EL MISTERIS RAIG DEL PARC

Esta histria va comenar quan va acabar el cole este mateix any. No s un any
qualsevol era l'any que acabaven el cole i passvem a l'insti...Uyy quin esglai!
Uns amics, Marc, Julio i Pere (o Sr. Pere com a ell li agradava que li cridaren)
van decidir celebrar el fi del cole fent una viatge a un parc d'atraccions, a Portaventura. Al final es
van convertir en unes vacaces que no oblidarien mai.
Els dies abans d'anar estaven molt nerviosos perqu mai havien anat a un parc d'atraccions i encara
que eren atrevits i aventurers els donava un poc de por, sobretot per les atraccions ms grans,
sobretot...El Dragn Khan. Segons els havien dit era una de les muntanyes russes ms grans del
mn i tenia molts bucles. Per el pitjor s que hi havia llegendes que contaven que havia gent que
desprs de muntar-se en ella ja no era la mateixa...o aix s el que li va contar la germana major a
Marc. I ell estava convenut de aix i no volia muntar-se.
Van eixir molt prompte al mat per a estar all a primera hora per a no trobar cua en l'entrada, perqu
volien aprofitar ben tot el dia en el parc. Van comenar a tirar-se per l'atraccions ms senzilles per a
anar calfant, no volien marejar-se a la primera...
Poc a poc anaven avanant en dificultat per les atraccions del parc fins que van estar davant de la
ms impressionant de totes i que a tots espantava: el fams Dragn Khan. No tots estaven
convenuts de pujar-se per al final van decidir que o tots o ning...Y va ser tots.
Van tindre la sort que els va tocar en la primera fila del primer vag, la que ms impressiona. Fins
a ese moment, feia un dia radiant, un sol brillant i cap nvol, per just en el moment que el vag
va comenar a mover-se va comenar a ennuvolar-se i van comenar a sentir-se trons...
Els tres xics es van mirar i els tres van pensar el mateix: tot a no ser bo...
Tot pareixia que anava amb normalitat, primer bucle, segon, per just en l'entrada del tercer i ltim,
un raig va impactar en la atracci i va produir una forta sacsada.
Encara tremolant van baixar de l'atracci. Estaven blancs i amb els pls de punta, per molt de
punta, ms del que s normal. Per al mateix temps estan contents perqu a pesar del por estaven
vius...o aix s el que pensaven ells, encara que prompte es donarien compte que alguna cosa havia
canviat.
Desprs de tanta emoci van decidir anar a un lloc de menjar per a reposar forces, Pere era el que
ms marejat estava i a punt va estar de caure al sl quan misteriosament la m de Julio ho va agafar
abans que la seua cara tocara el sl. Era impossible estava a dos metres d'ell!!!!, per aix i tot va
aconseguir parar-ho. Tots li van mirar sorpresos:
-Com has pogut fer aix? Li va preguntar Marc. Ha sigut increble.
- No ho s, noms he vist que es caia i lo he subjectat.
-Pots repetir-ho?
-Nooo, em dna por, no vull que em passe ms.
Van seguir fins al lloc de pizzes i van agafar una que es van menjar en un plis plas.
Desprs de la pizza van pensar que seria bona idea menjar-se un gelat, per tamb volien muntar-se
en una atracci d'aigua, per a refrescar-se un poc. Aleshores van decidir que dos anirien a pels gelats
mentre un altre es quedava fent cua, perqu hi havia molta gent, quasi una hora hauria d'estar

esperant. Aix que van deixar a Pere en la cua mentres Julio i Marc anaven a per els gelats.
Van comprar els gelats i els portava Marc en la m quan de sobte...les seues mans es van posar a
tirar fum i van eixir flames. Els gelat es van convertir en lquid en un instant.
-Que et passa Marc? Va preguntar espantat Julio.
-No s que em passa, per note les mans cremant. A s molt estrany. Tot el que ens est passant s
desde que ens van muntar al Dragn Khan. Ja em va advertir la meua germana que succeen coses
estranyes... Tendria que haver-la fet cas i no muntar-me.
-No home, no t'espantes. Ser tot una casualitat. Adems Pere no ha notat res estrany.
Van anar correns fins on estava Pere fent cua i...sorpresa!! Pere estava quasi en el principi de la cua
havia avanat en 5 minuts la cua d'una hora.
-Pere, com has aconseguit avanar tan rpid, noms hem tardat 10 minuts.
-Shhh Shhh, mireu com ho he fet! I de sobte van veure com Pere anava desapareixent a poc a poc
fins a convertir-se en invisible.
-Mare meua!!! Per que ens est passant! Tenim superpoders!!! Hem de comptar-li a alg el que ens
est passant. Estic molt espantat!!!
Desprs d'a van decidir amagar-se i pensar que havien de fer.
-El que hem de fer s dir-ho als cuidadors del parc.
-Nooo, perqu segur no ens creuran i ens tiraren fora.
-Crec que el millor seria tornar a muntar-se en el Dragn khan, a vore si es desfan els nostres
poders.
-Crec que el millor seria fer-ho just a la mitja nit. En molts contes funciona. -Va dir Pere.
Van esperar fins que es van fer les dotze de la nit per a tornar a muntar-se. Estaven sols en la cua,
molt espantats, no sabien si funcionaria o seria pitjor. Van creuar els dits, van tancar els ulls i va
comenar a moure's l'atracci.
Tot era normal, noms quedava l'ltim bucle, quan de sobte, incls tenint els ulls tancats van poder
notar una gran llampada de llum i un fort colp. Va parar l'atracci i van anar de seguida als aseos per
a comprovar si s'havien eliminat els seus superpoders.
Van intentar fer cada un el seu superpoder i ja no hi havia ni rastre. Tornaven a ser els mateixos
xics de sempre, o quasi, perqu es van donar compte que a cada un li havia eixit una marca en el
bra dret que els recordaria per sempre que per unes hores havien sigut uns sperherois.

FIN

Alejandro Domnguez vila