Riscos Oficina

PRESENTACI
El treball que es desenvolupa a lentorn administratiu (genricament anomenat doficines) no s

potencialment tan proper al risc com ho s el daltres entorns on la prpia activitat fa extremar les
mesures preventives per evitar possibles accidents. Tot i aix, no shan de menysprear aquelles
circumstncies que de forma quotidiana poden generar situacions de risc en aquest entorn. Podem
considerar que sn tres les grans rees de risc en lentorn doficines: la crrega fsica, lentorn de
treball i les condicions ambientals. Per tamb shan de tenir en compte aquelles altres situacions que
amb menys probabilitat tamb poden produir-se, com ara exposicions a determinats contaminants
qumics o biolgics, radiacions o manipulaci manual de crregues.
Aquest manual pretn identificar aquestes situacions, des dun punt de vista ergonmic i de seguretat,
i proposar mesures preventives que en la gran majoria dels casos sn autocorregibles. No se nha
abordat el risc psicosocial, atesa lespecificitat daquest vessant de la prevenci de riscos i la
complexitat que en si mateixes tenen les relacions humanes.
Lestructura del manual permet, amb una rpida lectura, identificar possibles riscos en les
installacions, el mobiliari, els equips i lentorn i, posteriorment, realitzar un qestionari dautoavaluaci
per reconixer possibles anomalies i aplicar, si sescau, les mesures preventives adequades i a
labast de lusuari segons les recomanacions proposades.
Per tal de proporcionar a lusuari tota la informaci necessria, shan incls tamb determinats
aspectes relacionats amb la protecci contra incendis, nocions bsiques sobre evacuaci i
emergncia i uns concisos i prctics consells per a primers auxilis. Com en tots els nostres manuals
editats, a la part final sannexa la legislaci de referncia.
Prevenir els riscos a les oficines i millorar determinades condicions de treball en seguretat i ergonomia
es pot aconseguir duna forma senzilla i personal; desitgem que aquest manual us ajudi en aquesta
tasca.
NDEX
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Introducci
Principals riscos a oficines
2.1. Crrega fsica
2.1.1. Treball amb ordinador
2.1.1.1. La pantalla de lordinador
2.1.1.2. El teclat
2.1.1.3. El faristol (Porta documents)
2.1.1.4. La cadira
2.1.1.5. La taula
2.1.1.6. El reposapeus
2.1.2. Collocaci dels accessoris
2.1.3. Alguns exercicis de relaxaci
2.2. Entorn de treball
2.2.1. Riscos de caiguda
2.2.1.1. Al mateix nivell
2.2.1.2. A diferent nivell
2.2.2. Caiguda dobjectes per manipulaci
2.2.3. Talls amb eines i cops amb objectes
2.2.4. Enganxades amb objectes
2.2.5. Riscos elctrics: contactes elctrics directes i indirectes
2.3. Condicions ambientals
2.3.1. Illuminaci
2.3.1.1. Conceptes bsics sobre illuminaci
2.3.1.2. Referncies normatives sobre illuminaci
2.3.1.3. Caracterstiques de la illuminaci dels llocs de treball
2.3.2. Confort i disconfort trmics
2.3.3. Confort i disconfort acstics
Altres riscos a oficines
3.1. Exposici a productes qumics
3.2. Exposici a contaminants biolgics
3.3. Radiaci
Manipulaci manual de crregues
Protecci contra incendis
5.1. Classificaci dels combustibles
5.2. Agents extintors i la seva adequaci a les diferents classes de foc
5.3. Extintors porttils
5.3.1. Recomanacions per a la utilitzaci dun extintor porttil
5.3.2. Regles generals ds dun extintor dincendis porttil
Nocions bsiques sobre emergncia i evacuaci
Consells per a primers auxilis
Legislaci bsica daplicaci
Referncies bibliogrfiques
Annexos
Reial decret 488/1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives al treball amb
equips que inclouen pantalles de visualitzaci
Reial decret 486/1997, segons el qual sestableixen les disposicions mnimes de seguretat i salut
en els llocs de treball
1.
INTRODUCCI
El treball en oficines implica un s continuat dequips informtics com ara ordinadors, impressores,
faxos, etc. i de mobiliari, aix com lexposici a determinades condicions ambientals com, per
exemple, la illuminaci, el soroll, la temperatura, la humitat, etc.
Un disseny adequat de tots aquests aspectes contribueix molt a la comoditat i leficcia en el treball i
fins i tot a la salut dels treballadors.
La gran quantitat dequips informtics que sha anat incorporant als llocs de treball en oficines ha fet
augmentar les incidncies de patologies com ara molsties musculars, fatiga, alteracions visuals, etc.
Encara que la gravetat de la majoria dels problemes que es poden presentar a les oficines s bastant
menys acusada que en altres treballs o sectors, s necessari donar tota una srie de recomanacions
a fi de millorar les condicions de treball a les oficines.
Des del punt de vista de la prevenci de riscos laborals, els aspectes bsics que hem de considerar
sn:
Disseny adequat de les installacions, a fi de disposar dunes bones condicions ambientals
dilluminaci, temperatura, soroll, etc.
Selecci adequada de lequipament: cadires, taules, equips informtics, etc.
Formaci i informaci als treballadors sobre els principals riscos a les oficines.
Per ajudar el personal doficines, en concret, i tots els treballadors en general a conixer els possibles
riscos que hi pot haver a les oficines, sha redactat aquest manual que, duna manera resumida, dna
una visi de les principals caracterstiques dels llocs de treball en oficines.
2.
PRINCIPALS RISCOS A OFICINES
2.1. Crrega fsica

Laparici de molsties relacionades amb les caracterstiques del lloc de treball pot derivar cap a
problemes musculoesqueltics associats al treball en oficines.
Aquests problemes musculoesqueltics poden presentar-se, entre daltres raons, per una mobilitat
restringida associada al treball sedentari i per ladopci de postures incorrectes associades tant a la
manera de seure (falta de suport a lesquena, esquena massa inclinada, etc.) com a la posici del cap
i el coll (flexi del coll quan sescriu o torsi quan es mira la pantalla) i a la posici de braos i canells
mentre es tecleja (falta de punts de suport, falta despai per recolzar els canells, etc.).
La conjunci de tots aquests factors pot determinar lexistncia desforos musculars esttics.
Aquests tipus desforos corresponen a petites contraccions de diferents msculs, fonamentalment de
lesquena, el coll, etc., que es mantenen de forma prolongada al llarg de la jornada de treball. Encara
que en un principi aquestes contraccions sn dun nivell prou baix per no percebre-les, aquest tipus
de petits esforos s suficient per provocar fatiga i dolors musculars, sobretot en aquelles persones
que porten una vida sedentria i fan poc exercici. Daltra banda, la posici asseguda suposa una
sobrecrrega a la zona lumbar de lesquena, que est sotmesa a esforos superiors als que es
produeixen estant dempeus.
Les caracterstiques de lentorn de treball poden afectar negativament quan no hi ha espai suficient
per moures, ja que safavoreixen les postures esttiques o les postures forades. Com ms esttic i
sedentari s un treball, ms important s que lentorn de treball faciliti els moviments i els canvis de
postura.
2.1.1. Treball amb ordinador

Segons el Reial decret 488/1997, sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives al
treball amb equips que inclouen pantalles de visualitzaci, els criteris per determinar la condici
de treballador usuari de pantalles de visualitzaci de dades sn:
a) Poden considerar-se treballadors usuaris dequips amb pantalla de visualitzaci: tots aquells que
superin les 4 hores diries o les 20 hores setmanals de treball efectiu amb els esmentats equips.
b) Poden considerar-se exclosos de la consideraci de treballadors usuaris: tots aquells en qu el
seu treball efectiu amb pantalles de visualitzaci sigui inferior a 2 hores diries o a 10 hores
setmanals.
c) En certes condicions, poden ser considerats treballadors usuaris: tots aquells que facin entre 2 i 4
hores diries (o de 10 a 20 hores setmanals) de treball efectiu amb aquests equips.
Una pantalla de visualitzaci s una pantalla alfanumrica o grfica, independentment del
mtode de representaci visual utilitzat. Generalment est connectada a un ordinador i unida a
un teclat.
El mobiliari accessori, com ara el faristol, la taula, la cadira i eventualment el reposapeus, s part
integrant del lloc de treball.
A continuaci es presenten algunes recomanacions sobre les caracterstiques i la utilitzaci dels

diferents elements que conformen un lloc de treball amb pantalla de visualitzaci de dades.
2.1.1.1. La pantalla de lordinador
La collocaci correcta de lordinador pot evitar una gran part dels problemes posturals associats a
tasques informtiques. Els principals problemes sassocien a les segents situacions:
Ordinador situat a un costat, de forma que es treballa amb torsi del tronc i gir del cap, la qual
cosa provoca esforos esttics a lesquena i la zona del coll i les espatlles.
Pantalla massa a prop dels ulls o massa alta.
Falta despai per recolzar els canells i els avantbraos mentre es tecleja o es maneja el ratol.
s recomanable treballar amb el cap enfront de lordinador i evitar els girs tant com sigui possible.
Langle mxim de gir del cap ha de ser inferior a 35.
En primer lloc sha de valorar la importncia relativa que, per a lusuari, tenen les diferents tasques
que realitza (treballar amb lordinador, atendre visites, manejar papers o estudiar informaci sobre
documents, etc.). Shan de distribuir els elements de treball de manera que les tasques ms freqents
es facin en les postures ms cmodes.
Si el treball s bsicament informtic, lordinador ha docupar una posici principal, s a dir, a la
taula de treball i enfront de la persona. No obstant aix, sha de tenir espai als costats per als
documents o per poder rebre visites ocasionals.
Si el treball implica la realitzaci de diverses tasques (ordinador, documentaci i visites) es pot
collocar lordinador a un costat, per assegurant-se que s possible manejar-lo sense girs del
tronc o del coll.
Si en el treball shan de mantenir reunions freqents conv disposar dun suplement per a tal fi a
la taula de treball.
La distncia, laltura i la inclinaci correctes poden reduir el cansament de la vista i la tensi al coll, les
espatlles i la part superior de lesquena. Aquests aspectes sn els ms significatius per tenir en
compte quant a la pantalla.

