s fora de sa casa o cova. Lgicament, la xifra
sinverteix respecte als espais interiors: el 7% dels
homes i diverses de les escenes interiors amb
homes tenen a veure amb el protagonisme dactivitats tan prestigioses com la pintura rupestre (Fig. 3)
i el 23% de les dones. s curiosa una posici intermdia, situada en la porta de lhabitatge o vora la
Fig. 6.- Una altra imatge de grandria natural: dona agenollada a linterior de la cabanya. Jaciment de lEdat del Bronze de Los Cipreses,
Mrcia.
paret daquest, posici que noms el 4% dels

homes ocupen, mentre que entre les dones arriba al 12% (Fig. 4).
Quant a les postures, la xifra ms alta correspon als homes dempeus (62% dels casos), mentre
que les dones noms hi sn en un 35%. La proporci de figures assegudes s semblant en ambds
sexes, per no aix la de les agenollades, en qu les quantitats sinverteixen: el 22% de les dones hi
sn (Figs. 5, 6 i 7) i el percentatge dhomes en aquesta postura s noms dun 7%. s curis que
aquest mateix percentatge correspon als homes que tenen un sol genoll en terra, postura que en les
dones noms es dna en un 5%. Quant a la inclinaci del cos, a vegades quasi en angle recte, existeix tamb una forta asimetria: noms un 1% entre els homes i un 7% entre les dones (Fig. 8).
33
Reflexions
En podem deduir algunes conclusions, daquest breu estudi: les societats prehistriques es presenten
al pblic actual i recordem que la majoria daquestes produccions museolgiques o de textos tenen
com a pblic principal les criatures bastant desequilibrades, amb molts ms homes que dones, amb
els homes ocupant els espais exteriors i fent les labors importants o que la societat actual considera importants, lluny de les criatures i de les llars, dempeus o asseguts per poques vegades inclinats
o agenollats. Per la seua banda, les dones, tan escasses en nombre, solen aparixer en els espais
interiors, fer tasques poc valorades en lactualitat i relacionades amb la criana i el manteniment, i en
molts casos estan agenollades o assumeixen postures inclinades.
Hi ha raons cientfiques per a aquests evidents desequilibris? Nhi ha per a certificar que els treballs fets per les dones en poques
prehistriques les obligava a mantindres en linterior o vora les cases i en
tan freqent posici agenollada o
inclinada?
Evidentment, la resposta a
aquestes preguntes s negativa:
durant els seus quasi cent cinquanta
anys dhistria, lArqueologia sobretot la prehistrica sha recolzat en un
discurs positivista, en aparena innocent, centrat en les descripcions de
les formes, en lanaltica dels components o en lestadstica dels fragFig. 7.- Dona agenollada, molent. Del Museu de Galera, Granada.
ments, s a dir, en la denominada

cultura material, que en realitat no s
ms que una incompleta srie de restes materials, o deixalles, de les manifestacions culturals.
Per a la darreria del segle
XX,
i sobretot als nostres dies, lafany datraure el pblic, de conquis-
tar mercats turstics, ha produt un fenomen curis: cal representar la societat, la gent, perqu aix s
el que interessa, molt ms que les formes i que els resultats de les analtiques. Com que no es disposa de mitjans cientfics per a fer el salt entre els materials que ens queden i les persones que els
van produir amb les seues actituds, els seus valors, les seues personalitats, els seus problemes i
els seus pensaments, la tasca es deixa en mans de dibuixants i en ales dimaginacions. Aquestes
no solen anar molt lluny: la inspiraci pareix arribar de les nostres aldees llauradores del segle XIX, una
poca en qu realment les dones anaven a per aigua a la font, carrejaven llenya, cuinaven i fins i tot
feien sab. Per tamb llauraven, plantaven i recollectaven, tractaven els ramats, acudien als mercats i es responsabilitzaven de lorganitzaci dactes pblics com les festes; i, sobretot, molt poques
34
daqueixes labors, tan ben documentades per la fotografia antiga, es duien a terme de genolls. Quina
ra hi ha per a aqueixa insistent representaci, smbol dhumiliaci, submissi i acatament en la cultura judeocristiana, la nostra?
Almenys en lactualitat tant de bo en el futur a canvie hi ha les mateixes proves a favor que
les dones hagen jugat un paper important en els primers temps de la histria com del contrari, s a dir,
a penes nhi ha proves. Tan cientfiques resulten per tant aquestes representacions desequilibrades i
tristament simbliques com altres en qu, per exemple, aparegueren homes i dones en nombre equivalent i en postures i actituds semblants. I si a s aix, no podrem modificar el nostre llenguatge i
les nostres imatges en pro dun desig tan generalitzat en la societat occidental com la igualtat, el respecte i lequilibri entre els gneres?
El que guanyarem amb tal representaci tan idealitzada com la que
en lactualitat estem fent es refereix a
leducaci, sobretot de les noves
generacions, que rebrien un missatge
distint que els allunyara, almenys un
poc, de la idea tan general i tan perillosa que la invisibilitat, la inferioritat i lescassa importncia de les dones i dels
seus treballs ha sigut sempre igual,
des de la ms remota Prehistria.
Fig. 8.- Inclinada sobre la seua llar de lEdat del Bronze. Parc Arqueolgic de Los Cipreses, Mrcia.
Bibliografia
AMORS, C. (ed.) (2000): Feminismo y Filosofa,
Madrid, Editorial Sntesis.
ESCORIZA, T. (2002): La representacin del cuerpo femenino. Mujeres y Arte Rupestre Levantino del Arco Mediterrneo de la
Pennsula Ibrica, BAR International Series 1082.
JONES, S. i PAY, S. (1999): El legado de Eva, en Colomer, Gonzlez Marcn, Montn y Picazo (comp.) Arqueologa y teora feminista. Icaria Antrazyt 150, pp. 323-355.
QUEROL, M. A. (2000a): El lenguaje utilizado en el tema del origen de la humanidad: una visin feminista, IIas Jornadas internacionales sobre roles sexuales y de gnero. Mujer, ideologa y poblacin, Madrid, Arys, Ediciones clsicas, pp. 221-238.
QUEROL, M. A. (2000b): El espacio de la mujer en el discurso sobre el origen de la humanidad. Arqueologa Espacial, 22, pp.
161-173. Teruel.
QUEROL, M. A. (2001): De maravillosos hombres y pobres monos. Anlisis del fenmeno antropocentrista en la bibliografa espaola sobre orgenes humanos, Complutum 12, pp. 237-248.
QUEROL, M. A. (2003): Eva, la diferente, X Coloquio Internacional de la Asociacin Espaola de Investigacin de Historia de las
Mujeres: Representacin, Construccin e Interpretacin de la imagen visual de la mujer, editat per AEIHM i Instituto de
Cultura y Tecnologa Miguel de Unamuno, pp. 103-118.
QUEROL, M. A. (2005): El Origen del Hombre y la identidad femenina: los mitos duraderos, en Margarita Snchez Romero (ed.):
Arqueologa y Gnero, Universidad de Granada, pp. 441-456.
35
QUEROL, M. A. (e. p. 1): El tratamiento de las mujeres en las reconstrucciones prehistricas: nuevos relatos para el siglo XXI, en
premsa en la Revista de Altamira.
QUEROL, M. A. (e. p. 2): Los discursos actualistas en las representaciones de la Arqueologa prehistrica: una visin feminista,
en premsa en Actas del III Congreso Internacional de Musealizacin de Yacimientos Arqueolgicos, Zaragoza 2004.
QUEROL, M. A. (e. p. 3): La imagen de la mujer en las reconstrucciones actuales de la Prehistoria, en premsa en Actas de las
Jornadas sobre Arqueologa de Gnero, Universidad Autnoma de Madrid, 2005.
QUEROL, M. A i TRIVIO, C. (2004): La mujer en El Origen del Hombre, Editorial Bellaterra, Barcelona.
SANAHUJA, E. (2002): Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria, Feminismos Ctedra 69.
36
LAIMATGEDELESDONES
EN LA PREHISTRIA A TRAVS DE LES FIGURETES
FEMENINES PALEOLTIQUES I NEOLTIQUES
CRISTINA MASVIDAL
Centre dEstudis del Patrimoni Arqueolgic de la Prehistria
Una nova perspectiva de la imatge de les dones en la Prehistria

La representaci de la dona mitjanant figuretes s una tradici artstica que ha existit des de la
Prehistria, en el Paleoltic, fins a lactualitat quasi sense interrupci. En tots els continents es coneixen
cultures que en un moment de la seua histria han elaborat figuretes femenines.
En lart occidental existeix una arrelada tradici que relaciona la imatge de la dona amb diversos estereotips: la maternitat, la fertilitat, el nu, les allegories, els retrats de famlia, els mites i les llegendes, etc.
(Dunn Mascetti, 1992), per quasi mai shan contemplat ni la prpia autoria de les dones ni els seus interessos en la interpretaci de la imatge femenina sin que ha dominat la mirada masculina, tant de lartista com de lespectador. En conseqncia, s lgic que aquest punt de vista haja estat el majoritari en la
interpretaci histrica de les representacions femenines del passat i que les primeres hiptesis sobre les
figuretes sorgisquen duna visi restringida del paper social de les dones en les societats antigues.
Normalment, les dones i tot all que shi associa (els fills, la criana, lalimentaci i la seua gesti, activitats domstiques com el teixit) apareix en els estudis en una posici subordinada que
sassumeix sense preguntes. Aquesta postura de la majoria dels estudiosos s ms radical encara
en els estudis sobre la imatge de la dona en la Prehistria, per es contradiu tant amb labundncia
com amb lantiguitat de les imatges femenines: la imatge de la dona s la primera representaci dun
sser hum. En el fons, aquesta posici s un prejudici androcntric molt clar que ha provocat que
les interpretacions se cerquen en el marc dels rituals religiosos, perqu sembla que s impossible
reconixer cap autoritat o cap poder a les dones si no s a travs de lexistncia duna figura divinitzada. Les hiptesis tradicionals tampoc no contemplen la recerca dexplicacions relacionades
amb la vida social o el mn quotidi, ja que aquests mbits sn considerats de segon ordre, perqu sn femenins, i per aix freturosos dinters cientfic.
Des daquesta posici, doncs, s lgic que se cercara lexplicaci de la imatge femenina antiga
en lexistncia duna Deessa Mare o una Gran Deessa, una forma de divinitzaci de la sexualitat feme-
37
nina, situada en un passat remot i que va ser superada se suposa que afortunadament, o almenys
controlada, en fases histriques posteriors per panteons composts per divinitats fonamentalment masculines. Aix, totes les imatges prehistriques de dones serien representacions duna sola deessa; aix,
en la prehistria, hauria existit una religi monoteista practicada pels humans moderns que arribats dfrica es van installar a Europa fa ms de 40.000 anys; una religi que van dur a tots els confins del
mn euroasitic que van anar colonitzant durant el Paleoltic, des dels Pirineus fins a Sibria.
Seguint aquest raonament masclista es va anomenar moltes de les figuretes paleoltiques amb el
nom de Venus. Dos exemples: la Venus de Willendorf, potser una de les ms conegudes pel gran
pblic, i la Venus impdica, perqu est nua (sic). Des de larqueologia feminista es rebutja totalment
ls del nom de la deessa romana de la bellesa i de lamor perqu est connotada en dos sentits: en
primer lloc, la idea que les estatuetes paleoltiques encarnen una deessa; i en segon lloc, perqu mitjanant analogia satribueix a les figures femenines prehistriques el que seria lideal de bellesa dels
homes prehistrics, cosa que, s clar, no coneixem.
Els primers estudis feministes que es van dedicar a la dona en el mn antic ja van identificar
aquests prejudicis i van iniciar un nou cam. Des del punt de vista de la histria de les dones, es pot proposar una altra mirada sobre aquestes representacions de dones: una mirada que considera les dones
tamb protagonistes de la histria i tamb productores de sentit i de cultura des de la prehistria.
Una de les conseqncies principals daquest canvi ha estat lestabliment de nous punts de partida terics: la situaci de les dones en una determinada societat en tot cas ha estat conseqncia de
processos histrics determinats i no es tracta mai de situacions naturals i inevitables. Per tant,
requereixen un procs destudi i anlisi anleg a qualsevol altra manifestaci cultural humana histrica.
Per per a aix s necessari posar en valor les activitats i les xarxes de relacions realitzades per les
dones i atorgar major importncia a lanlisi dels sistemes de producci, per exemple, pel que es refereix a les formes dobtenci, transformaci i distribuci dels aliments. I aquestes relacions no sn
inamovibles ni estan dominades per causes biolgiques atemporals i universals, sin que responen a
forces histriques determinades i variables al llarg del temps. Per tant, s evident que la imatge femenina histrica pot respondre a preocupacions i interessos molt diversos i hagu de tenir sentits diferents, fins i tot per a la gent que compartia una mateixa cultura. Les dones no han de seguir sent condemnades a una participaci secundria en lorganitzaci de la societat.
Ning dubta que els homes foren partcips actius en la societat. No obstant aix, hem de demostrar que les dones ho van ser. Larqueologia feminista treballa en aquest sentit tractant didentificar la
manera i els contextos en qu les dones van contribuir activament en la societat. En el cas de les representacions femenines, a implica la determinaci dels seus espais actius, com van participar i per qui
van ser creades, utilitzades i dipositades i quines eren les preocupacions i les relacions humanes que
van estar darrere de la seua elaboraci, del seu s i del seu dess final. A partir daqu, sorgeixen evidncies particulars i singulars, que en cap cas no permeten proposar una pauta universal repetida; en
canvi, apareix un quadre de gran diversitat cultural (Picazo, 2000).
38
Lestudi del cas de les figures paleoltiques i neoltiques dEuropa i la Mediterrnia oriental permet
proposar alguns dels significats que van poder tenir en els seus respectius contextos socials, tant des
del punt de vista de la seua funci com des del significat que van poder tenir al llarg de la seua evoluci especfica. Amb lobjectiu de descarregar-les dessencialisme i didees preconcebudes, les figuretes femenines de lantiguitat han de contextualitzar-se sempre en el seu propi marc histric i cultural, la
qual cosa implica la impossibilitat de tractar amb un mnim de rigor totes les figuretes femenines conegudes. No podem oblidar, tanmateix, el fet com de la quantitat i la importncia de les representacions
femenines en moltes cultures extingides, en diferents temps i llocs, que permet suggerir que hagu de
donar-se un cert reconeixement de la importncia de les esferes dactivitat i creaci de la vida que
podem relacionar amb les dones en qualsevol societat humana i que, com a mnim, la presncia de la
imatge femenina en lAntiguitat va ser una constant. I, en segon lloc, que lenfocament ha de centrarse en les mateixes dones representades, en el seu mn i les seues activitats.
Les figures femenines paleoltiques
La imatge de la dona en la prehistria, i ms concretament les estatuetes femenines del Paleoltic
Superior Antic dEuropa, ha generat una gran quantitat de literatura entre especialistes i intellectuals,
potser perqu sn les representacions humanes ms antigues i ms abundants, aparegudes fa ms
de 30.000 anys i que van continuar elaborant-se durant millennis (vegeu, com a exemple, algunes
de les publicacions recents sobre aquest tema: Cohen, 2003, o Posades i Courgeon, 2004, amb
punts de partida molt diferents). Aquestes figures representen, juntament amb altres objectes
arqueolgics contemporanis, la primera cultura paneuropea: mai no deixa de sorprendre la gran semblana que tenen les estatuetes que es troben repartides per tot el territori europeu, des de Frana
fins a Rssia. Solament aquesta dada, que ja va ser analitzada fa temps pel reconegut prehistoriador francs Andr Leroi-Gourhan (1965), indica dues coses: la primera, que com a mnim va existir,
en un temps tan lluny, un mn simblic compartit per moltes comunitats paleoltiques europees, des
dels Pirineus fins a Sibria, materialitzat en lelaboraci de les figures femenines seguint un cnon o
un model, s a dir, que la semblana entre les figures no s casualitat sin que es van elaborar
seguint un esquema predeterminat que es va repetir durant millennis, encara que s veritat que hi
ha variacions regionals que no afecten lestructura de lobjecte. Aquesta proposta es refor amb el
descobriment destatuetes elaborades amb materials emmotlables. s el cas de la anomenada
Venus negra de Dolni Vestonice, a la Repblica Txeca, actualment exposada en el museu de Brno.
Si b sha argumentat en contra de la teoria de Leroi-Gourhan sobre la base que la majoria de les
figuretes es van elaborar sobre suports materials (pedra i ivori de mamut) que van condicionar-ne la
forma, i el resultat daquests condicionaments materials s la gran semblana entre la majoria de les
figuretes, lexistncia de figuretes elaborades amb terra (loess) i pols dos que sn tamb iguals indica que se seguia un model determinat, per tal com en aquest cas la matria primera no en va condicionar lelaboraci.
39
El model de figureta femenina paleoltica clssic, que correspon a la fase antiga daquest perode prehistric, s destil naturalista, representa dones obeses, sense rostre, braos prims que
sovint acaben o desapareixen sota les sines voluminoses, encara que de vegades estan creuats
damunt daquestes, un tors superior prim, malucs elevats i abdomen prominent, en alguns casos
clarament mostrant un estat de gestaci avanat (segons lestudi publicat per J. P. Duhard el 1993,
a lentorn del 70% dels exemplars francesos), grans cuixes i cames curtes i acabades en red o amb
uns peus desproporcionadament menuts. Algunes estatuetes acaben en punta (Fig. 1) o tenen
peduncles i forats en les extremitats inferiors. La majoria sn menudes, esculpides en pedres diverses (serpentina, marga), os i ivori, amb uns pocs exemples modelats
en loess cuit, com sha dit. Representen en general cossos femenins
nus i en uns pocs casos llueixen escarides peces ms aviat ornamentals, com ara capells teixits amb fibres vegetals o de petxines, rets,
cinturons, faldons o xals, o peces dadorn personal com ara braalets
i collarets. En altres exemplars, tamb escassos, es representen lligadures o pentinats en els caps amb rostres annims (Fig. 2). En uns
pocs exemplars shan trobat restes de pigments minerals, en concret
docre roig, que suggereixen que van estar acolorides originalment. A
ning se li escapa que ls de locre en la Prehistria est associat a
activitats fora de lmbit utilitari i que han dadscriures a manifestacions simbliques.
Alguns daquests elements han estat suficients perqu alguns
investigadors hagen proposat interpretacions que requerissen dun
cert sentit de lhumor, per sobretot dun esperit crtic constant que
denuncie la projecci contnua didees actuals cap al passat. Per
exemple, sha dit que les figuretes paleoltiques sn representacions
de lideal esttic o ertic de dona o objectes pornogrfics prehistrics
Fig. 1. Reproducci de La Polichinella,
Grimaldi. Li Polichinelle de Grimaldi (Cova
del Prncep, Grimaldi, Ligria, Itlia).
Paleoltic Superior (aprox. 20.000 aC).
Elaborada en esteatita o clorita verda un
poc translcida. Amida 6,1 cm. daltura.
Exemple destatueta femenina paleoltica
amb rostre annim, sina, sexe, ventre i
glutis prominents. Les cames acaben en
punta, igual que el cap. Font: Arxiu SIP.
realitzats per i per als homes, i fins i tot sha arribat a dir, sense cap
pudor, que els cinturons que llueixen algunes estatuetes naccentuen
els aspectes sexuals i lliguen les mans i sn, per tant, una indicaci
de submissi i incapacitat de resistncia de les dones (Taylor,
1996:141).
A ms daquestes, shan argumentat altres interpretacions
sobre les figuretes paleoltiques: receptacles per als esperits de les
malalties, representacions dels ancestres totmics, representacions de dones que serien objecte
de rapte per al matrimoni, amulets per al part, objectes esculpits per homes per a dominar i controlar els poders atributs a les dones, etc., que en general tendeixen a la globalitzaci de les dades,
sense parar esment al fet que shi dna una evoluci al llarg del Paleoltic, com veurem, tant des
40
dun punt de vista estilstic com contextual, des de les primeres figuretes del graveti fins a les del
magdaleni final.
Des dun punt de vista estilstic, sha volgut cercar una altra explicaci al model clssic de
figura femenina paleoltica, linters de la qual radica a centrar latenci en lautoria de les mateixes
dones. Aquesta teoria la va exposar Leroi McDermott el 1996, i va afirmar que en realitat aquestes
figuretes eren autoretrats, s a dir, que estaven elaborades per les mateixes dones. El seu argument
es basava en la forma estranya i desproporcionada de les estatuetes: reflectiria la mirada estrictament ptica de les dones a lobservar el seu propi cos, una mirada fsicament esbiaixada ja que
ning no pot observar certes parts del seu cos sense lajuda dun espill i altres parts pot observar-les per de
manera deformada. A ms, la variabilitat de les formes
entre les figuretes sexplicaria perqu serien autoretrats de
dones en diferents fases vitals: adolescents, dones prenyades, dones grans obeses, etc. Aquest autor va argumentar ms enll, emmarcant aquestes menudes creacions en un moment que haurien protagonitzat les dones
del Paleoltic en qu sescauria un procs dautoconeixement del cos femen.
Val la pena de remarcar ac les idees de linvestigador
francs Henry Delporte, com a reconeixement a la seua
labor en lestudi i difusi daquests objectes arqueolgics.
Delporte (1993) situa les figuretes paleoltiques antigues en
el marc duna mitologia de la feminitat i/o fecunditat femenina en la qual la imatge femenina representaria el grup
hum, la humanitat, ja que s la dona qui assegura la renovaci i la subsistncia de lespcie a travs de la maternitat. Aquest concepte entraria en total contradicci amb el
que impera encara actualment en les societats patriarcals,
que s la imatge masculina la que representa la humanitat.
No obstant aix, per a Delporte els grups de lltim perode
paleoltic practicarien una religi de caadors, un argument llargament utilitzat i no qestionat per molts prehistoriadors que tamb ha estat esgrimit per a la interpretaci de
Fig. 2. Dama de la caputxa. Aquest cap, conegut entre

altres noms com La dama de la caputxa, es trob a la
Cova del Papa (Brassempouy, les Landes, Frana) en
1894. La seua excepcionalitat es troba en els delicats trets
del rostre i lelaborada lligadura, que contrasta amb la
majoria de rostres annims de les figures femenines paleoltiques. Fa 36.5 mm dalt i est elaborada amb ivori de
mamut. Possiblement s graveti (28000 aC). La discussi
a lentorn daquesta figuraci se centra, precisament, en el
seu sexe. Els trets delicats semblen estar a favor que es
tracte duna dona per ben b podria ser el retrat dun adolescent. Fotografia de la rplica del Muse des Antiquits
Nationales. Font: Arxiu SIP.
lart postpaleoltic llevant, i s en aquest context on han

dinterpretar-se les representacions femenines daquesta fase.
Des dun altre punt de vista molt diferent, s interessant citar les hiptesis de Clive Gamble. La
seua interpretaci de les figuretes femenines paleoltiques ha demmarcar-se en un argument global
41
sobre el funcionament dels grups caadors-recollectors paleoltics i sobre les seues estratgies adaptatives per a sobreviure en entorns glacials. Pel que es refereix a les figures antigues, sobre la base del
context en qu shan trobat les figures (domstic), Gamble creu que podia veure-les qualsevol en qualsevol moment. En conseqncia, els missatges que contenien estaven a labast de tots per a descodificar-los. Aix tamb implica que, com la seua extensa difusi demostra, operaven dins duna xarxa
dintercanvi regional dinformaci on els missatges anaven dirigits a un ampli mbit de poblaci que
incloa persones socialment i espacialment distants (1990: 354 i ss). Aquests objectes esdevenen smbols per la seua contribuci a la integraci i estructuraci de lactivitat humana una vegada que apareixen al marge dels seus creadors (2001: 460).
Lanlisi del context de les figuretes paleoltiques ms antigues dirigeix latenci, en primer lloc,
cap a les zones dhabitaci, en paraules de
Gamble el context social/espacial destinat a
la negociaci i a la creaci de vincles de les
xarxes ntima i efica (2001: 447). Les estatuetes femenines no es troben mai en contextos funeraris ni tampoc en les coves pintades, sin que es troben sempre en lentorn
de les llars, de vegades disposades en la
perifria interior de les cabanyes i en clara
connexi amb els focs interiors; de vegades
en el fons de les coves habitades o en nnxols
de les parets. Per tant, la seua vinculaci
espacial amb el mn domstic i quotidi s
Fig. 3. Plaqueta nm. 17.058 de la Cova del Parpall (Valncia). En la cara A
de la plaqueta apareix representada una figuraci femenina esquemtica, on
sendevina la part inferior del cos (abdomen, malucs i cames). Datada en el
solutri mitj. Font: Villaverde, 1994.
indubtable. En segon lloc, daltres elements

contextuals condueixen a aspectes que les
situen en un estatus diferenciat, com el seu
s en actes o rituals que es trenquen inten-
cionadament, com pareix que va ocrrer a Dolni Vestonice mitjanant la seua exposici a altes temperatures, o en alguns assentaments de la plana russa, com per la seua disposici al costat daltres
objectes no utilitaris (plaquetes gravades, ossos danimals en connexi anatmica, altres figuretes) en
llocs reservats per discrets i segurament ocults o semiocults dins dels habitacles (nhi ha molts exemples: Grimaldi a Itlia; Lespugue i Tursac a Frana; Kostenki a Ucrana).
A mesura que transcorren els millennis, la unitat estilstica del conjunt de les figuretes paleoltiques va desdibuixant-se, passant per fases ms realistes, per a arribar a poc a poc a lesquematitzaci del cos femen, a labstracci de conceptes (codificaci mitjanant smbols) i a lheterogenetzaci de suports. A no vol dir que no van existir en la fase antiga uns altres tipus de representacions femenines. De fet, es coneixen baixos i alts relleus i algunes pintures que, de totes maneres,
42
segueixen els cnons esttics de les figures exemptes (per exemple, el fams relleu de Laussel o la
fantstica pintura parietal de la Cova Chauvet), per b que apunten cap a uns altres tipus de contextos minoritaris encara per definir, i tamb algunes estatuetes esquemtiques latribuci de sexe de les
quals s molt discutida.
En la segona fase del Paleoltic Superior, en general les figures femenines deixen de ser representacions de dones obeses o amb els trets sexuals molt marcats per a donar pas a representacions
molt estilitzades i esquemtiques, generalment de perfil, que poden atribuir-se al sexe femen perqu
shi representa la sina o el triangle pbic o ambds trets alhora. Es coneixen estatuetes sobre pedres
diverses, dents danimals, banya de ren i ivori de mamut. Apareixen ara moltes representacions gravades sobre os o sobre plaques de pedra i
tamb alts i baixos relleus. Les representacions femenines rupestres gravades o pintades sn en aquest perode molt ms abundants. Aquesta diversificaci de suports va
de bracet amb la diversificaci contextual i,
en general, amb la regionalitzaci de les cultures materials de lltim perode paleoltic o
magdaleni.
En la pennsula Ibrica es coneixen molt
poques representacions femenines paleoltiques i totes elles sadscriuen a lltima fase
paleoltica. Sn figuracions esquemtiques
parietals (Tito Bustillo i Llonn, Oviedo), sobre
art mobiliari (Tito Bustillo, Oviedo) o gravades
sobre plaquetes (Parpall, Valncia) (Fig. 3 i 4).
Finalment, el context de les figuretes
tampoc no s constant, encara que tampoc
Fig. 4. Plaqueta nm. 20.528 de la Cova del Parpall (Valncia). En aquesta

plaqueta apareixen dues figures femenines molt esquematitzades, tipus silueta, juxtaposades. En la silueta de lesquerra sendevina la part inferior del cos.
Font: Villaverde, 1994.
no apareixen en contextos funeraris en la

darrera fase del Paleoltic. En la fase antiga
s en el context domstic on se nha de cercar el significat: la seua vinculaci amb les llars, carbons
i cendres les associa fortament a les activitats de manteniment i potser a rituals que acompanyaven
aquestes activitats, si sha de jutjar per la presncia docre i trencaments intencionats. Pareix que el
femen era ents de forma integradora i ocupava lespai quotidi per complet. En la fase recent,
aquest context es desdibuixa, encara que la seua associaci amb all domstic hi continua present,
si b s menys visible i ms codificat (major grau dabstracci). Aix, per exemple, algunes estatuetes vinculades a estructures dhabitaci es trobaren als forats de pal o en cistes situades a lentrada de la cabanya, o en fosses al fons de lhabitacle. En lassentament alemany de Gnnersdorf, es
43
van trobar ms de cinc-centes plaquetes de pedra gravades, disperses pel sl, amb representacions animals i humanes, femenines en la seua majoria, idntiques a les figuretes exemptes.
Resumint, encara que les dades arqueolgiques continuen sent escasses, hi ha tres evidncies irrefutables respecte a aquestes figuretes paleoltiques: la primera s que prcticament no
existeixen representacions masculines o asexuades i per tant les figures femenines sn majoria clarament; la segona, s la seua adscripci nica al context domstic, la seua clara vinculaci al mn
quotidi. I, finalment, la relaci de la imatge femenina amb el mn domstic no s esttica ni homognia sin que durant aqueixos millennis van canviar tant la forma de representaci com el seu
context ds i deposici, des de la unitat del principi fins a
la diversificaci tcnica i espacial dels darrers millennis
(Masvidal i Picazo, 2005). Per tant, qualsevol interpretaci
sobre les figuretes femenines paleoltiques ha de tenir en
compte aquests aspectes i evitar latribuci dexplicacions
essencialistes.
Les figures femenines neoltiques de la Mediterrnia
oriental
Durant el Neoltic, moltes cultures mediterrnies van fabricar
figuracions femenines: des del Prxim Orient, Anatlia, els
Balcans, Grcia, Creta, Itlia i Sardenya fins a Frana. No
obstant aix, en la pennsula Ibrica no es coneixen imatges
femenines neoltiques, amb lexcepci de la nomenada
Venus de Gav (Bosch i Estrada, 1994), una representaci
femenina esquemtica feta en el coll dun atuell. Per al perode neoltic no s possible lestudi general de les figures femeFig. 5. Figura femenina de Nea Nikomedia (Emathia,
Grcia) (Museu de Veroia NN 2858). Neoltic antic
(aprox. 6500-5800 aC). Fa 18 cm daltura. Modelada
amb argila crua, s el tpic exemple de figuraci femenina neoltica de lEgeu, amb glutis i cuixes exagerats i
rostre esbossat. Es va trobar en un rac dun edifici singular juntament amb altres dues figures dargila. La presncia de les figuretes, a ms daltres objectes associats al mateix edifici (dues grans destrals, dos vasos de
cermica peculiars, centenars de resquills de slex i
objectes menuts circulars ds desconegut) serviren
dargument arriscat per a definir aquest edifici com
a santuari, amb el ben ents que les figuretes sn
imatges de divinitats. Fotrografia del Museu de Veroia.
nines sin que cada rea ha danalitzar-se concretament, ja

que els estils i contextos sn heterogenis.
En lrea grega i balcnica apareixen dos tipus de figuretes en el perode 6500-3200 aC: les naturalistes (Fig. 5) i les
esquemtiques. Amb el pas del temps, sen va incrementar la
varietat. Alguns exemplars estan clarament relacionats amb la
reproducci del grup: embarassos, parts i alletaments. No sn
representacions esttiques i estan en diverses postures. La
grandria varia entre els 5 i els 15 cm. Largila cuita s el material ms usat, per sen coneixen exemplars de pedra, dos i
de conquilla, i algunes combinen diversos materials. Poden tenir tractament superficial: brunyit, incisi,
engalba, relleus, perforacions, pintura, gravat, incrustacions. Originalment estaven vestides i adornades.
44
El Neoltic representa la centralitzaci de la societat a lentorn de lmbit domstic, el punt de referncia fsica i simblica del qual van ser, sense cap dubte, les cases. En la regi que ens interessa,
eren construccions senzilles, generalment de planta quadrada o rectangular, agrupades en poblats. Els
materials de construcci eren fonamentalment largila i els elements vegetals. Els sls estaven fets amb
una fina capa dargila. Els models de cases suggereixen que tenien portes, finestres, forats per al fum
i decoraci plstica en els murs, i podien tenir dos pisos. Aqueixes maquetes tamb confirmen el que
sha vist mitjanant larqueologia: les cases es pintaven per dins i per fora.
La terra, tant crua com cuita, susava, a ms, per a fabricar tota mena dobjectes domstics:
vasos de cuina i vasos demmagatzematge, peces per a telers, fusaioles i mesuradors, etc.; i, tamb,
per a estructures de manteniment i mobiliari com sitges, forns, banquetes, tamborets, caixes, barandats i taules. Aquest fet ha dut la investigadora srbia Stevanovic (1997) a batejar encertadament
aquest perode com ledat de largila.
La casa, doncs, era el centre de lactivitat humana i la seua funcionalitat era mltiple: recer, taller
de manufactura dinstruments i dobjectes simblics (figuretes, miniatures), de teixits, lloc de transformaci, preparaci i ingesti daliments i emmagatzematge, etc.
Les figuretes femenines neoltiques shan trobat fonamentalment dins de les cases, al costat de
les llars, o molt prop daquestes, i tamb en fosses de deposici, juntament amb altres restes rebutjades, s a dir, en mbits domstics o zones estretament relacionades amb ells. Les figuretes femenines trobades dins de les cases estaven acompanyades, en la major part dels casos, per altres objectes en miniatura: atuells de cermica, maquetes o models de cases amb o sense sostre i sl, de forns
i de mobiliari (tamborets, taules...).
Aquests objectes no es troben distributs a latzar sin que es distribueixen dins de les cases duna
manera concreta: les figuretes femenines solen estar relacionades amb les activitats que es feien a lentorn dels forns com, per exemple, el modelat datuells cermics, la talla dinstruments o la fabricaci de
molins. Tot aix, juntament amb les restes culinries que tamb hi solen estar presents, indiquen que en
aquesta zona de la casa, quasi sempre al fons, era el focus de lactivitat i la producci domstica.
Shan trobat exemplars dargila a mitjan fer dins dalgunes de les cases de certs assentaments,
per la qual cosa sembla que la producci de les figuretes mateixes tamb era de tipus domstic. En
un cas excepcional es va poder determinar lexistncia dun taller de figuretes i de cermica decorada en una casa. A ms, la troballa de grans de cereals en la composici dalgunes figuretes de dones
indica que la seua producci potser estiguera associada amb les rees de preparaci dels aliments
o les zones de magatzem de gra, i amb les persones associades a aquestes activitats.
Hi ha, a ms a ms, altres evidncies que relacionen entre si aquest conjunt dobjectes que solen
trobar-se en contextos domstics. Es tracta, en primer lloc, de signes o marques, que semblen correspondre a un corpus regularitzat, que simprimien en els objectes dargila prviament a la seua cocci
(shan trobat en figuretes, fusaioles, miniatures i gots de cermica). I, en segon lloc, la srie de motius
decoratius documentats en la regi vincula clarament els vasos de cermica i les cases. Aix, lasso-
45
ciaci espacial i simblica dels vasos i les figuretes amb lmbit domstic i, en concret, amb la zona a
lentorn del forn, es veu reforada. Aquestes associacions no saprecien en les figuretes masculines.
A partir del IV millenni aC, les figuretes deixen destar presents en les cases i apareixen, en
canvi, en els soterraments. Es registra, doncs, un canvi transcendental de context, de lmbit domstic al funerari, que ha de tenir el seu referent en els canvis socials i econmics que es van donar a la
fi del Neoltic.
Igual com en el cas de les figures paleoltiques, les interpretacions sobre el significat i la funci
de les figuretes femenines neoltiques sn variades. El debat sinici amb la publicaci per Peter Ucko,
el 1968, del seu estudi sobre les figures gregues i egpcies, largument principal del qual advocava
en contra dinterpretar les figuretes en un sol sentit. Ms tard, Marija Gimbutas (1989) va formular la
seua coneguda hiptesi sobre lexistncia en la prehistria de la veneraci paneuropea a una nica
deessa en el context duna societat en la qual regiria un ordre social en qu les dones haurien tingut
poder, per no existiria el matriarcat, sin la gilania, una forma de societat pacfica i feli que va ser
destruda a la fi del Neoltic i substituda per societats patriarcals. Posteriorment hi ha hagut moltes
altres propostes interessants que defensen unes altres hiptesis i que en general tendeixen a rebutjar largument de Gimbutas (vegeu, per exemple, Hodder, 1990; Biehl, 1996; Marangou, 1996; Bailey,
1996; Tringham i Conkey, 1998).
En aquest context, doncs, sembla molt clar prendre en consideraci la importncia que va tenir
la terra durant el Neoltic. Amb la introducci del sistema econmic productiu, segurament hi va anar
ensems el sentit de possessi de la terra, el sustent bsic de les comunitats neoltiques. Si va ser
important tenir la possessi de la terra per a assegurar la subsistncia, calia trobar la forma de legitimar aqueix dret i fer-lo pblic davant lintent destabliment per part daltres comunitats. Aqueixa necessitat de legitimaci podria haver-se canalitzat a travs de diverses estratgies: les figuretes, els soterraments, ls de la terra com a matria primera per a tot tipus dobjectes i la crema intencionada de cases
registrada en alguns poblats balcnics.
Les figuretes actuarien com a smbols daqueixa estratgia a dos nivells: primer, com a metfora
de la fertilitat i, per tant, sassociarien a la fecunditat de la terra. Segon, si acceptem que sn representacions dancestres, estarien fent presents als legtims possedors de la terra, per tal com van ser els
qui hi van arribar primer, shi van assentar i van treballar la terra. Si van sobreviure, i ho van fer puix que
van tenir descendncia, vol dir que la terra va ser frtil i els va afavorir. Per tant, la seua presncia, a
ms de legitimar el dret a lusdefruit de la terra, podria estar afavorint la continutat de la fertilitat de la
terra, a travs de rituals dinvocaci en qu intervingueren les figuretes. Daltra banda, havent-hi ms
figuretes femenines que masculines, s possible argumentar que els drets sobre aqueixes terres es
transmetien per via materna.
Durant gran part del Neoltic les sepultures van estar vinculades als assentaments i a poc a poc
sen van separar. s a dir, al principi hi havia la clara voluntat que els ancestres estiguessen molt prop
dels descendents vius. La presncia, doncs, dels detenidors primigenis de lusdefruit de la terra en
46
el mateix lloc durant generacions refora clarament la voluntat de legitimaci del dret. Ls constant
de la terra, largila, per a lelaboraci de tot tipus dobjectes, tant funcionals com simblics, incloses
les cases, converteix aquest material en omnipresent, contenidor i contingut de vida en el mn
Neoltic. Parafrasejant M. Parker Pearson (2000), largila podria representar una rica metfora del cicle
de la vida i la mort.
Finalment, el conjunt de cases que formaven els poblats tindria una funci similar a la suggerida
per als meglits: la seua presncia es faria visualment ineludible i per tant reforaria la justificaci dels
drets sobre la terra. En aquest sentit, la crema intencionada de les cases, documentada en diversos
jaciments, probablement desprs de la mort dalgun dels membres de la unitat domstica, convertiria
en indestructible la presncia daquella unitat, daquell llinatge, en el poblat i, per tant, consolidaria el
dret dusdefruit de la terra dels descendents que restassen.
Notes sobre representaci femenina en lart llevant
Lacostament a lestudi de la representaci femenina en lart llevant requereix unes altres consideracions, perqu es tracta duna
manifestaci artstica prehistrica amb caracterstiques estilstiques
i tcniques i amb contextos absolutament propis i diferenciats de
les anteriors. En aquest cas, les representacions sn nicament
parietals, generalment en balmes. la situaci geogrfica de les
quals ha estat ben estudiada.
Cronolgicament, lart llevant ha estat discutit i s encara
motiu dargumentacions diverses que, en general, o b el situen en
un origen paleoltic, encara que estilsticament diferenciat de lart
cantbric, i un desenvolupament mesoltic, o b al comenament
del Neoltic. Tamb s viu el debat sobre latribuci de sexes de les
Fig. 6. Larxifamosa escena de recollecci

de la mel de la Cova de lAranya (Bicorb,
Valncia). Una dona apareix encimbellada en
unes cordes, amb un cistell en la m, envoltada dabelles, fent-se amb el ric aliment de
les bresques representades aprofitant un
orifici natural de la paret de labric. Museu de
la Valltorta.
figures humanes representades, per la qual cosa s difcil, per

exemple, arribar a un acord sobre la quantificaci. Des duna perspectiva feminista shan criticat els
diversos biaixos androcntrics que han afectat la interpretaci de lart llevant: ls danalogies etnogrfiques que desprs shan vist falses cas de lart aborigen, lautoria de lart llevant, el mtode dassignaci sexual (Daz-Andreu, 1999).
En tot cas, sembla que la representaci femenina s menor que la masculina. Aquesta dada ja
s una diferncia destacable en relaci a les figures paleoltiques i neoltiques que abans hem vist, ja
que en ambds casos les figuracions femenines eren la majoria. Per sembla desproporcionat argumentar, com sha fet per part dalgunes investigadores, que en les societats prehistriques que crearen aquest art parietal es produeix un acte de violncia contra les dones pel fet destar-hi menys
representades. En tot cas, aquestes interpretacions pressuposen lautoria i el poder sobre les representacions parietals en mans masculines, la qual cosa no es pot assegurar.
47
Hi ha, a ms a ms, unes altres diferncies importants: al contrari que les figuracions exemptes,
la representaci femenina (i la masculina tamb) s parietal exclusivament, i per tant descontextualitzada. No obstant aix, la manca de context espacial que imbueix de sentit els objectes arqueolgics pot
ser en part contrarestada per la mateixa figuraci llevantina, per tal com en molts casos les representacions femenines se situen en els panells formant part descenes que actuen: no sn, per tant, imatges esttiques com ho eren les paleoltiques.
Tamb hi ha debat sobre quines sn les activitats o els actes que desenvolupen aqueixes figuracions femenines, per respecte a les masculines, que majoritriament intervenen en escenes de caa
o lluita, algunes autores defensen que les imatges femenines llevantines realitzen activitats ms diversificades. Algunes daquestes activitats sn
de tipus recollector i productiu (El Pajarero,
Cova Remgia, Cova de lAranya) (Fig. 6), o
activitats de manteniment i creaci de la vida
(vegeu, per exemple, la magnfica escena de
la balma de Lucio a Bicorb (Fig. 7), on apareix
un grup de dones amb xiquets) i unes altres
sembla que sn ldiques (Roca dels Moros,
El Cogull) i, per descomptat, a ning se li ocorre pensar que poden ser representacions
duna Deessa; al contrari, lart llevant pareix
reflectir les dones en el seu treball diari o en
les seues activitats habituals, i entre elles cal
destacar-ne una que passa habitualment desapercebuda: el teixit de la xarxa social diria,
la comunicaci i lajuda entre dones que conFig. 7. Sn diverses les representacions de dones agafades de la m en lart
llevant. En aquesta escena de lAbrigo del Lucio (Bicorb, Valncia) tamb apareixen xiquets. Aquestes escenes, interpretades com danses rituals habitualment, s probable que estiguen representant el senzill acte de caminar o passejar dunes dones al costat dels seus fills. Font: Museu de la Valltorta.
tribueix en essncia a la cohesi del grup.

Segurament, les dansarines de la Roca dels
Moros (El Cogull) o de Los Grajos III (Cieza,
Mrcia) (Fig. 8), on apareixen dues dones
agafades de la m, no es dediquen a la dansa sin que estan, senzillament, relacionant-se, comunicant-se.

