Projecte Educacio Emocional

Teresa Torv Jordan
Tutor: Dr Manuel lvarez Gnzalez
PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA
ndex
I DISSENY
1-JUSTIFICACI DEL PROJECTE..................................................5
2-ANALISI DEL CONTEXT ............................................................6
2.1.Anlisi del context................................................................6
2.1.1.Context ambiental.....................................................6
2.1.2.Estructura i organitzaci del centre...........................6
2.1.3.Tipus dalumnat..........................................................8
2.1.4. Format del programa.................................................9
3- ANALISI DE NECESSITATS.......................................................10
3.1. Procediments utilitzats................................................11
3.2.Anlisi dels resultats....................................................12
3.3. Prioritzaci de les necessitats......................................20
4- OBJECTIU GENERAL...................................................................21
II PLANIFICACI, DESENVOLUPAMENT I VALORACI
5- FONAMENTACI TERICA.........................................................22
6- OBJECTIUS ESPECIFICS............................................................27
7- CONTINGUTS I COMPETENCIES EMOCIONALS.........................28
8- METODOLOGIA I ACTIVITATS...................................................29
8.1.Activitat 0 : Motivar laprenentatge...............................30
8.1.1. Valoraci de lactivitat......................................31
Bloc 1: CONSCIENCIA EMOCIONAL
8.2..............Activitat 1: Emocions positives i negatives.......33
8.3.
Activitat 2: Domino emocional...........................36

8.4.Activitat 3: Qu sento quan...?.......................................38

Bloc 2: REGULACI EMOCIONAL
8.5Activitat 4: Aturar-se.......................................................42
8.6.Activitat 5: Relaci entre pensaments i emoci.............46
8.7.Activitat 6: canviant pensaments
fet- emoci pensament.......................................................50
8.7.1. Valoraci de lactivitat.......................................52
Bloc 3: Autoestima
8.8 Activitat 7 : S qui sc i mestimo...................................54
8.8.1. Valoraci de lactivitat.......................................56
8.9 Activitat 8-9: Conixer-se i valorar-se............................58
8.9.1.Valoraci de lactivitat........................................60
Bloc 4: Habilitats socioemocionals
8.10.Activitat 10: LElogi......................................................62
8.10.1. Valoraci de lactivitat....................................63
8.11.Activitat 11: Disculpam...............................................65
8.11.1.Valoraci de lactivitat.....................................67
8.12.Activitat 12: negociem, consensuem
i arribem a acords......................................................69
8.12.1 Valoraci de lactivitat.....................................71
9- TEMPORALITZACI...................................................................72
10- CRITERIS DAVALUACI..........................................................72
III ORGANITZACI
11- AGENTS IMPLICATS.................................................................74
12-REQUERIMENST MNIMS..........................................................74
13- ESTRATEGIES DINTERVENCI................................................75
14- ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS DEL PROJECTE.......................75
15- CONCLUSIONS PERSONALS.....................................................76
VI BIBLIOGRAFIA I ANNEXOS
16-BIBLIOGRAFIA..........................................................................77
17- ANNEXOS.................................................................................78
Annex 1..........................................................................................79
Annex 2..........................................................................................80
Annex3...........................................................................................97
Annex 4..........................................................................................99
Annex 5..........................................................................................102
Annex 6..........................................................................................106
Annex 7..........................................................................................109
Annex 8..........................................................................................115
Annex 9..........................................................................................116
Annex 10........................................................................................117
Annex 11........................................................................................118
Annex 12........................................................................................119
18- AGRAMENTS...........................................................................121
1. Justificaci
Aquest programa pretn anar dirigit a aquells i aquelles alumnes de lESO, que
per diferncies econmiques i socials esdevenen exclosos de la societat. Les
escoles amb aquests tipus dalumnat son el reflex de les desigualtats socials i
econmiques existents al mn.
Lexclusi social esdev un risc important dexclusi educativa. Sn situacions
que impedeixen que un/a alumne/a pugui seguir el seu procs densenyamentaprenentatge amb normalitat tot i que est escolaritzat i assisteix amb certa
freqncia a les classes. Alumnes que provenen dun determinisme
sociolgic: famlies desestructurades en un sentit ampli, amb una manca de
recursos econmics endmica, amb una forta dependncia dels serveis
socials, en definitiva, procedents dun entorn social marginal i exclusiu que
comporta poques perspectives de futur per sortir daquesta situaci dherncia
familiar i social que fa que els i les alumnes es vegin abocats a repetir els
esquemes conductuals i de valors dels seus avantpassats i progenitors.
Convivint amb aquest alumnat, es troben els alumnes immigrats ( Pakistanesos,
rabs, xinesos, indis i romanesos, sud-americans) que a ms a ms de no
conixer la llengua, tenen una gran xoc emocional a larribar a un entorn social
completament nou i desconegut. Migrar vol dir deixar enrere un model de vida,
moltes persones estimades, una llar construda amb esfor, moltes olors
familiars, gustos de la terra... tot un mn per una esperana incerta. Oscar
Puigardeu Aramendia. Aquesta situaci em permet afirmar que tot fenomen
migratori suposa de forma innegable un gran impacte emocional, aquest
impacte tindr elements i expressions emocionals, cognitives, conductuals,
fsiques i relacionals. Jo em vull centrar en els aspectes emocionals, en el
patiment i lesperana que comporta tota immigraci.
A ms a ms cal tenir en compte la gran diversitat que ja existeix entre
lalumnat immigrat. bviament no s el mateix procs el que seguir un
alumne procedent de Lahore ( Paquistan) que lalumne procedent duna petita
aldea que arriba a lescola desprs danys de funcionar com un adult
independent que es mou amb total llibertat pels voltants de casa seva i que ara
s recls a un pis duna gran ciutat occidental i a la cadira de laula.
Aquest alumnat requereix un esfor per part nostra per tal dimplementar la
responsabilitat, lautonomia i les seves habilitats socialitzadores i sobretot
incrementar la seva autoestima com a sser hum amb un projecte de futur.
s, per aix que vull implantar un programa dEducaci Emocional, per donar
resposta a tot aquest conjunt de necessitats socials que provoca en ells i elles
un greu desequilibri emocional.
Pretenc fer un programa emocional, creant fites orientades cap a lestructuraci
del futur daquest alumnat, de tal manera que tinguin la possibilitat de ser ms
intelligents i molt ms felios.
5
2. Anlisi del context

2.1. Anlisi del context
2.1.1. Context ambiental
Aquesta programaci est centrada en varies tipologies dalumnes que conviuen
en un mateix espai, un institut deducaci secundria concret, Lestonnac,i un
barri Sant Roc (Badalona).
Sant Roc s un barri de la perifria del municipi de Badalona. Segons dades de
poblaci de lAjuntament de Badalona registrades al juliol de 2004, la seva
poblaci s de 13.752 habitants, dels quals 2.613 sn poblaci immigrada i
5.000 sn habitants autctons dtnia gitana. La situaci econmica i laboral de
la majoria de famlies s molt precria i el nombre de persones per habitatge
molt alt; aix provoca un amuntegament creixent. Daltra banda, el nivell
dinstrucci de la poblaci s molt baix: de la poblaci major de 15 anys un
11,7% no sap llegir ni escriure, un 30% no t estudis i un 30% t la primria
incompleta. En quant als ndexs dabsentisme, el 60% de labsentisme de
primria de tot Badalona i el 50% de secundria, s a Sant Roc. Gran part de la
poblaci infantil est condicionada per la problemtica global de lentorn, que es
tradueix en un mitj familiar desestructurat, sociocultural i econmicament
desfavorable (progenitors sols, conflictes familiars, atur, problemes relacionals,
de salut fsica i mental, alcoholisme, SIDA, etc) i, com a conseqncia,
presenten mancances greus, especialment afectives, relacionals i educatives.
2.1.2. Estructura i organitzaci del centre
ESCOLA LESTONNAC BADALONA

Lescola Lestonnac va ser un dels primers equipaments que va tenir el barri. Va
comenar a funcionar al 1969/70 com a Escola concertada. Actualment la
titularitat est en mans laiques per segueix pertanyent a la Companyia de
Maria.
La seva estructura actual s la segent:
Educaci infantil: P3-P4-P5
Educaci Primria: de 1r a 6
Educaci Secundria Obligatria: de 1r a 4t
Els cursos estan duplicats. El total dalumnes a lescola s de 550.

6
Com a serveis dins lescola hi ha :
Dues aules dacollida.
Una Aula Oberta de segon cicle de lESO
Departament de psicopedagogia.
Servei de menjador.
Aula dinformtica
Biblioteca i laboratori
Compta tamb amb lajut de serveis externs que presten un gran servei:
EAP
Serveis Socials.
Tcnica de Salut.
LIC
Collaboraci estreta amb el CSMIJ de la zona.
Lestructura del centre s la segent:

DEPARTAMENT
TITULARITAT
DIRECCI
PSICOPEDAGOGA
COORDINADOR
PERSONAL DE
SERVEIS
EQUIP DIRECTIU
COORDINADORA
6 TUTORES E.I
8 TUTORS/ES
12 TUTORES PRIM
5 ESPECIALISTES
3 REFOR
1 TUTORA A.ACOLL
COORDINADORA
3 ESPECIALISTES
2.1.3. Tipus dalumnat

Lescola ha anat canviant en els darrers anys degut al procs migratori. Quan
lescola, noms tenia alumnes dtnia gitana, per tal datendre les seves
necessitats, varem funcionar per projectes ja que no tenem cap alumne que
pogus accedir al graduat escolar. A mida que ha anat canviant la poblaci hem
hagut doferir una lnea de l ESO on aix fos possible, A, la lnea B hi havia
alumnes amb caracterstiques molt concretes que necessitaven una atenci
especial. En principi aix va funcionar, per ara amb la massificaci dalumnes,
no estem oferint la qualitat densenyament ni atenent a la gran diversitat que
tenim a lescola. El grup B sha acabat convertint en un gueto, on van a parar
alumnes amb fracs escolar, amb risc dexclusi social, dificultats cognitives,
problemes conductuals, dependencies, violncia, dol migratori... tenint molt a
veure aquestes dificultats amb un gran descontrol emocional.
La tipologia daquest alumnat s la segent:
Poca consciencia emocional: per tant els costa comunicar-se i posar-se a la pell
dels altres.
Poca regulaci emocional, per tant poc autocontrol dels seus impulsos,
intolerncia a la frustraci.
Poca autonomia personal, per tant una baixa autoestima, que fa que no tinguin
objectius de vida, baixa responsabilitat, incapaos de buscar ajuda.
Poca intelligncia interpersonal, per tant poc domini de les habilitats socials
bsiques, cap respecte per un mateix ni per la resta, poca adaptaci a les
circumstncies.
Poques habilitats per la vida i el benestar, per tant poca capacitat per a la
resoluci de conflictes, per tenir benestar i ser felios.
Centrar el meu programa en el primer cicle,1r A i 2nB, en aquest ltim amb la
segent justificaci, si prenem com a punt de partida la concepci radical de la
diferncia, entenent que tots som diferents i que tots necessitem atencions
educatives diferenciades o, en d'altres paraules, si de veritat ens creiem el
concepte educatiu de la inclusi, aleshores, els grups-classe B de la ESO, se'ns
conforma com la idealitat del repte docent actual. Es tracta d'un grup divers en
totes les seves variables possibles: procedncies, nivells cognitius, ndexs socioeconmics, ritmes, cultures, confessions religioses, etc. amb equilibris
emocionals molt diferenciats i amb unes expectatives sobre el fet escolar molts
diferents, on el fet migratori representa el seu leitmotiv. Un altra problemtica
seria la relaci evident entre resultats acadmics i les baixes expectatives del
professorat sobre ells.
Etnies escola (2009-2010)

Honduras
0,47%
Paraguay
0,31%
Uruguay
0,16%
India
1,09%
Bangladesh
0,62%
Pakistn
29,75%
Gitanos
47,66%
Rumana
3,89%
China
5,45%
Marruecos
3,74%
Payos
3,27% R. Dominicana
0,47%
Ecuador
0,47%
Sudan
0,16%
Bolivia
2,49%
2.1.4. Format del programa

El programa pretn ser un element prioritari dins lacci tutorial de secundaria.
El disseny del programa correr a crrec de lOrientadora i lexecutar el tutor/a
de cada classe. Abans diniciar el programa, el departament dorientaci, donar
un curs de formaci als professors/es.
Comptem amb lavantatge de que tot el professorat est interessat pel tema,
amb una bona actitud per aprendre i una bona predisposici a la participaci.
3. Anlisi de necessitats
En aquest apartat tractar els procediments utilitzats en lanlisi de necessitats,
desprs els resultats obtinguts i segons aquests, quines necessitats es
consideren primordials per a treballar amb lalumnat.
Lobjectiu fonamental, es identificar les necessitats que no queden ateses,
donant a aquestes una prioritat i analitzar si s necessria o no la intervenci.
Una necessitat s una discrepncia entre la situaci actual i la situaci
desitjable ( lvarez Gonzlez, 2001).
3.1. Procediments utilitzats

a) Aplicaci dels qestionaris QDE-SEC ( Qestionari de Desenvolupament
Emocional per Educaci Secundria) ( Grup de Recerca i Orientaci
Psicopedagogia de la UB), s un instrument per a la recollida de dades
que permetran detectar necessitats en les diferents dimensions que
conformen la competncia emocional. Aquests qestionaris shan passat
als cursos de 1r A i 2n B de lESO .
b) -Full dobservaci a les aules, per tenir la percepci del tutor/a dins
laula.
10
tems
11
Fluir
Competncia Social
Habi.
afrontament
Benestar
emocional
Assertivitat
Negociaci
Sol. conflictes
Cooperaci
Compartir E.
Autonomia Emocional
Comunicaci
Respecte
Habilitats
socials
Eficcia E.
Demana ajut
Crtic
Responsabilitat
Act. positiva
Regulaci Emocional
Autoconfiana
Autoestima
Conscincia
Emocional
Regulaci ira
Compren E.
Dels dems
Expr. E.
regulada
Habilitats
afrontament
Generar E.
positives
Regular
impulsivitat
Tolerncia
frustraci
Donar nom
Alumnes
Consciencia
prpies E.
Pauta dobservaci de competncia emocional

