You are on page 1of 26

EL PAPER DE LA DONA A L'SLAM

Introducci
L'Islam (en rab, literalment submissi a Du) s una religi sorgida a la pennsula arbiga
a principis del segle VII entorn de la figura de Mahoma. Considerada com una de les religions
del llibre, juntament amb el judaisme i el cristianisme, l'islam s caracteritza pel seu rigors
monoteisme cap a un nic Du, Allah, i la consagraci del seu ltim Profeta Muhammad. La
musulmana s una religi que es defineix com una sntesi d'idees rabs, jueves i cristianes que
tingu la virtut d'integrar individus, clans i grups tnics en una comunitat superior, o umma, on
els vincles religiosos se superposaven a tots els altres (Mengual, 2006: 71). Tot i aix, igual
que en la resta de grans religions, dins de l'islam es produren una serie d'escissions (vigents
encara a da d'avui) sorgides, en part, per una serie de discrepncies a l'hora d'establir qui devia
succeir al Profeta Muhammad i que derivaren en el sorgiment de diverses branques com la
chiita, la fatimita o la sunn. s precisament aquesta ultima, considerada com la branca
ortodoxa, la ms gran i estesa al mn musulm amb prop del 90% de creients.
Les fonts histriques i religioses de l'Islam estan basades en una serie de llibres i costums
entre els quals destaquen el Cor i la Sunna.
El Cor s la font primordial per a tot musulm. Tot parteix d'aqu. Dins l' Al Qur'an,
literalment recitaci, es plasmen les revelacions oferides per l'ngel Gabriel al Profeta
Mahoma provinents directament de l'nic Du, Allah. Els musulmans, llavors, tenen per cert
que l'autor del seu llibre sagrat no s pas Mahoma, sin Al. En ell, escrit originalment en rab
pur, es donen un seguit de principis teolgics bsics i d'actuaci per a la vida de tot musulm,
tractant temes relacionats amb la quotidianitat com, per exemple, transaccions, lleis o doctrines.
s converteix aix en una guia per al creient en la seva vida interior, familiar i social oferint, a
ms, el cam recte i adequat per arribar a Du. No obstant, tot i detallar certs punts de manera
molt explcita, n'hi ha d'altres que els tracta de manera ms generalitzada. Per detallar i aclarir
aquests assumptes, cal recrrer a la segona font de l'Islam, la Tradici del Profeta o Sunna.
La Sunna t per objecte, doncs, ampliar, completar i aclarir els aspectes no especificats al Cor.
Basat en els costums i conductes del mateix Profeta, el llibre recull un seguit de dites, fets i
comportaments permesos o prohibits. s especialment rellevant per a la comunitat ortodoxa
musulmana o sunnta.
Tot i aix, l'Islam s molt ms que una religi. s un mtode de pensar, sentir i viure en el
qual es pretn regular directament tots els aspectes significatius de la vida individual, familiar i
social, aix com l'econmica i poltica amb la finalitat de no contaminar-se espiritualment.

Actualment, aquesta religi es troba estesa pels cinc continents i s'estima que compta,
aproximadament, amb ms de 1.200 milions de creients arreu del mn de diverses cultures i
nacionalitats, calculant-se que un de cada quatre persones al mn s musulmana.
Motivacions personals
Com hem dit abans, l'islam, tot i estar enormement ests al llarg dels cinc continents - fet pel
qual no ens hauria de resultar un element estrany o ali - s encara, a dia d'avui, una de les
religions ms desconegudes i incompreses, especialment a Occident. Aquest fet, dna peu al
sorgiment d'un seguit de conjectures i suposicions que no fan ms que perjudicar la imatge i
l'essncia vertadera d'aquesta religi.
L'inters per conixer ms profundament aquesta religi, una gran desconeguda per a
nosaltres, ens va portar, ja des d'un primer moment, ha escollir qualsevol tema relacionat amb
la mateixa. Desprs d'iniciar un estudi sobre els seus orgens, la seva histria, les seves
creences, lleis i trets ms caracterstics - satisfacen aix per altra banda les nostres curiositats
personals - vrem decidir esbrinar com era la realitat diria dels devots que la professen,
especialment la del cas femen. A partir d'aqu, comenaren a sorgir tot un seguit de qestions
com, per exemple, quin paper juga realment la dona a l'islam o com s la seva realitat diria,
que calia resoldre i aclarir, com a mnim per a nosaltres.
Tot i aix, rem conscients que descriure i analitzar en un treball com aquest la situaci de la
dona en el mn islmic era una tasca ben difcil, en part, a causa de la diversitat de realitats
existents que varien en funci de les diverses interpretacions que es fan de l'Islam, el nivell
d'educaci de les dones, de la seva classe social o de l'espai geogrfic al qual pertanyen. Aix,
per exemple, l'estatut de les dones al Marroc, basat en l'obedincia al marit i sota la seva
tutela, ha estat clarament ms desfavorable que el que disfrutaven a Tunsia, encara que molt
superior a la arcaica situaci algeriana (Terrn, 2012: 242). Per tant, al llarg de l'estudi,
haurem de ser molt curosos per tal de no simplificar ni generalitzar al parlar de la figura
femenina a l'Islam, doncs, les interpretacions prpies de cada pas respecte a la religi i el
nivell de canvis socials que es venen produint varien enormement l'estatus d'aquesta dins la
societat musulmana.
Objectius del treball
Amb aquest petit treball pretenem aproximar-nos, encara que d'una forma molt superficial, a
la realitat de la dona dins del mn islmic. Com hem dit abans, el desconeixement a prop
d'aquesta religi dna peu a un seguit d'estereotips i visions distorsionades, i poc ajustades, de
la realitat que perjudiquen, a parer nostre, la concepci que se t de la dona musulmana. Sovint,

la seva imatge s qualificada, sobretot als pasos desenvolupats, com a sotmessa, secundaria
o sotmesa respecte a la figura de l'home. Nosaltres no posem en dubte que en alguns casos
pugui ser aix, per s que posem en tela de judici que aquesta sigui la tendncia generalitzada
en tot el mn islmic. Cal recordar que actualment hi ha ms de mil milions de musulmans al
mn i seria absurd suposar que tots actuen d'una mateixa manera.
L'objectiu principal del nostre treball s realitzar una mirada antropolgica i objectiva sobre la
realitat de la dona a l'islam, tot comprovant si realment aquesta s'ajusta, o pel contrari s'allunya,
dels estereotips establerts de manera generalitzada a Occident. Mitjanant l'estudi de diversos
documents i llibres, aix com de les conclusions extretes en les entrevistes, volem intentar
aportar una mica de llum sobre alguns d'aquests punts:
1. Apropar-nos al paper de la dona al mn islmic, reflectir com s la seva realitat diria i
qual s el seu rol dins de l'mbit familiar.
2. Saber de quina manera viuen la seva religiositat i si se senten oprimides per aquesta.

3. Entendre el valor i la importncia que per a elles representa el vel o hiyab.


4. Comprendre de quina manera influeix l'entorn cultural i social a l'hora d'entendre la
religi, si s que afecta.
s molt probable que al llarg de la recerca sorgeixin noves qestions o temes no previstos i
que d'altres plantejats perdin rellevncia, tot i aix, si considerem que poden resultar ms
interessants no dubtarem en replantejar l'estudi.
L'estudi
L'estudi inicial pretenia mostrar la realitat d'un seguit de dones de religi musulmana tot
apropant-se a la seva particular visi d'entendre la prpia religi. No obstant, davant la falta de
recursos per poder entrevistar a diverses dones musulmanes, vam decidir donar un petit gir a
l'estudi, reduir el camp de treball i centrar la recerca en dues petites famlies musulmanes
residents a la Vila de Castellbisbal. Aquestes famlies compartien molts trets com, per exemple,
que ambdues eren originaries de Tnger, que portaven ms de 17 anys vivint a Catalunya o que
la dona treballava fora de la llar. A ms, el fet de conixer algun dels integrants d'aquestes
famlies ens facilitava l'accs a l'entorn. Aquest marc ens proporcionava un camp d'estudi ideal
per intentar contrastar l'estatus de la dona, de la religi i d'algunes tradicions, com la de l's del
vel, dins d'aquestes famlies i observar si aquests es veien influts per l'edat de les dones i/o pel
context social en el qual havien crescut.
Tot i aix, som conscients de les limitacions que podem trobar o poden sorgir durant la
realitzaci d'aquest estudi. Per una banda, creiem que un dels principals problemes que

podem trobar al llarg de les entrevistes, s el fet d'obtenir respostes condicionades per la
situaci del treball. s a dir, l'entrevistat pot exposar al llarg del seu discurs all que consideri
ms important, convenient o oport, o simplement all que cregui que ens pot interessar a
nosaltres i no realment el que pugui creure. No obstant aix, aquest s un fet que considerem
raonable, doncs, s compressible que aquests individus puguin arribar a no mostrar-se tal com
sn o expressar la realitat dels seus pensaments i vivncies pel simple fet de trobar-se
prcticament davant d'uns desconeguts.
Per altra banda, som plenament conscients que aquest petit estudi no ens pot servir per
llenar conclusions generalitzades ni exposar cap tendncia o comportament a escala
collectiva, doncs, com ja hem dit abans, hi ha un munt de diferncies que ens podrien portar a
parlar de milers de realitats al llarg de tota la comunitat musulmana.
Recerca d'informaci
Per comenar, era necessari obtenir certa informaci prvia per comenar a fer-nos una idea
de com es veia el tema. Sobre el paper de la dona a l'Islam, vrem trobar una extensa
bibliografia, de la qual, vam prendre alguns ttols com a referncia inicial. Com vam poder
constatar, la nombrosa diversitat d'opinions i perspectives des de les quals s'havia enfocat el
tema, aportaven diferents explicacions i raonaments sobre els fets i els justificaven o criticaven
partint des d'un punt de vista a vegades ms etnocntric, com el de Martnez Albarracn (2011),
o d'altres que el tractaven d'exposar com a resultat d'un sistema ms funcional i econmic. s
cert, que determinats prejudicis a l'hora d'analitzar certs aspectes sobre la temtica, ajuden a
traslladar una imatge com sobre la dona en les societats musulmanes contempornies, on
aquestes mantenen un estat de submissi i de falta d'independncia respecte als homes
(Terrn, 2012:239). Ens trobem, doncs, davant d'una descripci carregada d'estereotips,
prejudicis i qualificatius basats en dades insuficients i que solen generalitzar, a ms, a tot un
grup de pertinena.
Normalment, aquesta situaci de discriminaci sol associar-se directament a la religi, i
incls, en un discurs clarament etnocentrisme, sol relacionar-se la alliberaci de la dona
musulmana amb el fet simplista de desfer-se del vel, tot i sense tan sols conixer realment el
significat que aquest pot representar per a la mateixa dona. Per, que s el que realment diu
l'Islam al respecte? s realment la religi la causant d'aquest estatus?
Amb la intenci de resoldre aquest primer dubte, indaguem en una de les seves fonts primries,
el Cor, per saber ben b que s el que diu sobre l'estatus de la dona o si fa referncia, en algun
punt, a aquestes diferncies entre gneres. Per fer-ho, ens basem en la traducci de Garca i
Rigoni (2006 b) on trobem el segent:

