Troski

s un dels principals exponents marxistes de la recoluci. La seva primera acci va se plasmar

en una publicaci el moment pre revolucionari que estava vivint Rssia cap al 1905 i en
aquesta tamb introdueix les noves idees marxistes provinents d'Europa. Desprs del moti del
cuirassat Potemkin va crear un consell d'obrers, smb ell com a president, envomenat Soviet.
Aquest va ser rapidament dissolt pel Zar. S'ha d'exiliar i no torna fins a la primavera del 1917
d'EEUU. Ell durant la nova dictadura de Lenin agafa un paper important, i durant la guerra civil
que esclata just desprs de la revoluci ell s el comendant de les tropes rojes (comunistes).
Aix li ptoporciona gran fama i demostra ser un gran estratega. Pero al fer retirar a Stalin del
fron ms endevant li passa factura ja que quan aquest puja com a secretari del partit l'aparta
del poder.
Stalin
Conegut com l'home de ferro durant el seu empresonament poltic, no agafa rellevansa fins que
no puja com a secretari del partit bolxevic. Tt hi que durant tota la revoluci i abans es situa al
costat de Lenin. Durant la guerra civil Russa en la qual lluiten monquics i capitalistes contre
comunistes. Quan trotki el fa fora del front li agafa molta rbia i es em qje li portara ak 1922
quan el nomenen secretari general del partit imposi la seva poltica de la creaci de les
republiques sobietiques i rebutgi la idea de trotki de fer uns revoluciuniveral. Quan Stalin mor
al 21 de gener de 1924 desprs de grans funerals, ell presideix la serimonia d'enterrament, i en
contra la voluntat de l'antic dictador va pujar al cim ms alt del poder rus i va ser el noi dictador
conjuntament amb el partit i els obrers. Comena la dictadura del prolateriat, que mai va
acabar.