DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010 www.informadordemartorell.cat Número 1.

397 1o

L’Informador
de MARTORELL des del 1979
Política „ P11
El govern de CiU impulsa
un pla per dinamitzar
el mercat de les Bòbiles

Benviguda Primavera
CITA Més de 800 persones participen en la tradicional Marxa per l’entorn més
natural de Martorell en una mostra de fidelització HORARI La matinada de
dissabte a diumenge es canvia l’hora: a les 02.00 seran les 03.00 „ P8

GENTADA. Un any més, la Marxa de la Primavera va demostrar la fidelització dels martorellencs en aquesta cita F Aj. Martorell

Societat „ P11 Societat „ P2

L’Hospital de 300 persones
Martorell té una participen en la
unitat funcional calçotada
infecció per popular pels 50
atendre als anys de la Penya
malalts de sida Barcelonista
F spv F Pere Alegre
2 L’Informador de Martorell DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010

editorial
amb les
Messi, l’extraterrestre dues mans
sp
„ No només admet comparacions amb els més amb l'"albiceleste". Messi sembla no immutar-
grans de la història del futbol, sinó que allò
aconseguit per Leo Messi (Rosario, 1987) amb
se tot i els elogis que diàriament li dedica la
premsa mundial. Ha marcat onze gols dels
Meravelles
22 anys únicament ho supera el brasiler Edson últims quinze aconseguits pel seu equip, és el ‹ Degut a una fira d’art rea-
Arantes do Nascimiento Pelé. I és que amb la líder en la taula de màxims golejadors de la litzada a Maastricht
seva edat actual, ni Johan Cruyff ni Diego Ar- Lliga espanyola i segon en la classificació de la (Holanda) la premsa va
mando Maradona, Alfredo di Stefano, Franz Bota d'or, que distingeix el millor golejador de reproduir una obra del pin-
Beckenbauer, Bobby Charlton o Zinedine Zi- les lligues europees. I malgrat això, l'argentí va tor francès Paul Gauguin
dane van assolir els èxits de l'argentí, en boca cedir a Zlatan Ibrahimovic la possibilitat de “Deux femmes”, una de les
de tots després de la seva última exhibició a llançar un penal contra el Saragossa, amb 2-3 a seves darreres teles (1902).
Saragossa, on va sumar un altre hat trick, el favor i en el minut 90, tot i que el mèrit de l'ac- El preu de sortida estava
ció anterior havia estat seu. fitxat en 18 milions d’euros,
segon consecutiu que signa a la Lliga. Només Déu ni do per un particular.
Pelé, considerat com el més gran de la història Amb 22 anys, Johan Cruyff havia guanyat qua-
Dins el peculiar estil propi
del futbol, té un palmarès millor que Messi tre lligues i una Copa amb l'Ajax. Amb aquesta d’aquest artista tràgic crida
quan havia complert els 22 anys. El brasiler, un mateixa edat, Diego Armando Ma-radona havia l’atenció els elements de la
fenomen de precocitat, ja havia conquerit dos signat pel Barça i en el seu palmarès figurava un composició, els colors i on
Mundials amb la selecció del seu país; el pri- títol Metropolità amb Boca Juniors, a més d'un es troben ubicats. Podria
mer a Suècia (1958), i el segon a Xile, quatre Mundial Juvenil amb l'Argentina. Amb 22 anys, ser una de les millors obres
anys després. A més, Pelé ja havia aixecat lla- Alfredo di Stefano havia aixecat una Copa d’aquest original autodidac-
vors quatre campionats paulistes amb el Amèrica i una Lliga argentina amb River Plate; i ta que va estar en molts cer-
Santos. Al marge d'aquesta comparació, pel Franz Becken-bauer, dues Copes d'Alemanya i cles diferents: corredor de
valor afegit que suposa haver guanyat dos una Recopa com a jugador del Bayern Munic. borsa, casat, amic d’impres-
Mundials, Messi fa pols tots els rècords. Quan Bobby Charlton ja havia complert els 22, sionistes i de Van Gogh,
Individualment, i només el 2009, l'argentí s'ha tenia dos Premier League amb el Manchester mariner, treballador en la
fet amb 22 títols, entre ells la prestigiosa Pilota United i Zinedine Zidane començava a despun- construcció del canal de
d'Or i el FIFA World Player. tar al Girondins de Bordeus. Cap comparació Panamà i descobridor dels
Però des que va debutar amb el Barça, els possible fan més indiscutible a Leo Messi: 25 encants naturals del Pacífic.
seus títols es multipliquen. Dues Lligues de gols, gols aconseguits consecutivament en cinc Molta experiència que
Campions, un Mundial de Clubs, tres Lligues, partits, driblatges i gambetes impossibles... I emmarca en síntesis simbò-
tres Supercopes d'Espanya i una Supercopa entre cella i cella, la Lliga i la Champions al San- lica mitjançant els dos caps
tiago Bernabéu, llar de l'etern rival. Amb Messi, de les noies (pels colors un
d'Europa; a més d'una medalla d'or amb la jan-jin central) amb fondo
selecció olímpica argentina i un Mundial sub'20 el Barça somnia en seguir guanyant-ho tot.
d’un rosa morat i de base
una quietud blanca com a
L’Informador origen possible del tot.
La relació amorosa de la
vida disposa d’una passió i
patiment a base del creixe-
ment personal. El passat
del diari i d’un salvatge tot
un camí que a la maduresa
va portar la dona a cavall i
control erèctil enfront la
bogeria. La relació i/o amis-
tat va ajudar a comprendre
la situació límit (gos assegut
de front) i de cara al futur el
braç s’allarga sobre l’ener-
gia blavosa en direcció de
certesa terrenal i de manera
volàtil la transició es torna
místicament reprimida com
una ànima en patiment, de
dolor. La figura precubista
de l’angle superior dret
assenyala el re-mordiment
dels sacrificis realitzats per
força major (gama morada
sobre el complementari).
Sacyr Vallehermoso
ampliarà el trànsit del canal
i les accions pujaran per
sobre de l’actual baix preu
(6,74 euros) sobretot si és
La periodista Raquel Sans demana “esforç i treball” als joves després de Repsol i paga
deute acumulat. L’obra de
„ La periodista Raquel Sans, presentadora del Telenotícies Vespre de TV3, va reclamar “esforç, tre- Gauguin és molt digna d’un
ball i tenacitat” als estudiants de l’escola La Mercè que van participar en la xerrada “Tots som perio- museu superior al Thyssen
distes?” inclosa en la vuitena edició de la Setmana de la Ciència i de les Lletres. Sans va explicar que de Madrid, amb tronc d’ar-
bre central. Gràcies al futbol
“no és periodista qui té un carnet sinó qui n’exerceix” i va reclamar que “a la majoria dels joves que
una travessa el portarà a la
vénen com a becaris a TV3 els falta actitud i motivació. No pots pensar que sortiràs de la facultat i nostra butxaca. Perquè a la
cobraràs molts diners. Per arribar a llocs de responsabilitat, la preparació és fonamental, però ho és ment ja no hi cap, desprèn
més l’actitud. Si es treballa fort de ben jove, la recompensa t’arriba segur”. De la seva professió, Sans massa eterna i constant
va defensar els criteris informatius de TV3 i va titllar d’”indignant” les desqualificacions del dirigent del emissió, com una verdadera
PSC que va titllar de “mal follada” a la directora de TV3, Mònica Terribas. Sans va ser la convidada de obra gairebé inassumible.
luxe d’aquesta jornada prèvia a les vacances de Setmana Santa.