Quant a la figura femenina mateix, s palpablement diferent de les figures paleoltiques clssiques
o neoltiques. La dona de lart llevant s una figura estilitzada, sovint amb indicaci de les sines i els
malucs com a nics elements didentificaci sexual. Tamb es coneix almenys una representaci de
dona embarassada (balma dels Chaparros, Terol). Les figures llevantines, daltra banda, apareixen vestides almenys en part amb faldes llargues, acampanades, de vegades adornades amb braalets en
els braos i lligades amb pentinats evidents, elements aquests que serveixen tamb, per a alguns
48
autors, com a identificador sexual femen, encara que existeixen uns suposats caadors amb cabelleres similars (o sn caadores?).
Quant a la interpretaci, entre altres hiptesis sha argumentat (Martnez, 2005) que lart llevant
ha dentendres com a part contribuent en el procs de neolititzaci de lorient de la pennsula Ibrica,
un procs al llarg del qual es va esdevenir la consolidaci del domini social de lespai geogrfic, que
es va ordenar i es va convertir en territori, un concepte en qu escau plantejar-se la discussi sobre
la propietat o almenys la possessi i el dret ds dels recursos de lespai geogrfic. Les societats
prehistriques autores de lart llevant serien, segons lautor, caadores recollectores complexes
(recollecci intensiva, gesti de recursos animals silvestres prxima a les prctiques ramaderes)
estructurades en tribus (divisi del treball en funci del sexe;
propietat sobre els objectes de producci). Aquest punt de
vista ens acosta a la interpretaci proposada per a les figures
femenines neoltiques, on aquestes com a representaci
dels ancestres jugarien un paper important, juntament amb
altres elements, en lassegurament dels recursos per part de
les poblacions agrcoles gregues. Tanmateix, en el cas de les
societats postpaleoltiques llevantines pareix que el paper de
la figura de la dona en aquest procs va ser un altre, encara
per definir.
Per a concloure, hem de ressaltar una vegada ms que,
en primer lloc, lanlisi de la representaci femenina prehistrica ha de rebutjar qualsevol postura essencialista o qualsevol
idea preconcebuda, i ha de pensar-se sempre dins del seu
marc histric i cultural concret; i, en segon lloc, que mitjanant
un nou punt de vista, el de les mateixes dones i les seues activitats, sorgeixen mltiples evidncies, singulars i particulars,
que neguen una pauta universal repetida. Solament aquests
tres exemples, les figures femenines paleoltiques i neoltiques,
Fig. 8. Pany de paret pintat de lAbrigo III del Barranco

de Los Grajos (Cieza, Mrcia); s un altre exemple de
dones agafades de la m. En aquest cas, ja que els
braos estan alats, s que podria estar representantse una dansa o tamb un joc. Fotografia Pilar
Morales.
i la representaci de la dona en lart llevant, donen mostra de

la gran diversitat dopcions que van existir.
Bibliografia
BAILEY, D. (1996): The Interpretation of figurines: the emergence of illusion and new ways of seeing. En Cambridge Archaeological
Journal, 6 (2): 291-295.
BIELH, P. (1996): Symbolic communication systems. En Journal of European Archaeology, 4: 153-176.
BOSCH, J. i ESTRADA, A. (1994): La Venus de Gav (Barcelona). Una aportacin fundamental para el estudio de la regin neoltica
del suroeste europeo. En Trabajos de Prehistoria, 51 (2): 149-158.
49
COHEN, C. (2003): La femme des origines. Images de la femme dans la prhistoire occidentale. Belin-Herscher. Paris, 191 p.
DELPORTE, H. (1993): Limage de la femme dans lart prhistorique. Picard, Paris.
DAZ-ANDREU, M. (1999): El estudio del gnero en el Arte Levantino: una asignatura pendiente. En II Congrs del Neoltic a la
Pennsula Ibrica. Sagvntum, Extra-2: 405-412.
DUHARD, J.P. (1993): Ralisme de limage fminine palolithique. CNRS ditions, Pars.
DUNN MASCETTI, M. (1992): Diosas. La cancin de Eva. Robinbook/Crculo de Lectores, Barcelona, 239 p.
GAMBLE, C. (1990): El poblamiento paleoltico de Europa. Crtica, Barcelona, 519 p.
GAMBLE, C. (2001): Las sociedades paleolticas de Europa. Ariel, Barcelona, 522 p.
GIMBUTAS, M. (1989) The Language of the Goddes. San Francisco (traducci espanyola: El lenguaje de la Diosa. . Dove, Madrid,
1996, 388 p.)
HODDER, I. (1990): The domestication of Europe. Basil Blackwell, Oxford, 331 p.
LEROI-GOURHAN, A. (1965): Prhistoire de lart occidental. Mazenod, Pars.
MARANGOU, Ch. (1996): Assembling, displaying and dissembling Neolithic and Eneolithic figurines and models, en Journal of
European Archaeology, 4: 177-202.
MARTNEZ, J. (2005): Arte rupestre levantino: la complejidad de una confluencia espacio-temporal con el arte macroesquemtico y
esquemtico en el proceso de neolitizacin, en Arias, P., Ontan, R. i Garca-Mon, C. III Congreso del Neoltico en la
Pennsula Ibrica, Santander, p. 739-750.
MASVIDAL, C.; PICAZO, M. (2005): Modelando la figura humana. Reflexiones en torno a las imgenes femeninas de la Antigedad,
(Biblioteca General n 23), Quaderns Crema, Barcelona, 199 p.
McDERMOTT, L.D. (1996): Self-representation in Upper Palaeolithic female figurines, en Current Anthropology, 37(2): 227 i s.
PARCKER PEARSON, M. (2000): The archaeology of death and burial, College Station, Texas A & M University Press.
PICAZO, M. (2000): Diosas imaginadas o mujeres reales: las figuras femeninas en el Mediterrneo antiguo, en Diosas. Imgenes
femeninas del Mediterrneo de la prehistoria al mundo romano, Barcelona, p. 22-54.
POSADAS, C.; COURGEON, S. (2004): A la sombra de Lilith. En busca de la igualdad perdida, Planeta, Barcelona, 262 p.
STEVANOVIC, M. (1997): The Age of Clay: the social dynamics of house destruction, en Journal of Anthropological Archaeology, 16:
334-395.
TRINGHAM, R. i CONKEY, M. (1998): Rethinking figurines, en Goodison, L. i Morris, C., Ancient Goddesses. The Myths and the
Evidence, Londres, p. 22-45.
TAYLOR, T. (1996): Prehistory of sex. Fourth Estate, London.
UCKO, P. J. (1968): Anthropomorphic figurines of predynastic Egypt and Neolithic Crete, (Royal Anthropological Occasional Paper, 24).
Andrew Sumidla, London.
50
ONSNLESDONES
UNA APROXIMACI A LA DISTRIBUCI
DE LES FIGURES FEMENINES DESTIL LLEVANT
EN EL PARC CULTURAL VALLTORTA-GASSULLA
RAFAEL MARTNEZ VALLE
PERE MIQUEL GUILLEM CALATAYUD
Museu de la Valltorta
Generalitat Valenciana
Introducci
Si la representaci de la figura humana s una de les caracterstiques consubstancials en lArt
Rupestre Llevant,* tamb s cert que les imatges que hi podem relacionar amb dones sn ms aviat
escasses.
A lhora dabordar la qesti de la feminitat de les figures de lArt Rupestre Llevant partim del
principi que el sexe i el gnere representen conceptes diferents: els gneres mascul i femen sn una
construcci cultural i per tant relativa, i el sexe s una condici biolgica (Moore, 1999). En una primera lectura de lArt Llevant podem arribar a la conclusi que la masculinitat shi ha construt principalment mitjanant una correlaci que es manifesta en la dotaci darcs i la presncia de determinats atributs fsics com la indicaci del penis. Mentre que la feminitat, per la seua banda, vindria marcada en
alguns casos per la presncia de pits i faldes. No obstant aix, no sempre hi apareixen aquestes
caracterstiques discriminants. Tanmateix, creiem que aquest problema queda minimitzat en les fases
del cicle llevant en qu les figures humanes es representen amb ms detalls i que podem considerar
ms realistes.
Una daquestes fases es troba especialment ben representada al Maestrat de Castell i en rees
limtrofes. Ens referim a aquella en qu sintegren les figures que Obermaier denominava en el seu estudi de la Valltorta com paqupodes i que nosaltres denominem fase Centelles, per tal com s aquest
conjunt el que alberga un major nombre de figures. El fet datribuir a aquestes figures un rang estilstic
amb valor cronolgic s conseqncia de lobservaci feta en abrics com ara la cova dels Cavalls
(Villaverde i Martnez Valle, 2002), les coves dels Ribassals o en el cingle dels Tolls del Puntal, on aquestes grans figures humanes de disseny acurat apareixen infraposades a altres representacions llevantines,
per la qual cosa pareixen inaugurar la decoraci de les cavitats.
* Cada vegada es fa ms insostenible la seua consideraci com a estil unitari, tenint en compte la seua diversitat formal, temtica i estilstica.
51
A partir daquestes observacions podem plantejar que en el nucli Valltorta-Gassulla la fase estilstica Centelles es desenvolupa en els moments inicials de la seqncia llevantina regional (Villaverde i
Martnez Valle, 2002: 196-198) en qu es pot estar reflectint el procs de neolititzaci, que en el seu inici
afectaria grups humans de baixa densitat demogrfica i escassa complexitat social. En aquest sentit, el
concepte de gnere femen seria quelcom dinmic i en contnua construcci (Srensen, 2000), i quedaria immers en el mateix procs.
Les dones en les primeres fases del cicle Llevant
Un primer aspecte que ens crida latenci s que la representaci femenina en la fase estilstica tipus
Centelles no s tan minoritria respecte a les figures masculines. Aix, la idea que ha quedat plasmada
al llarg de la bibliografia (Beltran, 1968: 45; Jord, 1975: 173, Dams, 1984: 209 i Mateo Saura, 2001:
8, entre altres), que seria totalment
vlida si considerem lArt Llevant en
la seua globalitat, perd consistncia
si separem els diferents estils. En la
fase tipus Centelles les figures femenines adquireixen una importncia
ms gran des del punt de vista quantitatiu. En labric Centelles, dun primer recompte de les figures humanes, les femenines representarien un
20% del total.
La figura femenina que assoFig. 1. Localitzaci dels diferents abrics amb art llevant de la fase estilstica tipus centelles
en el nucli Valltorta-Gassulla.
ciem amb aquest horitz estilstic dins

del nucli de Valltorta-Gassulla est
representada en labric de Centelles
(Albocsser), en les Covetes del Puntal (Albocsser) (Vias, 1982), en el Rac Gasparo (Ares del
Maestre, Castell) (Porcar, 1965), en les Coves de la Saltadora (Khn, 1926) i en la Cova Alta del
Lledoner (Fig. 1). Cada un daquests conjunts presenta unes caracterstiques, quant a la seua ubicaci,
que els particularitza; no obstant aix, es poden agrupar en dues grans categories: abrics dmplia visibilitat i alhora molt visibles des del seu entorn, que seria el cas de labric Centelles, i abrics descassa visibilitat, en qu sinclouen tots els altres. En les pgines segents analitzarem aquesta circumstncia
posant-la en relaci amb la presncia de figures femenines.
Dones en abrics dmplia visibilitat: labric Centelles
Labric Centelles semplaa en el marge dret del barranc de Sant Miquel, i en les seues proximitats es
localitzen unes altres estacions amb Art Rupestre Llevant (cova de la Garba i labric del barranc dEn
52
Cabrera I) i Art Esquemtic (barranc dEn Cabrera II) (Vias, 1981). Labric sobri en un llarg farall rocs
(Fig. 2), prop de la zona ms alta de la Serra de Narravaes, en el seu vessant sud, per la qual cosa
disposa dmplia visibilitat en aqueixa direcci. Des de labric Centelles sobserva el naixement del
barranc de Sant Miquel, tributari del barranc Fondo, Montegordo, la rambla de la Morellana, i una
extensa franja de la depressi Trig-La Barona. Des de la cova Mostela la visibilitat s molt ms gran,
perqu sobri en una cota superior des don sobserven sense dificultat les mateixes llampades del
mar. No obstant aix, s prcticament invisible davant la seua reduda grandria, aspecte que la diferencia clarament de labric Centelles, que per les seues enormes dimensions es converteix en un clar
punt de referncia. Els abrics del barranc dEn Cabrera tenen una escassa visibilitat, la seua presncia noms queda confirmada, i des de certa proximitat, per la singularitat de la roca en qu sobrin els
abrics sobre els quals sha pintat.
Fig. 2. LAbric Centelles vist des de la llera del barranc de Sant Miquel. A diferncia daltres abrics, des daquesta cavitat saconsegueix una gran visibilitat, i el mateix abric pot distingir-se des de molt lluny.
En labric Centelles shan comptabilitzat un total de 150 figures distribudes al llarg de 50 metres de
paret rocosa, si b la immensa majoria es concentren en una gran cavitat localitzada en lextrem dret de
la paret. s ac on es localitzen les representacions femenines del conjunt. A pesar que nhi ha en diverses escenes, en aquesta ocasi noms ens centrarem en una composici tremendament realista en la
qual sn acurats tots els detalls de la narraci grfica i on es manifesta la voluntat de retratar una instantnia de la vida dels seus autors. Shi integren set figures disposades en dues lnies superposades, totes
elles en actitud danar cap a la dreta (Fig. 3). En la lnia superior hi ha tres arquers, el situat en posici
ms avanada (nm. 3) porta un arc doble i un manoll de quatre fletxes. El segueix un segon arquer (nm.
2), amb un barret volumins, que porta dos arcs semblants, el que li correspon i, al nostre entendre, el
duna tercera figura (nm. 1) situada darrere dell que va carregada amb tres fardells de forma ovoide i
que, per tant, no pot portar la seua prpia arma.
En la lnia inferior hi ha quatre figures caminant en la mateixa direcci. Les tres primeres (nms.
4, 5 i 6) presenten un aspecte general lleugerament ms massiu que els arquers de la lnia superior.
53
Tenen les cames ms curtes, cobertes en dos casos (nms. 4 i 5) per unes peces amples. La figura
4 t pits, per la qual cosa la interpretem com una dona. En les altres, els escrostonats no permeten
identificar aquest detall anatmic, per donada la semblana general, tant en la indumentria com en
els implements que porten, considerem que es tracta igualment de dones. Les tres duen a lesquena
el que pareixen unes petites motxilles rectangulars de fons recte. Dos delles carreguen sobre les motxilles dos fardells composts dobjectes llargs i lleugerament angulosos i sobre ells dos xiquets, dels
quals sobserven clarament el cap piriforme i els braos estesos cap avall, com si sestigueren subjectant. Un dells est cobert per dos traos en T, un vertical que sorgeix darrere de la seua esquena i
un altre horitzontal que es projecta sobre el seu
cap, que interpretem com a para-sol. Junt a laltre
xiquet, carregat sobre la segona dona, tan sols es
conserva el tra vertical, encara que pensem que
es tracta duna estructura semblant a lanterior.
Davant daquesta segona dona, apareix una quarta figura (nm. 7) de grandria menor, caminant,
que podria correspondre a la imatge dun altre
xiquet de ms edat.
Per a nosaltres, aquesta escena representa
un grup familiar compost per tres homes, tres
dones i tres xiquets de diferent edat, carregats amb
les seues pertinences, i realitzant un desplaament.
Aquesta lectura ens acosta a aspectes rellevants
de lorganitzaci social dels seus autors. En primer
lloc, pareix reflectir la divisi simple del treball per
sexes. Aquesta organitzaci del treball haurem
dentendre-la des de la complementarietat entre
Fig. 3. Escena de lAbric Centelles (calc segons Institut dArt Rupestre).
homes i dones (Soria i Lpez Payer, 1999: 66) en

un context en qu les relacions de gnere tendeixen a ser igualitries i dinterdependncia (Johnson i
Earle, 2003: 52). Entre els grups de caadors-recollectors a penes si sobserva diferenciaci social;
ms ana al contrari, entre els seus components es desenvolupa un fort desig digualtat i de compartir.
El seu pragmatisme els condueix a la subsistncia de cada individu i a la del grup, no els s favorable
lavantatge econmic dels uns sobre els altres.
En segon lloc expressa el concepte de mobilitat territorial, ja siga en relaci amb moviments
logstics, amb expedicions de caa, o amb el control del territori (Villaverde i Martnez Valle, 2002:
194).
54
Dones en abrics descassa visibilitat

Una part important de les representacions femenines del nucli Valltorta-Gassulla es localitzen en abrics
de visibilitat reduda. Tots ells comparteixen entre si el fet que aquestes mateixes representacions femenines hi apareixen allades, s a dir, sense integrar-se en composicions de la complexitat que advertem
en labric Centelles.
Una de les ms conegudes semplaa en les Covetes del Puntal; conjunt de cinc abrics localitzats
davall el Planell del Puntal, al marge esquerre del barranc de Matamoros, abans de la seua confluncia
amb el barranc de la Valltorta. La visibilitat des de les Covetes del Puntal s molt reduda i queda restringida al seu entorn ms immediat en el barranc de Matamoros i les
vessants que el delimiten. El mateix barranc de la Valltorta shi endevina amb dificultat. Els abrics sobrin en un estrangulament del
barranc que en la seua part superior seixampla considerablement
formant un espai daspecte semicircular, on es localitzen uns quants
jaciments com ara el Rac de lEstar i la Cova Quitria.
Els abrics que conformen aquest nucli de les Covetes del
Puntal, a diferncia del que ocorre en labric Centelles, no destaquen
per lexistncia de grans escenes, sin per lescassetat de motius
pintats, per la varietat destils pictrics que shi reflecteixen i per la
seua diversitat temtica.
La figura femenina a qu volem referir-nos es localitza en labric
IV, format per dues cavitats. En la segona, a lesquerra, prcticament
on comena labric, es localitza la representaci femenina ms coneguda del nucli de la Valltorta, denominada pel seu descobridor la
Venus de la Valltorta (Vias, 1982). Aquesta excellent representaci
est pintada damunt una superfcie llisa en linterior duna petita concavitat que sha format en la superfcie del mateix abric. La dona est
nua, asseguda i amb els braos, no molt modelats, flexionats i arreplegats al cap. Shi indiquen els muscles i els pits, el tronc s estilit-
Fig. 4. Figura femenina de les Covetes del

Puntal (calc modificat de Vias, 1982).
zat i desproporcionat i les natges sn prominents. Les cames estan

flexionades i entrecreuades luna sobre laltra. En una delles i en alguns trams del cos saprecia el siluetejat del contorn executat amb un tra de color roig ms fosc.
Darrere de la seua esquena saprecien restes de pintura cobertes parcialment per deposicions de
carbonat clcic que en dificulten la lectura. No obstant aix, presenta forma acampanada amb un contorn ben delimitat en la seua part superior (Fig. 4).
La figura est allada, ja que, encara que hi ha uns altres motius en labric, com ara un crvol en
la part superior, un antropomorf dibuixat cap per avall amb la panxa prominent, interpretat com un cadver (Vias 1982: 163), i petites figures humanes, cap dells no pot relacionar-se estilsticament amb la
55
representaci femenina, i menys encara integrar-los en una nica composici. Tots ells estan separats
per espais amplis sense motius i, o que s ms significatiu, estan realitzats amb tcnica i pigments
molt diferents.
Quelcom semblant sobserva en la Cova Alta del Lledoner. Es tracta dun petit abric obert en la
Roca del Lledoner, promontori rocs que sala en el marge esquerre de la Valltorta, entre el Cingle del
Mas den Josep i el conjunt de les Coves de la Saltadora. La seua visibilitat s molt reduda perqu est
ubicat en linterior del barranc i la seua mateixa situaci el converteix en un abric de difcil accs.
Originriament contenia una escena de caa en qu set
arquers aguaiten dues cabres salvatges, que va ser mutilada anys desprs del seu descobriment.
Entre les figures conservades i que no formen escena
hi destaca un crvol orientat cap a lesquerra, una figura
humana assagetada i una figura femenina pintada en un petit
buit, igual que la dona de les Covetes. La figura est asseguda, amb un dels braos alats sobre el cap. Aquesta s
piriforme i aplanada, el tors triangular, i pareix veures una sina
davall del bra alat. En laltre bra t una polsera grossa a
laltura del colze. Les cames, molt robustes, estan flexionades, amb la cuixa parallela al tors i el genoll davant del bra.
No pareix servar relaci escnica amb la resta dels motius.
Aiges avall daquest abric, en el tram ms accidentat
del barranc de la Valltorta, enfront de la confluncia del
barranc de Matamoros, es troba el cingle de la Saltadora,
penya-segat rocs de 200 metres de llargria en qu es
concentren nou abrics amb art rupestre prehistric. Aquest
Fig. 5. Les figures femenines de la Fase Centelles solen
situar-se en dos ambients geogrfics distints. En aquest
cas, al fons, i en la part superior esquerra del Barranc de la
Valltorta, sobrin els abrics de les Coves de la Saltadora en
un paisatge trencat i tortus.
conjunt dabrics constitueix un dels nuclis fonamentals de la

Valltorta, tant pel nombre de representacions, superior a les
tres-centes, com per la diversitat destils. (Fig. 5).
Els abrics els podem agrupar en dos sectors, el Nord
(abrics I a V) i el sector Sud (abrics VI a IX), separats per una superfcie rocosa en la qual no sobri cap cavitat.
Les figures a qu ens referim es troben en labric IX, format per tres petites cavitats. En la segona
cavitat, a lesquerra, sobre un ixent rocs es conserven tres figures humanes de controvertida atribuci
sexual (Villaverde, 2005: 22). Els primers estudis (Duran i Sampere i Pallars, 1920) no van entrar a valorar aquesta qesti. Anys desprs, Khun (1926) les descriu com a figures femenines, atribuci amb qu
discrepa Beltran (1968: 46). Per a Vias (1982: 157. Fig. 228) era una cerimnia diniciaci dun dels individus. Per a Sebastin (1986: 791-793 ) almenys una delles, lesquerra, podria ser una figura femenina,
en la qual fins i tot shan indicat els pits.
56
La figura de lesquerra t el cap molt deteriorat. Els braos estan flexionats sobre el pit, i prcticament parallels al cos llisquen dos traos molt fins, el de la dreta corba la seua trajectria i puja cap amunt.
El cos s molt estret en la cintura i tendeix a adquirir una proporci ms gran en la part superior. Els
malucs sn prominents en relaci al cos, les cames sn robustes i estan dotades de panxells potents.
La cama de lesquerra est lleugerament flexionada, reflectint desta manera moviment (Fig. 6 B).
La figura denmig est realitzada amb els mateixos criteris estilstics. El cap tamb est mal conservat.
Els braos presenten una disposici diferent que els de laltra dona, descendeixen cap avall i estan flexionats a laltura del colze. El cos, lleugerament inclinat cap avant, tamb s molt fi en la cintura, i el pit s de
tendncia triangular. Unes restes de pintura per davall del bra i que cerquen el cos podria ser lnic romanent de la representaci dun pit. Els malucs estan marcats i les cames prcticament han desaparegut.
La tercera figura, la de la dreta, s la millor conservada. Sobre el cap globular sobserven dos petits
traos que formen part de ladorn, els braos es flexionen de la mateixa manera que els de la figura anterior i un dells, el de lesquerra, arriba a entrar en contacte amb el bra dret de la dona anterior. La cintura s molt estreta, i el cos, encara que molt mal conservat, est inclinat cap avant, els malucs estan molt
marcats i les cames modelades.
Sobre elles, a escassa distncia, es conserven uns motius interpretats com dos arcs simples
biconvexos i almenys cinc fletxes (Vias, 1982: 157 i Lpez Montalvo, 2000: 69), que justificarien segons
Vinyes la lectura com a escena diniciaci.
Donat lestat de conservaci, no resulta fcil pronunciar-se sobre la seua condici. Tal com avanvem, no hi ha acord entre els diversos investigadors que han estudiat aquest grup. No obstant aix,
almenys la figura central s que pareix correspondre a una dona, ats que shi observa un xicotet pit, i les
dues restants que participen de trets somtics semblants, especialment els voluminosos malucs, podrien
correspondre tamb a dones, encara que no puga afirmar-se de forma clara.
Lltima representaci a qu anem a referir-nos es localitza al Rac Gasparo, situat ja en una altra
conca, la de la rambla Carbonera, distant a penes 10 km del barranc de la Valltorta. Labric, de dimensions
redudes, semplaa en un penya-segat duna petita barrancada del marge esquerre de la rambla, davall
del Mas del Cantalar. La visibilitat des daquest abric, igual que ocorre amb les Covetes del Puntal, s molt
limitada, perqu sobri cap al marge dret del barranc i a molt baixa altura, prcticament als peus del port
dAres. Lestructura del barranc del Rac Gasparo ens recorda un petit amfiteatre obert a la rambla.
En aquesta cavitat tenim un total de huit motius distributs en tres agrupacions. En la primera apareix un cervatell que mira cap a lesquerra. Just per davall de lanimal hi ha una dona lleument inclinada
cap a davant amb falda, cap volumins, natges prominents, panxells gruixuts i indicaci dels peus. El seu
cos curt est representat mitjanant un tra rectangular que seixampla en la zona dels muscles. Els braos, en forma dansa, estan replegats cap al ventre i podrien sostindre algun objecte. Segons Porcar
(1965) la figura es superposa a un zoomorf molt perdut (Fig. 6, A). Igual que en les Covetes o en la Cova
del Lledoner, aquesta representaci femenina apareix allada, sense relaci compositiva amb la resta de
motius de labric.
57
Conclusions
Igual que ocorre amb la figura masculina, les representacions femenines daquesta fase estilstica presenten cossos estilitzats i relativament curts respecte a les cames, excepte la dona de les Covetes del
Puntal, que tindria un cos ms allargat i ms ample (Fig. 6, C). Les figures femenines, en el seu conjunt,
presenten el tors nu, en qu es solen representar els pits. Aquest tret somtic seria suficient, al nostre
entendre, per a atribuir-los una condici femenina. Lexcepci seria la dona del Rac Gasparo (Fig. 6, A).
En les coves de la Saltadora (Fig. 6, B), a pesar de la seua deficient conservaci, creiem que tamb estan
pintats els pits.
La mida de la figura femenina s relativament gran, semblant a les masculines, s a dir que no shi
estableix una diferncia de grandria que poguera indicar rang o estatus. La figura de dimensions ms
redudes seria la de la Cova Alta del Lledoner.
Les cames acostumen destar cobertes per una falda que es desplega fins a laltura dels genolls
(Rac Gasparo, Fig. 6, A). Quan les cames estan descobertes sn grosses i es recreen en el modelatge anatmic (Saltadora i Covetes del Puntal) i el mateix ocorre amb els panxells de la dona del Rac
Gasparo, encara que aquest no s un tret exclusivament femen. Els malucs, per la seua banda, tendeixen a ser ressaltats considerablement.
Quan es representen parades, el cos sol estar inclinat cap avant formant un angle obert respecte
a les cames, i es juxtaposa a aquestes de forma menys rgida que en les figures masculines. Aquest tipus
dactituds les podem veure en labric Centelles, en el Rac Gasparo i en la Saltadora.
Seguint les mateixes pautes que en les figures masculines, quan es pinten dones es tendeix a la
individualitzaci. Aquest concepte es desenvolupa per mitj dels detalls anatmics, per ladorn i pels efectes personals que porten. Els ornaments estan presents en les dones de les Coves de la Saltadora, una
delles porta unes tires que pengen paralleles al cos, i una altra dos apndixs daspecte arredonit damunt
del cap. En la cinquena cavitat de labric 2 de Centelles les dones porten braalets per damunt del colze
i el mateix podem dir de la dona de la Cova Alta del Lledoner.
Les dones apareixen integrades en escenes junt amb arquers, com s el cas del mateix abric
Centelles, formant un grup de tres, com en la Saltadora, o soles, com ocorre en la Coveta dels Puntals,
el Rac Gasparo o la Cova Alta del Lledoner, aspecte que refora el concepte de la individualitat. Per
a alguns autors, aquest recurs compositiu cerca la sublimaci del femen (Alonso i Grimal, 1994: 4648); aix no obstant, creiem que aquesta manera de representar la dona est relacionada amb aspectes de lorganitzaci social. En grups de caadors-recollectors actuals, les famlies es mouen amb
total independncia entre distints campaments i no reflecteixen signes precisos de corporativisme, fins
i tot el liderat no shi defineix amb claredat (Johnson i Earley, 2003: 87-88). Tampoc hi ha elements per
a relacionar les representacions femenines amb la imatge de la deessa, intercessora o sacerdotessa
de la fertilitat de la terra, imatge que sassocia amb lagricultura a tot arreu de la Mediterrnia, i aix s
com sha interpretat la figura femenina en lArt Macroesquemtic (Mart i Hernndez, 1988: 29 i
Hernndez, 2005: 163). Quan apareixen en grup, pareixen participar en activitats quotidianes, i en cap
58
cas no apareixen associades a motius que puguen posar-se en relaci amb elements vegetals, com
aix ocorre en lArt Macroesquemtic. Els elements dinterpretaci es redueixen quan es representen
soles, assegudes o parades dretes.
Les caracterstiques dels abrics on subiquen les representacions femenines de la fase estilstica
tipus Centelles, i la seua disposici espacial, permeten un comentari (Fig. 1). Covetes del Puntal, Cova
Alta del Lledoner i Rac Gasparo sn cavitats de grandria reduda, prcticament invisibles, emplaades
en els extrems del nucli Valltorta-Gassulla, all on el paisatge s ms agrest i els barrancs tributaris de la
rambla de la Carbonera i del barranc de la Valltorta sencaixen considerablement. En aquests abrics
recndits s on es localitzen les imatges de les
dones allades; assegudes (Cova Alta del Lledoner,
Covetes del Puntal), o dretes en reps (Rac
Gasparo). En tots ells, el suport accentua aqueixa
sensaci de recolliment. Les dones de la Cova Alta
del Lledoner i de les Covetes del Puntal estan en
linterior duna petita concavitat, i la del Rac
Gasparo davall duna xicoteta cornisa. En els tres
casos, la representaci all hum i el suport
el salvatge es confonen.
Les dones de labric Centelles trenquen amb
lesquema exposat. Es tracta de lnic abric des
don hi ha una gran visibilitat i alhora pot ser distingit
a gran distncia. Daltra banda, el barranc on es
localitza labric s ample i obert, al contrari dels
casos anteriors. Ac les dones formen part descenes ms complexes, en les quals adquireixen un
protagonisme semblant al dels homes.
Aquesta distribuci espacial no ofereix una
lectura clara. La distinta ubicaci espacial i temtica
podrien estar reflectint una funcionalitat diferent
entre els abrics ocults i labric Centelles. No obstant
Fig. 6. Distintes representacions femenines de la Fase Centelles: A)

Rac Gasparo (calc segons lInstitut dArt Rupestre); B) Coves de la
Saltadora, Abric IX (calc segons Vias, 1982); C) Covetes del Puntal
(calc segons Vias, 1982); D) Abric de Centelles (calc segons Institut
dArt Rupestre).
aix, el carcter simblic que cal suposar per a

aquestes representacions dificulta una lectura en termes funcionals, a la qual cosa cal afegir, a ms, que
encara coneixem molt poc sobre lorganitzaci social dels seus autors.
En aquest sentit, les escenes de la fase Centelles, en les quals es plasma la mobilitat i la individualitat, pareixen remetrens a grups de baixa densitat demogrfica i escassa complexitat social. La
baixa densitat demogrfica, per la seua banda, quedaria reflectida empricament per lescassetat de
jaciments arqueolgics atributs al sis i cinqu millennis cal ANE en el nucli del barranc de la Valltorta
59
i que creiem que s extensible a la Rambla Carbonera, moment amb al qual, grosso modo, relacionem aquesta fase estilstica. Aquesta situaci canvia considerablement en el IV i III millennis cal ANE
(Fernndez et alii, 2002).
Aquests grups humans, ja siguen caadors-recollectors o productors daliments poc complexos,
tenen una percepci animista del mn (Hernando, 2002), a partir de la qual als elements de la naturalesa sels atribueix vida i poders. Aquesta forma de veure i identificar el mn es pot rastrejar fins i tot en
determinades representacions de marcat carcter simblic, com els soliformes, de lArt Esquemtic
(Hernndez, 2005: 313). Des daquesta visi, quan en la fase estilstica tipus Centelles es pinten escenes, figures humanes, etc., en un abric, podrem interpretar aquest gest com un acte mitjanant el qual
es refora el nexe duni entre tot el cosmos, entre all hum i el que, per a nosaltres des de la racionalitat, no s hum.
Per tant, som partidaris de relativitzar la lectura que generalment es t sobre lArt Llevant, ents
com un sistema dapropiaci de la terra (Vicent, 1990; Bernabeu, 1995, 2002; Mart i Juan Cabanilles,
1997, o Martnez, 1998, entre altres), almenys en les primeres fases daquest horitz. Al nostre entendre, aquesta conscincia de la territorialitat hauria emergit molt abans, tal com pareix indicar lexistncia
de gravats rupestres a laire lliure del nucli Valltorta-Gassulla, de cronologia finipleistocena o dinicis de
lholoc, que van haver de funcionar com a marcadors geogrfics carregats de simbolisme i significaci
(Villaverde, 2005: 98)
No obstant aix, aquesta situaci va haver de transformar-se durant el tercer millenni. La generalitzaci de soterraments collectius i la consolidaci de leconomia de producci daliments, en un
moment en qu sest fracturant la reciprocitat generalitzada, va haver dinfluir en el desenvolupament
duna relaci distinta entre all hum i lentorn. Aquesta nova situaci va canviar considerablement lactitud de lhome i de la dona respecte a la naturalesa. Aquesta podia ser alterada, all salvatge podia
ser domesticat i s a partir daquest moment quan va haver dincrementar-se considerablement el sentiment de propietat sobre la terra. I ser en aquests moments quan la dona perda protagonisme en
les escenes llevantines.
Bibliografia
ALONSO, A. i GRIMAL, A., (1995): Mujeres en la Prehistoria, Revista de Arqueologa, 176: 8-17. Madrid.
BELTRN MARTNEZ, A., (1965): Notas sobre el grupo de tres figuras negras del abrigo de la Saltadora en el barranco de la Valltorta
(Castelln), Revista da Facultade de Letras de Lisboa: 89-93.
BELTRN MARTNEZ, A., (1968): Arte Rupestre Levantino. Annex de Caesaraugusta. Monografas Arqueolgicas del Seminario de
Prehistoria y Protohistoria IV. Universidad de Zaragoza. Saragossa.
BERNABEU, J., (1995): Origen y consolidacin de las sociedades agrcolas. El Pas Valenciano entre el Neoltico y la Edad del Bronce,
Jornades dArqueologia Valenciana: 37-60. LAlfs del Pi, gener 1994.
BERNABEU, J., (2002): The social and symbolic context of Neolithization, en E. Badal, J. Bernabeu i B. Mart (eds.): El Paisaje neoltico mediterneo. Saguntum-Extra 5: 209-233. Universitat de Valncia. Valncia.
DAMS, L. (1984): Les peintures rupestres du levant espagnol. PICARD. Paris.
60
DURN Y SAMPERE, A. i PALLARS, M. (1915-20): Exploracin arqueolgica al barranc de la Valltorta, Anuari del Institut dEstudis
Catalans, IV: 451-454.
FERNNDEZ, J., GUILLEM, P. M., MARTNEZ VALLE, R. i GARCA R. M., (2002): El contexto arqueolgico de la Cova dels Cavalls:
poblamiento prehistrico y Arte Rupestre en el tramo superior del Riu de les Coves, en R. Martnez i V. Villaverde (Coords.): La
Cova dels Cavalls en el barranc de la Valltorta. Monografas del Instituto de Arte Rupestre. Museu de la Valltorta, 1, 49-73.
Valncia: Generalitat Valenciana.
HERNNDEZ, M. S., (2005): Imgenes de la fertilidad. Arte Macroesquemtico de la Comunidad Valenciana, en: R. Martnez Valle
(coord.) Arte rupestre en la Comunidad Valenciana,151-177. Generalitat Valenciana.
HERNNDEZ, M. S., (2005): Entre el esquema y la abstraccin. Arte Esquemtico de la Comunidad Valenciana, en: R. Martnez Valle
(coord.) Arte rupestre en la Comunidad Valenciana, 295-325. Generalitat Valenciana.
HERNNDEZ, M. S., FERRER, P. i CATAL, E., (1988): Arte Rupestre en Alicante. Fundacin Banco Exterior, Banco de Alicante Grupo
Banco Exterior. Alacant.
HERNANDO GONZALO, A., (2002): Arqueologa de la Identidad. Madrid. Akal.
JOHNSON, A. W. i EARLE, T., (2003): La evolucin de las sociedades humanas. Desde los grupos cazadores-recolectores al estado
agrario. Ariel Prehistoria. Barcelona.
JORD CERD, F. J., (1975): La sociedad del arte levantino, Papeles del Laboratorio de Arqueologa, L Aniversario de la Fundacin
del Laboratorio de Arqueologa 1924-1974, 11: 159-184. Valncia.
KHN, H., 1926, Die Malereien de Valltorta Schlucht. IPEK, I: 34-45
LPEZ MONTALVO, E., (2000): Los abrigos VIII y IX de les Coves de la Saltadora: Anlisis interno y composicin. Treball dinvestigaci
indit. Universitat de Valncia.
MART OLIVER, B. i JUAN-CABANILLES, J., (1997): Epipaleolticos y neolticos: poblacin y territorio en el proceso de neolitizacin de
la Pennsula Ibrica, Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Prehistoria y Arqueologa, 10: 215-264.
MART OLIVER, B. i HERNNDEZ PREZ, M. S., (1988): El Neoltic valenci. Art rupestre i cultura material, Servei dInvestigaci
Prehistrica de la Diputaci de Valencia.
MARTNEZ GARCA, J., (1998): Abrigos y accidentes geogrficos como categoras de anlisis en el paisaje de la pintura rupestre
esquemtica. El sudeste como marco, Arqueologa Espacial, 19-20: 543-561.
MARTNEZ VALLE, R. i VILLAVERDE, V. (coor.), (2002): La Cova dels Cavalls en el barranc de la Valltorta. Monografas del Instituto de
Arte Rupestre. Museu de la Valltorta, nm. 1. Valncia.
MATEO SAURA, M. A., (2001-02): La mujer en la Prehistoria: funcin social y simbolismo de la mujer en el Arte Levantino, Kalathos,
20-21: 7-26. Terol.
MOORE, H. L., (1999): Whatever happened to women and men? Gender and other crisis in anthropology, en H. L. Moore (ed.): 151171.
PORCAR RIPOLLS, (1965): Las pinturas del Rac de Gasparo, Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura, XLI: 176.
RIPOLL PERELL, E., (1970): Notcia sobre lestudi de les pintures rupestres de La Saltadora, Cuadernos de Arqueologa e Historia
de la Ciudad, XIV, 19-24.
SEBASTIN, A., (1986): Estudio sobre la composicin en el Arte Levantino. Tesi doctoral indita.
SRENSEN, 2000, M. L. S., (2000): Gender archaeology, Polity Press, Cambridge.
SORIA, M. i LPEZ PALLER, M. G., (1999): Los abrigos con arte rupestre levantino de la Sierra de Segura. Patrimonio de la
Humanidad. Arqueologa Monografas. E. P. G. Junta de Andaluca, Consejera de Cultura. Jan.
VICENT, J. M., (1990): El neoltic: trasformacions socials i econmiques, en J. Anfruns i E. Llobet (eds.), El canvi cultural a la prehistria. Columna. Barcelona.
VILLAVERDE, V., (2005): Las primeras manifestaciones artsticas: el Arte Paleoltico, en: R. Martnez Valle (coord.), Arte rupestre en la
Comunidad Valenciana, 91-115. Generalitat Valenciana.
VILLAVERDE, V., (2005): Arte mueble en la Cova del Parpall: una gua para la sistematizacin y anlisis del arte paleoltico, en: R.
Martnez Valle (coord.) Arte rupestre en la Comunidad Valenciana,117-130. Generalitat Valenciana.
VILLAVERDE, V., (2005): Arte Levantino: entre la narracin y el simbolismo, en: R. Martnez Valle (coord.) Arte rupestre en la
Comunidad Valenciana, 197-226. Generalitat Valenciana.
VILLAVERDE, V. i MARTNEZ, R., (2002): Consideraciones finales, en R. Martnez i V. Villaverde (coord.): La Cova dels Cavalls en el
barranc de la Valltorta. Monografas del Instituto de Arte Rupestre. Museu de la Valltorta, nm. 1, 191-202.
VIAS, R., (1981): Noticia de un nuevo conjunto de pinturas rupestres en Albocsser, Cuadernos de Prehistoria y Arqueologa
Castellonenses, 8, 301-305
VIAS, R., (1982): La Valltorta. Arte rupestre del Levante espaol. Castell. Barcelona.
61
DONES,HOMES
I OBJECTES DADORN
BEGOA SOLER MAYOR
JOSEP LLUS PASCUAL BENITO
En aquest article anem a parlar de dones. De dones i dhomes, de xiquets, xiquetes, persones ancianes
o malaltes, en definitiva parlarem de grups humans. Duns grups humans que van viure en un temps concret del passat. Lobjectiu daquest estudi ser comprendre quina relaci podien tenir les dones daquests
grups amb el que en arqueologia es denominen objectes dadorn, per a desprs intentar explicar alguns
aspectes del seu significat.
Moltes anlisis de material arqueolgic han estat impregnades histricament dinterpretacions
actualistes i els objectes considerats ornamentals ho han estat tamb. El fet mateix de classificar determinats objectes com adorns implica una concepci actual de la seua interpretaci. Perqu per a les
societats contempornies industrialitzades, un penjoll s un objecte que adorna, que embelleix, que
manca duna utilitat prctica ms enll del seu valor esttic i/o simblic que denota el grup social al qual
es pertany o es vol fer veure que es pertany. I aix shan classificat durant anys els objectes que apareixen en les excavacions arqueolgiques. Es defineixen com adorns i com a tals passen a formar part del
registre arqueolgic.
Aquests objectes aix classificats apareixen associats clarament als ssers humans moderns. s
veritat que en algun jaciment amb restes de neandertals han aparegut objectes dadorn, per sn una
excepci i quasi sempre es tracta de jaciments amb una cronologia prxima a la de laparici dels primers humans anatmicament moderns a lentorn de 40.000-35.000 anys abans del present. El perqu
de laparici daquests objectes en un moment determinat, ha de relacionar-se amb tot el procs devoluci simblica que apareix amb els ssers humans moderns. Potser amb un nou llenguatge, una nova
forma de comunicaci i dexpressi no utilitzada fins a aqueix moment, dels quals formen part lart i els
adorns. De la capacitat dels neandertals per a fabricar aquests objectes no podem dubtar, donada la
seua habilitat tcnica demostrada en la talla de la pedra, per entrar a valorar per qu no els utilitzaven
de forma sistemtica ens introdueix en un debat que sallunya de lobjectiu daquest article.
63
Per, qu s un adorn?
Aquesta s la pregunta que es fan aquelles persones que aborden el tema i estudien les restes arqueolgiques que senquadren tradicionalment en aqueixa categoria del registre arqueolgic. Els adorns sn
elements que pertanyen al domini de laparena, destinats a ser duts sobre el cos, suspesos directament, subjectes al cabell o cosits en el vestit. Per a larqueologia, els elements dadorn es reconeixen pel
seu sistema de suspensi (perforaci natural o intencionada, mosses, estrangulacions perimetrals...) i per
la seua inutilitat funcional, que estiga desprovet de tota utilitat productiva.
Yvette Taborin, una de les investigadores que ms estudis ha dedicat a aquest tema, contesta a la pregunta comenant per En la nostra poca... (Taborin, 2004), s a dir, recolza tota la seua argumentaci en
el que avui sentn com adorn en la societat occidental. A partir dac explica que ladorn t una funci social,
que mostra els trets de poder mitjanant un codi. Aquests accessoris, segons lautora, acaben sent smbols del poder de certs grups i alhora creen llaos duni en un grup que els diferencien aix de la resta.
Daquesta manera, ladorn transmet els valors que fonamenten la cultura, els smbols religiosos, les jerarquies, la pertinena a classes dedat, grups o la disponibilitat de la joventut per al matrimoni. Segons aquesta interpretaci les dones de la Prehistria no es diferenciarien de cap altre membre del grup, sin ms b
al contrari shi trobarien integrades. Ac trobarem una argumentaci per a parlar de les dones com a membres integrants de grups en els quals totes les persones tenen una mateixa consideraci social, o almenys
si hi ha trets diferenciadors no es relacionen amb el sexe dels individus.
Un altre autor que ha dedicat importants treballs a lestudi dels elements ornamentals del Paleoltic
s Randal White. Hi explica que des dels anys 80 (White, 1993:277) hi ha una tendncia marcada en
lantropologia social que considera que la identitat social es construeix i es comunica per mitj de ladorn
personal. Cita com a exemple Strathern (1981:15), qui diu que el que la gent vesteix i el que la gent duu
en el seu cos, en general, forma una part important del flux dinformaci que estableix, modifica i explica
les categories socials com ara ledat, el sexe i lestatus, el qual es defineix amb paraules i amb fets.
Els adorns estan estretament relacionats amb el cos, i es convertirien en smbols des del moment
en qu els humans necessitaren dun llenguatge simblic. La major part dels adorns prehistrics tenen
una aparena senzilla, per la seua interpretaci varia considerablement segons la seua tradici cultural,
com sobserva en cultures de caadors posteriors i histricament documentables. En molts casos, sn
portadors dun missatge de carcter social o juguen un paper mgic, ja que sels atribueix un poder profilctic o teraputic per a allunyar el mal o el perill. Poden representar tamb el poder arravatat a un altre
sser (dents i urpes danimals salvatges) o tenir un significat ritual: culte dels principis vitals com la fecunditat (penjolls mascles i femelles), la caa (trofeus) o la mort. Els adorns sens presenten com intermediaris entre lobjecte utilitari, funcional, lobjecte de culte i lobjecte dart, podent ser en ocasions la materialitzaci de la inquietud humana cap als misteris del mn que lenvolta. Com les creences i lart, ladorn s
el reflex dels gustos duna societat en un moment donat (Barge, 1982: 4-5).
Actualment lornat corporal revesteix un carcter quasi exclusivament esttic per a lembelliment del
cos, tot i que encara en conserva la primitiva significaci damulet, servint per a conjurar els perills, reals
64
o amplificats per la imaginaci, i aix obtenir una major seguretat material. Per el seu sentit original es
veur modificat per altres motius desenvolupats per levoluci social i les noves adquisicions culturals.
Aix, ladorn podr significar una valoraci de lindividu respecte al grup, un signe de puixana o de riquesa, un desig de reconeixement social per a mantenir una determinada jerarquia, un mitj dinspirar lenveja, ladmiraci, lamor...
Per hi ha diverses qestions a tenir en compte. La ms important s que amb tota seguretat sha
perdut una part important del conjunt delements que conformaven ladorn personal. El registre arqueolgic ofereix una informaci parcial, ja que noms shan conservat els adorns realitzats en matries dures
no peribles. Elements com les pells, plomes, pintures corporals, escarificacions i tatuatges sn una part
clau en els grups de caadors i
recollectors que ens descriu letnografia. Dels adorns fabricats en materials
biodegradables solament queda constncia per mitj de les pintures rupestres prehistriques nord-africanes, pintures rupestres llevantines (Fig. 1) i
esquemtiques que ens en mostren
alguns: lligadures de plomes, cintes de
cuiro o de matria vegetal, possibles
tatuatges o la pintura corporal... Un
exemple excepcional el constitueixen
els grans de collaret de llavors, el vestit de lli adornat amb serrells i subjecte
a un collaret de vmet que van ser trobats al costat daltres elements en
materials peribles (fragment de canya
decorada, plat i fus de fusta, estora
Fig. 1. Pintura rupestre llevantina. Abrigo del Ciervo (Dos Aguas). Font: F. Jord i J. Alccer
(1951).
despart) en un enterrament de la
Cueva Sagrada (Lorca) (Ayala, 1987), o els escassos exemples de tatuatge documentats directament
que semblen obeir a ms duna motivaci, des dels complexos i simblics motius figuratius de lhome
dAlta, fins a les ratlles i la creu dtzi, amb cinc tatuatges senzills situats en zones del cos que coincideixen amb problemes ossis, pel que sels atorga una finalitat teraputica (Rei, 1994: 233).
A ms sha de reflexionar sobre la possibilitat que no sempre ladorn prehistric haja complit totes
aquestes funcions, i fins i tot que no estiga pensat per a cap delles. Aqueix s el treball de la interpretaci arqueolgica, intentar arribar a comprendre la funci daquests objectes en cada context. I si no
sarriba a saber exactament quina era la seua funci, com es sabr qui portava cada resta?
Lemplaament dels adorns en el cos i la seua correspondncia en funci de ledat o el sexe de lindi-
65
vidu sn aspectes difcils dabordar amb lactual registre. Noms les troballes en contextos funeraris i
algunes representacions antropomorfes de lart moble i rupestre sn els que poden clarificar aquestes
qestions i donar-nos la possibilitat dinterpretar, tot i que ni tan sols aquesta interpretaci es puga elevar a definitiva. Compartim amb M.A. Querol, lafirmaci que ens movem en un mn de suposicions
(Querol, 2006).
Els primers adorns
Ls sistemtic dadorns es documenta a Europa des de fa uns 35.000 anys. Les primeres restes que
es documenten estan fetes sobre gres, esquist, dents perforades de diferents animals com ara rens, crvols o raboses, ossos retallats, decorats i perforats, aix com tamb restes
de banyes, ivori, fssils o diferents petxines marines i terrestres perforades.
En algunes ocasions aquestes restes
apareixen en contextos dhbitat i en
altres associades a enterraments.
Aqueixos adorns sobre dents, petxines, dos, anirien penjats o cosits a la
roba, segons demostren les anlisis
dels desgasts produts pel seu s
(DErrico, 2000).
Les
petxines
de
molluscs
marins, per la riquesa dels seus

colors i la lluentor del seu nacre, van
exercir una gran atracci per als
Fig. 2. Cyprea.
grups prehistrics. Moltes petxines

serien portadores duns valors sim-
blics, mgics i profilctics. Les Cypreae, per exemple, posseeixen un valor simblic o profilctic universal encara present en molts pobles. Al Nord dfrica sempren collarets de petxines, braalets,
amulets adornats amb petxines marines o fins i tot la simple imatge delles, perqu hi ha la creena
que protegeixen les dones i els xiquets i, fins i tot, el bestiar, tant dels perills reals com davant les forces malfiques, i sn particularment beneficioses en els moments dels naixements perqu afavoreixen la fecunditat.
Lassimilaci de la petxina amb lrgan genital femen es documenta en moltes cultures en tot el
planeta, especialment la Cyprea (Fig. 2), petxina de forma oval i secci hemisfrica que, en el costat
aplanat, du una esquerda de vores dentades que evoca la vulva. Es troba molt estesa la creena que
portades damunt de la pell com a amulet o com a adorn, ostres, petxines marines i perles impreg-
66
nen la dona duna energia favorable per a la fecunditat, preservant-la de les forces nocives i de la mala
sort (Eliade, 1952: 170). Aqueixa creena era coneguda pels grecs i apareix reflectida en la mitologia. El naixement dAfrodita en una petxina illustra aquest lla mstic entre la deessa i el seu principi
(Eliade, 1952: 173).
Un altre grup dadorn el conformen les dents danimals perforades. Durant el Paleoltic Superior
es documenten incisius de bvids, cavalls i cprids, ullals de rabosa, llop, s i lle, i ullals atrofiats
de crvol, aquests ltims presents en gran part de les cultures prehistriques, sens dubte dotats
duna significaci simblica. Nhi ha imitacions en altres materials: divori a Grimaldi o dos a Nerja.
Com en les petxines saprofita la morfologia anatmica natural, a la qual es dota dun sistema de
suspensi consistent en la perforaci o la incisi perifrica en larrel, com es documenten a la Cova
del Parpall (Gandia) o a la Cova de les Cendres (Moraira) (Soler Mayor, 2001) (Fig. 3). En un nombre menor sutilitzaren com a adorn
alguns ossos de petites dimensions,
com falanges, vrtebres o costelles
perforades.
Alguns adorns es troben completament afaionats sobre diverses
matries primeres com ara os, banya,
ivori i, rarament, en pedra. Sn
adorns de gran qualitat, tant tcnica
com esttica, en ocasions decorats
amb temes utilitzats tamb en lart
rupestre, alguns dells veritables creacions artstiques (Taborin, 1982). La
Fig. 3. Dent perforada. Cova del Parpall (Gandia)
varietat ns mplia: grans de collaret

esfrics, cilndrics, amb estrangulaci
central, penjolls que imiten formes naturals (dents, petxines, insectes, fruits, fallus), penjolls ovals,
vorejats per incisions o denticulats, de vegades, amb decoracions geomtriques en el seu centre, contorns retallats en forma de silueta animal, rodets o discos perforats, generalment decorats amb incisions radiants i figures animals o humanes, fins i tot alguns penjolls representen dones de perfil en lestilitzaci habitual del Magdaleni.
Les sepultures paleoltiques no sn molt nombroses, per hi ha excellents exemples en les quals els
individus van ser enterrats amb adorns, especialment a Frana, Itlia, el centre dEuropa i la plana russa.
El cap s la part del cos on es troben els adorns ms elaborats que sn portats indistintament per
ambds sexes i a diferents edats. Es tracta de petits elements perforats que de vegades es compten per
centenars i que devien anar cosits en una caputxa, casc o bonet de pell o de cuiro. Els materials emprats
sn petxines marines, peces dentries i vrtebres de peix, com passa en els enterraments de les coves
67
de Grimaldi, amb bonets confeccionats exclusivament amb Nassae o amb aqueixa petxina marina combinada amb vrtebres de peix en algun cas o amb ullals atrofiats de crvol en altres. A Ligria, els adorns
de caps de dones i dadolescents tenen lleugeres diferncies en la seua composici amb els dels
homes, ja que les dents de crvol nestan absents (Taborin, 1974).
Altres adorns documentats a les tombes resulten ms senzills: braalets i collarets de petxines,
dents, vrtebres de peix o divori, encara que excepcionalment es troben adorns ms complexos de petxines o divori cosits a la roba, com passa als jaciments de Sungir o Arene Candide, fins i tot en algun
cas amb adorns als peus.
Dels materials emprats, noms petxines i dents apareixen en totes les regions, mentre la resta t
una distribuci ms restringida, com les vrtebres de peix que solament es documenten en jaciments italians o livori, poc freqent en els jaciments occidentals.
Durant el Paleoltic Superior final
coexisteixen tombes femenines molt
pobres i unes altres molt riques en
adorns. A Cap Blanc (Dordonya), una
dona va ser enterrada en una fossa
en posici molt flexionada amb els
ossos acolorits de roig i restes duna
gran foguera, sense cap mobiliari. No
obstant aix, a Saint-Germain-laRivire, prop de Bordeus, altra dona
reposava sota un prototip de dolmen
format per quatre lloses de calcria
Fig. 4. Venus de la caputxa. Brassenpouy (les Landes, Frana). Reproducci Muse
Nationale des Antiquits. Saint-Germain-en-Laye (Frana). Font: Arxiu SIP.
en vertical que en sustentaven altres

dues. La construcci i linterior de la
cambra estaven pintats de roig i un foc havia estat encs sobre la llosa que contenia ossos danimals,
cranis, banyes de bis i dues banyes de ren treballades. La dona duia com a adorns abundants petxines en el cap i a laltura del colze 70 ullals de crvol decorats i perforats, i laixovar funerari el formaven punyals, banya de crvol, nombroses agulles dos, un nucli i lmines de slex retocades (Bosinski,
1990: 183).
Lestudi de les restes ornamentals associades a determinats enterraments infantils del Paleoltic
superior (Lagar Velho a Portugal, Les Enfants a Itlia o La Madeleine a Frana) ha donat com a resultat
que aqueixos objectes no van ser realitzats com a objectes funeraris expressament, sin que van ser utilitzats en vida dels seus portadors (Vanhaeren i DErrico, 2001). Aquests autors posen en relacin els
objectes dadorn trobats als enterraments ms amb la identificaci de grup que no com a marcadors
destatus dins del grup.
68
No obstant aix, les restes estudiades per White (1993) procedents del jaciment aurinyaci de
Sungir (Rssia), mostren unes mnimes diferncies entre els tres cossos enterrats que duen aquest
autor a explicar els objectes dadorn com uns marcadors destatus dins del grup. Encara que en
Sungir es van documentar fins a nou individus, noms tres estaven ben conservats i van poder estudiar-se correctament. Els cossos presenten una majoria delements dadorn comuns grans de
collaret i penjolls, ms abundants en els joves que en ladult mascul, i un element diferenciador en
cadascun dells: lhome adult s lnic amb un penjoll desquist, el jove s lnic que t grans de collar
plans tabulars i escultures danimals i la xica s lnica que no t dents danimals. Com sinterpreta
aix? Lautor, desprs danalitzar exhaustivament cadascuna de
les tombes, calcula el temps de treball necessari per a lelaboraci del total dadorns que porta cada individu i aix explica que
els joves presenten ms restes i per tant es van necessitar ms
hores de treball en la realitzaci dels seus adorns. Basant-se en
aquestes diferncies entre els aixovars, infereix que el sistema
social representat a Sungir era jerrquic, en el qual la posici
social satribuiria per dret de naixena ms que no per adquisici al llarg de la vida.
Altres documents que permeten observar la posici dels
adorns sn les representacions artstiques. Encara que la figura
humana no s el tema ms desenvolupat en lart paleoltic, hi ha un
bon nombre de representacions antropomorfes, algunes de les
quals duen indicats adorns.
Fa uns 25.000 anys, a gran part dEuropa hi ha una producci massiva i homognia destatuetes, entre les quals destaquen
les denominades venus, representacions femenines fetes amb
ivori, os, banya o pedra i, en algun cas modelades amb argila
(Delporte, 1982). Un bon nombre daquestes figuretes dEuropa
central i la plana russa duen gravats alguns elements de vestuari i
Fig. 5 Venus de Willendorf (Austria). Reproducci

