R

Projectes Expositius

Inauguraci, divendres 25 de setembre a les 19.00 h

ACVIC
CENTRE DARTS CONTEMPORNIES
Sant Francesc 1. 08500 Vic Tel +34 93 885 37 04 . www.acvic.org info@acvic.org
De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 20.00 h.
Dissabtes d11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h.
Visita comentada i activitat educativa de lexposici: tots els dissabtes a les 12.00 h.
Tamb podeu concertar-les amb reserva prvia trucant a ACVic. Servei gratut.
Segueix-nos al Facebook, Instagram i Twitter.

ECONOMIES
DEL DESGAST

Toni Gir i Jordi Mitj

A cura de Magdala Perpiny
Membre de:

25.09.2015 31.12.2015

dels ciutadans han quedat subrogats als benecis del mercat. Aix, un exemple
pervers de com sapliquen les prctiques i les normes de la societat de consum
el tenim en el mn de lempresa, on sempren unes poltiques de personal, en les
quals els treballadors sn despossets de tots els seus drets i sn tractats com un
producte ms, utilitzats i bescanviats com a bens materials. Actualment ja ning
sescandalitza quan es parla de precarietat laboral, mobilitat del personal, deslocalitzaci, regularitzaci laboral i tants daltres eufemismes que engreixen lideari
economicista que ens regeix. Resulta sorprenent la manera en qu shan naturalitzat aquestes paraules en la realitat laboral quotidiana. Tan sorprenent com la
manipulaci i ls que es fa del llenguatge. Ho hem vist amb el terme revoluci,
que ha estat subvertit ns latreviment de convertir-lo en leslgan dun anunci publicitari i buidar-lo de contingut. De la mateixa manera, es fa un s de determinats
relats histrics, poltics, culturals i socials, amb la nalitat de readaptar-los a la convenincia del poder hegemnic. Per exemple, a La m invisible Gir incideix sobre
els perills de lapropiaci i manipulaci del pensament i el llenguatge a travs duns
textos de Karl Marx i Adam Smith. Daqu que, tot un llenguatge tcnic associat a la
teoria econmica esdevingui un text potic. Les paraules, desvestides del seu sentit
primigeni, adquireixen noves connotacions. Dalguna manera, amb aquesta pea
confegeix un discurs que cerca crear espais de ssura sobre una realitat ctcia que
ens governa i aix generar una mirada cida i interrogativa, que ateny a la manera
en com es construeixen i simposen determinats corrents ideolgics.
Els productes de consum rara vegada tenen una entitat neutral. De fet, el seu
poder resideix precisament en qu sempre van acompanyats duna identitat i una
experincia, molt ben estudiades prviament, que contenen tot un constructe