Redacci i administraci : Edita: Impressi : Iván Sánchez, Antoni Munné i

Membre de l’Associació Catalana
de Premsa Comarcal
Apartat de correus, 27
08760 Martorell (Barcelona)
Telèfon: 608 941 944
Correu electrònic:
informadordemartorell@hotmail.com
Edicions 63000, SL
Administraci i publicitat:
Mòbil: 608 941 944
Disseny i maquetaci :
Llobregat Nord Tècniques Gràfiques
Més Gran Serveis Gràfics i Digitals
Dip sit legal: B-17.326-81
Cap de redacci :
Andreu González i Castro
Col•laboradors:
Tomàs, Jordi Benavente, Serigb
Tendrub, Sadurní Pons, Joaquim
Parera, Freddy Silvana i Àlex Ribes.
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
ca l’andreu
Andreu González i Castro
Autor del llibre “100 motius per ser del Barça” (Cossetània)
Al loro!
„ Parlar de lloros i Barça podria sem-
blar estrany si no fos perquè el president
Laporta, humà com és, massa humà i tot,
va protagonitzar una performance lamen-
table —alguna crònica pietosa en va dir
“enèrgica”— a La Farga de l’Hospitalet
que va tornar a posar de moda l’animalot.
El lloro, volem dir.
Va ser en una trobada de penyes del 6
d’abril de 2008 i el president va arremetre
contra els crítics amb l’equip en un dis-
curs inflamat. “Hay que estar al loro de los
hipócritas y embaucadores que se ha-cen
pasar por barcelonistas.” Una altra perla
va ser: “No caigan en la trampa, estén al
loro con todos aquellos que di-cen ser del
Barça porque si no, no los leería ni los
escucharía nadie.” I és que aquell Barça
comatós del qual Ronal-dinho i Deco s’ha-
vien esborrat tenia opcions de guanyar la
Lliga i la Cham-pions, gràcies a la malap-
tesa dels rivals. Al final, però, res de res.
La fatxenderia del president es va reci-
clar humorísticament, fins i tot publicità-
ria: la marca Autoequip, la primera cade-
na catalana dedicada al servei ràpid de
manteniment del vehicle, va fer servir l’ar-
xifamós “Al loro!” en una campanya publi-
citària molt reeixida a la ràdio. A banda
d’aquest lloro que no ha passat mai de
ser una frase feta, cal parlar d’un altre
lloro blaugrana ben peculiar. Es tracta del
Lolo, un exemplar propietat de la Vanesa
Antequera, veïna del Prat de Llobregat. El
Lolo, procedent de l’Amazònia i adquirit
per uns 800 euros, llueix plomes verdes,
blau turquesa i grogues. Aquest plomatge
acolorit tampoc no el convertiria en un
artista, però sí el fet que canta i xiula
l’himne del Barça. El marit de la Vanesa,
Nicolás Chillón, l’hi va ensenyar, junta-
amb el boli a punt
Antoni Munné i Tomàs
Sí que se’l mereix
„ En un escrit anterior, titulat “Enho-
rabona Martorell” que es publicà a
L’Informador número 1.394 del 5 de març
d’enguany, mencionava la possibilitat que
Martorell mereixés o no el govern que té,
per allò que es diu que els pobles tenen
el govern que mereixen i que sembla que
no tothom admet com a cert.
Avui em proposo contemplar aquell
comentari perquè crec que puc declarar la
meva convicció que, efectivament,
Martorell mereix les magnífiques autori-
tats municipals que hi governen. Se les
mereix perquè el dia de les eleccions va
quedar ben clar quin era l’equip que
havia de manar. Manen perquè van guan-
yar. Governen perquè la majoria dels ciu-
tadans els van votar, i això a Martorell tot-
hom ho sap. A l’anterior legislatura el ma-
teix equip també va guanyar, però a con-
seqüència del tripijoc organitzat per tres
dels partits que no havien guanyat, amb la
ment amb algunes floretes adreçades al
seu Pigmalió (“°guapo!”), la salutació
“hola!” i fins i tot un simpàtic “¿qué pasa,
tío?” Aquest animal és tan culer que
àdhuc li tapen la gàbia amb una manta
blaugrana. “Així descansa millor”, afirma
la propietària de l’ocell.
Curiosament, el Lolo no és el primer
lloro del Prat capaç de cantar el Cant del
Barça. Fins ara sabíem que la població
baixllobregatina era famosa arreu pels
seus pollastres pota blava amb denomi-
nació específica, però el Lolo no vola sol:
amb anterioritat un altre lloro pratenc, en
Yako, es va exhibir per les televisions en-
tonant les estrofes de l’himne blaugrana.
Un parell d’anys després que Laporta
defensés l’equip a La Farga amb ungles i
dents, es pot afirmar que no anava del tot
desencaminat. “Al loro, que no estamos
tan mal”. Sembla demostrat que, si algun
dia les coses tornen a venir mal dades a
Can Barça, sempre es podrà recórrer al
suport incondicional de les aus més
culers que solquen el cel.
L’Informador
seva conxorxa, els van desposseir dels
seus càrrecs ben justament obtinguts.
La conxorxa la reivindiquen com a ple-
nament legal i lícita, però no es pot pas
negar que, per molt legal que sigui, no és
pas menys barroera. Poden repetir mil
vegades que el gest que va propiciar l’a-
parició del “tripartit” és ben lícit però no
