La vida s...

La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s
La vida s

aprofital/-la.
admiral/-la.
fes-lo/a realitat
assaboreix-lo/a.
afronta'l/la.
compleix-lo/a.
juga'l/-la.
cuidal/-la.
conserval/-la.
gaudeix-ne/l/-la.
descobreix-lo/la
compleix-lo/a.
superal/-la.
canta'l/-la.
accepta'l/-la.
dominal/-la.
endinsat-hi.
mereix-lo/a.
defensal/-la.

bellesa

tragdia

somni

aventura

odi

felicitat

beatitud

oportunitat

repte

vida

deure

alegria

joc

lluita

preciosa

un rotllo

riquesa

tragdia

amor

malson

misteri

mort

promesa

compartir

tristesa

estar atent

himne

pau

combat

guerra

La vida s...

La vida s una oportunitat

La vida s bellesa
La vida s somni
La vida s beatitud
La vida s un repte
La vida s un deure
La vida s un joc
La vida s preciosa
La vida s riquesa
La vida s amor
La vida s misteri
La vida s promesa
La vida s tristesa
La vida s himne
La vida s combat
La vida s tragdia
La vida s aventura
La vida s felicitat
La vida s la vida
Mare Teresa de Calcuta

aprofita-la.
admira-la.
fes-lo realitat
assaboreix-la.
afronta'l.
compleix-lo.
juga'l.
cuida-la.
conserva-la.
gaudeix-ne.
desvela'l.
compleix-la.
supera-la.
canta'l.
accepta'l.
domina-la.
endinsat-hi.
mereix-la.
defensa-la.

Mare Teresa de Calcuta

Nascuda amb el nom d'Agnes Gonxhe Bojaxhiu (Skopje, Imperi
Otom 1910 -Calcuta, ndia1997) fou una religiosa catlica d'origen albans
guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1979. Fundadora de les
Missioneres de la Caritat, s venerada com a beata per l'Esglsia Catlica
Romana.

Biografia
Va nixer el 26 d'agost de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella poca situada
a l'imperi Otom i que avui en dia s la capital de la Repblica de Macednia,
en una famlia catlica d'tnia albanesa. Als 12 anys va decidir que la seva
vocaci era sser missionera.
Ingress a la congregaci de les Germanes de Loreto i es form a la Loreto
House de Dubln, d'on fou enviada a la poblaci de Darjeeling, prop de
l'Himlaia. El 24 de maig de 1931 prengu el primers vots com a germana de
Loreto, adoptant el nom de Teresa (com a homenatge a Teresa de Lisieux), i
s'establ a Calcuta. El 1948 va obtenir perms del Papa per viure com a monja
independent i es va nacionalitzar a l'ndia.
El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vatic per fundar la congregaci
de les Missioneres de la Caritat i amb l'ajut de les autoritats ndies va convertir
un temple hinduista abandonat en hospici gratut per als pobres, moribunds,
cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregaci rpidament guany
adeptes i obr diverses cases per a pobres a Veneuela (1965), i posteriorment
a Itlia, Tanznia i ustria, per repartir-se arreu del mn a partir de la dcada
del 1970.

Reconeixement mundial

Al 31 de Febrer de 1970 va esdevenir mundialment famosa grcies a

un documental cinematogrfic "Quelcom bonic per Du", l'autor del qual,
Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.
El 1972 el Papa Pau VI li conced el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la
seva dedicaci a eradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus
esforos per aconseguir la pau. Aix mateix posteriorment li foren concedits el
Premi Kennedy (1971), el Premi Internacional Albert Schweitzer (1975), el
Premi Balzan (1979), l'Orde del Mrit del Regne Unit (1983), la Medalla
Presidencial de les Llibertats dels Estats Units(1985) i la Medalla d'Or del
Congrs des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'ndia amb el
Premi Nehru per la promoci de la pau internacional i el 1980 li fou concedida
la Bharat Ratna, la ms alta condecoraci civil del seu pas d'acollida.
El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu treball emprs en la
lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que tamb constitueixen
una amenaa per la pau. Refus participar en el banquet concedit als
guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com
es podia promoure la pau arreu del mn, la Mare Teresa contest: "Aneu a
casa i estimeu a la vostra famlia". Aix mateix ced la quantitat monetria
rebuda en la concessi del premi pels pobres d'arreu del mn.
Ferma contrria a l'avortament i el divorci particip en diverses accions per
denunciar la fam a Etipia o en ajuda les vctimes de les radiacions de
l'accident de Txernbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional.
El 1991 retorn al seu pas originari, Albnia, per obrir un centre de
les Missioneres de la Caritat a Tirana.

Deteriorament de la seva salut

El 1983 la Mare Teresa va sofrir un atac de cor mentre es trobava
a Roma visitant el Papa Joan Pau II. Desprs de tenir un segon atac de cor
el 1989 li fou implantat un marcapassos. El 1991 desprs de sofrir
una pneumnia durant la seva visita a Mxic decid renunciar a la direcci de la

seva congregaci, tot i que en una votaci secreta les seves monges decidiren
que continus al capdavant de la congregaci.
L'abril de 1996 fou ingressada a conseqncia de l'afectaci de malria, el que
li comport una fallada del ventricle esquerre del cor. El 13 de
mar de 1997 renunci a la direcci de les Missioneres de la Caritat i mor el 5
de setembre del mateix any, a l'edat de 87 anys, a la ciutat de Calcuta. En morir
fou enterrada per part del govern de l'ndia amb honors de cap d'estat en
agrament als serveis prestats.