Al creyent que obri rectament, sigui home o dona, li concedirem una vida bona i li
multiplicarem la recompensa de les seves obres (Cor 16:97).
Du els hi t reservat el seu perd i una gran recompensa als musulmans i musulmanes,
(...) als justos i justes, als pacients i les pacients (...) que recordin frecuenment a Du
(Cor 33:35).

Aquestes dues aleyes o versicles, pertanyents al Cor, son tot una declaraci d'intencions a
tots aquells que veuen en la religi el motiu principal de l'estatus femen. Com es pot observar,
la igualtat de sexes queda ben patent, com a mnim, pel que fa als dictmens de la religi. De
fet, tot i la diversitat de prismes amb els quals s'ha analitzat el tema, una de les idees ms clares
que apareix de manera reiterada en diversos textos destaca la importncia que l'Islam ha tingut
per millorar la situaci de les dones en les societats rabs, equiparant-les als homes, com a
mnim, en el relatiu a l'mbit espiritual. Per tant, no podem vincular l'estatus de la dona
prpiament a l'Islam, doncs, la religi en s no priva a la dona dels seus drets poltics ni socials.
Altra cosa s la interpretaci fonamentalista que en moltes regions del mn musulm s'ha fet
de la llei islmica (Sharia) que relega a la dona a un segon pla (Terrn, 2012:237). Aix,
encara que l'Islam no discrimina a la dona, aquesta es troba fora del poder degut a les
interpretacions que es fan dels seus textos sagrats. En aquest sentit, en les ltimes dcades,
determinats moviments feministes (musulmans) han sollicitat una interpretaci ms moderna
de la Sharia i del Cor reivindicant una recuperaci de l'Islam en el seu missatge ms
progressista i igualitari (op.cit.: 244).
Segons El Hadri: el grau de superioritat de l'home respecte a la dona fou basat en la
manutenci (nafaqa). I d'aquest aspecte ha obtingut molts drets en detriment de la dona (El
Hadri, 2013: 12). s necessari aclarir en aquest punt, que el Profeta crid de manera reiterada a
les dones a compartir els costos de manutenci amb el marit. Tot i aix, la Jurisprudncia
islmica, mitjanant les prpies interpretacions del Cor i la Tradici del Profeta, insisteix a
atorgar el crrec de manutenci, i per tant el grau de cap de famlia, a l'home, encara que la
dona compti amb recursos suficients per fer-ho. Aquesta superioritat de grau queda vigent tot i
no poder ser capa de mantenir a la seva prpia famlia, doncs, aquest mai perd els seus drets
jerrquics sobre la dona ni el control familiar per ser aquests drets sagrats. Aix no obstant,
aquest fet transgredeix directament amb una de les regles de la Jurisprudncia islmica, la qual
cita el segent: a tot dret li correspon un deure, per tant, si no compleix el deure hauria de
perdre el dret. Per altra banda, si la motivaci del sotmetiment de la dona resideix en el fet del
seu manteniment per part de l'home, aquesta perd la seva vigncia quan la dona treballa i obt
la seva independncia econmica? Est clar que en aquesta situaci trobem un conflicte directe

entre els dictmens de l'islam, considerats quasi com a immutables, i l'impacte de societats que
proposen costums que contrasten amb aquestes actituds.
En un altre lnia, autors com Terrn Caro o Delaney destaquen com aquesta situaci de
desigualtat pot venir determinada per aspectes com la concepci que se t del procs
reproductiu (teoria de la procreaci) o el parentesc:
En els deures diaris [de les dones], el parentesc assenyala els lmits d'acci que
delimiten les relacions socials, deures i drets (...) que tant homes i dones desenvolupen
en el seu context. D'aquesta manera, el parentesc determina la construcci de genere i
controla la movilitat social d'homes i dones (Terrn Caro, 2012: 242).

Aix, tot i la importncia de la dona dins el conjunt familiar, dins el qual representa una pea
indispensable per invisible, generalment se la sol assignar la primordial missi de vetllar
per la seva famlia, ocupant un lloc preeminent en el cuidat i educaci dels fills, per tot dintre
d'un marc domstic, allunyant-la aix del poder.
Juntament amb l'estatus de la dona, altres punts d'inters per a l'estudi eren l'enclaustrament
d'aquesta i l's i significat del hiyab o vel.
Pel que fa al tema de la reclusi, igual que el del sotmetiment, tampoc pot ser associat a cap
precepte religis, doncs, el Cor exigeix a la dona bones maneres, reserva i pudor, per en cap
de les seves aleyes s'ordena ni es decreta que hagi de ser tancada. Segons Terrn, la reclusi no
s un costum propi de la cultura islmica, sin que fos importat d'altres civilitzacions com la
bizantina o la persa. La seva introducci en la societat rab fou instaurada durant el califat
abbas, el qual, comen a privar a les seves dones de la vida social, relegant-les a la llar per tal
d'elevar-les i distingir-les de les esclaves, les quals es movien lliurement. Veiem, doncs, com en
un origen, aquest costum fou instaurat com un honor i un privilegi que arribar a ser un signe
aristocrtic. Tot i aix, amb el temps, com tot, va comenar a perdre aquest significat passant a
sser considerat com una mesura de protecci. El pensament mascul de defensar el seu honor
(ird1), va acabar fent que la dona fos gelosament guardada per evitar el contacte amb homes de
fora del cercle familiar, prevenint aix la temptaci de la mateixa dona o d'altres homes. Sovint,
es creia que la debilitat femenina podia portar-la a deshonorar al seu marit, aix com al seu pare
i germans. Reclosa i confinada, pretenien salvaguardar la puresa i la castedat de les dones i,
amb aix, el seu honor i el de la famlia.
1

Ird: atribut de l'home altament valorat entre els rabs i de gran importncia social. Un cop perdut, no es
pot tornar a recuperar fins passades algunes generacions. Aquest honor, depn, en gran mesura, de la
conducta i reputaci dels membres femenins de la famlia, ra per la qual es considerava ms important
la reputaci femenina que la masculina (Ruiz de Almodvar, 1985:67)

En referncia a l's del vel o hijab, hem de comenar aclarint que segons afirmacions
d'estudiosos de les fonts rabs, la regla no s'aplicava d'una manera rgida a totes les dones que
eren lliures de seguir-la o no. Aix, per exemple, segons aquests, en temps del Profeta eren
nombroses les dones que anaven descobertes, o, ms recentment, al Caire, capital d'Egipte, la
majoria de dones no portava vel fins fa trenta anys. Tot aix, les noves corrents islmiques
sorgides en les ultimes dcades va promoure i potenciar la seva presencia en la societat. El seu
us s, sens dubte, un dels aspectes que ms discrepncies crea en l'opini publica. El
desconeixement sobre el seu sentit i importncia porta a determinats sectors, com hem vist
abans, a parlar d'aquest com un smptoma de submissi i repressi. En aquesta lnia, Ruiz de
Almodovar, creu que el vel representava el smbol exterior de l'enclaustrament de la dona a
l'exterior (...) imposat a la seva cara com a mitj per mantenir la seva separaci en
circumstncies on podia estar en contacte amb homes aliens al cercle ms prxim (Ruiz de
Almodvar, 1985:67). Tot i aix, s precs qestionar aquesta imatge tan generalitzada que
associa la figura de la dona amb vel amb la d'una persona submisa, doncs, la diversitat de tipus
de vels i els seus diferents significats estan molt presents en la societat civil musulmana. En
aquest sentit, el professor Vicente Llorent presenta nombroses causes pel seu s com, per
exemple, l'opci religiosa, com element per embellir-se o seduir, per comoditat o com a rebuig
a la modernitat imposada per occident i reafirmaci de la prpia cultura i identitat (Terrn
Caro, 2012: 244). En aquest sentit trobem afirmacions de diversos autors com les de Gema
Martn (2006):
La dona que avui da es posa voluntariament el hiyab rebutja el vel tradicional de la
seva mare perqu per a ella s smbol d'ignorncia, superstici o reclusi. (...) l'hiyab li
permet fer visible la seva ruptura amb la gent gran i afirmar (...) que la seva summissi
a Deu prima per sobre de l'home (Terrn Caro, 2012: 244).

Aix, tot i les interpretaci ms radicals que constitueixen el vel com una obligaci cornica, la
realitat s que per a moltes musulmanes no representa ms que una qesti de costum o
identitat.
D'altra banda, cal destacar que existeixen discrepncies entre els mateixos juristes de la
religi, doncs, realment no est molt clar la definici que s all que ha de ser cobert. D'aqu
l'extensa gamma de vestits islmics femenins que van des del simple vel fins a l' hiyab. Altres
vestits molt criticats com el chador, molt ests entre les dones chis, o el burqa, imposat
pels talibans a totes les dones afgnes i les quals cobreix per complet, no formen part de la
indumentria prescrita per la sunna o el Cor, tot i ser errniament associades a l'Islam.