podran negar, ni una sola vegada, que té
molt poc de noble i que no té res d’ele-
gant. No és una conducta senyorívola, com
s’espera d’un líder guanyador, sinó que és
ordinària, plebea, vulgar, com no ha d’ac-
tuar mai algú que pretengui en-capçalar
un equip al servei del poble. Conducta
que va palesar que el seu objectiu era
l’obtenció del poder i es van desacreditar
de seguida amb l’augment dels seus sous
i tot seguit amb l’augment dels impostos.
El seu interès era conservar la poltrona.
No negaré que durant el seu mandat
també tinguessin encerts, només faltaria,
però en definitiva destaca el fracàs estre-
pitós.
Fets i no pas paraules, oi? Això és el
que volem. Per això, passats els quatre
anys de legislatura, el poble acudí a votar
decididament per a restablir l’ordre nor-
mal. El tripartit engegat a pastar fang i el
legítim guanyador al lloc de comanda-
ment. Així, doncs, amb tota la il·lusió, avui
acabo com ho feia en l’anterior escrit,
enhorabona Martorell i per molts anys!
L’Informador de Martorell 3
societat anònima
Àlex Ribes
http://alexribes.bloc.cat
¿Quién vive ahí?
„ La televisió fa temps que m’ha dei-
xat de sorprendre. El nivell de brutícia
mental i la manca d’ètica s’apropen a un
punt de no retorn que acabarà per
expulsar-me definitivament de la petita
pantalla. Dic això perquè dijous passat
vaig ensopegar amb un engendro difícil
de pair. L’enginy catòdic es diu ¿Quién
vive ahí? i s’emet a La Sexta. El progra-
ma consisteix en mostrar els interiors
d’habitatges de luxe i com són les per-
sones que hi viuen. Vist així sembla una
proposta innocent i sense cap lectura
entre línees. Però després dels primers
cinc minuts una veueta en el teu cervell
comença a xiuxiuejar-te que el relat fa
pudor d’escombraries per tot arreu.
Deia Douglas Coupland, un escriptor
canadenc de qui em declaro seguidor,
que quan pertanys a la classe mitjana
tens la sensació de que la Història s’o-
blidarà de tu. Aquest sentiment és pre-
cisament el que vaig experimentar
veient el programa. No cal dir que
l’excés constitueix el leit motiv princi-
pal. Molts metres quadrats de tot: de
salons, de lavabos, de cuines, de jardins
i, sobretot, molts metres quadrats d’una
autocomplaença marcadament estúpida
i vanitosa. Perquè els propietaris de les
mansions, palauets i lofts ultramoderns
no busquen res més que fer gala del
seu, entre cometes, èxit social. Semblen
dir-nos, amb els seus somriures patètics
i els seus rostres plens de botox, que
nosaltres, pobres proletaris que vivim
en seixanta o noranta metros quadrats,
som a milers d’anys llum del seu món.
Aneu-vos tots a pastar fang! Vosaltres,
que sou tan pobres que només teniu
diners, i vosaltres, ideòlegs d’aquesta
perversió, que doneu suport a la mirada
més pornogràfica del capitalisme.
Perquè, no ens havien assegurat que La
Sexta era la televisió dels progres? No
treballen allà El gran Wyoming i
Buenafuente? No són tant i tant d’es-
querres? Quina decepció!
Però més pervers encara era un progra-
ma de televisió britànic que vaig veure
una vegada a Londres. Partia de la base
filosòfica del famós Supernanny. La
diferència és que no hi havia nens psicò-
pates, sinó adults que desconeixen els
hàbits més bàsics d’higiene. La presen-
tadora s’erigia en autoritat moral i els
anava alliçonant sobre com devien ren-
tar el seu domicili, ple de merda fins al
sostre. El més fastigós va ser quan l’e-
quip de producció va encarregar una
anàlisi química de les tovalloles perquè,
oh sorpresa, tenien salmonella. El clí-
max arribava quan un grup d’operaris
netejava la llar d’aquests “pobreso-
brersmarranots” i descobria l’habitatge
que hi havia a sota de tanta porqueria.
En definitiva, entre els superpijos de La
Sexta i el record d’una televisió britàni-
ca amb la falsa vocació d’ajudar a les
classes més poc afavorides, em quedo
amb la millor alternativa: anar a la pres-
tatgeria i buscar el DVD d’alguna
pel·lícula. Sort que no tinc “Esta casa es
una ruina”.
4 L’Informador de Martorell
opinió
Joaquim Parera i Albiac
El meu nom és
Rache Corrie (el club
dels somnis trencats)
„ Monòleg a partir dels textos de
Rachel Corrie.
Rachel Corrie: Marta Marco.
Direcció: Mikel Gómez de Segura.
Data i lloc de representació: Teatre El
Foment Parroquial de Martorell;
21 de març del 2010.
S’encenen els llums i a mi em falta aire,
durant uns setanta minuts la diminuta
figura de Rachel Corrie (Marta Marco) ha
estat sobre l’escenari, amb la seva veu, els
seus ulls i els seus gestos ens ha estat
explicant la seva vida, des de la ado-
lescència fins just abans de la seva mort
sota una excavadora intentant salvar una
casa de ser derruïda per les forces d’ocu-
pació israelianes a Palestina.
