You are on page 1of 25

LOrigen de la vida sobre la Terra

Aleksander Ivanovich Oparin (1894-1980)

La qesti de lorigen de la vida es un dels problemes fonamentals de les ciencies


naturals i, mentre no sigui resolt l'intellecte hum no ser capa de comprendre la
natura de la vida mateixa.
La teoria de Oparin intentava respondre a la pregunta: Si un sser s generat per
un altre sser precedent, com va sorgir el primer sser?. Desprs d'haver estat
rebutjada la teoria de la generaci espontnia per Louis Pasteur el 1864.

BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introduccin a las Ciencias Naturales. Biologia

Seguint els coneixements actuals, acceptem:


que lUnivers comen amb una gran explosi Big Bang, ara fa uns
13700.106 anys.
que les estrelles i planetes, incls els sistema Solar es formaren per
condensaci en matria fa uns 5000.106 anys.

que a la atmosfera primitiva hi havia poc a gens doxigen, per tant era
reductora i els elements hidrogen, oxigen, carboni i nitrogen, que
constitueixen el 95% dels teixits vius, estaven presents de forma allada o
formant composts a la atmosfera i la hidrosfera. A mes abundava lenergia
en forma de calor, descarregues elctriques, vulcanisme, radioactivitat i
diferents tipus de radiacions dona curta provinent del Sol.
que en el seu origen la Terra estava molt calenta, va rebre impactes de
meteorits i tenia explosions volcniques. Amb aquesta situaci hi havia
abundant vapor daigua retingut per la gravetat del planeta. En la mesura
que el planeta es refred laigua es condens i es formaren els oceans, ara
fa uns 4500.106 anys.
BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introduccin a las Ciencias Naturales. Biologia

460, 510 i 145.106 km2 respectivament

Colonizacin de la
superficie
emergida

PANESPERMIA.
Svante Arrhenius postula la
possibilitat que la vida hagi
vingut dun altre planeta

Aminocids a un meteorit no
contaminat que caigu a
Austrlia el 1969.
1996, un meteorit de Mart
trobat a l'Antrtida sembla
tenir senyals dorganismes.

El 1976 les sondes Viking mostraren deserts a Mart on sembla que podria haver existit vida.

La panespermia se basa en pruebas certificables. Cuando el Sistema Solar era joven,


Marte y la Tierra se parecan mucho, quiz ambos tenan condiciones para la vida. Por
otra parte, llegaron desde Marte cerca de mil millones de toneladas de roca. Segn se
sabe, algunos microorganismos pueden sobrevivir a estos impactos y podran haber
sido los portadores de vida.
La forma mineral y altamente oxidada del molibdeno, un elemento esencial para la
creacin de vida que, sin embargo, hace 3.000 millones de aos slo poda encontrarse
en Marte. Solo cuando el molibdeno sufre una alta oxidacin es capaz de influir en la
formacin de la vida temprana y esta forma oxidada de molibdeno no podra haber
estado disponible en la Tierra en el momento en que la vida comenz, porque hace
tres mil millones de aos la superficie de la Tierra tena muy poco oxgeno.
La teora de la panespermia tiene pruebas a su favor pero ninguna de ellas definitiva
Font. Instituto Westheiner de Ciencia y Tecnologa .Steven Benner, Congreso Goldmisth. Florencia 2013.

Sonda Mars Express.


Un riu sec a Mart.
Petjades del vehicle
espacial Curiosity sobre
Mart

Pasteur 1862, demostr que fent passar aire a traves dun tub amb un coto al seu
interior, aquest cot retenia organismes, els quals posats dins soluci nutritiva la
descomposaven. Desprs allarg un coll de matrau on hi feia bullir una soluci nutritiva.

Experiment de Sydney
W. Fox. (1912-98).
Microesferes protenoids
a partir de mescles
seques de aminocids
escalfats. Produeixen
polmers que formen
esferes semblants a la
idea dels coacervats
dOparin.

Experiment de Stanley Miller


1930-07)sobre condicions
primignies.
Circulaci de hidrogen, vapor
daigua, met i amonac.
A les 24 hores de mantenir el
sistema actiu ja es detectaren
aminocids a loce simulat.