Al documental Les glaneurs et la glaneuse la cineasta Agns Varda va exemplicar,

duna manera rotunda i tal vegada emotiva, el sense sentit de la societat de consum
i tota la perversitat que shi amaga al darrera. En un dels moments de la lmaci es
veu com milers de patates en forma de cor es llencen a les escombraries perqu
tenen poc recorregut comercial. La gent prefereix comprar les rodones, que sn
ms atractives i fcils de pelar, encara que puguin ser de pitjor qualitat. Amb tot
sempre hi ha persones que, empeses per la necessitat, els donen una segona vida.
El relat de Varda posa rostre a la immoralitat duna societat constreta a la dinmica
de lusar i tirar. Els personatges i les situacions que descriu ens sn propers, perqu
malauradament en els darrers temps han passat a formar part de les vivncies del
dia a dia i de la pulsi quotidiana de les ciutats.
El que ens ve a dir Agns Varda s que la socialitzaci de lindividu passa
forosament per adequar-se a determinades dinmiques de comportament que
requereixen acomplir unes obligacions com a consumidor. bviament, qualsevol
persona que vulgui quedar-se fora de les operacions quotidianes de la societat de
consumidors passa a ser un outsider, un marginat que perd el seu dret a integrar-se
en el sistema social i, de retruc, perd els drets com a ciutad que, en darrera instncia, es fonamenten en la seva competncia i la seva capacitat com a consumidor.
En aquest escenari, a lindividu no li queda ms remei que lluitar a contracorrent per
intentar mantenir-se en un ambient que li s hostil. Evidentment, existeix un difcil
equilibri entre no sortir del sistema imposat i no sser absorbit a la vegada per all
del qual es vol escapar. Es tracta duna lluita asimtrica, de manera que el subjecte
es troba davant dun desaament de difcil superaci. Per una banda hi ha lafany
per la prpia emancipaci i per laltra la pressi del sistema, que lobliga a adoptar
un comportament contrari al seus interessos.
Com molt encertadament descriu Varda molts dels outsiders troben en la recuperaci dusos tradicionals com el despigar, formes alternatives de vida. Per no
ens hem denganyar, actualment aquestes prctiques sn vistes com una amenaa
i un desaament a lordre vigent. Certament, sembla que no sigui possible construir
la prosperitat ni les llibertats de la democrcia fora del marcat nancer.
Aix, si b el consum podria semblar que aparentment s lnica via legitima per
accedir a un mn ms feli, amaga una estratgia molt ben estudiada dopressi i
control de lsser hum. Per a Toni Gir i Jordi Mitj no passen desapercebuts lhedonisme i consumisme imparable que marquen les pautes de comportament social.
Precisament, la singularitat i el valor de les propostes dEconomies del desgast rau
en fer aorar els punts crtics dun imaginari collectiu associat a lexcs i a labundncia estril.
Des daquesta perspectiva, Jordi Mitj es mou per una mena de necessitat arqueolgica que el porta a buscar rastres en objectes de la realitat quotidiana que
han passat a ser de rebuig. En lapropiaci de materials i elements abandonats
entra en joc un procs de seducci per la potica de lobject trouv, que no es redueix a una somera recuperaci per la recuperaci, sin que duna manera subtil,
sense una voluntat pametria ni estridncies, respectant all trobat, pretn desemmascarar la pulsi fetitxista que soculta rere el suposat poder emancipador i

Toni Gir, Pedra-Eina-Bombolla (2015).

Toni Gir. Bulla. Arqueologia (2015).

Toni Gir. Fotogrames de Darrera Estrofa (2015).

En la mateixa lnia, Mitj busca la participaci de determinats agents locals. En

aquest cas, a travs duna impremta, lartista rastreja en edicions i documents que
ja no tenen cap s, per que tot i quedar arraconats per la impossibilitat de comercialitzar-se, contenen un valor fora del mercat.
El projecte de Mitj suposa la reconstrucci del sentit de memria personal i
de memria social. Lactitud de lartista ens ve a dir que s possible traar un l de
coherncia entre el passat i el present a travs de linsignicant. De fet, la voluntat
que mostra en recollir el que sabandona, el que ja no suscita cap inters, assenyala
el seu comproms per mantenir una actitud de resistncia enfront una dinmica que
va en direcci contrria. En certa manera, la seva recerca esdev una mena dassaig
visual sobre llocs que han quedat menyspreats per una visi intransigent del sistema dorganitzaci social i tot el que gira al seu entorn que, a reds del que vivim dia
a dia, ens fa constatar que privilegia la funcionalitat duna vida til i que tal vegada,
de manera programada, la condemnada a la caducitat.
Amb objectius que sencaminen en una direcci similar, les obres de Toni Gir
ofereixen una mirada irnica, no exempta de cert sentit de lhumor, sobre els perills
i les trampes que desplega el tardocapitalisme. Lartista es situa en el rastreig duna
expressi plstica que qestiona la lgica de determinades dinmiques de poder,
que empenyen la societat cap a un dest incert. De fet, la seva trajectria artstica
sha fonamentat en un permanent qestionament dels problemes que afecten la
societat contempornia. Tant s aix, que en el cas que ens ocupa, lartista incideix
en un debat que ja ve dels anys 50 del segle passat, quan des de determinats
corrents de pensament salertava sobre les conseqncies nefastes de lalienaci
duna societat de consum immersa en labundncia. En aquest context, els drets

Jordi Mitj, Treballar amb descarts com una forma deconomia vernacular (2015). Toni Gir, Pedra-Eina-Bombolla (2015).