La seva vida passa davant de nosaltres,
ella es, segons Marta marco:
Ra una noia de vint i tres anys –que va
morir als vint i tres anys- filla d’una família
benestant, molt generosa, que deixa de
banda el seu egocentrisme que deixa de
buscar que vol ser ella perquè creu que hi
ha coses més importants en el mon, que
intenta aportar el seu granet de sorra per
intentar que situacións com la guerra can-
viïn.
Així des de petita, en els seus escrits
sembla un te la sensació de que la noia
veu com la mort s’atança a ella.:
En ella hi havia una ingenuïtat, però a l’ho-
ra era molt lúcida, perquè amb 15 anys
escriu unes coses que son molt bèsties,
per això aquesta visió que tenia de la vida
i la intensitat amb que la vivia crec que
potser si, que potser el seu destí era anar
al límit, com... però estem parlant d’una
persona absolutament vitalista, no es algú
que mira cap a la tristessa o la mort, no
una, persona molt vital era la Rachel, crec.
La vitalitat de la Rachel ens es mostrada
sota la forma de un diàleg interior amb el
seu entorn, amb ella mateixa, els seus
pares que un fa distants en la seva vida,
però que en canvi son sempre presents,
de vegades sota l’aspecte grotesc d’una
mare que es nega a envellir o un pare es
que veu impotent al davant de la vida..
Arxiu personal
Quan un contempla la vida de Rachel
Corrie sobre l’escenari s’et fa impossible
distanciar-se d’ella, d’assumir que el que
està veient es –tot i narrar un fet real- una
ficció interpretada per Marta Marco, de
vegades un pensa que la actriu ha de patir
fent el personatge, recreant-lo i te le
impressió que en acabada la obra neces-
sita urgentment distanciar-se.
Curiosament –diu la actriu- crec que em
toca molt d’aprop amb el que explica, i
connecto molt... amb les seves paraules i
això crec que m’ha anat a favor, no he
necessitat distanciar-me, no soc una actriu
que quan acabi la obra hagi d’estar abso-
lutament buida en el sentit d’haver posat
totes les meves tristors, de pensar en el
meu pare i la meva mare..., no, fem teatre,
es un joc, però si que hi ha una part d’im-
plicació emocional que has d’expressar i
que quan es alguna cosa que tu entens o
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
comparteixes es més senzill i en aquest
cas el fet de veure que les coses es poden
canviar i fer-les millors... jo soc així d’utò-
pica i en aquest sentit he après molt de la
Rachel.
I potser nosaltres també, potser hem
après a llegir en la mirada, en les llàgrimes
i en les veus que tenim al davant, potser
es gràcies al teatre que podríem dir com
son les coses que ens afecten.
Totes les coses que fem ens afecten i el
teatre jo crec que no es només entretenir
i divertir, també ens ha de posar en con-
tacte amb el mon i crec que amb aquesta
obra es el que es pretén i es clar que et
canvia perquè quan aprens coses adqui-
reixes un nou punt de vista i el saber et fa
anar modificant els teus pensaments per-
què veus que cada cop tens més pregun-
tes per trobar la resposta, perquè també
busques més i crec que això es el més
interessant de la meva feina, que em per-
met no quedar-me amb un sol pensa-
ment, si no evolucionar.
Aquesta es una constant, en la vida en
l’art i la Rachel evoluciona, passa de ser
una noia valenta i decidida a – a mesura
que la enorme excavadora s’acosta cap a
ella en una gran pantalla- canvia, no es
que sigui menys valenta, però si te més
por, por a la seva impotència a veure’s
petita el davant d’una maquinaria impla-
cable, d’una humanitat que de cop se li
apareix com desconeguda.
Es per això que un es pregunta: que hau-
ria passat si la Rachel no hagués mort?.
Doncs segurament estaria somrient, admi-
rant el mon i ajudant-lo, canviant-lo.
La Rachel va ser un personatge real, com
es tracta un personatge que encara que
mort la gent que la va coneixer va estimar
o menysprear, que va tenir pares, ger-
mans, amics i amants son encara vius?
Com es pot mirar als ulls a una persona
que ja no hi es?
Sempre fa molta més impressió perquè
no forma part d’un imaginari, si no que es
algú que ha mort de veritat, que te uns
pares de veritat... però es el que deia; que
el teatre també ha de complir amb la fun-
ció de connectar-nos amb la realitat.
I nosaltres seguim cansats, pensant en la
mirada perduda i inundada de llàgrimes
de la Rachel Corrie/Marta Marco encara no
ens hem de recuperat de la seva vida i la
seva mort, la catarsi, tant necessària per
poder assimilar el torrent d’emocions que
ens ha inundat estat sorgint efecte,
després de veure i sentir EL MEU NOM ES
RACHEL CORRIE, estem més cansats, pe-
rò també ens sentim més vius.
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010 L’Informador de Martorell 5