Muse Nationale des Antiquits Saint-Germainen-Laye (Frana). Font: Arxiu SIP.
ornamentals en el cap, bandes o petits trets alineats que suggereixen una caputxa (Fig. 4), diadema o bonet. Ms escasses sn les representacions de bandes
damunt dels pits (Fig. 5), en la cintura i pel dors, o de collarets i braalets. A Kostenski els collarets es
representen per punts alineats i algunes figures duen un braalet en cada canell. Ls de braalets
tamb ha estat indirectament documentat en lart rupestre. Entre les impressions positives de mans que
decoren les parets de la Cueva de la Garma, algunes mostren la impressi del canell adornat amb un
o diversos braalets (Taborin, 2004: 193).
Tanmateix, els caadors de la fi del paleoltic representaren les figures femenines de forma molt
esquemtica i sense detalls, denominades claviformes, que es redueixen al tronc molt estilitzat sense cap
69
ni extremitats. Els adorns representats durant aquest perode corresponen a uns pocs gravats sobre plaques de pedra o dos que ens mostren alguns excellents exemples, com en les femmes rampantes duna
placa ssia dIsturitz (Fig. 6) amb dues dones gravades que duen tres collarets i tres braalets en un canell,
la femme du renne, de Laugerie-Basse, amb sis braalets o una dona de La Marxe amb tres braalets.
Els elements dadorn es podrien interpretar tamb per a aquests primers moments com a iguals per
als dos sexes i per a tot el grup, sense que aix representara una superioritat o una discriminaci dun
sexe respecte a laltre. Fixant latenci en determinats pobles actuals, com els Massai, observem com
tant els homes com les dones sadornen el cos amb collarets, tot i que la significaci no s la mateixa.
Per s veritat que la comparaci etnogrfica s noms un acostament a un tipus de comportament
que potser no t cap relaci amb el de les societats caadores- pescadores i recollectores del passat. Amb
tot i aix, s til per a llevar-nos la bena occidental, industrial, capitalista, que reflecteix la nostra realitat a partir de la qual en moltes ocasions intentem entendre el passat. Si alguna cosa sembla ser clara recolzant-nos
en els treballs etnogrfics, s que ladorn s comunicaci, informaci prctica sobre els personatges que el
porten i per a qui puga observar-lo. Quin significat ha pogut tenir cada pea en cada moment al llarg de la
Prehistria s una cosa que sescapar a lobservador del present si no
es poden descobrir les claus que el
fan comprensible. Per aix els enterraments sn imprescindibles, perqu contenen objectes que sassoFig. 6. Dones rastreres. Placa dos amb dues dones gravades de la Cova dIsturitz (Frana).
Modificat
cien a determinades persones duna

manera intencionada.
Els ltims caadors-recollectors

Les comunitats caadores-recollectores de lHoloc segueixen utilitzant en algunes zones adorns de cap,
com les diademes de Dentalium del Natufi del Prxim Orient de fa uns 11.000 anys, per en general
aquestes desapareixen amb el desenvolupament de les cultures mesoltiques europees, en les quals es
comprova una reducci de les matries primeres i en la morfologia dels adorns, si b en alguns grups sincorporen altres suports nous, com ara lambre al Bltic. Durant aquest perode continua ls de petxines i
dents, de vegades els nics elements presents, mentre les peces elaborades sn escasses, de morfologia generalment senzilla, i obeeixen a modes regionals. Entre les dents danimals, les ms utilitzades continuen sent els ullals atrofiats de crvol, i ladorn de petxina est bsicament compost per dues espcies.
A partir del Mesoltic, els testimoniatges funeraris augmenten. Els enterraments sn ara de dos tipus:
individuals, generalment masculins, sobretot en cova, o agrupats en necrpolis en petxiners a laire lliure
en els quals es documenten algunes desenes dadults i xiquets dambds sexes. En el cas dels enterraments en cova, el fet que quasi exclusivament siguen masculins i que no shi hagen documentat sepultures dobles, dadult i xiquet, ha servit per a argumentar que serien utilitzats en el curs dexpedicions de caa
70
efectuades essencialment pels homes, mentre que les dones i els xiquets es quedarien en el campament
a laire lliure (Rozoy, 1978:119). Contradiu aqueixa afirmaci la troballa denterraments femenins en cova
en els moments inicials de lEpipaleoltic que, com els masculins, tenen poc aixovar i no contenen adorns,
com pot observar-se als jaciments peninsulars de Roc del Migdia (Vilanova de Sau, Barcelona), on una
dona adulta va ser enterrada en un nnxol natural parallel a la paret de labric limitat per dues grans lloses,
i una altra ms petita situada verticalment en un extrem, associada a restes de fauna, tils ltics, ocre i un
cudol tintat (Canal i Carbonell, 1989: 30), o la dona jove de la Cueva de Nerja (Mlaga), protegida per blocs
de calcria, amb un fragment docre prop del frontal i, aparentment, associada a llars.
A les necrpolis mesoltiques sobserva un tractament diferencial en funci del sexe i ledat dels individus.
Aix ocorre per exemple en lrea del Bltic, com mostra la necrpoli danesa de Vedbaek, amb 17 tombes que
contenen 22 inhumats dambds sexes i diferents edats, amb casos dobles o triples, com dues dones joves
amb els seus fills acabats de nixer i un possible grup familiar: home, dona i xiquet. En algunes tombes hi ha
restes docre i aixovars especfics segons el gnere o ledat de lindividu: banyes de crvol en les dels individus ancians, ganivets de slex en les de barons i adorns de petxina i de dents danimals en les femenines.
En les necrpolis bretones de Teviec i Hodic la disposici dels adorns s semblant en ambds
sexes i els ms freqents sn els collarets i els braalets. En Hodic, els collarets o pectorals sn ladorn
ms utilitzat per les dones i en general (Taborin, 1974: 168). En ambdues necrpolis, tanmateix, la composici de ladorn difereix en funci del gnere. Els homes sadornen amb Trivia europea i les dones amb
Littorina obtusata, encara que cadascun duu tamb associat a la seua petxina alguns exemplars de la
petxina de laltre sexe (Taborin, 1974: 173). Sense tenir en compte la composici dels adorns, homes,
dones i xiquets porten collarets i braalets, sense que shi observen diferncies en nombre o en quantitat, per en elements excepcionals com els adorns de cintura i els vestits decorats duts a laltura dels
malucs sembla que funcionen a un altre nivell. A Teviec i Hodic solament una dona duu adorns de cintura, que sn ms freqents al jaciment dArene Candide i, en general, sembla que hi ha una sensible
disminuci de ladorn dels homes a mesura que ledat augmenta.
Al petxiner portugus de Moita do Sebastio la posici de les petxines de Neritina fluviatilis en les
dones inhumades indica lexistncia de collarets, cinturons, adorns de pit, braalets al voltant dels turmells,
tamb duts pels menors, mentre que en els barons solament se nobserva lltim (turmelleres) (Roche,
1972: 132). Altres diferncies, les mostren dues inhumacions femenines, una amb un codolet de quarsita cilndric prop del cap i una altra un trapezi sobre el pit. Ambds sexes i un xiquet de dos anys es relacionen amb ocre i amb ofrenes alimentoses (molluscs). Dos homes i un beb es relacionen amb foc.
En definitiva, tots els individus de les ltimes cultures de caadors-recollectors europeus porten
adorns de diversos tipus. Les diferncies shi estableixen en molts casos en el tipus de peces que formen els collarets, els braalets i les turmelleres, la composici i proporci de les quals s diferent en funci del gnere, i fins i tot en la part del cos on es disposen, situaci que es repeteix tamb en la pintura
corporal, com es comprova al jaciment mesoltic de Vlasac, a la ribera del Danubi, on la disposici de les
pintures corporals en ocre diferencia sexualment els individus inhumats (Handsman, 2002: 339-340).
71
Els adorns neoltics

Leconomia de producci va a lensems dun augment en les manifestacions simbliques, al qual no
resulten aliens els adorns corporals. Aquests segueixen fabricant-se en materials dels quals saprofita la
morfologia natural, les petxines de mollusc, les peces dentries perforades i les vrtebres de peix. Els
grans de collar i els penjolls es confeccionen en formes i materials diversos, especialment els dorigen
mineral (marbre, esquist, calcria, lignit, variscita, talc, etc.) en els quals es busquen determinats colors.
Hi apareixen nous adorns, com ara els anells ossis (Fig. 7), alguns decorats o amb real i els braalets
de pedra, petxina o os. En un moment avanat es desenvolupen les agulles dos per al cabell amb els
caps diferenciats que adopten diverses formes i els botons amb diversos tipus de perforaci (simple,
sobreelevada i, al final del perode, en V) (Pascual, 1986).
s remarcable la gran quantitat danells i de matrius per a la seua fabricaci procedents de coves
de les comarques centrals valencianes (Cova de lOr i Cova de la Sarsa), unida a la seua mplia distribu-
Fig.7 A) Anells dos i matrius per a la seua fabricaci. Cova de lOr (Beniarrs). B) Braalet de marbre decorat. Cueva de Nerja (Mlaga).
Font: Arxiu SIP i J.LL. Pascual
ci confirma la importncia daquests objectes en la vida quotidiana dels primers grups neoltics. Lescs
coneixement de les necrpolis daquest moment impedeix verificar si els anells eren portats per dones,
per homes, o per ambds. Sense que puga descartar-sen en alguns casos una funci distinta, el seu
s com a anell sembla ser el ms probable per a tot el conjunt danells, com mostra un enterrament de
la Cueva de Chaves (Huesca), on un anell dos es va trobar com a nic element daixovar introdut en el
dit anular dun individu inhumat en una fossa en linterior de la cova (Rodans, 1987:131). Les variacions
del seu dimetre ens indiquen que eren portats tant per adults com per xiquets.
Pel que fa als braalets, la documentaci existent permet suposar que sen farien servir diversos
alhora o de forma individual. Per a illustrar el primer supsit es pot citar la figura antropomorfa trobada
en el reblit dun pou de les mines de Gav (Barcelona) en un context del Neoltic Mitj catal a la segona meitat del IV millenni aC (Bosch i Estrada, 1994). La denominada Venus de Gav (Fig. 8) presenta en
ambds braos, a laltura del canell, huit incisions farcides de pasta blanca que podrien representar bra-
72
alets, a ms de portar un collaret pectiniforme. Labsncia a Catalunya de braalets decorats amb incisions paralleles com els que abunden en el neoltic andals, sembla indicar que es tracta de la representaci de huit braalets individuals en cada bra. Podrien representar braalets de pecten que en ocasions shan trobat en diverses quantitats en els braos dinhumats, tant del Neoltic Antic centreeuropeu
com en el Neoltic Mitj del nord-est peninsular. En serveix dexemple lenterrament de Segudet (Andorra),
on una dona portava al bra tres braalets de pectuncle, a ms de 560 grans de talc i esteatita al voltant
dels cabells, i un recipient amb decoraci incisa davant de la cara (Yaez et al., 2002: 191).
Per a abordar la composici dels adorns a les comunitats productores, el seu emplaament sobre
el cos i la seua correspondncia en funci de ledat o el sexe de lindividu, disposem de lajuda de bastants contextos funeraris, figuretes
antropomorfes i la pintura rupestre. Shan excavat nombroses necrpolis pertanyents al Neoltic Antic centreeuropeu, algunes amb ms dun
centenar dinhumats, en les quals sobserven diferncies de tracte en
funci del sexe, i es comprova que les tombes riques de dones sn
notablement ms rares que no les tombes riques masculines. Les anlisis detallades del repartiment de mobiliari funerari en funci del sexe
mostren diverses categories dobjectes associats exclusivament als
homes: destral, fletxa, lmina de slex, encenedor, banya perforada,
ofrena alimentria, mandbula de rabosa, ocre en pols, braalet i valva
de Spondylus amb mossa en V. Per contra, hi ha una sola categoria
especficament femenina, la valva dSpondylus amb doble perforaci, i
altres que apareixen amb ms freqncia en les tombes de dones que
en les dhomes, com els adorns de cap fabricats amb gasterpodes
menuts daigua dola, grans de pedra verda, mol per a colorant i pinta
dos o de banya. En algunes necrpolis danubianes, els aixovars ms
rics es troben a les tombes dhomes duna certa edat i, secundriament, en algunes tombes de dona, per la qual cosa shi ha elaborat la
Fig. 8. Venus de Gav (Barcelona). Font:

J. Bosch i A. Estrada, 1994.
imatge duna societat on almenys una part dels homes de ms edat

ocuparien una posici economicosocial privilegiada. La desigualtat social afectaria aix mateix les dones,
si sha de jutjar per lobservat en comparar dues tombes femenines de la necrpoli de Mulhouse-Est, luna
amb una dona desquelet grcil acompanyada dun ric aixovar i laltra amb un aixovar molt pobre i amb
un esquelet que duu les empremtes duna vida de dura labor (Jeunesse, 1978).
A Europa occidental, es coneixen escassos enterraments corresponents al Neoltic Antic, al contrari del que ocorre en moments posteriors, en qu sn relativament abundants, destacant-hi les necrpolis del Neoltic Mitj catal, on sobserven certes diferncies en la distribuci de lutillatge ltic, un fet que
suggereix determinada divisi del treball en funci de les activitats que reflecteix linstrumental dipositat a
les tombes. Els tils relacionats amb el descarnat, les puntes de projectil i els instruments polimentats
73
sassocien majoritriament als homes, mentre que els tils destinats al treball de la pell i al tall de plantes
llenyoses sassocien amb les dones. Ladorn entre els adults noms es documenta ocasionalment, i es
relacionen els adorns de callata amb ambds sexes i els grans daltres materials solament amb les
dones. Els enterraments infantils sn els que contenen ms en quantitat i freqncia els adorns de
callata, en ocasions associats a tils ltics i altres adorns elaborats sobre os, petxines i pedra (Gibasa,
2003: 248). Segons aquest investigador, aqueixa especial relaci entre els adorns de grans i individus
infantils podria estar mostrant costums com el que es documenta en algunes comunitats rabs actuals,
on els xiquets i les xiquetes duen collarets i polseres de grans i, quan arriben a adults, els homes deixen
de dur-los per les dones segueixen usant-los.
Daltra banda, ls de la plstica s freqent entre les primeres cultures productores del sud-est
dEuropa. Es coneixen milers de petites figuretes fetes dargila, marbre, os, coure i or, procedents de centenars de jaciments del Neoltic i Calcoltic. Hi ha un domini de figures femenines en les quals sobserva
una notable varietat morfolgica, tant en la seua posici i actitud, com en la seua decoraci i atributs shi
observen alguns cnons quant a la posici, forma i decoraci en cada cultura regional o en les diferents
etapes. En alguns grups sobserva la intensificaci de la decoraci corporal, en uns altres assimilen formes animals. A partir del Neoltic final sintrodueixen les figures masculines, amb actituds diferents a les
imatges femenines. Les figuretes femenines del V i IV millenni freqentment presenten motius decoratius
que expressen el vestuari i els ornaments: cinturons de maluc, vestits llargs i cenyits o faldes ajustades
en els femenins, calat, pentinats o lligadures. Hi ha adorns com els collarets de grans que sn exclusius de les figures femenines, mentre que els penjolls i els braalets apareixen en ocasions tant en les
figures femenines com en les masculines (Gimbutas, 1991: 53).
Contrriament, en les representacions antropomorfes de lart llevant, sn les figures masculines les
que ms adorns porten, tant de cap com corporals. Les figures masculines, representades generalment
com arquers, llueixen nombrosos detalls dornat i vestimenta: calons o pantalons, cintes als braos i la
cintura, lligadures de plomes, capells piriformes, diademes, orelleres, banyes al cap, estoigs fllics, braalets al canell o a lavantbra. Pel contrari, la presncia dadorns corporals escasseja en les figures femenines llevantines, que generalment es representen amb natges prominents i trax nu indicant pits, braos
amb cintes i vestides amb faldes de diversos tipus, freqentment llargues i acampanades. En les dones,
els adorns es redueixen a plomes o diademes al cap i cintes als braos i a la cintura, i fins i tot hi ha diferncies en la seua quantitat. Mentre que les dones solament duen lligadures duna o de tres plomes, els
homes duen lligadures ms variades, amb una, dues, tres, quatre o ms plomes, i a ms sn ms exclusives dells les lligadures complexes (Galiana, 1985).
En una fase avanada del Neoltic de gran part dEuropa occidental es produeix un canvi en les
prctiques funerries que perdurar fins al final del Calcoltic. Shi generalitza lenterrament collectiu en
coves naturals o en construccions megaltiques, fet que impossibilita la individualitzaci dels adorns i dels
aixovars. No obstant aix, per a alguns materials sha especulat amb una relaci directa amb algun sexe,
com les consideracions que fa el pare J. Belda respecte a determinats objectes de la necrpolis de la
74
Cova de la Barcella, que els interpreta com a smbols funeraris els sexes dels quals manifesten alludir
i dedueix que els dols plans amb escotadures representaven dols femenins i els penjolls acanalats fallus
o smbols masculins (Belda, 1931: 46).
En altres zones on s que s possible individualitzar els aixovars i les ofrenes funerries, durant
els millennis IV i III abans de la nostra era, en diverses cultures del Neoltic final i sobretot calcoltiques,
sobserva una creixent polaritzaci entre els atributs masculins i els femenins. Els aixovars de les tombes ens assenyalen determinats atributs per gnere. Hi ha elements que apareixen quasi amb exclusivitat associats als homes com ara punyals, puntes de fletxa i braalets darquer, cosa que sha interpretat com lequipament dun guerrer o dun caador, mentre que els adorns semblen acompanyar
ms les dones. Aquesta mateixa divisi sobserva tamb en les esttues-menhir del Mediterrani occidental. En les femenines es ressalten els pits i ocasionalment es detallen collarets, mentre que les
masculines duen representades armes.
LEdat del Bronze
A partir del II millenni, la diferenciaci datributs en funci del gnere es consolida, alhora que els elements dadorn personal metllics, escassos durant el Calcoltic, augmenten considerablement i es diversifiquen. Un bon exemple daix el constitueix la Cultura de lArgar, on els adorns de coure, plata i or sn
freqents: braalets, arracades, anells i diademes. Els collarets continuen confeccionant-se amb grans i
penjolls de materials molt variats: de procedncia marina (petxines i vrtebres de peix), minerals, de procedncia animal (ullals de senglar, dents, ossos, becs dau), vegetal (fusta, ossos de fruita) i argila i pasta
vtria (Llull, 1983: 210).
En els enterraments argrics, la composici i la freqncia dels adorns varia notablement. Els braalets de coure i de plata sassocien indistintament a ambds sexes, igual que sesdev amb els anells,
fins i tot entre ells sn lleugerament ms freqents els de coure en els masculins i els de plata en els
femenins, les arracades de coure o plata sn bastant ms freqents en els enterraments femenins, les
diademes de plata sn especficament femenines, i la presncia de collars a les tombes on sha pogut
determinar el sexe sassocia en un 78% dels casos a dones (Llull, 1983:203-210).
Altres diferncies de tractament en funci del gnere al llarg del Bronze Antic, les trobem a les necrpolis centreuropees, on tenen lloc prctiques funerries especfiques, el mode bipolar de collocaci
diferenciat per sexe o la collocaci dels homes en una posici i la de les dones en loposada. Shi dna
la circumstncia que en algunes necrpolis daqueixa zona els primers excavadors no feren determinacions biolgiques de sexe, i en compte daix utilitzaren la presncia dadorns en el primer grup i darmes
en el segon per a interpretar-los com a femenins o masculins respectivament. Les excavaciones ms
recents, amb identificaci de sexe, ho han confirmat. En aqueixa zona es coneixen nombrosos exemples
de diferenciaci sexual dels ritus funeraris. A la necrpoli de Singen (Constana) les dones, amb el cap
vers el sud, sempre tenen una o ms agulles, torques o braalets i ms excepcionalment espirals i altres
adorns, mentre que en els homes, que miren cap al nord, els punyals apareixen en sis de les huit tom-
75
bes masculines, i s lnica troballa relacionada amb aquest gnere. Per malgrat el tret de regularitat, hi
ha molts aspectes discrepants: forma de la tomba masculina amb aixovars femenins o tombes femenines amb punyals. Lautor obri la possibilitat que aquest tractament diferencial es dega a les caracterstiques socials que pogueren tenir determinats individus. Per en qualsevol cas no deixen de ser especulacions. A Tesetice-Vinohrdy (Morvia) sexcavaren 20 tombes intactes. Les tombes masculines eren bastant pobres excepte en recipients cermics, mentre que les femenines i les infantils contenien un nombre important dobjectes. Harding ha relacionat aix amb la prctica de lexhibici de la riquesa masculina o familiar per mitj de les dones i els xiquets (Harding, 2003: 89-92), per no dna cap clau per a sostenir aquesta argumentaci.
A la Pennsula Ibrica, Pealosa (Jan) s un poblat de la perifria argrica destinat a la producci
metallrgica i la canalitzaci daquesta cap als centres jerrquics. Aquest jaciment mostra la dificultat de
ladscripci de tipus (edat, sexe i classe) sense identificaci antropolgica prvia. Algunes de les tombes
de dona i dindividus infantils no hi presenten un aixovar important, per en altres no passa el mateix. Un
element que abona la divisi en classes del poblat i la prdua de significat relatiu de la divisi sexual s
la presncia dun aret dor al costat duna dona adulta amb un xiquet en una tomba situada en una posici significativa, al costat de lrea ms fortificada. Una altra dona adulta enterrada en la mateixa habitaci que alguns xiquets menors de dos anys sassociava amb un important aixovar cermic i un punyal de
tres rebles. La inusual presncia daquesta arma en un soterrament femen ha estat explicada argumentant que hi ha la possibilitat que el membre mascul de la famlia desapareguera en qualsevol expedici
o fra impossible recuperar el seu cadver per qualsevol altra circumstncia o que per mitj de la mare
el nivell guerrer assignat a aquesta famlia es mantinguera per als seus fills supervivents, i simpedira aix
la caiguda ms radical, i en la servitud ms extrema de la famlia, en el context duna societat on sobserva una classificaci tripolar en nobles, guerrers-camperols i serfs (Contreras et al., 2000: 308-309).
Consideracions finals
Com hem vist al llarg daquestes pgines, adornar-se el cos duna o altra manera ha estat una constant
durant tota la Prehistria. Petxines, ossos, ocre i molts altres elements van servir per a aqueixa funci en
homes i dones.
Per mitj daquest estudi ha estat possible comprovar com noms una anlisi detallada de les restes humanes en contextos funeraris pot donar llum a la interpretaci dels objectes dadorn. Sha de fugir
de les generalitzacions tendencioses que donen als homes armes de guerrers, guerrers que es volen presumir ms importants i per tant deixen les dones en un paper secundari.
Lanlisi dels primers adorns mostra com les societats que els van fer servir reflecteixen una diferenciaci social nulla i collarets, cinturons o capells es documenten de manera semblant en homes, dones
i individus infantils. Alguns estudis exhaustius permeten aventurar que aquests objectes van actuar com
a marcadors didentitat grupal, per sense el detall daquestes anlisis, les interpretacions no passaran
de ser conjectures.
76
En definitiva, cal indicar que a ms del paper esttic, un bon nombre dells van poder tenir una funci simblica afegida, com pot observar-se en abundants exemples etnogrfics. No obstant aix, no s
possible anar ms all en la interpretaci dels adorns de les comunitats prehistriques. Dones i homes
han utilitzat aquests elements per a relacionar-se i comunicar-se des de la Prehistria, tot i que encara no
som capaos dinterpretar el contingut dels missatges de qu sens dubte eren portadors.
Bibliografia
BARGE, H. (1982): Les parures du nolithique ancien au debut de lage des metaux en Languedoc. LAPMO, CNRS, Pars.
BELDA, J. (1931): Excavaciones en el Monte de la Barsella trmino de Torremanzanas (Alicante). Memoria de las excavaciones de
1929. Junta Superior de Excavaciones y Antigedades, 112, Madrid.
BOSCH, J. i ESTRADA, A. (1994): La venus de Gav (Barcelona). Una aportacin fundamental para el estudio de la religin neoltica
del suroeste europeo. Trabajos de Prehistoria 51, nm. 2, Madrid, 149-158.
BOSINSKI, G. (1990): Homo sapiens. Lhistoire des chasseurs du Palolithique suprieur en Europe (40000-10000 avant J.C.). Errance
CONTRERAS, F.; SNCHEZ, M. i NOCETE, F. (dir.) (2000): Proyecto Pealosa. Anlisis histrico de las comunidades de la Edad del
Bronce del piedemonte meridional de Sierra Morena y depresin Linares-Bailn.
DELPORTE, H. (1982): La imagen de la mujer en el arte prehistrico. Istmo.
DERRICO, F.; VANHAEREN, M. (2002): Criteria for identifying red deer (Cervus elaphus) age and sex from their canices. Application
to the study of upper palaeolithic and mesolithic ornaments. En: Journal of Archaeological Science, 29. pgs. 211-232.
ELIADE, M. (1952): Images et symboles. Gallimard, 1980.
GALIANA, M. F. (1985): Contribucin al arte rupestre levantino: anlisis etnogrfico de las figuras antropomorfas. Lucentum, IV.
Alacant. 55-87.
GIBASA, J. F. (2003): Comunidades Neolticas del Noreste de la Pennsula Ibrica. Una aproximacin socio-econmica a partir de la
funcin de los tiles lticos. BAR International Series 1140. Oxford.
GIMBUTAS, M. (1991): Diosas y dioses de la vieja Europa 7000-3500 a.C. Mitos, leyendas e imaginera. Istmo.
HANDSMAN, R. G., (2002): Whose art was found at Lepenski Vir? Gender relations and power in archaeology. En Gero, J. M.,
Conkey, M. W. (eds.). Engendering Archaeology. Women and Prehistory, Blackwell Publishing, Oxforf.
HARDING, A. F. (2003): Sociedades europeas en la Edad del Bronce. Ariel Prehistoria.
JEUNESSE, CH. (1997): Pratiques funraires au Nolithique Ancien. Sepultures et necropolis danubiennes 5500-4000 av. J.-C.
Errance.
LLULL, V. (1983): La cultura de El Argar. (Un modelo para el estudio de las formaciones econmico-sociales en la prehistoria). Akal.
Madrid.
PASCUAL BENITO J. LL. (1998): Utillaje seo, adornos e dolos neolticos valencianos. Trabajos Varios, 95. Servicio de Investigacin
Prehistrica. Diputaci de Valncia.
ROZOY, J. G. (1978): Les Derniers Chasseurs. tom 3. Bulletin de la Societ Archeologique Champenoise. Charleville.
SOLER MAYOR, B. (2001): Adornament, imatge i comunicaci. En: De Neandertals a Cromanyons. Linici del poblament hum a les
terres valencianes. V. Villaverde, ed., Universitat de Valncia, pgs. 367-376.
SOLER MAYOR, B. (2001): Tcniques de perforaci per a la fabricaci de penjolls. En: De Neandertals a Cromanyons. Linici del
poblament hum a les terres valencianes. V. Villaverde, ed., Universitat de Valncia, pgs. 383-386.
STRATHERN, A. (1981): Introduction. Man as art. M. Kirk, ed., Viking.
TABORIN, Y. (1974): La Parure en coquillage de lEpipalolithique au Bronze Ancien en France. Gallie Prhistoire, 17-1, Pars, 101417.
TABORIN, Y. (1993): La parure en coquillage au Palolithique. XXIX Supplment Gallia Prehistoire. CNRS.
TABORIN, Y. (2004): Langage sans parole. La parure aux temps prhistoriques. La Maison des Roches.
VANHAEREN, M.; DERRICO, F. (2001): La parure de lenfant de La Madeleine (fouilles Peyrony). Un nouveau regard sur lenfance au
palolithique suprieur. En: Paleo, 1, pgs. 201-240.
VANHAEREN, M.; DERRICO, F. (2001): The body ornaments associated with the burial. En: Portrait of the Artist as a child. The gravetian human skeleton from the Abrigo de Lagar Velho and its archaeological context. J. Zilho, E. Trinkaus, eds. Trabalhos de
Arqueologia 20. Instituto Portugus de Arqueologia. Ministerio da Cultura.
77
WHITE, R. (1993): Technological and social dimensions of Aurignacian-Age body ornaments across europe. En: Before Lascaux:
The complex record of early upper paleolihic, H. Knecht, A. Pike-Tay and R. White eds. Boca Raton, CRC Press, pgs. 277299.
WHITE, R. (1999): Intgrer la complexit sociales et oprationnelle: la construction matrielle de lidentit socials Sungir. En:
Prhistoire dos. Recueil dtudes sur lindustrie osseuse prhistorique offert H. Camps-Faber. Aix-en-Provence.
Publicacions de la Universitat de Provena, pgs. 319-331.
YAEZ, C.; MALGOSA, A.; BURJACHS, F.; DAZ, N.; GARCA, C.; ISIDRO, A.; JUAN, J. i MATAMALA, J. (2002): El mn funerari al
final del V millenni a Andorra: la tomba de Segudet (Ordino). Cypsela, 14. 175-194.
78
DONES,HOMES
I AIXOVARS FUNERARIS
M. ENCARNA SANAHUJA YLL
Ja he assenyalat en distintes ocasions (Sanahuja Yll, 1997 i 2002) que sexuar el passat no sols implica conixer les activitats efectuades per les dones en els diferents contextos prehistrics, sin tamb
les dels homes, ja que tampoc han estat atribudes amb fiabilitat. Es tracta, en conseqncia, del fet
que podem conixer com vivien dones i homes, s a dir, com es repartien el treball, quin lloc ocupaven en lmbit domstic i fora dell, com i qui cuidaven i atenien els altres, si sempre han existit relacions
violentes entre sexes o entre collectius, si el treball estava sotms a explotaci i en quina mesura
aquesta afectava dones, joves i xiquets/es, quin simblic transmetien les seues imatges quan nhi havia.
Noms aix es disposar deines per a aconseguir la desaparici de les falses interpretacions del passat basades en estereotips del present i tan arrelades en lactualitat.
Si partim del fet que la sexuaci no resulta difcil, ja que suposem que des dels inicis les dones
sempre es van ocupar del manteniment dels cossos i de la majoria dobjectes relacionats amb la vida
quotidiana, tal com ha ocorregut al llarg de la Histria i continua succeint generalment, convindrem que,
en tots els contextos prehistrics, aquelles activitats relatives a les prctiques datenci i socialitzaci
dels cossos i les referents al seu sosteniment i al manteniment dels objectes ds quotidi han dadjudicar-se a les dones (Sanahuja Yll, 2002).
Tanmateix, si aquesta estratgia argumental es desconsidera davant de loportunitat desperar
situacions alternatives al present, s necessari sexuar el passat prehistric i larqueologia noms disposa de cadvers i dobjectes, encara que darrere de cada cadver va haver-hi un home o una dona de
diferent edat, una o un agent social que tamb va manipular els objectes que recuperem en les excavacions. Per els objectes, de moment, no poden sexuar-se, a menys que no estiguen vinculats a un
cadver, el sexe del qual tamb ha de ser esbrinat.
Per a sexuar el passat es poden emprar dues vies fonamentals: lestudi de les restes antropolgiques i el dels referents simblics (aixovars funeraris i representacions figuratives dhomes i dones). En
el cas dels assentaments, la situaci resulta ms problemtica, encara que sempre s possible plas-
79
mar les diferents activitats que es van efectuar en els diversos llocs socials a partir de la transitivitat dels
objectes materials implicats en els diferents processos de treball i la utilitzaci dels recursos instrumentals necessaris per a tal fi.
Els aixovars funeraris
Des del paleoltic superior disposem dofrenes funerries associades als cadvers inhumats. No obstant aix, a pesar de la gran quantitat destudis realitzats pel que es denomina Arqueologia de la Mort,
els treballs vinculats a les relacions entre els sexes, llevat de poques excepcions (Cohen and Bennett,
1998; McCafferty McCafferty, 1994; Wilson, 1997; Rautman, 2000; Arnold i Wicker, 2001), han rebut
poca atenci i moltes vegades
sha sexuat a partir dels aixovars i
no dels cadvers, amb una cabriola que fa retrocedir els estereotips
actuals al passat i alhora els considera precedents del present.
Lescassetat destudis osteolgics per a la determinaci sexual
dels esquelets donava llicncia per a
recrrer a assignacions actualistes
com a nica forma de suplir aquesta fretura. La tpica i sovint falla
associaci entre armes/homes i
adorns/dones illustra aquest procedir, en assignar el sexe a un cadver
a partir de laixovar funerari i no a la
inversa. I dic falla perqu, en algunes ocasions, certes dones han estat guerreres i sha pogut observar tamb lassociaci dadorns, com ara
arracades, collars o braalets, als barons.
Una vegada sexuats els cadvers, els referents simblics de les necrpolis (tipus i ubicaci de
les tombes i sobretot els aixovars funeraris) constitueixen una gran ajuda, no sols quant a la diferenciaci de la riquesa i del treball invertit respecte als contenidors i els objectes funeraris, sin tamb
quant a la sexuaci. No disposant de fonts escrites, nicament els aixovars associats de manera significativa a les dones i als homes soterrades/ts ens poden ajudar, de manera indirecta, a sexuar els
treballs, aix com a indagar quin tipus dadorns, armes, ferramentes o altres objectes es vinculaven a
homes o dones.
Lobjectiu, doncs, s establir associacions recurrents i significatives dobjectes que tinguen un s
especfic, a fi de buscar el correlat entre el significat simblic de la presncia en la tomba dels dits
80
objectes i el sexe dels individus. Aix implica partir del pressupsit que els objectes associats a homes
i dones han estat utilitzats per aquests/es abans de la seua mort i, al mateix temps, resulta necessari
efectuar anlisis de correlaci entre categories daixovars i sexe i, posterioment, anlisis de significaci
estadstica de les associacions de categories obtingudes.
La funci dels objectes
Ara b, per a classificar un objecte com una ferramenta, una arma o un adorn, es tendeix a utilitzar
assumpcions apriorstiques o parallels etnogrfics i rarament es fan verificacions empriques. No basta
de comparar morfolgicament els objectes antics amb els utilitzats en altres moments histrics o els
actuals i daqu inferir una funci concreta. Aquest tipus danalogies, que permeten afirmar que un estri
s una serra, un ganivet, un martell o un gratador, poden dur-nos a engany. La similitud morfolgica no
s suficient, i resulta imprescindible lestudi de les empremtes ds detectades en els artefactes antics
per a definir-ne la funci duna manera precisa.
En lactualitat, lanlisi funcional sha convertit en una metodologia fermament establerta en la investigaci arqueolgica, especialment en lestudi dempremtes ds en artefactes ltics tallats, encara que,
tal com va indicar Semenov (1981), el seu objectiu ltim s la identificaci de qualsevol activitat econmica realitzada per comunitats prehistriques. No obstant aix, lampliaci de lanlisi funcional a altres
materials, com ara les ferramentes i adorns macroltics, els recipients cermics, els objectes dos i de
metall o les restes paleoantropolgiques, resulta encara molt escassa, a pesar que les empremtes de
producci i ds permeten comprendren millor les condicions tcniques i les seues implicacions econmiques i socials. Pel que fa a la investigaci dels objectes de metall, nica manera, de moment, de
poder distingir amb ms seguretat si un artefacte va ser usat sistemticament com una ferramenta, shi
sol utilitzar criteris de comparaci amb objectes actuals o usats per grups residuals contemporanis o
dpoques histriques passades i en molt poques ocasions shi fan verificacions empriques
(Kristiansen, 1984; Kienlin i Ottaway, 1998). A ms, tal com assenyalen Clemente et alii (2002) en el
cas dels objectes de metall, la possibilitat de refosa els converteix en un artefacte extremament escs
en els contextos dhbitat, fet que ha ajudat a emfasitzar-ne el carcter votiu i funerari i a considerar-los,
moltes vegades, un tem de prestigi i/o bllic ms que no una eina de treball.
nicament els resultats dels objectes analitzats des duna perspectiva funcional, compaginats
amb la informaci osteolgica, poden ser indicadors del sexe i/o ledat dindividus que efectuaven iguals
o diferents treballs, portaven armes, lluen tipus dadorns especfics o estaven associats a objectes concrets, sempre que en les necrpolis els cadvers de dones i homes es troben associats significativament a aquests objectes en funci del sexe i de ledat.
Sexuaci dels treballs
Si en una necrpolis trobem eines a les quals sha atribut una funci econmica precisa i aquestes
sassocien de manera significativa amb adults/es, joves o xiquetes/ts, podrem vincular els treballs a les
81
categories de sexe i dedat. Per exemple, Gibaja (2002a) va estudiar la funci dels instruments ltics
trobats en la necrpolis del Neoltic Antic postcardial de Sant Pau del Camp (barri del Raval, Barcelona)
i en les del Neoltic Mitj de la Bbila Madurell (Sant Quirze del Valls, Barcelona) i Cam de Can Grau
(la Roca del Valls, Barcelona), totes elles pertanyents a la denominada Cultura dels sepulcres de
Fossa catalans, que est englobada en un arc cronolgic de mitjan V millenni cal ANE a darreries del
IV cal ANE. Lesmentat investigador arriba a la conclusi que, en les tres necrpolis, un dels objectes
ms estretament relacionat amb els homes sn les puntes de projectil i els microlits, per la seua absncia generalitzada en les tombes femenines. Daltra banda, les peces utilitzades sobre pell tendeixen a
estar vinculades a les dones, i les emprades per a descarnar o treballar fusta amb els barons. Pel que
fa al tall de cereals, els resultats de les tres necrpolis
varien. A Sant Pau, sassocien amb els homes; al Cam
de Can Grau, amb les dones, i en la Bbila Madurell amb
tots dos sexes. En els soterraments infantils (que no han
estat sexuats) hi ha presents ferramentes emprades en
el tall de les plantes i, de vegades, projectils o peces
usades sobre pell, la qual cosa du Gibaja a suggerir que
tals instruments han de vincular-se a xiquetes o xiquets,
ja que el seu aixovar s idntic al que presentaven dones
i homes adultes/ts (recordem que el sexe dels infantils
no pot precisar-se a partir destudis osteolgics, si no s
que shi disposa de mostres dADN). Amb totes aquestes dades, Gibaja considera lexistncia duna divisi del
treball en funci del sexe i de ledat, divisi de qu tant
es parla per que quasi mai no es demostra perqu es
dna per feta.
Aixovar femen de la categoria 1 amb punx de bronze i mnec
de plata procedent de Gatas (Turre, Almeria).
Un altre exemple el podem trobar en el grup argric, que ocupa les provncies dAlmeria, Mrcia, gran part
de Granada, Jan i Alacant. Es classifica dins de lEdat
del Bronze peninsular (2250 a 1550 cal ANE) i es caracteritza per lexistncia de classes socials i Estat,
un urbanisme complex, un desenvolupament considerable de la metallrgia del coure i la presncia de
soterraments, generalment individuals, en urnes cermiques, cistes de pedra, fosses o covetes, sempre davall o entre les cases i acompanyats dun aixovar funerari format per armes, ferramentes i adorns
que varien segons la categoria social a qu es pertany (sexe, classe i edat).
Els punxons de bronze, apareguts al llarg de tota la diacronia del mn argric, estan vinculats sistemticament a les dones (Castro et alii, 1993-94: 99-101). El punx constitueix un element com
femen que traspassa diferents categories socials. Per damunt de les dissimetries de riquesa femenina,
el punx s una ferramenta que comparteix bona part del collectiu femen argric, probablement una
82
eina de treball vinculada a la producci de teixits, la qual cosa hauria de ser corroborada mitjanant anlisi de funcionalitat. En moltes societats, el teixit i els txtils van adquirir una gran importncia i van resultar peces fonamentals de leconomia i de les relacions socials, per servir com a productes dintercanvi
o indicadors de categories socials, ja foren de sexe, dedat o de riquesa (Wright, 1996). No obstant
aix, no sha aprofundit massa en aquesta qesti, probablement perqu landrocentrisme de la nostra
disciplina tamb ha jerarquitzat les tecnologies desenvolupades i el teixit hi ha ocupat una de les darreres baules.
Sobre la violncia. Armes o ferramentes?
En Prehistria, els instruments bllics han estat associats quasi sempre al sector mascul, a pesar de
no conixer-se el sexe dels individus a qui estaven vinculats. Probablement, moltes vegades, van ser
els homes els qui els van manejar, per cal disposar de proves ms slides, ja que en algunes ocasions no va ser aix. Insistesc en aquesta qesti perqu pareix existir una contradicci entre la capacitat de donar vida i leliminaci daquesta. La caracterstica exclusivament femenina de donar vida, de
ser dos, podria explicar, en part, la dissociaci entre les dones i les armes i la seua capacitat mediadora, encara que aix no haja dimplicar que cap dona va ser bellicista, perqu lesmentada capacitat de
ser dos, de disposici a la relaci, dobertura a all altre de si, s assenyalada pel cos femen, encara que no determina res, ats que una dona s lliure dignorar aquesta caracterstica (Rivera, 2003).
Per exemple, entre els grups nmades pastors de les estepes euroasitiques (Davis-Kimball,
1997; Davis-Kimball i Yablonky, 1995; Davis-Kimball, Bashilov i Yablonky 1995; Davis-Kimball i Behan,
2002), que sestenen per Moldova, el sud dUcrana, el nord de la Mar Negra, el sud i lest del Mar
dAral, el Kazakhstan, el sud de Sibria, loest de Monglia i loest de Xina, algunes dones van ser guerreres. Els vestigis arqueolgics ms representatius daquesta mplia rea sn els cementeris kurgans
(kurgan = tmul de terra). El nomadisme pastoral daquests grups, caracteritzat per conduir cada any
els animals domstics a les mateixes terres de pastura, va ser possible grcies a la domesticaci del
cavall. Les tribus tornaven cada estiu als mateixos pastius i s precisament all on construen monticles
per a soterrar els/les seus/es morts/es. Les necrpolis ms grans estan localitzades a les valls dels rius
Dnister i Dniper, aix com en els deltes de lAmu Dria, del Sir Dria i del Don.
Al Kazakhstan, els excellents pastos de les muntanyes Tien Shan i Altai van contribuir a lxit del
nomadisme. Identificats per restes arqueolgiques, i tamb per fonts escrites antigues i contempornies, els grups esmentats es coneixen com Saka, Sauromacis i Samartians i es daten a la segona meitat del Ier millenni ANE.
En les excavacions de la necrpolis de Pokrovka (500 ANE-200 DNE), al sud dels Urals, al
Kazakhstan, es van trobar 150 soterraments distributs en cinc cementeris. Els esquelets van ser
sexuats, i tamb sels va atribuir ledat. Els aixovars funeraris van ser associats a homes i dones i a grups
dedat mitjanant anlisis de correlaci i significaci. A partir daix, els individus van ser dividits en tres
categories socials:
83
1.- Homes i dones de la llar: gran quantitat de grans de collar i darracades en espiral.
2.- Sacerdots o sacerdotesses: pedres gravades, altars de cermica, petxines de mar fossilitzades, culleres dos decorades, pigments minerals de diversos colors, espills de bronze i objectes amb representacions danimals.
3.- Guerrers o guerreres: puntes de fletxa, espases, dagues, buiracs i amulets.
El 94% dels homes pertanyien a la categoria de guerrers. En els perodes ms antics, els soterraments masculins podien estar associats a puntes de fletxa, en general de bronze, entre una i quaranta. En els soterraments ms recents, el nombre de fletxes per capita, en aquest cas de ferro,
oscillava entre una i cinquanta. Alguns homes tamb posseen una nica espasa i/o una daga de ferro.
Aquells barons que noms es vinculaven a un artefacte bllic o no estaven relacionats amb cap, constituen el 3%, el mateix percentatge que el dhomes soterrats amb una criatura (cal destacar que no hi
ha
dones
inhumades
amb
xiquets/es).
Quant a les dones, el 75%
estan classificades en la categoria de dones de la llar, el 7% com
a sacerdotesses i el 15% com a
guerreres, amb la mateixa quantitat i el mateix tipus darmament
que els homes (espases i dagues
de ferro, fletxes de bronze i de
ferro i buiracs) i amulets. Una
dona presentava, a ms a ms,
Necrpolis de Pokrovka: categories socials.
una punta de fletxa clavada en la

