Elements

bsics de

Llengua Occitana

Generalitat
de Catalunya

Sumari
Introducci

Presentaci

I. L'Occit:
com sescriu i com es pronuncia
II. Formes gramaticals bsiques

Generalitat de Catalunya
Departament de la Vicepresidncia
Secretaria de Poltica Lingstica

6
8

1. L'article definit

2. L'article indefinit

3. L'article partitiu

4. La formaci del femen

5. La formaci del plural

7. Els pronoms personals tons

8. Els demostratius

10

9. Els possessius

10

10. Indefinits i quantitatius

11

11. Numerals

12

12. Interrogatius

12

13. Relatius

12

14. Morfologia verbal

13

15. Adverbis

16

16. Preposicions

19

17. Conjuncions

19

DEL TEXT: Aitor Carrera

DISSENY : Azcunce

| Ventura

IMPRESSI :
DIPSIT LEGAL :

Introducci

l contingut daquesta minigramtica de loccit que teniu a les mans, elaborada pel doctor
Aitor Carrera, va ser aprovat pel Grop de Lingistica Occitana (GLO), de la Secretaria de
Poltica Lingstica de la Generalitat de Catalunya, en la trobada de Vielha del dia 7 de febrer
de 2009. El GLO s format per Dario Anghilante, Claudi Balaguer, Felip Carbona, Aitor Carrera,
Jean Claude Fort, Jp de Montoya, Rosella Pellerino, Patrici Pojada, Maurici Romieu, Patric
Sauzet, Miquu Segals, Domergue Sumien, Jacme Taupiac, Alan Viaut, Manel Zabala, i tamb
per Joan Claudi Rixte. Els noms dels seus components sn garantia de qualitat.
El GLO elabora les seves propostes amb el mxim rigor cientfic, amb un criteri dunitat
de la llengua occitana en la perspectiva dadaptaci als seus grans dialectes i amb un respecte profund a la varietat aranesa.
El GLO, que assessora a la Secretaria de Poltica Lingstica, no s, ni pretn ser, lautoritat reguladora del territori lingstic occit. Les estructures ms democrtiques del mateix
territori hauran de generar aquest organisme regulador. El dia de lexistncia daquesta autoritat les propostes del GLO shi adaptaran.
Amb la publicaci daquest document fem un pas en lorientaci de la norma
existent en el panorama lingstic occit.
Aquells que vulguin aprendre loccit segons la varietat aranesa hauran de seguir les
orientacions de les Normes Ortografiques der Arans i de lInstitut dEstudis Aranesi, que des
del 29 dabril de 2008 t lautoritat en aquesta varietat, amb el benents que el que aprendran
no entra en contradicci amb loccit general que trobareu en aquest document. Els principis
de lInstitut dEstudis Aranesi i de les Normes Ortografiques der Arans sn compartits i complementats per la Gramatica Occitana de Los Alibrt, pel GLO i per aquesta minigramtica.

Jusp Los Sans Socasau

PROGRAMA PER A LA CREACI
DE LOFICINA OCCITAN EN CATALONHA

Secretaria de Poltica Lingstica

Presentaci

n les pgines segents sexposen breument algunes estructures bsiques de la

llengua occitana perqu els lectors catalans puguin aproximar-se duna manera
rpida i telegramtica a la llengua que es parla en el ter meridional de lEstat francs, a la Vall dAran o en una quinzena de valls alpines que pertanyen administrativament a la regi italiana del Piemont, a ms de la localitat calabresa de La Grdia
(a la provncia de Cosenza) o del Principat de Mnaco, on loccit conviu amb una
varietat lgur. Loccit s oficial des de 1990 a lAran, i des de 2006 a tot el Principat
de Catalunya, on s la segona llengua prpia i territorial del pas.
Les formes que sexposen a continuaci pertanyen a una mena doccit estndard
que, dentrada, ha de resultar comprensible sense cap aprenentatge previ a tots
els que coneixen i usen la llengua doc, ja siguin provenals, llenguadocians, alvernesos, gascons (aranesos inclosos) o llemosins.
Aquestes formes sn el producte duna selecci delements que parteix duns criteris
lingstics que pretenen dafavorir les formes ms diasistemtiques o esteses territorialment, les ms tradicionals o amb un pes histric i literari ms important, les
ms regulars, funcionals i autnomes o autctones dOccitnia. Hi pot haver una
coincidncia ms o menys important entre aquestes formes i sobretot les dalguns