opinió
Xavier Pagès
Autor del llibre “El temps de les engrunes”

Carta a la
resistència 2.0
„ El dia 25 d´abril Martorell decidirà.
Però Martorell ja ha decidit emprendre el
camí, i només això ja és un èxit. Sovint ens
queixem que a aquest poble li manca
cohesió, esperit col·lectiu i decisió; però
Martorell ha dit que vol decidir. És aquest
un fet de maduresa i d´aprenentatge, el
viatge que fa un infant i un jove cap a la
maduresa, on aprèn que cal decidir, que
cal optar per alguna cosa. La tria és quel-
com que va inherent a la transformació i a
la llibertat. Algú que mai no tria,que mai
no pren partit, que mai no es decideix, no
arribarà mai a un estat ple, madur i lliure. al proper cop. Que hauria de ser millor, contra la seva natura.
La independència és possible i només més decidit, més concret i que els hi faci Que la societat civil s´hagi avançat als
depèn de nosaltres. No tenim altre camí. més mal. Serà un bon moment. El dia 25 polítics és quelcom preocupant, i diu molt
Volem fer d´estat i a la vegada hem de fer d´abril serà un gran dia. No ho dubteu. de la anormalitat que vivim. Fins que no
campanya. Amb quines armes i amb quin Estaran refiats. hi hagi un debat i una presa de posició de
exèrcit comptem? I més encara, contra Aquells que arreu del país, però espe- cada partit, i per tant una campanya pel sí
quin exèrcit ens enfrontem? cialment aquí al nostre poble, s´han om- i una pel no, això no deixarà de ser una
Fent una comparativa fàcil diria que no plert la boca de participació ciutadana, de guerra de vaixells de paper, molt ben feta,
deixem de ser els Maquis i que ens que cal preguntar al poble, ara que tenen això sí, en la que nosaltres posem els vai-
enfrontem a un exèrcit enorme, que utilit- la oportunitat d´opinar sobre el que és xells i la banyera i al final arriben ells i
za la guerra bruta, l´espionatge i la infiltra- realment transcendent i sobirà, ara es treuen el tap de l´aigua i ens diuen, "nens,
ció en les nostres files. No tenim exèrcit, i tapen els ulls i miren cap a un altre lloc. A a sopar...".
actuem com uns guerrillers,sovint massa partir d´ara, ja ningú els creurà. El seu A les properes eleccions al Parlament
mesells, cosa que no està malament per retrat a la història no quedarà reeixit, el hi haurà algun partit que tindrà en el seu
anar resistint. seu sentit de la democràcia estret i parti- programa el dret a decidir i la convocatò-
Donem un cop i ràpidament ens hem dista fa encara la nostra lluita més gran i el ria d´un referèndum a nivell nacional? Si
d´amagar, ens persegueixen i ens donen nostre èxit més rotund. I els qui ens han és així,haurem guanyat la partida.
per acabats, desinflen la nostra moral per donat suport, ara tenen la oportunitat de Passi el que passi el dia 25 d´abril, el
provocar desercions, i ens deixen sense donar una passa endavant, no els deixa- dia 26, continuarem treballant per la lli-
provisions. I nosaltres mentrestant, ama- rem sols, la seva tebior només els faria bertat del nostre país, ningú no ens
gats a les trinxeres i a les muntanyes fins anar contra els seus propis compromisos i prendrà aquest somni.
6 L’Informador de Martorell DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
Renfe tindrà un nou
sistema de megafonia
„ L’estació de Renfe de
Martorell ha estat una de les
deu escollides per instal·lar-
hi un nou sistema de megafo-
nia automatitzada i teleindi-
cadors. Aquesta mesura s’em-
marca en el pla de millora
d’informació que s’està duent
a terme a la xarxa de Roda-
lies de Barcelona. Amb la ins-
tal·lació d’aquests elements
informatius els viatgers po-
dran saber el temps d’espera
fins el proper tren, la destina-
ció, les parades principals i la
via d’estacionament. D’altra
banda, també podran ser in-
formats en temps real de
qualsevol incidència que es
produeixi a la circulació habi-
tual dels trens i es garantirà
l’emissió de missatges tant en
castellà com en català.
Pla de millores a la c-
243 cap a Terrassa
„ La Generalitat ha impulsat
la renovació del ferm de la via
del tram de la c-243c entre
Martorell i Terrassa. L’execu-
ció d’aquest tram inclou ac-