Habilitats De
Vida I
Benestar
3.2. Anlisi dels resultats

A continuaci, en la Taula 1, hi figuren el resultats del qestionari realitzat pels
alumnes de 1rA . La seva interpretaci ens dona una idea de quines sn les
competncies emocionals que lalumnat domina i en quines caldr treballar. Em
centrar en la mitjana de grup per a fer la interpretaci, per tant i analitzant
aquesta mitjana podem concloure que:
1r A
Lalumnat t fora domini de conscincia emocional ( Mitjana 7,0340) tot i que
hi ha fora desnivell entre alumnes de la mateixa classe.
Lalumnat mostra dificultats en la competncia de la regulaci emocional
(Mitjana 5,3810) mostrant en aquesta competncia un gran desnivell entre uns
alumnes i altres.
Lalumnat mostra un domini bsic en la competncia social (Mitjana 6,0816),
tornant-se a donar desigualtats importants.
Lalumnat mostra un domini just en la competncia dAutonomia (Mitjana
5,7823) amb les mateixes desigualtats que en les altres.
Lalumnat mostra una bona competncia en les habilitats de vida i benestar
(mitjana 7,1361) amb les mateixes desigualtats que en les altres competncies.
En general podem veure que el grup mostra un domini just (mitjana 6,2579) en
quan a les cinc competncies emocionals, per val a dir que aquesta mitjana
presenta variables observables on hi ha alumnes que puntuen molt alt i daltres
que puntuen molt baix.
La Taula 2 ens mostra la percepci de la tutora com a grup classe i s pot
observar que la conscincia i la regulaci emocional, estan a un nivell una mica
baix, tot i que hi ha alumnes que dominen fora b aquestes dues
competncies. A laula es produeixen per part dalguns alumnes incidents de
faltes de respecte cap els companys i companyes i fins i tot amb els
professors/es. Alguns alumnes, es deixen portar per la impulsivitat i reaccionen
de manera, a vegades, agressiva davant qualsevol problema.
La tutora creu que a part de no tenir conscincia ni regulaci emocional, hi ha
un problema greu dautoestima, moltes vegades hi ha problemes per intentar
cridar latenci dun altra i no trobar la manera assertiva de fer-ho.
Tamb observa la tutora que hi ha poca motivaci per lestudi, degut a les
poques expectatives de futur que tenen alguns/es alumnes.
12
Taula 1 CDE-SEC 1rA

Consciencia
CDE-SEC
Regulaci
CDE-SEC
Autonomia
CDE-SEC
Comp.Social
CDE-SEC
CVida
CDE-SEC
Total competncia
emocional CDE-SEC
Martinez Rodriguez
7,71
9,25
6,71
5,00
8,57
7,50
Carmen
Amaya Cortes
8,57
8,75
7,14
8,57
7,57
8,14
Saba
Syed
6,43
7,00
4,29
7,14
7,14
6,42
Ismael
Amaya Moreno
5,43
3,50
5,43
5,00
6,43
5,11
Consuelo
Moreno Santiago
8,14
5,00
6,57
5,57
7,14
6,44
Rosario
Amaya Amayas
6,14
2,88
7,57
4,43
6,00
5,33
Casta
El Maimouni Bay
6,57
3,50
9,29
6,43
4,71
6,03
Gemma
Miquel Almirall
7,29
5,50
7,00
5,14
8,43
6,64
Jiale
Yang
5,43
5,13
4,14
5,00
6,86
5,31
Liyan
Guo
7,14
3,38
3,29
5,14
7,57
5,25
Muneeb
Ali I Shah
5,71
3,75
7,86
6,86
8,43
6,44
Miguela
Fernandez Carmona
7,14
2,00
4,29
5,29
5,29
4,72
Celeste
Do Cauto Gorse
5,71
7,63
6,29
7,43
7,14
6,86
Mariyam
Ejaz
8,14
7,75
3,43
5,00
8,57
6,61
Juan
Heredia Balcells
7,29
4,38
5,71
4,57
5,43
5,44
Rafaela
Fernandez Santiago
8,14
4,88
6,86
6,57
7,29
6,69
David
Muhammad
8,71
7,50
7,14
8,71
9,57
8,31
Yafei
Lin
5,86
5,75
5,14
5,00
6,43
5,64
Hamza
Alisyed
7,86
7,63
5,43
4,57
8,29
6,78
Nom
Cognoms
Claudio Jose
13
Puntuacions mitjanes del grup
CONCINCIA
REGULACIN
COMPSOCIAL
AUTONOMIA
COMPVIDA
TOTALQDEA
N
21
21
21
21
21
21
Mnim
5,43
2,00
3,29
4,43
4,71
4,72
Mxim
8,71
9,25
9,29
8,71
9,57
8,31
14
Mitjana
7,0340
5,3810
6,0816
5,7823
7,1361
6,2579
Desv. tip.
1,08600
2,10523
1,57180
1,30276
1,24497
0,97191
Taula 2- Pauta dobservaci de competncia emocional
B
B
R
P
P
R
P
B
P
B
P
P
P
B
P
P
B
P
B
B
B
R
P
P
R
P
B
P
R
P
P
P
B
P
P
B
P
B
B
B
B
P
P
R
P
B
P
B
P
P
P
B
P
P
B
P
B
B b, R regular, P poc
15
B
R
B
P
P
R
P
B
P
P
P
P
P
B
P
P
R
P
B
B
R
R
P
P
R
P
R
P
R
P
P
R
R
P
P
R
P
B
R
B
P
P
P
R
P
R
P
R
P
P
B
R
P
P
R
P
R
R
B
R
R
B
B
B
B
R
R
R
P
R
R
P
R
B
R
B
R
B
R
R
B
B
B
B
R
B
B
P
R
R
P
P
B
P
R
R
B
R
R
B
B
B
B
R
R
B
P
R
R
P
B
B
R
R
R
B
R
R
B
B
B
B
R
B
B
P
R
R
P
B
R
R
R
R
B
R
R
B
B
B
B
P
R
B
P
B
R
P
R
B
R
R
R
B
R
R
B
B
B
B
R
R
R
P
R
R
P
R
B
R
B
R
B
B
R
R
R
B
B
R
R
B
R
R
R
R
P
R
R
B
R
B
B
R
R
R
B
B
R
R
B
R
B
R
P
R
B
R
B
R
B
B
R
R
R
B
B
R
R
B
P
R
R
P
P
B
P
B
R
B
B
B
R
R
B
B
B
B
B
R
B
R
R
R
B
R
B
R
B
B
B
R
R
B
B
R
B
B
P
R
R
P
B
B
B
B
R
B
B
R
R
R
B
B
B
R
B
R
B
R
R
P
R
R
B
R
B
B
B
R
R
B
R
R
R
B
P
R
B
P
R
B
R
B
R
B
B
R
R
R
R
R
R
R
B
R
R
B
R
R
B
B
B
R
B
B
B
R
R
R
R
R
R
B
R
R
B
P
B
B
R
B
R
B
R
B
R
B
R
R
R
R
B
R
R
B
R
R
B
R
B
Fluir
Regular
impulsivitat
B
B
R
P
P
R
P
B
P
B
P
P
P
B
P
P
B
P
B
Assertivitat
Habi.
Afrontament
Benestar
emocional
Generar E.
Positives
B
B
B
R
B
B
B
B
R
B
R
B
R
B
B
B
B
R
B
Negociaci
Habilitats
afrontament
B
B
R
R
B
B
B
B
R
B
R
B
R
B
B
B
B
R
B
Habilitats de
vida i benestar
Competncia social
Sol. conflictes
Expr. E.
Regulada
B
B
B
R
B
B
B
B
R
B
R
B
R
B
B
B
B
R
B
Autonomia
emocional
Tolerncia
frustraci
Regulaci ira
Autoestima
Autoconfiana
Act. positiva
Responsabilitat
Crtic
Demana ajut
Eficcia E.
Habilitats socials
Respecte
Comunicaci
Compartir E.
Cooperaci
Comprene. Dels
dems
Claudio Jose Martinez Rodriguez

Carmen Amaya Cortes
Saba Syed
Ismael Amaya Moreno
Consuelo Moreno Santiago
Amaya Amaya Rosario
Casta El Maimouni Bay
Gemma Miquel Almirall
Jiale Yang
Liyan Guo
Muneeb Ali I Shah
Miguela Fernandez Carmona
Celeste Do Cauto Gorse
Mariyam Eja Z
Juan Heredia Balcells
Rafaela Fernandez Santiago
David Muhammad
Yafei Lin
Hamza Alisyed
Regulaci emocional
Donar nom
tems
Conscincia
emocional
Consciencia
prpies E.
Alumnes
A continuaci, en la Taula 3, hi figuren el resultats del qestionari realitzat

pels alumnes de 2nB . La seva interpretaci ens dona una idea de quines sn
les competncies emocionals que lalumnat domina i en quines caldr
treballar. Em centrar en la mitjana de grup per a fer la interpretaci, per tant
i analitzant aquesta mitjana podem concloure que:
Lalumnat t un domini bsic de conscincia emocional (Mitjana 6,8036) tot i
que hi ha fora desnivell entre alumnes de la mateixa classe.
Lalumnat mostra dificultats en la competncia de la regulaci emocional
(Mitjana 4,6094).
Lalumnat mostra un domini molt bsic en la competncia social (Mitjana
5,2054).
Lalumnat mostra un domini just en la competncia dAutonomia (Mitjana
5,0982) .
Lalumnat mostra un domini molt bsic en les habilitats de vida i benestar
(mitjana 5,7589)
En general podem veure que el grup mostra un domini molt just (mitjana
5,4705) en quan a les cinc competncies emocionals.
16
Taula 3 CDE-SEC 2nB
Aysha
Bashui
Consciencia
CDE-SEC
7,86
Gulab
Shakil
9,29
5,50
4,71
5,57
5,86
6,17
Abuzax
Fazal
8,29
4,88
3,29
4,14
6,86
5,47
Tomas
Santiago
2,43
5,75
7,14
7,14
5,43
5,58
Alfredo
Cortes Reyes
7,00
5,25
4,43
4,86
4,29
5,17
Adri
Reyes Gimenez
6,43
5,00
5,14
4,57
5,43
5,31
Omar
Bassaovo
6,29
5,63
6,86
5,57
4,43
5,75
Manuel
Flores Perez
4,57
5,13
5,57
3,86
5,00
4,83
Maria
Waris
7,14
3,13
5,71
8,57
8,57
6,53
Aman
Leep
6,43
4,25
6,43
4,14
5,43
5,31
Unaih
Javed
6,43
1,50
5,86
5,57
4,71
4,72
Rosa
Fernandez Fernandez
7,43
3,38
3,00
5,71
4,43
4,75
Araceli
Lopez Cortes
5,57
2,75
4,14
2,29
4,43
3,81
Pilar
Vargas Manzano
7,43
3,63
3,86
3,86
3,86
4,50
Narcis
Gandia Gandia
8,71
6,63
7,43
8,14
8,29
7,81
Sajeel
Sajeel Rafiq
7,57
5,25
4,14
3,29
8,29
5,69
NOMBRE
APELLIDOS
Regulacin
CDE-SEC
6,13
Autonomia
CDE-SEC
5,57
Comp.Social
CDE-SEC
4,29
CVida
CDE-SEC
6,86
Total competncia
emocional CDE-SEC
6,14
17
Puntuacions mitjanes del grup

