Treballs de Sociolingstica Catalana, nm. 23 (2013), p.

493-497
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC
ISSN (ed. impresa): 0211-0784

ISSN (ed. electrnica): 2013-9136

Viladot Presas, Maria ngels (2012). Comunicacin y grupos sociales.

Barcelona: UOC. 241 p.

Lobjecte especfic de lobra Comunicacin y grupos sociales s la interacci, entesa com

a matriu fonamental de tota comunicaci humana. La interacci ha estat i s un dels
principals camps de preocupaci de disciplines com la psicologia social i ms en concret de la psicologia social de la llengua. En aquesta lnia, leditorial UOC ens ofereix
un volum excellent, en el qual saborden temtiques que difcilment trobarem tractades ni en llengua castellana ni catalana. La seva autora, la doctora Maria ngels Viladot, una experta en aquests mbits, s tutora i professora consultora de lassignatura
Comunicaci intergrupal i intercultural a lInstitut Internacional de Postgrau de la
UOC, i t multiplicitat de publicacions en aquests mbits destudi. En aquest sentit, el
nou llibre que presentem s la continuaci de Lengua y comunicacin intergrupal, publicat lany 2009 tamb per leditorial UOC.
Pel que fa al gnere, Comunicacin y grupos sociales s un llibre fonamentalment
teric, la qual cosa no significa que estigui buit dexemples illustratius. Ans el contrari: s ric en exemples que permeten una lectura de fcil comprensi i, fins i tot, amena.
En lmbit de la comunicaci, el rovell de lobra podria radicar en lespecialitzaci del
llenguatge utilitzat, aix com en la ubicaci del centre de la reflexi en els processos
interpersonals i intergrupals dinteracci i no en els processos de difusi dinformaci
que tenen lloc a travs dels mitjans massius.
Tal com la doctora Viladot ens diu al llarg del llibre, ladquisici de coneixements
en psicologia social s el resultat de lesfor en una doble direcci: terica i investigadora. Aquestes dues fases es necessiten i impliquen mtuament i componen un cicle,
el de ladquisici de coneixements, que es completa amb una tercera fase, laplicaci,
consistent a convertir aquests coneixements ja adquirits en quelcom que intenta contribuir a incrementar el benestar dels ssers humans, tant en lmbit individual com
collectiu. Laplicaci acaba sempre per plantejar noves qestions que estimulen intents renovats de teoritzaci i investigaci, amb la qual cosa el cicle es retroalimenta a
si mateix.
Comunicacin y grupos sociales consta duna introducci i quatre captols. Cada
captol acaba amb una bibliografia especfica. Lautora ens aporta, a ms, diferents
adreces de pgines web relacionades amb el contingut del captol.
A la introducci ens planteja com els missatges sobre els grups i lintercanvi de
missatges entre les persones i entre els grups constitueixen una part fonamental del
paisatge de la comunicaci intergrupal. Ens defineix qu s la comunicaci intergrupal: qualsevol percepci, cognici o conducta que estigui influda pel reconeixement de
la gent que ells i altres sn membres de diferents grups socials s comportament in-

04 Sec RESSENYES TSC23.indd 493

27/05/14 13:36

494

TSC, 23 (2013)

Ressenyes

tergrupal. Aquesta definici reconeix que les relacions percebudes entre els grups socials (per exemple, entre grups tnics, entre nacions) pot tenir efectes sobre la conducta dels membres daquests grups, efectes que van ms enll de les trobades cara a cara.
Aquesta definici sorgeix de la perspectiva intergrupal descrita per la psicologia social que sost que gran part de la conducta social est influda fonamentalment per les
categories socials a les quals pertanyem, aix com per les relacions de poder i destatus
que hi ha entre aquestes categories.
El captol i, Dinmicas de comunicacin entre grupos sociales, reuneix sota el mateix paraigua de la comunicaci intergrupal ja plantejada a la introducci teories tan
rellevants en psicologia social com la teoria de lacomodaci en la comunicaci (TAC).
Abans dintroduir-shi, Maria ngels Viladot ens explica com les relacions intergrupals sassocien gaireb sempre amb lestatus, el poder, el prestigi i els recursos diferencials, i ens introdueix en temes tan essencials en els grups estigmatitzats com lamenaa dels estereotips. Les persones estigmatitzades sn conscients que altres poden
jutjar-les i tractar-les de manera estereotpica i se senten preocupades que la seva
conducta es converteixi en una profecia dautocompliment. Lamenaa de lestereotip
s mxima quan existeixen senyals que el context est dominat per una visi cultural
del mn que difereix de la del nostre grup. Ara b, lobjectiu principal daquest captol
s desenvolupar una descripci general i sintetitzar les investigacions i teories sobre
llenguatge i acomodaci. Leix principal daquesta teoria teoria de lacomodaci en
la comunicaci s la importncia de les conductes de la comunicaci en la interacci interpersonal i intergrupal. Les conductes del llenguatge i de la parla sn importants en les interaccions en la mesura que sn indicadors de la pertinena a un grup i
de la identitat personal. El llenguatge que utilitzem i com lutilitzem, o les conductes
no verbals quan parlem, poden assenyalar prejudicis de moltes menes, indicar diferncies destatus, definir lmits endogrupals o exogrupals, o imposar rols o conductes
especfiques basades en certes normes. Una teoria satllit de la TAC s la teoria de la
identitat i vitalitat etnolingstica, a partir de la qual lautora del llibre que ressenyem
ha realitzat diverses investigacions no noms a Catalunya sin en contextos tan dispars com als Pasos Baixos i Chiapas (Mxic), la qual cosa dna ms solidesa als coneixements que hi aporta.
Desprs de desenvolupar el marc teric dels processos de lacomodaci en la comunicaci interpersonal i intergrupal, lautora sendinsa en una de les formes de comunicaci ms paradigmtiques: la parla condescendent o sobreprotectora com un
exemple de sobreacomodaci en els processos comunicatius, un tipus de parla a travs
de la qual, ja sigui conscientment o inconscientment, un dels interlocutors en la interacci usa indegudament el poder. El llibre desenvolupa el model de predicament
comunicacional intergeneracional, que consisteix en un cicle de retroalimentaci
negativa en el qual la comunicaci condescendent basada en estereotips per ra dedat
refora els comportaments estereotpics en les persones grans, conduint a nivells ms
baixos de funcionament cognitiu i fsic, aix com a una baixa autoestima. Aquest model tamb explica els processos de retroalimentaci negativa en els quals es troben les
persones amb discapacitats i en general estigmatitzades. Una part molt interessant del