Distncia
La major part de les persones prefereixen distncies de visi de 60 a 80 cm, per en cap cas
aquesta distncia no ha de ser inferior a 40 cm ni superior a 90 cm. Per aix, es pot collocar el
monitor enfront de la persona, a una distncia tal que en estirar el bra cap al monitor, aquest quedi a
la distncia dels nusos de la m.
Altura
Amb la part inferior de lesquena recolzada i els peus fermament collocats al terra o al reposapeus,
colloqueu el cap dret i mirant en lnia recta la pantalla. La part superior del monitor ha destar a
lalada dels ulls o una mica per sota. s a dir, que cal collocar la pantalla a una alada tal que es
pugui mirar dins de lespai comprs entre la lnia de visi horitzontal i la traada a 60 sota la lnia
horitzontal (zona recomanada de visi).
Una pantalla situada massa alta (per exemple, a sobre de la

CPU), pot provocar laparici de reflexos produts per
lenllumenat. Una bona soluci, en alguns casos, s collocar
el monitor sobre un suport regulable en alada. Aquest tipus
de bases permeten canviar de forma cmoda la posici i
lorientaci del monitor: es pot collocar la pantalla al davant
quan es fa servir lordinador i apartar-la per deixar lliure la
zona de treball quan es fan altres tipus de tasques.

Inclinaci
La total mobilitat de la pantalla i la possibilitat de desplaament sobre el pla de treball s
particularment important. A ms a ms, s molt convenient que la pantalla pugui pivotar +/- 10
sense necessitat dinstallaci complementria.
2.1.1.2. El teclat
El teclat acostuma a ser el principal dispositiu dintroducci de dades. Ha de ser inclinable i el requisit
de mobilitat i independncia respecte a la resta de lequip resulta necessari per poder reubicar-lo
conforme als canvis de postura de lusuari. Una altura correcta del teclat pot ajudar a mantenir els
canells sense corbar mentre sescriu. Aix millora la comoditat de les mans, els canells i els
avantbraos.
La gran majoria de teclats compleix aquest requisit, per molts dels teclats dordinadors porttils no.
En aquests casos, es pot collocar un coixinet per elevar el punt de suport dels canells i els
avantbraos.
Posici de les mans

Situeu els dits sobre la fila central del teclat. Els canells han destar rectes i relaxats.
Si no ho estan, reguleu lalada del teclat cap amunt o cap a baix fins que estiguin en posici recta.
Si el teclat est massa baix, colloqueu algun element per elevar-lo. Per mantenir els canells
relaxats s recomanable utilitzar un reposacanells.
2.1.1.3. El faristol (Porta documents)

La utilitzaci dun faristol s necessria en els llocs de treball en qu les operacions dintroducci de
dades sn freqents. Permet la collocaci del document a una alada i distncia similars a les de la
pantalla i redueix aix els esforos dacomodaci visual i els moviments de gir del cap.
Els faristols han doferir la possibilitat de:
ser emplaats a qualsevol lloc
ser regulables en alada, inclinaci i distncia
permetre una inclinaci de 30 a 70 en relaci amb el pla horitzontal. Una
inclinaci del document duns 60 permet reduir a la meitat el reflex de la
llum a la superfcie.
Per a les operacions que obliguin a passar la vista amb

freqncia del document a la pantalla i viceversa, cal que la
distncia ull-document i la distncia ull-pantalla siguin iguals.
Aix permet evitar una gimnstica constant dacomodaci de lull.
Per prevenir la fatiga duna part dels msculs oculomotors conv
que el document i la pantalla se situn al ms prxims possible.
2.1.1.4. La cadira
Les caracterstiques de la cadira de treball, com ara la forma, les dimensions, la
regulaci, etc., afecten principalment la postura del tronc i la mobilitat de
lesquena i de les cames. Per aix tenen una gran importncia des del punt de
vista ergonmic.
Els elements de regulaci han de ser simples quant a la manera de manejar-los i
accessibles mentre sest assegut a la cadira. s necessari tenir informaci
sobre la forma de regular la cadira: una cadira amb moltes regulacions per mal
ajustada per lusuari s ms incmoda que una cadira ms senzilla i ben
dimensionada.
El seient ha de ser de forma ms o menys quadrangular, amb vores arrodonides i sense arestes ni
cantonades dures. La part de davant del seient ha de ser suaument corbada per evitar compressions
sota les cuixes i els genolls. Lentapissat i el material de farciment han de permetre la transpiraci i
lintercanvi de calor.
Altura de la cadira
Lalada correcta de la cadira ajuda a no tenir rampes ni rigidesa a les cames. Tamb ajuda a
prevenir la tensi al coll i les espatlles.
Laltura de la cadira es regula mitjanant una palanca que sol estar collocada sota la cadira,
generalment a la dreta.
Seieu a la cadira tirant-vos cap enrere fins que la zona lumbar de lesquena es recolzi fermament
al respatller.
Apropeu la cadira a la taula i ajusteu laltura de la cadira fins que el braos us quedin a una
altura cmoda per treballar sobre la taula (la taula ha de quedar aproximadament a lalada dels
colzes o una mica ms alta).
Es recomana utilitzar cadires mbils amb cinc rodes a fi de garantir-ne lestabilitat i amb alada
regulable almenys entre 42 i 55 cm.
Posici dels braos

Situeu els dits sobre la fila central del teclat amb els braos
reposant cmodament als costats. Els avantbraos haurien
destar parallels al terra. Si no es aix, reguleu la cadira cap
amunt o cap a baix fins que ho estiguin.
Lexistncia duns reposabraos adequats permet recolzar els
braos en determinades tasques, alleujant la tensi muscular a
les espatlles. La seva superfcie til ha de ser dalmenys 5 cm
damplada i ha destar formada per un material no rgid. Els
reposabraos han destar un mica endarrerits respecte a la vora
del seient per permetre laproximaci a la taula amb comoditat.
La posici dels peus

Orienteu els peus cap endavant fins que els genolls estiguin en un angle entre 90 i 110. Els peus
han de descansar fermament al terra i permetre un espai suficient entre els genolls i lescriptori o la
safata del teclat.
El respatller
La possibilitat de regular el respatller de la cadira redueix la pressi a la
columna vertebral i ajuda la part inferior de lesquena. Lalada del
respatller ha darribar com a mnim fins a la part mitjana de lesquena (per
sota dels omplats). En tasques informtiques s convenient que el
respatller sigui ms alt, reclinable i regulable en alada.
El respatller ha de tenir una suau prominncia per donar suport a la zona
lumbar i dispositius para poder-ne ajustar lalada i la inclinaci.
Es recomana adoptar una postura reclinada ms cmoda en treballs que requereixin ls de

lordinador i adoptar-ne una de ms dreta en treballs que requereixin la consulta freqent de
documents, informes, etc. Sha de procurar evitar els girs i les inclinacions frontals o laterals del tronc i
tenir en compte labast manual dels objectes (telfon, etc.).
Estar assegut en la mateixa posici durant llargs perodes de temps pot

causar incomoditat i fatiga muscular. Per aix conv canviar de postura
per afavorir les diferents parts del cos: columna, musculatura, sistema
circulatori, etc.
Les cadires de direcci han estat concebudes per a tasques diferents de
les doficina convencional o les informtiques. Per aix, des del punt de
vista daquestes tasques, les cadires de direcci tenen pitjors prestacions
ergonmiques que les cadires doficina. Abans de demanar una cadira de
direcci conv reflexionar sobre el tipus de tasques que realment es
realitzen.
2.1.1.5. La taula
La taula de treball s un element tamb molt important per prevenir
molsties, sobretot les relatives a la zona del coll i de les espatlles. Les
dimensions de la taula han de ser suficients perqu lusuari pugui
distribuir-hi els documents i el material accessori i, ms concretament,
perqu pugui situar la pantalla a una distncia adequada (40 cm com a
mnim) i el teclat de manera que hi hagi prou espai al davant per
recolzar les mans i els braos i per evitar, aix, postures amb torsi de
tronc o girs del cap.
Les mides recomanables de la taula de treball sn 160 cm damplada per 80 cm de profunditat,

aproximadament. Si sutilitzen monitors grans es recomana que la profunditat sigui encara major,
aproximadament entre 90 i 100 cm, a fi de mantenir una adequada distncia visual a la pantalla.
s convenient disposar de plans auxiliars, com per exemple ales, adjunts a la superfcie de treball
principal i al mateix nivell, sobretot en llocs de treball amb tasques molt variades. Daquesta manera,
lusuari pot configurar diferents zones dactivitat dintre del seu lloc de treball i aprofitar millor lespai
que t.
Aix mateix, les superfcies del mobiliari amb qu pugui entrar en contacte lusuari han de ser de baixa
transmissi trmica i no han de tenir cantonades o arestes agudes.
Les taules informtiques (amb rodes i diferents nivells) sn tils com a suport per desplaar els
ordinadors i utilitzar-los de forma ocasional, per de cap manera constitueixen un equip adequat per a
persones que treballen molt de temps davant de lordinador.
Altura
Lalada de la taula s recomanable que estigui entre 68 i 84 cm.
Espai per a les cames

Lespai lliure de sota de la taula determina la possibilitat daprofitar millor la taula i afavoreix la
mobilitat. Com a mnim, es recomana un espai lliure per a les cames daproximadament 70 cm
damplada, amb una profunditat de 60 cm a nivell dels genolls i de 80 cm a nivell dels peus.
Lalada de lespai destinat a les cames depn necessriament de la taula i no sha de veure reduda
per calaixos o altres elements. En general, s preferible que els blocs de calaixos no estiguin fixos a
la taula, ja que daquesta manera el treballador pot collocar-los on ms li convingui per aprofitar millor
la superfcie de treball.
Color de la taula
Els tons neutres, com per exemple el gris, amb un factor de reflexi relativament baix (entre 20% i
50%) sn els ms convenients. La superfcie de treball haur de tenir aspecte mat per minimitzar els
reflexos.
Espai darrere de la taula

Es recomana disposar dun espai darrere de la taula daproximadament 115 cm, amb una superfcie
lliure al darrere daproximadament 2 m2 per poder moure la cadira amb llibertat.
2.1.1.6. El reposapeus
El reposapeus es fa necessari en aquells casos en qu no es pot
regular laltura de la taula i quan laltura de la cadira no permet
descansar els peus a terra.
El reposapeus ha de tenir les segents caracterstiques:
inclinaci regulable entre 0 i 15 sobre el pla horitzontal
amplada mnima de 45 cm
profunditat de 35 cm
superfcie antilliscant
En resum, les recomanacions assenyalades anteriorment es poden veure a la segent figura:
2.1.2. Collocaci dels accessoris

Sha de procurar reservar les zones ms accessibles de la taula per collocar-hi lordinador i altres
elements o per deixar-hi espai lliure per treballar. Els elements accessoris, com ara el telfon, el fax,
les impressores, les safates per a documents, etc., han de collocar-se a la zona de calaixos i a les
parts que no resulten tils per treballar.
Si es disposa de blocs de calaixos mbils i de suficient espai a lentorn de treball, es poden collocar
fora del permetre de la taula, aprofitant-ne la tapa per collocar-hi els elements que no es fan servir
normalment.
Sha devitar acumular massa papers sobre la taula, ja que treuen espai per treballar amb comoditat.
A sobre de la taula noms ha dhaver-hi els documents amb qu sest treballant a cada moment, i
aquells documents que no sutilitzen shan darxivar a prestatgeries, armaris o arxivadors.
A continuaci es mostren alguns exemples de collocaci daccessoris:
2.1.3. Alguns exercicis de relaxaci

Durant el treball amb ordinador poden produir-se molsties a la nuca, el cap, els braos i la columna
vertebral com a resultat del manteniment de postures excessivament esttiques. Aquests trastorns
sn contractures musculars doloroses i irritants en els punts dinserci dels tendons i les articulacions.
Al llarg del dia, es recomana canviar la postura en qu sest assegut i fer pauses amb exercicis de
relaxaci, que sn molt importants per a la recuperaci tant de la tensi psicolgica com de la fsica.
s recomanable efectuar pauses curtes i freqents.
A continuaci es mostren alguns exercicis de relaxaci que poden ser tils per alliberar aquesta
tensi:
A continuaci es presenta un qestionari dautoavaluaci sobre els aspectes tractats fins ara:
Pregunta:
La pantalla i els documents estan situats
directament davant vostre i a la zona
recomanada de visi?
Si la resposta es S, es compleixen les

recomanacions donades en aquest manual.
Si la resposta s NO, seguiu les recomanacions
proposades que figuren a la dreta.
Pregunta:
La distncia de visi s de 40 cm o ms?