N
Mnim
Mxim
Mitjana
Desv. tip.
CONCINCIA
16
2,43
9,29
6,8036
1,65277
REGULACIN
16
1,50
6,63
4,6094
1,38434
COMPSOCIAL
16
3,00
7,43
5,2054
1,35020
AUTONOMIA
16
2,29
8,57
5,0982
1,70611
COMPVIDA
16
3,86
8,57
5,7589
1,55333
TOTALQDEA
16
3,81
7,81
5,4705
0,93053
18
Taula 4
Pauta dobservaci de competncia emocional
B
R
R
R
P
B
R
R
R
P
B
R
R
R
P
B
R
R
R
B
P
P
R
R
B
P
P
R
R
B
P
P
R
R
B
P
P
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
B b, R regular, P poc
19
R
P
P
R
R
R
P
P
R
R
R
P
P
R
R
R
P
P
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
B
P
P
R
P
B
P
P
R
P
B
P
P
R
P
B
P
P
R
R
R
R
R
P
R
R
R
R
P
R
R
R
R
P
R
R
R
R
B
R
P
R
R
B
R
P
R
R
B
R
P
R
R
B
R
P
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
P
R
P
R
R
P
R
P
R
R
P
R
P
R
R
P
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
R
P
R
P
R
R
P
R
P
R
R
P
R
P
R
R
P
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
P
R
P
R
R
P
R
P
R
R
P
R
P
R
R
P
R
R
P
P
R
R
R
P
P
R
R
R
P
P
R
R
R
P
P
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
P
R
R
R
R
P
R
R
R
R
P
R
R
R
R
P
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
R
B
R
R
R
Fluir
Regular
impulsivitat
B
R
R
R
P
B
R
R
R
P
B
R
R
R
P
B
R
R
R
Asertivitat
Habi.
Afrontament
Benestar
emocional
Generar E.
Positives
B
B
B
P
P
B
B
B
P
P
B
B
B
P
P
B
B
B
P
Negociaci
Habilitats
afrontament
B
B
B
P
P
B
B
B
P
P
B
B
B
P
P
B
B
B
P
Sol. conflictes
Expr. E.
Regulada
B
B
B
P
P
B
B
B
P
P
B
B
B
P
P
B
B
B
P
Habilitats de
vida i benestar
Competncia social
Tolerncia
frustraci
Regulaci ira
Autoestima
Autoconfiana
Act. positiva
Responsabilitat
Crtic
Demana ajut
Eficcia E.
Habilitats socials
Respecte
Comunicaci
Compartir E.
Cooperaci
Comprene. Dels
dems
Bashui
Gulab shakil
Abuzax fazal
Tomas santiago
Alfredo cortes
Adri reyes
Omar bassaovo
Manuel flores
Maria waris
Aman leep
Unaih javed
Rosa fernandez fernandez
Araceli lopez cortes
vargas manzano
Narcis gandia
Sajeel sajee
Bashui
Gulab shakil
Abuzax fazal
Autonomia
emocional
Regulaci emocional
Donar nom
tems
Conscincia
emocional
Consciencia
prpies E.
Alumnes
3.3. Prioritzaci de les necessitats

Fet lanlisi dels resultats, tant els del CDE-SEC com la visi de les
tutores,lalumnat tant de 1r A com de 2n B necessiten desenvolupar diverses
competncies, la regulaci emocional, la competncia social i lautonomia. Tot i
que, segons els resultats tenen un domini bsic en Consciencia,tamb ser
necessari treballar-la, per tal darribar a un millor coneixement de les emocions
dels altres i poder millorar aix la competncia Social.
Cal ressenyar que tot i que les necessitats dels dos grups donen com a resultat
el treball de les mateixes competncies, en el grup de 2n B shaur de fer un
tractament molt ms especfic, ja que els resultats sn ms baixos, les activitats
hauran de ser molt ms kinestsiques, amb una temporalitzaci ms llarga i
amb un desenvolupament ms senzill i amb una metodologia adaptada a les
seves necessitats.
Sha fet lanlisi de necessitats explorant la mitjana dels grups classe, per
shaur de fer un tractament especfic per aquells/es alumnes que puntuen molt
baix en algunes competncies.
Es far constar aquest tractament especfic en la metodologia de cada activitat.
20
4. Objectiu general
Dissenyar un programa dEducaci Emocional per al primer cicle dEducaci
Secundria per a possibilitar que els i les alumnes desenvolupin les seves
competncies emocionals i aconsegueixin millorar el seu estat dnim, la seva
autoestima, les seves relacions amb els altres i ser felios. Aquest objectiu
general es pot derivar en altres objectius ms especfics:
a) Conixer i comprendre les prpies emocions i les dels altres.
b) Aprendre a regular les prpies emocions.
c) Potenciar lautoestima.
d) Desenvolupar una major competncia emocional en les relacions socials.
e) Desenvolupar la capacitat per a controlar lestrs, lansietat i els estats
depressius.
f) Desenvolupar el sentit de lhumor.
g) Desenvolupar la resistncia a la frustraci.
Els efectes que es pretenen de leducaci emocional seran:
Augment de les habilitats socials i poder tenir relacions intrapersonals i

interpersonals ms satisfactries.
Millora dels pensaments positius.
Millora de lautoestima.
Disminuci de lagressivitat.
Millora del rendiment acadmic.
Disminuci de lansietat i de lestrs.
21
II PLANIIFICACI DESENVOLUPAMENT I
VALORACI
Planificaci del pla dintervenci
En aquest apartat es pretn establir la fonamentaci terica en la qual em
basar per desenvolupar el programa i els objectius especfics i continguts que
es volen aconseguir en el seu desenvolupament.
5-Fonamentaci terica
El concepte deducaci ha anat evolucionant i canviant en la nostra societat al
llarg dels anys. Els objectius que el sistema educatiu actual persegueix no sn
els mateixos que els que sistemes educatius anteriors havien d acomplir
(aprenentatge purament memorstic i acumulatiu). Ara i des de la implantaci
de lactualment derogada Llei dOrdenament General del Sistema Educatiu (
L.O.G.S.E, 1990), els educadors tractem daconseguir un desenvolupament
integral de lalumnat, potenciant no noms aspectes cognitius i intellectuals de
lindividuo, sin tamb altres tan importants com el desenvolupament de la
personalitat, les aptituds, els valors, la motivaci i lesfor....( Llei Orgnica
dEducaci ,L.O.E. , 2006). Tots aquests aspectes sn els que inclourem en el
que Goleman denomina Intelligncia Emocional (1995,1996) i que sn tant
importants o ms que la intelligncia racional entesa des del punt de vista del
coeficient Intellectual ( C.I.)
Concepte dintelligncia emocional
Goleman (1996), sobre la base d'estudis realitzats pels psiclegs R. Sternberg,
P. Salovey,.A. Bandura, M. Seligman i molts altres, defineix la intelligncia
emocional com lhabilitat de manejar els sentiments i emocions, discriminar
entre ells i utilitzar aquests coneixements per dirigir els propis pensaments i
accions i per tant poder prendre decisions intelligents (citat per Bisquerra,
2002).
Per a Goleman desenvolupar la intelligncia emocional de lalumnat suposa
reforar aspectes tant rellevants com:
a) LAutoconeixement emocional o consciencia de si mateix. s la capacitat
de reconixer els propis sentiments, les prpies emocions.
b) LAutocontrol emocional o autoregulaci. Definida como la capacitat de
controlar els propis sentiments de forma apropiada.
c) LAutomotivaci o capacitat de determinaci. Consisteix en utilitzar la
prpia fora de voluntat i lesfor per a la consecuci dun objectiu que
s estima atractiu.
d) La Consciencia Social o empatia. Es la capacitat de reconixer les
emocions els sentiments d altres persones.
22
e) Les Habilitats Socials o capacitat de relacionar-se amb altres, i de fer

servir els sentiments en les relacions interpersonals.
Teoria de les intelligncies mltiples:
Gardner (1995) va ms enll de la concepci tradicional d'intelligncia,
reduda bsicament a resultats lgics i lingstics. i proposa la teoria de les
intelligncies mltiples segons la qual es distingeixen set intelligncies:
musical, cintico-corporal, lgico-matemtica, lingstica, espacial, interpersonal
i intrapersonal.
Totes aquestes capacitats es donarien en major o menor mesura en tots els
individus, per pel que fa a leducaci emocional, ens centrarem en les dues
darreres:
La intelligncia interpersonal es basa en la capacitat destablir relacions

positives amb el altres (consisteix en la capacitat de copsar els estats
d'nim, els sentiments i emocions que experimenten els altres, i
adequar-hi la nostra resposta)
La intrapersonal es basa en la capacitat de conixer-se a un mateix

(l'accs als propis sentiments i emocions, a la capacitat d'autogesti de
les prpies emocions i automotivaci) Gardner afirma que les persones
que van sobresortir acadmicament, no forosament sn persones felices
o satisfetes amb la seva vida, ni aquelles que considerem que triomfen
personalment, socialment, econmicament, sn les que de joves van
tenir ms xit en els estudis.
Actualment en els instituts es dediquen moltes hores a laprenentatge

acadmic, per sovint no es tenen en compte altres tipus dactivitats i habilitats
que ens ajuden a sentir-nos millor amb nosaltres mateixos i amb el nostre
entorn. Aix doncs afavorim un desenvolupament parcial de la intelligncia dels
nostres alumnes (entenent que ens centrem noms en alguns tipus
dintelligncia i lobviem altres igualment importants).
A aix s'hi pot afegir que un dels problemes que ms preocupen el professorat
en l'actualitat sn les conductes agressives i els comportament impulsius
d'alguns alumnes, que els impedeixen treure profit de les seves capacitats i
distorsionen notablement l'ambient del grup. Tamb la manca de motivaci
dalguns alumnes per els estudis. Crec que aquestes situacions estan molt
relacionades amb mancances en la intelligncia emocional.
Lenfocament de competncia social del professor Manuel Segura i
collaboradores.
En aquest treball sexposa de forma clara i seqencial un programa
d'entrenament en habilitats cognitives, valors morals i habilitats socials.
Aquest programa es basa en el desenvolupament de les 5 habilitats cognitives
que Spivack i Shure van identificar com a necessries i especfiques per a la
23
resoluci de problemes interpersonals. Es tracta dels pensaments causal,

alternatiu, conseqencial, de perspectiva i mitjans-fins.
A partir duna srie dactivitats sexerciten aquests tipus de pensament per
possibilitar una millor comprensi de les relacions humanes.
Pel que fa a les habilitats socials proposa un seguit dexemples dhabilitats
socials per treballar seguint el mtode estructurat de Goldstein que inclou el
modelatge, interpretaci (role-playing), crtica i generalitzaci.
Segura entn que laprenentatge de l'assertivitat i de les habilitats socials s'han
de sustentar sobre una base tica. Per aquest propsit sinclou en el treball la
discussi de dilemes morals seguint la proposta de. Kolhberg.
Teories de les emocions.
Aporten el marc terico-conceptual que permet fonamentar leducaci
emocional sobre uns principis terics. Ens referim a autors com Arnold,
Solomon i Corbit, Schachter i Singer, Lazarus...
Sostenen que les cognicions tenen un paper important en la valoraci i
interpretaci que es fa de lestmul i intervenen, per tant, en la qualitat de la
resposta emocional. Alguns dels enfocs que sostenen sn:
Teoria bifactorial de Schachter i Singer:
Les emocions sorgeixen de la conjunci de dos factors ; lactivaci fisiolgica i
latribuci cognitiva. La interpretaci situacional que es dna a un estat
dactivaci fisiolgica determina el tipus democi que sentim.
Teoria de la valoraci automtica de Arnold:
La valoraci automtica que fem dels estmuls i com aquests afecten al nostre
benestar determinar que experimentem una emoci positiva o b negativa.
Teoria del procs oposat de Solomon i Corbit:
postulen que lhabituaci redueix la intensitat de les emocions
Teoria bio-informacional de Lang:
lemoci pot ser analitzada com un producte del processament de la informaci
del cervell. Per tant, la imaginaci o determinades descripcions verbals poden
provocar activaci emocional.
Teoria de la valoraci cognitiva de Lazarus:
sost que es donen dos processos de valoraci. En la primria es tenen en
compte les conseqncies que es poden derivar de la situaci, en la secundria
es fa un anlisi de la capacitat personal per fer front a la situaci.
24
Educaci Emocional
Lactual currculum est orientat a ladquisici de competncies bsiques amb la
finalitat de educar persones que tinguin la capacitat de posar en prctica duna
manera integrada coneixements, habilitats i actituds de caire transversal que
serveixin per a la vida real.
Dins les vuit competncies hi ha la relativa al desenvolupament personal i
emocional: Competncia dautonomia i iniciativa personal ( decret 143/2007
del 26 de juny) definida com a ladquisici de la conscincia i aplicaci dun
conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat,
la perseverana, el coneixement de si mateix i lautoestima, la creativitat,
lautocrtica, el control emocional, la capacitat delegir, dimaginar projectes i
portar endavant les accions, daprendre de les errades i dassumir riscos.
s per aix necessari el desenvolupament de les competncies emocionals, la
qual cosa ens porta directament a leducaci emocional.
Dins les competncies emocionals podem distingir:
Capacitat dautoreflexi ( intelligncia intrapersonal.
Habilitats de reconixer el que els altres estan sentint ( intelligncia

interpersonal).
Competncies emocionals
Dacord amb el marc teric (Bisquerra i Prez, 2007) sentn per competncia
emocional el conjunt de coneixements, capacitats, habilitats i actituds
necessries per comprendre, expressar i regular de forma apropiada els
fenmens emocionals. En el concepte de competncia sintegra el saber, saber
fer i saber ser.
Sota aquest concepte sestructuren les competncies emocionals en cinc
dimensions:
a) Consciencia emocional: Capacitat per prendre conscincia de les prpies
emocions i de les emocions dels altres, incloent lhabilitat de captar el
clima emocional dun determinat context.
b) Regulaci de les emocions: Capacitat per manejar les emocions de forma
apropiada. Suposa prendre consciencia de la relaci entre emoci,
cognici i comportament; tenir bones estratgies dafrontament;capacitat
per autogenerar-se emocions positives etc.
c) Autonomia Emocional: Aquesta competncia inclou un conjunt de
caracterstiques i elements relacionats amb lautogesti personal, entre
els quals es troben lautoestima, actitud positiva davant la vida,
responsabilitat, capacitat per analitzar crticament les normes socials,
capacitat per buscar ajuda i recursos, aix com lautoeficcia emocional.
d) Competncia social/Intelligncia interpersonal: La capacitat per
mantenir bones relacions amb altres persones. Aix implica dominar les
25
habilitats socials, capacitat per a la comunicaci efectiva, respecte,

actituds prosocials, assertivitat, etc.
e) Competncies de Vida i Benestar: Capacitat per adoptar comportaments
apropiats i responsables de soluci de problemes personals, familiars,
professionals i socials. Tot aix amb vista a potenciar el benestar
personal i social.
26
6-Objectius especfics
Cadascun dels objectius generals del programa sexplicita a travs de diversos
objectius especfics:
1. Objectiu general: Conixer i comprendre les prpies emocions i les dels
altres.
Objectius especfics:
Identificar les emocions prpies i la dels altres.
Adquirir vocabulari emocional.
2. Objectiu general: Aprendre a regular les prpies emocions.