caixa torcica, testimoni duna
mort violenta en el combat. No obs-
tant aix, en alguns casos (3%), les dones guerreres estan associades tamb a objectes de culte, la
qual cosa pareix indicar la presncia duna quarta categoria formada per sacerdotesses-guerreres.
Davis-Kimball insisteix en el fet que, entre aquests grups nmades, els papers sexuals van
haver de ser ms fluids i que un bon nombre de dones van pertnyer a una elit militar i religiosa dalt
poder social.
Per a diferenciar la funci darma o instrument de treball haurem de definir, en primer lloc, qu s
una arma, ja que sempre sha acudit a comparacions etnogrfiques o actualistes per a la seua classificaci, i sobretot perqu les interpretacions socials que poden inferir-sen, en el cas de classificar un
artefacte com a arma o com a ferramenta, disten molt de ser semblants.
Si definim una arma com un instrument destinat exclusivament a latac o la defensa, certes ferramentes que poden tenir una altra funci productiva, com ara les destrals o els ganivets, no tenen per
84
qu ser considerades armes automticament. Soriano (2004:147-152) distingeix entre armes i artefactes emprats com a armes. Defineix les armes com a objectes realitzats amb la finalitat principal dagredir un altre individu, la qual cosa indica lexistncia denfrontaments prou sistemtics com per a produir peces amb lnica funci de causar dany. Els artefactes emprats com a armes no sn ms que
objectes amb diverses funcions, una de les quals pot ser la dagredir. Al mateix temps, Soriano utilitza tres variables, que han de donar-se alhora i en la mateixa rea geogrfica estudiada, per a afirmar
lexistncia de conflictes armats: armes, estructures defensives i presncia de morts violentes.
Lnica manera, de moment, de poder distingir amb ms seguretat si un artefacte va ser usat
com a ferramenta s la realitzaci danlisis dempremtes ds i, en el cas del metall, hem de comenar a descartar lenfasitzaci del seu carcter votiu i funerari, aix com la seua atribuci dtem de
prestigi o bllic.
Illustrarem aquesta qesti amb un nou exemple del mn argric. Poc se sap sobre les ferramentes argriques de coure o bronze. No obstant aix, lestudi de les empremtes ds sobre instruments
ltics de dos jaciments argrics Fuente lamo i Gatas indiquen que tals eines es van emprar exclusivament per a la sega i la batuda de restes vegetals no llenyoses (Clemente et alii, 1999; Gibaja, 2002
b). La presncia de restes de tallat en altres materials fa suposar que el metall va haver de ser important en la fabricaci de ferramentes al Sud-est peninsular des de les darreries del III millenni, sense descartar-ne per aix la importncia com a element de valor social.
Daltra banda, les alabardes, les destrals, les espases i els punyals han estat considerats armes,
en especial les tres primeres, que apareixen vinculades al sector mascul. Lull i Estvez (1986) van plantejar cinc categories socials per al grup argric a partir duna anlisi estadstica global dels aixovars de
les tombes:
Categoria 1
Alabarda, espasa, objectes dor i plata, diadema, vas cermic bicnic. A aquesta categoria, la de
ms valor social, pertanyerien ms homes que dones. Representa la classe dominant argrica, s
a dir, homes amb direcci efectiva de la comunitat.
Categoria 2
Objectes de plata i coure, arracades, braalets, anells, cermica (sobretot copes), punxons i ganivets/punyals no associats significativament, encara que no sexclouen. Correspon tamb a la classe dominant argrica, potser formada per dones, adolescents i xiquets/es vinculats als homes de
la categoria 1.
Categoria 3
Es vincula als membres de ple dret de la comunitat. Les dones sassocien al binomi punx/ganivet amb cermica o sense i els homes al de punyal/destral amb cermica o sense.
85
Categoria 4
A homes i dones els correspon un tem de metall de la segona categoria o vasos cermics (escudelles o recipients carenats, normalment).
Podria tractar-se dels servidors/es.
Categoria 5
Els homes i les dones no posseeixen aixovar. Potser siguen estrangers/es o captives/ius o
esclaus/ves.
Grcies a datacions de radiocarboni
realitzades posteriorment van poder matisarse les tres primeres categories socials, tenint
en compte tamb el sexe i ledat dels individus a qui estaven associats els aixovars. Les
alabardes i les espases curtes datades es
concentren, ara com ara, en un arc cronolgic del 2100 al 1800 cal ANE, mentre que les
datacions de les destrals i de les espases
llargues sn posteriors al 1800 cal ANE. Per
la seua banda, els punyals estan presents al
llarg de tota lpoca argrica (Castro et alii,
1993-94).
Lalabarda i lespasa curta sn considerades indubtablement armes associades
a la classe social dominant masculina, i sn
substitudes cap al 1800 per les espases
Alabarda medieval.
llargues (Castro et alii, 1993-94: 91-97). La

destral apareix tamb en aquests moments
ms tardans, per no es vincula als homes
que ocupen el vrtex de la pirmide social, sin als pertanyents a la tercera categoria social, als
ciutadans de ple dret. Daltra banda, lalabarda i lespasa curta sassocien a homes de ms de 35
anys, mentre que les escasses espases llargues i les destrals, ms abundants, sadscriuen a
adults, subadults i xiquets. Tot aix fa pensar en transformacions socials esdevingudes cap al
1800, entre les quals sassenyala una aparent democratitzaci de segments ms importants de la
poblaci a costa dun poder econmic restringit en la seua cpula (Castro et alii, 1993-94: 97) i un
major pes de lherncia, materialitzada en aixovars infantils que responen tamb a les diferents categories socials.
86
Quant als punyals (Lull i Estvez, 1986; Castro et alii, 1993-1994), que ocupen un arc cronolgic
ampli, entre el 2100 i el 1640 cal ANE, en les primeres fases solen acompanyar les alabardes en les
tombes dhomes adults i els punxons en les femenines. A partir del 1800, els punyals poden aparixer
sols, associar-se a les destrals en les tombes masculines de qualsevol edat o b vincular-se a punxons
en els soterraments femenins des dels 3 anys fins a la vellesa.
Ara: aix com alabardes i espases pareixen tenir un objectiu bllic clar, en el cas de les destrals
i dels punyals la seua finalitat no s tan evident. Tant lalabarda com lespasa sn considerades exclusivament armes, per tal com sen desconeix una altra possible funci en el transcurs de la Histria.
Lalabarda s definida com una arma ofensiva,
que consta duna fulla transversal, aguda dun
costat i de figura de mitja lluna per laltre, posada a lextrem duna asta llarga. La forma i la
mida sn variades i la seua altura oscilla entre
200 i 225 cm. Durant molts anys, va ser larma
principal de la infanteria, encara que a partir
del segle
XV
es va substituir per la pica i des-
prs per la baioneta. A les darreries del segle

XVIII,
va passar a ser exclusivament una arma
cerimonial. Lalabarda permet efectuar un

combat preferentment defensiu, tot mantenint
el rival a una distncia prudencial de lusuari,
podent emprar-se com a arma empaladora o
fins i tot tallant.
Per la seua banda, lespasa es defineix
com una arma blanca, llarga, recta, aguda i
tallant, amb guarnici i empunyadura. s larma per excellncia de lEdat Mitjana, encara
Alabardes i punyal argrics de Callosa de Segura (Alacant).
que els seus orgens es remunten probablement a lEdat del Bronze. Les espases poden
diferenciar-se en espases de tall o de colp. Les primeres sn ms curtes i podien necessitar ls de
les dues mans per al seu maneig. Solien portar-se com a arma defensiva en el cinyell, o com a arma
secundria. Les espases de colp, ms grans, eren portades en el cinyell, amb no pocs problemes
de mobilitat, o en el cavall.
La destral, en canvi, s definida com una ferramenta tallant o una arma. Segons el seu emmangament i la seua grandria, pot emprar-se per a talar o treballar la fusta. s per aix que la seua funci
darma en el perode argric podria ser substituda per la duna eina efica per a talar arbres, precisament en un moment en qu lexplotaci dels recursos forestals arriba al mxim nivell daprofitament de
87
les matries llenyoses, coincident amb lepisodi de ms demanda de terres agrcoles. A ms, conv
recordar que la fi de lpoca argrica va suposar un augment de la recerca de combustible i fusta per
a la producci dartefactes mobles i immobles (Castro et alii, 1999: 270).
Si les destrals van ser armes ofensives, la presncia despases llargues per a la primera categoria
superior i de destrals per a la intermdia a partir del 1800 indicaria una clara jerarquitzaci social amb
una respectiva especialitzaci entre la poblaci masculina armada, jerarquitzaci no detectada en el perode anterior. En el cas que la destral no fra una arma, postura que jo defense, podria relacionar-se amb
una funci econmica que adquireix importncia, des de la perspectiva real i la simblica, a partir del
1800, moment en qu, com ja he mencionat, hi ha una enorme exigncia de terres agrcoles. La dicotomia destral/homes i punx/dones de la categoria social intermdia podria indicar, en el cas que les
destrals sutilitzassen per a la tala o el treball de la fusta, la qual cosa hauria de verificar-se a partir danaltiques de funcionalitat, una divisi
sexual del treball no pragmtica, clarament institucionalitzada, mentre que
les
labors
efectuades
amb
el
ganivet/punyal podrien haver estat

iguals o distintes, encara que homes i
dones compartirien el mateix mitj de
producci.
Finalment, el fet que les dones
no tinguessen accs a les armes
especialitzades (alabardes i espases
llargues o curtes) les converteix en un
collectiu que no pot o no vol manejar
Destrals argriques.
els mitjans ms eficaos per a la coerci fsica i/o psquica. De totes les
maneres, si el punyal s una arma, algunes dones, almenys les de les classes superior i intermdia, no
nestan exemptes; en conseqncia, certes dones portaven instruments bllics. Si no ho s, hiptesi
que jo defense, hem de deixar de denominar-lo arma en el cas destar associat a soterraments masculins i ganivet en els femenins.
88
Bibliografia
ARNOLD, B. i WICKER, L. (eds.) (2001): Gender and the Archaeology of Death. Oxford-New York: Altamira Press.
CASTRO, P., CHAPMAN, R., ESCORIZA, T., GILI, S., LULL, V., MIC, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, M.E. (1993-94):
Tiempos sociales de los contextos funerarios argricos. Anales de Prehistoria y Arqueologa de Murcia, 9-10: 75-105.
CASTRO, P., CHAPMAN, R., GILI, S., LULL, V., MIC, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, M.E. (1995): Quinta campaa
de excavaciones en el yacimiento de Gatas (Turre-Almera). Anuario Arqueolgico de Andaluca, T.ll, Sevilla, pp. 7-14.
CASTRO MARTNEZ, P.V., CHAPMAN, R.W., GILI, S., LULL, V., MIC, R., RIHUETE, C., RISCH, R. i SANAHUJA YLL, M. E. (1999):
Proyecto Gatas 2. La dinmica arqueoecolgica de la ocupacin prehistrica. Sevilla. Consejera de Cultura de la Junta de
Andaluca.
CLEMENTE, I., GIBAJA, J. F. i VILA, A. (1999): Anlisis funcional de la industria ltica tallada procedente de los sondeos de Gatas,
en P. CASTRO et alii, Proyecto Gatas 2. La dinmica arqueoecolgica de la ocupacin prehistrica. Junta de Andaluca, Sevilla,
pp. 341-347.
CLEMENTE, N., RISCH, R. i GIBAJA, J.F. (eds.) (2002): Anlisis Funcional: Su aplicacin al estudio de las sociedades prehistricas.
British Archaeological Reports, Int.Ser. 1073, Oxford.
COHEN, M.N. i BENNETT, S. (1998): Skeletal evidence for sex roles and gender hierarchies in Prehistory. En HALS-GILPIN, K. I WHITLEY, D. (eds.) Reader in gender archaeology. New York and London: Routledge.
DAVIS-KIMBALL, J. (1997): Warrior Women of Eurasia, Archaeology, vol. 50, nm. 1, pp. 44-48.
DAVIS-KIMBALL, J. BASHILOV, V.A i YABLONKY, L.T. (eds.) (1995): Nomads of the Eurasian Steppes inthe Early Age, Bekerley: Zinnat
Press.
DAVIS-KIMBALL, J. i YABLONKY, L.T. (1995): Kurgans on the Left Bank of the Ilek Excavations at Pokrovka 1990-1992: Excavations
at Pokrovka, 1990-1992, Bekerley: Zinnat Press.
DAVIS-KIMBALL, J. i BEHAN, M. (2002): Warrior Women: An Archaeologist,s Search for Historys Hidden Heroines, New York: Warner Books.
GIBAJA, J.F. (2002 a): La funcin de los instrumentos lticos como medio de aproximacin socio-econmica. Comunidades neolticas
del V-IV milenios cal, BC en el noreste de la Pennsula Ibrica. Tesi doctoral presentada en la UAB.
GIBAJA, J.F. (2002 b): Anlisis del material ltico tallado de Fuente lamo, en R. Risch, Recursos naturales, medios de produccin y
explotacin social. Un anlisis econmico de la industria ltica de Fuente Alamo (Almera), 2250-1400 ANE, P. von Zabern,
Maguncia, pp. 163-177.
KIENLIN, T. i OTTAWAY, S. (1998): Flanged axes of the North-Alpine region: an assessment of the possibilities of use wear analysis
on metal artifacts, en C. MORDANT, M. PERNOT i V. RYCHNER (eds.), LAtelier du bronzier en Europe du XXe au VIIIe sicle
avant de notre re, Tom II, CTHS, Paris: 271-286.
KRISTIANSEN, K. (1984): Krieger und Huptlinge in der Bronzezeit Dnemarks - ein Beitrag zur Geschichte des bronzezeitlichen
Schwertes, Jahrbuch des Rmisch-Germanischen Zentralmuseums Mainz, 31: 187-208.
LULL, V. i ESTVEZ, J. (1986): Propuesta metodolgica para el estudio de las necrpolis argricas, Homenaje a Luis Siret (19341984). Sevilla: Consejera de Cultura de la Junta de Andaluca: 441-452.
MACCAFFERTY, SH. i MACCAFFERTY, G. (1994): Engendering Tomb at Monte Albn, Current Anthropology , 35 (2): 143-166.
RAUTMAN, A. (ed.) (2000): Reading the body: Representations and remains in the archaeological record. Philadelphia: University of
Pennsylvania Press.
RIVERA GARRETAS, Milagros (2003): La violencia de las mujeres no es violencia de gnero, Reflexiones /Violencia contra la Mujer, 15.
http://www.isis.cl/temas/vi/reflex.htm
SANAHUJA YLL, M. E. (1997): Marxismo y feminismo, Boletn de Antropologa Americana, nm. 31, juliol 1995-desembre 1997: 7-14.
SANAHUJA YLL, M. E. (2002): Cuerpos sexuados, objetos prehistoria. Univ. de Valncia: Ctedra.
SEMENOV, S.A. (1981): Tecnologa prehistrica (Estudio de las herramientas y objetos antiguos a travs de las huellas de uso). Madrid:
Akal.
SORIANO, N. (2004): La formacin del Estado en el Valle Medio del Ro Amarillo. Un acercamiento terico y prctico a los inicios de
la Edad del Bronce en China. Treball dinvestigaci de Tercer Cicle, Universitat Autnoma de Barcelona.
WILSON, D. (1997): Gender, diet, health, and status in the Mississippian Powers Phase Turner Cemetery Population, en R. JOYCE
i Ch. CLAASSEN (eds.) Gender and Archaeology, Philadelphia: University of Pennsylvania Press: 1-22.
WRIGHT, R. (1996): Thecnology, Gender and Class: Worlds of Diffrence in Ur III Mesopotamia, en R.P.Wright (Ed.), Gender and
Archaeology, Filadelfia: University of Pensilvania Press, 79-110. Traducci castellana dIcaria, Barcelona, 1999 en Arqueologa
y Teora Feminista: 173-214.
89
LESDONESENELSCONTEXTOS
FUNERARISPREHISTRICS.
APORTACIONS DES DE LOSTEOARQUEOLOGIA
M PAZ
DE MIGUEL IBEZ
Universitat dAlacant
Introducci
Poques evidncies ens permeten aproximar-nos amb ms claredat a les poblacions del passat que els
aspectes relacionats amb lestudi de les restes humanes procedents dels contextos funeraris. s per aix
que ser en aquests enterraments on busquem la presncia de dones, que ens permeten parlar, no de
la seua mort, sin de la seua vida, de les possibles activitats que van realitzar, i del valor social que sels
va reconixer. Per a aix estudiarem tant les seues restes ssies com el tipus de ritual que sels va fer en
el moment de la seua mort.
Hem de partir de la realitzaci duna excavaci arqueolgica curosa que permeta reconixer les
manifestacions funerries presents en cada sepultura. Hem de documentar amb minuciositat la posici
de les restes, i les seues possibles relacions amb altres persones amb qu pogueren haver compartit el
seu ltim estatge.
Desprs del primer treball de camp esperem obtindre de lestudi de cada resta ssia informaci
sobre el nombre mnim de persones trobades en la sepultura, les seues edats i sexes, les talles i la seua
robustesa ssia, i les possibles malalties que van patir. Sense aquest pas mai no podrem reconixer la
presncia de les dones, els homes i els qui van morir durant la infncia.
Com podem observar, a partir de la informaci obtinguda podrem fer un estudi comparatiu entre
homes, dones i infantils. Reconixer la seua presncia o absncia, situar-los en sepultures individuals o
compartides, establir una relaci amb els elements daixovar i conixer el seu estat de salut durant la vida.
Mai no hem doblidar que el mn funerari no parla de la mort, sin de la vida, de les creences dun grup
social i de com shan enfrontat als misteris de la mort per mitj dels ritus funeraris.
Contextos funeraris prehistrics
Quan parlem de Prehistria ens referim a un perode cronolgic de llarga durada, durant el qual la gent
ha modificat les seues maneres de vida, les formes dhbitat, les maneres dexplotaci dels recursos
91
naturals, etc. De la mateixa manera, els ritus funeraris no han estat sempre els mateixos. Fent un resum
bastant simplificat reduirem aquests ritus a tres: la inhumaci mltiple diacrnica, la inhumaci individual
o doble i la cremaci.
La inhumaci mltiple diacrnica sevidencia en les nostres terres des del Mesoltic amb el clar
exemple de la necrpoli del Collado (Oliva, Valncia), continuant durant el Neoltic Antic com es testifica
en la Cova de la Sarsa (Bocairent, Valncia), perllongant-se durant el Calcoltic (Cova de la Barcella, la
Torre de les Maanes; Cova del Montg, Xbia; etc.), el Campaniforme (Cuevas del Pen de la Zorra i
Cueva del Puntal de los Carniceros, Villena; Cova Soler, Dnia; etc.) i al llarg de lEdat del Bronze (Cabezo
de la Escoba i Cabezo Redondo, Villena; Mas del Corral, Alcoi; Muntanya Assolada, Alzira; etc.), fins i tot
durant la seua fase final (Cova dEn Pardo, Planes).
El segon ritu ben registrat s el de la
inhumaci individual o doble; documentat
escassament durant el Neoltic, queda
clarament evidenciat en contextos de
lEdat del Bronze. Solen ser rees dhabitaci en les quals es colloquen alguns
enterraments, tant en les zones en qu
sobserva el desenvolupament de la
Cultura Argrica (San Antn, Oriola;
Laderas del Castillo, Callosa de Segura;
Tabai, Asp i la Illeta dels Banyets, El
Campello), com en zones ms allunyades
geogrficament o amb cronologia posterior (Muntanya Assolada, Alzira; Lloma de
Betx, Paterna; Cabezo Redondo, Villena;
Fig. 1. Restes procedents de persones de diferents edats i sexes. Soterrament
collectiu del Fontanal (Onil, Alacant).
Mas del Corral, Alcoi, etc.).

Un tercer ritual clarament diferencia-
dor s el de la cremaci dels cadvers. Sha documentat de forma excepcional en labric de

LEscurrupenia de Cocentaina (Pascual, 2002: 156-164), durant el Neoltic Final-Calcoltic, encara que
ser durant el Bronze Final quan sembla que sestablir com a ritu generalitzat, almenys per a la poblaci
enterrada en la necrpoli de Les Moreres (Crevillent).
Aquests tres ritus: inhumaci mltiple diacrnica, inhumaci individual o doble i cremaci, no permeten descartar altres maneres de tractament dels cadvers, les evidncies arqueolgiques dels quals
han desaparegut. Hem de considerar que el nombre de persones, les restes de les quals shan recuperat no representen ms que una nfima part del total de la poblaci que va habitar les nostres terres al
llarg dun temps tan dilatat.
92
Losteoarqueologia
Sn moltes les disciplines que simbriquen quan es realitza lestudi dun context funerari. Una delles, la
dedicada a la revisi de les restes esqueltiques humanes, s losteoarqueologia. Ser a partir de laplicaci de la metodologia antropolgica i paleopatolgica com podem extraure dades summament interessants per a conixer el que ms ens aproxima a la gent del passat, el seu propi esquelet.
Encara que lideal fra realitzar una excavaci dels enterraments amb una metodologia adequada,
com la proposada per H. Duday en la coneguda com Antropologia de camp, aix no sempre s possible. A pesar daix, no hem de menysprear la informaci que es conserva en els museus, on shan anat
emmagatzemant restes humanes de diferents poques; tot i que estan parcialment arreplegades, encara amaguen importants dades sobre els nostres ancestres.
Per a iniciar lobtenci de la informaci hem de partir de la identificaci del nombre mnim dindividus
(NMI). Encara que sol ser senzill en el cas de les sepultures individuals o dobles, es complica considerablement quan la tomba ha estat utilitzada al
llarg dels anys (Fig. 1). No obstant aix, ser la
determinaci del NMI la que ens permeta oferir
dades sobre lexistncia dun ritual collectiu,
en el qual s el fet de formar part dun grup el
que dna dret a estar en eixa tomba, i transmetre que la seua societat valora ms all collectiu que all individual.
En un pas segent intentem conixer les
edats de mort. En societats prehistriques com
les que estem referint, s previsible que el
nombre de persones mortes durant la infncia
Fig. 2. Hemipelvis de dona i home procedents duna sepultura doble diacrnica de la Illeta dels Banyets (El Campello, Alacant).
siga elevat. Hem de recordar que no hi ha

coneixements antibitics ni vacunals, i que la infncia est exposada a nombrosos riscos que poden causar una mort prematura. Certament en quasi tots els espais funeraris identifiquem la presncia dinfantils,
no obstant aix, solen ser poc nombrosos i per aix hem de buscar explicacions culturals a la seua infrarepresentaci en els enterraments.
Sn ms nombroses les restes esqueltiques dels qui van morir en edats adultes, preferentment
entre els 20 i 40 anys, i s poc freqent la presncia de persones mortes per damunt dels 60 anys.
Una altra dada rellevant s la de conixer si eren dones o homes els qui estan en les sepultures.
No sempre s fcil realitzar la seua adscripci sexual. Shan proposat diferents mtodes per a poder
determinar els sexes a partir de les restes esqueltiques. Ats que la nostra funci reproductora est clarament diferenciada per sexes, en lanatomia humana hi ha trets que permeten realitzar aquesta diferenciaci sexual. Ser per tant en la pelvis on millor es puguen identificar les caracterstiques diferenciadores entre sexes (Fig. 2). El problema que es presenta s que sn ossos bastant frgils, la conservaci
93
dels quals no sol ser bona, i semmascaren amb freqncia les caracterstiques que cerquem. A aix cal
afegir que a penes es conserven pelvis de les excavacions antigues. Davant daquesta circumstncia
seran els cranis qui ens permeten aproximar-nos amb una certa fiabilitat a la seua identificaci sexual (Fig.
3). Hem de subratllar que en moltes excavacions antigues foren nicament els cranis i les mandbules
ben conservats les restes esqueltiques que van arreplegar-se, dels quals avui disposem de diverses
colleccions als nostres museus.
Hi ha altres dades de les quals ens informen les restes ssies. A partir de les mesures obtingudes
de les longituds dossos llargs, podem aproximar-nos a les talles dels qui van viure en un determinat
moment (Fig. 4). La talla permet conixer algunes caracterstiques fsiques daquesta gent, i a partir de la
seua comparana entre sexes permeten obtenir informaci de la seua variaci segons les poques estudiades.
Finalment, per no per aix
menys rellevant, nhem de realitzar un
estudi paleopatolgic, que ens informar sobre les malalties que deixaren
la seua marca en lesquelet. Tot i que
es calcula que noms el 10% delles
afecten los, s important ressaltar que
les lesions traumtiques, les infeccions, les malformacions, la patologia
dental i les malalties osteoarticulars
sn relativament freqents entre les
poblacions del passat.
Fig. 3. Cranis duna dona i un home procedents duna sepultura doble de la Illeta dels
Banyets (El Campello, Alacant).
Directament relacionada amb les

dones hi ha la patologia obsttrica. No
s fcil reconixer quan una dona ha
mort directament per causes relacionades amb lembars i el part. No obstant aix, en veiem ms clarament alguns casos que ens informen directament o indirectament de la presncia daquestes complicacions com ara els de les restes ssies pertanyents a perinatals.
Menys freqent s laparici de senyals en els ossos que ens parlen de manipulaci dels cadvers,
com sha testificat en la Cova dEn Pardo, en moments del Bronze Final (Chiarri et alii, 1999), circumstncia ressenyable ja que a ms es tracta dun esquelet de dona (Fig. 5).
Les dones enterrades
Durant la Prehistria locupaci de les terres valencianes est testificada a partir de lexistncia de nombrosos jaciments arqueolgics. Molts dells sn coves o poblats on els materials indiquen indicis sobre
la vida quotidiana. Uns altres sn els llocs denterrament, de vegades clarament relacionats amb aquests
94
poblats, i en altres casos en rees on no es coneix on habitava la gent all enterrada. Nanirem posant
alguns exemples que permeten illustrar la presncia de dones en aquests espais funeraris.
Dels inicis de la prehistria recent coneixem coves denterrament com ara la de la Sarsa (Bocairent),
on sn vries les persones que hi van ser enterrades. Les seues edats sn diverses, i shi reconeix tant
la presncia dinfantils com dadults. Tot i que encara no se nhan publicat les dades, hem evidenciat la
presncia de persones dambds sexes. Creiem que s destacable la coexistncia de dos individus
adults en una esquerda, juntament amb materials adscrivibles al Neoltic cardial. Aquest sepulcre doble
est format per una dona i un home, dels quals desconeixem si hi foren dipositats en un mateix moment
o no (Fig. 6).
s coneguda la utilitzaci de les coves com a espais funeraris en els quals sevidencien reutilitzacions contnues al llarg del Neoltic. En lactualitat sn poques les datacions absolutes que permeten verificar sens dubte ladscripci dels esquelets a un moment cronolgic precs. Volem ressenyar el cas de la
Cova Sant Mart (Agost) on shan realitzat datacions absolutes sobre restes humanes que han donat una
data de 4560 cal ANE (Torregrosa, 2004), i s la ms antiga per al
Neoltic en restes humanes. Desafortunadament, lescassesa de restes exhumades durant les excavacions noms ens hi ha perms
identificar la presncia dindividus adults i infantils. No hem pogut realitzar-ne ladscripci sexual, per tan poc representatius com sn els
fragments conservats (De Miguel, 2004a).
s diferent la situaci per a les coves denterrament pertanyents
a les ltimes fases del Neoltic i el Calcoltic, on el nombre dinhumacions sol ser superior al de moments anteriors.
Fig. 4. Radis duna sepultura doble (dona i

home, adults) de la cultura de lArgar.
Observeu-hi la clara diferenciaci de grandria.
Hem identificat la presncia de dones en diverses coves que

hem tingut oportunitat destudiar en diferents museus (De Miguel,
2000). En general, el nombre de dones identificades sol ser menor que el dhomes. Encara que no
podem descartar que aquesta diferncia es dega a qestions culturals, cal ressenyar que en bastants
casos hi ha restes que no han pogut ser sexades, b pel seu deficient estat de conservaci, o perqu
les seues caracterstiques no estan suficientment clares. s possible que en alguns casos siguen
dones i aix ens duria a un cert equilibri entre sexes.
Igualment en els contextos campaniformes en els quals hem pogut sexar els cranis hi ha presents
homes i dones, com ocorre al Puntal de los Carniceros de Villena (Jover i De Miguel, 2002), i igualment
ocorre a la Cueva Occidental del Pen de la Zorra (Villena), on sha identificat una dona a partir de la
conservaci de dos coxals quasi complets.
s en lEdat del Bronze quan sobserven les diferenciacions rituals ms clares. Duna banda, lexistncia dinhumacions individuals o dobles en jaciments clarament argrics com ara San Antn (Oriola),
Laderas del Castillo (Callosa de Segura), Tabai (Asp) i la Illeta dels Banyets (El Campello). En dos dells,
San Antn i Laderas del Castillo, falten els materials antropolgics que ens permetrien disposar de dades
95
sobre la major o menor presncia de dones all. Disposem dalgunes referncies del ritual i de les restes
osteoarqueolgiques conservades (De Miguel, 2004b).
En el Tabai noms shan excavat amb metodologia arqueolgica sepultures individuals
(Hernndez, 1990; De Miguel, 2003) en lestudi de les quals noms hem pogut determinar la presncia dhomes. No obstant aix, coneixem lexistncia almenys duna dona procedent dexcavacions clandestines (Jover i Lpez, 1997:56). La infrarepresentaci de dones pot ser deguda a una
intencionalitat ritual, encara que hem de tenir en compte el fet que el jaciment noms est excavat
parcialment.
Molt distint s el cas del jaciment de la Illeta dels Banyets, del qual es conserven restes humanes
procedents de diverses sepultures (De Miguel, 2001). En els fons del Museu Arqueolgic Provincial
dAlacant es conserven restes humanes procedents de nou sepultures excavades a partir de la dcada
dels anys 70, del segle passat.
Destacarem que shi produeix una
modificaci significativa del ritual respecte a les poques anteriors que
hem descrit, ja que ara comparteixen
lespai amb les vives i els vius. Sn
sepultures localitzades en llocs dhbitat, havent-shi exhumat enterraments
individuals i dobles, en allunyar-se dels
espais collectius habituals fins a
aquest moment. Ara els elements daixovar, si existeixen, es vinculen als qui
Fig. 5. Soterrament duna dona amb senyals de desarticulaci (Cova dEn Pardo, Planes,
Alacant) (Fotografia de J. A. Soler i C. Roca).
ocupen la sepultura de forma personalitzada. s en aquest context cronocultural quan les dones apareixen ben
representades tant en les sepultures individuals com en les dobles, acompanyades per homes.
Les manifestacions rituals es corresponen amb les normes presents en la Cultura del Argar.
Presncia de sepultures en llocs dhabitaci, individuals o dobles, amb persones dambds sexes, igual
que infantils. El ms freqent s que en els casos de les sepultures dobles dadults estiguen formades
per una dona i un home, inhumacions realitzades en diferents moments. Les dones solen ser les que
primer van ocupar la sepultura, i desprs dun temps difcil de precisar sen produeix la reutilitzaci enterrant-hi un home.
A la Illeta shan identificat quatre sepultures dobles, en tres de les quals sevidencia la presncia
duna dona i un home, per lestat de conservaci de la quarta sepultura no permet arribar a ms precisions. Noms en una delles coneixem lordre de collocaci dels cossos, el primer lloc correspon a la
dona i desprs dun cert temps, possiblement dalguns anys, hi va ser dipositat lhome. s possible que
96
calga buscar en les relacions de parentiu el fet de compartir lltim estatge. En el cas que foren vincles
sanguinis els que uneixen les persones, ser el camp de la gentica qui puga oferir-nos les dades cientfiques que permeten corroborar-ho per de moment no en tenim cap.
Digual manera, shi identifica la presncia de cinc sepultures individuals. Una delles cont un xiquet
o xiqueta de 2-3 anys, el sexe del o la qual no ha estat identificat. Les altres quatre estan ocupades per
persones adultes, dos homes, una sense determinar i una dona. Baste comprovar que els homes i les
dones comparteixen el dret a ser enterrats en llocs dhbitat, i la seua presncia sevidencia tant en sepultures dobles com en individuals.
Si eixim de lrea argrica ens trobem amb escasses dades que ens oferisquen informaci osteoarqueolgica, un fet que condiciona considerablement la interpretaci dels contextos funeraris.
Sobserva que durant lEdat del Bronze es continua amb ls de coves i covatxols com a llocs denterrament, incloses algunes de les que
es van utilitzar en poques anteriors,
com la Cova del Cantal o la Cova de la
Barcella. Sn coneguts els enterraments de Villena, com ara el Cabezo
de la Escoba, on es van inhumar un
NMI de tres persones adultes, almenys
una delles dona. De la mateixa manera, en lentorn de Cabezo Redondo sn
freqents els enterraments de diversos
individus, i encara que lestat de conservaci no permet una identificaci
clara de la seua adscripci sexual, la
seua diferent robustesa sembla indicar
Fig. 6. Cranis pertanyents a una dona i un home de la Cova de la Sarsa (Bocairent,

Valncia).
que eren espais compartits per homes,

dones i infantils.
Cal subratllar que en les excavacions realitzades pel Dr. M. S. Hernndez en lrea dhabitaci del
Cabezo Redondo shan documentat almenys dues sepultures individuals dadults, luna de dona (Fig. 7)
i laltra dhome. Aquesta circumstncia torna a plantejar un cert equilibri entre la presncia de persones
dambds sexes, amb ritus similars.
Un altre jaciment del que coneixem les seues restes humanes s el del Mas del Corral (Alcoi) (Trelis,
1992). En les seues proximitats sha localitzat un covatxol amb enterrament mltiple diacrnic, en el qual
van ser inhumades persones de diferents edats i sexes. Aquesta situaci s diferent a la del poblat, on
lnic enterrament excavat dadult sha identificat com el dun home. A aquest caldria afegir la presncia
daltres dos enterraments dindividus perinatals i la localitzaci, entre les restes de fauna, daltres restes
humanes, preferentment dinfantils.
97
Al jaciment de la Mola dAgres va ser excavada la inhumaci dun home vinculat al llen de la muralla (Mart Bonaf et alii, 1996), localitzaci una mica diferent de la resta denterraments identificats amb
cronologia de lEdat del Bronze.
Si ens desplacem cap al nord, les dades disponibles sn escasses. Recentment shan estudiat les restes de la inhumaci localitzada a la Muntanya Assolada (Alzira, Valncia) (Fig. 8) la dataci de la qual correspon amb una data de 2210-2130
ANE
(De Pedro, 2004: 43-44), que hem iden-
tificat amb els duna dona adulta. Associats a aquest jaciment es van publicar els materials procedents duna cova denterrament ocupada per diversos individus de diferents edats, entre els quals,
per la diferent robustesa dels ossos llargs, s possible que estiguen representats ambds sexes.
Disposem igualment dinformaci sobre altres jaciments
valencians on sha documentat la presncia dinhumacions
en poblat (Cabeo del Navarro, Ontinyent; La Lloma de
Betx, Paterna; i Les Raboses, Albalat dels Tarongers), en
tots ells els individus adults inhumats han estat identificats
com a homes.
Dins de les coves denterrament tenim a la provncia de
Valncia la del Barranc Roig de Sagunt, on shan identificat
unes deu inhumacions, i dues delles sn de dones
(Barrachina et alii, 1996).
Igualment creiem de gran rellevncia les dades disponibles de la Cova dels Blaus (la Vall dUix, Castell), un espai
on sha documentat la presncia de nou individus, sis adults o
adultes i tres infantils. En aquest jaciment shan sexuat cinc
persones adultes, quatre delles dones. El seu minucis estudi antropolgic i paleopatolgic ens permet disposar duna
Fig. 7. Excavaci de lesquelet duna dona al Cabezo
Redondo (Fotografia de M.S. Hernndez).
informaci poc freqent en les nostres terres (Polo i Casab,

2004; Romero et alii, 2004).
Per a les fases finals de lEdat del Bronze no disposem de
moltes dades. Cal esmentar la troballa a la Cova dEn Pardo de les restes duna dona jove, en els quals
se nevidencia la manipulaci, amb marques de desarticulaci (Chiarri et alii, 1999). s un cas, de
moment, excepcional en el nostre mbit geogrfic.
Finalment assenyalarem el canvi radical que ocorre en el ritual funerari durant el Bronze Final,
almenys en algunes zones, com s laparici de la necrpoli de cremaci de Les Moreres (Gonzlez
Prats, 2002). Hi destaca la presncia de persones dambds sexes i de totes les edats, i hi sn ms
abundants les dones. Sha subratllat explcitament que el ritual incinerador no ha fet diferenciaci ni entre
sexes, ni entre edats (Gmez, 2002).
98
Paleopatologia i dona
Per a comprendre com va ser la vida de les persones disposem, entre altres, de les dades obtingudes a
partir de la Paleopatologia. Es calcula que noms el 10% de les malalties deixen marca en els ossos, per
la qual cosa mai no arribarem a conixer lestat de salut de les poblacions del passat duna manera absoluta. No obstant aix, sn de gran rellevncia les dades que podem obtenir i la possibilitat de fer comparances entre membres duna mateixa comunitat diferenciant-hi, en la mesura del possible, les malalties
patides segons les edats i els sexes. Ja hem explicat les dificultats que trobem a lhora dassignar a un o
altre sexe els materials exhumats en coves denterrament. s per aix que sn poques les ocasions en
qu tenim la seguretat, en aquests contextos, que les restes sn dun sexe conegut. Una altra circumstncia diferent s quan els enterraments es van realitzar de forma individual, circumstncia en qu ladscripci sexual sol ser ms fcil, alhora que disposem del total de lesquelet per al seu estudi.
s obvi que la patologia ms fcil didentificar s la dorigen traumtic. En aquests
casos s evident el reconeixement de la relaci causa-efecte, fet que les allunyaria dels
continguts mgico-religiosos que podrien
haver tingut un altre tipus de malalties.
Desconeixem quins eren els coneixements
sobre com tenir cura i guarir aquestes dolncies, per s clara la seua utilitzaci (De
Miguel i De Miguel, 2005). En la revisi de
materials que sha realitzat hem documentat
diversos casos de fractures en poblacions
prehistriques. Almenys dues dones exhu-
Fig. 8 . Muntanya Assolada, Alzira, Valncia. Excavaci de 1989, soterrament

dels quadres z/10-11. Foto Arxiu SIP.
mades a la Illeta dels Banyets presenten fractures ssies amb total cicatritzaci de los. La primera es localitza en una costella, un fet que hagu de
ser freqent, possiblement com a conseqncia duna caiguda o dun traumatisme sobre el costat. La
segona s el duna fractura de Colles (fractura de canell), la causa ms freqent de la qual s una caiguda que obliga a recolzar la m contra el sl, i causa aquesta lesi.
Tot i que hi ha evidncies de fractures en altres jaciments, el fet de ser coves amb diversos individus ens impedeix determinar si sn dones o homes els qui les van patir.
Igualment de causa traumtica sembla lerosi localitzada en el parietal esquerre de la dona localitzada en lesquerda de la Cova de la Sarsa, amb signes clars dhaver iniciat la cicatritzaci encara
que no va arribar a la reparaci total de los (Fig. 9). Un altre cas s el del crani 14 de la Cova de la
Pastora, corresponent a una dona duns 15 anys, en la qual sha identificat una erosi cranial en el
frontal (Campillo, 1978: 269). Lescassesa de les evidncies no permet, de moment, fer-ne valoracions en profunditat.
99
Un altre aspecte de la malaltia que s molt interessant s el de la identificaci de les alteracions que
les infeccions deixen en lesquelet. En el nostre entorn en sn pocs els casos identificats, per considerem de gran rellevncia els signes de tuberculosi ssia evidenciats en la Cova dels Blaus (la Vall dUix).
En aquest espai sepulcral shan identificat nou individus, sis van morir en edat adulta i tres durant la infncia. s poc freqent que siguen ms dones que homes (4/1) els que sinhumaren en aquest espai sepulcral. Hi destacarem que set dels esquelets mostren signes compatibles amb tuberculosi ssia, quatre
dones, un home i dos infantils (Polo i Casab, 2004). Ats que amb freqncia el motiu del contagi s
pel consum de llet i derivats, o el contacte amb animals infectats, cabria plantejar-se si aquest perfil poblacional potser estiga indicant que foren les dones i els infantils els qui amb ms freqncia realitzaren treballs de pastoratge, munyiment i elaboraci de productes lactis.
Ms freqents sn les infeccions
bucals, amb prdues dentals i cries,
tot i que no sembla que hi haja diferenciaci per sexe.
No sn freqents les malformacions esqueltiques documentades en
la bibliografia paleopatolgica. A les
nostres terres es pot ressenyar la presncia dun cas dimpressi basilar
amb platibaslia (malformaci cranial),
en una dona de 15-18 anys, procedent de la Cova de Palanqus
(Navarrs, Valncia) (Campillo, 1978:
78-85). Per la nostra banda hem pogut
Fig. 9. Evidncies de traumatisme cranial en la dona exhumada en lEsquerda de la Sarsa
(Bocairent, Valncia).
estudiar un cas de sndrome de