dialectes llenguadocians, situats en el centre del domini lingstic, per cal remarcar
que daquest fet no cal treuren conclusions esbiaixades. Ni les formes que exposem
a continuaci han de substituir les dels diferents dialectes occitans, ni les modalitats
locals o regionals occitanes sn jerrquicament inferiors a aquesta espcie doccit
tpic (o referencial o larg, ample, o com en vulguem dir) que dibuixem en aquest
treball.1 Ben al contrari, aquesta mena doccit general, descrit en les pgines segents, s el principal aliat de les varietats locals, ja que semmarca en un procs de
codificaci i destandarditzaci del conjunt de la llengua que ha de facilitar a tots
els dialectes occitans i als seus respectius estndards regionals mitjanant laportaci de recursos lingstics que no existien a nivell local, per exemple laccs a
mbits ds que fins ara semblaven exclusius de les llenges estatals.
Ja hem dit que aquest treball vol ser una eina prctica, til per als que volen submergir-se rpidament en la llengua occitana. Esperem que sigui tamb un altre petit
gra darena que contribueixi, no tan sols al coneixement mutu entre catalans i occitans, sin a la recuperaci social de loccit en la mesura que li faci guanyar nous
parlants, molts dels quals potser shauran adonat que laprenentatge de la llengua
doc, partint del catal, pot ser molt ms velo i fcil que el de qualsevol altra llengua.
Fins i tot que el de qualsevol altra llengua romnica.

1
Igualment, tot plegat no significa pas que no puguem fer alguna referncia a certes varietats dialectals, i sobretot que no
puguem parlar puntualment de larans, el gasc que es parla a la Vall dAran, administrativament vinculada al Principat
de Catalunya.

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

LOccit: com sescriu

i com es pronuncia
Tot seguit hi ha alguns fets graficofontics que separen la llengua occitana del
catal. Les realitzacions occitanes que indiquem, com tots els altres elements
lingstics que es comenten en aquest treball, corresponen a una mena doccit
estndard que es basa en loccit central, la qual cosa significa que certes realitzacions orals indicades a continuaci potser no sn sempre generals en tot el
domini occit.2 Les principals particularitats de la pronunciaci de loccit respecte al catal giren al voltant de les vocals i dalguns dgrafs.

u,

Habitualment es pronuncia [y] ([i] amb els llavis arrodonits,

com u en francs), tot i que no desprs duna vocal amb la qual forma
un diftong. Exemple: tu, [ty]; caulet, [kawlet] (col).

o,

Es pronuncia [u]. Exemple: do (dol), [dus].

Es pronuncia sempre oberta (com en el catal general pont o cosa).

Exemple: fra.

a,

Es pronuncia [a], tret que la paraula acabi en -a o -as, o sigui un verb

acabat en -an. Llavors es pronuncia com si fos o, ms o menys oberta:
pera, peras, cantan (pera, peres, canten).3

Es pronuncia com si fos . Exemples: vali, [balj].

Es pronuncia sempre oberta (com el catal mel). Exemple: ml.

e,

Es pronuncia sempre tancada (com el catal cent).

Exemples: cent, francs.

Sutilitza lAlfabet Fontic Internacional (AFI) per a les transcripcions fontiques.

Quan calgui transcriure-ho fonticament usarem [] i no pas [o], malgrat la variaci en el grau
dobertura de la vocal.

6 ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

lh, nh Sn, respectivament, els equivalents occitans dels dgrafs catalans

ll i ny. Exemples: palha, Catalonha (palla, Catalunya). En posici
final i davant de s, es converteixen respectivament en [l] i [n]: banh
s [ban], alh s [al], banhs [bans] i alhs [als].
ch

Es pronuncia com el catal tx. Exemples: China (Xina).

sh

Es pronuncia com (i)x en catal oriental, tot i que s un dgraf poc

habitual en occit general. Exemples: Foish (Foix), Aush (localitat
de Gascunya, oficialment Auch).

En algunes paraules, quan s final, es pronuncia com ch. Exemple:

pug (puig).

j, g

m
n

qu

Remarquem encara que la llengua occitana, com algun dialecte catal, t

tendncia a fer nombroses assimilacions consonntiques. o s: a transformar una consonant quan s seguida per una altra, de la qual pren algun
tret articulatori. Aix vol dir, per
exemple, que loccit escriu temps,
caps o dissabte, per pronuncia [tens],
[kats] o [disatte].

[bi]
Igual que g seguit de e i i, la representaci j correspon a un so fort,
africat (com tj o tg en mots com viatjar o imatge), en qualsevol
posici. Exemples: jove ([dZuBe]), ajam ([adZan], hgim).
En posici final s [n] en occit general. Exemple: fum, [fyn].

En posici final s muda en moltes paraules (i continua muda en

els seus respectius plurals) en occit general: pan [pa], pans [pas]
(pa, pans); vin [bi], vins [bis] (vi, vins); canon [kansu], canons
[kansus] (can, canons). Tot i aix, no s muda en mots com an
(any o han), ongan (enguany) o en la tercera persona del plural
dels verbs (cantan, cantavan, cantron, cantarn, cantarin, canten,
cantsson).
En occit general s [k] davant de a. Exemple: quand, [kan(t)]
(quan).