Desenvolupar lhabilitat de regular les prpies emocions.
Desenvolupar la tolerncia a la frustraci.
Desenvolupar la capacitat de retardar gratificacions.
Adoptar una actitud positiva davant la vida.
3. Objectiu general: Potenciar lautoestima.

Proporcionar estratgies per al desenvolupament de les competncies

bsiques per a lequilibri personal i la potenciaci de lautoestima.
Potenciar la capacitat desfor i motivaci davant el treball.
Desenvolupar lhabilitat dautomotivar-se.
4. Objectiu general: Desenvolupar una major competncia emocional en les

relacions socials.
Adquirir lhabilitat de la comprensi emptica en les relacions

interpersonals.
Potenciar actituds daspecte i tolerncia.
27
7- Continguts i Competncies emocionals

Els continguts del programa deducaci emocional aplicat giren al voltant de
quatre dels cinc eixos temtics: conscincia emocional, regulaci emocional,
autoestima i habilitats socioemocionals . Cada un dells es presenta per separat,
per hem de contemplar la seva concepci holstico-globalitzada; no haurien de
ser blocs concebuts com a compartiments estancs (Lpez Cass, 2003).
Aquests sn els quatre blocs temtics a treballar, amb els seus respectius
continguts:
1- Consciencia emocional:
Comprensi de las causes i conseqncies de les emocions. Reconeixement de
les emocions dels altres. Adquisici de vocabulari emocional.
2- Regulaci emocional:
Maneig de les emocions. Tolerncia a la frustraci. Autocontrol de la
impulsivitat. Maneig de la ira i del comportament agressiu. Estratgies de
regulaci emocional.
3- Autoestima ( Autonomia personal):
Autoconcepte, autoconfiana.
4- Habilitats socio-emocionals.
Habilitats socials bsiques. Comportament passiu i agressiu. Assertivitat.
Entrenament assertiu. Negociaci. Soluci de conflictes. Mediaci.
28
8-Metodologia i Activitats
Tal i com proposa Carpena (2001) la metodologia que farem servir es
fonamenta en diversos enfocaments i models educatius: Lenfocament
constructivista del procs densenyament-aprenentatge, la pedagogia sistmica
i lorientaci humanista.
L'enfocament constructivista considera l'aprenentatge com un procs individual
i social alhora, en el qual l'individu construeix els coneixements en interacci
constant amb l'entorn i amb els altres. Aix implica que existeix, en el procs
d'aprenentatge, una integraci de les relacions entre el docent, l'alumnat i el
contingut a travs de la comunicaci.
Les situacions densenyament-aprenentatge han de ser contextualitzades i tan
significatives i funcionals per als alumnes com sigui possible.
Aix doncs, es crearan experincies emocionals a partir dels coneixements
previs de lalumnat, dels seus interessos i necessitats personals, generalitzant
aquestes experincies a altres contextos
La pedagogia sistmica que tracta de crea les condicions idnies per a que
lescola sigui un espai orientat cap a laprenentatge de la vida.
L orientaci humanista t per objectivo la creaci de sers humans millors, s a
dir a crear situacions on lalumnat aprengui a pensar i a trobar els seus valors.
El programa tamb contempla el principi datenci a la diversitat, procurant
adaptar lajuda pedaggica a les caracterstiques individuals de lalumnat. La
individualitzaci, en el sentit destablir una relaci personal i ajustada, s
realitzar amb el treball cooperatiu.
Tenint en compte la gran diversitat cultural del centre es tindr en compte
leducaci intercultural entesa des duna perspectiva no culturalista, que
defensa que all que fa diferents les persones no s noms la cultura o la
religi, sin molts altres factors (psicolgics, ideolgics o de classe social)
Les activitats estan pensades bsicament per experimentar amb les emocions,
prendren conscincia i aprendre a expressar-les i regular-les de forma
apropiada. Per aix, les sessions es desenvolupen mitjanant estratgies que
siguin preferentment interactives, on la dinmica de classe sigui prctica. Es
procurar tenir un traductor, en algunes llenges per millorar la comprensi, en
cas de no tenir-ne, es far servir la figura del company-tutor.
29
8.1.ACTIVITAT 0: PER MOTIVAR LAPRENENTATGE

NOM : Qu anem aprendre?
OBJECTIUS
Donar-li significat, un sentit personal i
prctic a lEducaci Emocional
Disposar-se a superar les dificultats que
representa aprendre
ACTIVITATS DAVALUACI
Omplir la fitxa dautoavaluaci
PROCEDIMENTS
Descripci
Visionat dun Power Point E.E.
Retornar resultats QDS del grup
El QDS individual es retornar amb una
tutoria individual.
Visionat Power Point 5 competncies i
sistema lmbic.
Activitat de sntesi: Opini sobre el tema,
qu hem aprs? Qu en pensem?
Omplir autoavaluaci
Sessi de relaxaci ( ser conscients de la
respiraci)
CONTINGUT
Motivaci per aprendre
Inters per millorar com a persona
INDICADORS DAVALUACI
Mostra inters pel tema
Es mostra respectus/a
T ganes daprendre
CRITERIS DAVALUACI
Tenir ganes de comenar el programa.
Mostrar inters per aprendre
Mostrar una actitud respectuosa durant
lactivitat
COMPETNCIES BSIQUES
Aprendre aprendre
Autonomia i iniciativa personal
Orientacions
Temporalitzaci
Una sessi de 60
minuts
Recursos
Can i ordinador
Qestionari
A lannex consten els materials.

Material multimdia al DWD adjunt
30
Quan lalumnat ha de donar la seva opini

s millor seure en rotllana.
La relaxaci ser sempre voluntria,
guardant el respecte a qui la vol fer.
Tota la sessi tindr una organitzaci de
gran grup, menys el qestionari que ser
individual.
Lalumnat nouvingut amb dificultat de
comprensi de la llengua, treballar amb
un/a company tutor/a.
8.1.1.VALORACI DE LACTIVITAT
1rA
Els i les alumnes han mostrat molt dinters pel tema. La sessi ha quedat una
mica justa de temps i al final hem hagut danar despresa. La fitxa
dautoavaluaci lhan hagut domplir en una altra hora.
Comptem amb lajut dun exalumne paquistans que ha ajudat a la comprensi
del grup dalumnes daquest pas.
Els i les alumnes xinesos ha comptat amb lajut dun alumna tutora que domina
didioma. Aix passar a totes les sessions.
Hi ha hagut forces intervencions per aclarir conceptes que no havien quedat
clars.
He comptat amb lajut de la tutora.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
He seguit els passos que marca lactivitat.
7,00
He treballat de manera ordenada i organitzada.
7,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
8,00
He complert amb els terminis fixats.
8,00
Nota de lactivitat
7,50
2n B
Aquest/es alumnes han mostrat molta dificultat. He dividit lactivitat en dos
dies. ( 120 minuts)
Ha costat molt centrar latenci. Tots i totes volen parlar a lhora, es produeixen
conflictes entre ells i elles per aquests motiu
Tot i la dificultat han estat motivats pel tema. Lalumnat nouvingut ha rebut
lajut dun alumne tutor per facilitar la comprensi.
Lautoavaluaci lhem hagut de fer en gran grup.
31
Mha requerit un gran esfor que tots i totes participessin i els interesses el que
deia el company/a.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
6,00
6,00
He aprs
5,00
He mostrat inters
5,00
5,00
Nota de lactivitat
5,00
32
8.2.BLOC 1 ACTIVITAT 1: EMOCIONS POSITIVES I NEGATIVES

BLOG 1 CONSCINCIA Emocional NOM:1- EMOCIONS POSITIVES I NEGATIVES
OBJECTIUS
CONTINGUT
Conixer i comprendre les prpies
emocions i les dels altres.
Adquirir vocabulari emocional
Veure fotografies democions i identificarles
Observaci
PROCEDIMENTS
Descripci
Visionat dun Power emocions positives i
negatives.
Joc de classificaci de les emocions.
Joc emocions entre tots i totes
Sessi de relaxaci ( ser conscients de la
respiraci)
Omplir autoavaluaci
Reconeixement de les emocions prpies i

dels altres.
Adquisici de vocabulari emocional
Reconeixement de les emocions positives
i negatives
T inters pel tema
Sap posar nom a les emocions que sent.
Sap posar nom a les emocions dels altres
Ha augmentat el seu vocabulari
emocional.
Temporalitzaci
Una sessi de 60
minuts
Recursos
Can i ordinador
Qestionari
Rotuladors
Joc de cartes
Plantilla de cares
33
CRITERIS DAVALUACI
Mostrar una actitud respectuosa durant
lactivitat
Aprendre paraules noves
Reconixer emocions
Donar validesa a totes les emocions
COMPETNCIES BSIQUES
Aprendre aprendre
Orientacions
En el visionat del power, quan surten les
cares, cal preguntar que sent aquesta
persona? Per qu creus que sent aix?
En el joc de classificar abans de collocar
la targeta han de dir que vol dir lemoci
que els ha tocat.
Tota la sessi tindr una organitzaci de
gran grup, menys el qestionari que ser
individual.
1rA
Ha estat una sessi molt productiva, els i les alumnes sho han passat molt b i
han quedat amb les ganes de seguir treballant. Hi ha hagut una gran
interrelaci entre tots i totes sense discriminaci de ning.
Han estat capaos de posar molts exemples de diferents esdeveniments per a
produir-se diferents emocions.
Lalumnat nouvingut ha collaborat en laprenentatge del nom de les diferents
emocions treballades en els diferents idiomes existents a laula. Sha produt un
gran treball cooperatiu.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
8,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
8,75
34
2n B
Segueix sent molt dificults lescolta activa de tot el grup a lhora. Tot i aix han
mostrat inters. Els ha costat el terme democions negatives com a que s bo
sentir-les i aprendre que tamb tenen la seva funci.
La relaxaci costa molt. Hi ha hagut dos alumnes que no han volgut participar.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
6,00
5,00
He treballat aprs
5,00
He mostrat inters
6,00
5,00
Nota de lactivitat
5,50
35
8.3.BLOC1:ACTIVITAT 2- Domino Emocional

BLOG1: CONSCINCIA EMOCIONAL2- Domino Emocional
OBJECTIUS
CONTINGUT
Saber reconixer, identificar
i expressar les emocions
Saber acceptar el treball en
un grup aleatori.
Passar-ho b
Omplir la fitxa
dautoavaluaci
Acabar el domino
Observaci
PROCEDIMENTS
Descripci
Reps del que hem aprs
fins ara
Fer grups de 5 grups de 5
amb la tcnica de numerarse
Jugar al domino emocional
Sessi de relaxaci
Autoavaluaci
Reconeixement de les emocions

prpies i dels altres.
Divertiment en grup
T inters pel tema
Sap posar nom a les emocions que
veu
Ha augmentat el seu vocabulari
emocional. Sha divertit
Ha respectat el grup
Temporalitzaci Recursos
Una sessi de
2 tipus de
60 minuts
dminos
Font de lactivitat: Meritxell Obiols
36
CRITERIS DAVALUACI
Mostrar una actitud respectuosa durant lactivitat
Aprendre paraules noves
Reconixer emocions
Respectar les normes de joc
Respectar a tots els membres del grup
COMPETNCIES BSIQUES
Aprendre aprendre
Orientacions
Normes de joc
1-Reparteix les fitxes entre els quatre jugadors.
2 Construeix el dmino seguint les mateixes instruccions dun
dmino convencional fent lligar el nom de
lemoci amb lexpressi de la cara.
Tamb es pot fer una versi del joc que s una mica ms
complicada, obligant que cada persona que juga, abans de
tirar la fitxa corresponent, ha dexpressar lemoci fsicament.
Tots els grups han de jugar als dos tipus de domino
1rA
Ha estat una sessi molt divertida. No hi hagut cap problema en lelecci dels
grups. El domino de les descripcions ha costat una mica ms que laltre.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nBHa estat una sessi divertida. Hi hagut problemes en les formacions de

grup, hem hagut daturar lactivitat per fer una reflexi sobre aquest tema, Com
et sentiries si alg no volgus estar amb tu?, ha estat profits. Noms hem
pogut jugar al domino de les cares, les descripcions els eren complicades.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
5,00
7,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
9,00
7,00
Nota de lactivitat
7,00
37
8.4.BLOC 1. ACTIVITAT 3- Qu sento quan...?

OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Saber expressar les prpies emocions
Reconeixement de les emocions prpies i

dels altres.
Sentir una emoci davant duna situaci.
Poder prendre conscincia del que sentim.

Reconixer i identificar les emocions dels
altres.
Fer servir el vocabulari emocional aprs.