Kippel-Feil en la dona inhumada a la
Muntanya Assolada. Aquesta patolo-
gia, que consisteix en la fusi de dues o ms vrtebres cervicales (Fig. 10), es dna amb ms freqncia en dones (Aufderheide i Rodrguez-Martn, 1998: 61), i sn una alteraci que causaria una diferenciaci en laspecte extern de qui la va patir. No obstant aix, aquesta circumstncia no va produir lexclusi
social de la dona, ni va condicionar la seua vida, per tal com va morir en edat adulta, i va ser enterrada
duna manera acurada.
Encara que sn molts ms els aspectes paleopatolgics que podrem tractar, voldrem acabar aquest
apartat amb una reflexi sobre aquella patologia que nicament ens concerneix a les dones: lobsttrica.
s difcil dimaginar des de la nostra situaci actual quines eren les circumstncies en qu es desenvolupava la vida reproductiva en les societats prehistriques, tot i que encara tenim llocs al nostre planeta on els avanos cientfics no estan a labast de totes.
100
Pareix clar que la sedentaritzaci va produir un augment de la fecunditat, en reduir-se els temps
entre els naixements. Quan una societat s productora, laccs als aliments s ms fcil i no passa, en
general, grans perodes de fam. Tot aix permet a la dona tenir una millor disponibilitat procreadora, amb
perodes de fertilitat no condicionats per la nutrici.
El creixement poblacional en societats prevacunals sassoleix a partir de laugment de la descendncia assegurant-se que, a pesar de les elevades taxes de mortalitat infantil, hi haja un nombre elevat
de supervivents. Aix comporta que les dones hagueren de tenir un elevat nombre dembarassos i
parts, dels quals difcilment es t constncia en el registre arqueolgic. Seran la majoria de les vegades
els indicadors indirectes els que ens permetran reconixer aquestes implicacions de la maternitat en la
salut de les dones.
En lactualitat no disposem destudis osteoarqueolgics suficients en el nostre territori que permeten comparar edats de mort entre dones i homes, per aix
manquem de la dada bsica per a fer inferncies sobre la major
o menor representaci de cada sexe entre els grups dedat.
Tenim com a excepci les dades disponibles de la necrpoli de
cremaci de Les Moreres (Gmez, 2002), on aquest autor realitza alguna reflexi al respecte. All hi ha un major nombre de
dones (39%) que dhomes (27%) per a poblaci adolescent i
adulta. Hi ha una elevada mortalitat infantil amb una significativa
representaci de nounats, circumstncia que lautor posa en
possible relaci amb la mortalitat femenina, seria suggeridor dir
que ambdues mortalitats estan relacionades, a causa de les condicions patolgiques inherents a la maternitat daquella poca
(Gmez, 2002: 463).
Exceptuada la necrpoli de Les Moreres, no nhi ha daltres
Fig. 10. Vrtebres cervicals duna dona amb evidncies de patir la Sndrome de Kippel-Feil
(Muntanya Assolada, Alzira), comparades amb
unes altres sense alteracions.
amb un nombre significatiu denterraments, ni amb estudis osteoarqueolgics que ens permeten fer valoracions en aquest sentit.
Una forma indirecta de reconixer les complicacions dels embarassos s la presncia dindividus
perinatals presents en contextos funeraris o habitacionals. En alguns casos, com hem estudiat al
Cabezo Redondo i al Mas del Corral, la grandria dels ossos excavats est indicant-nos que es tracta
de fetus, nascuts algunes setmanes abans del normal (30-32 setmanes al Cabezo Redondo i 29-31
setmanes al Mas del Corral). Que servisca almenys com a exemple dels mltiples riscos que hagueren
de crrer aquestes dones, com ara avortaments, gestosis, parts prematurs, hemorrgies i infeccions de
qualsevol tipus, que hagueren de comprometre seriosament la seua vida, si no es van convertir en la
causa de la seua mort.
Com a cas commovedor i a manera dexemple recorrerem a una inhumaci trobada al jaciment
argric del Cerro de las Vias (Coy, Lorca, Mrcia). Shi va localitzar lenterrament duna dona en la pel-
101
vis de la qual es van identificar les restes dun fetus. Lexcavaci minuciosa va permetre reconixer la
postura fetal, i shi document la presncia del prolapse dun bra, cas arreplegat en una publicaci
recent (Malgosa et alii, 2004) (Fig. 11). Aquesta circumstncia ens indica que la dona va morir durant el
part, durant el qual el fetus estaria collocat en una situaci transversal, i aix provoc que el bra isquera pel canal del part desprs del trencament de la membrana amnitica, i quedara la resta del cos en
linterior. Aquesta circumstncia fa impossible un part vaginal, per la qual cosa, desprs dun perode
dimprecisa durada (podria haver estat de diversos dies), es va produir la mort de la dona, i conseqentment la de la seua filla o fill.
De moment s lnic cas conegut per a aquesta poca, per segur que hagueren de ser relativament freqentes aquest tipus de morts clarament relacionades amb la funci reproductiva de les dones.
Inferncies sobre les funcions socials de les dones
No s fcil reconixer a partir duna mostra osteoarqueolgica
tan escassa quines eren les funcions socials de la dona en els
diferents moments de la Prehistria. Aquestes funcions socials
sn les que fan que les persones formen part dun determinat
gnere, si b poden ser canviants al llarg del temps. Cal aproximar-se als registres arqueolgics amb una mirada estereoscpica, en la qual simbriquen aspectes materials, espacials, productius, etc. A tot aix cal sumar lestudi detallat dels contextos funeraris, no oblidant-nos que les restes humanes all contingudes
sn les dels qui van protagonitzar la histria en aquell moment.
Fig. 11. Dona morta per complicacions durant el
part (Cerro de las Vias, Coy, Lorca, Murcia)
(Fotografia de M. M. Ayala), amb dibuix indicatiu del
tipus de distcia identificat.
No podem avanar en el camp dels estudis sobre la dona i del

seu paper social sense saber si formen o no part rellevant de la
comunitat, a partir del reconeixement de la seua presncia en els
diferents contextos funeraris.
Hem dobtenir informaci de les restes ssies conservades, de les seues edats i estats de salut,
els seus marcadors dactivitat, etc., i a partir daqueix punt poder realitzar comparances entre sexes.
Tenim com a finalitat reconixer similituds i diferncies, tant entre persones duna mateixa comunitat com
entre daltres cronolgicament i/o geogrficament diferents.
Aquest cam ja ha estat encetat (Campillo, 1996; Grauer i Stuard-Macadam, 1998; Izaguirre et
alii, 2003; Jimnez-Brobeil et alii, 2004; Escoriza i Sanahuja, 2005), per fins i tot les conclusions sn
limitades. Al nostre territori sn moltes les restes humanes que encara estan per estudiar i esperem que,
a poc a poc, es puga progressar i obtenir dades que permetran conixer cada vegada millor les dones i
els homes que ens precediren.
102
Bibliografia
AUFDERHEIDE, A. C.; RODRGUEZ-MARTN, C. (1998): The Cambridge Encyplopedai of Human Pathology. Cambridge University
Press.
BARRACHINA, A. M.; VIALS, J.; SALVADOR, M. (1996): Estudio de los restos procedentes del enterramiento del Barranc Roig,
Sagunto. En Villalan Blanco, D.; Gmez Bellard, C.; Gmez Bellard, F. (eds.). Actas del II Congreso Nacional de
Paleopatologa (Valencia, octubre de 1993), pgs. 389-393.
CAMPILLO, D. (1978): Paleopatologa del crneo en Catalua, Valencia y Baleares. Montblanc-Martn. Barcelona.
CAMPILLO, D. (1996): Sexo y paleopatologa. Avances en antropologa ecolgica y gentica. Actas del IX Congreso Espaol de
Antropologa Biolgica, pgs. 15-25. Saragossa.
CHIARRI RODRIGO, J.; RODES LLORET, F.; MART LLORET, J. B. (1999): Marcas antrpicas y de carnvoros en los restos seos
hallados en las fosas de inhumacin del Bronce Final de la Cova dEn Pardo (Planes, Alicante). En Soler Daz, J.A.; Ferrer
Garca, C.; Gonzlez Sampriz, P.; Belmonte Ms, D.; Lpez Padilla, J.A.; Iborra Eres, P.; Cloquell Rodrigo, B.; Roca de
Togores Muoz, C.; Chiarri Rodrigo, J.; Rodes Lloret, F.; Mart Lloret, J.B. Uso funerario al final de la Edad del Bronce de la
Cova dEn Pardo, Planes, Alicante. Una perspectiva pluridisciplinar. Recerques del Museu dAlcoi, 8, pgs. 156-164.
DE MIGUEL IBEZ, M. P. (2000): Contribucin al estudio osteoarqueolgico de la Prehistoria Reciente en las comarcas meridionales
valencianas (Colecciones del Museo Arqueolgico Provincial de Alicante). Memria de llicenciatura (indita). Universitat
dAlacant
DE MIGUEL IBEZ, M. P. (2001): Inhumaciones argricas de La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante): aproximacin paleopatolgica. En: Snchez Snchez, J.A. (coord.): Actas de V Congreso Nacional de Paleopatologa (Alcal la Real, Jan), 1999,
pgs. 9-19.
DE MIGUEL IBEZ, M. P. (2003): Aspectos antropolgicos y paleopatolgicos de las inhumaciones prehistricas del Tabay (Aspe,
Alicante). En: Campo Martn, M. y Robles Rodrguez, F. (eds.). Actas del VI Congreso Nacional de Paleopatologa. Dnde
estamos? Pasado, presente y futuro de la Paleopatologa, pgs. 263-278.
DE MIGUEL IBEZ, M. P. (2004a): Antropologa Fsica y Paleopatologa. En: Torregrosa Gimnez, P.; Lpez Segu, E. (coords.). La
Cova Sant Mart (Agost, Alicante). Series Excavaciones Arqueolgicas. Memorias, nm. 3. Alacant, pgs. 91-96.
DE MIGUEL IBEZ, M. P. (2004b): Aproximacin a las manifestaciones funerarias durante la Edad del Bronce en tierras alicantinas,
a travs de los restos humanos. En Hernndez Alcaraz, L. y Hernndez Prez, M. S. (eds.): La Edad del Bronce en Tierras
Valencianas y zonas limtrofes, pgs. 213-225.
DE MIGUEL IBEZ, M. P. i DE MIGUEL IBEZ, P. (2005): Evidencias de Cuidados a travs de la patologa traumtica durante la
Prehistoria. En Caellas Trobat, A. (ed.). Actas del VII Congreso Nacional de Paleopatologa, Mahn, Menorca, 2 al 5 de octubre de 2003. Universitat de les Illes Balears, pgs. 397-402.
DE PEDRO MICH, M.J. (2004): La cultura del Bronce Valenciano: consideraciones sobre su cronologa y periorizacin. En Hernndez
Alcaraz, L. y Hernndez Prez, M. S. (eds.). La Edad del Bronce en Tierras Valencianas y zonas limtrofes, pgs. 41-57.
ESCORIZA MATEU, T.; SANAHUJA YLL, M. E. (2005): La prehistoria de la autoridad y la relacin. Nuevas perspectivas de anlisis para
las sociedades del pasado. En Snchez Romero, M. (ed.). Arqueologa y Gnero. Universidad de Granada, pgs. 109-140.
GMEZ BELLARD, F. (2002): Estudio antropolgico de las cremaciones. En A. Gonzlez Prats. La Necrpolis de cremacin de Les
Moreres (Crevillente, Alicante, Espaa) (s. IX-VIII AC). III Seminario Internacional sobre Temas Fenicios, pgs. 461-469.
GONZLEZ PRATS, A. (2002): La Necrpolis de cremacin de Les Moreres (Crevillente, Alicante, Espaa) (s. IX-VIII AC). III Seminario
Internacional sobre Temas Fenicios. Universitat dAlacant.
GRAUER, A.L.; STUARD-MACADAM, P. (1998): Sex and Gender in Paleopathological perspective. Cambridge University Press.
HERNNDEZ PREZ, M. S. (1990): Un enterramiento argrico en Alicante. Homenaje a Jernimo Molina. Academia Alfonso X el
Sabio. Mrcia, pgs. 87-94.
IZAGUIRRE, N.; BIZCARRA, N. DE; ALZUALDE, A.; ALONSO, S.; RA, C. DE LA. (2003): Sexo y gnero en yacimientos histricos.
En Aluja, M. P.; Malgosa, A.; Nogus, R.M. (eds.). Antropologa y Biodiversidad, vol. 1, pgs. 285-289.
JIMNEZ BROBEIL, S. A.; AL OUMAOUI, I.; ESQUIVEL, J. A. (2004): Actividad fsica segn sexo en la Cultura Argrica. Una aproximacin desde los restos humanos. Trabajos de Prehistoria, 62, nm. 2, pgs. 141-153.
JOVER MAESTRE, F. J. Y DE MIGUEL IBEZ, M. P. (2002): Pen de la Zorra y Puntal de los Carniceros (Villena, Alicante): revisin
de dos conjuntos de yacimientos campaniformes en el corredor del Vinalop. Saguntum, 32, pgs. 59-73.
JOVER MAESTRE, F. J.; LPEZ PADILLA, J. A. (1997): Arqueologa de la muerte. Prcticas funerarias en los lmites del El Argar.
Publicacions de la Universitat dAlacant.
MALGOSA, A.; ALESAN, A.; SAFONT, S.; BALLBE, M.; AYALA, M. M. (2004): A Distocic childbirth in the Spanish Bonze Age.
International Journal of Osteoarchaeology, 14, pgs. 98-103.
103
MART BONAF, M. A.; GRAU ALMERO, E.; PEA SNCHEZ, J. L.; SIMN GARCA, J. L.; CALVO GLVEZ, M.; PLASENCIA E.;
PALLARS, A.; PIQUERAS, F. (1996): La Mola dAgres: aportaciones desde una ptica interdisciplinar al estudio de una inhumacin individual. Recerques del Museu dAlcoi, 5, pgs. 67-82.
PASCUAL BENITO, J. Ll. 2002. Incineracin parcial en contextos funerarios neolticos y calcolticos del Este Peninsular al sur del
Xquer. En Rojo, M. A. Guerra; Kunst, M. (eds.). Sobre el Significado del Fuego en los Rituales Funerarios del Neoltico.
Studia Archaeologica 9, pgs. 155-189.
POLO CERD, M.; CASAB I BERNARD, J. A. (2004): Cova dels Blaus (La Vall dUix-Plana Baixa). Estudio bioantropolgico y paleopatolgico de los enterramientos de la Edad del Bronce. En Hernndez Alcaraz, L. y Hernndez Prez, M. S. (ed.). La Edad
del Bronce en Tierras Valencianas y zonas limtrofes, pgs. 147-158.
ROMERO, A.; POLO CERD, M.; DE JUAN, J. (2004): Anlisis por microscopa electrnica de barrido de la denticin de los individuos de la Cova dels Blaus (Vall dUix, Castelln): Aproximacin a la paleodieta a travs de la patologa y patrn de microestriacin dental. En Hernndez Alcaraz, L. y Hernndez Prez, M. S. (eds.). La Edad del Bronce en Tierras Valencianas y
zonas limtrofes, pgs. 98-103.
TORREGROSA GIMNEZ, P. (2004): La datacin absoluta. En P. Torregrosa Gimnez.; E. Lpez Segu. (Coords.). La Cova Sant Mart
(Agost, Alicante). Series Excavaciones Arqueolgicas. Memorias, nm. 3. Alacant, pgs. 105-107.
TRELIS MART, J. (1992): Excavaciones en el yacimiento de la Edad del Bronce de Mas del Corral (Alcoy-Alicante). Recerques del
Museu dAlcoi, 1, pgs. 85-89.
104
ELGRUPDOMSTIC
I LES ACTIVITATS DE MANTENIMENT EN
UN LLOGARET DE LEDAT DEL BRONZE. LA
LLLOMA DE BETX (PATERNA, VALNCIA)
MARIA JESS
DE PEDRO MICH
Servei dInvestigaci Prehistrica
Introducci
A lhora de collaborar en la redacci del llibre que acompanya lexposici Les dones en la Prehistria
hem intentat, en primer lloc, acostar-nos al significat de lArqueologia del Gnere i veure de quina manera havem denfocar la nostra interpretaci dun registre arqueolgic publicat anteriorment (de Pedro,
1998). El nostre objectiu s el doferir una nova lectura de la informaci relativa a una gran edificaci construda en el poblat de lEdat del Bronze de la Lloma de Betx (Paterna, Valncia), en els moments inicials
de la seua ocupaci (Fig. 1). Amb especial atenci de laixovar domstic dun dels habitatges o departaments daquesta edificaci que ens permeta illustrar les activitats quotidianes realitzades per homes i
dones, part duna petita comunitat camperola de fa aproximadament 4.500 anys.
Diferents autores1 ens han aportat la necessria informaci per a centrar el nostre treball des de la
perspectiva de lArqueologia del Gnere, un dels enfocaments arqueolgics que ms inters ha suscitat
els darrers anys; sorgit com una crtica a landrocentrisme tan fortament arrelat en la societat occidental i
com a correcci del biaix androcntric en Arqueologia, el qual inclou la crtica a les discriminacions en la
prctica arqueolgica, la revisi de la histria de lArqueologia, o la prpia investigaci del gnere en el
passat a partir de la informaci continguda en el registre arqueolgic. Sobretot en relaci amb
lArqueologia domstica i el valor dall domstic en la vida social i poltica de les societats del passat.
Els treballs pioners de M. W. Conkey, J. F. Spector i J. Gero (Conkey i Spector, 1984; Gero i
Conkey, 1991) han estat decisius per a potenciar la aproximaci de la teoria feminista a la investigaci
arqueolgica, malgrat les limitacions metodolgiques de la disciplina per a fer visibles les dones en els
contextos arqueolgics (Pallars, 2000: 62); encara que aqueixa dificultat per a identificar les dones sestn igualment als homes.
El terme sexe est ms vinculat als trets biolgics i sexpressa en loposici binria bar/dona. Pel
contrari, el terme gnere va ms enll de la dicotomia mascul/femen, i precisa les relacions entre indi1 Entre altres Margarita Daz-Andreu, Paloma Gonzlez Marcn, Almudena Hernando, Marina Picazo, M ngeles Querol o Encarna Sanahuja.
105
vidus. El Gnere es un complex sistema de significats: com a categoria social ens permet comprendre
com la gent en cultures singulars- identifica qui sn, qu sn capaos de fer, qu haurien de fer i com
han de relacionar-se amb els altres, semblants i diferents a ells mateixos. El gnere s un sistema social,
abans que una categoria definida biolgicament, que varia transculturalment, i que canvia al llarg del
temps (Conkey i Spector, 1984). Podem entendre el gnere com una conducta apresa, resultat dun procs histric especfic de socialitzaci (Gilchrist, 1999:9).
Qu significa adoptar un enfocament de gnere en les investigacions arqueolgiques?
LArqueologia de gnere ha madurat des dels primers treballs a lmbit anglosax. Als anys 70 i comenaments dels 80 pretenia ser objectiva, fent visibles a les dones, corregint
el biaix androcntric. El gnere pot
illustrar les vies en les quals rols i relacions es construeixen en societat. Els
darrers anys moltes autores tendeixen
a lestudi holstic del significat i experincia de les diferncies sexuals i de
les identitats de gnere al passat
(Gilchrist, 1999:146). En Arqueologia
podem usar el gnere per fer i per
dir ms (Conkey i Gero, 1991:1213). Es tracta, en eixe sentit, duna
perspectiva que permet denriquir les
interpretacions, imaginant i presentant
percepcions mltiples abans que triar
lexplicaci ms obvia, ms demostrable o funcional (Tringham, 2000).
Fig. 1: Lloma de Betx, Paterna. Vista aria del jaciment al finalitzar la campanya de 1994.
En la presentaci del jaciment

que ara ens ocupa, intentarem plantejar una lectura a partir de lanlisi da-
quelles variables que ens poden permetre una visualitzaci del grup que habita aquest poblat de lEdat
del Bronze, en funci tant de les seues diferncies sexuals, com de les seues relacions de gnere a partir del registre material, de les estructures arquitectniques, bases econmiques, etc.
El jaciment
A loest de la ciutat de Valncia i al nord del riu Tria, la Lloma de Betx est situada en una petita elevaci, en un tur descassa altura a 99 m s.n.m., amb un desnivell de 30 m respecte al pla. De forma allargada, les seues dimensions sn 50 x 20 m en la part superior, encara que lassentament arriba fins a la
106
part baixa del tur. Les excavacions hi van comenar el 1984 i han continuat fins a ara de forma quasi
ininterrompuda (Fig. 2).
La part superior est ocupada per una gran edificaci de 34 m de llarg i 10 m damplria composta per dos departaments separats per un mur i comunicats per una porta, les habitacions I i II, i per una
dependncia allargada parallela als murs daquestes, el corredor Oest. Els murs sn de pedra d1 m
damplria, el seu aparell irregular de mitjana grandria sense encarar, travat amb terra i amb una disposici descurada, i estan revestits per un enllut o arrebossat. Lalada de les parets es conserva amb una
altura entre 1 i 250 m; una obertura d1 m dample comunica ambds departaments i laccs a lexterior
es troba en el mur oriental de lhabitaci II amb una porta d150 m damplria. Ledificaci descansa sobre
el sl natural de la muntanya, sense evidncies de construcci anteriors, i hagu darribar a una altura
entre 4 i 6 m; coberta per una sostrada plana, en terrassa, o amb una suau inclinaci, i sustentada per
dues fileres de pals (Fig. 3). En lexterior, pel seu extrem sud, se li adossa
una cisterna de planta oval i, a continuaci, sobri un cam daccs en
rampa que puja des de la base del
tur, en zig-zag. Al costat de la porta
dentrada a les habitacions hi ha una
altra cisterna tamb de planta oval i,
cap al nord, un altre departament de
grans dimensions i planta aproximadament circular amplia lespai destinat a
habitatge i permet valorar levoluci del
poblat des de la imatge inicial domina-
Fig. 2: Lloma de Betx, Paterna. Plnol de les estructures de lassentament.
da per la singular construcci de la

part superior. Aix mateix, un complex
sistema de terrasses al vessant, realitzat amb grans murs atalussats, configura una srie de plataformes
i transforma substancialment el perfil original de la muntanya.
La destrucci de ledifici a causa dun incendi va segellar el nivell docupaci, cobert per potents solsides, la qual cosa explica lextraordinria documentaci de qu en disposem. La interpretaci i valoraci
de les restes exhumades permet reconstruir la imatge dun poblat menut situat en una elevaci descassa altura les construccions ms significatives de la qual es troben a la part superior del tur. Les datacions absolutes obtingudes a partir de les restes carbonitzades de la fusta utilitzada en la sostrada situen
la construcci entre 372560 BP, calibrada entre 2229 i 2045 BC, i 350555 BP, entre 1914 i 1753 BC,
s a dir, en els inicis del II millenni aC, mentre que la seua destrucci ha estat datada a partir de dues
mostres de cereal carbonitzat procedent del sl de les habitacions, que han proporcionat unes dates
entre 344070 BP, cal BC 1870-1660, i 346080 BP, cal BC 1885-1670.
107
Lhabitaci I. Les activitats de manteniment

La categoria dactivitats de manteniment fa esment a un conjunt dactivitats, agrupades tradicionalment com domstiques, relacionades amb la cura i manteniment de la vida en els grups humans: activitats relatives a la prctica de lalimentaci, la gestaci i criana de xiquets i xiquetes, latenci als
segments del grup que no poden cuidar-se a si mateixos, la higiene i la salut pblica. Lestudi daquestes activitats pretn historitzar aqueix mbit de la prctica humana i restituir al passat la importncia del seu dia a dia (Montn, 2000: 53). Es tracta didentificar el conjunt de prctiques que comprenen les activitats de manteniment i veure com sexpressen els seus espais. Larqueologia presenta un
gran potencial per a aix, ja que la majoria de materials i molts dels espais fsics que recuperem en
una excavaci en sn producte daquelles prctiques, i haurien de permetre entendre les relacions
que es generen per a portar-les a terme i com es conjuguen amb les altres relacions i prctiques daqueixa comunitat (Montn, 2000: 54).
Les activitats de manteniment apareixen associades generalment a les unitats domstiques, en les
quals sempre estan presents les
dones, mentre que els espais pblics i
territorials es vinculen generalment al
domini mascul. La investigaci coneguda com household archaeology o
arqueologia de les cases sinteressa
per lorganitzaci de les activitats
socials a una microescala ja que s
precisament en aqueix context on sha
Fig. 3: Lloma de Betx, Paterna. Planta i secci de les habitacions I i II.
considerat que est garantida la presncia de dones i, per aix, el seu

objectiu s demostrar com el gnere
estructura les relacions socials i econmiques dins de les cases, fent visible el treball de les dones. En
realitat, no t sentit separar el que passa dins i fora de les cases perqu el que ocorre dins duna unitat
espacial noms pot entendres si se nanalitza la interrelaci que mant amb la resta dunitats espacials
(Pallars, 2000: 74). De fet, lespai de les activitats de manteniment s ms obert que lespai del household i no requereix la presncia destructures arquitectniques identificades com a cases (Montn, 2000:
54). Esfera de relacions socials en la qual diverses persones agrupades amb vincles de sang, afinitat i/o
prctica social conviuen diriament, lespai es deriva de lacci i, per tant, pot ser unitari o mltiple (ocupar ms dun lloc i no necessriament de tipus dhabitatge) (Bardavio i Gonzlez Marcn, 1996:13, citat
en Montn, 2000). Hi ha activitats de tipus universal que es realitzen dins de les cases, com ara el processament daliments, el consum, el descans, etc. Per tamb hi ha cases especialitzades en algun tipus
dactivitat productiva, i activitats de manteniment que es poden realitzar en espais exteriors vinculats a
lespai domstic.
108
En efecte, larqueologia de les cases est estretament relacionada amb treballs sobre arquitectura
domstica, per la identificaci de cases, cabanyes i estructures arquitectniques en general s una
tasca complicada i hi ha dificultats metodolgiques a atribuir restes arquitectniques i dades especfiques
a unitats socials com la famlia o la casa. Les restes arquitectniques noms sn una part de la cultura
material i s per aix que diferents autors reclamen que les restes artefactuals sn un millor indicador de
la funci de les habitacions que no la grandria de lhabitaci o les caracterstiques arquitectniques.
Tornant al gran edifici de la Lloma de Betx, sobre les tcniques i materials utilitzats en la seua construcci ja ens hem ocupat en anteriors treballs. Ens interessa ara centrar-nos en la seua organitzaci
interna i en la possibilitat de definir-ne les rees dactivitat i les tasques que configuren el quefer quotidi de dones i homes, en funci del sexe o ledat, i en relaci amb les activitats vinculades no noms
a lespai interior o domstic, sin tamb a lespai exterior. Sobretot, a partir de laixovar exhumat en lhabitaci I i de lanlisi de les bases econmiques (Fig. 4).
Divisions internes com barandats, realitzats amb materials frgils,
fang, fusta o canys, no han deixat vestigis de la seua ubicaci, a no ser la
diferent coloraci de la terra assenyalada en alguns punts. Aix, una zona de
color ms fosc al costat de la paret
oriental sinterpreta com un altell de
fusta, la combusti del qual ha deixat
una taca uniforme en el sl de lhabitaci; les taques de color vermells evi-
Fig. 4: Campanya de 1984. Habitaci I, quadres A-B/1-2. Sl docupaci del nivell I.
dencien la descomposici destructures dargila endurida, i les restes dun

paviment o plataforma ms elevada apareixen assenyalades per una concentraci de cantals i de pedres
menudes. Altres estructures, malgrat la seua composici frvola, de fang i argila, shi han conservat, com
ara bancs i suports de terra i de pedra la funci dels quals respon a escudellers, cubetes, murets en
relleix, forns menuts, etc. La distribuci dels materials arqueolgics mostra una zona demmagatzematge
assenyalada per la gran quantitat de vasos cermics contenint abundant cereal carbonitzat, aproximadament 75 (Fig. 5), entre els quals olles i gerres, bols menuts apilats en nombre de 30; o la interessant troballa dun gran vas en linterior del qual apareixen uns altres recipients de menor grandria contenint al
seu torn botons dos i divori amb perforaci en V, grans de collar, dents de fal de slex, tot aix al costat dun banc adossat, un forn construt amb lloses verticals i un suport circular de fang. Tamb shi delimita un espai de mlta amb molins barquiformes i les seues corresponents moledores, associats a recipients amb cereal carbonitzat. Un conjunt de 28 peces rectangulars de fang amb quatre perforacions cir-
109
culars, dues a cada extrem, de 22-24 cm de llarg per 12-14 dample, apilades sobre el sl docupaci,
podria indicar una certa activitat txtil, encara que la seua grandria i el seu pes les allunyen de la seua
utilitzaci en un teler vertical i ms aviat sembla tractar-se del lloc demmagatzematge dunes peces molt
homognies quant a pes, grandria i forma, potser utilitzades com a torcedores de fibres, debanadores,
o telers horitzontals menuts.
En resum, laixovar domstic es compon de 130 vasos cermics, carenats, olles i gerres grans amb
senyals dhaver estat subjectes per cordes, bols, cassoles, vasos geminats, coladors i formatgeres;
peces ltiques com dents de fal, algunes de slex tabular; botons dos i divori de forma prismtica i perforaci en V, braalets darquer de pedra i objectes dadorn com ara grans de collar, petxines perforades, penjolls de pedra i un penjoll de fusta dolivera. La seua distribuci palesa lexistncia duna important rea vinculada a lemmagatzematge i la preparaci daliments, amb els cereals, els molins i moledores i els forns; de certa activitat txtil,
de ls freqent i el treball de la fusta, i
dactivitats artesanals com la cistelleria,
com ho proven les restes de corda
despart carbonitzat, les empremtes
de trenat en fragments de fang, o la
petjada en negatiu de les cordes que
envoltaven el coll dalguns vasos cermics, aix com tamb lempremta
duna espcie de llata o de trama
vegetal que configura larmadura interna dalguns recipients, senyal de la
seua utilitzaci en la fabricaci de
Fig. 5: Vasos cermics trobats en linterior de lHabitaci I. Campanya de 1984.
cermica, desapareguda en el procs

de cocci. Activitats que es vinculen
tradicionalment amb les dones, en el
cas de la preparaci daliments, la mlta o el treball txtil; no obstant aix, unes altres, com la manufactura ltica, associada generalment a la masculinitat, comparteix ac el mateix espai, si b parlem de productes ja manufacturats i no de les evidncies del procs mateix de fabricaci (Fig. 6).
Dacord amb la distribuci de laixovar, alguns models etnogrfics (Hastorf, 1991) es basen en lorganitzaci espacial de les restes al voltant de les llars per a identificar les rees dactivitat de gnere en
contextos arqueolgics. Aix, sassumeix que una major diversitat i variabilitat deines pot correlacionar-se
directament amb rea domstica i tota rea dactivitat domstica s automticament un espai femen.
Per el model pot emmascarar la variabilitat dels papers de gnere en diferents condicions socials, culturals, histriques, demogrfiques o mediambientals (Pallars, 2000: 77). Sassumeix que existeix una
segregaci espacial de les activitats segons el gnere, per no totes les societats gestionen i utilitzen les-
110
pai de forma especfica segons el sexe o la funcionalitat de les activitats i, en ocasions, el model respon
a rees dactivitat polivalents. El comportament de gnere no sempre s visible etnogrficament i tampoc
t per qu ser visible arqueolgicament. Lespai del grup domstic ha de ser estudiat com un medi illimitat, conceptualment i fsicament, on la prctica diria de les activitats de manteniment i les relacions
socials que aquestes generen, el creen, el modifiquen i el transformen. Lespai fsic va ms enll de la
casa i es pot estendre al seu entorn o a unes altres rees. Les tasques de manteniment sn multiespacials, encara que algunes requereixen certes installacions materials, per exemple el processament daliments. I, alhora, en una mateixa zona poden portar-se a terme diverses activitats de manteniment. Depn
dhbits o rutines que es van marcant de generaci en generaci (Curi i Masvidal, 1998: 230).
Les bases econmiques. Lagricultura i la ramaderia
Dacord amb tot lexposat a lepgraf
anterior, proposem relacionar els artefactes amb altre tipus de restes documentades en el procs dexcavaci,
com la fauna i les restes botniques
aparegudes tant en linterior de lespai
domstic com en lexterior, en abocadors; determinar les bases econmiques i analitzar el component social
per a valorar millor les relacions de
gnere. En lespai ocupat per lhabitaci I, el cereal carbonitzat, els molins i
el forn assenyalen un procs de preparaci de determinat tipus daliments,
Fig. 6: Vasos cermics trobats en linterior de lHabitaci I. Campanya de 1984.
per no shi ha definit amb claredat

cap llar, potser a causa de la dificultat
de la seua localitzaci per tractar-se dun nivell dincendi en el qual abunden els carbons procedents de
la fusta utilitzada en la construcci, al marge duns altres dispersos entre el sediment, ra per la qual la
identificaci de les llars s dubtosa. Dificultat a la qual safegeix que les restes de fauna no indiquen concentracions significatives; sn restes estellades en la seua majoria, sobre el sl docupaci, producte del
seu consum o de la seua utilitzaci per a la fabricaci dutillatge, per sense evidncies directes del seu
cuinat. Tamb influeix el fet que lhabitaci havia de netejar-se amb regularitat i les deixalles llanades fora
en abocadors localitzats en altres rees. Per, encara aix, hem de preguntar-nos sobre aquestes restes
per a inferir-ne les pautes de consum i dutilitzaci i la incidncia de la caa i de la ramaderia en les bases
econmiques del poblat. Aix, dun total de 486 restes, noms 160 nhan estat identificades, 75 danimals domstics i 85 de silvestres. Bvids (Bos taurus) i porcs (Sus domesticus) hi sn escassos, i entre
111
les restes dovicaprins, algunes estan cremades i noms una costella presenta marques de descarnament. Entre els silvestres, hi ha 34 restes de crvol (Cervus elaphus), algunes amb senyals de descarnament i altres, concretament de banya, deformades pel foc i en dos casos serrades en un extrem. La
presncia de conill (Oryctolagus cuniculus) s de 22 fragments i la resta es reparteix entre porc senglar
(Sus scropha) -un fragment amb senyals de colpeig i descarnament-, rabosa (Vulpes vulpes), fardatxo
(Lacerta lepida), perdiu (Alectoris rufa) i tortuga destany (Mauremys caspica).
En el cmput total de la fauna del jaciment destaca igualment la presncia de crvol, la qual cosa
significa que la seua caa no era ocasional, sin una de les activitats principals, malgrat estar plenament
establides lagricultura i la ramaderia com a bases econmiques. Ramaderia que proporcionaria matries
primeres com la llet i els seus corresponents derivats, a ms de llana, su, pells i carn. La presncia de
bvids, amb exemplars vells sacrificats en edat adulta, indica la seua utilitzaci com animals de tracci;
altre tant succeeix amb els ovicaprins, exemplars vells, individus no aptes per a la cria ni per a la producci de llet, per qu la seua presncia ha de relacionar-se amb el seu rendiment com a productors de
llana. Parlem, doncs, duna clara diversificaci dactivitats, relacionades amb la transformaci de productes bsics en secundaris, com a complement de lagricultura i tamb de la caa. Lexplotaci de la petita cabanya animal comportaria lelaboraci de productes derivats de la llet, per exemple amb la fabricaci de formatges; de certa activitat txtil, relacionada amb laprofitament de la llana; del treball de les pells
i la fabricaci dutillatge ossi a partir de la matria primera obtinguda dels animals, etc. Daltra banda, la
presncia abundant de crvols, al costat de cabirols, senglars, conills, llebres, perdius, i tamb tortugues
destany o orades, ens parla dun paisatge amb una notable cobertura vegetal i cursos daigua importants
amb abundncia de pesca (Sarrin, 1998). En el mateix sentit coincideixen les apreciacions de lestudi
de la resta de la fauna del jaciment, realitzat per A. Sanchis, amb la presncia dun important nombre de
restes i un lleuger predomini despcies silvestres com el crvol. Entre els animals domstics i susceptibles de formar part de la dieta humana, hi destaquen els ovicaprins amb un elevat percentatge de restes no identificades, mostra del grau de fragmentaci produt; no obstant aix, la representaci per espcies, ms les edats de sacrifici i la representaci anatmica mostren que lexplotaci ramadera en el jaciment est basada fonamentalment en els ovicaprins, mentre els porcs i bvids hi tenen un paper secundari. La presncia despcies silvestres com el crvol i el conill compliria la seua funci de complement
a la dieta crnica, juntament amb la pesca i la recollecci. Les restes de cnids trobades es vinculen al
seu paper com a ajudants en la caa o en la custdia de ramats i la seua presncia es testifica tamb
indirectament en marques de la seua dentici sobre els ossos daltres animals (Sanchis i Sarrin, 2004).
En general, es tractaria de ramats menuts, essent la prctica de lagricultura lactivitat econmica ms
important, com indiquen les condicions orogrfiques de lassentament i la seua proximitat a zones aptes
per al cultiu i a cursos daigua estables, a ms de levidncia directa que proporcionen les nombroses
restes de cereals localitzats en el jaciment.
La valoraci de la capacitat ds agrcola del territori prxim al jaciment presenta dues unitats clarament
diferenciades. Una correspon al pla alluvial del riu Tria, al sud del jaciment, on trobem nivells de terrasses
112
del Plistoc superior i de lHoloc; sn sls profunds, ben drenats, amb fluctuacions en el contingut de
matria orgnica al llarg del perfil i continguts elevats de carbonat de calci que, donada la seua topografia
plana i les seues bones condicions de permeabilitat i ventilaci, presenten una capacitat ds molt elevada
(classe A). Laltra unitat correspon als relleus que cap al NE emmarquen el riu Tria, constituda per un substrat de calcries i margues miocniques, en la qual lencaixament de la xarxa de drenatge ha conformat una
topografia irregular de turons i tlvegs. Les principals limitacions que es presenten en aquesta unitat sn el
pendent i lespessor del sl, que condicionen una baixa capacitat ds (classe D). Localment shi presenten rees ms planes (com sn les zones dinterfluvi) que poden presentar una capacitat ds mitjana (classe C), per que segurament no van ser posades en cultiu pels agricultors de lEdat del Bronze, donada la
proximitat de bons sls per a lagricultura amb escs pendent, com s el pla alluvial del Tria.
La vocaci agrcola de lassentament est demostrada pel cereal trobat en ambdues habitacions.
Les mostres estudiades es refereixen al cereal emmagatzemat en grans recipients cermics, en general
blat nu, en ocasions ordi vestit, algunes males herbes i lleguminoses; lordi vestit i lesprilla sn escasses.
Hi destaca la presncia dun fragment de llavor de ram, espcie rara en contexts anteriors a lEdat del
Ferro, encara que la planta es desenvolupa de manera espontnia a les vores dels rius, cas de la Lloma
situada al costat del riu Tria, per la qual cosa seria recollectada habitualment per al consum hum. La
presncia de lleguminoses hi s escassa, faves, algun psol i llentilles. Lactivitat de recollecci de fruits
i verdures ha deixat una presncia molt pobra en el registre, tan sols ram i mres. En espais exteriors,
com el Sector Est, la presncia dordi (Hordeum sp.) i blat (Triticum aestivum/durum) s escassa, hi apareix alguna lleguminosa com el llentiscle (Pistacea lentiscus) i hi destaquen, sobretot, els nombrosos fragments de bellotes (Quercus sp.) trobats, fruits que han estat utilitzats tradicionalment com a complement
de la dieta humana, a ms de com a aliment per al bestiar. Igualment s possible el consum dels fruits
del llentiscle o el seu s per a lelaboraci doli, i determinades quenopodicies o crucferes tamb poden
ser utilitzades com verdures (Prez Jord, 1998).
Lanlisi de les restes carpolgiques, juntament amb les dades que aporta lestudi dels tils agrcoles, ens permeten acostar-nos a les prctiques agrries daquestes comunitats. Destrals, aixes i
dents de fal componen lutillatge relacionat amb aquelles, sense oblidar que en gran part aquest selabora amb fusta, per la qual cosa la seua conservaci s problemtica. Daltra banda, ls dels bvids
com a fora de treball permet pensar en la introducci de laladre. I les troballes de conjunts tancats formats per una sola espcie indiquen que el cultiu de les diferents espcies shi fa per separat. Els cereals documentats poden ser sembrats tant a la tardor com a la primavera, encara que per les caracterstiques climtiques de la zona mediterrnia s habitual el seu cultiu com a cereals dhivern. El manteniment de la productivitat als camps hagu dobtenir-se mitjanant el sistema de guaret, que permet la
recuperaci dels sls, un major grau dhumitat i el control de les males herbes. A ms, les terres en guaret poden ser utilitzades per a lalimentaci del bestiar.
Per a la recollecci dels cereals sutilitzarien les fals, encara que tamb es poden arrancar les espigues amb les mans. A continuaci, els treballs previs a lemmagatzematge, lassecat a laire lliure, la trilla
113
per a desfer les espigues i espcules, el ventat i el garbellat. El cereal semmagatzema ja net, sense restes de glumes, de raquis o dentrenucs i amb presncia escassa de males herbes. Les operacions de
neteja del cereal hagueren de realitzar-se en lexterior de la casa, si sha de jutjar per labsncia de restes que indiquen aquestes operacions en linterior. En resum, es tracta dun sistema agrcola basat en una
agricultura extensiva de cereals que va fer possible la introducci de laladre, complementada per una
agricultura intensiva dhort.
El grup domstic. Els homes i les dones que habitaren el llogaret
Analitzem ara el grup domstic que habit la Lloma de Betx, ents com un grup social que comparteix
una srie dactivitats vinculades al manteniment i la cura de la vida diria, i que no pot ser estudiat com
una unitat social homognia. La vinculaci de la dona a la vida domstica, a partir de les tasques de tenir
cura i donar suport, saccepta de bestreta, encara que diversos estudis antropolgics i sociolgics mostren tamb que, en moltes societats, individus dinteressos diferents en gnere i en edat mantenen unes
prctiques de relaci comunes orientades a satisfer les necessitats bsiques de manteniment o de reproducci social, i que aquestes prctiques de relaci es palesen en els espais viscuts diriament o en
espais de la vida quotidiana (Curi i Masvidal, 1998: 229).
Hem de considerar igualment que es tracta dun grup social les bases econmiques del qual sn
lagricultura i la ramaderia, per la qual cosa el ritme de canvi de les seues activitats de manteniment havia
de ser cclic i flexible. El temps cclic s el que regiria la vida quotidiana dels grups del passat i tamb dalgunes societats actuals no occidentals, sobretot dels grups que tenen una base econmica agrcola i
ramadera, que tenen com a unitat de temps especialment el cicle, ja siga vital, anual, estacional o diari
(Curi i Masvidal, 1998: 232).
En el cas del jaciment que ens ocupa, ens trobem davant una comunitat camperola; per qu
podem dir sobre els homes i les dones que van habitar el llogaret? En relaci amb el que significa el
poblament de lEdat del Bronze en terres valencianes, sha parlat en ocasions de comunitats amb una
estructura social fortament jerarquitzada. La complexitat observada en les infraestructures dalguns
poblats reflectia lexistncia duna estructura social capa dorganitzar els treballs de construcci i manteniment; i la informaci del registre, quant a les dimensions i la funcionalitat dels assentaments, permetia plantejar la hiptesi dun territori jerarquitzat (Gil-Mascarell, 1995). Lalternativa danlisi des de la perspectiva terica de lArqueologia Social i des de pressupostos materialistes (Jover, 1999) planteja una
hiptesi que defensa la consolidaci del tipus de vida camperol entre el final del III millenni i linici del II
aC, a partir de lexistncia dunitats dassentament de poca grandria i de carcter familiar extens, amb
relacions dadhesi o filiaci entre elles. I, ms recentment, Gmez Puche (2004) ha presentat una nova
hiptesi dins del marc teric de lArqueologia Social, adoptant conceptes dels corrents materialistes com
ara explotaci i conflictivitat social, derivades dels processos de jerarquitzaci i desigualtat. Lautora proposa una estructura social en forma de grups sedentaris jerarquitzats, un mode de vida agrcola camperol en qu la famlia s el nucli bsic dorganitzaci socioeconmica; considerant que encara no shan
114
establit, entre les formacions socials, relacions clares dexplotaci i subordinaci que ens permeten parlar de formacions preclassistes, ni tampoc de classes socials, per la qual cosa serien formacions en qu
el pes de les relacions de parentiu i entre llinatges continuaria essent gran; grups segmentaris jerarquitzats amb prctiques econmiques determinades basades en una agricultura cerealstica extensiva i una
explotaci ramadera intensiva.
Aprofundint un poc ms en el tema, la interpretaci del registre arqueolgic ens parla, en efecte,
duna comunitat camperola amb un nucli estable i redut de poblaci que recorda, salvant la distncia
cronolgica, el model dels poblats de la cultura Castrea Astur estudiats per Fernndez-Posse (2000),
sobretot en la seua definici de la unitat domstica, a travs de la definici del grup familiar que permet
lestructura interna dels castros. La unitat bsica destudi s la famlia, i les famlies camperoles es caracteritzen per ser productores i consumidores del seu propi treball, s a dir, lobjectiu del seu treball s el
consum propi, essent la seua m dobra exclusiva tots els seus membres,
sense distinci dedat o de sexe. El
protagonisme de la dona en els treballs del camp i en la vida de la comunitat s valorat generalment, per lactivitat dins de la unitat de producci
familiar seria paritria per a home i
dona. No obstant aix, no hem de
confondre la importncia de la dona
en la unitat de producci, consum i
reproducci amb el seu accs a lestructura de poder, ja que es tracta
duna activitat que es realitza dins de
Fig. 7: Reconstrucci de lespai interior de lhabitaci I.
lesfera domstica, en paritat amb

unes altres que tradicionalment se li atribueixen, com ara el teixit o la transformaci daliments.
Fernndez-Posse apunta que la tradici antropolgica considera la introducci de laladre com el
moment del pas de la dona horticultora a lhome agricultor, per, en la seua opini, no sembla concloent que la dificultat del treball de llaurada fra la causa de la separaci de la dona daqueixa activitat,
tant per la grandria de les parcelles, com per la lleugeresa dels sls, el mateix tipus daladre i la presncia danimals de tir, per la qual cosa s raonable pensar que es tractaria dun treball compartit. I el
mateix amb la ramaderia, si tenim en compte que el registre arqueolgic contradiu una ramaderia masculina. Els estudis zooarqueolgics revelen una ramaderia de carcter acusadamente domstic i amb
bona compensaci entre laportament calric a la dieta i laprofitament de productes secundaris, entre
els quals destaca la llana; la producci pecuria hi apareix en simbiosi i complementarietat amb lagrria. Arguments que podrien ser vlids per a la Lloma de Betx (Fig. 7).
115
Conclusions
Encara que de forma breu, volem fer esment daquelles lnies dinvestigaci en qu diferents autores
treballen des de fa ja diversos anys, sumant esforos, experincies i resultats. Servesca dexemple el
reconeixement de la presncia de les dones en diferents activitats tradicionalment associades al
gnere mascul, com la indstria ltica. M. Snchez Romero (2000) assenyala la dona com a productora i usuria dtils de pedra tallada en el jaciment de Los Castillejos de Montefro (Granada), argumentant que entre lutillatge ltic se sol destacar aquell referit a activitats marcadament masculines,
com la caa o la guerra, a pesar que la majoria de la tipologia ltica est dedicada al treball de la fusta
o la pell, al treball de la cermica, a la producci daliments, o siga activitats de manteniment en general, per qu tals objectes pogueren haver estat fabricats i/o utilitzats per dones. Lautora reivindica aix
el fet que els espais sn compartits i que els dos sexes realitzen tasques digual importncia econmica. Incluso si admitieramos que en
algunas sociedades prehistricas las
mujeres no fabricaron o usaron tiles,
sera insostenible deducir que las
actividades econmicas desarrolladas por las mujeres no influyeron en
las decisiones sobre la produccin,
uso y desecho de la tecnologa de los
hombres. Por otra parte es tan amplio
el abanico de trabajos y situaciones
en las que la mujer debi utilizar tiles
de piedra que podra parecer absurdo el negarlo, situaciones que van
Fig. 8A: Campanya de 2003. Enterrament localitzat als quadres G-H/13-14. Reconstrucci.
Infografia dA. Snchez Molina.
desde cortar carne, recoger cereal,

trabajar la piel, tatuar, cortar el pelo o,
incluso, cortar el cordn umbilical de
un recien nacido (Snchez Romero, 2000: 101). I altres perspectives semblants danlisis arreplegades en el volum Arqueologa y Gnero, editat per M. Snchez Romero (2005), amb exemples de
P. Gonzlez Marcn i M. Picazo Gurina, en relaci a la quotidianitat com a objecte dinvestigaci histrica i a levidncia arqueolgica dall quotidi en el cas concret del jaciment de Can Roqueta
(Sabadell, Barcelona); de S. Montn, sobre prctiques dalimentaci, cuina i arqueologia; de L.
Colomer, sobre la fabricaci de cermica argrica; de T. Orozco, sobre lutillatge ltic polimentat, i de
M. Snchez i A. Moreno Onorato, sobre la producci metallrgica a Pealosa (Baos de la Encina,
Jan).
Si b lArqueologia ens aporta noms determinats recursos dinterpretaci, no per aix hem de
renunciar a conixer el procs histric i el seu desenvolupament, els perqus i les causes dels canvis
116
i de la seua perduraci, i per a aix no cal anar a la individualitat ni pretendre sexuar els treballs o els
instruments. Altres perspectives danlisis es presenten, i aix, en opini dA. Vila (2002), si volem veure
diferncia en les activitats realitzades, en la distribuci del producte, en laccs als recursos, o si hi
havia consum diferencial, hem de recrrer als cossos dels/les subjectes, als soterraments. O siga,
recrrer a les restes humanes per a veure si hi ha diferncies en relaci a laccs als bns i a les condicions de vida; constatar si shi van produir mancances fsiques, malalties, traumatismes; la presncia o no daixovar; el treball invertit en la preparaci de la tomba, etc. (Vila, 2002: 339). s poc el que
podem aportar sobre la presncia dinhumacions diferencials en els jaciments valencians, donada lescassetat de soterraments ben documentats, almenys pel que fa als poblats de la Cultura del Bronze
Valenci (Mart, de Pedro i Enguix, 1995); a ms a ms, els aixovars hi sn quasi inexistents, malgrat
lexistncia de xarxes dintercanvi, com ho proven determinades matries primeres i elements de prestigi com ara els objectes metllics,
les cermiques decorades o els
botons divori, presents en el jaciment
que ara ens ocupa. I de la troballa,
fins a ara, de dos soterraments
humans, ambds masculins i sense
cap tipus daixovar; un dells en posici primria (Fig. 8A-8B) i laltre
secundari (de Pedro, 2005), lestudi
osteoarqueolgic dels quals es troba
encara en fase de realitzaci per M
Paz de Miguel (e.p.).
Conscients de les mancances
del nostre treball, hem tractat doferir
una nova lectura de les dades aporta-
Fig. 8B: Campanya de 2003. Enterrament localitzat als quadres G-H/13-14. Reconstrucci.
Infografia dA. Snchez Molina.
des per un jaciment singular com s la