RECOMANACIONS PROPOSADES
Situeu el monitor directament darrere del
teclat.
Amb el monitor apagat, colloqueu-vos
davant de lordinador i quedeu-vos
asseguts en la mateixa posici que quan
treballeu amb lordinador.
Tanqueu els ulls.
Situeu el cap en la seva posici natural
(els msculs han destar tan relaxats
com sigui possible). Proveu diverses
posicions fins que trobeu aquesta
posici.
Obriu els ulls.
Localitzeu el punt de la pantalla que es
veu primer. Aquest punt hauria destar
aproximadament 5 cm per sota de
lextrem superior de la pantalla (no del
monitor).
Aquest s el vostre angle natural de visi, on
heu de situar els elements que mireu ms
habitualment per aconseguir la mxima
comoditat. A partir daquests resultats,
colloqueu el monitor ms alt o ms baix fins
que trobeu la posici recomanada.
Utilitzeu un faristol capa de subjectar els
documents que hagueu de llegir.
Ajusteu la distncia de visi de manera que
hi hagi com a mnim 40 cm entre vosaltres i
el monitor.
Comproveu que podeu veure amb claredat
els carcters de la pantalla.
Ajusteu els nivells de brillantor i contrast de la
pantalla perqu els carcters es vegin amb
claredat.
Netegeu la pantalla.
Pregunta:
Es mantenen els colzes relaxats i recolzats a
prop del tronc mentre utilitzeu el teclat o el ratol?

Colloqueu el teclat i el ratol de forma que hi
arribeu amb els avantbraos en posici
relaxada i sense allunyar-los del cos.
Seieu ms a prop del teclat i el ratol. Per a
aix potser cal ajustar els reposabraos,
laltura de la superfcie de treball i altres
elements de lequip.
Si els reposabraos obstaculitzen els
moviments, valoreu la possibilitat de retirarlos.
Pregunta:
Es mantenen les espatlles relaxades amb els
colzes a prop del tronc mentre utilitzeu el teclat?
Ajusteu els reposabraos de la cadira de
forma que els braos hi quedin recolzats
lleugerament.
Ajusteu laltura del teclat, el ratol o daltres
dispositius dentrada de dades per adaptarlos a laltura dels colzes mentre esteu
asseguts.

Pregunta:
Es mantenen les mans i els canells en una
posici neutra mentre utilitzeu el teclat o el ratol
(lavantbra, el canell i la m formen una lnia
ms o menys recta)?

Ajusteu la cadira o la safata del teclat de
forma que els canells i els avantbraos es
mantinguin en una posici neutra, en qu
lavantbra, el canell i la m formin una lnia
recta.
Utilitzeu un reposacanells.
Si els braos de la cadira sn massa alts per
permetre una postura neutra, ajusteu-los o
traieu-los.
Pregunta:
El respatller de la cadira dna un bon suport
lumbar a larc de la base de lesquena?

Ajusteu el respatller de la cadira de manera

que la zona lumbar sadapti millor a la part
inferior de lesquena.
Manteniu lesquena enganxada al respatller.
Utilitzeu cadires amb suport lumbar en qu,
encara que canvieu de postura, el respatller
segueixi la vostra esquena.
Pregunta:
Quan esteu asseguts a la cadira amb lesquena
contra el respatller, queda espai entre la part
posterior dels genolls i la vora del seient?


Ajusteu el grau de profunditat de la cadira de

manera que hi pugueu seure totalment
recolzats (desplaant el seient cap endavant
o cap enrere o reajustant el respatller de la
cadira).
Utilitzeu un accessori lumbar de manera que
pugueu seure ms avanats a la cadira.
Pregunta:
Quan deixeu lliure la inclinaci del respatller
(contacte permanent), queda fixat i no empeny
massa cap endavant?
Colleu o afluixeu el cargol de regulaci de la

tensi de basculaci del respatller (sol estar
sota el seient, a la part frontal).
Pregunta:
Quan esteu asseguts a la cadira, les cuixes
queden aproximadament paralleles al terra?

Pregunta:
Mentre esteu asseguts al lloc de treball, queda
suficient espai sota la taula, la superfcie de
treball o la safata del teclat per als genolls i les
cames?

Apugeu o abaixeu laltura de la cadira,
graduant-la fins que les cuixes i les natges hi
quedin recolzades de manera uniforme.
Si sapuja la cadira, els peus han de
continuar ben recolzats.
Si la cadira no es pot abaixar prou, conv
utilitzar un reposapeus.
s recomanable disposar dun espai per a
les cames daproximadament 70 cm
damplada i 60 cm de profunditat a nivell dels
genolls.
Reguleu la cadira.
No colloqueu elements, cables, papers,
caixes, etc. a lespai per a les cames.
Allunyeu lordinador de taules auxiliars o
altres elements de mobiliari molestos i
situeu-lo en una zona amb suficient espai per
a les cames.
Pregunta:
Laltura de la taula resulta cmoda per a les
tasques que shi fan?
Apugeu o abaixeu laltura de la cadira fins

que trobeu adequada laltura de la taula.
Si sha dapujar la cadira de manera que no
pugueu recolzar b els peus a terra, feu
servir un reposapeus.
Pregunta:
Quan esteu asseguts a la cadira, podeu recolzar
els peus al terra o en un reposapeus?

Pregunta:
Hi ha la possibilitat de canviar de postures,
alternant entre postures de segut i dret, al llarg de
la vostra jornada?

Pregunta:
La feina diria que feu inclou canvis dactivitat
com, per exemple, teclejar, fer fotocpies, parlar
per telfon, desplaar-se dun punt a un altre,
canviar de postures, etc.?

Abaixeu la cadira fins que els peus recolzin
al terra o sobre un reposapeus.
Manteniu una orientaci correcta amb la
taula i el ratol.
Si la cadira no es pot ajustar a laltura
adequada, pot ser necessari substituir-la.
Feu pauses curtes i freqents.
Canvieu de postura, alternant entre estar
asseguts i drets, com a mnim una o dues
vegades cada hora que passeu treballant
davant de lordinador, per fer altres tasques
com ara fer cpies, trucar per telfon, etc.
Lalternana de postures millora la circulaci i

redueix les tensions a lesquena, el coll, etc.
Feu exercicis de relaxaci.
Eviteu les postures esttiques prolongades
canviant de tasques al llarg del dia.
El fet de realitzar desplaaments al llarg de la
jornada millora la circulaci i ajuda a evitar la
fatiga i el malestar.
Feu alguns exercicis de relaxaci.
Ajusteu la cadira i el teclat.
2.2. Entorn de treball

2.2.1.
Riscos de caiguda
2.2.1.1. Al mateix nivell

Aquest risc es pot presentar principalment per les segents circumstncies:
-
Estat del terra.

Presncia dobstacles o objectes (cables elctrics,
dordinador, caixes, etc.) que poden interrompre el
pas.
Utilitzaci descales fixes si hi ha diferents nivells o
plantes dintre de ledifici. Les escales poden tenir
deficincies a lamplada dels esglaons (petjada) si
estan relliscosos, desgastats o trencats, poden tenir
les contrapetjades (part vertical del fons de lesgla)
daltura no uniforme, les baranes dbils o inexistents,
etc.
La distribuci i collocaci dels diferents tipus de cables ha de ser de forma tal que quedin fora dels
passadissos.
Si aix no s possible, es recomana collocar proteccions

de cables al terra.
Quan sobservin desperfectes al terra, com ara rajoles
soltes o trencades, cal avisar el personal de manteniment
perqu els repari.
s important mantenir, en general, un bon nivell dordre i neteja.
2.2.1.2. A diferent nivell

Aquest risc es pot presentar principalment quan es fan treballs que requereixen la
utilitzaci descales de m, banquetes, etc. per accedir a prestatgeries, parts altes
darmaris, etc.
No utilitzeu cadires, caixes, etc. per accedir a prestatgeries o a armaris.
Utilitzeu nicament elements estables adequats a laltura a la qual voleu arribar
(escales de m, banquetes, etc.).
Reviseu les escales de m abans de fer-les servir a fi de comprovar-ne lestat.

Algunes caracterstiques que han de complir les escales de m sn:
-
Estar provedes de sabates antilliscants al peu o de ganxos de subjecci a la

part superior que nassegurin lestabilitat.
Si sn de fusta, els travessers han de ser duna sola pea i ben acoblats. No
shan de pintar perqu no quedin ocults possibles defectes.
Les escales de tisora han de tenir topalls a l extrem superior i una cadena
de seguretat que impedeixi que sobrin.
No sha de pujar mai als ltims travessers.
2.2.2.
Caiguda dobjectes per manipulaci
El risc de caiguda de prestatgeries, armaris, arxivadors, etc. pot donar-se

per una estabilitat insuficient en lemmagatzematge o la installaci.
-
No sobrecarregueu les prestatgeries ni els armaris.