Respectar a tots els membres del grup
COMPETNCIES BSIQUES
Omplir una fitxa amb el nom de lemoci

viscuda.
Sap posar nom a les emocions que veu
Aprendre aprendre
Sap fer servir un vocabulari emocional

adient.
Fitxa dautoavaluaci
Ha respectat el grup
PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
38
Es passaran imatges on es vegin

diferents situacions quotidianes
Escriure, en una fitxa, com ens sentim en
cada situaci. Quina emoci sentirem si
estigussim en el lloc del personatge que
es veu..
Un cop passades les imatges analitzarem
quines sn les emocions que hem sentit i
perqu sentim all en aquell moment.
Sessi de relaxaci
Omplir el full dautoavaluaci
Hem dexplicar als alumnes que hem de

mirar dintre nostre.
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
minuts
Power point
Fitxa per escriure
les emocions
Llapis

39
En un mural hi ha dhaver el nom de les

emocions treballades perqu les puguin
fer servir.
La sessi de relaxaci ser la dinspirar i
expirar, tensar i desatansar, acabarem
amb un massatge per parelles.
1rA
Ha estat una sessi en la qual hem pogut aprofundir molt en les emocions de
cadasc. Primer parlvem de les emocions del altres per ica en mica han
comenat a explicar fets que els han produts emocions quines eren que han fet
quan shan sentit aix. Hi hagut un grup que els ha costat ms, exposvem fets
i no sabien localitzar lemoci, la tutora ha fet una sessi apart amb aquests
alumnes i mica en mica han pogut mirar dins seu i veure com se sentien quan
passava.....
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB Amb aquest grup hi ha hagut moltes dificultats, primer per localitzar
lemoci de la imatge i desprs per poder trobar una situaci semblant en ells i
elles. Hi ha un grup que monopolitza el dileg i la resta no poden participar.
Aquest grup no deixa fluir lactivitat. No hem omplert la fitxa. Amb la tutora
hem fet grups heterogenis per treballar lactivitat i hem pogut arribar a una
conclusi, el sentir certes emocions no vol dir ser un covard.....
Hem quedat amb la tutora que durant aquesta setmana cada dia treballaran
aquest tema.
Segueixo constatant que costa molt que escoltin a laltre, que lactivitat sallarga
per haver danar aturant contnuament. Creiem que no s una manca dinters
pel tema si no ms aviat por a mirar dins seu, por a perdre estatus davant
dels altres companys i companyes, al mostrar segons quins sentiments, por a
que es descobreixi el seu veritable jo.
Mitjana de grup
40
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
5,00
7,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
9,00
7,00
Nota de lactivitat
7,00
41
8.5.BLOC 2 ACTIVITAT 4: Aturar-se

OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Prendre conscincia de les diferents

reaccions que ens pot portar una situaci.
Aprenentatge de qu s la regulaci
emocional
Aprendre aquest nou concepte
Ser conscients de la negativitat que pot

portar la ira.
Desenvolupar la capacitat de control de la
ira.
Desenvolupar estratgies de regulaci
Autocontrol de la impulsivitat.
Saber quan i perqu se sent aquesta

emoci.
Maneig de la ira i del comportament

agressiu.
Aprendre diferents tcniques per a

regular-la.
Estratgies de regulaci emocional
Trobar la tcnica que a cadasc va millor

Aprendre a reduir lagressivitat.
COMPETNCIES BSIQUES
Participar de manera activa en la

conversa.
Sap que s la regulaci emocional
Aprendre aprendre
Proposar formes diferents de regulaci
Sap quan senfada i perqu

Sap fer servir alguna tcnica de regulaci
42

Aprendre a ser i a actuar de manera
autnoma
Observar i comentar el Bover

Confeccionar un semfor personal
Comprn que lagressivitat no porta en

lloc.

PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Reps del que varem fer la setmana

passada.
En el grup B aquesta sessi s far en dos

grups i en dues sessions diferents.
Passar el power i a cada diapositiva anar

comentant el que ells i elles pensen o
senten.
Presentar lactivitat del semfor.
Demanar quines eines tenen ells o elles
per regular la ira.
Fer-ne un llistat i fer-ne un mural per a
penjar-lo a la classe.
Sessi de relaxaci
Omplir fitxa dautoavaluaci
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
minuts
Can per a passar

el power
Paper dembalar
Diferents semfors
Llapis, colors
Musica

43
La sessi de relaxaci estar dirigida a

trobar diferents tipus de respiraci.
Font de lactivitat: Adaptaci. Educaci
socioemocional a primria Tcnica del
semfor Anna Carpena
1rA
Ha estat una sessi molt enriquidora. Els ha costat una mica veure el caire
negatiu de la Ira, en principi veien lagressi com a forma reguladora de la seva
emoci, ja que per a molts i moltes la venjana s una emoci necessria per
apartar la ira. Mica en mica ha anat canviant aquesta percepci, i desprs de
practicar diferents tcniques han quedat satisfets de trobar altres formes.
Sha comproms ha practicar-ho al llarg de la setmana.
Ha costat una mica la sessi de relaxaci, per a no trobar els diferents punts a
on pot anar laire.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB Tot i separant el grup en dos, hem tingut moltes dificultats, per a
presentar el tema. Per a ells la Ira s una manera destar i de tenir un estatus
dins el grup, com a ms agressivitat , ms es creuen reconeguts.
Hem fet molta prctica, representant escenes quotidianes i intentant fer servir
tcniques per a regular-les. Ha seguit costant molt el control del grup.
Hem quedat amb la tutora que seguir treballant-ho tota la setmana. Ells i
elles shan comproms a posar-ho en prctica.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACIHe seguit els passos que marca lactivitat.
44
PUNTUACI
4,00
5,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
9,00
4,00
Nota de lactivitat
6,00
45
8.6.BLOC 2 ACTIVITAT 5: Relaci entre pensaments i emoci

OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Prendre conscincia del pensament intern
Adquisici de consciencia del pensament

intern.
Ser conscients dels nostres pensaments
Prendre consciencia del tipus democi

que apareixen segons el contingut del
pensament.
Relaci entre la emoci que sentim i el

pensament que tenim.
Ser conscients de la relaci entre els

pensaments i lemoci.
Saber quines emocions tenen els altres i
com fan per regular-les
Identificar emocions negatives i com es

resolen
Identificaci democions negatives i

regular-les
COMPETNCIES BSIQUES
Omplir la fitxa dactivitat individual.
Es dona compte dels seus pensaments

interns
Aprendre aprendre
Escoltar als altres i ser capa de respectar

opinions i emocions diferents en la
mateixa situaci.
Veure un vdeo ( Polseres vermelles TV3)
Sap relacionar pensaments i emocions.

Sap veure quina emoci tenen les altres
persones i com regulen les negatives
Fitxa dautoavaluaci
46

Comunicativa lingstica i audiovisual
PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Explicaci dels pensaments interns i la

seva relaci amb lemoci.
Al comenar la classe repassarem els

conceptes donants en altres sessions.
Proposarem situacions hipottiques i els i

les alumnes hauran de dir quines
emocions obeeixen a determinats
pensaments. Primer ho faran per parelles
i desprs ho posarem en com.
Visionat del vdeo
Relaxaci ( De peu)
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
minuts
Fitxa individual
Fitxa
dautoavaluaci
Vdeo Polseres
Vermelles
Can i ordinador

47
Per escollir parelles farem servir les cartes

amb parells democions. A cada alumne
se li dona una carta i haur de buscar la
parella per fer el treball.
Font de lactivitat: Adaptaci. Educaci
socioemocional a primria Anna Carpena
Un cop visionat el vdeo es far un posada
en com.
1rA
La sessi ha resultat molt interessant, ha sabut relacionar els pensaments amb
lemoci molt rpidament, hi ha hagut grups que han escrit pensaments propis i
els han relacionat amb emocions. s fa pals lavan daquest grup.
Tots i totes han mostrat el grau de satisfacci que tenen, aquesta setmana ha
practicat la regulaci de la Ira i diuen que costa per que els ha funcionat.
El Vdeo els ha agradat i han tret fora suc de la situacions creades. En volen
veure ms captols i la tutora sha comproms ha passar-los.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
El primer entrebanc ha estat la formaci de grups, ens ha costat molt que
acceptessin els grups aleatoris. Hem hagut de forar-ho, per sha donat
situacions de rebuig fora desagradables.
Un cop superada la situaci han treballat amb molts dificultat, els ha costat
molt relacionar el pensament amb lemoci, mica en mica ho han anat fent.
No hem pogut fer el visionat del vdeo. Ho far la tutora al llarg de la setmana.
Alguns del grup estaven satisfets ja que han pogut practicar les tcniques de
regulaci de la Ira i els ha anat b.
Mitjana de grup
48
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
4,00
4,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
6,00
3,00
Nota de lactivitat
5,00
49
8.7.BLOC 2 ACTIVITAT 6: CANVIANT PENSAMENTS FET- EMOCI

PENSAMENT
OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Prendre consciencia del poder de la ment
Prendre conscincia de que un pensament

es pot canviar
Desenvolupar lhabilitat de regular

les prpies emocions.
Mostrar un adequat nivell de regulaci

emocional
Desenvolupar la tolerncia a la
frustraci.
Prendre consciencia del canvi democi

que es produeix si canviem el pensament.
Mostrar capacitat per tolerar els nostres

fracassos.
Adoptar una actitud positiva davant

Mostrar capacitat per canviar de
la vida.
pensament
Veure el costat positiu del que ens passa

COMPETNCIES BSIQUES
Posar en practica lequaci del mural:
Mostra un nivell adequat de regulaci

emocional
Aprendre aprendre
Fer grups heterogenis i omplir la fitxa
Comena a tolerar els seus propis

fracassos.

autnoma
Posada en com
Sap fer servir lequaci ( fet - pensament
FET------PENSAMENT-------EMOCI
50
Relaxaci
emoci)
Fitxa dautoavaluaci
s capa de canviar de pensament.

Mostra capacitat per veure el costat
positiu de les coses.
PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Comenar presentant lequaci:
Cal insistir molt en la primera part i fer

molta prctica.
F.......P......E
Practica en com aquesta formula, amb
les seves prpies vivncies
Fer la fitxa de canvis de pensament
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
minuts
Mural
Paper i llapis
Posada en com
Fitxa
Relaxaci
Msica
51
1rA
Ha costat molt en un principi, per quan han comprovat que ho podien fer , els
ha agradat molt,han estat participatius i engrescats amb la tasca.
La relaxaci cada cop funciona millor, alguns diuen que ja la practiquen a casa.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
Ha costat dentendre el concepte per tot i els entrebancs de participaci,
soroll, no escoltar.... han aconseguit treuren profit. No hem fet lactivitat per
escrit, ha estat tot oral i en gran grup.
La relaxaci segueix costant molt, hi ha alumnes que impedeixen que es realitzi
aquesta activitat.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
4,00
4,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
6,00
52
3,00
Nota de lactivitat
5,00
53
8.8.BLOC 3 ACTIVITAT 7: S qui sc i mestimo

OBJECTIUS
Proporcionar estratgies per al

desenvolupament de les
competncies bsiques per a
lequilibri personal i la potenciaci
de lautoestima.
Prendre consciencia de qui sc
Acceptar-me tal com som
Tenir cura dun mateix
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Mostra un adequat nivell de coneixement
del concepte dautoestima
Mostrar un adequat nivell de coneixement
personal, dautoestima i de gesti
emocional en les activitats
Quotidianes.
Reconixer, acceptar i respectar les
caracterstiques prpies.
Autoconcepte
Autoconfiana
COMPETNCIES BSIQUES
Definir que s lautoestima

personal i dautoestima
-Mostra motivaci per millorar
personalment
-Reconeix, accepta i respecta les
Aprendre aprendre
Aportar comentaris sobre la prpia

autoestima desprs del visionat del Power
Mostrar actitud de respecte vers les
opinions dels altres
Relaxaar-se i sentir a travs dels sentits
54

autnoma
Omplir fitxa dautoavaluaci

PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Fer una pluja didees sobre el que creuen

que s lautoestima.
Cal tenir en compte que en aquesta

activitat potser que es presti a tenir molt
debat. Cal donar lopci de fer-lo.
Visionar el Power
Comentari de cada diapositiva
Opini personal
Relaxaci: Visionat del vdeo per sentir
emocions a travs dels sentits
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
minuts
Can

55
Desprs del visionat del vdeo cal deixar

una estona de silenci per a poder
reflexionar sobre el que sha sentit.
1rA
Ha estat una activitat molt enriquidora, els ha agradat molt el concepte
destimar-se primer a un mateix i tenir una bona imatge. Han parlat molt de
com sautocastiguen dient-se frases com: Jo no ho s fer, jo no puc..... i han
estat buscant frases per canviar aquests pensaments.
El visionat del vdeo els ha agradat molt han pogut experimentar emocions
diverses sobretot amb les imatges, sobre el so els ha costat ms.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
Ha estat una sessi profitosa, tot i que ha seguit costant que la sessi tingus
un bon ritme, segueixen les interrupcions.......
Molts han comenat dient que ells ja sestimaven molt, pe`ro al final de la
sessi i desprs dinvestigar molt dins dells han acordat que en realitat no era
aix, que moltes vegades les seves conductes eren fruit de molt poca
autoestima.
No ha estat possible el visionat del vdeo, no han volgut permetres sentir.
56
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
4,00
4,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
8,00
3,00
Nota de lactivitat
5,5
57
8.9.BLOC 3 ACTIVITAT 8-9: Conixer-se i valorar-se

OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Desenvolupar el pensament
conseqencial.
Aprendre a tenir un pensament
autocrtic.
Autoconcepte