Jordi Mitj. Procs de treball per la installaci Pells i ossos.

Jordi Mitj. Vista del taller a Banyoles.

Lartista podria ser ben b un dels protagonistes del documental de Varda, ja

que en bona mesura el seu treball suposa una resignicaci de la prctica dels
espigolaires. El fet despigar, de recollir els grans de blat, ram, arrs sobrants de la
collita, t molt a veure amb el gest de Mitj. Al cap i a la , sespiga per la necessitat
de recuperar, de no deixar perdre el que encara pot ser aprotat. En el cas que ens
ocupa, es tracta de propugnar una nova identitat artstica al descart.
Tal vegada, el treball de Jordi Mitj est intrnsecament imbricat amb el territori
en qu es mou, de manera que els seus projectes busquen una interacci directa
amb el lloc on shan de mostrar. La recerca in situ opera com un detonant que pretn fer aorar altres visions i matisos de lindret, que aparentment han perdut la
presncia pblica o que passen desapercebuts. En efecte, primer lartista es situa,
deambula, indaga i pren posici amb la nalitat didenticar aquells elements de la
localitat o valors territorials que poden exterioritzar punts de conicte i discussi i
que, dalguna manera o altra, han quedat invisibilitzats. s a dir, que en la recuperaci de determinats elements gravita la voluntat de desplaar el discurs artstic cap
a un discurs de caire ms social i poltic.
En aquest sentit, una part de la proposta de Mitj consisteix en xar latenci
en les antigues adoberies de Vic que van ser abandonades, a causa del desenvolupament tecnolgic que va afectar la manufactura de la pell al llarg del segle XX,
i que actualment pateixen un procs de degradaci continua. Per tant, es tracta
daprotar el potencial simblic daquestes edicacions per generar un debat sobre
la regeneraci urbana i tot el procs de construcci social, econmica i cultural,
associat a la transformaci de la ciutat.