Lloma de Betx. Es tracta tan sols dun avan realitzat des de la perspectiva de lArqueologia del Gnere
tot reavaluant-ne levidncia arqueolgica existent, revisant-ne interpretacions anteriors i aplicant-hi la
metodologia necessria per a trobar en el registre arqueolgic dades que es puguen correlacionar de
forma unvoca amb activitats i presncia de dones, dacord amb la nostra voluntat de fer-les visibles, tal
com ho expressava P. Gonzlez Marcn: No obstante, el problema de base estriba en lo que Ruth
Tringham (1991) defina en cmo dar cara a los restos arqueolgicos, cmo reconocer en ellos seres
humanos diferenciados que permitieran interpretar sus lugares y niveles de cooperacin o de conflicto.
Ciertamente, el registro arqueolgico no permite ese reflejo ms all, como mucho, de los humanos fosilizados que encontramos, desde el Pleistoceno hasta el mundo clsico, en enterramientos o en representaciones iconogrficas... (Gonzlez Marcn, 2000: 15). De manera que, almenys en el nostre cas i
117
dacord amb aquesta autora, ens hi resta molt per fer: desenvolupant noves estratgies dinvestigaci,
creant esquemes de categoritzaci, discutint les bases epistemolgiques que fonamenten les interpretacions histriques convencionals, abordant aspectes de les vivncies histriques de dones i homes que
enriquesquen la complexitat dels discursos, desenvolupant procediments analtics que facen visibles relacions i interconnexions abans ocultes i, tamb, cercant dades que illustren altres activitats, altres treballs,
altres vivncies (Gonzlez Marcn, 2000: 15).
Bibliografia
BARDAVIO, A.; GONZLEZ MARCN, P. (1996): La vida quotidiana a la Prehistria. Lestudi de les activitats de manteniment. Balma, 6, pp.716.
CONKEY, M.W.; SPECTOR, J.D. (1984): Archaeology and the study of gender. In M. Schiffer (ed.) Advances in Archaeological Method and
Theory, 7. Academic Press. New York, pp. 1-38.
CONKEY, M.W.; GERO, J.M. (1991): Tensions, Pluralities, and Engendering Archaeology: An Introduction to Women and Prehistory. In
Engendering Archaeology: Women and Prehistory. Basil Blackwell. Oxford, pp. 3-30.
CURI, E.; MASVIDAL, C. (1998): El grup domstic en Arqueologia: Noves perspectives danlisi. Cypsela, 12, Girona, pp. 227-236.
DE PEDRO, M.J. (1998): La Lloma de Betx (Paterna, Valencia). Un poblado de la Edad del Bronce. Trabajos Varios del S.I.P., 94, Valncia.
DE PEDRO, M.J. (2005): LEdat del Bronze al nord del Pas Valenci: Hbitat i Territori. Cypsela, 15, Girona, pp. 103-122.
FERNNDEZ-POSSE, M. D.(2000): La mujer en la Cultura Castrea Astur. Arqueologa Espacial, 22, Revista del S.A.E.T., Teruel, pp. 143160.
GERO, J.M.; CONKEY, M.W. (EDS.) (1991): Engendering Archaeology: Women and Prehistory. Basil Blackwell. Oxford.
GILCHRIST, R. (1999): Gender and Archaeology. Contesting the past. Routledge. New York.
GIL-MASCARELL, M. (1995): Algunas reflexiones sobre el Bronce Valenciano. Saguntum-PLAV, 28, Valncia, pp. 63-74.
GMEZ PUCHE, M. (2004): Estudio de las formaciones sociales de la Edad del Bronce en el Pas Valenciano: Una propuesta terica. La
Edad del Bronce en tierras valencianas y reas limtrofes, Villena-Alacant, pp. 99-105.
GONZLEZ MARCN, P. (2000): Mujeres, espacio y arqueologa: una primera aproximacin desde la investigacin espaola. Arqueologa
Espacial, 22, Revista del S.A.E.T., Teruel, pp. 11-21.
HASTORF, C. (1991): Gender, space, and food in prehistory. In Engendering Archaeology: Women and Prehistory. Basil Blackwell. Oxford,
pp. 132-159.
JOVER, F. J. (1999): Una nueva lectura del Bronce Valenciano. Publicaciones de la Universidad de Alicante.
MART OLIVER, B.; DE PEDRO, M.J.; ENGUIX, R. (1995): La Muntanya Assolada de Alzira y las necrpolis de la Cultura del Bronce Valenciano.
Saguntum-PLAV, 28, Valncia, pp. 75-91.
MONTN, S. (2000): Las mujeres y su espacio: una historia de los espacios sin espacio en la Historia. Arqueologa Espacial, 22, Revista
del S.A.E.T., Teruel, pp. 45-59.
PALLARS, M. (2000): Gnero y espacio social en arqueologa. Arqueologa Espacial, 22, Revista del S.A.E.T., Teruel, pp. 61-92.
PREZ JORD, G. (1998): Estudio paleocarpolgico de la Lloma de Betx, Paterna, en DE PEDRO, M. J. (1998), pp. 239-245.
SNCHEZ ROMERO, M. (2000): Mujeres y espacios de trabajo en el yacimiento de los Castillejos (Montefro). Arqueologa Espacial, 22,
Revista del S.A.E.T., Teruel, pp. 93-106.
SNCHEZ ROMERO, M. Ed. (2005): Arqueologa y Gnero. Universidad de Granada.
SANCHIS, A.; SARRIN, I. (2003): Restos de cnidos (canis familiaris ssp.) en yacimientos valencianos de la Edad del Bronce. Archivo de
Prehistoria Levantina, XXV, Valncia, pp. 161-198.
SARRIN, I. (1998): Clasificacin preliminar de la fauna de la Lloma de Betx, Paterna, en DE PEDRO, M. J. (1998), pp. 247-260.
TRINGHAM, R. (1991): Households with Faces: The Challenge of Gender in Prehistoric Architectural Remains. In Engendering Archaelogy:
Women and Prehistory. Basil Blackwell. Oxford, pp. 93-131.
TRINGHAM, R. (2000): Lugares con gnero en la Prehistoria. Arqueologa Espacial, 22, Revista del S.A.E.T., Teruel, pp. 187-221.
VILA, A. (2002): Viajando hacia nosotras. Revista Atlntica Mediterrnea de Prehistoria y Arqueologa Social, Vol. V, Cdiz, pp. 325-342.
118
MATERNITATIPREHISTRIA:
PRCTIQUES DE REPRODUCCI, RELACI I SOCIALITZACI
MARGARITA SNCHEZ ROMERO
Universitat de Granada
Introducci
La maternitat ha estat considerada com un dels elements definidors de les dones al llarg de la histria
de manera que, en nombroses ocasions, la seua capacitat reproductiva ha estat lelement fonamental
en la construcci de la seua identitat de gnere; les dones en edat reproductiva i les que no hi estan,
les que tenen fills i les que no en tenen, sn considerades diferentment, de manera que les seues responsabilitats, la seua autoritat, el seu poder i el seu prestigi van transformant-se al llarg del temps
(Crown, 2000:17) i aquests canvis repercuteixen en la forma en qu manifesten la seua identitat mitjanant el vestit o els ornaments (Childs, 1991; Sorensen, 1997).
No obstant aix, en poques ocasions aquest debat ha tingut en compte que la reproducci suposa per a les dones treball, experincies, coneixements, modificaci dels seus cossos, relacions i sentiments. El nostre propsit s analitzar com sha conceptualitzat les dones i mares de la prehistria des
del present, desmentint moltes de les idees preconcebudes que es tenen sobre elles i intentant reconixer les prctiques maternals i el seu reflex material en el registre arqueolgic de les poblacions prehistriques.
Per a aix hem de tenir en compte que la maternitat s una construcci cultural com tantes altres
experincies socials i, com elles, s susceptible de ser redefinida i renegociada constantment, tant en
el discurs pblic com en el privat. La crrega ideolgica que sustenta la maternitat s fluida i senquadra dins de les canviants realitats socials, econmiques i poltiques (Wilkie, 2005:1). Els individus infantils suposen un recurs la transformaci reeixida del qual en adults assegura la reproducci no noms
biolgica, sin tamb social, dels grups humans; per tant, conixer com sn alimentats, socialitzats i
ensenyats, i com es construeix i interpreta socialment la maternitat, pot ser una gran font dinformaci
sobre aquestes societats.
119
ALGUNES REFLEXIONS SOBRE EL CONCEPTE DE MATERNITAT

La definici i evoluci del concepte de maternitat
s noms a partir dels moviments revolucionaris que se succeeixen a Europa a partir de la darreria del
XVIII
i de les seues elaboracions ideolgiques i filosfiques, quan la maternitat comena a ser definida
com quelcom que supera lestrictament biolgic; sn els textos de Rousseau els que contribueixen de
manera evident a la formaci del concepte modern de maternitat. Dins de lambient illustrat, afirma que
les dones dedicades a ser mares i esposes ideals serien considerades, en termes de treball i daportaci a la societat, tan importants com els homes, ja que la capacitat procreadora de les dones les identifica i les sublima; encara que immediatament desprs reconeix que les reprimeix i les inhabilita per a
realitzar altres activitats (Rousseau, 1762, ed. 1990). Per a aquest autor, els processos biolgics duen
les xiquetes a convertir-se en mares de manera inexorable, de manera que en el seu procs educatiu
sha de prestar especial atenci a la seua preparaci per a la maternitat, un procs formatiu que no t
parallel en leducaci masculina (Kaplan, 1992:20).
Durant el XIX, amb aquests pressupsits assentats, sinstitueix el terme instint maternal i es reafirma
la necessitat de les dones de ser educades per a la maternitat; la criana de xiquets s considerada,
com la tasca natural de les dones en les seues llars, per alhora es corrobora el requisit de preparaci
i formaci per a portar-la a terme. Comena llavors una proliferaci de literatura sobre la cura dels xiquets
que contribueix al desenvolupament duna professionalitzaci o vocacionalitzaci de la maternitat i
una intensificaci de la legislaci que restringeix el treball infantil i amplia lescolaritzaci obligatria, prolongant aix el perode de dependncia de la mare. Si durant aquests moments la literatura sobre la cura
dels xiquets t un mats religis i est dedicada primordialment a illustrar les dones de la classe mitjana
sobre la cura moral i espiritual dels individus infantils, la industrialitzaci i les pobres condicions sanitries de principis del
XX
van motivar una literatura de consells maternals centrada en la formaci de les
mares treballadores perqu procurassen el benestar fsic dels fills; la responsabilitat de la cura daquests
es va convertir en la tasca estelar de la mare moderna, mitjanant aquestes publicacions lestat recomanava a les mares ignorar els consells de familiars i amigues i seguir els preceptes cientfics dels metges sobre la maternitat i la cura (Arnup et al., 1990: xx), intentant desvincular les mares de les experincies daltres dones.
En el transcurs del segle passat, el concepte de maternitat ha experimentat canvis constants i
rpids que sinauguren amb la incorporaci de les dones com a fora de treball durant la Primera
Guerra Mundial, el desenvolupament del moviment sufragista i la primera onada dalliberament femen durant els anys 20. Aquests moviments es reflecteixen en un major nombre de dones com a
receptores deducaci superior, i en termes reproductius suposa un augment del nombre de dones
sense fills (Kaplan, 1992:19). Aquest fet s acompanyat, a ms, duna progressiva importncia de
lobstetrcia i la ginecologia, copades per metges homes, i per una prdua dautoritat de les prctiques de les comares a travs del desenvolupament duna cincia i duna professi dins de la medi-
120
cina, en la qual les dones estaven excloses i relegades en el seu paper habitual dins del part. En
moltes ocasions, aquests canvis responen a les demandes de les dones de la millor cura possible
durant el part, per a procurar un ambient ms segur per a la mare i el nad (Lewis, 1990:1); per
exemple, la medicalitzaci del part va fer que a poc a poc es desplaara des de la casa a lhospital, fet que va reduir les taxes de mortalitat infantil i maternal, que eren alarmantment elevades a la fi
del
XIX
i la primeria del
XX,
sobretot als suburbis de les ciutats industrialitzades, amb unes condicions
higienicosanitries pauprrimes, en les quals la mortalitat arribava al 75% del total de naixements
(Arnup et al., 1990:XVI).
Desprs de la Segona Guerra Mundial, els moviments dalliberament femen dels anys 60 donen
escac a moltes institucions i formes dorganitzaci social, entre elles la de la famlia nuclear, i es creen
les bases necessries perqu a partir de la dcada dels 80 es desenvolupen tot un seguit davanos
no noms tecnolgics (la inseminaci artificial, la fecundaci in vitro o fins i tot les mares de lloguer), sin
tamb socials (laugment de famlies monoparentals, nous mecanismes dadopci o el reconeixement
de parelles homosexuals) que han canviat de manera evident com sentn el desenvolupament de la
maternitat i dels processos reproductius.
A causa de la importncia central de tenir xit en la criana dels individus infantils en qualsevol
societat, la maternitat ha estat el centre de preocupacions i debats diversos en la investigaci feminista
(Wilkie, 2003:2). Les principals controvrsies shan centrat en qestions relatives a si est biolgicament
predeterminat que sn les dones les curadores primries dels individus infantils, han fet referncia a ls
de la maternitat com una forma de repressi de les dones de manera transcultural o han elaborat crtiques a un concepte de maternitat essencialista que defineix les dones (i la feminitat) per la seua capacitat de produir i criar els fills com a fenomen natural i inevitable, de manera que les dones que manifesten el seu desig de no tenir fills han estat vistes com desviades o deficients en la seua identitat femenina (DiQuinzio, 1999:XIII).
No podem oblidar que els conceptes centrals de la teoria feminista que inclouen el sexe, el gnere, el cos, el desig, la conscincia, lexperincia, la representaci, lopressi, la igualtat o la llibertat
estan implicats en lanlisi de la maternitat des de les diferents perspectives feministes (DiQuinzio,
1999; Mazzoni, 2002). La conceptualitzaci de la maternitat ha passat per diverses fases dins del
moviment feminista; des de posicions que argumentaven que la maternitat estava en la base i justificava el paper subordinat de les dones en la societat pel fet que s lexperincia en qu pateixen ms la
tirania de la naturalesa, la biologia i/o el control per part dels homes (DiQuinzio, 1999:IX) fins a un pensament que assenyala a la maternitat com una opci de les dones ms que com una obligaci
(Magalln, 2001:124) i que forma part de la seua prpia identitat. A suposa que es considere el fet
de la maternitat, no com un obstacle per al desenvolupament personal, sin com un fet de gran importncia i pel qual sexigeix la reorganitzaci dels espais i del ritme de la societat per a adaptar-los plenament al desenvolupament daquesta.
121
Alguns apunts sobre concepte i estudi de les prctiques maternals en la literatura arqueolgica
La preocupaci pels estudis sobre dones, individus infantils, relacions de gnere, sexe o sexualitat hauria dhaver incls duna manera natural el concepte de maternitat en arqueologia; es podria pensar que,
pel fet que s una activitat transhistrica i transcultural socialment construda i amb una importncia crucial en larticulaci de les relacions de gnere, ha estat un element crucial en els diferents debats relatius al gnere i a larqueologia. No obstant aix, exceptuant els treballs dalgunes autores (Bolen, 1992;
Beausang, 2000; ODonnell, 2004; Wilkie, 2003:5), generalment la maternitat s absent daquests
debats, com han posat de manifest algunes investigadores (Bentley, 1996:23). La naturalitzaci i la creena de la immobilitat en el desenvolupament de les prctiques maternals i el no reconeixement dels
xiquets i xiquetes com a components plens de la societat, junt amb lescassesa deines metodolgiques
adequades (Snchez Romero, e.p. a), han contribut a la manca dinvestigaci sobre la maternitat prvia als canvis referits a partir de la darreria del
XIX,
de manera que els coneixements histrics que tenim
previs a aquestes dates sn encara escassos i en la seua major part descriptius (per exemple, Pringle,
1990; Meskell, 1999; Caballero, 2000).
A pesar daix, s molt interessant destacar que en la literatura arqueolgica del nostre pas el tema
de la maternitat i la reproducci ha provocat, durant les darreres dcades, lestabliment dinteressants
hiptesis sobre comportament hum i sobre les experincies i treballs de les dones. Almudena
Hernando, en els seus diferents estudis sobre la identitat de les dones (Hernando, 2001; 2005), posa
de manifest com la maternitat ha estat utilitzada per diferents autors per a justificar biolgicament la identitat daquelles a travs dels vincles creats i de les relacions de dependncia establides. No obstant aix,
aquesta investigadora situa lorigen daquest tipus didentitat en les conseqncies derivades de la prdua de mobilitat a causa de les constants cures que requereixen les criatures humanes. Aquestes criatures sn les ms febles del regne animal, per tal com la prolongaci del temps de creixement, que es
va produir en el gnere Homo fa uns dos milions i mig danys, va significar la prolongaci del perode
fetal a vint-i-un mesos, encara que solament nou sn intrauterins, convertint-nos en ssers completament depenents, dedicats, bsicament, a permetre que el nostre cervell arribe a la meitat de la grandria que tindr en la vida adulta (Domnguez Rodrigo, 1996:157). s aqueixa necessitat de cura per part
dels individus infantils la que provoca la reducci de la mobilitat de les dones, articulant noves formes
dentendre el temps i lespai i marcant de manera molt subtil les primeres desigualtats (Hernando, 2005).
Per la seua banda, M. ngeles Querol ha enunciat el model dampliaci del comportament maternal a la resta del grup (Querol, 2005). Els homnids de lfrica oriental de fa uns dos milions danys estaven exposats, en un hbitat de plana oberta, a perills que noms van poder superar a travs de la reorganitzaci de les relacions socials del grup de manera que els diferents individus se sentissen cohesionats a travs de la cooperaci entre ells i del repartiment de tasques defensives (Domnguez Rodrigo,
1994:123-125). Per a M. ngeles Querol, aquesta cooperaci i aquests mecanismes de solidaritat
podrien tenir el seu origen en les relacions socials ms evidents, que sn les maternals i que comporten socialitzaci, transmissi del coneixement, cura de laltre, etc. La propagaci, a travs de diversos
122
mecanismes, daquests comportaments seria una de les claus de lxit i de la supervivncia daquests
grups (Querol, 2005).
Per altra banda, des de les perspectives marxistes feministes sha analitzat amb profunditat la
reproducci biolgica des de les teories de la producci de la vida social, posant lmfasi en els treballs de producci de cossos i de manteniment de subjectes i dobjectes, mitjanant els quals no
noms es creen cossos sexuats imprescindibles per a la reproducci social del grup, sin que tamb
es cuiden, satenen i se socialitzen aquests individus (Balaguer i Oliart, 2002; Sanahuja, 2002; Escoriza
i Sanahuja, 2005).
LANLISI DE LES PRCTIQUES MATERNALS EN EL MARC DE LES SOCIETATS DE LA
PREHISTRIA
Plantejaments terics i metodolgics
Si, com venim reiterant, la maternitat s una prctica socialment construda i, per descomptat, no defineix essencialment les dones, hem de preguntar-nos fins a quin punt sn les dones les niques que
poden exercir les prctiques maternals. s clar que existeix una maternitat biolgica i una maternitat
social que poden ser ocupades per la mateixa persona o per persones distintes (Bolen, 1992:49). Els
mecanismes reproductius certament necessiten dels cossos de les dones perqu es puga produir lembars i el part, i a s un fenomen universal; ara b el que ocorre al xiquet o a la xiqueta una vegada
ha deixat lter matern comporta mltiples possibilitats, fins i tot s distinta la manera com les dones
experimenten la maternitat, precisament perqu s una construcci cultural. Ambds fets sn influts per
significats socials, econmics, culturals, poltics, psicolgics i personals (DiQuinzio, 1999). No obstant
aix, creiem poder afirmar que en les societats prehistriques les prctiques maternals van ser desenvolupades, en la major part de les ocasions, i almenys durant els primers anys de vida de lindividu infantil, per les dones, a causa del fet fonamental que constitueixen les necessitats alimentries dels xiquets.
En la nostra opini, hem danalitzar les prctiques maternals des duna perspectiva que incloga tots
els arguments esmentats amb anterioritat, s a dir, que comprenga els mecanismes biolgics inherents
a la maternitat, per que entenga que les prctiques maternals sn construdes i que interprete tot aix
dins del marc que suposa la subjectivitat individualista de les dones, rescatant i considerant determinats
aspectes culturals relacionats amb la maternitat per sense fer-los necessaris per al desenvolupament
de la vida de les dones (DiQuinzio, 1999:XVI). Per a aix ha estat imprescindible utilitzar el concepte de
gnere en la nostra anlisi, una classificaci molt til per a lestudi de les dones per tal com, en referirnos a una categoria socialment i culturalment construda, les deslliga de comportaments naturals i
essencials. El gnere, i les relacions que sestableixen a travs daquesta categoritzaci, no tenen una
forma nica, sin que canvien, es negocien i sexpressen de manera distinta no noms entre diferents
cultures sin tamb en una mateixa cultura a travs del temps (Snchez Romero, e.p. b). Aquesta distinci entre els fets biolgics i la construcci del gnere permet que evidentment es reconeguen els fac-
123
tors biolgics, per exemple, el fet que existesquen dos tipus de productors de cllules necessries per
a la fecundaci, per permet rebutjar la idea que les dones estan naturalment cridades a la maternitat
(Rivera, 2003).
s en lestudi de les prctiques de cura i en la socialitzaci dels individus infantils on la investigaci sobre les prctiques maternals resulta ms atractiva, ambds treballs poden ser emmarcats dins de
les activitats de manteniment (Picazo, 1997; Snchez Romero, e.p. b) en les quals resten incloses activitats relacionades amb la producci, lemmagatzematge, la cura, o els conceptes vinculats al reemplaament generacional i la infncia que impliquen relaci entre individus. A s de vital importncia, perqu els llaos existents en aqueixa reciprocitat impliquen la creaci duna esfera en qu els individus
infantils aprenen a ser, a sentir, a desenvolupar les seues habilitats, a ser inclosos com a membres del
grup i a conformar la seua prpia identitat (Snchez Romero, 2004: 378).
Tanmateix, lestudi de les prctiques maternals en les societats prehistriques sha vist condicionat
per diversos factors; a la manca destratgies metodolgiques assenyalada anteriorment hem dunir el
fet, duna banda, que sn prctiques normalment relacionades amb el treball femen, marcat per la seua
escassa valoraci deixant de costat el que comporta per a les dones (Snchez Romero, e.p. c); per a
ms hem de tenir en compte un altre factor important en lestudi de la maternitat: en moltes ocasions
sha ents que hi ha certes activitats o certs treballs que no canvien, que romanen esttics i inalterables,
siguen quines siguen les condicions que els envolten, i en aquest mbit shan introdut amb massa freqncia les activitats denominades de manteniment, a pesar que, precisament per estar relacionades
amb la vida quotidiana i els vincles de relaci social que es generen al voltant, resulten bsiques per a
entendre les dinmiques de qualsevol comunitat humana (Gonzlez Marcn et al., e.p.).
Lanlisi de les prctiques maternals a travs del registre arqueolgic
La gestaci i el part
El registre arqueolgic, els textos escrits i les observacions etnogrfiques ens proporcionen abundant
informaci sobre les prctiques maternals relacionades amb el procs de gestaci i de part i amb les
cures que es proporcionen als individus infantils arran del seu naixement. Un dels elements ms recurrents i significatius referits a les dones sn les idealitzacions dels seus cossos relacionant-los quasi
exclusivament amb la seua capacitat reproductiva. Les imatges femenines ms populars de la prehistria i que constitueixen les primeres representacions del cos hum sn les venus que apareixen en gran
part dEuropa. Aquestes representacions sobre diversos suports han estat un dels mecanismes ms utilitzats des del present per a configurar i crear estereotips sobre el paper de les dones en les societats
del passat (Snchez Romero, e.p. c), per a la construcci, la justificaci i la transmissi didees sobre
els papers femenins i masculins dins de les societats prehistriques (Masvidal i Picazo 2005:15). No
obstant aix, aquestes representacions femenines no presenten tanta homogenetat com en principi es
podria suposar; el perode temporal tan ampli en el qual es documenten, fa entre 25.000 i 12.000 anys,
124
la seua extensa distribuci espacial des de Sibria fins a la Pennsula Ibrica, les seues variades circumstncies daparici, b en contextos domstics, b amagades en coves i balmes o b dipositades
en llocs dhabitaci a laire lliure, la diversitat de materials, a ms de la pluralitat de cossos de dona representats, fan que cada vegada es proposen ms alternatives a la idea universal de representaci de la
deessa-mare (Dobres, 1992; Duhard, 1993; Masvidal i Picazo, 2005; Nelson, 1993; Rice, 1981; Rusell,
1993; McDermott, 1996). En la nostra opini, s evident que la presncia de figuretes s indicativa duna
categoria femenina culturalment reconeguda i emfasitzada (Snchez Romero e.p. c), per noms en
alguns casos representen dones en els diferents moments del procs reproductiu; incloses en aquest
grup nicament la figura de Grimaldi correspondria al model dacumulaci de greix conegut com esteatopgia i noms quatre, les representacions de Lespugue, de Willendorf, de Gagarino i la citada de
Grimaldi, tenen proporcions extremes (Bahn i Vertut, 1999); daltra banda, lescultura
XIII
de Kostenki
(Rssia) ha estat interpretada com una dona embarassada a punt de parir. Tamb en aquest context del
reconeixement de la capacitat reproductiva de les dones shan dinterpretar les representacions de smbols sexuals femenins que apareixen gravats en les parets de coves i balmes durant el Paleoltic Superior
en tota la Dordonya, com les de vulves documentades a Abri Castanet (Delluc i Delluc, 1991), La
Ferrassie (Leroi-Gourhan, Delluc i Delluc, 1995), Cazelle (Aujoulat, 1996), La Font-Bargeix (Barriere,
Carcauzon, Delluc i Delluc, 1990), La Cavaille (Delluc i Delluc, 1991) o La Comarque (Duhard, Delluc i
Delluc, 1993). A la Pennsula Ibrica, hem dacudir a les figuracions rupestres llevantines per a trobar
dues dubtoses representacions de dones embarassades, les debatudes figures de lAbrigo de los
Chaparros (Albalate del Arzobispo, Terol) o de lAbrigo de la Higuera (Alcaide, Terol) (Beltran, 1989;
Beltran i Royo, 1994; Escoriza, 2002).
La informaci etnogrfica de qu disposem ens proporciona dades sobre els diferents llocs en qu
es produeixen els parts, sobre els diferents procediments i estris utilitzats per a donar a llum o sobre la
multitud de recursos medicinals susceptibles de ser utilitzats en tot el procs reproductiu. Entre aquests
ltims, trobem diverses espcies vegetals que poden haver tingut efectes hormonals directes sobre la
funci reproductiva humana, b usats com a anticonceptius, b com a avortius en un moment molt proper a la concepci o b com a remeis que ajuden en el desenvolupament normal de lembars i del part.
Ls daquestes plantes per les societats prehistriques noms pot ser inferit per mitj devidncies indirectes com ara la comprovaci de les propietats medicinales de les plantes, ls daquestes per part de
societats conegudes mitjanant letnografia o la seua utilitzaci establida de forma evident per societats
de lantiguitat de les quals disposem de testimoniatges escrits (Taylor, 1996:87).
Pel que fa al reconeixement de les qualitats medicinals, noms a principi del segle
XX
es van
comenar a explorar des de la medicina oficial les conseqncies en els cicles reproductius humans de
determinades plantes; controlar la menstruaci i alleujar els smptomes de la sndrome premenstrual,
actuar com a anticonceptius o avortius, etc., nhan estat alguns dels usos. No obstant aix, aquests
coneixements han estat en possessi de les dones al llarg del temps; aix est documentat en les tribus dels pujols de la zona nord de Tailndia, les quals posseeixen, segons els etnobotnics, un immens
125
arsenal de medicines relacionades amb la fertilitat, lembars, el part i la cura en les setmanes crtiques
immediates al part. Aquest mateix tipus de recursos estan documentats a lndia o a Sudamrica. Les
preparacions elaborades mitjanant aquestes plantes sn complexes, sadministren per diversos mitjans
i requereixen coneixements molt especialitzats referents a les dosis i a lestat fsic de les dones a les
quals sapliquen (Taylor, 1996:89).
La segona de les evidncies indirectes sobre s medicinal de determinades herbes, ens la proporciona el coneixement ginecolgic i obstetra que transmeten els textos grecs i romans, units a les restes
materials que trobem en el registre arqueolgic. Hipcrates, Sor o Dioscrides parlen en els seus textos de mtodes anticonceptius i avortius en els quals sutilitzaven la mirra o lartemisa (Taylor, 1996:89);
aquests coneixements seran arreplegats en tradicions posteriors, com succeeix amb El llibre damor de
dones, text escrit en hebreu possiblement al segle
XIII,
que cont un compendi de sabers en forma de
receptari sense a penes cap aportaci terica, i que dedica un apartat bastant extens a la cosmticaginecologia-obstetrcia. En aquesta secci shi descriuen una srie de mesures teraputiques, amulets,
ungents i remeis medicinals per mitj dels quals les dones podrien saber si serien capaces de concebre o no, esbrinar si estan embarassades, ajudar o augmentar la producci de llet materna, interrompre
o provocar lembars, triar el sexe del nad o ajudar en el part (Caballero, 2003).
En altres ocasions, la combinaci entre la informaci arqueolgica i les evidncies literries i iconogrfiques ens proporciona dades sobre rituals relacionats amb el procs reproductiu. Aquests rituals
no noms es refereixen a la gestaci i al part sin tamb a la concepci; estudis etnogrfics demostren que ls dobjectes votius relatius a la fertilitat sn el reflex de les pors socials de moltes dones a
la infertilidad a causa de les actituds negatives dalgunes societats tradicionals cap a les dones que no
conceben fills (Bolger, 1992: 153). A propsit daix sn molt destacables les tauletes hitites del segon
millenni ANE (Pringle, 1993), una petita collecci de textos escrits des del punt de vista mdic i concentrat en els rituals i els encanteris referents a les parteres. Aquests textos ens acosten als elements
rituals que han caracteritzat esdeveniments com ara lembars i el part; indicant-nos que no podem
limitar-nos a veure la gestaci i la lactncia com funcions naturals a les quals les dones estan perfectament adaptades. La depressi del sistema immunolgic durant lembars per a minimitzar el rebuig
del fetus (Ortner, 1998:88) o perodes de lactncia llargs units a nivells nutricionals baixos poden
collocar les dones en una posici de risc en les societats de lantiguitat, com ocorre en lactualitat en
determinades comunitats rurals de pasos en vies de desenvolupament (Martin, 2000: 281). Aquest fet
queda pals en les estadstiques i estudis antropolgics en qu es posa en evidncia lelevada mortalitat tant de les mares com dels nadons, podent arribar al 50% dels xiquets nascuts (Bolen, 1992:52)
i amb percentatges semblants per a les mares (Ortner, 1998:81), de manera que ls damulets, oracions i encanteris han estat mecanismes la prctica dels quals proporcionava certa tranquillitat i assossec a les dones i que no han de ser menyspreats.
Segons descriuen aquests textos hitites, la majoria de les persones especialitzades en aquest tipus
de rituals eren dones, les allusions a les quals estaven acompanyades de frases tipus la que sap dr-
126
gans interns o la que t habilitat per a tractar el part; les prctiques de les comares incloen rituals
antenatals, de preparaci de la mare i de previsi de la data del naixement mitjanant la utilitzaci possiblement doracles; durant el part, es recitaven versos mitolgics i se supervisava el ritual per a prevenir la presncia de dimonis, i desprs de linfantament es pronunciaven frmules mgiques per tal dassegurar la salut de la mare i del nad (Pringle, 1993). Tamb el mn egipci ens ha proporcionat dades
sobre els rituals i prctiques relacionades amb la maternitat i la procreaci (Meskell, 1999: 48; Roth,
2000) que ens mostren fins a quin punt sn experincies completament lligades a la comprensi i lelaboraci de creences i prctiques religioses.
En aquests textos tamb trobem la documentaci referida als estris relacionats amb el part; en la
major part de les ocasions, aquests es redueixen a tamborets de fusta i ganivets per a tallar el cord
umbilical (Pringle, 1993:132). Mentre que la identificaci de ls daquests ganivets s prcticament impossible, els tamborets per al part
sn fcilment identificables a causa de lobertura en forma de mitja lluna
que tenen en el seient. El seu s s conseqent amb la postura que
facilita el part a les mares, amb el cos en posici erecta ja siga asseguda, a la gatzoneta, agenollada o dempeus (Balaguer i Oliart, 2002:6163). Aquest objecte mobiliari est documentat en molts altres llocs i en
cultures diverses, des de les representacions neoltiques de Sesklo
(Talalay, 2000) fins al mn egipci (Meskell, 1999:100), i tamb estan
presents en les restes interpretades en relaci a rituals de fertilitat i naixement evidenciats en el jaciment de lEdat del Coure de KissonergaMosphilia a Xipre. En linterior duna fossa es van trobar un conjunt dartefactes, pedres trencades per laplicaci de calor i material orgnic en
una matriu darena i cendra. Entre els ms de cinquanta objectes dipositats deliberadament, mereixen especial atenci un vas cermic que
Fig. 1. Font: Bolger, D. L. (1992): The

archaeology of fertility and birth: A ritual
deposit from Chalcolithic Cyprus.
Journal of Anthropological Research, 48.
imitava una construcci calcoltica i huit figuretes cermiques entre les

quals destaquen representacions femenines, algunes assegudes en
tamborets a la gatzoneta, i una especialment representada donant a llum amb el cap dun xiquet emergint entre les cames (Fig.1) (Bolger, 1992:149).
El registre funerari i les anlisis paleoantropolgiques tamb sn fonts dinformaci sobre parts en
les societats prehistriques. Duna banda, i encara que s un mtode encara discutit, alguns antroplegs distingeixen el nombre de fills que una dona ha tingut mitjanant lestudi dels ossos plvics (Kelley,
1979; Ehremberg, 1989:60); per altra banda, mitjanant aquestes restes es t constncia del risc que
significa el part per a la vida de les dones i del mateix nad, complicacions durant el seu desenvolupament, hemorrgies o cures incorrectes desprs, que poden ser fatals (Scott, 1999:54; ODonnell,
2004:164). Exemples daquesta elevada mortalitat sn les restes ssies que ens mostren dones mortes durant el part, com lapareguda en el cementeri indi de Windower Site als Estats Units, datada apro-
127
ximadament fa entre uns 8.000 i uns 7.000 anys, i on la bona conservaci de les restes va permetre la
identificaci duna dona amb una bossa de tela entre les seues cames que contenia les restes dun neonat (Hamlin, 2001:121). Al jaciment de Beit Shamesh, a Israel, datat en el segle quart ANE, es va documentar la sepultura duna jove duns catorze anys amb lesquelet dun nad a terme ocupant la seua
rea plvica; la mort es va produir probablement perqu el cap del xiquet va ser incapa deixir a travs
de lestret canal de part; laparici de restes de cannabis cremat en la sepultura podria estar relacionada amb la seua inhalaci per part de la mare, ja que no noms actua com a calmant sin que a ms a
ms incrementa la fora de les contraccions uterines, com ha restat pals en la seua descripci en
papirs egipcis duns 1.500 anys ANE (Taylor, 1996); en altres ocasions es facilita la dilataci de lter a
partir de laplicaci de vapors herbacis (Balaguer i Oliart, 2002:70). A la Pennsula Ibrica, un dels exemples ms interessants s el duna dona duns vint anys morta durant un part
distcic en el jaciment argric del Cerro de las Vias (Mrcia) (Fig.2); la
sepultura mostra les restes de la mare i les del nounat situats encara en el
canal de part (Malgosa et al., 2004).
La documentaci etnogrfica que possem assenyala diverses possibilitats a lhora de situar espacialment els parts, en estructures dhabitaci dins de la unitat domstica, a laire lliure en llocs apartats o en estructures construdes allunyades de la poblaci. Cadascun daquests llocs
implica connotacions socials i ideolgiques del que significa lembars i el
moment del part en les diferents societats analitzades (Balaguer i Oliart,
2002:73), i en totes elles haurien de complir-se unes condicions que miniFig. 2. Enterrament de lEdat del
Bronze. Cerro de las Vias. Murcia.
mitzassen lestrs mediambiental. Algunes propostes suggereixen que les

balmes i coves van ser els llocs idonis per als parts durant el Paleoltic
Superior, per tal com van poder proporcionar un lloc amb les condicions
de temperatura i espacials escaients, de manera que moltes de les representacions femenines trobades a les parets daquestes balmes estarien relacionades amb aquests moments crtics i les seues
manifestacions rituals (ODonell, 2004). Lescassesa dobjectes que participen en el procs i la qualitat orgnica de la major part dels residus fan que siga prcticament impossible el reconeixement cert
daquests llocs.
Les prctiques dalimentaci i cura
Una vegada que lembars i el part han reeixit, comena un procs de llarga durada en el qual lindividu
infantil ha de ser cuidat, alimentat i socialitzat, la realitzaci de les prctiques comporta no sols una ingent
quantitat de treball en la majoria de les ocasions no reconegut (Snchez Romero, e.p. b), sin tamb
una srie de coneixements i avanos tecnolgics relatius al desenvolupament daquestes activitats. Els
individus infantils necessiten atenci constant durant els primers anys de vida i lxit de la realitzaci daqueix treball dacurament es reflecteix en la supervivncia dels individus que superen aqueixa etapa.
128
Lanlisi de les restes ssies dels individus infantils de la major part de les societats prehistriques
demostra que la seua defunci es va poder produir per dos conjunts de factors, causes endgenes,
infludes per les condicions abans o durant el part, i causes exgenes, derivades de la qualitat del medi
ambient postnatal (Snchez Romero, e.p. a). El tractament daquestes possibles causes de mort no
noms suposa laplicaci duna srie de cures i atencions sin que implicaria la comprensi adequada
dels smptomes, el suficient coneixement anatmic i lelaboraci i utilitzaci dels mitjans escaients de
curaci (Fregeiro, e.p.). A ms, aquests mecanismes estarien reforats amb la prctica dun altre tipus
de rituals, com els documentats a Deir el-Medina: a travs de sortilegis i amulets, els individus infantils
eren protegits del refredat com, del mal dull o de les mossegades de serps (Wileman, 2005:21).
Les evidncies de la cura que es t dels xiquets es manifesten tamb en multitud dobjectes especialment dissenyats per a la seua alimentaci, el transport i el vestit, per a proporcionar-los educaci,
socialitzaci i entreteniment. Possiblement un dels primers utensilis inventats i relacionats amb la cura
dels individus infantils sn els diferents dispositius en forma de sacs o bosses que usen les mares per
a transportar als seus fills, un dels artefactes de ms presncia en totes les
cultures, duna simplesa admirable i de fcil elaboraci. Es fabriquen en pell
danimals o altres txtils amb els quals es forma una espcie de bossa que
se situa sobre un dels muscles i colloca linfant o b a lesquena o b sobre
el pit de la mare, aquest utensili proporcionaria a ms el contacte amb ladult necessari per al complet desenvolupament emocional de lindividu
infantil (Smuts, 1997) i latenci a les necessitats alimentries dalletament a
demanda dels xiquets. Desgraciadament, a causa de les matries primeres
Fig. 3. Plaqueta de Gonnesdorf

(Alemanya).
amb qu es feien, sn molt difcils de contrastar en el registre arqueolgic

(Taylor, 1996:45), encara que nhi ha algunes representacions, com la que
mostra una de les plaquetes del jaciment paleoltic de Gonnesdorf (Alemanya) (Fig.3) que descriu una
cosa semblant (Snchez Romero, e.p. c). De totes maneres, la seua utilitzaci en diferents cultures en
el transcurs del temps, i sobretot en aquelles societats amb sistemes mbils semblants a les bandes de
caadors recollectors, podria indicar-nos que aquests artefactes pogueren ser utilitzats per les dones
en els seus moviments pel territori (Roosevelt, 2002:369).
Dins de les activitats de manteniment relacionades amb la cura (Fig.4), una de les de ms rellevncia pel que significa en termes de supervivncia de lindividu infantil s lalimentaci i ms concretament
els processos de lactncia i de desmamament. El pas que fan els individus infantils des de la seguretat
de la llet materna a un altre mn daliments mitjanant la ingesti de llet daportaci animal en les poblacions prehistriques hagu de ser un procs incert degut sobretot a les condicions mediambientals i
higienicosanitries daquests grups (Herring et alii, 1998: 425; Rihuete, 2002:44). En determinats grups
amb aquestes condicions insuficients, la retirada massa primerenca de la llet materna a un nad pot provocar-li diarrees i allrgies a daltres aliments, a causa del fet que els seus sistemes digestiu i immunolgic no estan totalment formats (Katzenberg et alii, 1996:178).
129
Per aquesta no s lnica conseqncia del desmamament per a aquestes poblacions, la lactncia a demanda tendeix a suprimir lovulacin en la mare i a prevenir o reduir les possibilitats dembars
depenent de la freqncia amb qu es produesca lalletament (Bentley, 1996: 33; Katzenberg et al.,
1996:178). Per tant, durant gran part del Paleoltic i a causa de la seua mobilitat palesa, s probable que
les societats posassen en prctica alguns mecanismes que espaiassen el naixement de nous membres
del grup, com sesdev en moltes de les poblacions de caadors-recollectors actuals. Una poltica deliberada a causa del fet que la mare no s capa de dur ms dun xiquet al bra per a recrrer llargues
distncies, de manera que susassen els mtodes descrits anteriorment que indussen lavortament o
fins i tot linfanticidi (Llig, 1980:325; Ehremberg, 1989:60-61).
Prctiques com la lactncia o fets puntuals com ledat de desmamament sn factors culturals, que
solen variar entre poblacions per no dins delles (Garca, 2005). Per tant, mitjanant lestudi de casos
individuals en poblacions passades es podrien establir certes tendncies
en el desenvolupament daquests processos en determinades poques o
per a determinats grups culturals. Entre els molts indicadors que shan utilitzat per a conixer ledat de desmamament dels individus infantils es troba
la hipoplsia dental, la prdua desmalt que afecta les dents permanents
com a conseqnacia de les malalties i de la desnutrici durant els primers
anys de vida; no obstant aix, diversos estudis realitzats en individus infantils de poblacions conegudes com ara la Florncia del segle
XIX
(Moggi-
Cecchi et al., 1994) o les poblacions del nordest nord-americ del
XVIII
(Wood, 1996) han plantejat seriosos dubtes sobre la convenincia dutilitzar

Fig. 4. Font: Kourotrophos del
Museu dArgos. Referncia: Web
aquest marcador per a reflectir el moment del desmamament, ja que la seua
del Museu dAghios. Ubicaci:
aparici pot estar relacionada amb qualsevol altre tipus destrs nutricional
Museu dAghios.
(Katzenberg et alii, 1996:186). S que sha presentat com a molt ms fiable

lexamen dels istops estables de nitrogen i carboni dels ossos i dents de
poblacions passades, pel fet que aquests valors sn indicatius del nivell trfic que ocupa lindividu. Els
xiquets alletats estaran un nivell trfic per damunt de les seues mares. Els valors dels xiquets varien amb
ledat: mentre que en el naixement sn equiparables als de la mare, ja que reben els aliments que ella
ingereix a travs de la placenta, durant lactncia els valors del xiquet es van incrementant i arriben a
situar-se un 3-5 per damunt dels de la mare. En comenar el desmamament, els totals descendeixen fins a ocupar el nivell que els correspon en la cadena trfica segons lalimentaci que reben, de
manera que els valors del xiquet ens indicaran lorigen de les protenes suplementries que comencen
a introduir-se amb el desmamament (Garca, 2005).
Utilitzant aquest criteri, shan dut a terme diversos estudis sobre diferents poblacions; per exemple, lanlisi de les costelles i les peces dentals procedents del jaciment arqueolgic medieval de
Wharrant Percy (Regne Unit) va evidenciar que els individus infantils deixaven la lactncia al voltant
dels dos anys, just ledat que recomanen els textos de lpoca, que a ms aconsellaven el canvi da-
130
limentaci duna manera gradual substituint la llet materna per llet animal o farinetes. El suggeriment
que es fa en aqueixos mateixos textos que els xiquets deixassen de mamar entre sis i dotze mesos
abans que les xiquetes, no va ser seguit de la mateixa manera, ja que no hi ha evidncies en les restes ssies de diferncies en lalimentaci entre els individus infantils (Richards et al. 2002:210). De
totes maneres, aquesta diferenciaci en el moment del desmamament entre xiquets i xiquetes s que
ha quedat demostrada en altres casos, les anlisis fetes a les poblacions prehispniques del sudoest dels Estats Units demostren que les xiquetes iniciaven el perode de desmamament abans que
els xiquets, ja que la seua salut als tres anys estava en general ms compromesa fisiolgicament que
no la dels seus companys masculins, a causa duna nutrici ms pobra provocada per un desmamament ms primerenc (Martin, 2000).
La consideraci del desmamament com un perode prolongat ms que com un fet momentani
queda reafirmada per les dades obtingudes en lestudi de dos jaciments maies dpoca postclssica;
els resultats de les anlisis distops mostren que aquest procs va comenar al voltant dels 12 mesos
en els individus infantils i que laportaci de la llet materna no va cessar fins als tres o quatre anys dedat (Williams et alii, 2005). Daltra banda, levidncia que la prctica de la lactncia i el posterior desmamament responen a una elecci cultural, la tenim en els textos de Sor i Gal, que aconsellaven la
introducci duna barreja de mel i llet de cabra en lalimentaci dels xiquets a partir dels sis mesos dedat; la comprovaci arqueolgica daquesta prctica la trobem en el jaciment egipci dpoca romana
de Kellis (Dupras et alii, 2001:210).
Aquests processos de desmamament i les seues conseqncies en la reproducci han sofert
variacions al llarg de la histria. La progressiva sedentaritzaci que va comportar leconomia productora
neoltica represent un canvi important en la vida de les dones. Han estat molts autors els que han
demostrat que la implantaci de les labors agrcoles va empitjorar considerablement la vida de les fmines a causa de les noves crregues de treball (Claassen, 2002; Erehmberg, 1989). Les evidncies relatives a la morfologia dels ossos, els marcadors destrs i les patologies de les restes ssies indiquen un
increment del temps dedicat a la preparaci daliment, particularment a la mlta (Crown, 1990:283;
Marvin i Ross, 1987). Pel que fa a la reproducci, les dades parlen dun augment considerable de la
poblaci en aquests moments, o que suposa un nou canvi per a les dones, que passen dembarassos cada tres o quatre anys a un augment de la freqncia daquests. Lelaboraci daliments per als
xiquets mitjanant els productes derivats de la domesticaci animal, sobretot la llet, va fer que la periodicitat de lactncia fra menor, la qual cosa va provocar que els nivells de prolactina, inhibidora de lovulaci, com hem esmentat anteriorment, baixassen en les dones i que fra ms fcil la concepci. La
necessitat cada vegada ms gran, a partir daquest moment en avant, duna fora de treball en aquestes economies productores va provocar probablement laparici dalgun tipus de control sobre les capacitats reproductives de les dones.
Aquests mecanismes relacionats amb la finalitat de la lactncia sn tamb observables per a
alguns investigadors a travs de determinats avanos tecnolgics que tenen lloc en determinades pro-
131
duccions. Per exemple, diversos estudis etnogrfics han documentat que quan les dones duen a
terme treballs subsistencials que sn incompatibles amb la lactncia, sinicia abans el procs de desmamament i sn les farinetes preparades amb cereals les que sutilitzen com laliment ideal per a portar a terme aquest canvi alimentari; no obstant aix, la preparaci de les farinetes necessita una cocci molt llarga i a uns 100 graus centgrads (Skibo i Blinden, 1999:173) perqu els cereals siguen fcils
de digerir; perqu aquest fenomen es produesca sn necessaris determinats recipients cermics.
Aquest fet ha dut a interpretar els canvis que es comproven en diferents moments en ladopci o en
la transformaci de la producci cermica per a diferents poblacions prehistriques dels Estats Units
com relacionats amb les prctiques alimentries dels individus infantils (Crown, 2000:253; Crown i
Wills, 1995). Entre els diferents artefactes relacionats amb lalimentaci shi documenten les banyes
de bvids utilitzades com biberons a lAnglaterra anglosaxona prcticament sense cap modificaci
(Willeman, 2005:23) o tamb, de la mateixa poca, els primers biberons
fets en cermica (Fig.5) (Taylor, 1996:171). Per a ms dels avanos tecnolgics, tamb van poder articular-se estratgies dorganitzaci social
que permetessen a les mares exercir treballs lluny dels individus infantils,
com ara la cura dels xiquets per part duns altres membres del grup,
sobretot per altres xiquets i xiquetes ms grans i pels individus dedat
avanada (Claassen, 2002; Snchez Romero, e.p. c). Aquestes prctiques permeteren mantenir i allargar la lactncia materna com una part
important de lalimentaci infantil en algunes poblacions com, per exemple, els efe del nordest del Zaire (Peacock, 1991).
Fig. 5. Font: Taylor, T. (1996): The
Prehistory of sex. Four million years
of human sexual culture. Fourth
State, Londres, pg. 171.
La socialitzaci dels individus infantils