Quotidianes.
Reconixer, acceptar i respectar les
Autoconfiana
Conixer-se a un mateix i estimar-se com

a cam per tenir una vida feli.
COMPETNCIES BSIQUES
Visionat dun Power: Conte Autoestima

Quotidianes.
Aprendre aprendre
Accedir a la WebQuest de la Junta

dAndalusia.
Resoldre les diferents situacions que se li
plantegen a la WebQuest.
Reconeix, accepta i respecta les

Resultats de lactivitat prctica de la
58

autnoma
WebQuest.
PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Visionat del conte per introduir el tema
Aquesta sessi s far a laula

dinformtica. Cada alumne/a treballar
amb el seu ordinador
Entrar a la WebQuest i seguir el que es

proposa.
Lalumne haur danar resolent-les
diverses situacions que se li van
plantejant a la WebQuest i adoptar
diversos rols. Es tracta dun treball
individual; encara que no es descarta el
treball en equip. Al final, l'alumnat podr
demostrar el que ha aprs en una
activitat prctica
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
minuts
Aula dinformtica.
Un ordinador per
alumne/a
Msica
59
El conte de lAutoestima est extret de:

www.psicologozaragoza.com
www.vidaemocional.com.
Aquesta activitat durar dues sessions.
1rA
Les dues sessions han donat molt de si. .Shan mostrat curiosos per a descobrir
coses sobre si mateixos, la informaci obtinguda els ha servir per a tenir un
major autoconeixement. Han mostrat inters i ganes de treballar.
En aquestes dues sessions no estava prevista la relaxaci, pe`ro lhem feta a
demanda de lalumnat.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
Ha estat molt complicat fer les dues sessions, no per falta de ganes sin ple
baix nivell daprenentatge daquests alumnes, hem pres la decisi de fer en
grup, cadasc amb el seu ordinador i tots a la vegada, deixant un temps pel
treball individual. LActivitat sha repartit entre dues setmanes i sha fet una
estona cada dia, per evitar el cansament, aquests alumnes tenen molt poc
temps de concentraci.
De tota manera shan assolit fora els objectius i a ells /es shan sentit satisfets
del que han descobert sobre si mateixos.
Mitjana de grup
60
PUNTUACI
8,00
7,00
He aprs
8,00
He mostrat inters
8,00
5,00
Nota de lactivitat
7,00
61
8.10.BLOC 4 ACTIVITAT 10: LELOGI

OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Aprendre a reconixer i valorar les

habilitats i els aspectes positius dun
mateix i dels altres.
Habilitats socials bsiques.
Gestionar emocions i sentiments

Comunicar-se
Respectar a un mateix i las altres
Saber valorar als altres
COMPETNCIES BSIQUES
Valorar els escrits dels alumnes
Sap comunicar
Aprendre aprendre
Sap valorar als altres
Eines de comunicaci.

PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Fer lactivitat : El que ms magrada de...

Fitxa dautoavaluaci
Relaxaci, iniciant la visualitzaci
Temporalitzaci
Recursos
Cal iniciar la sessi explicant el concepte

de lelogi, que ens costa ms rebrel o
donar-lo.
Una sessi de 60
Paper i llapis
Lactivitat El que ms magrada de... est

extreta de lAlbert Serrat
62
1rA
Sessi satisfactria per a tot lalumnat, han llegit amb ganes el que havien
escrit dells els seus companys, molts han volgut portar-ho a casa, altres han
volgut penjar-ho al mural per fer-ho pblic i altres sho han reservat.
Hem pogut constatar que hi ha persones a les quals els costa molt de fer elogis,
en canvi nhi ha d0altres que no saben que fer quan els reben. De tota manera
hem pogut verificar que s molt gratificant tant donar com rebre.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
Ha estat un sessi amb alts i baixos per prou profitosa, seguim tenint
problemes de conductes disruptives que intentem palliar sense treure a ning
de classe, per aix fa que shagi dinterrompre a cada moment.
Hem tingut algun problema amb els escrits hi ha hagut alumnes que han escrit
coses negatives dels sues companys. Ho hem intentat palliar parlant-ne i hem
arribat a la conclusi que ha estat ms un fet de cridar latenci que tenir lnim
dofendre.
Mitjana de grup
63
PUNTUACI
7,00
5,00
He aprs
7,00
He mostrat inters
6,00
5,00
Nota de lactivitat
6,00
64
8.11.BLOC 4 ACTIVITAT 11: DISCULPAM

OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Saber disculpar-se en situacions

concretes.
Evitar situacions denuig entre les
persones.
- Reconixer situacions on alguna persona
sha enfadat o sha pres malament
alguna cosa.
- Disposar dels recursos necessaris per
poder-se disculpar.
- Entendre les disculpes com una forma
darreglar situacions tenses.
- Valorar positivament les disculpes.
- Reconixer les causes de lenuig dels
altres.
Recursos per disculpar-se.

Capacitat per reconixer els sentiments
dels altres.
Pensament de perspectiva, pensament
causal.
Aprendre recursos per a disculpar-se

Aprendre a reconixer les emocions dels
altres
Aprendre a pensar en la conseqncia
dels nostres actes
Aprendre a relacionar-nos millor
COMPETNCIES BSIQUES
Explicar que s disculpar-se.
Sap disculpar-se
Aprendre aprendre
Explicar que faria ell en aquella situaci
Sap quina emoci tenen les persones del

nostre voltant
Respectar les opinions dels altres
Relacions interpersonals.
Sap preveure les conseqncies dels

nostres actes
65

Aquesta activitat est inspirada en La
Educacin Social en la escuela,
Sap relacionar-se
convivncia, violencia y resolucin de

conflictos. Manuel Segura
PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Pluja didees sobre el que vol dir

disculpar-se.
Lhabilitat de disculpar-se. Aquesta

habilitat es vista per molts adolescents
com una manera de rebaixar-se, de
deixar-se trepitjar, per no sha de veure
daquesta manera sin que cal entendre
que s una manera darreglar una situaci
que havia sofert algun problema.
Disculpar-se s pot entendre com soldar
alguna cosa que shavia trencat entre
dues persones, engrandir-se.
En la primera activitat intentarem sortir
de lhabitual Perd Ho sento i intentarem
donar altres alternatives.
Tres activitats sobre:

Explicaci de situacions viscudes
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
Paper i llapis
Posar-se en lloc de laltre i veure com

reaccionaria cadasc.
Conseqncies dels nostres actes
Reflexi final
Fitxa dautoavaluaci
Relaxaci : Visualitzaci
66
1rA
Ha costat molt que trobessin altres maneres de disculpar-se que no fos Perd,
per mica en mica entre tots hem trobat que no cal dir una paraula , a vegades
un gest o una frase donant explicacions sn suficients.
Hi hagut alguns alumnes que els costa demanar perd, per s ms per
vergonya que per a no voler fer-ho.
La sessi ha estat gratificant per a tots
La visualitzaci costa molt, els fa riure o els costa tralladar-se.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
Han mostrat molt inters per aquesta sessi, ja que la gran majoria pensava
que demanar perd s de covards, que ho fan quan algun adult els obliga,
sobretot a lescola, per que poques vegades els sap greu de veritat.
Hi ha hagut molt debat, i poder amb un treball de ms insistncia arribarem a
canviar posicions. La tutora es compromet a seguir-ho treballant.
De tota manera ha estat gratificant la participaci i el debat.
67
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
7,00
5,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
5,00
Nota de lactivitat
7,00
68
8.12.BLOC 4 ACTIVITAT 12: NEGOCIEM, CONSENSUEM I ARRIBEM A

ACORDS
OBJECTIUS
CONTINGUT
CRITERIS DAVALUACI
Aprendre a negociar, consensuar i arribar

a acords en determinades
situacions.
Respectar la manera de pensar i dactuar
dels altres.
Ser assertiu a lhora darribar a un
consens entre ambdues parts.
Reflexionar sobre els conceptes negociar,
consensuar i arribar a acords.
Respectar i valorar les opinions i els
pensaments dels companys.
Escoltar les opinions dels altres.
Utilitzar el dileg per arribar a acords.
Conixer diferents maneres dactuar.
Ser capa de resoldre diverses situacions
mitjanant el consens.
Coneixement dels termes negociar,

consensuar i arribar a acords.
Pensament de perspectiva.
El dileg.
Saber analitzar situacions determinades.

Saber utilitzar el dileg per arribar a
acords
Conixer diverses maneres dactuar.
Ser assertiu
Respectar les opinions dels companys/es
COMPETNCIES BSIQUES
Participar en les converses.
Sap analitzar situacions determinades.
Aprendre aprendre
Resoldre situacions
Utilitza el dileg per arribar a acords
Lescolta activa.
69
Posar-se dacord
Sap posar-se en la pell de laltre
Representar un rol donat.
Sap respectar opinions diferents a la seva.
PROCEDIMENTS
Descripci
Orientacions
Realitzar les activitats de Parlem-ne
Cal tenir en compte que la finalitat s

que els nois aprenguin a negociar i a
arribar acords quan les coses no es
puguin fer a la manera que ells volen. Per
exemple, quan han de prendre una
decisi conjunta, per laltre part no est
dacord amb la manera que ho plantegen.
La finalitat s que spiguen que hi ha
punts de vista diferents de veure les
coses i que no tothom sempre estar
dacord amb la nostra manera de pensar.
En aquesta sessi es valorar molt
positivament el reconeixement
daquestes situacions i la capacitat per
posar-se a la pell de laltre i dintentar-lo
entendre.
Realitzar les activitats de Negociem

Representar un rol donat per arribar a un
acord
Temporalitzaci
Recursos
Una sessi de 60
Paper i llapis
Fitxes dinstrucci
pel roll- playing, i
les planes de
cmic per
emplenar les
bafarades.
70
1rA
Aquesta activitat lhem feta en dues sessions de 60.Ha agradat molt als
alumnes i nhan tret molt de profit. En el Rol Playing els ha costat adoptar el rol
que els tocava, per amb lajut de tots ha sortit prou b.
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
9,00
9,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
9,00
9,00
Nota de lactivitat
9,00
2nB
Amb aquest grup .lactivitat sha fet en tres sessions.
Al ser de molt moviment i dintercanviar opinions ha costat fora mantenir
lordre, per shan pogut fer totes les activitats i han arribat a aconseguir
lobjectiu que sels demanava.
Mitjana de grup
ITEMS DAVALUACI-
PUNTUACI
4,00
3,00
He aprs
9,00
He mostrat inters
7,00
5,00
Nota de lactivitat
7,00
71
9- Temporalitzaci
La temporalitzaci de cadascuna de les activitats est en la seva fitxa tcnica.
Per desenvolupar tot el programa es necessiten 20 hores lectives i es pot
realitzar durant el segon i part del tercer trimestre, fent una hora lectiva cada
setmana.
10- Criteris davaluaci

Per dur a terme lavaluaci far servir el model de Stuffebeam. Aquest model
consta de quatre dimensions per avaluar: Context,entrada,procs i producte.
10.1. Avaluaci de context
Un cop estan concretades les necessitats detectades en lanlisi del context i
necessitats i definides les caracterstiques,es planteja si els objectius proposats
en el programa sn coherents.
Es pot observar com els objectius plantejats sn coherents amb les necessitats i
caracterstiques detectades i exposades en els apartats anteriors.
10.2. Avaluaci de linput
Lavaluaci dentrada pretn valorar si es tenen els recursos necessaris tant
humans com a materials per evitar possibles problemes que farien endarrerir o
fracassar la prctica.
Linstitut compte amb laula dinformtica, i amb un can a les classes, aix
mateix compto amb un reproductor de CD per aula. Tamb hi ha a disponibilitat
del material fungible ( Paper, colors.....) Per tant la capacitat del centre per
poder aportar aquests recursos s ladequada.
Les practiques es realitzaran a laula, les quals sn prou espaioses i movibles
per a poder realitzar qualsevol activitat. Per tant, la disponibilitat despais s
ladequada.
Qualsevol cost addicional de material didctic est cobert pel centre.
10.3.Avaluaci del procs
Durant aquesta fase hi haur una comprovaci continua de la posada en
prctica del programa per comprovar la qualitat del mateix i els possibles canvis
que shagin danar fent en el seu desenvolupament.
Es far una valoraci desprs de cada sessi de la participaci i competncia de
la responsable de laplicaci del programa i de la tutora corresponent.
72
Tamb s valorar el progrs de lalumnat i assoliment dels objectius. Cada