tuacions que afavoriran a la
millora de la seguretat i la flui-
desa del trànsit. Els treballs,
d’un tram de 12,9 kilòmetres
de distància, s’inicien a l’ac-
cés des de la nova rotonda
d’accés a la carretera de Ter-
rassa que està fent l’Ajun-
tament de Martorell en el pro-
jecte de transformació de l’an-
tiga N-II. A més de la mi-llora
del ferm, s’inclou la construc-
ció de set interseccions, cune-
tes formigonades, neteja d’o-
bres de drenatge i la millora
de la senyalització, abalisa-
ment i sistemes de protecció.
Medalla pels bombers
Gomà i Beltran
„ El conseller d’Interior,
Relacions Institucionals i Par-
ticipació (DIRIP), Joan Saura,
va fer entrega, el 22 de març
passat, la medalla de bronze
dels Bombers de la Generali-
tat de Catalunya al bomber
Josep Gomà i Freixas, del parc
de Martorell. Un altre bomber
d’aquest part, Ferran Beltran
Mora, va ser distingit com a
bomber funcionari amb la
medalla d’argent.
Inauguració del pas
de la Casa Par, el 18-A
„ L’Ajuntament de Martorell
ha confirmat que el proper 18
d’abril es farà la inauguració
del nou pas de la Casa Par i la
remodelació dels jardins de la
Torre de les Hores. Aquest
espai servirà de pas entre els
carrers Mur i Lloselles.
L’Informador de Martorell 7
El govern de CiU impulsa un pla per a
reactivar el Mercat Municipal les Bòbiles
Es promourà l’autocupació i els emprenadors a ocupar els espais buits
L’Informador
„ L’Ajuntament de Martorell
s’acull al programa Opera, un
servei de la Diputació de Bar-
celona per fomentar l’ocupació
als Mercats Municipals. En l’ac-
tual context de crisi econòmi-
ca, el volum de parades en els
mercats municipals se n’han
resentit. És freqüent observar
en aquests espais comercials
que hi ha punts de venda
sense activitat i que majorità-
riament responen a la manca
de relleu generacional o a la
manca d’adequació de l’oferta
comercial a la realitat del que
és un mercat. Amb el progra-
ma es vol promoure l’autoocu-
pació i acompanyar les perso-
nes emprenedores en el pas
de la idea de negoci a la crea-
ció de la seva empresa al mer-
cat municipal.
Els beneficiaris del progra-
ma Opera són els col·lectius Mercat les Bòbiles. El govern municipal aposta per enfortir l’equipament
més castigats per la desocupa-
ció, com poden ser, aturats de Això sí, les inversions i els cos- recerca de finançament. Prè-
llarga durada, majors de 50 tos de la posada en marxa del viament, des de l’Ajuntament
anys o dones i joves menors nou negoci aniran a càrrec de s’haurà fet una tasca d’identifi-
de 25 anys desocupats. l'emprenedor. Des del de-par- cació i disponibilitat de para-
La Diputació, amb col·labora- tament de Promoció Eco- des buides. Actualment, el
ció amb la patronal Pimec, nòmica de l’Ajuntament s’en- Mercat Municipal Les Bòbiles
aportarà gratuïtament, progra- carregaran de buscar els em- de Martorell té 7 de les 36
mes de formació i assessora- prenedors i assessorar-los en parades buides. La prioritat és
ment en l'elaboració del pla el pla d’empresa. També se’ls enfortir l’oferta actual i donar
de negoci dels emprenedors. oferirà suport en el procés de sortida a nous emprenedors.
Aj. Martorell
Més de 400 infants s’apleguen en la ‘Trobada de flautes’
„ Més de 400 persones van assistir el 20 de març passat en la Trobada de Flautes de l’Escola Muni-
cipal de Música de Martorell. Al llarg de tota la jornada, formacions d’escoles de tot Catalunya que tenen
infants que hi estudien flauta van ser a Martorell aprenent i divertint-se. La jornada va encetar-se al matí,
quan els infants procedents d’Agramunt, Cervera, Barcelona o l’Ametlla del Vallès van dedicar-se als
tallers de formació per als alumnes, on van preparar-se per al concert de la tarda al Progrés. Els infants
participants van jugar amb una versió particular del parxís basada en elements musicals. A la tarda, el
concert, amb peces com “La Flauta Màgica”, de Mozart o “Carmen”, de Bizet van posar la cirereta d’una
jornada musical. L’alcalde Salvador Esteve i la regidora de Cultura, Maria Hinojo, van cloure l’acte.
8 L’Informador de Martorell DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010