LOCCIT: COM SESCRIU I COM ES PRONUNCIA

II

Formes gramaticals
bsiques

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

1. Larticle definit

2. Larticle indefinit

Les formes de larticle definit en occit

general sn les segents: lo, la, los, las.
Exemples: lo pichon, la pichona, los
pichons, las pichonas (el petit, la petita,
els petits, les petites).
Les formes lo i la sapostrofen davant
de vocal: lamic, lamiga. Tamb com
en catal, els articles definits es contracten amb algunes preposicions: al,
als, del, dels, pel, pels. Remarquem la
contracci amb les preposicions sus
(sobre) i jos (sota): sul, suls, jol, jols.
Dialectalment hi ha daltres formes
darticle definit. Les formes masculines
le i les, per exemple, apareixen al sud del
Llenguadoc i una part de Gascunya propera a Tolosa. A Provena apareix una
forma invariable de plural, lei o leis (lei
pichons per leis mes, davant de vocal).
Larans, per la seua banda, t els articles
eth i era (en comptes de lo i la). Aquestes
formes, dites article pirinenc, sn tpiques
de la muntanya gascona.

Les formes del singular de larticle definit sn grficament idntiques en catal i en occit general: un i una. En
plural, loccit usa habitualment la preposici de (que sapostrofa davant de
vocal) en la major part dels contextos
en qu el catal usa uns i unes. Exemples: un me, una femna, dmes, de
femnas (un home, una dona, uns homes, unes dones).

3. Larticle partitiu
Loccit general introdueix amb de els
complements directes que poden ser
pronominalitzables pel pronom en. En
aquest cas, diem que la preposici de
s un article partitiu.
Vli de pan (ne vli)
Vull pa (en vull)

4. La formaci
del femen

5. La formaci
del plural

7. Els pronoms
personals tons

Com en catal, loccit afegeix normalment -a a les formes masculines per

obtenir les formes femenines. Tamb
com en catal, la darrera consonant pot
ser modificada: amic amiga, cantat
cantada, viu viva, europu europa, blau blava, can canha (gos,
gossa). En alguns casos, el femen
tamb pot prendre un sufix que no
apareixia en el mascul (mtge metgessa), o alterar duna manera important la seqncia final del mascul (trobador trobairitz).
Remarquem que en occit general
sn variables moltes de les formes que
en catal normatiu sn invariables (normal normala, intelligent intelligenta). Tanmateix, en occit tamb hi
ha algunes formes invariables: jove,
mendre, mger, piger, qualque (jove,
menor, major, pitjor, algun, -a).
En algunes modalitats dialectals, i per
tant en alguns estndards regionals, hi
pot haver variacions. Larans, per exemple, diu normau en mascul i en femen, joen i joena (per jove), quauque i
quauqua (per qualque). Daltra banda,
alguns mots a vegades no tenen el mateix gnere en catal i en occit. Sang i
lach (sang i llet), per exemple, sn
generalment masculins.4

Loccit usa -s per formar el plural de

la major part dels mots: lamic los
amics, lostal los ostals. En les paraules
acabades en -s, -, -z, -tz, -sh, -ch, -g
(pronunciat com si fos tx), -sp, -st, -sc,
-x i fins i tot -f, loccit afegeix -es al mot
en singular: peis peisses, mes meses,
prtz prses, pug puges, fax faxes. En alguns daquests casos, larans
t -i (peishi), i el catal -os (peixos).
En el plural dels mots acabats en -a
loccit t sobretot -as i no pas -es:
femna femnas (dona, dones), trufa
trufas (patata, patates). Hi ha algunes varietats dialectals occitanes,
per, que funcionen com el catal. Per
exemple, larans: hemna hemnes,
truha o trufa truhes o trufes.

Exemples dels pronoms personals tons

usats amb un verb reflexiu (se lavar,
rentar-se): me lavi, te lavas, se lava, nos
lavam, vos lavatz, se lavan.
En comptes del pronom ton el, loccit acostuma dutilitzar lo com a pronom de tercera persona: lo vesi (el
veig). En el plural, usa los i las: los vesi,
las vesi (els veig, les veig). La forma
li es repeteix en occit (tot i que s substituda incorrectament per i en alguns
dialectes), i fins i tot t un plural especfic: li crompi un present (li compro
un regal), lor crompi un present (els
compro un regal).
El pronom catal ho s o en occit
general, hi s i, i en s sovint ne. Les
combinacions pronominals occitanes
no sn sempre iguals a les catalanes:
me la prtas o la me prtas (me la portes), lo li crompi o li lo crompi (lhi
compro o, en alguns dialectes, lil compro).

ieu
6. Pronoms personals
tnics

En occit general els pronoms personals

tnics sn els segents: ieu; tu; el, ela;
nosautres, nosautras (nosaltres, respectivament mascul i femen); vosautres,
vosautras; eles, elas (ells, elles). Algunes
daquestes formes canvien en alguns
dialectes. La forma ieu sutilitza tamb
desprs de preposici: per ieu, amb ieu
(per mi, amb mi).

