Dels 70 fins a lactualitat:

Trets comuns:
- Marcats pels canvis sociopoltics dels anys 50-60
- Consequncies del Maig francs del 1968
- Agonia i el desenlla final de la dictadura franquista (1975)
Pel que fa a la narrativa, compartien la conciencia general de la crisi dels models
novellstics. En els temes apareix el qestionament, el rebuig de la societat.
Dos tendncies:
Narrativa de transgressi:
a) Transgressi del codi lingstic. Assaig daproximaci a Falles Folles Fetes
Foc (1974) dAmadeu Fabregat y Self Service (1977) de Biel Mesquida i Quim
Monz.
b) Nova temtica: reivindicaci de la dissidncia, de la diferncia. El dia q va
morir Marylin de Terenci Moix; Ramona, adu (1972) i El temps de les cireres
(1976) de Montserrat Roig; Ramona Rosbif (1976), dIsa Trlec; Rondalla del
retorn (1978), de Josep Piera.
Narrativa de tendncia realista:
a) Mitificaci del passat, infantesa, record. Els cucs de Seda y El Bou de foc de
Joan F. Mira; Matria de Bretanya de Carmelina Snchez-Cutillas.
A partir dels 80:
Dos factors han marcat la literatura catalana:
- Levoluci general de la societat envers uns determinats models de producci i consum
cultural propis de les societats postindustrials
- El suport institucional: lobligatorietat en lensenyament ha produt una gran demanda.
Es va produir una renovaci dautors. Els autors de la postguerra van deixar pas a les
noves generacions. Amb la publicaci de Uf, va dir ell, de Quim Monz, es va encetar
una nova literatura imaginativa i directa que mostrava, amb tocs dhumor, la
desorientaci ideolgica de la nova societat postfranquista. Ben aviat, van apareixer
narradors joves, com Sergi Pmies, que van seguir els seus passos.
El gran protagonista de la literatura catalana va ser la narrativa, en concret la novella.
Es poden diferenciar diferents linies en la narrativa catalana actual:
- Caracteritzada per la disgregaci de la identitat dels protagonistes. Quim monz
mxim representant
- Novella histrica. La Teranyina i Les veus del Pamano, de Jaume Cabr; Crim
de Germania, de Josep Lozano.
- Novella de gnere (policaca, ertica o cincia-ficci). Ferran Torrent, recull de
novelles policaques com: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants,
Butxana (1985), Un negre amb un saxo (1987) i Cavall i rei (1989).