En referncia als fets anteriorment esmentats, Martnez Albarracn destaca com en els
mitjans populars s'accepten aquestes condicions en la mesura que la dona sempre les ha vist
reflectides en la seva mare. D'aqu el fet que per a ella sigui ms fcil seguir les seves passes.
En canvi, resulta paradoxal, almenys des d'un punt de vista occidental, que la reproducci
d'aquest model social, transms de generaci en generaci, vagi precisament a crrec de la
prpia dona, doncs, cal no oblidar que s aquesta l'encarregada de l'educaci dels infants. Com
indica el professor Vicente Llorent: ens trobem davant d'un procs disciplinar imposat pels
homes per portat a terme per les dones.
En aquest sentit, pel que fa a l'educaci dels fills, a les famlies ms tradicionals, el tracte
donat als infants barons per part de la mare, l'via, la tieta ... li confereixen un tracte diferenciat
del de les nenes, gaudint aquests de ms atencions. En certa manera, la inversi realitzada pels
progenitors quant al nen (temps, diners, educaci, ... ) acabar veient-se recompensada en un
futur. En canvi, els esforos dedicats a la nena acabaran beneficiant a la famlia del futur marit
d'aquesta, doncs, normalment, quan la dona es casa passa a incorporar-se a la famlia del
marit. En aquest sentit, quan moltes famlies emigren cap a Occident, on l'entorn social i
cultural varia, les filles arriben a compartir classe amb els seus germans, aprenen les mateixes
coses, es relacionen amb altres nois i noies de la seva edat i viuen de manera similar. Aquesta
situaci pot arribar a crear conflictes d'identitat o discrepncies familiars entre la nena i els seus
progenitors.
Aix, per concloure aquesta primera part de la recerca, podem veure com la situaci de la
dona a l'Islam ve ms determinada per les males interpretacions que es fan dels seus textos que
no pas per la prpia religi. Aquestes, generalment basades en qestions manutenciries,
relegaren a la dona a un segon pla, no obstant, cal no oblidar que la jerarquitzaci dels sexes s
un fet histricament universal i amb presncia a gaireb totes les civilitzacions, tant antigues
com actuals. Tot i aix, com s lgic, aquesta imatge idealitzada no sempre respon a la realitat
de totes les dones.
Les entrevistes
Desprs d'haver completat el perode de recolecci d'informaci inicial, ens vrem veure
capaos de comenar la serie d'entrevistes personals. L'objectiu era constatar quin era l'estatus
real de les dones d'aquestes dues famlies i veure en quin grau s'apropaven o s'allunyaven de la
informaci obtinguda a l'estudi previ. La idea principal era deixar parlar lliurement a
l'interlocutor, mantenint aix una conversaci fluida, dinmica i totalment oberta a qualsevol
tema en la qual pogus expressar la seva opini lliurement. s clar que, com a entrevistadors,
els objectius i temes de la conversa quedaven establerts des d'un inici, per tampoc volem

forar en cap moment la situaci. El que hagus de sortir que sorts i el que no, doncs, no
passava res.
A continuaci es relaten els punts, a parer nostre, ms interessants de cada una de les
entrevistes realitzades. L'entrevista numero 1, pertany al projecte d'estudi inicial, tot i aix, hem
considerat oport incloure-la al treball per la informaci que aporta.
Nota: La totalitat de les entrevistes es troben transcrites a l'apartat d'annexos.
Entrevista n1: Dona musulmana sunn de 29 anys. Originria de Tnger, amb sis anys va
vindre a viure al poble catal de La Garriga. Actualment estudia a la Universitat Autnoma de
Barcelona.
La primera de les entrevistes vrem decidir realitzar-la a una companya de classe, pensant
que com a introducci podia resultar positiva. El cert s que no la coneixem gaire, excepte de
vista, per pensvem que no tindria cap problema en ajudar-nos. El fet que fos universitria ens
donava certa sensaci de modernitat per part seva (un pensament totalment etnocentrista, ho
assumim), fet pel qual, creiem, ens facilitaria una mica la tasca, doncs, amb ella, podrem
tractar de manera ms directa i oberta els temes que ens interessava tractar. Desprs de trobarnos a la universitat i comentar-li els objectius del nostre estudi, vrem entrar a una aula buida i
comenrem l'entrevista. El primer que ens va cridar l'atenci, des del principi, va ser la bona
disposici per part de l'entrevistada, la qual es va mostrar en tot moment relaxada i oberta a
tractar qualsevol tema.
Tot i ser creient, no va comenar a professar seriosament la seva fe fins als 22 anys i ho va
fer per decisi prpia. Segons va explicar, anteriorment va mantenir un estat de rebellia
enfront molts aspectes de la religi pel fet de no entendre o trobar el perqu de moltes
qestions. Crtica amb molts aspectes de l'islam, l'entrevistada creu firmament que l'estatus de
la dona en alguns pasos musulmans ve propiciada per una mala interpretaci de les escriptures
sagrades i no de la prpia religi, doncs, com aclareix, en cap punt del Cor o de la Sunna es
declara la inferioritat o el sotmetiment de la dona respecte a l'home. En canvi, ella s que afirma
el fet que nens i nenes reben, ja des de petits, educacions diferenciades, sent la d'aquestes ms
enfocada cap a la llar. Tot i aix, apunta com aquesta diferenciaci no s tan sols prpia de
pasos musulmans i afirma com aqu, a Catalunya, tamb ha pogut apreciar aquestes
diferncies.
Desprs de parlar de diversos temes com el matrimoni, el parads o els costums, vrem
centrar el nostre inters en l's i el sentit de l'hiyab. En el seu cas, el fet de portar-lo no va ser
conseqncia de cap imposici, sin ms aviat resultat d'una decisi personal i presa desprs

d'un perode de reflexi, doncs, tal com ens va comentar, aix no s una cosa que decideixis
posar-te o treure d'un dia per l'altre, sin que requereix un temps de reflexi per saber si un s
vol comprometre de veritat. Veiem, doncs, com l's del mocador no sempre s imposat ni s
sinnim de sotmetiment - com alguns individus pretenen mostrar - sin, com en aquest cas,
smbol de respecte cap a Du. Tal com ens va afirmar, una no era ms, ni millor, musulmana pel
fet de portar l' hijab, doncs, ser musulmana implicava molt ms que aix. Tan bona creient
podia ser la dona velada com la que no. En aquest sentit, ens va explicar una petita histria
popular al mn islmic i en la qual ens parla d'un particular devot en temps del Profeta. La
qesti s que aquest bon musulm es passava tot el dia resant a la mesquita, ignorant la resta
d'afers quotidians, fins que el Profeta, en veure'l, li recrimina dita acci. Segons li va aclarir, els
fonaments del bon musulm no tan sols residien en el compliment de les obligacions sacres,
sin tamb en l'atenci dels aspectes quotidians del diari.
En conclusi, la seva valoraci final sobre la prpia religi va ser positiva, doncs, creia, li
servia de guia per portar un bon cam a la vida i rere la qual obtindria la seva recompensa al
parads.
Vrem sortir molt satisfets i agrats d'aquella primera entrevista, doncs, almenys per a
nosaltres, havia estat molt productiva. S'obria davant nostre una nova visi de l'islam on
comenvem a veure com aquelles concepcions estereotipades sobre les dones s'atenien poc a
la realitat, o almenys en aquest cas.
Entrevistes n2 i 3 (15/06/14): (2) Dona musulmana sunn, 47 anys. Original de Tnger, porta
21 anys residint a la petita vila de Castellbisbal. Actualment compagina el treball amb el
cuidat dels seus 4 fills. (3) Dues noies musulmanes sunns, 17 anys. Una de Tnger i l'altre de
Nador, tot i aix, porten tota la vida a la Vila de Castellbisbal. Una d'elles (mujer 1) s filla de
la dona entrevistada i porta vel, l'altre, amiga seva (mujer 2), no el porta.
Tot i el bon resultat obts a la primera entrevista, he de reconixer que afrontava aquesta
segona amb cert neguit, doncs, no saba ben b la millor forma d'encarar les preguntes. La
realitat s que no coneixia a la dona i no volia fer res que pogus molestar-la. Abans d'entrar a
casa, em trobo amb el seu fill, amic meu, a la porta de casa seva i m'informa de com saludar a
la seva mare de manera apropiada (donant la m). Acte seguit, entrem a una gran sala decorada
a estil rab. Un gran sof s'estn al llarg de l'estncia en forma d' U, al centre una petita taula
i, a les parets, quadres amb motius religiosos. A simple vista, s clar, com b confirmaria ms
tard, que em trobava en una sala de festes i reunions. El seu fill, amic personal, romandria
present durant tota l'entrevista, doncs, a l'entrevistada li costava expressar-se en catal i ell

10

s'ofer a servir d'intrpret.