Tot i que lait, sinnim territorial de lach, s habitualment femen.

FORMES GRAMATICALS BSIQUES

8. Els demostratius
El sistema dels demostratius occitans t alguns episodis complexos, per pot
ser simplificat de la manera segent. Loccit estndard actual usa aqueste i
aquel com a formes ms o menys equivalents de aquest i aquell, i aqu i alai /
ail com a formes properes a aqu i all / all. En comptes de aix i all, loccit
actual tendeix a dir nicament aqu. La forma s un equivalent de el usat
com a article neutre.
Ques aqu?
Aquesta cadira es mieuna
que fas

Qu s aix / all?
Aquesta cadira s meua
El que fas

9. Els possessius
Els possessius tnics en occit (usats generalment amb article) sn els segents:
mieu, mi, mieus, mis
tieu, ti, tieus, tis
sieu, si, sieus, sis
nstre, nstra, nstres, nstras
vstre, vstra, vstres, vstras
lor, lors

meu, meua, meus, meues

teu, teua, teus, teues
seu, seua, seus, seues
nostre, nostra, nostres
vostre, vostra, vostres
seu / seua, seus / seues
(ms dun possedor)

li

Remarquem ls de lor i lors, que en catal noms t un parallel (llur, llurs)

en els dialectes de la Catalunya del Nord. Pel que fa als possessius tons assenyalem
que mentre la major part del catal noms els utilitza per a alguns noms de
parentiu (mon pare, ma mare, per exemple), loccit en pot fer un s molt ms
ampli, fins i tot general. Les formes occitanes sn mon, ma, mos, mas; ton, ta,
tos, tas; i son, sa, sos, sas. Es poden usar tamb com a formes tones sense article nstre, vstre, lor i les seues respectives formes flexives. Ma, ta i sa es converteixen en mon, ton i son davant dun mot comenat per una vocal.
ton pas o lo tieu pas
mon amiga

10

el teu pas
la meua amiga / xicota

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

10. Indefinits i quantitatius

A continuaci sexposen alguns indefinits i quantitatius occitans, amb la seua traducci en catal. Assenyalem que alguns
quantitatius sn formalment idntics a alguns adverbis de quantitat:
ambeds, ambedoas
autre, autra, autres, autras
brica o ges
cada
cadun
cap
certan, certana, certans, certanas
degun
divrses, divrsas
fra
gaire
mai o pus
mai dun, mai duna o mantun, mantuna
mens
meteis, meteissa, meteisses, meteissas
m
pauc, pauca, pauques, paucas
plan
pro
qualque, qualques
qualquun, qualquuna,
qualques unes, qualques unas
quant, quanta, quantes, quantas
quicm
res
tal, tala, tales, talas
tant, tanta, tantes, tantas
tot, tota, totes, totas
trp
un, una, unes, unas

ambds, ambdues
altre, altra, altres
gens
cada
cada u, cadasc
cap
cert, certa, certs, certes
ning; compareu la forma amb el catal dialectal ding
diversos, diverses
molt, molta, molts, moltes
gaire
ms
diversos, diverses
menys
mateix, mateixa, mateixos, mateixes
hom, o ms habitualment se: m ditz que..., es diu que...
poc, poca, pocs, poques
molt, molta, molts, moltes: plan (de) causas, moltes coses
prou, i tamb bastant, bastant
algun / alguna, alguns / algunes; sn adjectius
algun, alguna, alguns, algunes; sn pronoms

quant, quanta, quants, quantes (pronunciats amb la seqncia inicial [ka])

alguna cosa, quelcom
res
tal, tals
tant, tanta, tants, tantes
tot, tota, tots, totes5
massa
un, una, uns, unes; dunes, dunas pot ser tradut com a alguns, algunes

Quan sn sintcticament adjectius, alguns quantitatius (com brica, cap, gaire, ges, mai o pus, mens, plan, pro, trp) van
acompanyats regularment o almenys molt sovint de la preposici de per introduir el nucli del sintagma: cap de responsa,
trp de causas (cap resposta, massa coses). Les frmules quantitatives catalanes un munt de o una pila de poden ser
tradudes en occit per, per exemple, un fum de. Una mica s sobretot un pauc.
5

Totes tamb pot usar-se com a sinnim del catal tothom, malgrat que cal advertir que en occit tamb existeix totm dialectalment.