ideolgic dirigit a confegir un model de vida. Aix, podrem denir el consumidor

en funci dels objectes que el rodegen. Sens dubte, la relaci quotidiana que tenim
amb el consum i amb la pressa de decisions respecte la compra de productes, t
molt a veure amb un posicionament ideolgic sobre la tecnologia, la moda, lalimentaci, la cultura... Els bns de consum posseeixen un poderosssim carcter
simblic, per tant, lelecci dun objecte o un altre no s gens banal, obeeix a una
manera dentendre i interactuar amb el constructe social. Per exemple, Toni Gir, a
Blister Suite, una pea realitzada a partir de la reutilitzaci dels blisters o envasos
de plstic que protegeixen els objectes que habitualment comprem i que lartista reomple amb ciment, pretn desarticular el poder ideolgic dels bns materials i esborrar tota signicaci, per tal que sigui lespectador el que els doti duna
nova identitat. La pea esdev una mena de collecci i seriaci formal dels estoigs
daquests objectes, de manera que sestableix una genealogia de famlies objectuals vinculades a la quotidianitat, la domesticitat, el bricolatge i les noves tecnologies de la comunicaci.
El pecat de la cobdcia, lafany de lucre o lavarcia, que ns fa pocs anys eren
percebuts amb reprovaci no tan sols per pensadors, sin tamb per bona part
societat, han passat a ser valors en ala. Aix, el capitalisme, emparat pels seus
idelegs, ha provocat un gir radical en la manera de concebre el sistema econmic,
homologant els usos nancers a la modernitat, el progrs, la prosperitat i la llibertat
individual. En aquesta conjuntura, el carcter teolgic que ha adquirit el diner es
constata en els canvis poltics i socials que ha desencadenat. Daqu que el desig
del diner pel diner, ja no sigui vist com a pecamins i recriminable, sin que va
carregat duna peculiar intensitat passional associada a lambici, lafany de poder
o el progrs personal. Per la realitat, tal i com constata Gir a Darrera Estrofa s
amarga i demostra que reduir el mn a qestions monetries i transformar el diner
en poder s un joc perills que ens ha portat on estem ara. Darrera Estrofa mostra
un paisatge natural subaqutic en el qual apareix de sobte un element estrany: un
bitllet de cinc euros que desplega una dansa particular i senfonsa lentament en un
entorn que no li s propi. Endut pel corrent, mimetitza el moviment de les algues,
es frega amb les matries en descomposici i s a voltes abordat i daltres ignorat per insectes i peixos. La banda sonora que acompanya les imatges suggereix
evocadors passatges relacionats amb els gneres de cincia cci, catstrofes de
tipus natural i documentals de natura. La utilitzaci dunes cites textuals a linici i
al nal del vdeo situen duna manera ambigua la temtica del vdeo. Quan lartista
recrea la imatge dun bitllet que descendeix cap al fons duna bassa, dalguna manera deixa intuir la temeritat a la que sha arribat legitimant lmpetu assetjador del
diner, convertit ara en una eina de domini de la societat. Darrera Estrofa posa en
evidncia la contradicci indissoluble entre la naturalitzaci dun estat continu
de desequilibri social, imposat per lacumulaci nancera, i la gesti del b com.
En denitiva, leix vertebral dEconomies del desgast est marcat per la voluntat
de reexionar sobre labsurditat daquest constructe social, que dia a dia simposa
com lnica forma destar en el mn i que, dalguna manera, marca els patrons de
relacions interhumanes i els patrons de funcionament social. Magdala Perpiny Gombau

alliberador del consum. Daqu, que la seva visi crtica sobre lesdevenir actual
no es centri en els grans esdeveniments. La seva mirada ms b es xa en tot el
contrari. Un rajol, un ferro oxidat o un paper antic poden ser lindici dalguna cosa
ms. s aix com busca, destria i descodica per tornar a donar signicat a tot all
que ha esdevingut ferralla. Busseja en tot el que queda amagat i descartat per tal
didenticar en aquests elements un signicat anmic i social perdut. Li interessa
aproximar-se a tot all humil, desestimat per la seva manca dutilitat. Objectes simples, quotidians, domstics que parlen dhistries properes, a partir de les quals
es poden reconstruir intrahistries. En certa manera, roman en Mitj lolfacte del
colleccionista, que amb obstinaci remena en els racons per no deixar perdre el
que podria desaparixer.
Aix, un dels punts claus de lactitud de Mitj es dirigeix a fer el procs invers al
que regeix leconomia de consum. Sabem que el consum imparable es consolida
a travs de la insatisfacci continua del consumidor, en una estratgia que, si b
aparentment pretn satisfer els seus desitjos, el que realment cerca s el rebuig
successiu de productes i la promesa que les noves adquisicions podran satisfer les
expectatives creades. s aix com es genera un bucle constant dadquisici de coses materials que, posteriorment, sn abandonats per noves adquisicions. Daquesta manera, sassegura el circuit de la fbrica al consum i del consum a lescombraria.
Per Jordi Mitj ens proposa subvertir el procs que va de lapropiaci, la possessi
i lacumulaci ns arribar al refs dobjectes, per tal de refer el circuit a la inversa.
Per tant, es tracta de soscavar i desmantellar els models ideolgics que contenen
els bns materials i activar la reexi crtica sobre el seu s i la seva nalitat.