04 Sec RESSENYES TSC23.indd 494

27/05/14 13:36

Ressenyes

TSC, 23 (2013)

495

captol s la que ens explica com contrarestar la condescendncia des de la persona

que la rep sense que les identitats respectives (la de la persona que fa la condescendncia i la que la rep) quedin malmeses. La comunicaci condescendent i la bay talk s un
exemple clar de com les interaccions comunicatives entre les persones sn importants
en tots els mbits de la nostra vida i, en aquest cas, especialment en el sector de lassistncia sanitria. Lautora tamb ens presenta aqu les investigacions que va realitzar
fa uns anys a Catalunya sobre aquesta mena de comunicaci contraproduent per als
ms grans.
Al captol ii, Comunicacin entre culturas, lautora fa un salt de la comunicaci
intergrupal a la comunicaci intercultural i, per tant, una nova variable entra en escena: la cultura. Tanmateix, veurem com la comunicaci intergrupal envaeix la comunicaci entre persones de cultures diferents. Per tant, els coneixements que lautora ha
desenvolupat en el captol precedent senllacen necessriament amb les matries
daquest segon captol. Podem dir que el focus daquest captol s la influncia de la
cultura en el comportament. El captol senceta amb una descripci resumida des del
naixement de la psicologia intercultural fins avui dia. Molts dels psiclegs ms importants han considerat que la cultura s fonamental per a la cincia social i que lestudi
de la influncia de la cultura sobre les persones s la definici de la disciplina de la
psicologia social. Lestudi dels valors t una llarga histria en les cincies socials. Segons la psicologia social, els valors orienten les conductes especfiques de les persones
duna manera integrada i significativa.
Els psiclegs interculturals i diversos psiclegs socials han proporcionat proves de
la considerable variaci cultural en una colla de comportaments humans bastant bsics i processos socials. La major part de la investigaci identifica una diferncia general entre les cultures orientals i occidentals: en efecte, el debat contemporani en psicologia social sobre cultura est limitat sobretot a aquest contrast, o ms precisament al
contrast identificat per Hofstede (entre altres investigadors) entre diverses dimen
sions que afecten les conductes entre occidentals i orientals. El treball de Hofstede va
sser un tour de force que contribu al desenvolupament del camp de la psicologia intercultural. All cinc dimensions mitjanant les quals podien comparar-se quaranta
pasos: distncia del poder, evitaci de la incertesa, masculinitat/feminitat, individualisme/collectivisme, i finalment, orientaci a llarg o curt termini. La doctora Viladot
ens fa una revisi daquestes dimensions, ens mostra com de profundes poden arribar
a sser aquestes diferncies comunicatives i com afecten els processos cognitius i perceptius bsics. En aquest captol tamb explora els conceptes del jo independent i el jo
interdependent per distingir entre els diferents tipus del self trobats en diferents cultures, i desenvolupa els conceptes dalt context i baix context: en les cultures de baix
context la informaci es transmet duna manera relativament directa a travs del
llenguatge. En contrast, en les cultures dalt context, el significat s implcit, comprs
en la situaci dinteracci i els subtils actes no verbals de les persones. Finalment, ens
parla de les barreres del llenguatge per a la comunicaci efectiva i ens aporta una colla
de recomanacions per ajudar a millorar les relacions interculturals. Aquest s un captol important que ens dna compte de les dificultats immerses en la comunicaci in-

04 Sec RESSENYES TSC23.indd 495

27/05/14 13:36

496

TSC, 23 (2013)