FORMES GRAMATICALS BSIQUES

11

11. Numerals

12. Interrogatius

Alguns cardinals occitans:

0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14

zro
un, una
dos, doas
tres
quatre
cinc
siis
st
uch (o uit)
nu
dtz
onze
dotze
tretze
catrze

15
16
17
18
19
20
30
40
50
60
70
80
90
100
1000

quinze
setze
dtz-e-st
dtz-e-uch
dtz-e-nu
vint
trenta
quaranta
cinquanta
seissanta
setanta
ochanta (o oitanta)
nonanta
cent
mila (o mil)

1.000.000 un milion
1.000.000.000 un miliard

Remarquem que laccent tnic de doas s sovint en la

darrera vocal (com si fos *dos) i que formes com quatre o
quaranta es pronuncien amb una seqncia inicial [ka]-.
Llevat daquests casos especials, loccit no utilitza el guionet:
trenta dos, quaranta cinc, nu cents... Les centenes no tenen
femen en occit: tres cents personas.
Els ordinals es formen, amb lexcepci de primir i de
segond, amb el sufix -en: tresen, seten, centen... El gasc, i
per tant larans, t -au en comptes daquest sufix: tresau,
setau, centau...

Els equivalents occitans dels interrogatius catalans qui i

quin poden ser qui i quin. Tot i aix, les formes occitanes
qual, quala, quales i qualas poden ser equivalents dels interrogatius catalans qui i quin, quina, quins, quines. En
occit aquest s s considerat com a estndard. Els altres
interrogatius occitans sn que o qu (sinnims del catal
qu),6 quant, quanta, quantes, quantas (equivalents de les
formes catalanes quant, quanta, quants, quantes)7 i els adverbis coss (com), quora (pronunciat [kuR], quan) i
ont (sovint [unte] en la llengua oral, on).
Qui es?
Quin es?
Qual es?

Qui s?
Quin s?
Qui s? o b quin s?

13. Relatius

La norma occitana admet una construcci que no s admesa

en catal normatiu, tot i que s molt viva en catal popular:
ls de que, sumat a algun altre element que el duplica, en
comptes de les construccions amb qual o qu. Loccit pot
usar tamb la forma dont en lloc dun relatiu introdut per
de, i la frmula que per fer referncia a un antecedent
oracional (en contextos que el catal contemporani usa
frmules com la qual cosa o cosa que, posem per cas).
Lostal ont demri o lostal que i demri
(La casa en qu / en la qual / on visc)
Lo pas que ne parli o lo pas dont parli
(El pas de qu / del qual et parlo)
Lo Joan cantt, que magradt pas
(El Joan va cantar, la qual cosa no em va agradar)

Es combina amb preposicions (de qu, amb qu, etc.), per atenci: cal distingir perqu (causal) i per que (final).

Remarquem que en occit les formes quant, quanta, quantes i quantas es poden usar soles o amb la preposici de, i que en aquest darrer cas no cal que hi hagi
concordana amb el substantiu que introdueixen: quantas (de) personas o quant de personas.

12

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

14. Morfologia verbal

14.1. Models de la conjugaci regular
Exposem els temps personals dels verbs model de la primera conjugaci (1, cantar), de la
segona conjugaci (2) siguin incoatius (I, finir) o no (NI, sentir),8 i de la tercera conjugaci
(3, batre, amb participi batut):9 Present dIndicatiu (PI), Imperfet dIndicatiu (II), Perfet
(PT), Futur (F), Condicional (C), Present de Subjuntiu (PS), Imperfet de Subjuntiu (IS),
Imperatiu (IM).

bat

PI

1: canti, cantas, canta, cantam, cantatz, cantan

2 (I): finissi, finisses, fins, finissm, finisstz, finisson
2 (NI): senti, sentes, sent, sentm, senttz, senton
3: bati, bates, bat, batm, battz, baton

II

1: cantavi, cantavas, cantava, cantvem, cantvetz, cantavan

2 (I): finissii, finissis, finissi, finissiam, finissiatz, finissin
2 (NI): sentii, sentis, senti, sentiam, sentiatz, sentin
3: batii, batis, bati, batiam, batiatz, batin

PT10 1: cantri, cantres, cantt, cantrem, cantretz, cantron

2 (I): finiguri, finigures, finigut, finigurem, finiguretz, finiguron
2 (NI): sentiguri, sentigures, sentigut, sentigurem, sentiguretz, sentiguron
3: batri, batres, batt, batrem, battz, batron
F

1: cantarai, cantars, cantar, cantarem, cantaretz, cantarn

2 (I): finirai, finirs, finir, finirem, finiretz, finirn
2 (NI): sentirai, sentirs, sentir, sentirem, sentiretz, sentirn
3: batrai, batrs, batr, batrem, batretz, batrn

1: cantarii, cantaris, cantari, cantariam, cantariatz, cantarin

2 (I): finirii, finiris, finiri, finiriam, finiriatz, finirin
2 (NI): sentirii, sentiris, sentiri, sentiriam, sentiriatz, sentirin
3: batrii, batris, batri, batriam, batriatz, batrin

8
Recordem que en occit pertanyen
a la tercera conjugaci els verbs que
en catal pertanyerien a la segona, i
a la segona els que en catal serien
de la tercera.
9