Caminant pel bon temps

Unes 800 persones participen, un any més, en la tradicional Marxa de la Primavera ·
Els participants, molt fidels a la cita, recorren per l’entorn de Martorell, des de les
roques del Matauet, a la serra de l’Ataix o el castell de Sant Jaume

„ Poques hores després d’estrenar ofi-
cialment la primavera, Martorell va recór-
rer la tradicional Marxa. Enfilant-se pel
camí de les Torretes, més de 800 perso-
nes van reivindicar els valors naturals de
l’entorn de Martorell i l’activitat saludable
en aquesta travessia no competitiva.
Com ja va sent tradició, la sortida i l’a-
rribada va ser des de la plaça del pavelló
esportiu municipal. Després de passar un
tram de l’antiga N-II, els participants van
encaminar-se cap a la muntanya en di-
recció a la roca Dreta. Al llarg del camí es
va poder veure la roca Dreta i les roques
del Matauet, la serra de l’Ataix i el castell
de Sant Jaume -tot i que aquest últim per-
tany a Castellví de Rosanes-.
Els participants també van observar de
primera mà la vegetació de la serra, cas
de l’alzina, el bruc, el romaní i l’heura. La
gran majoria dels participants que es van
animar a pujar per la serra són habituals
en aquesta cita que barreja l’excursionis-
me i el coneixement del medi natural.
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010 L’Informador de Martorell 9