Rere les oportunes presentacions, comeno a plantejar el tema d'estudi, al qual, la dona
respon de manera afable i divertida - a casa mano jo! El meu marit no m'obliga a fer res!
Segons l'entrevistada, l'Islam s una religi igualitria que no ordena en cap dels seus 144
captols (sures) el sotmetiment de la dona. Altra cosa s, com diu, la interpretaci que en fan els
creients. La importncia de la Mare en la religi musulmana queda reflectida en una de les
histries que em va explicar i on es narrava com a la pregunta d'un creient al Profeta sobre qui
devia ser la persona ms important a la seva vida, Muhammad contest fins a tres cops la teva
mare, no mencionant la figura paterna fins a la quarta vegada. Aix, podem veure com a la
figura materna se li dna tres vegades ms importncia que a l'altre.
Per a ella, la seva religi representa la pau i li atorga descans i felicitat interior. Ens explica, per
exemple, com cada cop que pronuncia l'expressi HAMDULILLAH, que ve a ser una cosa
semblant a Grcies a Du, sent una sensaci de confort per dintre, com un descans que no pot
expressar amb paraules. Per aix, sent gran tristesa quan veu les accions de tots aquells que
maten o que realitzen accions poc morals en nom de la religi perqu realment aquest no
permet ni matar a una mosca. A parer seu, totes aquestes persones no sn musulmans
vertaders. Tot i aix, i com b afirma l'entrevistada, aquests actes serveixen a tots aquells que
desconeixen l'islam per criticar-lo i generalitzar el carcter de la seva gent. A mtode
d'ancdota, explica com molta gent, desprs de conixer-la, li reconegueren que no pensaven
que fos aix de bona.
Rere un petit descans, en el qual, m'ofereixen un ampli sortit de pastes casolanes amb te,
l'entrevistada em presenta a la seva filla i una amiga d'aquesta, ambdues de 17 anys. La qesti
era que, tot i ser les dues musulmanes, una portava el vel i l'altre no. Curiosament, la filla de
l'entrevistada, tot i no ser aquesta molt rgida en el que al vel respecte, portava l'hijab per
decisi prpia, mentre que la que no el portava, trobava a casa certa oposici al fet de no
utilitzar-lo. Amb elles, i aprofitant l'absncia de la mare, vaig decidir parlar d'una manera ms
directa. Igual que en tots el casos anteriors, ning les havia pressionat ni obligat a portar el vel,
i de fet, com ja he dit abans, una d'elles no el portava. Per a elles, la religi representava un
aspecte important en la seva vida, tot i que, com afirmaven rient, no eren les millors
musulmanes! A parer seu, la musulmana no s una religi restrictiva amb la dona, tan sols que
es confonen les males interpretacions i costums d'alguns pobles amb l'Islam. Pel que l's de
l'hijab respecte, em va semblar una mica paradoxal que precisament la noia que no l'utilitzava
digus que insistiria a la seva filla a posar-se'l, doncs, com va comentar - no vull que cometi
el mateix error. Aix ho deia fent referncia al fet que ara per ara, encara que volgus, no
podria posar-se el vel perqu li costaria acostumar-se a portar-lo. Cal remarcar que, a diferncia

11

de la primera entrevistada, aquestes noies si consideraven necessari l's del vel en la dona,
doncs, era un dels requisits necessaris per ser una bona musulmana. En aquest punt, varen fer
la distinci entre ser rab o musulmana, sent la primera d'aquesta una especie de creient no
practicant de tots els preceptes de l'islam mentre que l'altre s.
Un cop vaig creure que tenia suficient, vaig apagar la gravadora i vam continuar parlant
durant una llarga estona de diferents aspectes aliens a l'estudi. Arribant ja les nou de la nit, i
desprs de quasi quatre hores d'entrevista, m'acomiadava d'aquesta afable famlia tornant a
sortir molt content de la experincia. La gran hospitalitat mostrada no em sorprenia, doncs, ja
n'havia sentit parlar d'aquesta i reia en pensar que per una vegada des que vrem comenar
l'estudi, els rumors eren certs.
Entrevista 4: Dona d'uns 46 anys i la seva filla de 16. Ambdues musulmanes sunns. Tot i ser
originalment de Tnger, la dona porta 21 anys a Castellbisbal i tant la seva filla com els seus
germans han crescut aqui.
Tornava a accedir a l'entrevista a travs del vincle d'amistat que m'unia amb un dels fills de
l'entrevistada. Rere les presentacions, vam entrar en una estana molt semblant a la que vaig
estar el dia anterior, decorada a l'estil rab, on es trobaven alguns dels fills de l'entrevistada.
En un principi, vaig trobar la situaci un tant freda, doncs, com en l'anterior entrevista, no
ens coneixem personalment i aix tensava una mica l'ambient. Tot i aix, l'entrevista va anar
fluint a poc a poc.
A parer seu, la dona a l'Islam tenia la mateixa llibertat que l'home i no li negava el fet de fer res.
De fet, per a l'Islam, la figura de la Mare ho s tot i s qui realment dna perms per fer les
coses. Per a ella, la religi tracta de protegir a la dona i per aix el fet de portar el vel, doncs,
la dona ha d'estar ms tapada per no provocar, s una forma de protegir-nos (...) per a qu no
et mirin amb desig. Segons creia, part d'aquesta visi particular que es t sobre la dona
musulmana s degut a la forma de vestir.
Quan vaig preguntar si notava la diferncia entre Catalunya i el Marroc ella va dir que s.
Una de les respostes ms significatives, s el fet que, segons coment, portava tant de temps
aqu (Castellbisbal), que quan tornava de vacances al Marroc no se sentia com a casa.
Aleshores, es trobava en un punt on tant la gent d'aqu com la del seu pas la consideraven com
a estrangera, s a dir, en certa manera es considerava estrangera en ambdues parts.
Desprs d'oferir-me un t amb pastes, vaig prosseguir parlant amb la seva filla que acabava
d'arribar i s'incorpor a la conversa. La noia, tot i no portar l'hijab davant la meva presncia, em
va confirmar que quan sortia al carrer s que se'l posava. En el seu cas, va ser ella mateixa qui

12

va decidir portar-ho, doncs, ser una bona musulmana ho requeria. Com va reconixer la filla,
quan viatjava al Marroc de vacances, notava molt la diferncia, especialment quan anava a casa
del seu avi als afores de Tnger. A tall d'ancdota i entre somriures, la mare ens explic com
quan la nena era ms petita i es trobava a casa de l'avi, si aquesta volia sortir, l'avi l'enviava a
pujar i baixar les escales de casa, per en cap cas la deixava sortir al carrer ni tan sols amb la
companyia dels seus germans. Explic que provenia d'una famlia d'Imams de tradicions ben
arrelades. Tot i aix, ella mai havia imposat res als seus fills i respecta totes les seves decisions
encara que com confess entre somriures - a mi els meus fills no m'agraden perqu no
practiquen ni resen... per ja arribar aquest punt.
La conversa acab atraient finalment l'atenci dels dos fills de l'entrevistada, els quals s'
afegiren a la tertlia. Com corroboraran, aquella gent que no coneix l'Islam els veu com a
endarrerits o primitius, encara que aix era perqu no sabien del que parlaven. Creien que
si les persones coneixessin ms la seva religi s'acabarien convertint. Respecte a la imatge de la
dona, per a ells, estava injustificat. A casa nostre, com a totes les altres, la que mana s la
mare! em van dir entre somriures.
En acabar l'entrevista, i abans de marxar rpidament a treballar, la dona afirm somrient: en
arribar aqu, ja fa 21 anys, el meu marit em va proposar vestir de manera ms moderna i
treure'm el mocador, tot i aix, jo no hi vaig voler. Li vaig dir que jo era aix, i aix m'hi havia
conegut, i, si no li agradava, que es divorcis!
Conclusions
Les conclusions extretes sn diverses, tot i aix, com s'ha dit des d'un principi, no podem, ni
pretenem, generalitzar-les a causa del petit camp en el qual s'hi ha emmarcat l'estudi.
Com hem pogut veure, temes com l'estatus de la dona musulmana, l'enclaustrament o l's del
vel protector, aix com els seus motius, han estat mpliament tractats i estudiats al llarg dels
anys. No obstant aix, com hem pogut constatar, no es pot globalitzar ni parlar de tendncies
generalitzades, doncs, en cap dels casos estudiats en la nostra recerca es complien els
estereotips terics.
Cap de les dones entrevistades, ms grans o ms joves, sentien cap tipus de repressi cap a
la seva persona, i molt menys provinent de la religi. Pel que respecte al tema del sotmetiment
a l'home, concretament, tant les entrevistades com els seus parents, semblaven no donar-li
molta importncia, ms b, semblava que se'l prenien com a quelcom anecdtic i gracis,
doncs, com b hem apuntat, en tots els casos de l'estudi la dona mantenia tant la seva
dependncia social com laboral. s cert, com reconeixeran, que l'home podia mantenir un cert
grau ms de poder fora de la llar, per dintre d'aquesta, qui controlava i disposava de tot el

13

control, tant educatiu com econmic, era la dona.


En el referent a l's del hiyab, en tots els casos treballats, no sn imposats sin ms aviat
resultat d'una decisi prpia que, en alguns casos, pretn reivindicar la prpia cultura i, en
altres, el respecte oferit al propi Du i als seus costums tradicionals.
Per tant, veiem com aquesta imatge tan estesa i estereotipada sobre la figura de la dona
musulmana, aix com el seu estatus d'inferioritat i sotmetiment, concebut especialment als
pasos occidentals, no t cap ni peus.
Pel que fa a l'estatus de la religi, segons l'opini dels entrevistats, tot i que Islam noms n'hi
ha un, s possible que el context social on creix l'individu modifiqui l'estatus com concep i
manifesta la seva religiositat, incls, i en aquest sentit, el Cor ja contemplava com arribaria el
dia on els no creients arribarien a ser ms musulmans que els propis musulmans. Potser, el fet
que tots els entrevistats provinguessin de la mateixa regi del Marroc, els conferia aquella
visi, en tots els casos, molt similar.
Per tant, podem concloure, el problema de fons s que en el mn islmic, com a la majoria
de religions monoteistes, es tendeix a sacralitzar, a travs del Cor, actituds o accions que en
altres contextos serien considerats com a simples costums. Aix, no podem cometre l'error de
veure en l'islam, com a religi, el culpable d'algunes situacions socials referents a la dona,
doncs, no hem de confondre l'Islam amb certes caracterstiques costumbristes d'alguns pasos
rabs (Garca; Rigoni 2006a: 16).
En una petita reflexi final, tots tres pensem que aquest treball ha sigut positiu per a
nosaltres, doncs, no tan sols hem aprs ms sobre el mn islmic, sin que hem tingut la sort
d'haver conegut a persones extraordinriament hospitalries i servicials que ens han ajudat en
tot el que han pogut i tractant-nos amb una amabilitat extraordinria. Aix, independentment de
l'impacte o valoraci final que tingui el treball, nosaltres marxem amb una immensa sensaci
de satisfacci personal i amb les idees ms clares.