PS

1: cante, cantes, cante, cantem, cantetz, canten

2 (I): finisca, finiscas, finisca, finiscam, finiscatz, finiscan
2 (NI): senta, sentas, senta, sentam, sentatz, sentan
3: bata, batas, bata, batam, batatz, batan

IS

1: cantsse, cantsses, cantsse, cantssem, cantssetz, cantsson

2 (I): finigusse, finigusses, finigusse, finigussem, finigussetz, finigusson
2 (NI): sentigusse, sentigusses, sentigusse, sentigussem, sentigussetz, sentigusson
3: batsse, batsses, batsse, batssem, batssetz, batsson

IM 1: canta, cantem, cantatz

2 (I): fins, finiscam, finisstz
2 (NI): sent, sentam, senttz
3: bat, batam, battz

Remarquem, encara que sigui de

passada, que en occit la concordana del participi s obligatria en
molts casos en qu en catal s considerada com a facultativa o en qu
s simplement impossible perqu
susa un altre verb auxiliar: Joana es
arribada (la Joana ha arribat), lai
vista (lhe vista, sovint lhe vist).
A banda dels pronoms de tercera
persona, en occit lacord tamb s
possible si compareix el pronom en:
nai manjadas, de pomas.

10
T el valor de la perifrstica catalana amb anar + infinitiu. Aquesta
mateixa construcci, en occit, t
sentit de futur. El catal vas cantar
ser en occit cantres, doncs.

FORMES GRAMATICALS BSIQUES

13

14.2. Els verbs auxiliars

Mentre que la major part del catal utilitza noms un nic auxiliar (haver) per formar els temps compostos, loccit usa
el verb aver amb alguns verbs, i sser amb els altres: ai crompat aqu (he comprat aix) per soi partit (he marxat).
Lauxiliar del verb sser no s aver (com passa en francs), sin el mateix sser: soi estat (he estat).
Remarquem que el verb aver s usat per indicar possessi, en contextos que el catal utilitza tenir (as lo libre, tens el
llibre). El verb sser, daltra banda, correspon en alguns casos al verb catal estar (soi content, estic content)
PI

aver:
sser:

ai, as, a, avm, avtz, an

soi, s, es, sm, stz, son

II:

aver:
sser:

avii, avis, avi, aviam, aviatz, avin

ri, ras, ra, rem, retz, ran

PT:

aver:
sser:

aguri, agures, agut, agurem, aguretz, aguron

foguri, fogures, fogut, fogurem, foguretz, foguron

F:

aver:
sser:

aurai, aurs, aur, aurem, auretz, aurn

serai, sers, ser, serem, seretz, sern

C:

aver:
sser:

aurii, auris, auri, auriam, auriatz, aurin

serii, seris, seri, seriam, seriatz, serin

PS:

aver:
sser:

aja, ajas, aja, ajam, ajatz, ajan

si, sis, si, siam, siatz, sin

IS:

aver:
sser:

agusse, agusses, agusse, agussem, agussetz, agusson

fogusse, fogusses, fogusse, fogussem, fogussetz, fogusson

IM:

aver:
sser:

aja, ajam, ajatz

si, siam, siatz

sser
14

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

14.3. Alguns verbs irregulars

Citem noms algunes formes irregulars de deu verbs irregulars molt freqents (que no representen pas totes les irregularitats
de la morfologia verbal occitana). Entre parntesis sindica la persona a la qual pertany cada forma. Els verbs irregulars
que exposem sn anar, caler, dire (dir), far (fer), poder, prene (prendre, agafar), saber, veire (veure), venir, voler.11
Anar

PI: vau (1), vas (2), va (3), van (6); IM: vai (2), anem (4), anatz (5).

Caler

Verb que noms t la persona 3. PI: cal; II: cali; PT: calgut; FT: caldr (o calr); C: caldri (o calri);
PS: calga; IS: calgusse. Participi: calgut.

Dire (o dser)

PI: disi (1), dises (2), ditz (3), dism (4), distz (5), dison (6); II: disii (1), disis (2)...; PT: diguri (1),
digures (2)...; F: dirai (1), dirs (2)...; C: dirii (1), diris (2)...; PS: diga (1), digas (2)...; IS: digusse
(1), digusses (2)...; IM: diga (2), digam (4), digatz (5). Participi: dich (o dit). Gerundi: en disent.

Far (o faire)

PI: fau (1), fas (2), fa (3), fasm (4), fastz (5), fan (6); II: fasii (1), fasis (2)...; PT: faguri (1),
fagures (2)...; PS: faga (1), fagas (2)...; IS: fagusse (1), fagusses (2)...; IM: fai (2), fagam (4), fastz
(5). Participi: fach (o fait). Gerundi: en fasent.