Colloqueu els objectes ms pesants als prestatges inferiors.
Una soluci per evitar la bolcada darmaris o prestatgeries, sobretot dels

alts i estrets, s ancorar-los a la paret.
2.2.3.
Talls amb eines i cops amb objectes
El risc de talls amb eines pot produir-se quan es manipulen elements tallants, com ara tisores, cters,
guillotines, etc., que sutilitzen normalment a les oficines.
Algunes recomanacions per evitar aquest risc sn:
No utilitzeu materials i equips amb risc de tall si no en coneixeu la forma dutilitzaci i els riscos
que comporten.
Respecteu les proteccions que impedeixen laccs a elements mbils dequips amb elements
tallants (guillotines, destructores de documents, etc.) i, en cas de manipulaci, feu-la amb lequip
desconnectat.
Emmagatzemeu correctament les tisores, els cters, etc. en espais concrets dels calaixos i
manteniu-los en bon estat.
El risc de cops amb objectes pot donar-se per cops amb mobles de cantonades agudes, amb portes
giratries, de vidre o de vaiv, etc.
Algunes recomanacions sn:

Les taules de treball, en la mesura que sigui possible,
no han de tenir cantonades ni arestes agudes. Es
recomana que siguin arrodonides per evitar lesions o
molsties.
Les portes de vidre shan dassenyalar amb bandes o
cercles de color a lalada dels ulls, i les portes
opaques i de vaiv conv que tinguin finestretes o
mires.
2.2.4.
Enganxades amb objectes
Els punts crtics denganxament a les oficines es troben principalment als equips amb elements mbils
(destructores de documents, fotocopiadores, ventiladors, etc.).
Algunes recomanacions per evitar aquests riscos sn:
No modifiqueu ni anulleu les proteccions dels equips doficina collocades pel fabricant per evitar
que es pugui arribar a les parts mbils dels equips.
Feu sempre els ajusts i les regulacions dels equips desprs de desconnectar-los de la seva font
dalimentaci, s a dir, del corrent elctric.
2.2.5. Riscos elctrics: contactes elctrics directes i indirectes

El risc de contacte elctric directe o indirecte es pot produir en la utilitzaci
dequips connectats al corrent elctric (corrent altern a 220 volts), com per
exemple impressores, fotocopiadores, cafeteres, etc., i generalment es deu a
fallades dels equips (derivacions), a les installacions (mal protegides o
allades), etc.
Contacte elctric directe: s aquell en qu la persona entra en

contacte amb parts actives de les installacions o els equips,
generalment perqu estan accessibles o per fallades dallament, i en
qu el corrent elctric travessa el cos hum.
Contacte elctric indirecte: es produeix quan la persona entra en

contacte amb algun element que no forma part del circuit elctric (una
part metllica de lequip) i que en condicions normals no hauria de
tenir tensi, per que lha adquirida accidentalment (per un defecte en
lequip). El corrent es desvia a travs dun altre cos (massa) i de forma
casual i fortuta el cos hum entra en contacte amb aquesta massa.
Per evitar riscos elctrics es recomana seguir les segents indicacions:

Reviseu lestat dels equips elctrics peridicament.
Opereu nicament sobre els comandaments, no altereu ni modifiqueu els dispositius de seguretat
(allants, carcasses de protecci, etc.).
No manipuleu installacions ni equips elctrics mullats, ni amb les mans o els peus mullats.
No feu les connexions dels equips directament amb els cables; utilitzeu un endoll.
Utilitzeu cables i endolls amb presa de terra. Els cables estan formats per tres fils i,
conseqentment, lendoll t tres patilles o dues patilles i dues platines metlliques de presa de
terra. L'nica excepci la constitueix la utilitzaci dun equip elctric dotat de doble allament, que
es reconeix perqu porta la marca
: en aquest cas poden utilitzar-se cables de dos fils, sense
presa de terra.
Les bases dels endolls amb presa de terra estan formades per tres forats o per dos forats i dues
platines metlliques.
No feu empalmaments amb cinta allant ni

utilitzeu endolls intermedis (lladres).
No desconnecteu mai un equip estirant el

cable; feu-ho sempre des de lendoll.
Els endolls i les bases dendolls han de ser

normalitzats i compatibles per connectar els equips
elctrics.
Desconnecteu lequip del corrent elctric abans

defectuar-hi qualsevol ajust i immediatament en cas
de fallades o anomalies.
En cas daccident elctric, seguiu les segents recomanacions:

Elimineu el contacte elctric abans de tocar laccidentat, tallant el corrent si s possible.
En cas que no sigui possible, intenteu separar laccidentat de la font elctrica mitjanant un
element no conductor (cadira o pal no metllics, etc.), ja que laccidentat s un conductor
elctric mentre el corrent est passant per ell.
Truqueu o acudiu al centre assistencial ms proper.
Pregunta:
Hi ha al lloc de treball risc de caiguda per
desperfectes al terra, objectes a les zones de
pas, cables, etc.?
Si la resposta s NO, es compleixen les

Si la resposta s S, seguiu les recomanacions
Pregunta:
Sutilitzen cadires, caixes, etc. per accedir a
zones altes darmaris o prestatgeries?
La distribuci i collocaci dels diferents tipus
de cables ha de ser de forma tal que quedin
fora dels passadissos.
Colloqueu proteccions de cables al terra.
Si hi ha desperfectes al terra, com ara rajoles
soltes o trencades, aviseu el personal de
manteniment perqu els repari.

Utilitzeu elements estables adequats a

laltura a la qual voleu arribar (escales de m,
banquets, etc.)
Utilitzeu escales de m provedes de sabates
antilliscants.
Les escales de tisora han de tenir topalls a
lextrem superior i una cadena de seguretat
que impedeixi que sobrin.
Pregunta:
Hi ha armaris o prestatgeries amb una estabilitat
insuficient?


No sobrecarregueu els armaris ni les

prestatgeries.
Colloqueu els objectes ms pesants a la part
inferior dels armaris.
Per evitar una possible bolcada dels armaris
o les prestatgeries (sobretot dels alts i
estrets) s recomanable ancorar-los a la
paret.
Pregunta:
Hi ha risc de cops amb portes giratries o de
vidre per falta de senyalitzaci?
Colloqueu senyalitzaci (en forma de

bandes o cercles de color) a lalada dels
ulls.

Pregunta:
Sutilitzen endolls intermedis (lladres) per fer
connexions elctriques dels equips o es realitzen
manipulacions incorrectes dels equips elctrics?

Connecteu els equips elctrics sobre bases
dendolls.
No feu empalmaments amb cinta allant.
No desconnecteu mai lequip estirant el
cable, sin des de lendoll.
No manipuleu els equips elctrics si estan
mullats ni si teniu les mans o els peus
mullats.
2.3. Condicions ambientals

2.3.1.
Illuminaci
2.3.1.1. Conceptes bsics sobre illuminaci

Les dues tasques principals que pot fer un treballador en un lloc de treball amb pantalla plantegen
exigncies dilluminaci quasi oposades: la lectura de documents i la mirada sobre el teclat
requereixen un nivell dilluminaci relativament elevat, mentre que la lectura de la informaci de la
pantalla exigeix un bon contrast entre els carcters i el fons. Aquest contrast disminueix a mesura que
augmenta el nivell dilluminaci del local, per interferncia de la llum.
Una illuminaci adequada s aquella que, independentment que sigui natural o artificial, s suficient
en relaci amb la superfcie del lloc de treball i amb la tasca per fer i no provoca enlluernaments ni
contrasts marcats a les ombres.
Els enlluernaments es poden donar de dues formes:
Enlluernaments directes: es produeixen per la visi directa

de fonts de llum brillants (lmpades, finestres, etc.).
Enlluernaments indirectes o per reflexi (reflexos): es

produeixen per la visi de la reflexi de les fonts de llum sobre
superfcies de gran reflectncia, que es comporten com a fonts
de llum secundries.
Una illuminaci inadequada pot provocar fatiga visual i altres problemes derivats (tensi ocular, ulls
secs, etc.).
2.3.1.2. Referncies normatives sobre illuminaci
El Reial decret 486/1997, segons el qual sestableixen les disposicions mnimes de

seguretat i salut en els llocs de treball, estableix en el seu ANNEX IV, Illuminaci dels llocs
de treball, els segents criteris, que es transcriuen literalment:
1.
2.
La illuminaci de cada zona o part dun lloc de treball haur dadaptar-se a les
caracterstiques de lactivitat que shi faci, tenint en compte:
a) Els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors dependents de les condicions de
visibilitat.
b) Les exigncies visuals de les tasques desenvolupades.
Sempre que sigui possible, els llocs de treball tindran una illuminaci natural, que haur de
complementar-se amb una illuminaci artificial quan la primera, per si sola, no garanteixi
les condicions de visibilitat adequades. En aquests casos sutilitzar preferentment la
illuminaci artificial general, complementada amb una de localitzada quan, en zones
concretes, es requereixin nivells dilluminaci elevats.
3.
Els nivells mnims dilluminaci dels llocs de treball seran els establerts a la segent taula:
Zona o part del lloc de treball (*)
Zones on sexecuten tasques amb:
1. Exigncies visuals baixes
2. Exigncies visuals moderades
3. Exigncies visuals altes
4. Exigncies visuals molt altes
rees o locals ds ocasional
rees o locals ds habitual
Vies de circulaci ds ocasional
Vies de circulaci ds habitual
Nivell mnim
dilluminaci (lux)
100
200
500
1.000
50
100
25
50
(*) El nivell dilluminaci duna zona en qu sexecuti una tasca es mesura a lalada a la
qual es realitza: en el cas de zones ds general, a 85 cm del terra, i en el de les vies de
circulaci, a nivell del terra.
Aquests nivells mnims hauran de duplicar-se quan concorrin les segents circumstncies:
a) En les rees o els locals ds general i a les vies de circulaci, quan per les seves
caracterstiques, lestat o locupaci, existeixin riscos apreciables de caigudes, xocs o
altres accidents.
b) En les zones on sefectuen tasques, quan un error dapreciaci visual durant la
realitzaci de les tasques pugui suposar un perill per al treballador que les executa o
per a tercers o quan el contrast de lluminries o de color entre lobjecte que sha de
mirar i el fons sobre el qual es troba sigui molt dbil.
4.
5.
6.
No obstant el que hem assenyalat en els pargrafs anteriors, aquests lmits no sn

aplicables en aquelles activitats la naturalesa dels quals ho impedeixi.
La illuminaci dels llocs de treball ha de complir, a ms, quant a la seva distribuci i a
altres caracterstiques, les segents condicions:
a) La distribuci dels nivells dilluminaci ser tan uniforme com sigui possible.
b) Sha de procurar mantenir uns nivells i contrasts de lluminria adequats a les
exigncies visuals de la tasca, evitant variacions brusques dins de la zona doperaci i
entre aquesta i els seus voltants.
c) Shan devitar els enlluernaments directes produts per la llum solar o per fonts de llum
artificial dalta luminncia. En cap cas aquestes no es collocaran sense protecci dins
del camp visual del treballador.
d) Sevitaran, aix mateix, els enlluernaments indirectes produts per superfcies
reflectants situades a la zona doperaci o a les proximitats.
e) No sutilitzaran sistemes o fonts de llum que perjudiquin la percepci dels contrastos,
de la profunditat o de la distncia entre objectes a la zona de treball, que produeixin
una impressi visual dintermitncia o que puguin donar lloc a efectes estroboscpics.
Els llocs de treball o les zones en qu un error denllumenat normal suposi un risc per a la
seguretat dels treballadors disposaran dun enllumenat demergncia devacuaci i de
seguretat.
Els sistemes dilluminaci utilitzats no han doriginar riscos elctrics, dincendi o dexplosi i
han de complir, a tal efecte, el que disposa la normativa especfica vigent.
El Reial decret 488/1997, sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives al