activitat cont indicadors, criteris i activitats davaluaci ( veure fitxes tcniques
de les activitats)
10.4. Avaluaci del producte
En aquesta part de lavaluaci podr veure i comprovar si els objectius que
mhavia proposat aconseguir han estat assolits o no. Els resultats em permetran
veure si el programa es pot repetir el curs segents i si val la pena fer un altre
programa pel seguiment daquests mateixos alumnes.
Es tindran en compte 4 criteris per a valorar els resultats:
Leficcia en la relaci entre els objectius aconseguits i els proposats.
Leficincia en la relaci entre els resultats del programa i dinversi realitzada
en el mateix.
Lefectivitat, que ha tingut en lalumnat un cop realitzat el programa.
Limpacte que ha produt el programa i pot provocar efectes no esperats.
73
Organitzaci
11 Agents implicats
Lequip directiu ha de ser el primer implicat durant tot el procs i s el que ha
dinformar a tot el professorat de linters del centre per a treballar leducaci
emocional. Aquesta condici s necessria per a aconseguir una implicaci del
professorat i que es converteixi en una prctica comuna.
Els professors/es tutors/es estan directament implicats,ja que tot i que el
programa el realitza la psicopedagoga, ells/es estaran dins laula quan es
realitzin les activitats i seran els encarregats de fer-ho sostenible durant tot el
curs escolar . Amb els tutors sestablir una relaci estreta per tal daconseguir
acords i compromisos de collaboraci.
Els especialistes que entrin en aquestes aules tamb han de tenir tota la
informaci per tal de que intentin en la seva prctica docent seguir les directius
del programa.
El programa sha de donar a conixer en tot el centre i intentar motivar-los per
a una futura implicaci i seguiment del programa en altres cursos.
El principal agent dimplicaci, s evidentment lalumnat com a destinatari i
beneficiari del projecte.
12 Requeriments mnims
El primer requeriment, i el ms important , s el temps.
La psicopedagoga i les tutores han de tenir el temps necessari per a portar a
terme les activitats i avaluar-les.
La psicopedagoga s la responsable de tirar endavant el projecte, per es fa
necessari tenir un equip que doni suport al programa, en aquest cas compto
amb lEquip directiu.
Dono molta importncia a la formaci del professorat, ja que aquest sha de
presentar com a model de persona emocionalment intelligent i servir de
referent a lalumnat. El professorat ha de demostrar tant en la seva prctica
docent, com en la seva manera de comportar-se, que posa en prctica
leducaci emocional.
Els tres primers requeriments han estat possibles i adequats a les demandes.
Lltim requeriment no ha estat possible, degut a dificultats econmiques, es
proposa que sigui la psicopedagoga que faci aquesta formaci, quedant en
suspens aquesta collaboraci.
74
13-Estratgies dintervenci
Aquest programa simpartir durant lhora dacci tutorial, un cop per setmana,
de manera sistemtica, ja que s important la continutat per lassoliment dels
objectius i per la motivaci de lalumnat.
Un gran pilar perqu el programa tingui xit s la participaci durant les
sessions de la tutora, s una manera de que la seva implicaci sigui mxima.
Ella desprs de cada sessi, segueix treballant els objectius marcats durant la
resta de la setmana, aix fa que lalumnat pugui assentar i interioritzar les
activitats fetes durant la sessi.
En aquestes aules i degut a la implicaci de la tutora es respira un ambient
emocionalment estable.
14- Assoliment dels objectius del projecte

En quan a lobjectiu general Dissenyar un programa dEducaci Emocional per
al primer cicle dEducaci Secundria per a possibilitar que els i les alumnes
desenvolupin les seves competncies emocionals i aconsegueixin millorar el seu
estat dnim, la seva autoestima, les seves relacions amb els altres i ser felios
Puc considerar lobjectiu aconseguit, ja que sha dissenyat el programa, sha
portat a terme i tant lalumnat com el professorat han millorat les seves
competncies emocionals i el ms important sho han passat b, per tant han
estat ms felios. Caldr per veure la continuaci en anys propers.
Em quan als objectius especfics:
1- Conixer i comprendre les prpies emocions i les dels altres. Sha fet una
gran millora, han aprs molt vocabulari emocional i el fan servir, cal insistir
en la comprensi de les emocions dels altres.
2-Aprendre a regular les prpies emocions. Sha fet un inici, la regulaci en
la teoria sentn molt b, per costa interioritzar-ho i aplicar-lo en el dia a

dia.
3-Potenciar lautoestima. Degut a la situaci social daquests alumnes,
lautoestima s un tema, el qual no podem oblidar ni donat per superat.

Cal seguir-lo treballant en propers programes
4- Desenvolupar una major competncia emocional en les relacions socials.
Estic satisfeta en aquest terreny, les relacions en general de les dues aules
han millorat. En el 1r B queda molta feina per fer segueixen existint
problemes de convivncia.
5-Desenvolupar la capacitat per a controlar lestrs, lansietat i els estats

depressius.
75
No sha assolit lobjectiu, per si lalumnat ha parat atenci en aquest

aspecte i lha considerat important.
6-Desenvolupar el sentit de lhumor.

Han aprs a riure de situacions que abans els causaven nerviosisme, i aix
els ha perms relaxar-se.
7-Desenvolupar la resistncia a la frustraci

Aquest objectiu lhem treballat molt per sobre i no ha estat assolit, els
segueix costant molt acceptar lequivocaci i segueixen volent la gratificaci i
els resultats immediats.
15- Conclusions personals

El tema triat mha semblat interessant, per sobretot molt necessari per la
meva tasca professional i personal.
En quant al projecte ha estat un gran plaer tant la seva execuci com la
posada en prctica. Mho he passat molt b, sobretot en el treball directe
amb lalumnat. Millor en el grup A, on el veure gaudir de laprenentatge mha
omplert dalegria i mha motivat en la recerca dactivitats.
En el grup B, he tingut serioses dificultats, per seguir el programa. Mhe vist
obligada, moltes vegades a improvisar i canviar el que duia preparat, ja que
no cobria les expectatives que ells i elles tenien. Hi hagut problemes de
convivncia que moltes vegades impedia seguir amb el plantejament.
De tota manera, tant la meva valoraci com la seva ha estat positiva. Crec
que sn per aquests tipus dalumnes, que cal seguir buscant eines per
aconseguir que es desenvolupin i creixin com a persones felices.
Vull destacar i donar les grcies a lexalumne del Paquistan, als alumnes
tutors de la Xina i el Marroc que mhan acompanyat durant totes les sessions
i han fet possible que tot lalumnat pogus accedir al programa.
76
16- Bibliografia
Alcntara, J. ( 1993). Como educar la autoestima. Barcelona: Ceac
lvarez, M. (2001) Diseo y evaluacin de programas de educacin
emocional. Barcelona: Praxis.
Bisquerra, R. (2008a) Educacin Emocional y bienestar. Barcelona: Praxis
Bisquerra, R. ( 2011b) Apunts del Master dEducaci Emocional i Benestar
Cuadrado, M. i Pascual, V. (2007). Educaci emocional. Programa de
actividades para Educacin Secundria Obligatoria. Las Rozas: Wolters

Kluwer.
Documentaci aportada en el Postgrau i Master dEducaci Emocional i

Benestar. Edici ( 2010/11). Universitat de Barcelona
Estrategies de regulaci emocional dAnna Carpena, donats al Postgrau

dEducaci Emocional i Benestar Edici ( 2010/11)
Maganto, C. I Maganto, J. ( 2010) Como potenciar las emociones
positivas y afrontar las negativas. Madrid: Pirmide.
Pags, E. I Re, A. ( 2008). Com ser docent i no deixar-hi la pell.

Barcelona: Editorial Gra
Sastre, G. i Moreno, M. (2002) Resolucin de conflictos t aprendizaje
emocional. Barcelona: Gedisa
Segura, M. i Arcas, M. ( 2003). Educar las emociones y los sentimientos.

Madrid: Narcea, S.A. de Ediciones.
Soler, J. I Conangla, M. (2005) Tu Mateix. Barcelona: Amat
Traveset, M. (2005-2006) Educaci Emocional des dun enfocament

sistmic. Recursos didctics. Educaci Secundria.
77
17- Annexos
Degut a que moltes de les activitats necessiten de suport multimedia, aniran
amb un DWD apart, organitzats per activitats.
78
Annex 1
Activitat 0
ITEMS DAVALUACI- DATA:
PUNTUACI

He treballat constantment.
He mostrat inters per la recerca dinformaci,
tcniques, materials... necessaris.
Nota de lactivitat
Power : Desperta la mgia que hi ha en tu

Power : Resultats QDS , El cervell
79
Annex 2
Activitat 1
Emocions entre tots i totes

Objectius:
En aquesta activitat aprendrs a reconixer algunes emocions i a treballar en
equip.
Participaci:
Grups de sis persones.
Material necessari:
Llapis i plantilles ovals de les cares per dibuixar les expressions.
Proposta de treball:
1-Repartir un paquet de plantilles ovals amb les emocions escrites (sis en total)
2 Una persona de lequip agafa una plantilla amb una emoci i comena per
dibuixar-hi les celles.
3 Passa la cara al company que hi dibuixa els ulls.
4 Passa el dibuix al seu company/a que hi dibuixa la boca.
5 Passa el dibuix a un quart company/a que mira el dibuix i fa el darrer retoc si
sescau.
6 Entre tots han de fer les sis emocions tenint en compte que els membres de
lequip han de canviar les
parts de la cara que els toca dibuixar.
80
Tristesa
81
alegria
82
enuig
83
vergonya
84
sorpresa
85
por
86
87
88
I RA
TRISTESA
89
AMOR
POR
90
ALEGRIA
FELICITAT
91
Entusiasme,
Excitaci
Diversi
Plaer
92
Afecte
Estimaci
Tendresa
Confiana
Tranquillitat
Placidesa
93
Benestar
Satisfacci
Temor
Ensurt,
Pnic
Horror
94
Rbia
Odi
Rancnia
Violncia
95
Pena
Soledat
Depressi
Frustraci
96
Annex 3
Activitat 2
Domino emocional
97
Domino emocional
98
Annex 4
Activitat 3
12
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
EMOCIONS
ALEGRIA
RENCUNIA
ENUIG
RBIA
TENDRESA
POR
SOLEDAT
FELICITAT
TRISTESA
DIVERSI
PNIC
CONFIANA
99
EMOCIONS
1-
10
11
12
100
Power reconeixement de les emocions
101
Annex 5
Activitat 4
EL SEMAFOR
Cada vegada que et trobis en una situaci

que tirriti o et faci enfadar molt, recorda el semfor:
1- Pensa en el llum vermell i aturat. No cridis, ni insultis,
ni peguis, ni donis cops. Parat
2- Pensa en el llum taronja i respira profundament fins que
comencis a pensar amb claredat. Quan sentis que ja
ests ms tranqui/la
3- Ara pots explicar quin problema tens i com et sents, i
tractar de trobar una soluci.
102
saber menar els propis impulsos s un signe de maduresa personal. Els infants
que no tenen aquesta habilitat no suporten ni el fracs ni la frustraci, el que
els comporta estar immersos en una cadena contnua de conflictes. El seu
comportament sovint es veu reforat pels mateixos companys quan responen
tamb amb agressivitat.
En general la resposta del professorat davant daquest alumnat est basada en
diferents mesures punitives i dexclusi amb lintent de controlar aquests
comportaments. Sovint amb aquestes mesures, no noms no saconsegueixen
els resultats desitjats sin que es deteriora, cada vegada ms, la situaci. Des
de la psicopedagogia es veu clar que el control no ha de ser extern sin intern,
ja que el control intern no noms ajuda a contenir conductes sin que s el
resultat duna educaci personal, t un efecte ms permanent i s menys
estressant pels docents.
Conduir els propis sentiments pot ser una tasca ben difcil, en segons quins
moments, per a tothom. Hi ha infants, per, que els costa molt ms, sobre tot
quan els domina la rbia, i aix difcilment ho superaran ells sols. El primer que
sels ha densenyar s a reconixer quan estan enfadats i furiosos. Desprs que
quan estan molt enfadats el que han de fer s parar-se i pensar en comptes
dactuar impulsivament. Desprs de calmar-se seran capaos de pensar que s
el que volen fer.
Per ajudar a desenvolupar un millor autocontrol, a la universitat de Washington,
es va crear la tcnica del semfor. La seva utilitat radica en que es relaciona el
fet de calmar-se en fer quelcom perceptible, seguint la metfora dels senyals de
trfic. Els tres colors corresponen a tres passos a fer per autocontrolar-se. Quan
hi ha llum vermell els alumnes es paren, es calmen. Desprs, amb el llum groc,
avancen a poc a poc i pensen. Per ltim, al llum verd, tiren endavant i actuen.
Aprendre a parar-se i a pensar ajudar els infants a resistir les dificultats de la
vida diria a lescola duna manera constructiva.
Cal deixar clar que no es pretn aconseguir conductes passives, ni negar els
sentiments, sin persones actives que, reconeixent i acceptant els propis
sentiments, actuen per resoldre conflictes.
Alguns alumnes afirmen que se senten b quan senfaden. Aix es deu a que
confonen el sentir-se enutjats amb el sentiment dalliberament quan troben una
sortida per descarregar-se. Una vegada fem entendre aquesta diferncia,
podrem fer entendre que hi ha ms sortides que el deixar-se portar pels
impulsos.
Explicarem que les emocions sn senyals. Algunes vegades aquests senyals ens
indiquen que ens hem de parar, que no podem avanar, tal com fan els
vianants o els vehicles davant dun semfor en vermell. Posarem, doncs, mfasi
en la importncia del llum vermell. Explicarem que quan tenim sentiments molt
forts que no podem controlar, el primer que hem de fer s parar-nos i calmarnos. Entre tots farem una llista del que es pot fer per calmar-se. Per exemple:
Re spira r profunda m e nt.
Apa rta r-se del lloc on sha produt el conflicte.
Pa sse ja r.
Ca nta r.
Xiula r.
Com pta r fins a de u.
103
Pa rla r-se un mateix, donant-se instruccions.