R
E

Projectes Expositius

Inauguraci, divendres 25 de setembre a les 19.00 h

ACVIC
CENTRE DARTS CONTEMPORNIES
Sant Francesc 1. 08500 Vic Tel +34 93 885 37 04 . www.acvic.org info@acvic.org
De dimarts a divendres de 10.00 a 13.00 h i de 17.00 a 20.00 h.
Dissabtes d11.00 a 14.00 h i de 17.00 a 20.00 h.
Visita comentada i activitat educativa de lexposici: tots els dissabtes a les 12.00 h.
Tamb podeu concertar-les amb reserva prvia trucant a ACVic. Servei gratut.
Segueix-nos al Facebook, Instagram i Twitter.

ECONOMIES
DEL DESGAST

Toni Gir i Jordi Mitj

A cura de Magdala Perpiny
Membre de:

25.09.2015 31.12.2015

dels ciutadans han quedat subrogats als benecis del mercat. Aix, un exemple
pervers de com sapliquen les prctiques i les normes de la societat de consum
el tenim en el mn de lempresa, on sempren unes poltiques de personal, en les
quals els treballadors sn despossets de tots els seus drets i sn tractats com un
producte ms, utilitzats i bescanviats com a bens materials. Actualment ja ning
sescandalitza quan es parla de precarietat laboral, mobilitat del personal, deslocalitzaci, regularitzaci laboral i tants daltres eufemismes que engreixen lideari
economicista que ens regeix. Resulta sorprenent la manera en qu shan naturalitzat aquestes paraules en la realitat laboral quotidiana. Tan sorprenent com la
manipulaci i ls que es fa del llenguatge. Ho hem vist amb el terme revoluci,
que ha estat subvertit ns latreviment de convertir-lo en leslgan dun anunci publicitari i buidar-lo de contingut. De la mateixa manera, es fa un s de determinats
relats histrics, poltics, culturals i socials, amb la nalitat de readaptar-los a la convenincia del poder hegemnic. Per exemple, a La m invisible Gir incideix sobre
els perills de lapropiaci i manipulaci del pensament i el llenguatge a travs duns
textos de Karl Marx i Adam Smith. Daqu que, tot un llenguatge tcnic associat a la
teoria econmica esdevingui un text potic. Les paraules, desvestides del seu sentit
primigeni, adquireixen noves connotacions. Dalguna manera, amb aquesta pea
confegeix un discurs que cerca crear espais de ssura sobre una realitat ctcia que
ens governa i aix generar una mirada cida i interrogativa, que ateny a la manera
en com es construeixen i simposen determinats corrents ideolgics.
Els productes de consum rara vegada tenen una entitat neutral. De fet, el seu
poder resideix precisament en qu sempre van acompanyats duna identitat i una
experincia, molt ben estudiades prviament, que contenen tot un constructe

