LAdministraci General de

lEstat IV
Prof. Anna M. Palau

Administraci perifrica
Formada per: representaci de ladministraci
central a la resta del territori de lEstat
Funcions: representaci de lAdministraci General
de lEstat a tot el territori i aproximar
ladministraci als ciutadans, (producci i
prestaci de servei)

Les Delegacions del Govern representen al govern central al

territori de les CCAA. Les seves funcions sn:
Exercir la direcci i supervisi de tots els serveis de
lAdministraci General de lEstat i organismes pblics
estatals situats en el territori de la Comunitat Autnoma
Relacionar-se amb les administracions sub-estatals:
representaci institucional del govern i de lAdministraci
general de lEstat davant el govern de les CCAA i entitats
locals.
Cooperar i garantir la coordinaci amb les entitats subestatals facilitant lintercanvi dinformaci.
Estan dirigides per un director, delegat del govern, que
dirigeix la delegaci i nomena els subdelegats.

El delegat del govern s una figura que t una naturalesa

poltica: sn alts crrecs, no funcionaris, que sn
nomenats pel consell de ministres a proposta del
president del govern.
Les delegacions del govern tenen adscrites una Secretaria
General que sencarrega de la gesti dels serveis comuns
de la delegaci del govern i la subdelegaci

En les CCAA pluriprovincials com Catalunya, existeixen els

subdelegats del govern a cada una de les provncies. El
subdelegat del govern s un funcionari nomenat pel
mtode de lliure designaci pel delegat del govern.
Aquesta figura del subdelegat del govern passa a substituir
la figura del governador civil (1997).

Fins a la reforma introduda al 1997 amb el RD 1330/1997

molts ministeris tenien una o vries delegacions
territorials a les provncies.
Amb el RD del 97 es contempla que aquestes delegacions
sintegren directament a la delegaci del govern que est
organitzada per rees funcionals (Foment, Industria i
Energia, Agricultura, Sanitat i Alta Inspecci, Educaci i
cultura)
La nica excepci es preveu per les delegacions provincials
dHisenda degut al volum de gesti que generen: encara
depenen directament del ministeri.

Administraci funcional
Formada per: Agncies, organismes autnoms i empreses
pbliques.
Funcions: depenen de cada mbit sectorial i de cada
estructura jurdica.
Lobjectiu de ladministraci funcional s
1. Aconseguir frmules organitzatives ms gils que les
utilitzades per ladministraci general de lEstat .
2. Fomentar una gesti ms efica i eficient duns
serveis pblics cada cop ms nombrosos i complexes.

La Llei 6/1997 dOrganitzaci i Funcionament de lAdministraci

General de lEstat (LOFAGE) : primer intent de racionalitzaci i
flexibilitzaci daquests organismes. Crea dos tipus d
organismes pblics:
1)Organismes autnoms:
) Entitats amb personalitat jurdica prpia, autonomia de gesti i
patrimoni i tresoreria independents
) Realitzen activitats no econmiques i es financen essencialment
a travs dels Pressupostos de lEstat
) Sencarreguen de lexecuci de programes especfics o de la
realitzaci dactivitats de foment, prestaci o gesti de serveis
pblics.

 Es regeixen pel dret administratiu, s a dir el seu rgim jurdic

a nivell de personal, gesti de serveis pblics, etc. s pblic.
Estan adscrits, s a dir depenen d un ministeri al qui
correspon la seva direcci estratgica, avaluaci i control de
resultats de la seva activitat.
OPIs (Organismes Pblics Investigaci): ex. CSIC
Exemples: Jefatura General de Trfico, Museo Nacional
Prado, Agencia Cooperacin Internacional i altres agncies
que shan reconvertit posteriorment

2) Entitats Pbliques Empresarials:

Sencarreguen de la realitzaci dactivitats prestacionals,
gesti de serveis o producci de bns dinters pblic
susceptibles de contraprestaci.
Han de generar ingressos, sense percebre consignacions
pressupostries o transferncies, excepte excepcions.
A diferncia dels OOAA es regeixen, generalment, pel dret
privat.
Es creen per llei i tenen uns estatuts propis que estableixen les
seves funcions, competncies, rgans de direcci, patrimoni,
etc.

 Sn entitats que depenen dun ministeri o un OOAA.

Exemples: Loteras y Apuestas del Estado

Queden fora de lmbit daplicaci de la LOFAGE un important

nmero dens administratius: organismes destatut
especfic:
Organismes que regulen sectors econmics: la Comisin
Nacional de Energia
Organismes que formalment estan separats de lAdministraci
General de lEstat: Radiotelevisin Espaola, Consejo
Econmico y Social.
Altres que la seva regulaci no encaixa ni amb la dOOAA ni
entitats pbliques empresarials: Instituto Cervantes

Tipus

Nmero rea dActivitat

ORGANISMES PBLICS:

76 (68)

Administratives per inclouen Organismes molt

diferents: administratius, comercials (BOE),
investigadors (CSIC), culturals (INAEM)

15 (14)

Actuen en sectors econmics, prestant serveis pblics

mitjanant contraprestaci (tarifes, preus pblics i de
mercat) i exercint potestats administratives (RENFE,
AENA)

Organismes dEstatut
Especfic

47 (53)

Ens reguladors (CNMV, Comisin Nacional de

Energia, etc.). Ens diversos (Museo Nacional del
Prado, Agencia Proteccin de Datos)

Total

138

Organismes Autnoms

Entitats Pbliques
Empresarials

Organitzacions Pbliques
Font: Ministerio de Administraciones Pblicas (2006).
Entre parntesi dades de 2011.

La LOFAGE no aconsegueix integrar els organismes pblics

sota una normativa comuna. Aquesta pluralitat
dorganismes s precisament la que intenta adrear la Llei
dAgncies aprovada el 2006.

Processos de modernitzaci administrativa (lli 10)