El primer fssil conegut es va trobar


a Austrlia i data de 3500.106 anys.
Aquest microfssil es una cllula
amb aspecte bacteri.

Era terciria

Era secundaria

Era primria

Estromatlits fssils de
larqueozoic i actuals de
Abu Dhabi
-4500 a-2500 M.a

Precambri
Abans de -4500 a - 570 M.a.

Paleozoic (primria)

Trilobit (1 Cmbri -570 M.a)

Peixos ossis (2 , Siluri -439 M.a.)


Flora del devoni, (3
Devoni -408 M.a)
prvia al carbonfer,
amb falgueres,
licopodis, briozous i
primers amfibis.
Felguera (4 Carbonfer
-362 a -323 M.a.)

Mesozoic (-245 a -146 M.a. secundaria). Gingkos, Cycas, gimnospermes ,


rptils

Cenozoic -65 M.a. (terciria)


Plantes ancestrals superiors angiospermes i primera diversificaci del mamfers

Quaternari , Pleistoc. -1.5 M.a.


Expansi i posterior extinci de grans mamfers, apareix Homo habilis i es
desenvolupen els humans anatmicament moderns i comencen perodes de
glaciacions successives.

Quaternari , Holoc. -10.00 a.


Expansi humana lligada a la cultura. Humans amb eines

Clima

Denominacin

Antigedad

Postglacial

Actual

10.000

Glacial

Glaciacin de Wrm o Wisconsin 80.000

Interglaciar

Riss-Wrm

140.000

Glacial

Glaciacin de Riss o Illinois

200.000

Interglaciar

Mindel-Riss

390.000

Glacial

Glaciacin de Mindel o Kansas

580.000

Interglaciar

Gnz-Mindel

750.000

Glacial

Glaciacin de Gnz o Nebraska 1,1 m.a.

Interglaciar

Donau-Gnz

1,4 m.a.

Glacial

Donau

1,8 m.a

Interglaciar

Biber-Donau

2 m.a.

Glacial

Biber

2,5 m.a.

Glacial

Oligoceno

37 m.a.

Interglaciar

Eoceno superior

40 m.a.

Glacial

Palegeno

80 m.a.

poca
Holoceno

Pleistoceno

Cenozoico

Clima durant darrera fase del quaternari.

Fixeu-vos que la histria comena en arribar lestabilitat trmica -10 000 anys

EL PERQUE DE LESTABILITAT CLIMATICA DEL DARRERS 10 000


anys?
Una vez descubierto el fuego y haberlo dominado en su manejo, y producirse una
situacin de inseguridad alimentaria, nos dimos cuenta de que era ms fcil cazar
las fieras incendiando el bosque y situndonos estratgicamente en su trayectoria
de huida que ir tras ellas de forma activa. Segn Ruddiman, la emisin de gases
de efecto invernadero que esa combustin produjo habra detenido
temporalmente el proceso natural de re-enfriamiento, lo que permiti la
sedentarizacin, la adopcin de la agricultura y, con ella, el aumento de la
poblacin.
Este aumento necesit ms campos de cultivo, lo que se consegua a su vez
incendiando ms bosques. Ms adelante, hace unos 5000 aos, los cultivos de
arroz de la China, con sus importantes emisiones de metano, un GEI mucho ms
potente que el CO2 a efectos climticos, siguieron manteniendo el clima en una
situacin estable. Desde entonces no hemos cesado en la deforestacin ni en los
cultivos, lo cual habra permitido mantener constante la temperatura media de la
Tierra. Para mantener este estado, el sistema climtico habra sido controlado por
la humanidad de forma totalmente inconsciente con solo pequeas oscilaciones,
generalmente regionales, atribuidas a la variabilidad natural del sistema alrededor
de esta situacin.
Font: Ferran V. Vllar i http://stephenschneider.stanford.edu/Publications/PDF_Papers/Ruddiman2003

Que hem de saber daquesta lli?

Big Bang i origen de lUnivers


Origen del planeta Terra
La Terra sense vida
Origen de la vida i panespermia marciana
Falsaci de la generaci espontnia
Teories de Oparin, experiments de Fox i Miller.
Eres geolgiques i glaciacions

You might also like