14

BIBLIOGRAFA
ABDEL-LATIF, Omayma (2007): Justicia, no igualdad: El refuerzo de la mujer a la manera
islmica dins Revista trimestral para el dilogo entre el Magreb, Espaa y Europa, n15,
2007, pp.28-29.
DELANEY, CAROL (1998): Sobre la naturalitzaci dun poder No Terrenal: La teoria de la
procreaci en termes de la llavor i el camp dins Roig, X. et al. (eds.) Antropologia del
parentiu. Barcelona: Icria.
El HADRI, Souad (2003): El estatuto inferior de la mujer musulmana en la jurisprudncia
islmica dins Cuadernos electrnicos de filosofa del derecho, n8.
GARCA, Muhammad Isa; RIGONI, Sabina (2006a): Conozca el Islam. Riyhad: International
Publishing House
GARCA, Muhammad Isa; RIGONI, Sabina (2006b): Conozca el Corn. Riyhad: International
Publishing House
MARTNEZ ALBARRACN, Carmen (2011): La mujer en el Islm dins III Congreso virtual sobre
historia de las mujeres. Jan: Comunicaciones
MENGUAL, Eva (2006): Diccionari d'Histria dins Collecci Minimanual, n23. Barcelona:
Castellnou
RUZ DE ALMODOVAR, Caridad (1985): El enclaustramiento de la mujer en la sociedad islmica
dins Estudios de historia y de Arqueologa medievales, n5-6, 1985, pp.65-68
TERRN, Teresa (2012): La mujer en el Islam. Anlisis desde una perspectiva socioeducativa dins El
Futurro del Pasado, n3, 2012, pp.237-254

15

ANNEXES

16

Entrevista n1 (13/06/14): Dona musulmana sunn de 29 anys. Originria de Tnger, va


vindre a viure al poble catal de La Garriga als sis anys. Actualment estudia a la Universitat
Autnoma de Barcelona. (L'entrevista fou enregistrada en castell i aix ho hem transcrit).
Por ejemplo conseguir hablar con diferentes mujeres era un poco difcil por lo que
queramos hacer era hablar en primer lugar contigo para mirar cual era el status de la
religin en madres e hijas por ejemplo, si miramos el contexto social, este puede llegar a
influir entonces queremos mirar que es lo que opina la madre y la hija, pero aun as
pensamos que puede ser un poco difcil , por eso queramos hablar primero contigo ya que
pensbamos que podra ser una entrevista un poco ms abierta, que con una mujer de 50
aos no me atrevera a expresrselo de esta manera porque la mujer podra sentirse
ofendida , al fin y al cabo somos gente que para ella somos desconocida y el problema es
que unos chicos te empiecen a preguntar a lo mejor se puede sentir mal.
Te digo, yo siempre he sido muy crtica con las sociedades que adoptan la religin musulmana,
sobre todo en el papel de la mujer. Entonces, yo dir lo que pienso y vosotros ya decidiris si os
vale o no. Os dir cosas que quizs otra persona os contesta de otra manera.
S s, eso es lo que nos interesa. Saber como lo ves t!
Yo te digo lo que hay, vale?, y luego lo que realmente... mira, yo he trabajado para los servicios
sociales de La Garriga y tena la asociacin de integridad musulmana y entonces era como
integrar a las mujeres musulmanas en esta sociedad ya que este es un colectivo muy difcil de
acceder, entonces al estar mucho con estas mujeres, quizs, he sido ms crtica en la opinin
que tengo.
Hemos ledo que depende del pas o regin la sociedad es muy diferente... por ejemplo, t
de que pas eres?
Yo pase mis primeros 6 aos en Tnger, yo nac all, mis padres son de Tnger y desde los 6, 7
aos estoy viviendo aqu, entonces. Lo que ms recuerdo es del pueblo en el que he vivido
claro... era un pueblo muy pequeo y las costumbres estaban ms arraigadas? - No, no! Al
contrario! Piensa que yo cuando empec a tener contacto con la gente ya estaba aqu, la poca
siempre con los padres (infancia) estaba en marruecos bajo la influencia directa de mi madre.
Bueno entonces eras pequea y a lo mejor no lo notaras, pero recuerdas cmo fue el
cambio de contexto cultural?
Yo no lo not, aunque siempre me lo preguntan, intento hacer memoria pero no lo recuerdo, por
lo tanto, s que no he tenido un trauma de pequea, ya que si fuera as, lo recordara.
Has ido all? Claro de vez en cuando voy. Mis padres y mi hermano estn aqu, por lo que no
tengo esa necesidad como mis padres de bajar cada ao, ellos le llaman la tierra, pero para m la
tierra es esta (Espaa), no me llama nada de all. Pero ahora que bajas all como mujer y no
como nia me imagino que esto es diferente. Como mujer encuentras que la sociedad es
diferente a cuando te viniste de nia?
Es verdad que toda sociedad evoluciona, con el tiempo se van cambiando cosas con el exterior,
con los medios de comunicacin, con internet, claro que cambia, lo que es ms difcil es que
cambie la mentalidad de la gente. Sigue habiendo mucha tradicin y mucha ignorancia, pero la
gente lucha contra esto, sobre todo las que estn ms afectadas, es decir, las mujeres, pero sigue
habiendo cosas. Pero es verdad que todos estos aspectos de la mujer estn relacionados con
la religin? O malas interpretaciones que se pueden hacer?
Haber no es que sea malas interpretaciones, contextualizamos, estamos hablando de pases de
frica, arabia que eran tribus, en sentido de que eran clanes familiares, pero en el momento que

17

llega el Islam, empiezan adoptar esta como religin, muchos de ellos conservaron cosas de sus
religiones antepasadas, es decir estos pases han adoptado el islam a su forma de vida y de
pensar. Yo soy creyente y soy musulmana, desde los 22 aos, a partir de aqu comenc a
practicar despus de una poca del rebelda, sobre todo en la adolescencia, buscando el porqu
de las cosas. Yo no aceptaba lo que mis padres me decan porque siempre buscaba un porque a
lo que me contaban. Muchas cosas mis padres no tenan una explicacin ya que ellos lo hacan
por tradicin. Yo era muy rebelde a diferencia de otras mujeres que lo aceptaban o no
afrontaban este problema por miedo. Puede ser que yo este influenciada por la situacin donde
me he criado, en una sociedad democrtica y quizs no hemos conocido ese miedo.
Tu como practicante de esta religin alguna vez te has visto condicionada al hacer algo,
como por ejemplo el de no usar faldas muy cortas, esto incluso puede llegar a estar mal
visto o ciertas acciones que no las haces no porque no creis que estn bien sino por lo que
la sociedad pueda juzgar estas acciones?
Por ejemplo yo visto con lo que es ms afina m, no visto cosas anchas porque no me veo
cmoda, cuando voy por la calle con la ropa que a m me gusta, las propias mujeres
musulmanas me miran y lo noto, y me miran mal.
Hay algn evento como por ejemplo salir de fiesta o algn evento deportivo?
Haber la sociedad musulmana es muy patriarcal y entonces el hombre impone su papel de
superioridad por la fuerza fsica y as ha sido, el hombre tiene unos privilegios marcados por la
historia y como cualquier privilegiado no quiere perderlos, por tanto usa la religin para
mantenerlo. Esto es una realidad en pases como marruecos donde el 70% de las mujeres son
analfabetas, ellas se creen lo que los maridos que estn en la mezquita les dicen, al no poder
coger el libro y comprobarlo de su propia mano se lo deben de creer, quizs estas imposiciones
se las ha dicho otro marido que hace lo mismo con su mujer. Las nuevas corrientes feministas
que son ms crticas ya que lo que dicen es que los hombres son los nicos que interpretan los
textos.
Esto influye en la en la educacin?
Si pero para saber esto no hace falta ir a Tnger, esto lo puedo observar aqu, he tenido contacto
con chicas que han nacido aqu, que cada uno se sienten la bandera de marruecos que no les
afecta a ellos porque no han vivido eso, pero esto es como algo hereditario que pasa de los
padres a los hijos. Sobre todo a las hijas, la educacin es dividida por gneros, al chicos se le
perdona cosa como el salir de fiesta, acto que va en contra de la religin musulmana, pero el
horror de la familia lo regenta la mujer, por eso se le tiene que ensear y educar de forma ms
rgida.
Nosotros queramos hablar contigo porque hay muchas cosas que se pueden considerar
tab?
El casarse es un objetivo social que tienen las mujeres pero no es tab. Un tema tab seria
hablar de sexualidad, hablar que te guste un chico en concreto, pero casarse no es un tab y
sabes que te vas a casar a partir de una cierta edad
Los matrimonios son concertados o puedes elegir?
No, por ejemplo, yo tengo pareja y es espaol y no rabe, entonces lo que dice la religin es
que no te puedes casar con una persona que no sea musulmana, pero no te dice de si una
persona es negra, china, no en nuestra religin no hace esta distincin.
Cmo te convencen a ti para que cojas o calmes tus deseos de justificar todo haciendo
referencia a lo que nos decas antes, relacionado con la religin?
Yo siempre lo he visto en casa, sobre todo con mi madre. En mi casa hemos sido ms de
tradicin que de religin. Mi madre siempre ha sido as, religiosa porque le paso lo mismo. Ella
ha tenido una vida de ciudad, vesta como una occidental ya que el Tnger haba sido un
protectorado Espaol, tena una hermana en Alemania que vesta como los occidentales. Mi
madre a partir de los aos, coincidi con la llegada del Islam a Tnger, entonces ella lo adopt
y les gust. Es como me pas a m. A m me gusta el islam porque es muy diferente en la
actualidad, pero si lo comparas con las otras religiones veras que son muy similares, pero lo