Poder

PI: pdi (1), pdes (o ps, 2), pt (3), pdon (6); PT: poguri (1), pogures (2)...; FT: poirai (1),
poirs (2)...; C: poirii (1), poiris (2)...; PS: psca (1), pscas (2)...; IS: pogusse (1), pogusses (2)...;
IM: psca (2), poscam (4), poscatz (5); Participi: pogut.

Prene (o prendre) PT: prenguri (1), prengures (2)...; F: prendrai (1), prendrs (2)...; PS: prenga (1), prengas (2)...;
IS: prengusse (1), prengusses (2)...; IM: pren (2), prengam (4), prentz (5)... Participi: pres.
Saber (o saupre)

PI: sabi o sai (1), sabes o sas (2), sap (3); PT: saupri o sabri (1), saupres o sabres (2)...; FT: sauprai
o saurai (1), sauprs o saurs (2)...; C: sauprii o saurii (1), saupris o sauris (2)...; PS: spia o
sacha (1), spias o sachas (2)...; IS: saupsse o sabsse (1), saupsses o sabsses (2)...; IM: spia o sacha
(2), sapiam o sacham (4); sapiatz o sachatz (5). Participi: sauput o sabut.

Veire (o vser)

PI: vesi (1), veses (2), vei (3), vesm (4), vestz (5), veson (6); II: vesii (1), vesis (2)...; PT: vegri (1),
vegres (2)...; FT: veirai (1), veirs (2)...; C: veirii (1), veiris (2)...; PS: veja (1), vejas (2)...; IS: vegsse
(1), vegsses (2)...; IM: veja (2), vejam (4), vejatz (5). Participi: vist. Gerundi: en vesent.

Venir

PT: venguri (1), vengures (2), etc.; F: vendrai (1), vendrs (2)...; C: vendrii (1), vendris (2)...;
PS: venga (1), vengas (2), etc.; IS: vengusse (1), vengusses (2)...; IM: vni (2), vengam (4) ventz (5).
Participi: vengut.

Voler

PI: vli (1), vles o vls (2), vl (3), vlon (6); PT: volguri (1), volgures (2)...; FT: voldrai (o volrai, 1),
voldrs (o volrs, 2)...; C: voldrii (o volrii, 1), voldris (o volris, 2)...; PS: vlga (1), vlgas (2)...;
IS: volgusse (1), volgusses (2)...; IM: vlga (2), volgam (4), volgatz (5). Participi: volgut.

fau

11
Si no sindica el contrari, les altres formes sn regulars (limperatiu s una excepci, ja que nexposem sistemticament les tres formes principals), i es formen
amb larrel de linfinitiu i les desinncies de cada temps verbal de cada conjugaci. La forma anam, per exemple, segueix el model de cantam, anarai el de
cantarai, i les formes veni, venes, ven sn paralleles a senti, sentes, sent. Les formes regulars o, si ms no, aquelles que poden ser dedudes dels models regulars, noms sn exposades en situacions extraordinries (per exemple, en cas que convisquin amb una forma que no ho s o en cas que hi hagi hagut algun
so o alguna lletra que hagin estat suprimits, com en els futurs de verbs com dire o veire). Ls dels punts suspensius serveix per indicar que les segents formes
del paradigma segueixen el model de les que ja han estat exposades, amb les terminacions regulars unides a larrel irregular que ha aparegut prviament. Els
participis apareixen en forma masculina singular. Tamb hi fan acte de presncia els gerundis irregulars, que com la resta de gerundis sn introduts per en.

FORMES GRAMATICALS BSIQUES

15

15. Adverbis
Tot seguit teniu alguns adverbis i locucions adverbials corrents en occit. Linventari no s exhaustiu, per en la llista hi
ha les formes ms freqents.

15.1. Dafirmaci i negaci

15.2. De lloc

s, pronunciat []

al brd

a la vora

si

s, emftic
o resposta a preguntes negatives

al costat

al costat

a lentorn

al voltant

non

no, [nu]

amont

benlu

potser, [belEw]

amunt, per tamb (a)

dalt

dacrd

dacord

aval

segur, de segur, solide

i tant!

avall, per tamb (a)

baix

tanben

tamb, pronunciat [taBe]

tanpauc

tampoc, pronunciat [tapaw]

[]
En occit sutilitza pas desprs del verb per construir frases
negatives: plu pas,no plou