treball amb equips que inclouen pantalles de visualitzaci, estableix en lANNEX, al punt 2,
Entorn, als apartats b) Illuminaci i c) Reflexos i enlluernaments, els segents criteris, que
es transcriuen literalment:
b. Illuminaci
La illuminaci general i la illuminaci especial (lmpades de treball), quan sigui necessria,
hauran de garantir uns nivells adequats dilluminaci i unes relacions adequades de lluminries
entre la pantalla i el seu entorn, tenint en compte el carcter del treball, de les necessitats visuals
de lusuari i del tipus de pantalla utilitzada.
El condicionament de lespai de treball i del lloc de treball, aix com la situaci i les
caracterstiques tcniques de les fonts de llum artificial, hauran de coordinar-se de tal manera
que sevitin els enlluernaments i els reflexos molestos a la pantalla i a altres parts de lequip.
c. Reflexos i enlluernaments
Els llocs de treball hauran dinstallar-se de tal forma que les fonts de llum, com ara finestres i
altres obertures, parets transparents o translcides i equips o parets de color clar, no provoquin
enlluernament directe ni produeixin reflexos molestos a la pantalla.
Les finestres hauran danar equipades amb un dispositiu de cobertura adequat i regulable per
atenuar la llum del dia que illumini el lloc de treball.
La guia daquest Reial decret afegeix:
En el recinte on subiquin els llocs de treball amb pantalles de visualitzaci ha dexistir
una illuminaci general. Si sutilitzen fonts dilluminaci individual complementries,
aquestes no haurien de ser usades en les proximitats de la pantalla en el cas que
produeixin enlluernament directe o reflexions.
Tampoc hauran de ser usades en el cas que produeixin desequilibris de lluminria que pertorbin
el mateix usuari o els operadors de lentorn.
En tot cas, el nivell dilluminaci haur de ser suficient per al tipus de tasca que es realitzi en el
lloc (per exemple, lectura de documents), per no haur darribar a valors que redueixin el
contrast de la pantalla per sota del que s tolerable.
La prdua de contrast originada per la illuminaci general a las antigues pantalles de
visualitzaci feia difcil obtenir el nivell de llum necessari per compatibilitzar la lectura de la
pantalla amb altres tasques. La majoria de les actuals pantalles de visualitzaci, amb tractament
antireflectant i major rang de regulaci del contrast, permeten utilitzar un nivell dilluminaci
de 500 lux, que es el mnim recomanable per a la lectura i lescriptura dimpresos i per a altres
tasques habituals doficina.
2.3.1.3. Caracterstiques de la illuminaci dels llocs de treball
Color de llum
Per als tubs fluorescents s recomanable utilitzar un color de llum blanc calent. El blanc calent crea
un ambient llumins agradable i augmenta el confort visual. A ms, els tubs fluorescents de tons
calents tenen menor grau doscillaci i menor tendncia al centelleig.
Disposici de la illuminaci artificial

Encara que s molest, lenlluernament directe produt per la illuminaci juga un paper menys
important que els reflexos sobre la superfcie de la pantalla. Aquests reflexos sn irritants, sobretot,
quan es produeixen a les zones de la pantalla en qu apareix el text.
Reflexos
Les lluminries han descollir-se i disposar-se amb vista a evitar els reflexos a la superfcie de la
pantalla. Les finestres constitueixen una font lluminosa que ha de ser tinguda en compte a lhora de
determinar la posici geomtrica de la pantalla a fi devitar reflexos.
Tamb per evitar reflexos, pot utilitzar-se una illuminaci indirecta o reduda (lmpades, etc.) vigilant
que no es produeixi un desequilibri de llum entre la pantalla i el document ni enlluernaments directes.
Els monitors shan de collocar entre les fileres de llums del sostre, en comptes de collocar-los
directament a sota daquests llums.
Illuminaci natural
La llum dirna com a nica font lluminosa no s convenient perqu est subjecta a variacions fortes.
Per considerant que la major part dels llocs de treball en qu hi ha ordinadors t finestres, es
recomana seguir les segents indicacions a fi devitar enlluernaments, reducci de contrast, etc.:
9
9
9
9
9
Ubiqueu les pantalles al ms lluny possible de les fonts de llum dirna i paralleles a aquestes
fonts.
Proveu les finestres de cortines o persianes, preferiblement de lmines verticals regulables.
Cap finestra no ha destar e davant o darrere de les pantalles.
Leix principal de la vista de loperador ha de ser parallel a la lnia de finestres.
Situeu els llocs de treball entre les fileres de lluminries del sostre.
Illuminaci artificial
En els llocs de treball on no hi hagi illuminaci general es recomana installar fileres de
fluorescents paralleles a la lnia de finestres.
Per als llocs on es treballa amb ordinadors es recomana, per exemple, installar fluorescents
TIPUS 840 (s una denominaci de tipus de fluorescent), que proporcionen una tonalitat
intermdia i sn, potser, els ms adequats per a les tasques que shi fan.
Com a informaci complementria d'aquest tipus de fluorescent indiquem:
Reproducci de color de 80.
Temperatura de color neutra.
Per a sales de reuni es recomana la installaci duns fluorescents que presentin una llum
blanca vermellosa, que proporcionen una sensaci ms clida.
Sha de procurar que la lluminria estigui situada directament sobre loperador i

perpendicularment a leix de la pantalla. Aix permet utilitzar la zona lliure entre dues regions
crtiques corresponents al risc de presncia de reflexos sobre el teclat i la pantalla.
Les lluminries del sistema general denllumenat han destar provedes de difusors o
reixes i shan devitar els sistemes dilluminaci a base de fluorescents descoberts que entrin
dintre de langle de visi de loperador.
La utilitzaci dilluminaci localitzada es recomana com a

suport en aplicacions en qu el treball impliqui exigncies
visuals molt crtiques, com per exemple nivells dilluminaci de
1.000 lux o superiors, quan la visi de formes i textures
requereixi que la llum vingui duna direcci determinada, quan la
illuminaci general no arribi a certes zones a causa dobstacles
existents, etc.
2.3.2. Confort i disconfort trmics

Les condicions climtiques del lloc de treball constitueixen un factor que influeix directament en el
benestar i en la realitzaci de les tasques.
Laire interior dun edifici ha de tenir unes caracterstiques termohigromtriques adequades i una bona
qualitat. Lobjectiu dels equips de climatitzaci s proporcionar normalment un confort trmic i una
bona qualitat de laire.
Hi ha diferents taules de corbes de confort que donen una idea de les condicions de temperatura i
humitat ms adequades per al treball. A ttol orientatiu, a continuaci es mostra una de les taules ms
reconegudes de corbes de confort, lelaborada per P.O. Fanger.
Es pot observar com varia la zona de comoditat en funci de la temperatura operativa (en C) en
relaci amb la humitat relativa (%):
La regulaci del nivell de calor/fred daquests equips de climatitzaci sol ser origen de disputes,
sobretot en espais compartits amb sistemes centralitzats. Aquest problema sorgeix principalment a
lestiu, quan els treballadors que tenen el seu lloc de treball sota una sortida daires perceben un raig
daire fred bastant molest i, en canvi, els que estan lluny dels difusors o a prop de parets o finestres
amb alta insolaci passen molta calor. Aix provoca una pugna per apujar o abaixar el nivell del
termstat, cosa que provoca una situaci cada vegada ms inestable del sistema, amb temperatures
ms altes o ms baixes del que conv.
El problema sol estar lligat als diferents requisits de la velocitat de sortida de laire a lestiu i a lhivern.
A lhivern, laire surt calent i perqu arribi al terra calen velocitats de sortida altes, ja que laire calent
tendeix a pujar. En canvi, a lestiu, laire surt ms fred i cal una velocitat menor. Si una persona est
treballant a sota duna sortida daire, no tindr gaires molsties a lhivern, per a lestiu patir una
certa incomoditat ms associada a la velocitat de laire que a la temperatura del lloc. Aquest problema
se soluciona regulant la velocitat de sortida de laire i no apujant la temperatura.
Si hi ha difusors just a sobre de llocs de treball i que causen molsties, s recomanable reorientar-los
de forma adequada o regular-ne la velocitat de sortida de laire.
Les queixes que a vegades presenten els ocupants dun edifici inclouen, a ms daspectes trmics,
aspectes relacionats amb la sensaci daire viciat i carregat que, junt amb aspectes fsics (soroll,
illuminaci, etc.), provoquen molsties com ara mal de cap, afonia, esternuts, fatiga mental, etc. que
desapareixen poques hores desprs de deixar el lloc de treball. Tot aix es coneix com a sndrome
de ledifici malalt.
Aquests edificis malalts es caracteritzen per ser edificis hermtics, on, per exemple, les finestres no
es poden obrir, etc. LOrganitzaci Mundial de la Salut considera que un edifici est malalt quan
un 20% dels seus ocupants pateix problemes de salut.
Han devitar-se les temperatures i humitats extremes; la temperatura operativa de confort estndard
s recomanable que es mantingui dintre dels segents rangs (segons les normes ISO 7730 i EN27730):
Hivern: de 20 C a 24 C
Estiu: de 23 C a 26 C
Temperatura del terra: de 19 C a 20 C
Velocitat de laire: menor o igual a 0,15 m/s a lhivern i 0,25 m/s a lestiu
Diferncia permissible de temperatura radiant des del sostre al terra: menor o igual al 5 C
Humitat relativa: entre el 45% i el 65%
No obstant aix, cada persona t unes necessitats prpies en funci de lactivitat que desenvolupa i
de les caracterstiques de la roba, ledat i la fisiologia.
Ladequat balan entre els parmetres que intervenen condueix a situacions en qu, si b no tothom
es troba trmicament cmode, s que ho est la majoria de les persones exposades a aquest ambient
trmic.
2.3.3. Confort i disconfort acstics

El so es defineix com la sensaci percebuda per lrgan auditiu deguda a les diferncies de pressi
produdes per la vibraci dun cos. Quan aquesta sensaci resulta desagradable, es parla llavors de
soroll.
En major o menor grau, sest contnuament exposat al soroll. Cada persona es desenvolupa en
diversos ambients acstics al llarg de la jornada i, per tant, est exposada a diversos nivells de soroll
que oscillen, normalment, entre 10 dB(A) i 110 dB(A).
A continuaci es presenta una taula amb els nivells aproximats de pressi acstica per a diversos
ambients, activitats, mquines i situacions, i amb les sensacions generals que produeixen, a fi de
donar una orientaci de la relaci entre els sorolls que es perceben a la vida quotidiana i els nivells de
dB(A) que generen:
NIVELL DE PRESSI
ACSTICA (dB(A))
AMBIENTS ACTIVITATS
APARELLS SITUACIONS
SENSACI
130
Motor a reacci (a 10 m)
Sirena de transatlntic
Focs dartifici
Produeix sensaci dolorosa
110
Motocicleta amb escapament lliure (a 1 m)