18

que diferencias es que las anteriores, es decir, los que practicaban el cristianismo se enajenaban
de su religin entonces con el tema de la iglesia ha hecho que la religin cristiana cosa que con
el islam no ha pasado. Ejemplos: Si antes no se coma cerdo, ahora tampoco.
Crees que la religin cristiana se ha ido alejando de los patrones o pilares iniciales?
S, claro
Igual que aqu estamos influenciados por las revoluciones liberales, t crees que si
hubiera habido una revolucin como las liberales en tu pas, las cosas hubieran sido
distintas?
No caigas en el error de hacer un paralelismo entre el cristianismo con los cristianos y los
musulmanes con el islam. La relacin de los cristianos y su religin no es la misma que la de
nosotros. Nosotros tenemos una figura de Mahoma pero est muerto, es decir no hay una
barrera entre dios y t. Hay una institucin. Ahora la dictadura que existe en los pases
musulmanes no son representantes del Islam, muchos de ellos no suelen practicar el islam.
Ellos son repudiados porque no son los musulmanes que deberan de ser ()
Es verdad que a veces hacemos un paralelismo entre la iglesia catlica y musulmana.
Vosotros tenis alguna especie de figura que represente al mal como el diablo en el
cristianismo o el infierno?
No, nosotros creemos en el infierno o en el paraso. Nosotros tenemos un destino, pero el ser
humano
El paraso es para todos o solo es para el hombre, que es el paraso realmente?
El paraso es para todos igual sin distinciones de sexo.
Qu les espera a la mujer musulmana despus de la muerte?
La mujer musulmana es igual que el hombre musulmn, ira al paraso segn las acciones que
hayan hecho en vida, entonces si tus obras mal, seas hombre o mujer y haces una maldad tienes
toda la vida para poder corregirlo, pero si por el contrario no lo haces iras al infierno
independientemente el gnero que seas hombre o mujer. Lo que se dice es que los hombres
vrgenes se libraran del pecado de tentar con mujeres.
Respecto a las vestimentas de las mujeres tienen que ir bien cubiertas y guardar pudor en la
vida.
A las mujeres no se esperan vrgenes masculinos?
Si ests bien con tu pareja y viceversa podrs ir con l. - La vida es un sufrimiento? - La
vida no es un sufrimiento, lo que hay que hacer sacrificios y gracias a estos se obtienen una
recompensa, siempre que creas que en esta vida estamos para algo, para hacer buenos actos,
puedes ser buena persona, frente a la adversidad mostrarte paciente, si se hacen estas cosas al
morir obtendrs toda clase de recompensa. Hay muchas clases de recompensas una de ella
puede ser que a tu familia no le pase ninguna desgracia.
Cmo ves el enclaustramiento de la mujer?
Esto va segn la interpretacin del Islam que hacen los hombres. Hay mujeres que van
acompaadas por sus maridos y otras que no, aqu volvemos a lo de las interpretaciones del
islam que en ningn momento dice que tenga que haber un enclaustramiento de la mujer. Lo
que hacen los musulmanes con sus propias mujeres, es la visin tan generalizada que se tiene
del islam y la mujer le cuesta mucho revelarse, ya que estos pases no tienen un estado de
derecho ni son una democrticos. Lo que prevalece es la tradicin. Por lo tanto aspectos como
el que la mujer abandone el hogar est mal visto. Aquello que vosotros decs sobre la
lapidacin o habis podido ver o escuchar, no se da en todo los pases islmicos, solo es real en
algunos pases como Afganistn, Kazajistn, para que os hagis una idea el cuerpo para el islam
es tan sagrado que no se permite hacer ni tatuajes, ya que esto significa un maltrato de la piel,
el cuerpo se ha de cuidar hasta la muerte, el cuerpo no es tuyo, tienes que comer bien, cuidarlo,
el maltrato no existe en el islam, puede ser que cualquier noticia sobre la lapidacin lo
generalizamos con todos los pases musulmanes, es igual con lo que se conoce como
mutilacin genital, muchas otras religiones como los judos tambin se mutilan el miembro
masculino nada ms nacer, pero esto no sale en los medios de comunicacin y por lo tanto lo

19

vemos normal, el judasmo con todo lo que ha pasado en la segunda guerra mundial cualquier
cosa que hables de ellos te pueden tachar de antisemita, ellos tratan de peor forma a sus mujeres
que no los musulmanes, un ejemplo podra ser cuando la mujer tiene la menstruacin, sus
maridos las repudian, pero esta informacin no se publica en los medios comunicativos ,
porque lo que he dicho antes, te pueden acusar de antisemita.
Cmo te sientes cuando generalizan a todos los musulmanes, ya que existen diversas
ramas del islam?
Para vivir tranquila, estos comentarios que pueden hacer no me afectan, debido a que muchas
veces me meto en el papel de la otra persona y muchas cosas las entiendo. En muchas
ocasiones todos estos comentarios estn influenciados por los medios comunicativos, hay
ocasiones que estos vienen dados porque el que los realiza nos tiene odio, injustificado. Cuando
me afecta a mi directamente, lo que intento hacer es explicarle las cosas del por qu hacemos
esto o porque hacemos lo otro. Pero en principio no me acepta ya que yo me siento de aqu. A
m me hablan de marruecos o de otro pueblo (musulmn) y a m esto me queda muy lejos. De
pequea viaja a Marruecos con la intencin de jugar con mis primas, pero al cabo del tiempo yo
segua jugando y estas primas pensaban ya en casarse. Al pasar un tiempo ya no sabes de lo que
hablar y me senta muy apartada. Cuando pudo les dije a mis padres que si queran ir que
fueran ellos pero que yo no tena la obligacin de bajar. Ahora bajo cada dos aos para ver a
mis tas, a mi familia pero no tengo la necesidad de volver a Marruecos.
Cundo se consideras que llega la mujer a esa madurez?
Las mujeres se consideran maduras para decidir cuando les viene por primera vez la
menstruacin, es aqu cuando comienzan a mirar a los chicos y viceversa, es aqu cuando se
comienzan a separarlos por sexo. Yo cambi mucho. En Espaa cuando te viene la regla sigues
siendo nias, all pasan a ser mujeres, se comportan como mujeres, se sientan en la mesa con
las mujeres ms grandes.
Relacionado con este tema, nos gustara hablar del pauelo, ya que todo el mundo habla
de l pero no sabemos que es realmente?
El pauelo se llama hiyab. Este es una proteccin, como que el cuerpo de la mujer es ms
atractivo, la mujer se tiene que proteger con la ropa y el pauelo para protegerse de la mirada
del hombre. El hiyab es cuando t crees en la religin es obligatorio como hacer el ayuno, es
otro elemento de la religin musulmana, si aceptas adoptar la religin lo debes hacer. En mi
caso cuando yo le dije a mi padre que me iba a poner el pauelo, el me dijo: Esto no es un
juego si lo haces, hazlo bien, esto es una cosa seria y que considerar si estoy preparada porque
no es un juego y esto es para toda la vida. Una cosa que se debe de aclarar no eres ms o mejor
musulmn si te pones el pauelo o practicas el ayuno. Para explicaros esto me gustara contaros
una historia del profeta Mahoma que un da en la mezquita le dijo un hombre que estaba todo el
da rezando que le ayudara con su hermano porque no rezaba mucho. La contestacin del
profeta dejo atnito al hombre que fue en su ayuda. Le dijo tu hermano hace ms cosas buenas
que tu, ayuda a su familia, va a comprar, trabaja, suda, trae dinero a casa, en cambio tu pierdes
el tiempo rezando a todas horas, tu hermano rezar los 10 minutos que pueda, pero al menos no
estar perdiendo el tiempo como t .
La mujer musulmana porque no se puede maquillar?
Eso no es cierto, la mujer musulmana si se puede maquillar solo para tapar cualquier
imperfeccin en la cara, lo que no puede hacer es maquillarse para ponerse guapa, ya que esto
es un cdigo que puede ser mal interpretado por los hombres y se confundan pensando que la
mujer quiere ligar.
Yo me tapo la cabeza pero no la mente!

Entrevista n2 (15/06/14): Dona musulmana sunn, 47 anys. Original de Tnger, porta 21


anys residint a la petita vila de Castellbisbal. Actualment compagina el treball amb el cuidat
dels seus 4 fills.
20

La dificultat de l'entrevistada a l'hora d'expressar-se, incloia paraules en rab, ens dificult molt
la trancripci de l'entrevista, que quedava molt entretallada i amb punts inconcluents. Per tant,
hem considerat oport no colocarla.

...
Entrevista n3 (15/06/14): Dues noies musulmanes sunns, 17 anys. Una de Tnger i
l'altre de Nador, tot i aix, porten tota la vida a la Vila de Castellbisbal. Una d'elles (mujer
1) porta vel, l'altres, (mujer 2), no.

Entrevistador: Que implica para vosotras por ejemplo?


Mujer 1: Yo sinceramente he nacido aqu y no se mucho y encima que yo soy ms (Risas).
Que tampoco me implico tanto a leer el Corn y tal! No s, ni a leer ni a escribir
Entrevistador: t con el tiempo crees que sers como tu hermano que s que lo lee y practica
ms profundamente
Mujer 1: a mi, mis amigos me dicen que mi mente es mas espaolizada porque soy muy de
esto soy musulmana, s, pero solo llevo el velo y eso no dice nada. Pero no s, con el tiempo
yo creo que si llegar...
Mujer 2: es que a veces se confunde el ser rabe con el ser musulmn y no es as. Una persona
musulmana es la que cumple todas las reglas del islam (intervencin de una tercera mujer). Es
eso, ser musulmana es hacer todas las reglas que dice el Corn. Si t solo haces la mitad que tu
quieres, en verdad no eres una musulmana. Estas personas no son musulmanas al 100%
Mujer 1: nosotras somos de origen rabe y ya est!
Entrevistador: Y.. sois de Tnger las dos?
Mujer 1: No, ella de Nador
Entrevistador: Y cuando viajis all a Marruecos?
Mujer 2: no nos enteramos de lo que quieren decir los carteles, ni cuando nos hablan (risas)
es un lo
Entrevistador: pero, por ejemplo, a ti que no llevas el velo? O all si lo llevas?
Mujer 2: no, ah tampoco
Entrevistador: y crees que te miran raro? Sobre todo las personas mayores porque claro,
supongo que ahora se ha modernizado mucho, pero las personas ms mayores? Alomejor os
miran raro
Mujer 2: buenos, mi abuelo s. Me lo dice mucho pero
Entrevistador: porque all hay chicas tambin que no llevan pauelo supongo que ahora
estarn un poco mas acostumbrados no?
Mujer 1: bueno es que ahora tambin Marruecos... Hay muchas como aqu. Se han ido
modernizando del islam i van como aqu. Y eso lo ve mal parte de la sociedad. Pero lo hacen a
escondidas
Entrevistador: vosotras creis que el islam cambiara con la modernidad? Es decir, vosotras no
lo habis vivido de la misma forma que vuestras madres. No es que lo vivis ni mejor ni peor,
simplemente que es de manera diferente. Vosotras pensis que vuestros nietos o bisnietos
vivirn igual que vosotros el islam?
Mujer 1: yo creo que la cosa va en peor eh Donde vivo yo (interrupcin de un hombre y
conversacin no necesaria para la entrevista).
Mujer 2: yo creo que hoy en da las cosas van peor
Entrevistador: pero bueno alomejor es al revs, con el paso del tiempo la gente vuelve a ser
igual que antes eso no se sabe
Hombre 1: Es que eso va a pasar.
Entrevistador: Y en vuestro caso, ha influido mucho vuestras madres o vuestras familias? Por
ejemplo, a ti si no quieres llevar velo ?