Ressenyes

tercultural i entre nacions. Un dels aspectes ms rellevants que aporta lautora s la

interrelaci de tots els conceptes que hi desenvolupa. Ocupa el cos central del llibre i
s el ms llarg del quatre captols que locupen.
El captol iii es divideix en tres apartats: comunicaci no verbal en les relacions cara
a cara, comunicaci no verbal intercultural (entre cultures i nacions) i comunicaci
no verbal en dos contextos determinats: la publicitat i la poltica. Val a dir que aquests
ltims dos apartats actuen dexemples aplicats de com participa la comunicaci no
verbal en diferents mbits interactius. Lautora defensa dentrada que la comunicaci no s un llenguatge corporal i que les conductes no verbals no tenen una traducci
directa; per tant, no poden considerar-se un llenguatge. Per aix, com que la comunicaci no verbal no s un llenguatge, no sempre llegirem correctament les conductes
no verbals dels altres. Ens mostra com la comunicaci no verbal est afectada per
molts i diversos factors, alguns dels quals sn innats i gentics, que produeixen similituds interculturals en la conducta no verbal. Tamb ens ensenya com moltes de les
formes de comunicaci no verbal saprenen a travs de la cultura; per tant, a partir de
les nombroses formes de percebre i organitzar el mn que tenen en com un grup
de persones. Lapartat Comunicacin no verbal entre culturas nacionales t una
relaci evident amb els conceptes del captol precedent. Ens explica com els grups
comparteixen un conjunt de conductes no verbals que ajuden a definir-los com una
cultura. Lautora reprn les diferents dimensions culturals de Hofstede i hi afegeix
una nova dimensi particularment interessant per analitzar les variacions de la conducta no verbal: les cultures dalt contacte versus les cultures de baix contacte. Lautora ens
evidencia com els diferents models de contacte afecten les relacions i ens en descriu
diversos exemples. Finalitza el captol amb assenyats advertiments de com en realitat
les cultures sn influenciades per diverses de les dimensions descrites de manera simultnia, per la qual cosa cal evitar les comparacions senzilles en una nica dimensi.
A lltim captol, el iv, lautora ens situa ara en lmbit dels mitjans de comunicaci
clssics i les noves tecnologies. Els mitjans de comunicaci posseeixen actualment un
poder sense precedents per codificar i distribuir les representacions simbliques. En
les formes de vida occidentals, les persones inverteixen una quantitat important del
seu temps lliure en un mitj de comunicaci o un altre. A travs dels mitjans de comunicaci es posiciona les persones o aquestes es posicionen a si mateixes davant duna
allau dimatges i informaci sobre mns distants en el temps o en lespai, aix com
tamb del nostre mn ms prxim. Les noves tecnologies ens permeten, a la majoria,
comunicar-nos i desplaar-nos a travs delles sense mourens de casa. Lautora ens
aporta teories que tracten les formes complexes i subtils per les quals els mitjans de
comunicaci transcendeixen les nostres prctiques diries, les nostres relacions socials i la nostra identitat. Un aspecte fonamental del captol explica com els mitjans de
comunicaci poden afectar els processos cognitius involucrats en les relacions intergrupals. Trobem a faltar una anlisi ms mplia daquesta part, tenint en compte la
influncia fonamental dels mitjans de comunicaci en les actituds intergrupals.
Bona part daquest ltim captol se centra en la comunicaci mitjanada per ordinador (CMO), a la qual en un inici se li atribu manca dindicadors (senyals o conductes

04 Sec RESSENYES TSC23.indd 496

27/05/14 13:36

Ressenyes

TSC, 23 (2013)

497

no verbals) com els que s que existeixen en les interaccions cara a cara. Lautora ens
exposa la teoria del processament de la informaci social, la qual sost que les funcions relacionals i de creaci dimpressions que es configuren mitjanant indicadors
no verbals en les relacions cara a cara es tradueixen en indicadors de contingut verbal,
lingstic i estilstic. Aquesta teoria ens explica, doncs, com desenvolupem en lnia
impressions i relacions socials amb les persones, davant la impossibilitat de recrrer
als indicadors no verbals. Aquest s un mbit destudi impressionant, tenint en compte que per a una quantitat ingent de persones les interaccions diries es fan majoritriament a travs dInternet, en frums, en sales de xat, jocs i altres llocs a la xarxa.
Comunicacin y grupos sociales s un llibre ambicis que aborda temes de gran rellevncia social. Al nostre parer, un dels punts forts del llibre s que lautora ha sabut
sintetitzar els aspectes ms transcendents en lanlisi de la interacci entre les persones, els grups i entre cultures diferents.
Casilda Gell
Universitat Internacional de Catalunya
London School of Economics

Correspondncia: Casilda Gell. Facultat de Cincies Jurdiques i Poltiques, Universitat Internacional de Catalunya. Immaculada, 22. 08017 Barcelona. Tel.: 932 541 800. Fax: 934 187 673. A/I: www.uic.es,
http://www.uic.es/es/personal-page?id_user=cguell. A/e: cguell@uic.es.

04 Sec RESSENYES TSC23.indd 497

27/05/14 13:36