Al documental Les glaneurs et la glaneuse la cineasta Agns Varda va exemplicar,

duna manera rotunda i tal vegada emotiva, el sense sentit de la societat de consum
i tota la perversitat que shi amaga al darrera. En un dels moments de la lmaci es
veu com milers de patates en forma de cor es llencen a les escombraries perqu
tenen poc recorregut comercial. La gent prefereix comprar les rodones, que sn
ms atractives i fcils de pelar, encara que puguin ser de pitjor qualitat. Amb tot
sempre hi ha persones que, empeses per la necessitat, els donen una segona vida.
El relat de Varda posa rostre a la immoralitat duna societat constreta a la dinmica
de lusar i tirar. Els personatges i les situacions que descriu ens sn propers, perqu
malauradament en els darrers temps han passat a formar part de les vivncies del
dia a dia i de la pulsi quotidiana de les ciutats.
El que ens ve a dir Agns Varda s que la socialitzaci de lindividu passa
forosament per adequar-se a determinades dinmiques de comportament que
requereixen acomplir unes obligacions com a consumidor. bviament, qualsevol
persona que vulgui quedar-se fora de les operacions quotidianes de la societat de
consumidors passa a ser un outsider, un marginat que perd el seu dret a integrar-se
en el sistema social i, de retruc, perd els drets com a ciutad que, en darrera instncia, es fonamenten en la seva competncia i la seva capacitat com a consumidor.
En aquest escenari, a lindividu no li queda ms remei que lluitar a contracorrent per
intentar mantenir-se en un ambient que li s hostil. Evidentment, existeix un difcil
equilibri entre no sortir del sistema imposat i no sser absorbit a la vegada per all
del qual es vol escapar. Es tracta duna lluita asimtrica, de manera que el subjecte
es troba davant dun desaament de difcil superaci. Per una banda hi ha lafany
per la prpia emancipaci i per laltra la pressi del sistema, que lobliga a adoptar
un comportament contrari al seus interessos.
Com molt encertadament descriu Varda molts dels outsiders troben en la recuperaci dusos tradicionals com el despigar, formes alternatives de vida. Per no
ens hem denganyar, actualment aquestes prctiques sn vistes com una amenaa
i un desaament a lordre vigent. Certament, sembla que no sigui possible construir
la prosperitat ni les llibertats de la democrcia fora del marcat nancer.
Aix, si b el consum podria semblar que aparentment s lnica via legitima per
accedir a un mn ms feli, amaga una estratgia molt ben estudiada dopressi i
control de lsser hum. Per a Toni Gir i Jordi Mitj no passen desapercebuts lhedonisme i consumisme imparable que marquen les pautes de comportament social.
Precisament, la singularitat i el valor de les propostes dEconomies del desgast rau
en fer aorar els punts crtics dun imaginari collectiu associat a lexcs i a labundncia estril.
Des daquesta perspectiva, Jordi Mitj es mou per una mena de necessitat arqueolgica que el porta a buscar rastres en objectes de la realitat quotidiana que
han passat a ser de rebuig. En lapropiaci de materials i elements abandonats
entra en joc un procs de seducci per la potica de lobject trouv, que no es redueix a una somera recuperaci per la recuperaci, sin que duna manera subtil,
sense una voluntat pametria ni estridncies, respectant all trobat, pretn desemmascarar la pulsi fetitxista que soculta rere el suposat poder emancipador i

Toni Gir, Pedra-Eina-Bombolla (2015).

Toni Gir. Bulla. Arqueologia (2015).

Toni Gir. Fotogrames de Darrera Estrofa (2015).

En la mateixa lnia, Mitj busca la participaci de determinats agents locals. En

aquest cas, a travs duna impremta, lartista rastreja en edicions i documents que
ja no tenen cap s, per que tot i quedar arraconats per la impossibilitat de comercialitzar-se, contenen un valor fora del mercat.
El projecte de Mitj suposa la reconstrucci del sentit de memria personal i
de memria social. Lactitud de lartista ens ve a dir que s possible traar un l de
coherncia entre el passat i el present a travs de linsignicant. De fet, la voluntat
que mostra en recollir el que sabandona, el que ja no suscita cap inters, assenyala
el seu comproms per mantenir una actitud de resistncia enfront una dinmica que
va en direcci contrria. En certa manera, la seva recerca esdev una mena dassaig
visual sobre llocs que han quedat menyspreats per una visi intransigent del sistema dorganitzaci social i tot el que gira al seu entorn que, a reds del que vivim dia
a dia, ens fa constatar que privilegia la funcionalitat duna vida til i que tal vegada,
de manera programada, la condemnada a la caducitat.
Amb objectius que sencaminen en una direcci similar, les obres de Toni Gir
ofereixen una mirada irnica, no exempta de cert sentit de lhumor, sobre els perills
i les trampes que desplega el tardocapitalisme. Lartista es situa en el rastreig duna
expressi plstica que qestiona la lgica de determinades dinmiques de poder,
que empenyen la societat cap a un dest incert. De fet, la seva trajectria artstica
sha fonamentat en un permanent qestionament dels problemes que afecten la
societat contempornia. Tant s aix, que en el cas que ens ocupa, lartista incideix
en un debat que ja ve dels anys 50 del segle passat, quan des de determinats
corrents de pensament salertava sobre les conseqncies nefastes de lalienaci
duna societat de consum immersa en labundncia. En aquest context, els drets

Jordi Mitj, Treballar amb descarts com una forma deconomia vernacular (2015). Toni Gir, Pedra-Eina-Bombolla (2015).