21

Mujer 2: les parece mal y aun me siguen diciendo que me lo ponga, porque es parte de su
obligacin, de la educacin el hecho de que me lo ponga.
Entrevistador: y ante tu negativa se enfadan? Me imagino
Mujer 2: s, claro
Entrevistador: y tu... (mujer 1) has decidido ponrtelo tu por tu cuenta..?!
Mujer 1: s, porque si no me hubiera pasado como ella
Entrevistador: Entonces vosotras por ejemplo, cuando escuchis a toda esta gente hablar del
islam porque sobre todo en el caso de las mujeres tienen como una imagen muy
estereotipada, muy idealizada. Parece que la mujer en el islam es sumisa vosotras cuando
escuchis estosabis que no es verdad, bueno por vuestro caso me imagino. Como sienta
esto?
Mujer 2: a ver por una parte nosotras ya sabemos lo que hay y lo que no hay y sabemos que no
es verdad. Pero por otra parte que piensen as dando una imagen que no es pues te indigna.
Nosotras sabemos lo que somos y pasamos.
Entrevistador: en vuestras casas quien manda? Porque siempre se piensa que es el padre quien
manda y que es el cabeza de familia pero supongo que no siempre tiene que ser as.
Mujeres 1 y 2: no, no mi padre en pocos casos manda en nosotras y nuestras hermanas
Entrevistador: y a vuestras hijas como las educareis?
Mujer 2: yo igual, les dar la misma educacin. Les dir que se lo pongan.
Entrevistador: pero... claro si t no te lo has puesto...?
Mujer 2: por eso, no quiero que cometan el mismo error, porque de grande les costar ms, que
se lo pongan de pequea
Entrevistador: y si no quieren ponrselo?
Mujer 2: pues les dar tiempo
Entrevistador: pero hay algunas que no se lo ponen nunca o acaban ponindoselo?
Hombre 1: T de grande eres libre to, si de grande sabes lo que te dicen y no lo respetas
all t!
Entrevistador: Por ejemplo, mucha gente dice que el islam le aporta paz, un camino para la
vida, una va directa
Mujer 2: si, porque el islam es una paz, es ser t mismo y te gua el camino correcto.
Entrevistador: pero algn pecadillo si habris hecho? (risas)
Mujeres: ya hacemos un pecado sin rezar!! (risas)
Entrevistador: pero no rezis ni una vez al da?
Mujer 1: yo si! estoy empezando a rezar
Mujer 2: a m me cuesta mucho
Entrevistador: pero tenis unas horas concretas?
Mujer 2: s s! hay unas horas definidas!
Entrevistador: porque la ultima hora del ltimo rezo a qu hora es?
Mujer 1: en verano es ms tarde. A las 22:30h!
Entrevistador: y si estas en clase y te toca la hora de rezar?
Mujer 2: lo acumulas. Cuando llegues a casa haces las que te toca ms las que no has hecho
porque estabas en el cole
Hombre 1: es acumulable. No te salvas, pero tienes que intentar que no llegue la hora siguiente
del otro rezo. El ltimo s lo puedes alargar hasta el alba, pero el primero tiene que ser a la
hora. Si tu tienes escusas para no rezar porque no te puedes lavar o eso es entendible, pero si
estoy en casa todo el da y no rezo es problema mo. Sern aceptados pero
Entrevistador: y un tema que hable con una chica el otro da. Supongo que varia depende las
familias, pero el tema de las bodas? Conoceris a chicas que a lo mejor se casan con 17 aos.
Para vosotras es igual o os vais a casar cuando queris?
Mujer 2: cada uno que haga lo que quiera. Nosotras estamos modernizadas.
Entrevistador: pero esto solo aqu o en Marruecos tambin?
Mujer 1: en Marruecos tambin, se han modernizado mucho

22

Hombre: a veces se hace por su propio bien, para que no peque.


(Interrupcin y conversacin ajena)
Entrevistador: y cuando veis estos casos porque vosotras sois suniis verdad?
Hombre 1: s
Entrevistador: pues cuando veis estos casos de que apedrean por que lo hacen? Por
adulterio?
Hombre 1: hay un caso que si es permisible, pero solo si la mujer quiere! Prefiere que le
peguen antes, en la vida antes de que pero eso solo se ve en pocos casos.
Entrevistador: pero vosotras esto como lo veis? Porque hace que se generalice todo. Estas
cosas lo que hacen
Hombre 1: pero esto es igual que en el cristianismo. Cuando hacen las procesiones y se cortan
por el sufrimiento. Porque nadie dice que - tonta aquel o no s qu y no se generaliza?
Entrevistador: s, pero vosotras como veis que se generalice algo as?
Mujer 1: la gente es muy inculta. Ven una cosa y se creen que todo es as.
Mujer 2: se creen que la religin musulmana es machista, y es todo lo contrario.
Entrevistador: y vuestras amigas os preguntan?
Mujer 2: s
Hombre 1: es lo que te deca to. Que la gente pregunta y piensa vaya tontas estas pero a
lo mejor esa persona no tiene ni estudios ni nada. Incluso ves y su vida y su vida es un desastre.
Si yo te cuento esto y tu se lo cuentas a fulano nosotros hablamos conscientemente y con una
base solida.
Entrevistador: bueno muchas gracias, esto me sirve de mucho porque queramos comparar el
estatus de la religin dependiendo de la edad y me habis ayudado mucho. Gracias.

...
Entrevista 4: Dona d'uns 46 anys i la seva filla de 16. Ambdues musulmanes sunns. Tot i
ser originalment de Tnger, la dona porta 21 anys a Castellbisbal i tant la seva filla com
els seus germans han crescut aqui.
Mujer 1 (madre): La mujer es ms importante en el islam incluso que algunas occidentales. La
mujer es el pilar de la casa, aunque quizs el hombre tiene ms privilegios fuera de ella.
Entrevistador: entonces, por qu se tiene esta mala imagen?
Mujer1: sobre todo por la forma de vestir.
Entrevistador: De la forma de vestir, que crees que puede ser mal visto?
Mujer1: El Islam dice que la mujer tiene que estar ms tapada para no provocar, es una forma
de protegernos, tenemos que estar bien vestidas para que no puedan mirarte con deseo, el islam
prohbe hacer dao a nadie. Los terroristas islmicos no existen, esto no es el islam.
Entrevistador: Hablando con otras mujeres, casi todas me han dicho que lo que suele pasar es
que se hagan malas interpretaciones del islam que hacen los hombres.
Mujer 1: Yo pienso que lo hacen bien, pero el islam no se permite todo esto.
Entrevistador: Tu por ejemplo cuantos aos hace que estas en Espaa?
Mujer1: Yo llevo en Espaa desde 1993 y desde entonces vivo en el mismo sitio y en el mismo
pueblo. Yo soy de Tnger y cuando llegue not mucho el cambio que haba, sobre todo en el
contexto social. Yo cuando llegue haba pocos como yo ( refirindose a mujeres musulmanas)
por lo que no poda salir a la calle debido al miedo que tenia porque me miraran mal o me
rechazaran.
Entrevistador: T en Tnger trabajabas?
Mujer1: No, yo nunca he trabajado all pero aqu si. He sido madre en diversas ocasiones y eso
es lo que me ha impedido trabajar por eso cuando los nios fueron un poco ms grandes
comenc a trabajar en un colegio.
Entrevistador: Como fue el inicio en el mundo laboral?
Mujer1: Como ya he dicho antes la gente al principio te mira mal y te trata con desprecio, pero