Martell pneumtic
100
Discoteca
Serra circular
Clxon de cotxe (a 10 m)
90
Taller mecnic
Impremta
Tnel de neteja de cotxes
80
Interior del metro

Carrer sorolls
Bar animat
Cadena de muntatge
70
Conversaci en veu alta

Oficines
Magatzems
60
Restaurant
Comer
Ventilador (a 1 m)
Pluja
Interior de cotxe
50
Oficina (soroll de fons)

Aula (soroll de fons)
Carrer tranquil
40
Biblioteca
Sala destar (soroll de fons)
30
Dormitori
Frigorfic (a 1 m)
20
Estudi de rdio
Esglsia antiga buida
Vol dun mosquit (a 2 m)
10
Laboratori dacstica
Soroll de la respiraci
Llindar daudici duna persona
Sensaci insuportable i necessitat

de sortir de lambient
Sensaci
molesta
Soroll de fons incmode

per conversar
Nivell de fons agradable per a

la vida social
Nivell de fons necessari per

descansar
Silenci
inquietant
El disconfort acstic pot donar-se generalment a causa dels equips informtics, equips daire, etc. que
fan que els nivells de soroll als llocs de treball superin els nivells de confort per a lactivitat prpia
doficines, que se situen al voltant de 65 dB(A). Amb valors superiors es dificulta la concentraci en el
treball i per aix han dutilitzar-se equips amb una mnima emissi sonora.
Per reduir, en el lloc de treball, el nivell sonor transms per fotocopiadores, impressores matricials,
etc. s convenient allar-les, ubicant-les en altres espais de menor activitat.
Daltra banda, es recomana que per a tasques difcils i complexes el nivell sonor continu
equivalent, LAeq, no superi els 55 dB(A) i, en qualsevol cas, no ha de superar els 60 dB(A) a
menys dun metre de distncia.
Cal tenir en compte que la legislaci espanyola, en el seu Reial decret 1316/1989, sobre la
protecci dels treballadors enfront els riscos derivats de la seva exposici al soroll durant el
treball, diu que shan dadoptar mesures correctores en els llocs de treball en qu el nivell diari
equivalent superi 80 dB(A).
Pregunta:
La pantalla del monitor presenta reflexos o
brillantors, o us dna la llum als ulls?

Pregunta:
Hi ha una illuminaci adequada quan llegiu
documents o dades de la pantalla?

Reduu la illuminaci general de fons.
Canvieu la ubicaci de les lmpades del
sostre i de les de treball.
Colloqueu reixetes difusores a sota dels
fluorescents.
Canvieu els colors del monitor. Un fons ms
clar sol oferir menys reflexos.
Ajusteu els nivells de brillantor i contrast de
la pantalla. En augmentar el contrast es
facilita la visualitzaci dels carcters.
Ubiqueu les pantalles al ms lluny possible
de les fonts de llum dirna i paralleles a
aquestes fonts.
Proveu les finestres de cortines o persianes,
preferiblement
de
lmines
verticals
regulables. Cap finestra ha destar davant o
darrere de les pantalles.
Leix principal de la vista ha de ser parallel a
la lnia de finestres.
Situeu els llocs de treball entre les fileres de
llums del sostre.
La illuminaci localitzada sutilitza com a
suport en aplicacions en qu el treball implica
exigncies visuals altes.
Utilitzeu una lmpada de treball (illuminaci
localitzada) si necessiteu ms llum per llegir
documents.
Pregunta:
Heu passat alguna revisi oftalmolgica en els
ltims dos anys?

Pregunta:
Hi ha queixes per disconfort trmic en el lloc de
treball?

Feu-vos una revisi oftalmolgica i expliqueu

a qui us la faci les caracterstiques del vostre
treball davant de lordinador (temps de
treball, distncia entre els ulls i la pantalla,
etc.).
El problema sol estar lligat als diferents

requisits de la velocitat de sortida de laire
dels equips de climatitzaci a lestiu i a
lhivern.
Reguleu la velocitat de sortida de laire en
lloc dapujar excessivament la temperatura.
Si hi ha difusors just a sobre de llocs de
treball que causen molsties, reorienteu de
forma adequada aquests difusors.
Pregunta:
Hi ha massa soroll al lloc de treball?
Per reduir el nivell sonor transms per

fotocopiadores, impressores i altres equips
conv allar-los, ubicant-los en espais de
menor activitat.
3.
ALTRES RISCOS A OFICINES
3.1. Exposici a productes qumics

En oficines, lexposici a productes qumics es presenta principalment per dos motius:
Emissions de productes com ara loz en equips: fotocopiadores, impressores lser, faxos, etc.
Emissi de tintes per la manipulaci del tners.
Loz s un gas blau reactiu format per tres toms doxigen; s inestable des de la seva aparici i es
descompon rpidament per produir una altra vegada oxigen estable. La rapidesa del procs de
descomposici depn de la temperatura, de la humitat de laire, etc.
Pel que fa a les fotocopiadores i a les impressores lser, lemissi doz noms es produeix durant el
temps real de funcionament de lequip, i la majoria dels fabricants equipa les mquines amb filtres
especfics situats al circuit de refrigeraci per reduir les emissions a latmosfera.
Encara que no es disposa de dades sobre les concentracions ambientals mesurades als llocs de
treball, es poden estimar al voltant de 0,05 ppm (0,1 mg/m3) (ppm: partcules per mili) prop dels
equips utilitzats intensivament.
Segons el document Lmits dexposici professional per a agents qumics a Espanya, de lInstitut
Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, sadopta un valor de referncia dexposici a loz de
VLA-ED = 0,08 ppm (0,16 mg/m3) en treballs moderats. Aquest valor representa les condicions a les
quals es creu basant-se en els coneixements actuals que la majoria de treballadors pot estar
exposada 8 hores diries i 40 setmanals, durant tota la seva vida laboral, sense patir efectes adversos
en la salut.
En condicions normals dutilitzaci, les concentracions doz trobades prop de les fotocopiadores i
les impressores lser no semblen suficients per provocar ms smptomes que alguns signes dirritaci
de les vies respiratries.
Sha de procurar que la zona de fotocopiadores estigui ventilada o amb una climatitzaci adequada
(aire condicionat, per exemple) per evitar lacumulaci de vapors doz al lloc de treball per tenir, aix,
una correcta renovaci de laire interior.
En la mesura que sigui possible, els equips no shan de collocar en espais amb un volum inferior a
25 m3. Sha de proveir de suficient ventilaci (es recomana un mnim de 0,5 renovacions daire/h) i
laspiraci no ha destar enfront de la persona.
Sha devitar la concentraci de diversos equips al lloc de treball, sobretot si s un espai ocupat
permanentment. Per aix conv, en la mesura que sigui possible, reorganitzar loficina i la disposici
dels equips.
s convenient informar-se, consultant el fabricant o el subministrador, si lequip t un filtre efica que
garanteixi labsncia doz en quantitats molestes. El filtre ha de canviar-se peridicament (segons les
indicacions del manual dinstruccions ) o quan shan fet unes 10.00040.000 cpies, depenent del
tipus i les dimensions de lequip.
Hi ha altres agents qumics que afecten la qualitat ambiental del lloc de treball, com ara pols, fibres,
dixid de carboni (desprs en la respiraci), fum de tabac, fums que provenen de lexterior
(dautombils), etc.
3.2. Exposici a contaminants biolgics

Lexposici a contaminants biolgics no sol ser freqent a les oficines, per s que hi ha certs
agents biolgics (bacteris, fongs, espores...) que poden arribar a ser responsables dinfeccions,
allrgies, etc. Provenen de lexistncia daigua estancada i bruta en els sistemes de ventilaci.
La pols que hi ha a laire interior (i tamb acumulada en cortines i/o moquetes) est formada per
partcules tant orgniques com inorgniques, moltes de les quals poden classificar-se com a fibres. La
pols total dependr de la ventilaci, la neteja, lactivitat en el lloc de treball i el grau de presncia de
fum de tabac.
Els principals focus de contaminaci biolgica relacionats amb els sistemes de ventilaci o
climatitzaci sn: laire exterior, els sistemes de filtraci i de refrigeraci, els humidificadors (que
poden ser llocs de cultiu de bacteris i font de propagaci de fongs i microbis), etc.
La supervivncia de bacteris en aerosols (polvoritzadors, etc.) safavoreix si la humitat relativa
ambiental s de ms del 65% i si est protegida dels raigs solars. La temperatura ptima perqu es
multipliquin s aproximadament de 37 C. A temperatures inferiors la multiplicaci decreix
considerablement i a 20 C s insignificant.
Entre daltres recomanacions, shan de tenir en compte les segents:
-
Subministreu en la mesura que sigui possible suficient aire fresc de ventilaci (depenent del lloc
de treball).
Seleccioneu humidificadors que utilitzin vapor daigua com a font dhumitat en lloc dels que
utilitzen aigua reciclada.
Manteniu la humitat relativa de laire per sota del 65% en els llocs ocupats.
Colloqueu filtres adequats per al control de lentrada de partcules i establiu programes de
manteniment que incloguin la inspecci, la neteja i la desinfecci dels diversos components del
sistema.
3.3. Radiaci
Els tubs catdics de les pantalles dordinadors funcionen a unes tensions molt baixes, entre 12 kV i
20 kV, i produeixen raigs X de molt baixa energia i molt poc poder de penetraci.
LIRPA (Associaci Internacional de Protecci contra la Radiaci) diu que, fins ara, no hi ha riscos
per a la salut deguts a les radiacions emeses per les pantalles dels ordinadors.
4.
MANIPULACI MANUAL DE CRREGUES
Consideracions prvies
El pes mxim que es recomana no sobrepassar (en condicions ideals de manipulaci: crrega a
prop del cos, esquena dreta, sense girs ni inclinacions) s de 25 kg.
No obstant aix, si les persones exposades sn dones, treballadors joves o grans, o si es vol
protegir la majoria de la poblaci, no shaurien de manipular crregues superiors a 15 kg.
Pes mxim recomanat per a una
crrega en condicions ideals
daixecament
Pes
mxim
En general
25 kg
Major protecci
15 kg
Treballadors entrenats (situacions allades)
40 kg
Com a norma general, s preferible manipular les crregues a prop del cos, a una altura
compresa entre laltura dels colzes i els artells, ja que daquesta forma disminueix la tensi a la
zona lumbar.
Si les crregues que shan de manipular es troben a terra o a prop del terra sutilitzaran les
tcniques de manipulaci de crregues que permetin fer servir ms els msculs de les cames que
els de lesquena.
Per aixecar una crrega es recomana seguir els segents passos:

1. Planificaci de laixecament
Seguiu les indicacions de lembalatge referents
als possibles riscos de la crrega (centre de
gravetat inestable, etc.).
Si no hi ha indicacions a lembalatge, observeu
b la crrega, prestant especial atenci a la
forma i la dimensi, el possible pes, les zones
dagafament, els possibles punts perillosos, etc.
Proveu dalar primer un costat, ja que no
sempre la dimensi de la crrega ofereix una
idea exacta del seu pes real.
Demaneu ajuda a altres persones si el pes de la crrega s excessiu o si heu dadoptar postures
incmodes durant laixecament i si no es pot resoldre per mitj dajudes mecniques.
Tingueu prevista la ruta de transport i el punt de destinaci final de laixecament i enretireu els
materials que entorpeixin el pas.
Utilitzeu la roba, el calat i els equips adequats.
2. Collocaci dels peus

Aproximeu-vos a la crrega i situeu els peus a cada costat per tenir
una postura estable i equilibrada per a laixecament, collocant un peu
ms endavant que laltre en la direcci del moviment.
3. Adopci de la postura daixecament

Flexioneu les cames mantenint en tot moment lesquena dreta. No
flexioneu massa els genolls.
No gireu el tronc ni adopteu postures forades.
4. Agafament ferm
Subjecteu fermament la crrega fent servir les dues mans i enganxeu-la al
cos. El millor tipus dagafament s un agafament en ganxo, per tamb
pot dependre de les preferncies individuals; limportant s que sigui
segur. Quan hagueu de canviar lagafament, feu-ho suaument o recolzant
la crrega, ja que aquesta operaci incrementa els riscos.
5. Aixecament suau
Aixequeu-vos suaument, per extensi de les cames,
mantenint lesquena dreta. No doneu estrebades a
la crrega ni la mogueu de forma rpida o brusca.
6. Evitar girs
Procureu no efectuar mai girs. s preferible moure els peus per collocar-se en la posici
adequada.
7. Crrega propera al cos
Manteniu la crrega propera al cos durant tot laixecament.
Per sostenir una crrega

1. Apropeu la crrega al cos.
2. Manteniu lesquena recta.
3. Sosteniu la crrega amb els braos estesos.
El treball muscular que cal fer per sostenir una crrega s menor si es mant el cos dret. A ms, el
consum denergia disminueix, en comparaci amb altres postures possibles, si se subjecta la crrega
enganxada al cos amb els braos estesos.
Per tant, la forma segura de sostenir una crrega s enganxar-la al cos, subjectar-la amb les mans i
deixar-la que pengi dels braos estesos, mai flexionats. Per descomptat, lesquena ha destar tan
recta com sigui possible, de manera que tot el pes recaigui verticalment sobre la columna vertebral.
Per transportar una crrega
La forma ms segura de transportar una crrega simple s suspendre-la dels braos estesos, que
han destar ben enganxats al cos. Si la dimensi o la forma de la crrega impedeix estendre els
braos, cal mantenir els colzes ben enganxats al cos, de forma que sigui aquest el que suporti el pes.
Per transportar pesos suspesos, carregueu simtricament i manteniu lesquena recta deixant que
sigui lesquelet el que suporti el pes. Colloqueu la crrega de forma que no impedeixi veure el que hi
ha per davant i que permeti caminar de forma natural.
Sempre que sigui possible, utilitzeu mitjans mecnics per transportar les crregues (carros, carretes,
portapaletes, etc.). Poseu-vos guants adequats al tipus de crrega que manipuleu.
Per dipositar una crrega
Si laixecament s des del terra fins a una altura
important, per exemple laltura de lespatlla o ms,
recolzeu la crrega a mig cam per poder canviar
lagafament.
Dipositeu la crrega i desprs ajusteu-la si cal.
Feu aixecaments espaiats.
No totes las crregues es poden manipular seguint aquestes instruccions. Hi ha situacions (com, per
exemple, la manipulaci de barrils, la manipulaci de malalts, etc.) que tenen les seves tcniques
especfiques.
5.
PROTECCI CONTRA INCENDIS
Les causes que poden provocar un foc sn molt diverses. Les ms comunes sn les degudes a una
installaci elctrica en mal estat o sobrecarregada, a lexistncia de focus de calor propers a
materials fcilment combustibles (papers, llibres...), etc.
Tal com sha dit anteriorment, es recomana no utilitzar endolls intermedis o allargadors sense presa
de terra per connectar equips que en necessiten i no sobrecarregar la installaci.
Sha dimpedir el contacte de materials combustibles, com ara papers, caixes, etc., amb focus
dignici, ja que cada combustible necessita una determinada energia dactivaci perqu es produeixi
un foc. Alguns dels diferents focus dignici sn els que es descriuen a continuaci:
Focus elctric:
Focus trmic:
Focus qumic:
sobrecrregues, guspires en endolls, fluorescents defectuosos, etc.

installacions generadores de calor.
reaccions qumiques amb altres materials, etc.
Sha devitar lacumulaci de residus, caixes, papers, etc. i es recomana la utilitzaci de cubells de
recollida metllics i amb tapa.
5.1. Classificaci dels combustibles

CLASSE
DESCRIPCI
Sn els materials slids, generalment de naturalesa orgnica, en

qu la combusti es realitza normalment amb la formaci de
brases i cendres (paper, tela, fusta, etc.).
Sn els lquids inflamables i els slids que amb la calor es liqen,

s a dir, amb baix punt de fusi (alcohol, pintures, olis, greixos,
etc.).
Sn els combustibles gasosos (acetil, but, prop, gas ciutat,

etc.).
Sn els combustibles no compresos en els apartats anteriors per

la seva especial naturalesa (carbur clcic, metalls lleugers, etc.).
Entren dins daquesta classificaci els metalls dalt poder reactiu i
els pols metllics.
5.2. Agents extintors i la seva adequaci a les diferents classes de foc

El Reglament dinstallacions de protecci contra incendis (Reial decret 1942/1993) proporciona
una taula de ladequaci dels diferents agents extintors enfront de la classe de foc que es pot produir.
Aquesta taula s la que a continuaci sexposa:
CLASSE DE FOC (segons UNEEN2 1994)
AGENT
EXTINTOR
Combustibles
slids amb brasa
Combustibles lquids i combustibles

slids amb baix punt de fusi
Combustibles
gasosos
Metalls lleugers i reactius i

pols metllics
XXX
XX
XXX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
XX
Aigua
polvoritzada
Aigua
a raig
Pols BC
(convencional)
Pols ABC
(polivalent)
Pols especfic
metalls
Escuma
fsica
Anhdrid
carbnic (CO2)
Hidrocarburs
halogenats
XXX Molt adequat

XX
Adequat
X
-
Acceptable
No serveix
5.3. Extintors porttils

Els extintors han destar senyalitzats per mitj dun senyal normalitzat i shan de
distribuir de manera que el recorregut des de qualsevol punt fins a un extintor no
superi els 15 metres aproximadament.
Conv conixer el funcionament i ls dun extintor per poder sufocar un petit

incendi si es dna el cas, malgrat que davant dun incendi en qu es dubta de
poder-lo controlar, el ms recomanable s sortir del lloc on sest, tancar
les portes i avisar els bombers.
5.3.1. Recomanacions per a la utilitzaci dun extintor porttil

Lusuari dun extintor porttil contra incendis, per utilitzar-lo eficament
(tenint en compte que la seva durada s aproximadament de 8 a 60
segons, depenent del tipus i la capacitat de lextintor) hauria destar
prviament format en coneixements bsics sobre el foc i tamb hauria
de saber, de forma completa i al ms prctica possible, les instruccions
de funcionament, els perills dutilitzaci i les regles concretes ds de
cada extintor.
A letiqueta de cada extintor sespecifica la manera dutilitzaci i
les precaucions a prendre, per sha de ressaltar que en el moment
de lemergncia seria molt difcil assimilar totes les regles prctiques
dutilitzaci de laparell.
Dintre de les precaucions generals, shan de tenir en compte la possible toxicitat de lagent extintor o
dels productes que genera en contacte amb el foc, la possibilitat de cremades i danys a la pell per
massa proximitat al foc o per reaccions qumiques perilloses i les descrregues elctriques o
projeccions inesperades de fluids emergents de lextintor a travs de la vlvula de seguretat.
5.3.2.
Regles generals ds dun extintor dincendis porttil
Despengeu lextintor agafant-lo per la maneta o la nansa i deixeu-lo sobre el terra

en posici vertical.
En cas que lextintor tingui mnega, agafeu-la pel broc per evitar la sortida
incontrolada de lagent extintor. En cas que lextintor sigui de CO2 tingueu especial
cura dagafar el broc per la part allada destinada a tal efecte i de no dirigir-lo cap a
les persones.
Comproveu, en cas que existeixi, que la vlvula o el disc de seguretat est en una
posici sense risc per a lusuari.
Traieu el passador de seguretat estirant-ne lanella.
Apropeu-vos al foc fins a una distncia mxima dun metre. En cas despais oberts,
apropeu-vos-hi en la direcci del vent.
Premeu la palanca del cap de lextintor i, en cas que existeixi, estrenyeu la palanca
del broc fent una petita descrrega de comprovaci de sortida de lagent extintor.
Dirigiu el raig a la base de les flames amb moviment descombratge.