Per aquells alumnes especialment impulsius o hiperactius, caldr donar
consignes clares de com controlar els impulsos fsics. Per exemple: Creuar els
braos, o posar les mans a les butxaques, a lhora que es respira
profundament.
Hi ha daltres maneres de calmar-se. El fet delaborar una llista de possibilitats
entre tots t com a objectiu descobrir que hi ha maneres efectives de calmar-se
quan un se sent fora de control.
Daquesta llista els conduirem a escollir dues o tres maneres per calmar-se, les
ms adients per a tots (no a tothom li serveix xiular, per si que s convenient
per a tots lapartar-se del lloc del conflicte). Ho apuntarem en un altre semfor
que podria quedar aix:
El procediment per posar a la prctica aquesta tcnica s el segent:
1. Presentarem el 1er semfor, anal.litzant el significat daquests senyals de
transit i establint relacions amb lautocontrol.
2. Anal.litzarem especialment el vermell i farem prctiques de com calmar-se
(La mestra/el mestre fa de model, els alumnes imiten. Farem role-playing).
3. Elaborarem entre tots el 2on semfor.
4. Deixarem penjats els dos semfors. Cal deixar aquests senyals penjats no
noms a classe sin a diferents espais de lescola (menjador, gimns, sala
daudiovisuals, sala de psicomotricitat, aula de msica, aula taller, laboratori,
biblioteca, secretaria, etc). Farem entendre que aquests cartells ens ajudaran a
recordar qu hem de fer quan tenim problemes, o quan estem preocupats, o
enfadats, o ens sentim frustrats, o quan sentim daltres sentiments molt forts i
desagradables.
5. En diferents moments del dia farem dir en veu alta que cal fer per controlarse. Repetiran les frases dels semfors.
6. Practicarem els senyals dels semfors en situacions reals.
Per exemple:
- Quan mostren comportaments conflictius durant la classe.
__ Quan hi ha baralles.
__ Quan tot el grup est molt esverat (tornant del pati, als canvis de classe, o
en viglies
desdeveniments, ...).
__ Nosaltres mateixos quan ens sentim malament. A poder ser ho farem en veu
alta, fent de model.
104
POWER REGULACIO EMOCIONAL
105
Annex 6
Activitat 5
106
Relaxaci: De Peu
Ens posem de peu amb les mans al costat, cames juntes ben estirades,
esquena dreta , coll dret,, cap mirant cap endavant. Com si fssim una
esttua.
Ens imaginem que som de pedra i posarem el cos molt dur, molt tens...lo ms
dur que puguem.
Ara ens imaginem que l esttua es desf, anem deixant que el nostre cos es
quedi molt fluixet..
Ara quan jo digui INHALA, agafarem tot laire que puguem, tranquillament i
el portarem fins a labdomen, comptant, 1,2,3 quan jo digui EXHALA
traurem laire lentament comptant 4,5,6.
Ara en posici de firmes, respirarem profundament i mentrestant agafem
aire anirem tensant el nostre cos fins que ens tornem de pedra.
Comptem 1,2,3,4,5, ara a poc a poc deixem laire i ens convertirem amb un
home flexible 6,7,8,9,10.
Repetrem aquest exercici 5 vegades
107
Situaci 1
Tacabes de barallar amb el teu amic/ga
Pensaments
Com et sents
Mho ha fet expressament, per
B
fer-me enfadar.
Ja no tinc amics
Enfadat
Desprs ja farem les paus i
Trist
tornarem a ser amics
Situaci 2
Has fet un examen i tacaben de dir que no est b
Pensaments
Com et sents
Ui, els meus pares em renyaran
Preocupat
Ja en tinc la culpa, perqu no he
Positiu
estudiat
En el prxim examen mhi
Culpable
esforar ms i em sortir millor
Situaci 3
Els teus companys/es van a Port Aventura i tu no hi pots anar per qu
ests malalt.
Pensaments
Com et sents
Ells sempre tenen sort i jo no
Trist
Segur que ells estan contents
B
perqu jo no hi puc anar
No puc anar dexcursi per com
Enfadat
que hi van cada any, el curs que
ve ja hi anir.
108
Annex 7
Activitat 6
Situaci 1
A la classe de socials, mentre la professora explicava, el meu company de
darrera, em tocava lesquena amb el llapis, jo em girava i li deia: -vols parar!
Ell continuava i al final em vaig girar i vaig cridar PARA JA! La professora
em va castigar. Quina rbia, li vaig contestar malament i............
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Qu podia haver fet?
Situaci 2
El dimarts tocava lectura, quan em va tocar llegir a mi, tothom parlava
i jo no podia llegir, aix varies vegades, al final quan ja tothom va
callar, la profe em va dir que ara li tocava llegir a un altra . Quina
rbia.......
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Qu podia haver fet?
109
Situaci 3
Els meus companys i companyes molesten i no es pot fer classe. Quina
rbia.....
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Que podria haver fet?
Situaci 4
Laltre dia jugava a futbol amb el meu cos i ell no parava de molestarme, jo estava molt enfadat perqu la meva mare mhavia pes 20 euros,
i ell vinga a riure al final vaig pegar al meu cos. Quina rbia........
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Qu podia haver fet?
110
Situaci 5
Els meus amics parlen de mi, a la meva esquena i aix em fa molta
rbia perqu penso que aix no es comporten el amics.
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Qu podria haver fer?
Situaci 6
Els meus amics i jo varem anar al Decatlon, per jugar a ping-pong. All
et deixen la raqueta si deixes el teu DNI, nosaltres no en diem i no
vam poder jugar. Quina rbia....
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Qu podria haver fet?
111
Situaci 7
La meva germana, sempre te el mal costum dagafar-me totes les
meves coses i a vegades me les trenca. Ui quina rbia...
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Situaci 7
Laltre dia vaig demanar a la meva mare que ans a lescola per parlar
sobre lordinador, ella em va dir ja hi anir un altra dia. Jo em vaig
enfadar molt amb ella. Quina rbia...
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
112
Situaci 8
Laltre dia mentre estava menjant el meu pare em va enviar a comprar,
per si estic menjant! ! Quina rbia els grans sempre manen!
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
Situaci 9
A mi magrada molt jugar a E.F. per no puc suportar perdre, quan em
passa em poso mol i molt rabis...
Pensaments
Com et sents
Rabis
Satisfet
113
FET-
EMOCIPENSAMENT
Un pensament pot
regular una emoci
114
Annex 8
Activitat 7
Power autoestima
115
Annex 9
Activitat 8 i 9
Conte autoestima
116
Annex 10
Activitat 10
El que m s m agrada de...
- Cadascun dels alumnes ha de disposar dun full de paper, i a la
part superior hi ha descriure El que ms magrada de... El ttol ha
dacabar amb el nom de la persona que escriu el paper, per exemple
el que ms magrada den Musa s...
- Es tracta que aquest full vagi passant, amb ordre, per tots els
alumnes de la classe i que cadasc anoti una caracterstica positiva
de cadasc. Per exemple,
el que ms magrada den Musa s la seva sinceritat. Quan sacabi la
ronda, cada alumne de la classe haur escrit una caracterstica
positiva de cadascun dels seus companys.
- Quan el full arribi a la persona que lha comenat, aquesta podr
llegir tot all positiu que veuen els seus companys dell. Daquesta
manera podr potenciar all que ms li interessa i que el fa sentir
millor.
Al final de lactivitat es pot comentar lactivitat en grup i que
cadasc expliqui el que ms li ha cridat latenci. Aquesta activitat
pot afavorir lautoestima dels alumnes.
117
Annex 11
Activitat 11
1-Ens disculpem ?
Es deixar un temps determinat als alumnes perqu pensin una situaci que els
ha passat recentment on alg sha enfadat amb ells o a linversa. Es tracta que
la posin en com amb la resta del grup i que expliquin com van actuar, si van
demanar perd o van deixar que laltra persona senfads. Un cop cada alumne
expliqui la seva situaci, els altres companys exposaran com haguessin actuat
ells, que haguessin fet en la seva situaci. Aix, es podran posar en el lloc dels
altres i coneixeran diverses formes dactuaci.
2-Ens posem en situaci
Es proposaran diverses situacions on alg sha ofs per alguna cosa. Els nois
hauran de posar-se en situaci i dir com actuarien davant de cadascuna delles,

com les resoldrien.
Les situacions proposades sn les segents:
- Thas posat la roba del teu germ sense perms i quan tornes a casa te
nadones que sha enfadat moltssim.
- Thas oblidat de laniversari del teu millor amic i a ell li ha sabut greu.
- Ha arribat la factura del telfon i ha pujat el doble que el mes passat.
La culpa ha sigut teva perqu has trucat a molts mbils i a casa teva
estan molt enfadats
- Ests fent molt de soroll a casa, movent els mobles dun lloc a un altre,
i el ve del pis de sota toca el timbre de casa teva per queixar-se.
- Thas rigut del teu germ petit davant dels teus amics i est molt
disgustat. Tu vols fer les paus.
118
Annex 12
Activitat 12
Parlem-ne
Abans de comenar a treballar lhabilitat de negociar i posar-se dacord farem

una mica de reflexi per valorar els coneixements previs dels alumnes. Ens
posarem en rotllana i els hi preguntarem si creuen que quan dos persones o
dos grups pensen de maneres diferents i tenen interessos oposats es possible
que arribin a posar-se dacord.
Tamb, qu creuen que haurien de fer per arribar a aquest acord i si posar-se
dacord consisteix en que sempre hi hagi alg que cedeixi i un altre que imposi
la seva opini.
Negociem
Proposarem un seguit de situacions que hauran de resoldre de manera que
amb dues parts hi estiguin dacord. Les situacions podrien ser les segents:
- Vols veure un partit de futbol a la televisi, per la teva mare i el teu germ
gran volen veure un altre programa. A casa noms teniu un televisor.
- Ests a la cua per comprar les entrades del cine amb un amic. De sobte us
nadoneu que hi ha una entrada al terra que no s de ning. Els dos la voleu
agafar perqu creieu que lheu vist primer.
- Els teus amics volen quedar-se a casa un dissabte a la tarda per descansar.
Tu tens ganes de sortir a fer un volt perqu ests avorrit.
- Aquest dissabte fan un concert dun grup que tagrada molt al costat de casa
teva, per s laniversari dun dels teus millors amics, i tha convidat a la seva
festa.
Roll- playing
Ens distribuirem formant un cercle, de manera que tots ens puguem veure les
cares. A cadascun dels alumnes se li donar en un paper escrit un rol o actitud
que haur de representar: agressiva, cordial, evasiva, amistosa, irnica,
indiferent, deshonesta, assertiva... Els alumnes miraran les fitxes, reflexionaran
un moment sobre el que hi ha escrit i interioritzaran el seu paper. Sense
119
comunicar-se i en silenci posaran el paper boca avall, per tal de no deixar veure
el que hi ha escrit.
Un cop tothom tingui clar el seu paper proposarem la segent

conversa: dem anirem al cine i ens hem reunit per posar-nos
dacord sobre la pellcula que ens agradaria anar a veure.
Comenarem el debat i cada noi haur dactuar segons el seu
paper
120
18- Agrament
Vull agrau-vos a tots i totes, professors/es, companys/es, i en especial en
Manuel lvarez, lajuda rebuda en aquest cam per aconseguir que fos ms
intelligent emocionalment. De tots i totes he aprs alguna cosa.
No us dir que ha estat fcil, haig de reconixer que ms dun cop mha passat
pel cap el donar-me per venuda i abandonar, el ritme del meu dia a dia era
trepidant .Per vosaltres em donveu les forces per a continuar. s el que t
de fantstic i meravells leducaci emocional, et va canviant poc a poc.
He aconseguit acabar, per s que noms s el comenament. Ara em
correspon a mi seguir el cam, aquesta ser la meva feina i la meva
responsabilitat.
Teresa Torv Jordan

Setembre del 2011
121
122

Projecte Educacio Emocional

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Projecte Educacio Emocional

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Teresa Torv Jordan

Tutor: Dr Manuel lvarez Gnzalez

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Activitat 2: Domino emocional...........................36

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

8.4.Activitat 3: Qu sento quan...?.......................................38

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

2. Anlisi del context

2.1.2. Estructura i organitzaci del centre

ESCOLA LESTONNAC BADALONA

Educaci infantil: P3-P4-P5

Educaci Secundria Obligatria: de 1r a 4t

Els cursos estan duplicats. El total dalumnes a lescola s de 550.

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Com a serveis dins lescola hi ha :

Dues aules dacollida.

Una Aula Oberta de segon cicle de lESO

Collaboraci estreta amb el CSMIJ de la zona.

Lestructura del centre s la segent:

2.1.3. Tipus dalumnat

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Etnies escola (2009-2010)

2.1.4. Format del programa

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

3.1. Procediments utilitzats

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Pauta dobservaci de competncia emocional

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

3.2. Anlisi dels resultats

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Taula 1 CDE-SEC 1rA

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Puntuacions mitjanes del grup

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Taula 2- Pauta dobservaci de competncia emocional

Claudio Jose Martinez Rodriguez

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

A continuaci, en la Taula 3, hi figuren el resultats del qestionari realitzat

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Taula 3 CDE-SEC 2nB

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Puntuacions mitjanes del grup

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

3.3. Prioritzaci de les necessitats

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Augment de les habilitats socials i poder tenir relacions intrapersonals i

Millora dels pensaments positius.

Millora del rendiment acadmic.

Disminuci de lansietat i de lestrs.

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

e) Les Habilitats Socials o capacitat de relacionar-se amb altres, i de fer

La intelligncia interpersonal es basa en la capacitat destablir relacions

La intrapersonal es basa en la capacitat de conixer-se a un mateix

Actualment en els instituts es dediquen moltes hores a laprenentatge

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

resoluci de problemes interpersonals. Es tracta dels pensaments causal,

PROGRAMA DEDUCACI EMOCIONAL A SECUNDRIA

Capacitat dautoreflexi ( intelligncia intrapersonal.