23

cuando la gente me fue conociendo todo esto desapareci y comenz a mejorar esta situacin.
Antes me importaba sobre todo cuando vine ya que el idioma aun no lo dominaba mucho, pero
ahora no tengo ningn tipo de problema. El primer ao me lo pase encerrada en mi casa, no
poda ir a buscar a mis hijos al colegio ya que solo por las miradas de la gente me senta
intimidada. No entenda nada el castellano pero como dicen, las miradas valen ms que mil
palabras.
Entrevistador: Al ser de las primeras, crees que tu forma vestir les chocara al no haber visto
ninguna otra persona que vistiera as?
Mujer 1: Si, seguramente sea como tu lo dices, pero es cierto que quiz al principio me
miraran mal pero por otro lado nadie se ha metido conmigo en este pueblo
Entrevistador: El tema de la vestimenta, sobre todo el velo es una de las cosas que peor se
entiende?
Hombre: Antes las mujeres en Espaa tambin llevaban velo!
Entrevistador: Qu significado tiene?
Mujer 1: Protege a la mujer, tapada es mucho mejor, sobre todo en la calle.
Entrevistador: T crees que la forma de vivir la religin cambia con el paso de los aos y de
las generaciones?
Mujer 1: Puede ser, yo esto no lo s a ciencia cierta. A corto plazo al menos bajo mi punto de
vista creo que si. Las cosas han cambiado desde que llegamos a Espaa. La gente no saba que
era el Ramadn. En la actualidad la gente ya no te pregunta que es esto o lo otro sino que
parece ser que han cogido conciencia de estos aspectos, sobre todos aquellos que estn
marcados por la religin. A mi hija nadie le ha impuesto que vista como yo, ella es catalana
pero le gusta y ha sido ella la que ha optado por vestir de la misma forma que lo hago yo. Mi
hija lleva el hiyab por ella misma.
Mujer 2 (hija): A m nadie me ha obligado a llevarlo.
Entrevistador: Para ti que representa llevarlo?
Mujer 2: Para que te hagas una idea. Para m ha sido ms duro que ha mi madre ya que yo me
he criado aqu y mis amigos me han visto sin hiyab y que de la noche a la maana aparezca con
el pauelo. Ese paso, para m, ha sido muy complicado.
Mujer1: En el caso de mi otra hija fue aun ms difcil, ya que mi hija mayor se puso el pauelo
en verano pero mi otra hija se lo puso a mediados de curso por lo que el instituto me llamo
porque pensaban que le obligbamos a ponrselo.
Hombre: Aun que les digas que no es as y que es por voluntad propia, ellos siguen sin
crerselo.
Entrevistador: Para ti, el pauelo te supuso algn tipo de impedimento en el colegio?
Mujer 2: El punto a mi favor es que al conocer a la gente de antes mucha de ella me
entendieron y lo asimilaron, pero esto pasaba en el instituto. En mi nuevo cole, sobre todo el
primer da, mis compaeros me miraban rara y los profesores se dirigan a m hablndome poco
a poco y gesticulando, como si fuera tonta! (risas) El hecho de llevar el pauelo no significa
que sea extranjera ya que no lo soy. Yo soy catalana.
Entrevistador: Muchas personas os consideran muy cerrados, es eso cierto?
Mujer1: Esto no es as, nosotros nos queremos integrar en esta sociedad, pero son ellos quien
no nos acepta y se cierran en banda
Entrevistador: Y el tema de la educacin? Aos atrs haba la costumbre de llevar a las nias
al cole? O a los nios? O a ninguno de los dos?
Hombre: en Marruecos no se llevaba ni a los nios ni a las nias (risas). Solo la gente que
tenia dinero
Mujer 1 (madre): la gente pobre no poda. Nosotros vivamos en un campo y no bamos. Yo
fui la nica nia de la familia y ni me dejaban ni quera. Me daba miedo. Mis hermanos si
fueron a estudiar y yo me qued
Entrevistador: y actualmente tambin es as?
Hombre y Mujer 1: no no! ahora es diferente

24

Entrevistador: quiero referirme a si los nios y las nias reciben la misma educacin.
Mujer 1: si,si
Hombre: reciben la misma educacin. Las escuelas son mixtas.
Entrevistador: y notis mucho al diferencia cuando bajis all de vacaciones?
Mujer 1: si,si, mucho. Yo no se tratar con mi propia gente. Yo no se como voy con ellos, yo me
encuentro diferente. No tengo sitio ni aqu ni all. Yo me encuentro que no tengo sitio
Mujer 2 (hija): aqu eres extranjera, all eres extranjera
Entrevistador: y vosotros chicos tambin notais la diferencia? Es decir, tu que eres chica notas
mas diferencia? Porque all se les permite mas a los chicos que a las chicas bueno como aqu.
Ya no solo porque sean musulmanas, sino a las nias se les tiene mas protegidas. All tenis
familia? Los abuelos como os ven? Las costumbres de aqu
Mujer 2: ellos no saben las normas que hay aqu. No saben cmo se vive aqu. Llegan a venir
y fliparan.
Hombre: no aceptaran para nada.
Entrevistador: Tnger es ms moderno. Pero, y en los pueblos de alrededor?
Mujer 1: no es tanto por la regin sino por lo que seas en la comunidad. Mi padre es Imam
venimos de una familia ms determinada y nos dicen donde podemos estar. Si vas a Tnger, es
como aqu. Hay gente que va sin pauelos. Muchos.
Entrevistador: con el tema del pauelo hay muchas musulmanas que no lo llevan.
Mujer 2: entonces no son musulmanas
Hombre: no respetan su religin
Mujer 1: no estn tranquilas porque no son del islam. A lo mejor estn esperando el momento
para ponrselos cuando sean ms mayores.
Entrevistador: y hay una edad para ponrselo? O se lo pone una cuando esta preparada y
quiere?
Mujer 2: si cuando ests preparada, en la juventud o en la pubertad
Mujer 1: mejor en la pubertad
Hombre: cuando haces el cambio, a los 11,12, 13. Aunque sea preferiblemente a los 8
Mujer 1: hay gente que tiene 50 y no se lo ha puesto.
Mujer 2: una cosa es lo que se tendra que hacer y otra lo que hace la gente
Entrevistador: Creis que depende del pas la cosa va diferente? Por ejemplo, es igual en
Argelia o en Siria?
Hombre: el musulmn es una religin. Lo que pasa que a partir de ah tu puedes entender y
sacar muchos comprendimientos y interpretaciones, igual que en el Corn.
Mujer 2: la religin en general es el islam pero hay varias versiones. Esta el grupo sunn y
nosotros somos de ese grupo, pero hay chiitas,
Entrevistador: y como llevis el hecho de que lo que haga un pueblo de ancianos de las
montaas se generalice? Es decir, con lo del tema de lapidaciones y eso... eso idealiza
enormemente la figura de la mujer, la gente se piensa que es sumisa, que tiene que estar al
cargo del marido
Hombre: yo todas las mujeres musulmanas que conozco mandan!! (risas)
Mujer 2: mi madre es la que manda, sin el permiso de mi madre no se hace nada.
Mujer 1: desde fuera parece que mande el hombre pero en casa manda la madre
Hombre: la mujer es la que lleva los pantalones (risas)
Entrevistador: y las interpretaciones del Corn y esto si que las suele hacer el hombre
Hombre: porque el hombre es el que ha estudiado. El que sabe ms de ese tema
Entrevistador: las normas las hace como si fuera a su favor?
Todos: las normas son unas! l no las puede cambiar a su antojo.
Entrevistador: y los puntos de vista? Vosotros que sois ms jvenes, y os habis criado aqu,
hay cosas que os cueste entender?
Hombre: con la edad vas entendiendo que la religin es buena porque te pone en tu sitio y te
lleva por un camino que es el bueno. Si no te agarras a una cosa que no te lleve a un buen

25

camino, la acabas cagando


Entrevistador: s, pero no os habis preguntado el por que de muchas cosas?
Hombre: cuando eres mas pequeo si te preguntas el por que, pero a medida que te haces
grande ese por que sobra y no necesitas preguntrtelo.
Mujer 1: a mi mis hijos no me gustan porque no practican, no rezan pero ya llegara ese
punto (ren los hijos)
Entrevistador: en Tnger me han dicho que la cosa es peor que aqu. Que hay mucha
fiesta...
Mujer 1: s s! muchas mujeres, muchas bailadoras, mucha fiesta. En la playa hay mucho.
Los negocios en pecado no son vlidos.
Entrevistador: tu que has nacido en otro contexto social, crees que el contexto social influye y
que el tiempo hace que se viva de diferente manera el ser musulmn?
Mujer 2: hay muchos no musulmanes que son mejores musulmanes, porque lo estudian y lo
miran
Entrevistador: y crees que eso llegara a cambiar la forma como se vive la religin? Hace 50
aos se viva de diferente manera, pero todas las religiones con el paso del tiempo se viven
diferente, no?
Hombre: yo creo que las tecnologas nos han cambiado. La gente que no lo tiene cambia de
pas, religin solo para conseguirlo. Los musulmanes no han cambiado mucho, solo las
personas que cambian de pas. Los del propio pas viven la misma cultura y de la misma
manera que siempre.
Mujer 2: es que una cosa es la religin y otra la cultura. Depende del pas la gente hace una
cosa o la otra y la religin es una que se tiene que seguir y no la puedes cambiar t.
Entrevistador: entonces tu crees que es verdad la idea de que el islam entorno a la mujer es un
poco mas restrictivo?
Mujer 2: yo creo que es al revs, es ms la religin la protege
Hombre: es que confundimos la proteccin con la restriccin
Entrevistador: el tema de la vestimenta es importante, lo que el islam ve como proteccin,
otros pueden ver como restriccin.
Mujer 2: a ver, una cosa es que el clan diga que la mujer tiene que ir tapada y otra cosa es que
machaque ms a la mujer al hombre. A nosotras nos piden que vayamos tapadas pero al hombre
se le pide que trabaje para llevar dinero a su casa, cosa que a la mujer no. Yo creo que es mucha
mas obligacin para el hombre que para la mujer.
Entrevistador: tu crees que es buena la religin para ti? Es decir, tu valoracin es positiva para
tu religin?
Mujer 2: s s! es ms, creo que si mucha gente lo entendiera ms, se convertira!!
Hombre: si todos siguisemos al islam no habra ni corrupcin ni nada, ni gente malvada
esto sera una utopa!
Mujer 1: te voy a explicar una cosa. Yo cuando vine en el 93, mi marido me dijo t si quieres
ponte ms moderna, qutate el pauelo... pero yo no quise. El hombre no nos obliga a nada,
eso sale de dentro, sale de una. (la madre se va a trabajar)
Entrevistador: para acabar, porque pensis que la mayora de la gente opina eso de vuestra
religin y de vosotros?
Hombre y Mujer 2: por lo que dice la mayora y por ignoracin. Porque no saben que pasa ni
lo que dicen. Solo ven lo que dicen las noticias y ya est. Hay gente que sabe mas o que sabe
menos. El que se informa sabe lo que el otro piensa pero hay gente que se queda en su
ignorancia.
Entrevistador: es que vuestra religin es particular porque mezcla religin y ciencia!
Hombre: s! nuestra religin es la ms moderna! (risas) Los cientficos estn investigando y
descubriendo cosas que ya estaban escritas en el Corn.

26

You might also like