Duna manera parallela a tots aquests processos es desenvolupen les tasques de socialitzaci i aprenentatge per part dels individus infantils. Aquest
tipus de prctiques van poder ser dutes a terme per diferents membres del
grup social amb identitats de gnere i edat diferenciades. A travs dels processos de socialitzaci i aprenentatge, els individus infantils reben informaci i coneixements relatius a la producci i a la tecnologia
que els permetr introduir-se en lesfera productiva de les societats, per a ms reben informaci sobre
la seua prpia identitat. Se situen en una esfera social determinada, coneixen les caracterstiques de la
seua identitat de gnere i comprenen i comparteixen la manera de veure el mn daqueixes societats,
de manera que saconseguesca lxit tant en la reproducci biolgica com en la social. Ladquisici daquests principis per part dels individus infantils t lloc mitjanant els conceptes dhabitus i hexis definits
per Bourdieau; lhabitus es refereix a la lgica prctica i al sentit dordre que saprn inconscientment mitjanant les normes establides en la vida quotidiana, lhexis es descriu com aqueixes experincies socials
creades per les categories de gnere, classe o edat que es reflecteixen en el cos (Gilchrist, 1999:81),
i tots aquests processos han de deixar necessriament una empremta en el registre arqueolgic. Els
132
objectes relacionats amb el mn infantil sn, per tant, evidncies de la transmissi de missatges culturals mitjanant els quals els adults defineixen i reforcen les identitats dedat, de gnere o de classe
social, de manera que sassumesquen com a propis determinats treballs i responsabilitats (Snchez
Romero, e.p. a).
Lanlisi daquests objectes ds infantil, que en ocasions shan interpretat com joguets, pot portarse a terme des duna perspectiva etnoarqueolgica com la classificaci feta per Gustavo Politis sobre
poblacions Nukak a lAmaznia colombiana. Segons la seua categoritzaci, entre els possibles joguets
hi trobem objectes fabricats per adults perqu servesquen com a tals, objectes procedents del mn
adult que per deixalla o trencament sn utilitzats pels individus infantils i, finalment, objectes sense transformar (Politis, 1998:10). El registre arqueolgic possibilita que puguem incloure-hi tamb els objectes
manufacturats pels mateixos individus
infantils dins dels seus processos daprenentatge i socialitzaci (Njera et
al., 2006). Per a ms, en aquest
apartat hem denquadrar aquells jocs
que no deixen empremta en el registre
arqueolgic i que estan relacionats
amb les tradicions orals; a travs de
contes i narracions, els adults inicien
els individus infantils no noms en normes i comportaments socials sin
tamb en les creences rituals i religioses que sostenen el seu mn
(Breeden, 1988).
A la Pennsula Ibrica podem
Fig. 6. Vista general de la sepultura 22 del jaciment de lEdat del Bronze del Cerro de la
Encina (Monachil, Granada).
citar dos exemples daquests objectes

relacionats amb el mn infantil: duna
banda, en el jaciment argric del Cerro de la Encina (Monachil, Granada) trobem vasos cermics de petites dimensions que imiten diferents formes cermiques pertanyents a aqueixa cultura, encara que amb
caracterstiques tcniques i formals diferents: formes asimtriques, sense tractament de les superfcies
amb degradants molt gruixuts en contrast amb lalta qualitat de la cermica argrica (Aranda, 2004).
Entenem que aquestes formes cermiques correspondrien a joguets realitzats per individus infantils dins
del procs daprenentatge de la manufactura cermica, apareixen tant en contextos domstics com
associats a individus infantils dins de les sepultures (Fig.6) (Snchez Romero, e.p. a). El segon dels
exemples lha proporcionat lassentament de lEdat del Bronze de la Motilla del Azuer (Molina et al.,
2005), on en una de les sepultures es va documentar un individu infantil probablement mascul i duns
vuit o nou anys que possea un aixovar compost, entre altres elements, per tres vasos cermics i un
133
rodet en miniatura i un vas cermic carenat de petites dimensions, de factura molt semblant al documentat en el Cerro de la Encina (Najera et al., 2006). Laparici daquests objectes en un context funerari confirmaria la relaci entre individus infantils i reproduccions a petita escala, ja que ens mostra objectes caracterstics de la vida quotidiana lligats als processos de socialitzaci i aprenentatge dindividus
infantils (Snchez Romero, 2004; e.p. a).
La socialitzaci daquests individus no noms es produeix en lmbit productiu sin que resta
tamb emmarcat en el desenvolupament dun ritual perfectament normalitzat dins del mn adult; a travs daquests mecanismes tenim constncia de larticulaci de diferncies socials clares en les dinmiques poltiques i socials de les poblacions prehistriques. Un estudi recent sobre els aixovars de les
sepultures infantils pertanyents a la Cultura de lArgar en diferents jaciments del sud-est de la Pennsula
Ibrica ha posat de manifest aqueixes clares diferenciacions socials (Snchez Romero, e.p. a).
Entre els aixovars infantils daquesta poca es documenten des de sepultures sense ofrenes fins
a tombes que contenen objectes metllics, recipients cermics o eines i ornaments en pedra, os o altre
tipus de materials, que demostren clares diferncies socials en les quals els xiquets participen. Lestudi
revela que els individus infantils defineixen la seua identitat a travs dels objectes dadorn que apareixen
en els aixovars de les seues tombes, una identitat que presenta canvis al llarg del desenvolupament vital
dels individus, el fet ms significatiu ns la progressiva introducci deines metlliques a mesura que
savana en edat, amb aqueixa ltima adquisici en lltim grup dedat que signifiquen les dagues.
Lestatus diferencial daquests individus infantils vindria marcat per la utilitzaci de determinats metalls
com la plata, i sobretot lor, en lelaboraci dels objectes dadorn. Daltra banda, no semblen molt significatives en els primers anys de vida les diferncies de gnere, per tal com, tot i que s encara molt complicat establir el sexe dels individus infantils, la profusi delements dadorn ens fa pensar en una classificaci ms lligada a ledat que no al gnere, tendncia que comenar a canviar, probablement, a partir dels canvis en els cicles reproductius tant de dones com dhomes, i que apareixer associada al tipus
de treball que desenvolupe cada individu (Snchez Romero, e.p. a).
Consideracions finals
Com hem observat, la consideraci i lanlisi de les prctiques maternals en la interpretaci arqueolgica constitueixen un element crucial per al coneixement de les societats del passat. En aquestes pgines
hem volgut, duna banda, intentar comprendre de quina manera sha conceptualitzat les dones i la seua
relaci amb els processos reproductius dels grups humans prehistrics, i duna altra, aproximar-nos a
lestudi daquest conjunt dactivitats que comporten elements iconogrfics, productius, ideolgics i
socials; que representen treball, relacions afectives, modificaci de cossos, coneixements tecnolgics i
mecanismes daprenentatge, i labast i la significaci dels quals no han de ser menyspreats a lhora danalitzar els grups del passat. La progressiva articulaci de mecanismes terics i metodolgics per a lestudi daquests processos permet, cada vegada amb ms freqncia, lelaboraci dinterpretacions i hiptesis que incloguen aquests processos com una part integrant de la vida de les societats prehistriques.
134
Bibliografia
ARANDA JIMNEZ, G. (2004): Craft specialization in pottery production during the Bronze Age in south-eastern Iberia. Journal of
Iberian Archaeology, 6, p. 157-179.
ARNUP, K.; LVESQUE, A. i ROACH PIERSON, R. (1990): Delivering motherhood: maternal ideologies and practices in the 19th and
20th centuries. Routledge. Londres
AUJOULAT, N. (1996): Une nouvelle grotte situe en Dordogne. La grotte de Cazelle (Les Eyzies-de-Tayac, Dordogne). New decorated cave in the Dordogne. Inora 13, p. 10-12.
BAHN, P.G. i VERTUT, J. (eds) (1999): Journey through the Ice Age. Seven Dials. Londres
BALAGUER, P. i OLIART, C. (2002): Una revalorizacin del trabajo femenino: anlisis de la reproduccin biolgica desde una perspectiva socio-econmica. En M. D. Molas i S. Guerra (eds.): Morir en femenino. Mujeres, ideologa y prcticas funerarias desde
la Prehistoria a la Edad Media. Ediciones de la Universidad de Barcelona, Barcelona, p. 53-80
BARRIERE. C.; CARCAUZON, C.; DELLUC, B. i DELLUC, G. (1990): La grotte orne de La Font-Bargeix. Travaux de lInstitut dArt
prhistorique de lUniversit de Toulouse, 32, p. 9-47.
BEAUSANG, E. (2000): Childbirth in prehistory: an introduction. European Journal of Archaeology, 3, p. 69-87.
BELTRAN, A. (1989): El arte rupestre aragons. Aportaciones de las pinturas prehistricas de Albalate del Arzobispo y Estadilla.
Saragossa.
BELTRAN, A. (1995): El abrigo de la Higuera. Un santuario de la fecundidad. Revista de Arqueologa, 167, p. 20-26.
BENTLEY, G.R. (1996): How did Prehistoric Women Bear Man the Hunter? Reconstructing fertility from the Archaeological record.
En R.P. Wright (ed.): Gender and Archaeology. University of Pensilvania Press, Philadelphia, p. 23-51.
BOLEN, K.M. (1992): Prehistoric construction of mothering. En C.P. Claasen (ed.): Exploring gender through archaeology. Selected
papers from the 1991 Boone Conference. Prehistory Press, Madison, p. 49-62.
BOLGER, D.L. (1992): The archaeology of fertility and birth: A ritual deposit from Chalcolithic Cyprus. Journal of Anthropological
Research, 48, p. 145-164.
BREEDEN, S. (2003): Los primeros australianos. Edicin especial. Mundos Primitivos National Geographic, p. 2-25.
CABALLERO, C. (2003): El libro de amor de mujeres. Universidad de Granada, Granada.
CHILDS, T.S. (1991): Style, Technology, and Iron Smelting Furnaces in Bantu-Speaking Africa. Journal of Anthropological Archaeology,
10, p. 332-359.
CLAASSEN, C. (2002): Mothers Workloads and Childrens Labor during the Woodland Period. En S. Nelson i M. Rosen-Ayalon (eds.):
In pursuit of gender: worldwide archaeological approaches. Altamira, Walnut Creek, p. 225-234.
CROWN, P. L. (ed.) (2000): Women and Men in the Prehispanic Southwest. School of American Research Press. Santa Fe
CROWN, P.L. i WILLS, W.H. (1995): The origins of southwestern ceramic containers: womens time allocation and economic intesification. Journal Anthropological Research, 51, p. 173-186.
DELLUC, B. i DELLUC, G. (1991): Lart parital archaque en Aquitaine. 28e supplment Gallia Prhistoire, CNRS, p. 393.
DiQUINZIO, P. (1999): The impossibility of motherhood: feminism, individualism, and the problem of mothering. Routledge, Nova York.
DOBRES, A.M. (1992): Reconsidering Prehistoric Venus Figurines: a Feminist Inspired Re-analysis En A. Goldsmith (ed.): Ancient
Images, Ancient Thought: The Archaeology of Ideology. University of Calgary, Calgary, p. 245-261.
DOMNGUEZ-RODRIGO, M. (1994): El origen del comportamiento humano. Librera Tipo, Madrid.
DUHARD, J.-P. (1993): Ralisme de lImagen Fmenine Palolithique. CNRS, Pars.
DUHARD, J.P.; DELLUC, B. i DELLUC, G. (1993): Une femme sculpte dans la grotte orne magdalnienne de Comarque
Sireuil. Bulletin de la Socit historique et archologique du Prigord, 120, p. 843-850.
DUPRAS, T.L.; SCHWARCZ, H.P. i FAIRGRIEVE, S.I. (2001): Infant feeding and weaning practices in Roman Egypt. American Journal
of Physical Anthropology, 115, p. 204-212.
EHRENBERG, M. (1989): Women in Prehistory. British Museum, Londres.
ESCORIZA MATEU, T. (2002): La representacin del cuerpo femenino. Mujeres y arte rupestre levantino del arco mediterrneo de la
Pennsula Ibrica. Archaeopress, Oxford.
ESCORIZA MATEU, T. i SANAHUJA YLL, M E. (2005): La Prehistoria de la autoridad y la relacin. Nuevas perspectivas de anlisis
para las sociedades del pasado. En M. Snchez Romero (ed.): Arqueologa y gnero. Universidad de Granada, Granada, p.
109-140.
FREGEIRO MORADOR, M.I. (e.p.): La dimensin social de la Paleopatologa. Actes del VII Congrs Nacional de Paleopatologia. Ma.
GARCA GUIX, E. (2005): Aplicacin de los anlisis de istopos estables en la reconstruccin de la dieta de poblaciones humanas
antiguas (paleodietas). En P. Alcorlo, R Redondo i J. Toledo (eds.): Nuevas tcnicas metodolgicas aplicadas al estudio de
los sistemas ambientales: los istopos estables. Universidad Autnoma de Madrid, Madrid, p. 213-233.
135
GILCHRIST, R. (1999): Gender and archaeology: contesting the past. Routledge, Londres.
GONZLEZ MARCN, P.; MONTN SUBAS, S. i PICAZO GURINA, M. (e.p.) Continuidad y cambio en la cultura material de la vida
cotidiana. En M. Snchez Romero (ed.): Arqueologa de las mujeres y de las relaciones de gnero, Complutum, 18.
HAMLIN, C. (2001): Sharing the Load: Gender and Task Division at the Windover Site. En K. Arnold y N.L. Wicker (eds.): Gender and
the archaeology of death. Altamira Press, Walnut Creek, p. 119-135.
HARRIS, M. i ROSS, E. (1999): Muerte, sexo y fecundidad: la regulacin demogrfica en las sociedades preindustriales y en desarrollo. Alianza, Madrid.
HERNANDO, A. (2001): Arqueologa de la Identidad. Akal, Madrid.
HERNANDO, A. (2005): Mujeres y Prehistoria. En torno a la cuestin del origen del patriarcado. En M. Snchez Romero (ed.):
Arqueologa y gnero. Universidad de Granada, Granada, p. 73-108.
HERRING, D.A.; SAUNDERS, S.R. i KATZENBERG, M.A. (1998): Investigating the Weaning Process in Past Populations. American
Journal of Physical Anthropology, 105, p. 425-439.
KAPLAN, E.A. (1992): Motherhood and representation: the mother in popular culture and melodrama. Routledge, Londres.
KATZENBERG, M.A.; HERRING, D.A. i SAUNDERS, S.R. (1996): Weaning and infant mortality: Evaluating the skeletal evidence.
American Journal of Physical Anthropology, 101, p. 177-199.
KELLEY, M.A. (1979): Parturition and pelvis changes. American Journal of Physical Anthropology, 51, p. 541-546.
LEE, R.B. (1980): Lactation, ovulation, infanticide and womens work: a study of hunter-gatherer population regulation. En M.N. Cohen,
R.S. Malpas y H.G. Klein (eds.): Biosocial Mechanisms of population regulation. Yale University Press, New Haven, p. 321348.
LEROI-GOURHAN, A.; DELLUC, B. i DELLUC, G. (1995): Prhistoire de lart occidental. Mazenod, Pars.
LEWIS, J. (1990): Motherhood issues in the late nineteenth and twentieth centurias. En K. Arnup, A Lvesque i R Roach Pierson
(eds.): Delivering motherhood: maternal ideologies and practices in the 19th and 20th centuries. Routledge, Londres, p. 219.
MAGALLN PORTOLS, C. (2001): El pensamiento maternal. Una epistemologa feminista para una cultura de paz. En F.A. Muoz
(ed.): La paz imperfecta. Universidad de Granada, Granada, p. 123-141.
MALGOSA, A.; ALESSAN, A.; SAFONT, S.; BALLB, M. i AYALA, M. M. (2004): A dystocic childbirth in the Spanish Bronze Age.
International Journal of osteoarchaeology, 14, p. 98-103.
MARTIN, D.L. (2000): Bodies and Lives: Biological Indicators of Health Differences and Division of Labor. En P.L. Crown (ed.): Women
and Men in the Prehispanic Southwest. School of American Research Press, Santa Fe, p. 267-300.
MASVIDAL, C. i PICAZO, M. (2005): Modelando la figura humana. Reflexiones en torno a las imgenes femeninas de la antigedad.
Quaderns Crema, Barcelona.
MAZZONI, C. (2002): Maternal impressions: pregnancy and childbirth in literature and theory. Cornell University Press, Ithaca.
McDERMOTT, L.D. (1996): Self-representation in Upper Paleolithic female figurines. Current Anthropology, 37, p. 227
MESKELL, L. (1999): Archaeologies of social life. Blackwell, Oxford.
MOGGI-CECCHI, J.; PACCIANI, E. i PINTO-CISTERNAS, J. (1994): Enamel hypoplasia and age at weaning in 19th century Florence.
MOLINA GONZLEZ, F.; NJERA COLINO, T.; ARANDA JIMENEZ, G.; SNCHEZ ROMERO, M. i HARO, M. (2005): Recent fieldwork
at the Bronze Age fortified site of Motilla del Azuer (Daimiel, Spain). Antiquity 79, [http://antiquity.ac.uk/ProjGall/306.html]
NJERA COLINO, T.; MOLINA GONZLEZ, F.; SNCHEZ ROMERO, M.; i ARANDA JIMNEZ, G. (2006): Un enterramiento infantil singular en el yacimiento de la Edad del Bronce de la Motilla del Azuer (Daimiel, Ciudad Real). Trabajos de Prehistoria, 63.
NELSON, S.M. (1993): Diversity of the Upper Palaeolithic Venus Figurines and Archaeological Mythology. En C.B. Brettell y C.F.
Sargent (eds.): Gender in Cross-Cultural Perspective. Upper Saddle River, Prentice Hal, p. 67-73.
ODONNELL, E. (2004): Birthing in Prehistory. Journal of Anthropological Archaeology 23:1 p. 63-171.
PEACOCK, N.R. (1991): Rethinking the Sexual Division of Labor: Representation and Womens Work among the Efe. En M. Di
Leonardo (ed.): Gender at the cross roads of knowledge: feminists anthropology in the post-modern era. University of
California Press, Berkeley, p. 339-360.
PICAZO, M. (1997): Hearth and home: the timing of maintenance activities. En J. Moore i E Scott (eds.): Invisible people and processes. Writing Gender and Childhood into European Archaeology. Leicester University Press, Londres, 59-67.
POLITIS, G. (1998): Arqueologa de la infancia: una perspectiva etnoarqueolgica. Trabajos de Prehistoria 55, p. 5-19.
PRINGLE, J. (1993): Hittite Birth Rituals. En A. Cameron i A Kuhrt (eds.): Images of women in antiquity. Routledge, Londres, p. 128-141.
QUEROL, M. A. (2005): El origen del hombre y la identidad femenina: los mitos duraderos. En M. Snchez Romero (ed.):
Arqueologa y gnero. Universidad de Granada. Granada.
136
RICE. P.M. (1981): Prehistoric Venuses: Symbols of Motherhood or Womanhood? Journal of Anthropological Research, 37, p. 402414.
RIHUETE HERRADA, C. (2002): Esqueletos humanos en la investigacin arqueolgica de la diferencia sexual. En M. D. Molas i S.
Guerra (eds.): Morir en femenino. Mujeres, ideologa y prcticas funerarias desde la Prehistoria a la Edad Media. Universidad
de Barcelona, Barcelona, p. 19-50.
RIVERA GARRETAS, M. M. (2003): Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teora feminista. Icaria, Barcelona.
ROOSEVELT, A.C. (2002): Gender in human evolution: Sociobiology Revisited and Revised. En S. Nelson i M. Rosen-Ayalon (eds.):
In pursuit of gender: worldwide archaeological approaches. Altamira, Walnut Creek.
ROTH, A.M. (2000): Father Earth, Mother Sky. Ancient Egyptian Beliefs About Conception and Fertility. En A.E. Rautman (ed.): Reading
the body. Representation and remains in the archaeological record. University of Pennsylvania Press, Philadelphia, p.187-201.
ROUSSEAU, J.J. (1762): Emilio o de la educacin. Alianza, Madrid, 1990.
RUSSELL. P. (1993): The Palaeolithic mother-goddess: fact or fiction?. En H. du Cros y L. Smith (eds.): Women in Archaeology. A
Feminist Critique. Canberra: The Australian National University, p. 93-97.
SANAHUJA, M. E. (2002): Cuerpos sexuados, objetos y prehistoria. Ctedra Feminismos, Barcelona.
SNCHEZ ROMERO, M. (2004): Children in south east of Iberian Peninsula during Bronze Age. Ethnographisch-Archologische
Zeitschrift, 45, p. 377-387.
SNCHEZ ROMERO, M. (e.p. a): Actividades de mantenimiento en la edad del bronce del sur peninsular: el cuidado y la socializacin
de individuos infantiles. En M. Snchez Romero (ed.): Arqueologa de las mujeres y de las relaciones de gnero, Complutum
18
SNCHEZ ROMERO, M. (e.p. b): Actividades de mantenimiento, espacios domsticos y relaciones de gnero en las sociedades de
la prehistoria reciente. En L. Prados y C. Ruiz (eds). Arqueologa del Gnero. Ier Encuentro Internacional en la U.A.M.,
Madrid.
SNCHEZ ROMERO, M. (e.p. c): El reflejo de la maternidad en las representaciones y cuerpos de mujeres en la Prehistoria. En A.
Muoz, C. Gregorio y A. Snchez (eds.) Cuerpo de mujer: miradas, representaciones e identidades. Universidad de Granada.
Coleccin Feminae. Granada
SCOTT, E. (1999): The archaeology of infancy and infant death. Archeopress, Oxford.
SKIBO, J.M. i BLINMAN, E. (1999): Exploring the origins of pottery on the Colorado Plateau. En J.M. Skibo i G. Feinman (eds.): Pottery
and people. University of Utah Press, Salt Lake City, p. 171-183.
SMUTS, B.B. (1997): Social Relationships and Life Histories of Primates. En M.E. Morbeck, A. Galloway i A. Zihlman (eds.): The
Evolving Female. Princeton University Press, Princeton, p. 60-68.
SRENSEN, M.L.S. (1997): Reading dress: the construction of social categories and identities in Bronze Age Europe. Journal of
European Archaeology, 5, p. 93-114.
TALALAY, L.E. (2000): Archaeological Ms.conceptions: Contemplating gender and the Greek Neolithic. En M. Donald i L. Hurcombe
(eds.): Representations of Gender from Prehistory to the Present. MacMillan, Londres, p. 3-16.
TAYLOR, T. (1996): The Prehistory of sex. Four million years of human sexual culture. Fourth State, Londres.
WILEMAN, J. (2005): Hide and seek. The archaeology of childhood. Tempos, Stroud.
WILKIE, L.A. (2005): The archaeology of mothering. Routledge, Nova York.
WILLIAMS, J. S.; WHITE, C.D., i LONGSTAFFE, F.J. (2005): Trophic level and macronutrient shift effects associated with the weaning
process in the postclassic Maya. American Journal of Physical Anthropology, 128, p. 781-790.
WOOD, L. (1996): Frequency and chronological distribution of linear enamel hypoplasia in a North American colonial skeletal simple.
137
REFLEXIONSSOBRELESEINESDEPEDRA
TERESA OROZCO KHLER
Universitat de Valncia
Les restes materials que recuperem en les excavacions prehistriques no sn nicament objectes
curiosos, sin que tamb sn elements que aporten informaci sobre la tecnologia, les maneres de
subsistncia, les relacions socials i la ideologia de les societats del passat. Dins de lampli ventall de
vestigis que apareixen als jaciments, els instruments de pedra tenen un paper destacat. Tant s aix
que, ja des dels primers moments en els quals la Prehistria adquireix rang cientfic en el segle
XIX,
aquests tils aprofiten per a traar les primeres classificacions, i permeten definir etapes en levoluci de la Humanitat, com ara lEdat de la Pedra Antiga o Paleoltic i lEdat de la Pedra Nova o Neoltic.
Els criteris esttics i musestics que han prevalgut durant gran part de la histria de
lArqueologia Prehistrica han fet que es done ms importncia a tils com ara puntes de fletxa,
punyals, ganivets, considerats necessaris per a activitats prestigioses (com la caa o la guerra) realitzades per homes, abans que no a uns altres com raspadors o rascadores, a pesar que la majoria de tipus ltics poden posar-se en relaci amb les activitats de manteniment1 (Snchez Romero,
2000) i, en aquest sentit, amb tasques portades a terme per dones. Aix ve determinat pel biaix
presentista que duu a considerar de forma conscient o inconscient que les societats del passat es regeixen per uns rols de gnere com els del mn occidental actual, on les dones executen
aquelles tasques que li sn prpies,2 normalment relacionades amb la cuina i amb la cura de xiquets
i ancians, entre altres (Figs. 1 i 2).
Deixant a banda les estampes actuals sobre la vida quotidiana en la Prehistria, que podem
entendre superades en major o menor mesura, i que poden, en ocasions, ser ms que ridcules,
pot fer-se una pregunta: per qu bona part de les eines de pedra sassocien a lmbit mascul? La
resposta posa de manifest levident biaix androcntric amb el qual encara avui dia es tinten les interpretacions sobre el passat. En aqueix sentit, sassocien a activitats que es consideren masculines,
1Sobre la definici dactivitats de manteniment hi ha una mplia bibliografia (Picazo, 1997; Colomer et al., 1998; entre altres treballs).
2 Lmfasi s meu.
139
b per la suposici dun necessari esfor fsic (per exemple, en la tala dun arbre), b per la suposici del prestigi que pot estar relacionat amb aqueixa tasca (per exemple, en la caa o en la guerra). Per si anem ms enll de ls i les tasques associades a les eines, i reflexionem sobre la fabricaci de lutillatge ltic, veiem que, de forma ms o menys explcita, es ve considerant com una
tasca masculina. Si ens repetim la pregunta (per qu?), la resposta immediata s que la fabricaci daquestes peces comporta el coneixement de la tecnologia i el domini de les tcniques necessries; en el mn contemporani, el control tecnolgic pertany a lmbit dall mascul.
Dins del variat repertori dtils ltics es troben des de peces molt simples quant a la seua elaboraci, fins a elements de gran complexitat. Els suports ltics serveixen per a confeccionar un ampli
repertori dtils: des de peces polivalents (Fig. 3) a daltres que es destinen de forma especfica a
treballs dincisi, perforaci, percussi, etc.
Fig. 1. Una visi de la vida quotidiana en la Prehistria. Ac sn els personatges masculins els qui treballen la pedra, tallant o emmanegant elements ltics. Font: www.raitre.rai.it
Fig. 2. En aquest cas, els personatges prehistrics apareixen desdibuixats

en bona mesura; no obstant aix, el treball de la pedra el porta a terme un
home, ben caracteritzat en la seua masculinitat per la barba.
La capacitat dutilitzar eines es considerava com un tret especfic dels homnids. No obstant
aix, les investigacions sobre letologia de determinades espcies de primats no humans (ximpanzs i bonobos), van posar de manifest que aquests parents prxims tamb empren instruments
senzills. La diferncia est en el que sha anomenat intelligncia operativa (Carbonell i Sala, 2000)
que correspon a la capacitat dutilitzar uns instruments per a fabricar-ne altres. La manipulaci delements extracorporals i la seua producci sistemtica ens ha diferenciat de la resta de primats i ha
propiciat el nostre control del medi i el nostre xit evolutiu.
Una eina de pedra es treballa per a dotar-la dunes propietats determinades, com ara unes
vores tallants i fines, o robustes i resistents. Les tasques que ha de dur a terme sn bsicament
raspar, perforar, tallar, percudir o trencar. La investigaci ha prestat gran atenci a les peces amb
tall, en considerar que les eines amb tall comporten una millora qualitativa notable en les condi-
140
cions de vida, i permeten afrontar les necessitats quotidianes dels grups prehistrics amb ms
eficcia.
Una rpida anlisi cronolgica de les etapes prehistriques mostra una evoluci tecnolgica
que es reflecteix de manera clara en la major especialitzaci de les eines ltiques amb tall. El llarg
perode cronolgic que comprn el Paleoltic Inferior ens mostrar des de la simplicitat dels cudols
tallats al progrs que comporta leina que coneixem com a bifa, de gran eficcia per a realitzar
mltiples tasques: tallar, raspar, capolar, etc. Els estudis sobre la indstria ltica daquestes etapes antigues ens parlen de la
immediatesa i lescassa planificaci en la fabricaci daquestes
eines, fet que contrasta notablement amb el Paleoltic Mitj, quan
lHomo neanderthalensis mostra
una gran capacitat de reflexi i
abstracci en lelaboraci dinstruments ltics, i desenvolupa la talla
levallois (Fig. 4).
Amb larribada a Europa dels
humans anatmicament moderns,
sapliquen noves tcniques al treball de la pedra (tractament trmic,
talla per pressi, etc.), i apareix de
forma
clara,
en
el
Paleoltic
Superior, una diversificaci de lutillatge: gratadors, burins, perforadors, entre altres, sn alguns dels
elements que ens parlen de lespecialitzaci de les tasques, reflectida
Fig. 3. Alguns tils de pedra, com ara les rascadores, poden utilitzar-se en mltiples
funcions. Font: Arxiu SIP.
en la varietat deines que des dara

apareixen en el registre arqueolgic (Fig. 5).
A causa del desenvolupament de leconomia de producci, les societats del Neoltic tindran
unes altres necessitats lligades a la nova base econmica, basada en lagricultura i la ramaderia.
Tot i que hi ha una perduraci en els tipus ltics i algunes tcniques de talla conegudes ja en etapes anteriors, en el treball de la pedra destaca laparici de lutillatge polimentat (Fig. 6). Podem dir
que, des daquests moments fins a la fi dels temps prehistrics, les innovacions en linstrumental
de pedra ja shan completat, i les variacions van a correspondre a preferncies tant en la tipologia
com en laplicaci duna tcnica determinada, o b en ls preferent dun determinat material.
141
En les pgines segents ens interessa plantejar algunes qestions de carcter general sobre
el procs de producci ltica, prescindint destimacions cronolgiques precises, i incidint en els
aspectes socials, concretament en els agents que van poder prendre-hi part. Realment podem
pensar que les dones no van participar en el procs de producci ltica al llarg de la Prehistria?
Si analitzem de manera detallada els passos daquest procs, podem comprendre que no hi ha
raons biolgiques, etnogrfiques, sociolgiques o experimentals que indiquen que les dones no
van realitzar aquestes activitats (Bird, 1993; Gero, 1991). Moltes autores consideren que la visibilitat i les activitats de les dones en els contextos domstics
indiquen que juguen un paper significatiu en la producci i
manteniment de les eines de treball (Snchez Romero,
2000). Vull pensar que les dones van poder prendre-hi part,
en la producci dtils ltics, i que sn visibles tamb en els
espais pblics.3
La prctica de les activitats relacionades amb la fabricaci i ls del mn material s un escenari on el gnere i la
cultura material sarticulen des del punt de vista cultural. El
concepte de gnere no es refereix nicament al sexe biolgic (dona/home), sin que comprn una srie didentitats
socials construdes culturalment i histricament, i no comportaments fixats per una realitat biolgica. La identitat de
gnere conflueix amb altres identitats, amb la religiosa, ltnica, destatus i, sobretot, amb la dedat (Gero i Conkey,
1991; Gilchrist, 1999; Moore, 1988, 1994; entre altres treballs), sent aix un concepte variable en la seua dimensi
espacial i temporal que, de cap manera pot considerar-se
Fig. 4. La tcnica coneguda com a talla levallois, caracterstica del Paleoltic Mitj, implica una reflexi
prvia al treball de la pedra, constrastant amb la immediatesa de la producci ltica en etapes anteriors.
Font: Arxiu SIP.
universal i atemporal.
Certament, el registre arqueolgic presenta grans dificultats per a establir relacions entre elements de la cultura material i categories de gnere. Per hem de tenir en compte que,
de la mateixa manera que no hi ha una forma fcil de trobar
les dones en el registre arqueolgic, tampoc no nhi ha per a identificar els homes (Pallars, 2000).
Si tractem de superar aqueixa idea de lexistncia duna rgida divisi sexual del treball en la
Prehistria, i pensem en els agents que poguerem participar en els processos descrits, obtindrem
una visi menys esbiaixada del passat. Per a la lectura que proposem ens recolzarem en diversos
exemples etnogrfics i etnoarqueolgics, sense que aix signifique establir analogies de forma
3 Una definici dels conceptes pblic - privat - domstic, est arreplegada en Munt, 2000.
142
mecanicista, sin amb la intenci de redimensionar i comprendre el conjunt daccions que pogueren portar a terme homes, dones i diversos grups dedat.
El procs de producci ltica
La producci ltica no s simplement la modificaci manual i seqenciada dun cos inert (pedra) i
la seua transformaci en artefacte cultural. Els fenmens tcnics sn fenmens enterament socials
(Karlin, 1992); no sn simplement les activitats i accions fsiques de producci i ls dinstruments,
sin que sn un dels principals mitjans a travs del qual es defineixen i es reafirmen les relacions
socials i la visi del mn (Dobres, 2000). Malgrat aix, la producci dindstria ltica per part de les
dones ha estat vista com a marginal i simple. Alguns exemples etnogrfics mostren que el treball
Fig. 5. La diversificaci de l'utillatge ltic ens parla de lespecialitzaci de les tasques a partir del Paleoltic Superior. a) Puntes de fletxa. b) Gratadors.
Font: Arxiu SIP.
sobre suports ltics que les dones realitzen es dedica a lobtenci de peces poc sistematitzades,
generalment resquills sense retocar, cosa que ha propiciat lescs inters de la investigaci cap a
aquests conjunts (Snchez Romero, 2005: 231). Tot i que difcilment podrem identificar individus
reals per mitj del registre arqueolgic, la comprensi del procs de producci ltica com a element dinmic en el marc social pot ajudar en la interpretaci del canvi cultural (Orozco, 2005).
El procs de producci ltica ha estat abordat i definit en diversos treballs (Martnez i Afonso,
1998; Terradas, 2001; entre altres); en el seu desenvolupament es poden seqenciar etapes diferenciades: selecci i provement de matria primera, processos tcnics de manufactura, manteniment i reciclat, i diversos processos ds, que culminen amb la deposici o laband dels objectes.
La implementaci i larticulaci dels processos referits estar condicionada tant per les caracterstiques fsiques del material ltic com per les necessitats socioeconmiques de les societats.
143
El subministrament de matries minerals sestructura a lentorn de dos mecanismes dobtenci: lexplotaci directa del medi, i laprovisionament indirecte; aquest ltim cas correspon a lobtenci de les matries primeres per mitj de lintercanvi amb altres poblacions. Ambds sistemes no
sn excloents; els grups humans poden haver obtingut els recursos ltics per mitj de lun, de laltre, o per mitj dambds.
Lexplotaci directa del medi pot realitzar-se mitjanant tcniques diferents, com ara:
mineria del subsl,
activitats extractives a cel obert (pedreres),
cultiu o recollecci superficial.
Lexplotaci
del
subsl
es
documenta al llarg de la Prehistria.

Tot i que les prctiques mineres sn
conegudes en alguns contextos del
Paleoltic Superior europeu, el seu
desenvolupament entre grups caadors-recollectors es considera una
estratgia
espordica
allada
(Terradas, 2001). A partir del Neoltic

trobem nombrosos exemples illustratius daquesta activitat, amb variacions notables pel que fa a la comFig. 6. Les destrals polides apareixen en la Prehistria europea a partir de l'adopci de l'economia agrcola i ramadera. Font: Arxiu SIP.
plexitat de pous i galeries. En lmbit

peninsular es documenten explotacions mineres prehistriques, desta-
cant-hi la recent troballa de Casa Montero (Viclvaro, Madrid), un jaciment dedicat a lextracci de
slex, amb ms de 3.000 pous verticals que, en ocasions, arriben als 7 m de profunditat (Diaz-delRio et al., 2006). Aix mateix, al llarg de la Prehistria es practica lextracci a cel obert (treballs de
pedra picada), i el material ltic tamb pot obtenir-se mitjanant el cultiu o la recollecci superficial.
En aquest ltim cas, lesfor invertit en lobtenci de suports ltics s molt menor.
Disposem dexemples etnogrfics que illustren una gran varietat de situacions, en molts casos
de certa complexitat (Blackwood, 1950; Hampton, 1999; Ptrequin i Ptrequin, 1993; entre altres
nombrosos treballs). Bona part dels exemples coneguts mostren que lexplotaci de recursos ltics
s una activitat duna marcada temporalitat i estacionalitat, que sol tenir un carcter collectiu i
excepcional i, alhora que es realitza aquesta part del procs, es porten a terme tasques daprenentatge per part dels joves (Fig. 7).
144
Una de les tasques ms especialitzades que es porta a terme en les rees dextracci s el
reconeixement dun bon suport (Fig.8). Una vegada realitzada aquesta part del procs (obtenci de
la matria primera), la producci ltica pot continuar b en la mateixa rea extractiva, o en el lloc
dhbitat, o als seus voltants. Ser la lectura en el registre arqueolgic dels desfets o residus el que
ens informe de la localitzaci de lrea de taller.
Podem pensar que les dones no participen en aquesta part del procs de producci, pel fet
de suposar la seua incapacitat per al transport de les pesades crregues extretes en lrea font.
No obstant aix, s nombrosa la documentaci etnogrfica que ens mostra comunitats primitives en les quals les dones realitzen la recollida de combustible (Fig.9) i duen a les seues esquenes enormes
crregues (que superen en ocasions els 50 kg). Hem de
suposar que si els treballs dexplotaci i obtenci de
materials ltics estan restringits a una part de la societat,
s a causa de factors culturals.
Una evidncia directa de la participaci de les dones
en els processos dextracci de materials ltics es verifica en
els indicadors dactivitat fsica i crregues laborals que
poden aparixer en les restes ssies prehistriques. Els
ossos de lesquelet hum tenen capacitat per a remodelar
la seua estructura amb la finalitat de plantar cara a les pressions biomecniques derivades de lexercici fsic, i aquesta
remodelaci pot adoptar formes o dimensions distintives,
tot i que la seua lectura no s, de cap manera, senzilla
(Balaguer et al., 2002). El treball daquestes autores mostra
dones fent treballs de pedra picada, en lEdat del Bronze,
reconeguts a partir de les osteopaties identificades.
El pas segent en el procs de producci ltica s la
Fig. 7. De vegades, els joves participen en els treballs

d'extracci del material ltic.
manufactura de les eines. A travs duna srie de gestos

tcnics els suports sn transformats en tils, aplicant-hi
diverses tcniques de talla i treball de la pedra, depenent de lobjecte desitjat, com tamb de variables culturals. Generalment, laplicaci de percussi i/o pressi als suports anir desbastant i modelant el material ltic (Fig. 10). Aquesta part del procs s ben coneguda pels prehistoriadors, i ha
estat descrita de manera molt detallada en nombroses obres (Bordes, 1961; Brezillon, 1968; Tixier
et al., 1980; entre molts altres autors). Els exemples etnogrfics mostren una diversitat de situacions
pel que fa als agents socials que prenen part en aquestes activitats: en alguns casos aquests treballs sn individuals, en uns altres poden ser collectius; en diversos grups es fan per homes, en
altres per dones, en uns altres aqueix treball es reserva a les persones dedat avanada, altres
145
casos mostren la participaci de xiquets i xiquetes, etc. Cal assenyalar, en aquest sentit, que la
importncia del treball infantil al llarg de la Prehistria ha estat invariablement ignorada pels arquelegs, malgrat les nombroses evidncies de la seua contribuci econmica en poca histrica
(Kamp, 2001). En qualsevol cas, no sembla creble suposar que aquest coneixement tecnolgic
estiga solament a la disposici duna part del grup, ja que aquests coneixements han de transmetres als individus ms joves, que haurien de practicar per a desenvolupar aquesta habilitat.
Aquesta part del procs pot dur-se a terme en rees restringides, com tamb en espais
pblics. Certament pot donar-se una gran variabilitat descenaris on es desenvolupa el treball de la
pedra, de tal manera que no pot establir-sen un patr espacial general (Fig. 11); lespai de treball
vindr determinat per factors culturals per tamb per necessitats tcniques que corresponguen a
aqueix estadi tecnolgic (aplicaci de foc o calor, necessitat daigua, etc.).
Fig. 8. Testar i reconixer un bon suport per a la seua posterior transformaci s una de les tasques que es realitzen en la zona d'extracci.
Fig. 9. Mercat de la llenya. Les dones s'encarreguen del seu transport, recorrent en ocasions llargues distncies. Font: www.terra.org
Els contextos ds de les peces sn escenaris on, de forma clara, la tecnologia es converteix
en un fenomen social. Ac s realment extensa la varietat de situacions ds i manteniment de les
eines que podem citar. Basta imaginar totes aqueixes possibilitats, i suposar que els usuaris i les
usuries de linstrumental posseeixen certes nocions per al manteniment i la reparaci de les peces.
Si intentem visualitzar dones portant a terme tasques diverses amb ganivets de slex, s fcil imaginar-les retocant la pea per a reavivar el tall. Obtenim una imatge similar si pensem en un home
dedicat a tasques com la tala darbres (Fig. 12) o la recollecci de plantes, entre moltes altres: els
agents que fan servir els instruments ltics sn coneixedors, en bona mesura, de les tcniques
necessries per al seu manteniment.
La cultura material primitiva es caracteritza per la versatilitat i lambivalncia dels seus valors ds
(Ramos Milln, 1999). En efecte, els valors ds daquests instruments van ms enll de les utilitats
subsistencials, i aix ho reflecteixen nombrosos exemples etnogrfics: peces de trets morfolgics i
146
tipolgics similars poden tenir usos i/o valors molt diferents, depenent del context (Orozco, 2005). En
la producci, distribuci i consum dels tils ltics entren en joc una srie de valors socials. Aquestes
peces poden ser objecte dacumulaci, en diversos graus delaboraci o ja acabades. Sabem que
en moltes cultures i en diferents poques van jugar un paper important en els circuits dintercanvi.
El context deposicional s el marc a partir del qual solem assajar la reconstrucci de la histria daquestes eines. A aquesta etapa del procs de producci ltica solem aplicar termes com ara:
deixalla, aband, prdua, dipsit; etiquetes que en la majoria de casos expressen certa informaci
tant sobre les condicions de conservaci com del context en qu els tils sn recuperats.
No s difcil suposar que aquests tils es conserven, transmetent-se de generaci en generaci, mentre que en altres ocasions passen a formar part dels contextos funeraris, com a elements
de laixovar. Lestudi dels mbits funeraris no pot deslligar-se de lanlisi de les activitats quotidianes
Fig. 10. Una variada srie d'eines s'empren en el treball

de la pedra.
Fig. 11. La fabricaci d'tils ltics pot portar-se a terme en espais pblics, vertebrant al mateix
temps les relacions socials.
dels grups humans i, en aquest sentit, el registre arqueolgic mostrar una gran diversitat de
patrons. Uns mateixos costums poden tenir significats molt diferents en diferents grups culturals,
per tamb s possible que costums o situacions molt diverses en el mn dels vius siguen menyspreables a lhora danalitzar el registre funerari.
Els contextos funeraris sempre han despertat gran inters. Quan les peces ltiques apareixen
formant part de laixovar podem preguntar-nos si es tracta deines per als vius o per als morts. Els
exemples arqueolgics sn molt diversos i ens mostren una multiplicitat de situacions (Fig. 13). Aix,
s possible trobar peces amb desgastats molt intensos, i fins i tot fragmentades, associades als
enterraments. Per tamb apareix en molts casos la situaci inversa: utillatge ltic dipositat formant
part de laixovar funerari, fabricat de forma expressa per a aqueixa funci, que no presenta senyals
ds. En coneixem exemples peninsulars, com s el cas dalguns sepulcres de fossa catalans. En
algunes sepultures de la Bbila Madurell (Sant Quirze del Valls, Barcelona) es van recuperar lmi-
147
nes de slex sense usar. Aix s indicatiu que, en algunes circumstncies, es tallaven peces amb
lobjectiu de deixar-les al costat dels inhumats (Gibaja et al., 2005).
Sn molts els exemples que podrien citar-se per a illustrar el procs de producci ltica. Una
de les crtiques ms fcils de fer s que la investigaci prehistrica no permet reconstruir identitats
individuals. Per aquesta limitaci no resulta insuperable: des de diverses disciplines i adoptant
altres perspectives danlisi podem accedir, en ocasions de manera parcial, a aqueixa informaci.
En la nostra disciplina, lanlisi del procs de producci ltica ajuda a comprendre la formaci
del registre arqueolgic. Aquest apartat de la cultura material compleix un paper fonamental, estruc-
Fig. 12. Tala d'arbres amb una destral de pedra polida.
Fig. 13. Els contextos funeraris presenten multiplicitat de