Jordi Mitj. Procs de treball per la installaci Pells i ossos.

Jordi Mitj. Vista del taller a Banyoles.

Lartista podria ser ben b un dels protagonistes del documental de Varda, ja

que en bona mesura el seu treball suposa una resignicaci de la prctica dels
espigolaires. El fet despigar, de recollir els grans de blat, ram, arrs sobrants de la
collita, t molt a veure amb el gest de Mitj. Al cap i a la , sespiga per la necessitat
de recuperar, de no deixar perdre el que encara pot ser aprotat. En el cas que ens
ocupa, es tracta de propugnar una nova identitat artstica al descart.
Tal vegada, el treball de Jordi Mitj est intrnsecament imbricat amb el territori
en qu es mou, de manera que els seus projectes busquen una interacci directa
amb el lloc on shan de mostrar. La recerca in situ opera com un detonant que pretn fer aorar altres visions i matisos de lindret, que aparentment han perdut la
presncia pblica o que passen desapercebuts. En efecte, primer lartista es situa,
deambula, indaga i pren posici amb la nalitat didenticar aquells elements de la
localitat o valors territorials que poden exterioritzar punts de conicte i discussi i
que, dalguna manera o altra, han quedat invisibilitzats. s a dir, que en la recuperaci de determinats elements gravita la voluntat de desplaar el discurs artstic cap
a un discurs de caire ms social i poltic.
En aquest sentit, una part de la proposta de Mitj consisteix en xar latenci
en les antigues adoberies de Vic que van ser abandonades, a causa del desenvolupament tecnolgic que va afectar la manufactura de la pell al llarg del segle XX,
i que actualment pateixen un procs de degradaci continua. Per tant, es tracta
daprotar el potencial simblic daquestes edicacions per generar un debat sobre
la regeneraci urbana i tot el procs de construcci social, econmica i cultural,
associat a la transformaci de la ciutat.