16

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

ailamont

all dalt

ailabs

all baix

davant

davant

darrir

darrere

dedins

dins

defra

fora

en naut

(a) dalt

en bas

(a) baix

endacm

en algun lloc, enjondre

endacm mai

en un altre lloc

endavant

endavant

endarrir, enrire

endarrere

en fcia

davant (per davant)

enluc

enlloc

enluc mai

enlloc ms, en cap altre lloc

pertot

arreu, pertot, a tot arreu,

pertot arreu

lunh

lluny

prs (o prp)

a prop

ont

on, relatiu i interrogatiu

15.3. De temps

lu

abans
aprs (o aprp)
pui
ara
a lora dara
ara per ara, per ara
alara (o alavetz)
ads
totescs
totara
antan
ongan
ir
abans ir, ir del
ir de ser
ui
deman
deman passat o passat deman
lendeman
anuch (o anuit)
dora
tard
de cps, de cps que i a
de temps en temps
encara
ja
jamai
sovent
totjorn, tostemps, sempre
lu
tanlu
tot dun cp, subte, cp sec, tot duna
dementre, mentretant,
entretant, daquel temps
quora

abans
desprs
en acabat
ara
actualment
ara per ara, per ara
llavors, aleshores
ads
fa poc
de seguida, en poca estona, daqu a poc
lany passat
enguany
ahir
abans-dahir
ahir al vespre
avui
dem
dem passat
lendem
anit
aviat, dhora
tard
a vegades
de tant en tant
encara
ja
mai
sovint
sempre
aviat
de seguida, ben aviat
tot duna, de cop i volta, de sobte
mentrestant
quan, interrogatiu

FORMES GRAMATICALS BSIQUES

17

15.4. De manera i quantitat

aital, atal, coma aqu

aix

almens

almenys

aperaqu, mai o mens

ms o menys

ben, plan

b, ben

de longa, de contunh

contnuament

de mai en mai

cada cop ms

de mens en mens

cada cop menys

e mai

fins i tot

ensems, ensemble, amassa

conjuntament

fin finala

finalment

gaireben, quasi [ka]-

gaireb, quasi

lu

rpid, de pressa i tamb aviat12

mal

malament

mig

mig, concorda amb ladjectiu tot i ser adverbi:

mija mrta, mig morta

milhs o melhor

millor

pig o piger

pitjor

pauc a pauc

poc a poc

quitament

fins i tot

quitament pas

ni tan sols

rai

rai

sonque

noms

sustot, subretot, mai que mai

sobretot

tan(t)

tan o tant

tornar-mai

altre cop13

coma

com14

coss

com, interrogatiu

mig
12

La forma aviat es pot usar tamb en occit, per significa nicament de pressa i rpid, i no pas aviat.

13

Sobre altres adverbis que no apareixen en aquesta llista i que poden ser tamb quantitatius (com brica, ges, fra, gaire, mai o pus, mens, pauc, pro, trp, o fins
plan quan no t aplicacions qualitatives), vid. els indefinits i quantitatius.

14
Susa per construir frases comparatives digualtat, al costat de tan (davant de consonant) o tant (davant de voal): es tan bl coma tu, es tant aimable coma tu.
Per indicar superioritat susa mai o pus...que, i per indicar inferioritat mens...que: es mai bl que tu, es mens bl que tu.

18

ELEMENTS BSICS DE LLENGUA OCCITANA

16. Preposicions

17. Conjuncions

Les principals preposicions occitanes, amb alguna locuci

prepositiva:15

Algunes conjuncions i locucions conjuntives importants

o freqents:17

15

amb

amb, pronunciat sovint

[ambe]

ni

ni

cap (a), devrs, vrs

cap a, devers, vers

contra, de, de

de, ms en de

autrament

altrament

del

dell, ms enll de

pasmens, a que la,

praqu, totun

tot i aix, tanmateix

dempui o despui

des de, desprs de

demest

entremig de

mas

per, sin

en

en16

puslu

ms aviat

en de

a casa de, a cal...

donc, doncas

per tant, doncs

entre

entre

mentre que

exceptat, levat, part,

manca, tirat

mentre que,
del temps que

excepte

que

que

fins (a), daqu (a),

entr (a), dusca (a)

fins (a)

malgrat

malgrat

pendent, durant

durant

per

per i per a

pramor de, a causa de

a causa de

segon

segons

sens

sense

sota, jos

sota

sus, subre

sobre

tre, ds

des de

tre
se (o si)

si

quand ([ka]-)

quan

coma

com, com que

perque, pramor que

perqu, causal,
amb indicatiu

per que, per fin que,

a fin que, pramor que,
per tal que

perqu, final, amb subjuntiu

ja que, vist que

ja que

e mai, e mai que,

e mai se, encara que

encara que

Remarquem que no hi apareixen alguns adverbis que poden ser alhora preposicions (abans, aprs, darrir...), i que ho sn molt ms habitualment que els
seus sinnims catalans.

16

Assenyalem que els usos de a, en i dins no sn els mateixos en catal i en occit. En catal es diu al carrer o en el carrer, mentre que en occit es diu sobretot
dins la carrira, per exemple.

17
La llista occitana delements conjuntius s molt ms nombrosa, i caldria sumar a linventari que hem vist fins ara, per exemple, una bona colla de locucions
conjuntives formades amb duna banda adverbis, locucions adverbials o prepositives i preposicions i duna altra que (abans que, aprs que, fins que, tanlu
que...).

FORMES GRAMATICALS BSIQUES

19

Generalitat
de Catalunya