En el cas dincendis de lquids, projecteu superficialment lagent extintor
efectuant un escombratge horitzontal i evitant que la prpia pressi
dimpulsi pugui provocar el vessament incontrolat del lquid incendiat.
Apropeu-vos lentament al foc fins una distncia mxima aproximada dun
metre.
6.
NOCIONS BSIQUES SOBRE EMERGNCIA I EVACUACI
Tots els llocs de treball han de estar degudament illuminats amb dispositius demergncia i
senyalitzats amb la corresponent senyalitzaci demergncia.
Daltra banda, les vies i sortides demergncia han destar en tot moment expedites, lliures de cap
objecte, perqu es puguin utilitzar sense traves en qualsevol moment.
Segons la Norma bsica de ledificaci. Condicions de protecci contra incendis en edificis
(NBE-CPI/96), les caracterstiques de la senyalitzaci i la illuminaci demergncia han de ser les
segents:
Senyalitzaci i illuminaci (art. 12)
1. Les sortides de recinte, planta o edifici estaran senyalitzades, excepte en edificis dhabitatges i,
en altres usos, quan es tracti de sortides de recintes amb una superfcie que no excedeixi els
50 m2, fcilment visibles des de tots els punts dels mencionats recintes i quan els ocupants
estiguin familiaritzats amb ledifici.
2.
Han de disposar-se senyals indicatius de direcci dels recorreguts que han de seguir-se des de
tot origen devacuaci (tot punt ocupable dun edifici) fins a un punt des don sigui directament
visible la sortida o el senyal que la indica (...).
En els punts dels recorreguts devacuaci que hagin destar senyalitzats en els quals hi hagi
alternatives que puguin induir a error, tamb es disposaran els senyals abans citats, de forma tal
que quedi clarament indicada lalternativa correcta.
Segons el Reial decret 485/1997, sobre senyalitzaci de seguretat i salut en el treball, la

senyalitzaci de salvament o socors ha de ser com la que sadjunta a continuaci:
Installaci denllumenat demergncia (art. 21)

La installaci ser fixa, estar proveda de font prpia denergia i haur dentrar automticament en
funcionament quan hi hagi una fallada dalimentaci a la installaci denllumenat normal de les zones
indicades en lapartat anterior, entenent-se per fallada el descens de la tensi dalimentaci per sota
del 70% del seu valor nominal. La installaci complir les condicions de servei que sindiquen a
continuaci, durant 1 hora com a mnim a partir de linstant en qu tingui lloc la fallada.
Normes generals devacuaci

Levacuaci ha de fer-se amb la major rapidesa possible per tamb amb ordre, precauci i serenitat.
Per tant, s necessari que:
1.
2.
3.
4.
5.
Mantingueu la calma i eviteu el pnic; sortiu sense crrer ni cridar.

No entreu mai a la zona de perill afectada pel sinistre.
No torneu mai enrere ni us entretingueu a recollir objectes personals.
Ajudeu en els desplaaments a aquelles persones que necessitin atencions especials.
Utilitzeu sempre la via devacuaci ms rpida i segura.
Procediment devacuaci
Levacuaci es compon bsicament de tres fases consecutives:
FASE 1. Abandonament del lloc
1. Desconnecteu els aparells elctrics.
2. Comproveu la presncia de tots els que han devacuar el lloc.
3. Tanqueu les finestres i, quan surti lltim, apagueu els llums i tanqueu la porta.
FASE 2. Desplaament al punt de reuni
Levacuaci sha de realitzar pels recorreguts devacuaci determinats per a aquest efecte, que han
destar degudament senyalitzats.
Tot el personal, en cas devacuaci, sha de dirigir, junt amb les possibles visites que en aquell
moment estiguin atenent, al punt de reuni fixat.
FASE 3. Concentraci al punt de reuni
1. Quedeu-vos al punt de reuni fins que autoritzin el retorn al lloc de treball.
2. Respecteu les indicacions de les persones encarregades de gestionar levacuaci.
A continuaci es donen algunes consignes bsiques per a casos demergncia i evacuaci:
PLA DEMERGNCIA
En cas dincendi o demergncia:
1.
Manteniu la calma, no crideu ni correu.
2.
Sortiu del local afectat i tanqueu la porta .
3.
Informeu-ne rpidament:
CENTRE DALARMES I SEGURETAT

4.
Espereu larribada dels equips demergncia i seguiu les seves

indicacions.
En cas devacuaci:
1.
Deixeu el que estigueu fent.
2.
Seguiu les indicacions dels equips demergncia.
3.
Si esteu sols: seguiu la senyalitzaci devacuaci i aneu a la

sortida de ledifici.
4.
No utilitzeu mai els ascensors.
7.
CONSELLS PER A PRIMERS AUXILIS
A continuaci sofereixen una srie de consells prctics per als segents casos:
FERIDES SUPERFICIALS
-
Com s'ha de procedir

Netegeu la ferida amb aigua sabonosa
Eixugueu-la amb una gasa
Apliqueu iode (Topionic, Povidona, etc.)
Cobriu la ferida amb un apsit (tireta, gasa
amb esparadrap, etc.)
Mai no s'ha de
-
Netejar amb alcohol

Eixugar amb cot
Aplicar pomades
FERIDES PROFUNDES
-
Mai no s'ha de
Netegeu amb aigua sabonosa o apliqueu una

gasa amb aigua oxigenada
Acudiu al centre assistencial ms proper
Utilitzar alcohol i desinfectant colorant

(Mercromina, Betadine, etc.)
Manipular la ferida
FERIDES MOLT SAGNANTS O QUE CONTINGUIN COSSOS ESTRANYS

Mai no s'ha de
No manipuleu la ferida
- Manipular la ferida
Taponeu-la amb gases o cot embolicat en
- Taponar directament amb cot o teixits bruts
una gasa i efectueu compressi directa en cas
- Utilitzar torniquets estrets
d'hemorrgia
- Extreure el cos o els cossos estranys
Acudiu al centre assistencial ms proper
CREMADES
Mai no s'ha de
- Apliqueu draps humits (o raig d'aigua) durant

20 minuts
- Apliqueu pomada (Silvederma, etc.)
- Acudiu al centre assistencial ms proper
Trencar les butllofes

Aplicar embenats adhesius
COSSOS ESTRANYS EN ULL/S

Mai no s'ha de
- Netegeu amb aigua neta abundant
- Cobriu l'ull amb una gasa i fixeu-la amb
esparadrap
- Acudiu al centre assistencial ms proper
Manipular el cos estrany

Intentar l'extracci
Utilitzar colliris i pomades
COPS I CONTUSIONS
- Apliqueu fred
- Si no hi ha ferida, apliqueu analgsic tpic
(Fastum gel, etc.)
- Embeneu amb embenatge compressiu si hi ha
inflor
- Si sospiteu que hi ha una lesi important
(fractura, esquin, etc.), acudiu al centre
assistencial ms proper
Mai no s'ha de
Aplicar qualsevol tipus de calor

Aplicar analgsic tpic si hi ha ferida
No donar-hi importncia
EN CAS DE DUBTE CONSULTEU AMB EL CENTRE ASSISTENCIAL
Al Reial decret 486/1997, segons el qual sestableixen les disposicions mnimes de seguretat i
salut en els llocs de treball, Annex VI, Material i locals de primers auxilis, apartat A, diu:
1.
Els llocs de treball disposaran de material per a primers auxilis en cas daccident, que haur de
ser adequat, pel que fa a la quantitat i les caracterstiques, al nmero de treballadors, als riscos a
qu estiguin exposats i a les facilitats daccs al centre dassistncia mdica ms prxim. El
material de primers auxilis haur dadaptar-se a les atribucions professionals del personal
habilitat per a la seva prestaci.
(...)
3.
Sense perjudici del que sha disposat en els apartats anteriors, tot lloc de treball haur de
disposar, com a mnim, duna farmaciola porttil que contingui desinfectants i antisptics
autoritzats, gases estrils, cot hidrfil, bena, esparadrap, apsits adhesius, tisores, pinces i
guants dun sol s.
8.
LEGISLACI BSICA DAPLICACI
Llei 31/1995 de prevenci de riscos laborals
Reial decret 488/1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives al treball amb
equips que inclouen pantalles de visualitzaci
Reial decret 486/1997 segons el qual sestableixen les disposicions mnimes de seguretat i salut
en els llocs de treball
Reial decret 487/1997 sobre disposicions mnimes de seguretat i salut relatives a la manipulaci
manual de crregues que generin riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors
Reial decret 485/1997 sobre disposicions mnimes en matria de senyalitzaci de seguretat i

salut en el treball
Norma bsica de ledificaci. Condicions de protecci contra incendis en els edificis NBE-CPI/96
9.
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
Manual de normes tcniques per al disseny ergonmic de llocs amb pantalles de visualitzaci
Sanz Merino, Jos Alberto
Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, INSHT
Guia tcnica davaluaci i prevenci dels riscos relatius a la utilitzaci dequips amb pantalles de
visualitzaci
Notes tcniques de prevenci

El treball en ordinadors de pantalla

Associaci per a la prevenci daccidents, APA
Seguretat a loficina
Associaci per a la prevenci daccidents, APA
Guia dautoajuda ergonmica del Departament dErgonomia de 3M
Ergonomia 2: Confort i estrs trmic

Pedro R. Mondelo i altres autors
Edicions UPC

Riscos Oficina

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Riscos Oficina

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PRESENTACI

El treball que es desenvolupa a lentorn administratiu (genricament anomenat doficines) no s

PRINCIPALS RISCOS A OFICINES

2.1. Crrega fsica

2.1.1. Treball amb ordinador

A continuaci es presenten algunes recomanacions sobre les caracterstiques i la utilitzaci dels

Una pantalla situada massa alta (per exemple, a sobre de la

Posici de les mans

2.1.1.3. El faristol (Porta documents)

Per a les operacions que obliguin a passar la vista amb

Posici dels braos

La posici dels peus

Es recomana adoptar una postura reclinada ms cmoda en treballs que requereixin ls de

Estar assegut en la mateixa posici durant llargs perodes de temps pot

Les mides recomanables de la taula de treball sn 160 cm damplada per 80 cm de profunditat,

Espai per a les cames

Espai darrere de la taula

En resum, les recomanacions assenyalades anteriorment es poden veure a la segent figura:

2.1.2. Collocaci dels accessoris

2.1.3. Alguns exercicis de relaxaci

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta s NO, seguiu les recomanacions

Ajusteu el respatller de la cadira de manera

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Ajusteu el grau de profunditat de la cadira de

Colleu o afluixeu el cargol de regulaci de la

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Apugeu o abaixeu laltura de la cadira fins

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Si la resposta es S, es compleixen les

Lalternana de postures millora la circulaci i

Feu exercicis de relaxaci.

2.2. Entorn de treball

2.2.1.1. Al mateix nivell

Estat del terra.

Si aix no s possible, es recomana collocar proteccions

s important mantenir, en general, un bon nivell dordre i neteja.

2.2.1.2. A diferent nivell

Reviseu les escales de m abans de fer-les servir a fi de comprovar-ne lestat.

Estar provedes de sabates antilliscants al peu o de ganxos de subjecci a la

Caiguda dobjectes per manipulaci

El risc de caiguda de prestatgeries, armaris, arxivadors, etc. pot donar-se

No sobrecarregueu les prestatgeries ni els armaris.

Una soluci per evitar la bolcada darmaris o prestatgeries, sobretot dels

Talls amb eines i cops amb objectes

Algunes recomanacions sn:

Enganxades amb objectes

2.2.5. Riscos elctrics: contactes elctrics directes i indirectes

Contacte elctric directe: s aquell en qu la persona entra en

Contacte elctric indirecte: es produeix quan la persona entra en

Per evitar riscos elctrics es recomana seguir les segents indicacions:

No feu empalmaments amb cinta allant ni

No desconnecteu mai un equip estirant el

Els endolls i les bases dendolls han de ser

Desconnecteu lequip del corrent elctric abans

En cas daccident elctric, seguiu les segents recomanacions:

Si la resposta s NO, es compleixen les