Literatura Brasilera

Claudia Ferrer Florit

Triste fim de Policarpo Quaresma

LIMA BARRETO
Trist final de Policarpo Quaresma s un clssic de la literatura brasilera del
segle XX i la novella ms important de lescriptor i periodista brasiler Lima
Barreto, el qual va ser vctima del racisme imperant al Brasil. A ms, lautor no
va ser reconegut com un dels principals exponents de la literatura brasilera fins
desprs de la seva mort. La seva obra, de llenguatge colloquial, es caracteritza
especialment per la seva temtica social, a travs de la qual cercava la crtica
de la seva actualitat i noves alternatives renovadores per a una societat que
privilegiava a grups mnims de persones, com als rics i als militars. Tamb jutja
el despotisme, la injusta distribuci de la terra, la opressi de la dona i
reivindica la importncia de la msica popular. Aquest fet mostra com Barreto
feia una literatura que tenia com a font principal la seva prpia experincia, on
es representen algunes problemtiques com la discriminaci social, la
incomprensi, la soledat i la bogeria.
Aquesta novella, que presenta un Brasil que es reflexiona i es qestiona a
si mateix. Est estructurada en tres parts, on cadascuna t com a tema
principal un objectiu o un somni del protagonista Quaresma. La primera part fa
una presentaci dels personatges i es fa una caracteritzaci del protagonista:
Quaresma s un patriota de quaranta anys i solter, que viu amb la seva
germana, i que busca aplicar las seves lectures per modernitzar una realitat
que li va en contra constantment, a ms de reivindicar el clima, les terres, les
costums, lart i la cultura brasileres. Quaresma aprn lidioma tup i demana al
Parlament que aquest sigui lidioma oficial del Brasil, en lloc del portugus.
Aquest fet te com a resposta una fort incomprensi per part dels poltics i dels
ciutadans, la qual cosa en dur al protagonista a embogir i a ser endut a un
hospici. Desprs de presentar una millora, es trasllada al Sosiego, on pretn
dedicar-se a la agricultura i demostrar als altres com les terres del Brasil sn

les ms frtils del planeta. Aquest fet, que s largument de la segona part,
tamb es veur frustrat per culpa dels poltics, dels impostos i per les
formigues. La terra es presenta com un ideal del retorn a la puresa primitiva,
per es mostrar com s un altre somni que no es pot dur a terme.
La tercera part de la narraci representa el clmax dels somnis frustrats del
protagonista. Aqu es presenta la revolta del lloc naval de Ro, amb la marina
installada a la badia de Guanabra, les illes preses i la ciutat atacada resistint el
triomf florista. Quaresma, en aquesta part, es dona compte de la necessitat
duna reestructuraci del govern que permeti renovar al pas, i es fica en la
poltica de banda de Floriano. Desprs de la victria florista, Quaresma, malgrat
tots els seus intents dajudar i aconsellar per a un millorament de la societat,
torna a fracassar en el seu objectiu i es empresonat per Floriano, el qual acaba
demostrant ser un vulgar dictador. Aquest s el trist final de Policarpo
Quaresma, on es dna compte de com la seva vida ha sigut una srie constant
de decepcions:
El tup encontr la incredulidad general, la risa, el escenario lo llev a la locura. Una decepcin. Y
la agricultura? Nada. Las tierras no eran frtiles y ella no era fcil como decan los libros. Otra
decepcin. Y cuando su patriotismo lo tom combatiente, qu encontr? Decepciones. [...] Su vida
era una decepcin, una serie, mejor, un encadenamiento de decepciones.

Barreto, a ms de satiritzar el nacionalisme a travs de Quaresma, fa una

crtica al govern i a la societat brasilera, amb lobjectiu dajuntar a tots els
homes de totes les races i categories. A ms, es pot fer una lectura feminista de
lobra, ja que lescriptor presenta, a partir duns personatges femenins de
carcter profundament psicolgic, la opressi i la resignaci que patien les
dones, on semblava que lnic espai dacci i objectiu que tenien era el
matrimoni.
Policarpo Quaresma representaria el Quixot brasiler, aquell personatge que
es torna boig per voler realitzar els seus coneixements de les lectures a la
realitat emprica. Malgrat que no es pugui limitar la riquesa del personatge a
aquesta comparaci, Quaresma s la histria, igual que el Quixot, de
laniquilaci dels somnis i dels ideals, de la incomprensi i de la bogeria que
representa la rebellia de voler canviar el mn.