ideolgic dirigit a confegir un model de vida. Aix, podrem denir el consumidor

en funci dels objectes que el rodegen. Sens dubte, la relaci quotidiana que tenim
amb el consum i amb la pressa de decisions respecte la compra de productes, t
molt a veure amb un posicionament ideolgic sobre la tecnologia, la moda, lalimentaci, la cultura... Els bns de consum posseeixen un poderosssim carcter
simblic, per tant, lelecci dun objecte o un altre no s gens banal, obeeix a una
manera dentendre i interactuar amb el constructe social. Per exemple, Toni Gir, a
Blister Suite, una pea realitzada a partir de la reutilitzaci dels blisters o envasos
de plstic que protegeixen els objectes que habitualment comprem i que lartista reomple amb ciment, pretn desarticular el poder ideolgic dels bns materials i esborrar tota signicaci, per tal que sigui lespectador el que els doti duna
nova identitat. La pea esdev una mena de collecci i seriaci formal dels estoigs
daquests objectes, de manera que sestableix una genealogia de famlies objectuals vinculades a la quotidianitat, la domesticitat, el bricolatge i les noves tecnologies de la comunicaci.
El pecat de la cobdcia, lafany de lucre o lavarcia, que ns fa pocs anys eren
percebuts amb reprovaci no tan sols per pensadors, sin tamb per bona part
societat, han passat a ser valors en ala. Aix, el capitalisme, emparat pels seus
idelegs, ha provocat un gir radical en la manera de concebre el sistema econmic,
homologant els usos nancers a la modernitat, el progrs, la prosperitat i la llibertat
individual. En aquesta conjuntura, el carcter teolgic que ha adquirit el diner es
constata en els canvis poltics i socials que ha desencadenat. Daqu que el desig
del diner pel diner, ja no sigui vist com a pecamins i recriminable, sin que va
carregat duna peculiar intensitat passional associada a lambici, lafany de poder
o el progrs personal. Per la realitat, tal i com constata Gir a Darrera Estrofa s
amarga i demostra que reduir el mn a qestions monetries i transformar el diner
en poder s un joc perills que ens ha portat on estem ara. Darrera Estrofa mostra
un paisatge natural subaqutic en el qual apareix de sobte un element estrany: un
bitllet de cinc euros que desplega una dansa particular i senfonsa lentament en un
entorn que no li s propi. Endut pel corrent, mimetitza el moviment de les algues,
es frega amb les matries en descomposici i s a voltes abordat i daltres ignorat per insectes i peixos. La banda sonora que acompanya les imatges suggereix
evocadors passatges relacionats amb els gneres de cincia cci, catstrofes de
tipus natural i documentals de natura. La utilitzaci dunes cites textuals a linici i
al nal del vdeo situen duna manera ambigua la temtica del vdeo. Quan lartista
recrea la imatge dun bitllet que descendeix cap al fons duna bassa, dalguna manera deixa intuir la temeritat a la que sha arribat legitimant lmpetu assetjador del
diner, convertit ara en una eina de domini de la societat. Darrera Estrofa posa en
evidncia la contradicci indissoluble entre la naturalitzaci dun estat continu
de desequilibri social, imposat per lacumulaci nancera, i la gesti del b com.
En denitiva, leix vertebral dEconomies del desgast est marcat per la voluntat
de reexionar sobre labsurditat daquest constructe social, que dia a dia simposa
com lnica forma destar en el mn i que, dalguna manera, marca els patrons de
relacions interhumanes i els patrons de funcionament social. Magdala Perpiny Gombau

alliberador del consum. Daqu, que la seva visi crtica sobre lesdevenir actual
no es centri en els grans esdeveniments. La seva mirada ms b es xa en tot el
contrari. Un rajol, un ferro oxidat o un paper antic poden ser lindici dalguna cosa
ms. s aix com busca, destria i descodica per tornar a donar signicat a tot all
que ha esdevingut ferralla. Busseja en tot el que queda amagat i descartat per tal
didenticar en aquests elements un signicat anmic i social perdut. Li interessa
aproximar-se a tot all humil, desestimat per la seva manca dutilitat. Objectes simples, quotidians, domstics que parlen dhistries properes, a partir de les quals
es poden reconstruir intrahistries. En certa manera, roman en Mitj lolfacte del
colleccionista, que amb obstinaci remena en els racons per no deixar perdre el
que podria desaparixer.
Aix, un dels punts claus de lactitud de Mitj es dirigeix a fer el procs invers al
que regeix leconomia de consum. Sabem que el consum imparable es consolida
a travs de la insatisfacci continua del consumidor, en una estratgia que, si b
aparentment pretn satisfer els seus desitjos, el que realment cerca s el rebuig
successiu de productes i la promesa que les noves adquisicions podran satisfer les
expectatives creades. s aix com es genera un bucle constant dadquisici de coses materials que, posteriorment, sn abandonats per noves adquisicions. Daquesta manera, sassegura el circuit de la fbrica al consum i del consum a lescombraria.
Per Jordi Mitj ens proposa subvertir el procs que va de lapropiaci, la possessi
i lacumulaci ns arribar al refs dobjectes, per tal de refer el circuit a la inversa.
Per tant, es tracta de soscavar i desmantellar els models ideolgics que contenen
els bns materials i activar la reexi crtica sobre el seu s i la seva nalitat.

Toni Gir

Imatge de ledici Parar els ossos-Desparar les pells (2015).

Jordi Mitj

Blister Suite (2008-2012).