situacions, aix com una gran diversitat en els rituals i l'aixovar dipositat en la sepultura. La imatge correspon al soterrament anomenat "del jove prncep", en el jaciment de Arene
Candide (Liguria, Itlia), datat a finals del Paleoltic superior
(ca. 16.500 aC). Font: digilander.libero.it/ponticellig
turant les relacions de gnere. Les eines de pedra sn fabricades, utilitzades i abandonades, en la
seua major part, per amplis grups socials, sense que puguem deduir que en la Prehistria sn
creades per i per als homes. Dones, xiquetes, xiquets i altres categories socials tamb van participar en aquest procs. La inclusi daquestes en una visi del passat depn de nosaltres.
148
Bibliografa
BALAGUER, P.; FREGEIRO, M. I.; OLIART, C.; RIHUETE, C. i SINTES, E. (2002): Indicadores de actividad fsica y cargas laborales en el esqueleto humano. Posibilidades y limitaciones para el estudio del trabajo y su organizacin social en sociedades extintas. En Clemente, I. et
al. (eds.) Anlisis Funcional. Su aplicacin al estudio de las sociedades prehistricas. B.A.R. International Series, 1073, Oxford: 97-108.
BIRD, C .F. M. (1993): Woman the toolmaker: evidence for womens use and manufacture of flaked stone tools in Australia and New Guinea.
En Du Cros, H. & Smith, L. (eds.) Women in Archaeology: a feminist critique. Occasional Papers in Archaeology, 23, Canberra: 22-30.
BLACKWOOD, B. (1950): The technology of a Stone Age people in New Guinea. Pitt Rivers Museum, Occasional Papers on Technology, 3,
Oxford University Press.
BORDES, F. (1961): Typologie du Palolithique Ancien et Moyen. C.N.R.S. Pars, 101 pgs.
BRZILLON, M. (1968): La dnomination des objets de pierre taille: matriaux pour un vocabulaire des prhistoriens de langue franaise. Gallia
Prhistoire, suplemment 4, C.N.R.S, 411 pgs.
CARBONELL, E. i SALA, R. (2000): Planeta Humano. Pennsula. Barcelona. 263 pgs.
COLOMER, L. GONZLEZ MARCN, P. i MONTN, S. (1998): Maintenance activities, technological knowledge and consumption patterns: a
view from northeast Iberia. Journal of Mediterranean Archaeology, 11: 53-80.
DAZ-DEL-RO, P.; CONSUEGRA, S.; CASTAEDA, N.; CAPOTE, M.; CRIADO, C.; BUSTILLO, M. A. i PREZ-JIMNEZ, J. L. (2006): The earliest flint mine in Iberia. Antiquity, 80, nm. 307. http://www.antiquity.ac.uk/projgall/diazdelrio/
DOBRES, M.A. (2000): Technology and Social Agency. Blackwell Publishers, Oxford, 300 pgs.
GERO, J. (1991): Genderlithics: Womens roles in Stone Tool Production. En Gero, J. & Conkey, M. (eds.) Engendering Archaeology.
Blackwell, Oxford: 163-193.
GERO, J. & CONKEY, M. (eds.) (1991): Engendering Archaeology. Blackwell, Oxford.
GIBAJA, J.F.; PALOMO, A. i TERRADAS, X. (2005): Produccin y uso del utillaje ltico durante el Mesoltico y Neoltico en el nordeste de la
Pennsula Ibrica. En Arias Cabal, P. et al. (eds.) III Congreso del Neoltico de la Pennsula Ibrica, Santander 2003, Universidad de
Cantabria: 223-233.
GILCHRIST, R. (1999): Gender and Archaeology. Contesting the Past. Routledge. Londres.
HAMPTON, O. W. B. (1999): Culture of Stone. Sacred and Profane uses of stone among the Dani. Texas A&M University Press. 331 pgs.
KAMP, K.A. (2001): Where have all the children gone?: The Archaeology of Childhood. Journal of Archaeological Method and Theory, vol. 8,
1: 1-34.
KARLIN, C. (1992): Connaissances et savoir-faire: comment analyser un processus technique en Prhistoire. En Mora, R. et alii (eds.)
Tecnologa y cadenas operativas lticas. Treballs dArqueologia, 1, Bellaterra: 99-124.
MARTNEZ, G. i AFONSO, J. A. (1998): La produccin ltica: un modelo para el anlisis histrico de los conjuntos arqueolgicos de piedra tallada.
En Bernabeu, J. et alii (eds.) Los recursos abiticos en la Prehistoria. Caracterizacin, aprovisionamiento e intercambio, Valncia: 13-28.
MONTN SUBAS, S. (2000): Las mujeres y su espacio: una historia de los espacios sin espacio en la Historia. Arqueologa Espacial, 22,
Terol: 45- 59.
MOORE, H. L. (1988): Feminism and Anthropology. University of Minnesota Press. Minneapolis. 246 pgs.
MOORE, H. L. (1994): A passion for difference. Indiana University Press. Indiana. 177 pgs.
OROZCO KHLER, T. (2005): Cultura material y actitudes de gnero: el utillaje ltico pulimentado. En Snchez Romero, M. (ed.) Arqueologa
y gnero. Granada: 245-260.
PALLARS, M. (2000): Gnero y espacio social en arqueologa. Arqueologa Espacial, 22. Teruel: 61-92.
PTREQUIN, P. i PTREQUIN, A. M. (1993): cologie dun outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonsie). Monographies du C. R. A., 12,
CNRS. 439 pgs.
PICAZO, M. (1997): Hearth and home: timing of maintenance activities. En Moore, J. & Scott, E. (eds.) Invisible people and proceses. Writing
gender and childhood into European Archaeology. Leicester University Press. Leicester: 59-67.
RAMOS MILLN, A. (1999): Culturas neolticas, sociedades tribales: economa poltica y proceso histrico en la Pennsula Ibrica. II Congrs
del Neoltic a la Pennsula Ibrica. Saguntum, Extra 2: 597-608.
SNCHEZ ROMERO, M. (2000): Mujeres y espacios de trabajo en el yacimiento de Los Castillejos (Montefro). Arqueologa Espacial, 22. Terol:
93-106.
SNCHEZ ROMERO, M. (2005): Cultura material y actitudes de gnero: el utillaje ltico tallado. En Snchez Romero, M. (ed.) Arqueologa y
gnero. Granada: 219-243.
TERRADAS i BATLLE, X. (2001): La gestin de los recursos minerales en las sociedades cazadoras-recolectoras. Treballs dEtnoarqueologia, 4,
CSIC, Madrid. 177 pgs.
TIXIER, J.; INIZAN, M. L. i ROCHE, H. (1980): Prhistoire de la Pierre Taill, 1. Terminologie et technologie. Cercle de Recherches et dtudes
Prhistoriques. Pars. 115 pgs.
149
LESDONESDESDELANTROPOLOGIA
UNA REVISI DES DE LA PRODUCCI ETNOGRFICA
YOLANDA AIXEL
Universitat dAlacant
Totes les societats semblen reconixer una categoria de persones

que saproxima al que nosaltres qualifiquem de dona... La ms
admirada, la dona ms tpica, pot no ser la mateixa a tot arreu.
SH. ARDENER (1978:43)
Introducci
La invisibilitat de les dones en les Cincies Socials ha estat notria durant molt de temps. Limpacte del
feminisme en les diferents disciplines als anys setanta i, en el nostre cas, en lAntropologia, va ser fonamental per a revisar marcs terics i metodologies, premisses i conclusions, qestions que, en reformular-se, permetien afirmar que les dones van participar directament o indirecta, en major o menor mesura, en esferes socials com ara la poltica, leconmica, la familiar o la religiosa.
I s que lAntropologia va ser una de les disciplines que van fer ms visibles les dones grcies a
la seua metodologia: el treball de camp antropolgic requeria lobservaci constant de les societats
que sestudiaven i estava acompanyat per nombroses tcniques danotaci dels fets observats. Per
aix, es pot afirmar que, a pesar que lanlisi de les dones no va ser prioritari en la disciplina, s que es
va prendre bona nota de les activitats i responsabilitats de les dones, observacions que permeten
posar de manifest el reconeixement social que aquestes rebien i les tasques que aquestes desenvolupaven en els seus contextos (tal com vaig desenvolupar en Aixel, 2003; 2005a).
Aqueix revisionisme en les teories i en els mtodes, afavorit pel feminisme, ha perms rellegir treballs etnogrfics clssics per a recuperar i conixer la participaci social de les dones. Alhora sha
pogut fer palesa la influncia de landrocentrisme en algunes conclusions. Com va afirmar Warren
(1988:51), les dades del treball de camp han estat vistes recentment com uns textos que no noms
revelen el marc en un moment interpretatiu; per aix, el gnere sanalitza no noms com all que cont
els processos i les pressuposicions sin tamb les produccions del treball de camp.
151
Antroplogues de prestigi com Poewe (1981:v) han rebutjat la universalitat de la preponderncia

masculina: la dominaci masculina universal s una illusi etnolgica. Altres antroplegs, com M.
Harris (1987:79-80), rebutjaren la base biolgica de la construcci dels sexes seguint les consignes
feministes: Mincline cap al punt de vista del moviment dalliberament de la dona que sost que lanatomia no s dest, donant a entendre que les diferncies sexuals innates no poden explicar la distribuci desigual de privilegis i poders entre homes i dones en les esferes domstica, econmica i poltica.
A continuaci, presentem alguns dels casos etnogrfics en qu les dones ostentaren influncia
social en lesfera del parentiu, de la poltica, de la religi o de leconomia, amb lobjectiu de fer ms visible el collectiu femen.
Els casos remarcats ens mostraran que la construcci de gnere varia dun lloc a un altre i que,
fins i tot en aquells contextos on emergeix una preponderncia masculina androcntrica, les dones han
desenvolupat diferents estratgies socials per a ostentar poder o autoritat o per a fer-se ms visibles i
influents socialment.
Com sobservar, un bon nombre dels casos etnogrfics on sobserva aqueixa influncia de les
dones coincideixen a ser grups matrilineals (la filiaci s transmesa per lnia femenina). Aquest fet posa
de manifest linters per aprofundir en aquests grups per tal com, encara que les dones mai no van
ostentar el poder en solitari, es tractava de grups en qu aqueix poder i aqueixa autoritat eren compartits, de manera ms o menys igualitria, amb els homes. Es tracta de posar en relleu que van existir
societats amb una visibilitat social similar entre els sexes, denominades de parallelisme sexual
(Poewe), unisex (Geertz) o isogenriques (Aixel).
Les dones en lesfera del parentiu
Les dones han ostentat diferents reconeixements socials en lesfera del parentiu. Alguns relacionats
amb la seua influncia en la filiaci (amb preponderncia masculina, femenina o dambdues lnies de
parentiu), daltres relacionats amb la residncia del grup (en la comunitat materna o paterna, entre moltes altres) o daltres amb la importncia que rebia la maternitat en el seu context. De fet, aquest s un
tema especialment interessant tant en els grups patrilineals com en els cognaticis i matrilineals. En el
cas dels grups patrilineals hi ha nombrosos treballs que ens mostren que a pesar que el pes mascul siga ms gran, les dones han pogut gestar diferents estratgies per a tenir ms influncia i visibilitat
social (Abu-Lughod, 1988; Aixel, 2000). En el cas dels grups matrilineals i cognaticis, perqu aquests
podrien haver afavorit la visibilitat femenina mentre que la memria genealgica i el prestigi del grup
requeia en les dones o en ambds sexes, tal com vaig afirmar en Aixel (2005b)1.
Un primer exemple daix el recuperem grcies a R. Lowie, que estudi diferents indis americans
entre els quals destacaren els crow, els iroquesos i els hopi. Una de les afirmacions de Lowie
1Ralston (1988:80), historiadora, consider que limpacte dOccident va ser negatiu per a les dones en lesfera del parentiu i en la social en general: en temps
previs al contacte, la importncia del parentiu en les societats polinsiques tenia un mfasi particular en el paper de les dones com a filles, germanes i ties, mentre que com a mullers i mares eren menys influents... En general, les dones no eren pensades com febles, dependents, passives o amb necessitat de protecci.
152
(1972:63) ms importants va ser el reconeixement simultani de la lnia materna i paterna, cosa que
comportava la visibilitat femenina. Respecte als indis pueblo, els jasi dAssam i els iroquesos, Lowie
(1972) afirmava que eren grups matrilineals en qu les dones havien tingut drets especials o havien
jugat un paper destacat en la vida pblica. En el cas crow, Lowie (1984:81) afirmava que el reconeixement institucional de lestatus de la muller shi evidencia en el fet que entre els crow ella normalment
participa amb el seu marit en els rituals sagrats. De fet, aqueix protagonisme de les dones shavia
ests a daltres esferes, ja que Lowie (1963:61) afegia que les dones crow tenien un lloc segur en la
vida tribal i una part equitativa en les seues compensacions. Aqueixa participaci pblica i aqueix reconeixement social de les dones coincidien, en el
cas dels iroquesos i dels pueblo, amb el fet
que, a ms de matrilineals, es tractava de grups
matrilocals (residncia en la comunitat de la
muller). De fet, per a Lowie (1984:80) la posici de les dones era decididament alta respecte al que sovint sassumia. (Fig. 1)
Meyer Fortes va estudiar en profunditat
els tallensi i els ashanti de Ghana. Va observar
que en ambds grups la filiaci, tant patrilineal
com matrilineal, condicionava les relacions
entre les persones i entre els grups i donava en
el segon cas un reconeixement social ms
gran a les dones.
Pierre Bourdieu (1972) va abordar qestions relatives al parentiu entre els berbers de la
Kablia algeriana (Fig. 2), amb un treball que va
fer molt visibles les dones daquest grup i que
desmitificava bona part dels estereotips sobre
dones rabs i berbers. Va destacar la importncia que tenien les diferncies que hi havia entre
Fig. 1. Les dones naga tenen una completa llibertat sexual fins al naixement
del seu primer fill, per a partir daquest moment han danar a viure amb el
seu esps. Font: Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres. Salvat
Editores, S.A., Barcelona.
el parentiu oficial (patrilineal) i el parentiu prctic

(cognatici). Aquest parentiu prctic cognatici es manifiestava quan tenia lloc un matrimoni dendogmia
preferencial: creia que si es proposava que el matrimoni amb la filla del germ del pare era el preferent
(sobretot entre els grups rabs) era perqu sestava reconeixent el parentiu que transmetien les dones
(tamb Aixel, 2000, per al cas marroqu). Daltra banda, tamb va ser important la comprovaci de
Bourdieu (1972) respecte a la capacitat de les dones berbers destablir pactes matrimonials (tamb
Aixel, 2000). Tal com assenyalava, tot i que aquest tipus de matrimonis concertats per dones pogus
ser minoritari i aparentment sempre legitimat pels marits, la veritat s que la seua existncia posava
153
en relleu nous marges dacci femenins. Per a Bourdieu (1972:271), es tractava de matrimonis ordinaris, enllaos que, majoritriament, eren protagonitzats per les filles.
Gottlieb (1990), en la lnia de Bourdieu, es va desmarcar daquells treballs que, sota la suposada
preponderncia de la filiaci patrilineal, negaven la influncia i el poder de les dones, considerant que
les nocions de polluci femenina eren una metfora de la marginalitat sociolgica de les dones.
Gottlieb (1990:128) ho havia observat entre els beng de la Costa dIvori.
Tamb O. Journet (1985:31) afirmava que entre els joola (diola) de Basse-Casamance del
Senegal (patrilineals i patrilocals) lautoritat masculina sobre les mullers era relativa i el poder de les
dones es recolzava precisament en la
seua capacitat reproductiva.
Smedley (1980:355) va observar
tamb limportant paper de les dones
en la mediaci entre parents i en la
determinaci dels comandaments
entre els birom de Nigria (de filiaci
cognatcia) a pesar dhaver-hi una
certa preponderncia masculina en el
sistema.
Finalment, cal recuperar Clastres
i Firth. Clastres (1981:249) atorgava
una rellevncia singular al paper de les
dones des de la maternitat, per tal
com, a pesar de considerar que lobligaci de les dones s assegurar la
reproducci biolgica i, encara ms,
social de la comunitat: les dones porFig. 2. Les dones dels poblats berbers sn ms lliures que les dones rabs.
Font: Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
ten els xiquets al mn la feminitat s

la maternitat, en principi com a funci
biolgica, per sobretot com a domini
sociolgic exercit sobre la producci de xiquets: depn exclusivament de les dones que hi haja o no hi
haja xiquets... s aix el que assegura el domini de les dones sobre la societat. Per la seua banda, Firth
(1961:110) va creure que entre els tikopia les restriccions femenines eren ms aparents que vertaderes:
De vegades, aqueixes regles tradicionals imposen vertaderes inhabilitacions a les dones, encara que
aix, freqentment, s ms aparent que real. Qualsevulla que siga, tericament, la seua posici social,
una dona exerceix, en la prctica, una influncia considerable... Aqueixes diferncies socials entre lun i
laltre sexe diferncies que es donen en tot tipus de societat humana poden referir-se, en ltima instncia, a la situaci biolgica de la dona en la seua condici dsser que engendra fills.
154
Les dones en lesfera poltica

Les dones han ostentat influncies diferents en lesfera poltica (Fig. 3). Aquesta influncia podia
expressar-se en el seu poder, autoritat o lideratge drgans comunitaris. Per a illustrar aquesta qesti assenyalarem diferents casos etnogrfics en els quals es relatava algun daquests marges dacci,
factors que permeten relativitzar la suposada subordinaci femenina universal.
Fortes (1963:65) es va referir en nombroses ocasions als ashanti (matrilineals) en termes dequitat: Lanlisi genealgica mostra que la posici de cap de la famlia (fie panin) s clau per a la major
part de les caracterstiques ms importants de lestructura domstica. Ambds, home i dona, ocupen
aquesta posici, i els ashanti defensen que hi ha una completa igualtat entre ells referent a aix.
Firth (1961:128-129) havia assenyalat que entre els
bemba de Zimbabwe les dones, filles i ntes podien ser
caps tribals. De fet, tamb Fortes havia observat que entre
els ashanti cada cap de poblat prenia una dona duna certa
edat que era designada pel consell de notables per a dirigir
la comunitat. En el cas ashanti aquest poder i aquesta autoritat que tenien les dones akan tamb havia estat confirmat
per Yakan (1995:70), que va comprovar que les dones sempre havien participat en lestructura poltica.
Murdock (1945:207) destacava tamb que entre els
haida de la Colmbia Britnica la prefectura shereta per
lnia materna, tant en la famlia com en el clan. Els bns, els
privilegis i lautoritat descendeixen en conjunt al parent ms
prxim un germ ms jove o, si no nhi ha, el fill major de
la germana de ms edat. La dona hereta la prefectura nicament si no hi ha hereus barons.
Per la seua banda, Claudot (1993:122), que havia analitzat la influncia i els poders que histricament havien posset
les dones tuareg (grup matrilineal) va observar que les dones
Fig. 3. La tia de Dinizulu, reina dels zulus en lltima

dcada del segle XIX. Es calcula que com a preu de la
nvia o lobolo almenys ascendia a vint vaques. Font:
Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres. Salvat
intervenien directament en la gesti de les tribus i les faccions.

Claudot (1993:121) assenyalava que lautonomia femenina tuareg estava garantida, a ms, pels seus bns.
Cunnison (1960:297) tamb havia observat que entre els matrilineals luapula el poder de la muller
del cap era tan clar que assenyalava que podien trencar la comunitat, i Mair (1984:74) tamb havia
remarcat lautoritat de les dones enfront dels homes entre els lele (de filiaci matrilineal), cosa que Mair
pensava que provocava en els marits una polmica humiliaci.
Tamb remarcant els deures dels marits envers les seues mullers shavia declarat Colson
(1961:69) en el cas dels tonga: el marit exerceix disciplina, no obstant aix, noms quan la seua muller
155
falla en els seus deures cap a ell. En la resta de les seues activitats, ella actua lliurement. Daltra
banda, Chilver i Kaberry (1969:134) assenyalaven lexistncia dassociacions liderades per dones entre
els tonga, punt confirmat per Lebeuf (1960:113).
Per la seua banda, Alpers (1972:178) recordava que encara que la prefectura dels yao no acostumava a recaure en les dones, algunes delles eren advertides de la prxima elecci per tal de conixer
la seua opini. Per a Mitchel, encara que habitualment lautoritat requeia en els homes, hi havia casos
en qu eren les dones yao qui ostentaven el poder i el lideratge de la comunitat, per b que matisava
que si el conflicte a resoldre presentava gravetat hi podia participar el seu germ classificatori.
En el cas dels ohaffia recollit per
Nsugbe (1974:68), sexplicitava lexistncia duna associaci de dones, anomenada Ikpirikpe, que funcionava al marge
de la Umuaka, que era lrgan poltic i
ritual ostentat per homes. Des de lassociaci de les dones era possible modificar les decisions preses per lrgan mascul mitjanant diferents mecanismes de
pressi (Fig. 4). Per a Nsugbe (1974:68),
els rgans comunitaris mascul i femen,
Umuaka i la Ikpirikpe, estaven al mateix
nivell. Aix, entre els ohaffia hi havia un
repartiment de poder entre els dos
sexes.
Per la seua banda, Holy (1986:210)
considerava que els marges de poder de
les dones en el grup toka (de descenFig. 4. Les dones teda sn tan orgulloses com els homes. Si un marit insulta grollerament la seua dona en pblic, aquesta pot despullar-se davant els presents i anar-sen
desdenyosamente. Font: Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres. Salvat
dncia matrilineal) eren clars, per tal com

la societat tradicional confirmava la centralitat femenina.
Les dones en lesfera de la religi

La visibilitat de les dones en lesfera religiosa ha estat menor que la que han obtingut en altres esferes
socials (Fig. 5). En general, els antroplegs constataren que s que mantenien certa influncia en els
rituals o en la mgia, per b que en aquells llocs on havia impactat alguna de les religions monoteistes
la seua influncia shavia vist molt limitada.
Aix, Lowie (1983:193-194) comprovava que entre els crow, els iroquesos o els pueblo hi
havia dones magues igual que homes mags, o que li permetia qestionar que les dones estigue-
156
ren realment excloses de les manifestacions religioses: fins a quin punt aqueixa incapacitat [religiosa] est basada en una peculiaritat innata, fins a quins lmits s conseqncia del seu entorn
cultural especfic?
Per la seua banda, Victor Turner (1980:4), estudis dels ndembu de Zmbia (matrilineals), destacava que era de les dones de qui depn la continutat social dels poblats (Fig. 6). Aqueixa preponderncia femenina a travs del parentiu, que constantment explicitava Turner (1980:23), creia
que ms que qualsevol altre principi de lorganitzaci social, la matrilinealitat confereix ordre i
estructura a la vida social ndembu. Turner (1980:63) explicava com les dones ndembu utilitzaven
el ritual de la pubertat, per tal com aquest assegura que encara que la matrilinealitat es veja constantment desafiada per altres principis i altres tendncies [patrilocalitat, tensions entre sexes, ambds escenificats davant larbre de la
llet], persisteix malgrat ells i triomfa
sobre ells.
C. Geertz (1987:343) assenyalava que per als balinesos la diferenciaci sexual est culturalment
esborrada en extrem, car la major
part de les activitats formals i informals comprenen la participaci
dhomes i dones en peu digualtat, i
generalment aqueixa activitat sexerceix en parelles. Des de la religi
fins a la poltica, leconomia, la vestimenta, Bali s ms aviat una
societat unisex, circumstncia clarament expressada pels seus usos i
pel seu simbolisme. Fins i tot en
Fig. 5. Algunes sacerdotesses i una avlesi, comediant tocada amb un barret, ballen en la
festa dunes noces. Font: Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres. Salvat Editores,
S.A., Barcelona.
contextos en qu les dones no

representen en realitat un gran paper la msica, la pintura, certes activitats agrcoles, la seua
absncia, que en tot cas s noms relativa, s ms una qesti circumstancial que no un fet imposat per la societat.
Entre els ohaffia de Nsugbe (1974:19), nombrosos ritus eren protagonitzats per dones: hi ha
casos de tradicions entre els ohaffia en els quals el paper de les dones pren rellevncia en la fundaci de les comunitats i dels llinatges. Aquest fet s conegut i ritualitzat any rere any. En el poble
dAmuma, per exemple, hi ha un ritu anual en memria de la fundaci del poble. En aquest, el lder
del ritual s una dona.
157
Les dones en lesfera econmica

La participaci de les dones en lesfera econmica sha fet evident en la majoria de les societats. Elles,
juntament amb els homes, han garantit la supervivncia del grup amb les nombroses tasques que realitzaven tant en economies de subsistncia com en les economies de mercat. Certament, no sempre
han pogut utilitzar els recursos obtinguts segons els seus propis criteris, ni tampoc ha rebut el seu treball el prestigi social que mereixia. No obstant aix, s important remarcar algunes de les seues nombroses labors a leconomia del grup i, per descomptat, alguns dels casos en qu les seues tasques
van ser reconegudes socialment.
Va ser Polanyi amb la seua classificaci de les economies (de la ms rudimentria que es basava en la reciprocitat fins a la ms complexa basada en leconomia de mercat) qui plantejaria que havia
estat lEstat i, sobretot, limpacte de la colonitzaci el que havia generat les diferncies de
sexe en nombroses societats, tal com diferents antroplogues, desprs de limpacte
del Feminisme, posarien en relleu (Sacks,
Boserup, Stoler, entre altres).
Per la seua banda, Lowie (1972:61)
havia destacat en els casos iroqus, pueblo i
navaho, que no es podia afirmar que les
dones foren sempre esclaves del treball en
les societats primitives, perqu deia que la
distribuci de tasques s bastant igualitria.
Per a rebutjar aquests judicis de valor,
Herskovits (1952:75-76) va posar lexemple de
Fig. 6. Aquestes dones bakal, a la zona del riu Ngouni, Gabon, han fet una
medicina a fora descorces darbres aromtics, per a prevenir-se dels esperits dolents que provoquen lesterilitat de la tribu. Font: Pueblos de la tierra.
Razas, ritos y costumbres. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
les dones del Dahomei, on va remarcar la

important participaci daquestes en lesfera
social i domstica i, fins i tot, la seua independncia econmica: les dones, que venen mercaderies al mercat o fan cermica o tenen cura
de les hortes, contribueixen a la seua sustentaci... (Fig. 7) Com els guanys duna dona sn seus i en pot
disposar, i com les dones, com a comerciants en el mercat, gaudeixen duna posici econmica elevada... nhi ha un nombre apreciable que disposen de mitjans abundants. Per a Herskovits (1937:340) la
dona s respectada, no sols pels membres del seu propi entorn sin pels dahomei en general.
Habitualment ella s rica i, segons el nombre de persones que estiguen sota el seu control, poderosa,
mentre que, com qualsevol altre dahomei que pot controlar recursos i persones, manca de prestigi.
Tamb Douglas (1963:52) va remarcar les prebendes que gaudien les dones lele en el marc econmic, com per exemple la llibertat amb qu les dones podien distribuir alguns aliments: Cada dona
158
casada controlava les seues prpies provisions de gra. Ella podia donar-les com desitjs. De fet,
Douglas (1963:33) assenyal lexistncia duna divisi del treball segons sexe entre els lele: els diferents treballs entre homes i dones els fan dependents els uns dels altres. (Fig. 8)
Tamb Heusch (1980:30) va remarcar els nombrosos treballs que realitzaven les dones tonga: la
majoria dels treballs agrcoles, com sempre, recauen en les esquenes de les dones.
Terray (1977:129-130) tamb havia observat que les dones del pas kulango i abron, a pesar
destablir que existeix innegablement dominaci dels homes sobre les dones i explotaci del treball
femen, en el seu cas concret la divisi del treball entre els sexes realitza una distribuci de les tasques ms equilibrada... Les dones poden vendre, per al seu profit, lexcedent de la seua producci.
Els bns deixats per una dona sn heretats per la seua germana uterina, per la seua filla o per la filla
de la seua germana... Les dones, i
en particular les ancianes, sn consultades regularment i exerceixen
sobre les decisions una influncia
discreta, per considerable. Daltra
banda, els afers de dones sn dirimits per les dones... En resum, en el
pas abron i en el pas kulango, les
dones gaudeixen duna autonomia
relativa, afavorida a ms a ms per
la regla de residncia parallela i la
tendncia a lendogmia de llogaret... Tamb trobem aquesta relativa
autonomia en el pla poltic, com es
coneix pel lloc assignat a les reines
en lorganitzaci de lEstat abron.
Fig. 7. Venda descalnies, conegudes localment com sabala, en un mercat dAngola.

Menyspreat pels homes, el comer s una tasca exclusiva de les dones. Font: Pueblos de
la tierra. Razas, ritos y costumbres. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
Conclusions
La invisibilitat de les dones en les societats ha estat una constant que ha dut nombrosos investigadors
a assenyalar que la subordinaci femenina era universal. No obstant aix, aquesta afirmaci ha de ser
matisada. En primer lloc, perqu, com hem observat, hi ha nombrosos casos etnogrfics que demostren que les dones tenien reconeixement i prestigi social en les seues societats. En segon lloc, perqu
probablement aquestes asseveracions venien esbiaixades per una mirada androcntrica que havia
arrelat en les teories antropolgiques.
Es pot dir que s totalment necessari remarcar que les dones han generat les seues prpies
estratgies socials per a influir socialment tant en contextos adversos, amb major preponderncia masculina, com en contextos propicis, on elles compartien les responsabilitats amb els homes.
159
Daltra banda, limpacte dalguns processos androcntrics ha estat molt negatiu en aquells contextos en qu les dones tenien una visibilitat social notable. Aquest s el cas de limpacte de la colonitzaci, de les religions monoteistes i de la construcci dels Estats-naci en la categoritzaci sexual
dels grups de filiaci matrilineal i cognatcia, ats que, en aquests grups, la possibilitat que les dones
ostentassen poder, autoritat i/o lideratge drgans comunitaris juntament amb els homes, va ser menor,
si no rebutjada. Aix, la influncia de la colonitzaci en els grups de filiaci matrilineal es va expressar
en tant que la seua categoritzaci sexual sestablia en termes jerrquics i desiguals: per exemple, la
resoluci de certs conflictes i la mateixa gesti colonial va passar en nombroses ocasions per la interlocuci dels colonitzadors (homes) amb uns rgans comunitaris que podien estar ocupats per dones
(per exemple, el cas ashanti), cosa que dalguna manera va influir en una masculinitzaci imposada pels
administradors. En referncia a landrocentrisme monoteista, es pot remarcar que diferents investigacions posaren de manifest limpacte
que va poder tenir aqueix biaix de
gnere en els grups de filiaci matrilineal: la visibilitat femenina shi veia
minvada a favor de la masculina.
Finalment,
la
construcci
dels
Estats-naci es va edificar sobre una

perspectiva masculina i androcntrica que tamb podia significar la prdua de visibilitat per part dun collectiu femen que fins llavors havia acaparat
Fig. 8. Els dongo observen una rgida divisi del treball. Les dones tenen al seu crrec lelaboraci dobjectes de fang cuit. Font: Pueblos de la tierra. Razas, ritos y costumbres.
Salvat Editores, S.A., Barcelona.
poder
prestigi
social.
Limpacte daquests dos darrers processos es percep amb claredat en

lilla de Mafia (Tanznia), on Caplan
(1984:42) va comprovar la prdua
de poders femenins arran de lestabliment de lEstat i de limpacte de la islamitzaci.

En qualsevol cas, la revisi plantejada pretn continuar la labor que nombrosos antroplegs van
iniciar en el reconeixement del prestigi i la influncia que diferents dones han ostentat en els seus respectius contextos socials.
Bibliografia
AAVV: Pueblos de la tierra.Razas, ritos y costumbres. Salvat Editores, S.A., Barcelona.
ABU-LUGHOD, Lila (1987): Veiled sentiments. Honor and Poetry in a Beduin Society. American University in Cairo Press, El Cairo.
AIXEL CABR, Yolanda (2000): Mujeres en Marruecos. Un anlisis desde el parentesco y el gnero. Ediciones Bellaterra,
Barcelona.
AIXEL CABR, Yolanda (2003): La construccin de gnero en al Antropologa Social. Revista de Occidente, febrer, nm. 261, p.
79-95.
160
AIXEL CABR, Yolanda (2005a): Gnero y Antropologa Social. Doble J/ Comunicacin Social, Sevilla.
AIXEL CABR, Yolanda (2005b): Parentesco y gnero en el frica subsahariana. La categorizacin sexual de los grupos matrilineales. Studia Africana, 16, p. 80-89.
ALPERS, Edward A. (1972): Towards a History of the Expansion of Islam in East Africa: the Matrilineal Peoples of the Southern Interior.
En T. O. Ranger, I. N. Kimambo (eds.): The Historical Study of African Religion. With special reference to East and Central
Africa. Heinemann, Londres / Nairobi / Ibadan, p. 172-201.
ARDENER, Shirley (1978): Introduction. The Nature of Women in Society. En Ardener (ed.): Defining females: The Nature of Women
in Society. Croom Helm, Londres, p. 9-48.
BOURDIEU, Pierre (1972): Esquisse dune thorie de la pratique. Librairie Droz, Ginebra.
CAPLAN, Patricia (1984): Cognatic descent, Islamic law and womens property on the East African Coast. En Hirschon (ed.): Women
and property. Women as property. St. Martins Press, Nova York, p. 23-43.
CLASTRES, Pierre (1981) (1977): La desgracia del guerrero salvaje. En Clastres: Investigaciones en antropologa poltica. Gedisa,
Barcelona, p. 217-256.
CLAUDOT-HAWAD, Hlne (1993): Les touaregs. Portrait en fragments. Edisud, Aix-en-Provence.
COLSON, Elisabeth (1961): Plateau Tonga. En D. Schneider y K. Gough (eds.): Matrilineal Kinship. University California Press,
Berkeley / Los ngeles, p. 36-95.
DOUGLAS, Mary (1963): The Lele of the Kasai. Oxford University Press, Londres.
FIRTH, Raymond (1961) (1938): Tipos humanos. Una introduccin a la antropologa social. Editorial Universitaria de Buenos Aires,
Buenos Aires.
FORTES, Meyer (1963) (1949): Time ans social structure: an ashanti case study. En Fortes (ed.) Social Structure Studies presented
to A. R. Radcliffe-Brown. Russell & Russell Inc, Nova York, p. 54-84.
FORTES, Meyer (1975) (1971): La estructura de los grupos de filiacin unilineal. En Dumont: Introduccin a dos teoras de la antropologa social. Anagrama, Barcelona, p. 170-198.
GEERTZ, Clifford (1987) (1973): La interpretacin de las culturas. Gedisa, Barcelona.
GOTTLIEB, Alma (1990): Rethinking Female Pollution: The Beng Case (Cte dIvoire). En Sanday, R. G. Goodenough (eds.): Beyond
the Second Sex. New Directions in the Anthropology of Gender. University of Pennsylvania Press, Filadlfia, p. 115-138.
HARRIS, Marvin (1987) (1974): Vacas, cerdos, guerras y brujas. Alianza: Madrid.
HERSKOVITS, Melville J. (1937): A note on women marriage in Dahomey. Africa, Londres, v.10, p. 335-341.
HERSKOVITS, Melville J. (1952) (1948): El hombre y sus obras. La ciencia de la antropologa cultural. Fondo de Cultural Econmica,
Mxic-Buenos Aires.
HOLY, Ladislav, (1986): Strategies and Norms in a Changing Matrilineal Society. Descent, succession and inheritance among the Toka
of Zambia. Cambridge University Press, Cambridge.
HEUSCH, Luc de (1980): Heat, Physiology, and Cosmology: Rites de Passage among the Thonga. En I. Karp, Ch. S. Bird, (eds.):
Explorations in African Systems of Thought. Indiana University Press, Bloomington, p. 27-43.
JOURNET, Odile (1985): Les hyper-mres nnt plus denfants. Maternit et ordre social chez les Joola de Basse-Casamance. En
N.C. Mathieu, (ed.) : Larraisonnement des femmes. Essais en anthropologie des sexes. cole des Hautes tudes en
Sciences Sociales, Pars, p. 17-36.
KABERRY, Phyllis (1969): Witchcraft of the Sun: Incest in Nso. En Douglas y Kaberry (ed.): Man in Africa. Tavistock Publications,
Londres, p. 175-195.
LEBEUF, Annie M. D. (1960): Le role de la femme dans lorgaisation politique des socits africaines. En Palme (ed.): Femmes
dAfrique Noire. Mouton & Co, Pars, p. 93-119.
LOWIE, Robert (1963) (1935): The Crow Indians. University of Nebraska Press, Londres.
LOWIE, Robert (1972) (1920): La sociedad primitiva. Amorrortu editores, Buenos Aires.
LOWIE, Robert (1983) (1952): Religiones primitivas. Alianza, Madrid.
LOWIE, Robert (1984) (1954): Indians of the Plains. University of Nebraska Press, Londres.
MAIR, Lucy (1984) (1969): African Marriage and Social Change. Frank Cass & Co Ltd, Londres.
MURDOCK, George Peter (1945) (1934): Nuestros contemporneos primitivos. Fondo de Cultura Econmica, Mxic.
NSUGBE, Philip O. (1974): Ohaffia. A Matrilineal Ibo People. Clarendon Press, Oxford.
POEWE, Karla O. (1981): Matrilineal Ideology. Male-Female Dynamics in Luapula, Zambia. Academic Press for the International African
Institute, Londres.
POLANYI, Karl (1976) El sistema econmico como proceso institucionalizado. En Godelier (comp.): Antropologa y economa.
Anagrama, Barcelona, p. 155-178.
161
RALTSON, Caroline, (1988): Polyandry, pollution, prostitution. The problems of eurocentrism and androcentrism in Polynesian studies. En Caine, Grosz i Lepervanche (eds.): Crossing boundaries. Feminisms and the critique of knowledges. Allen & Unwin,
Londres, p. 71-80.
SMEDLEY, Audrey (1980): The implications of Birom Cicisbeism. Journal of Comparative Family Studies, vol. XI, nm. 3 (nmero especial), p. 345-358.
TERRAY, Emmanuel (1977) (1975): Clases y conciencia de clase en el reino abron de Gyaman. En Bloch (comp.): Anlisis marxistas
y antropologa social. Anagrama, Barcelona, p. 105-162.
TURNER, Victor (1980) (1967): La selva de los smbolos. Siglo XXI, Madrid.
WARREN, Carol A. B. (1988): Gender Issues in Field Research. Sage Publications, Londres.
YAKAN, Mohamad Z. (1999): Almanac of African Peoples & Nations. Transaction Publishers, Londres / New Brunswick.
162
GLOSSARIDETERMES
aC/ dC: abans de Crist / desprs de Crist. Smbol que indica que una data sexpressa en lescala cronolgica solar que
t el seu origen en lany del naixement de Crist.
ANE / DNE: abans de la nostra era / desprs de la nostra era. Smbol que indica que una data sexpressa en lescala
cronolgica solar que t el seu origen en lany del naixement de Crist.
Anlisi distops: estudi de diversos components qumics presents en els ossos humans que permeten reconstruir la
dieta ingerida per les persones.
Androcntric: visi del mn i de les relacions socials centrada en el punt de vista mascul.
Art paleoltic cantbric: art que es desenvolupa en la cornisa cantbrica entre el 30.000 i el 10.000 BP, caracteritzat
per realitzar-se en cavitats profundes, amb representacions de carcter figuratiu i simblic.
Art Llevant del Mediterrani Occidental: estil dart rupestre caracteritzat per la representaci naturalista dhomes, dones
i animals. Escenes pintades en color roig, negre i blanc, realitzades entre el 8.000 i el 3.000 aC. en abrics a laire lliure.
Art moble: realitzat sobre suports menuts com ara pedres, ossos, banyes o ivori.
Artefactes: qualsevol objecte material moble sobre el qual lsser hum haja intervingut.
Assentament: lloc on es va establir un grup hum.
BC: Before Christ. Abans de Crist.
Bifa: instrument ltic que presenta retoc en ambdues cares i lextrem distal agusat. Es coneixen tamb com destrals de m.
Bonobo: s un primat del gnere dels ximpanzs, denominat tamb ximpanz pigmeu. Pan paniscus.
BP: Before Present. Abans del present.
Bur: artefacte de pedra que presenta un angle diedre i la funci del qual s ranurar. Servia per a treballar la banya, los,
i gravar sobre les roques.
Cal BC: smbol que indica que una dataci absoluta ha estat calibrada dacord amb el calendari en anys reals, abans de Crist.
Cal BP: smbol que indica que una dataci absoluta ha estat calibrada dacord amb el calendari en anys reals, abans de Crist.
Calcoltic: pertanyent o relatiu al perode prehistric de transici entre el 2.700 i el 2.200 aC, entre el Neoltic i lEdat del
Bronze, caracteritzat per la introducci de la metallrgia.
Campaniforme: tipus de vas cermic amb forma de campana invertida que dna nom a una cultura que es desenvolupa entre el 2.600 i 2.250 aC.
163
Carcaix: caixa porttil per a fletxes, ampla i oberta per dalt, estreta per baix i penjant duna corda o corretja amb qu es
portava del muscle esquerre al maluc dret.
Cistes de pedra: soterrament que consisteix en quatre lloses laterals i una cinquena que fa de coberta.
Cognats: aquelles persones relacionades amb un individu per llaos de consaguinitat.
Coxals: pertanyents o relatius al maluc.
Cultura Argrica: Cultura de lEdat del Bronze Antic (2.250-1.600 aC) que sestenia pel SE de la Pennsula Ibrica, caracteritzada per poblats amb muralles defensives i soterraments amb rics aixovars. Hi van desenvolupar una economia agrria complexa, utilitzaren larada i tamb la metallrgia i la mineria.
Desgreixant: additiu que es barreja amb el fang per a fer-lo resistent a la cocci.
Descendncia matrilineal: la que passa de mares a fills.
Descendncia patrilineal: la que passa de pares a fills.
Descendncia cogntica: comprn tots els descendents dun antecessor definit per una combinaci de vincles per
mitj de la lnia materna o paterna en qualsevol combinaci.
Diacrnic: es diu dels fenmens que tenen lloc al llarg del temps, en oposici als sincrnics.
Edat del Bronze: perode comprs entre el 2.200 i el 700 aC.
Endogmia: preferncia que du els individus a casar-se noms al si del seu grup de parentiu particular.
Esteatopgia: terme provinent del grec que significa greix en els glutis o grassor controlada.
Estudis osteolgics: relacionats amb els ossos.
Etnoarqueologia: disciplina que relaciona larqueologia amb letnologia. El seu objectiu s investigar la conducta sociocultural contempornia des duna perspectiva arqueolgica.
Etnografa: descripci sistemtica duna cultura contempornia nica.
Figures dembalum red: lescultura dembalum red s aquella obra allada visible des de tots els angles i que pot ser
rodejada per lespectador. Lescultura dembalum red es denomina tamb exempta.
Filiaci: procs en el qual els individus sn socialment assignats als seus pares.
Gestosi: denominaci de tots aquells problemes que es poden presentar, des del comenament de la gestaci fins a la
finalitzaci.
Gilania: definida per Gimbutas com una forma de societat pacfica i feli que va ser destruda a la fi de Neoltic i substituda per societats patriarcals.
Habitus: lgica prctica i sentit dordre que saprn inconscientment a travs de les normes establides en la vida quotidiana.
Hexis: experincies socials creades per les categories de gnere, classe o edat.
Hipoplsia dental: defecte en la formaci de lesmalt dental.
Holoc: poca ms recent del perode quaternari, que abasta des de fa uns 10.000 anys fins als nostres dies.
Homo neanthertalensis: grup hum denominat Homo sapiens neandertalensis que va viure a Europa entre el 200.000
i el 35.000 BP, caracteritzat per un gran volum corporal i enceflic.
Impressi basilar amb platibaslia: malformaci cranial.
Indstria ltica: conjunt dobjectes mobiliaris de pedra utilitzats o fabricats per les persones durant la prehistria.
Inhumaci: cadver enterrat.
Loess: dipsit de llim elic que cobreix mplies extensions continentals en latituds mitjanes-altes dEursia i Amrica del
Nord. Es forma en temps de clima fred i sec.
164
Meglits: monuments prehistrics construts amb pedres grans.

Mesoltic: perode prehistric situat entre el Paleoltic Superior i el Neoltic, que va durar aproximadament entre el 10.000
i el 5.000 aC.
Micrlit: instrument molt menut de pedra tallada.
Necrpoli: cementiri duna comunitat determinada.
Neoltic: perode comprs entre el 7.000 i 2.800 aC, caracteritzat per linici de lagricultura i la ramaderia.
Neoltic cardial: perode antic dins del neoltic mediterrani occidental caracteritzat per ls de la cermica decorada amb
impressions feta sobre la superfcie amb les vores de les conquilles del gnere Cardium.
NMI: Nombre Mnim dIndividus. Mtode per a establir labundncia de les espcies en conjunts faunstics, es basa en
el clcul del nombre mnim danimals necessaris per a justificar els ossos identificats. Tamb es fa servir en lestudi de
les restes humanes.
Osteoarqueologia: socupa de lestudi de les ossades arqueolgiques.
Paleoantropologia: disciplina que estudia les restes dhomnids i de primats relacionats amb levoluci humana.
Paleoltic Inferior: perode datat entre fa 1.000.000 danys i 100.000 a Europa.
Paleoltic Mitj: perode datat entre fa 100.000 i 35.000 anys a Europa.
Paleoltic Superior: perode datat entre fa 35.000 i 12.000 anys a Europa.
Paleopatologia: disciplina que estudia les malalties detectades en les restes humanes del passat.
Paqupods: definici donada per H. Obermaier per a descriure un tipus darquers de lart llevant caracteritzats per ser
individus naturalistes amb cames molt gruixudes de musculatura modelada i trax curt.
Part distcic: part difcil o amb complicacions.
Piriforme: que t forma de pera. Aquest terme sutilitza per a descriure la forma dels caps en lart rupestre llevant.
Plaqueta: suport de pedra sobre el qual es pinta o es grava en determinats perodes histrics.
Plistoc: poca del perode terciari, que abasta des de fa 2 milions danys fins a fa 10.000 anys.
Prehistria: poca de la histria anterior a lescriptura.
Prolactina: hormona que estimula la secreci lctia.
Rascadora: instrument ltic realitzat sobre un resquill o fulla que presenta en una o ms vores un retoc continu que pot
ser pla, semiabrupte, escams o escaleriforme.
Registre arqueolgic: nom genric donat al conjunt delements formals originats per lacci social pretrita que perduren fins a lactualitat i que constitueixen les fonts de larqueologia.
Resquills: trossets de pedra despresos del nucli per percussi o pressi.
Somtic: en un sser animat, que s material o corpori.
Talla: treball de la pedra mitjanant extraccions per a obtenir instruments.
Talla levallois: tcnica de talla de la pedra en la qual es predeterminen la forma de les extraccions mitjanant la preparaci del nucli.
Talla per pressi: tcnica de talla de la pedra en la qual es fa servir un compressor.
Trilla: instrument per a trillar. Acci i efecte de trillar.
Trfic: pertanyent o relatiu a la nutrici.
165
Aquest llibre ha sigut editat amb motiu de lexposici

itinerant Les Dones en la Prehistria del Museu de
Prehistria de Valncia.
Juny 2006
LESDONESENLAPREHISTRIA
LESDONESENLA
PREHISTRIA

Les Dones en La Prehistoria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Les Dones en La Prehistoria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LESDONESENLAPREHISTRIA

Museu de Prehistria de Valncia

DONES I PREHISTRIA: VIURE EL PRESENT, PENSAR AL PASSAT

DONES I CONSTRUCCI DE LA PREHISTRIA: UN MN DE SUPOSICIONS

LA IMATGE DE LES DONES EN LA PREHISTRIA

ON SN LES DONES. UNA APROXIMACI A LA DISTRIBUCI DE LES FIGURES FEMENINES

DONES,HOMES I OBJECTES DADORN

DONES,HOMES I AIXOVARS FUNERARIS

LES DONES EN ELS CONTEXTOS FUNERARIS PREHISTRICS.

105 EL GRUP DOMSTIC I LES ACTIVITATS DE MANTENIMENT

119 MATERNITAT I PREHISTRIA: PRCTIQUES DE REPRODUCCI, RELACI I SOCIALITZACI

139 REFLEXIONS SOBRE LES EINES DE PEDRA

162 GLOSSARI DE TERMES

El Museu de Prehistria de la Diputaci de Valncia presenta lexposici Les Dones

VICENTE FERRER ROSELL

LES DONES EN LA PREHISTRIA

aC fins a culminar amb la Cultura Ibrica.

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

(Arwill-Nordbladh, 1989). En aquell

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

La Prehistria no s (noms) cosa dhomes

a principis del segle

per Christian Thomsen, es van crear les bases duna interpretaci

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

o la determinaci de pautes dalimentaci i de mobilitat a partir de mostres procedents desquelets (p.e.

LES DONES EN LA PREHISTRIA

La construcci material de la vida social

encara que actualment no resulta acceptable defen-

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

prestigi era la de fer cermica, potser

LES DONES EN LA PREHISTRIA

ment publicats (Querol i Trivio, 2004), van resituar

LES DONES EN LA PREHISTRIA

dones, ni tan sols per a espais tan

LES DONES EN LA PREHISTRIA

desigual donat a homes i a dones en els dibuixos i

LES DONES EN LA PREHISTRIA

des al present, durant els ltims anys,

LES DONES EN LA PREHISTRIA

paret daquest, posici que noms el 4% dels

LES DONES EN LA PREHISTRIA

ments, s a dir, en la denominada

i sobretot als nostres dies, lafany datraure el pblic, de conquis-

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

Una nova perspectiva de la imatge de les dones en la Prehistria

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

LES DONES EN LA PREHISTRIA

Fig. 2. Dama de la caputxa. Aquest cap, conegut entre