„ Unes 300 persones van

participar el 21 de març pas- 300 persones participen en la calçotada
popular de la Penya Barcelonista
sat en la supercalçotada po-
pular de la Penya Barcelo-
nista de Martorell al recinte
de ca n’Oliveres. Aquest acte
està inclòs en la programació És un dels actes previstos per celebrar el cinquantenari de l’entitat
de la celebració dels 50 anys
de l’entitat. Inicialment esta-
va previst fer la calçotada a la
plaça de la Font de la Mina,
però degut a les condicions
climatològiques, la jun-ta
directiva de la Penya va deci-
dir fer-ho a ca n’Oliveres per
evitar la pluja.
En l’acte es van servir una
munió de calçots i carn a la
brasa. Entre els assistents
van destacar l’alcalde de
Martorell, Salvador Esteve -
acompanyat per una nutrida
representació de regidors i
regidores de l’equip de go-
vern municipal-. Esteve va
ser l’encarregat de tallar el
pastís commemoratiu al cos-
tat del president de l’entitat,
Vicenç Notari. La calçotada
popular va acabar amb un
brindis per als èxits de l’enti-
tat i del FC Barcelona.
La Penya Barcelonista con-
tinua amb els actes del 50è
aniversari. La propera activi-
tat serà la presència de l’s-
tand a la Fira d’entitats en el
darrer cap de setmana del
mes d’abril.
10 L’Informador de Martorell DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010 L’Informador de Martorell 11

L’Arc de Sant Martí,

al Congrés de FEAPS Signa l’acord contra el canvi climàtic
„ L’Arc de Sant Martí va par- Martorell s’afegeix al Pacte que es va fer al Consell Comarcal del BLL
ticipar, del 26 al 28 de febrer,
a Toledo, al Congrés de
FEAPS (Federació Espanyola
d’Associacions de Persones
amb Discapacitat Intel·lectual
o del Desenvolupament). Així
es va actualitzar la filosofia i
els valors marcats a l’any 1996
per actualitzar-los i do-nar
servei més acurat a les perso-
nes amb discapacitat
intel·lectual o de desenvolu-
pament.. El congrés va definir
acords importants com ara
que el “moviment FEAPS” s’o-
rienta amb claredat en de-
fensa de drets per assegurar
un projecte de vida per a ca-
da persona amb discapacitat
intel·lectual i cada família; fo-
mentar en aquestes persones
el procés d’Empoderament,
és a dir, la seva creença en las
seves capacitats per arribar a
objectius, la seva percepció
de control sobre la se-va vida Pacte d’alcaldes. 24 municipis del Baix Llobregat van signar l’acord contra el canvi climàtic al Consell Comarcal
i d’influència en els resultats i
en el entorn, la se-va capaci- „ El 18 de març passat, diputat de Medi Ambient i que la Diputació de Barcelona,
tat per mobilitzar els seus l’Ajuntament de Martorell va dels alcaldes i alcaldesses a través de l'Àrea de Medi
recursos i la seva voluntat per participar en l’acte de signatu- dels municipis signants, la pre- Ambient, impulsa el Pacte i
comprendre, participar i regu- ra del Pacte per a lluitar contra sidenta del Consell Comarcal «ofereix suport tècnic i econò-
lar el seu entorn. A més, el canvi climàtic. El diputat de del Baix Llobregat, Rosa mic als ajuntaments que s'hi
FEAPS deixa de ser un movi- Medi Ambient de la Diputació Boladeras i el coordinador de adhereixen, ajudant-los a re-
ment familiar i es defineix de Barcelona, Joan Antoni Medi Ambient de la Diputació dactar, en el termini màxim
com un moviment associatiu Baron, va signar a la seu del de Barcelona, Ferran Valles- d'un any, un Pla d'Acció
obert a la ciutadania on es Consell Comarcal del Baix Llo- pinós. Durant l'acte, el diputat d'Energia Sostenible (PAES)»,
reforçarà la capacitat per fer bregat l'adhesió de 23 munici- de Medi Ambient va explicar fent un inventari d'emissions
incidència política i social; l’a- pis del Baix Llobregat i de els objectius del Pacte d'alcal- de gasos d'efecte hivernacle
posta per organitzacions flexi- l'Hospitalet de Llobregat a l'a- des i alcaldesses per l'energia; (GEH) i identificant quines
bles i es potencia allò que nomenat “Pacte d'alcaldes i una iniciativa mediambiental línies d'actuació poden seguir
ajuda a compartir identitat i alcaldesses per l'energia”. que pretén impulsar els ambi- per promoure l'estalvi d'ener-
valors (codi ètic, qualitat Els municipis signants van ciosos objectius de la Comis- gia als seus municipis. La
FEAPS, ...) i es treballarà per ser: L'Hospitalet de Llobregat, sió Europea en matèria d'es- Diputació de Barcelona ha
aclarir els rols i àm-bits de Cornellà de Llobregat, Sant Boi talvi energètic i foment de les destinat, entre aquest període
participació de tots els grups de Llobregat, El Prat de energies renovables establerts 2008-2009, dos milions d'euros
d’interès. Fins i tot, la confe- Llobregat, Viladecans, Castell- per al 2020. Precisament, la CE per a la contractació de la
deració canviarà el nom, enca- defels, Esplugues, Gavà, Sant ha reconegut que la fita de redacció de PAES dels munici-
ra que manté les seves sen- Feliu de Llobregat, Sant Joan reduir un 20% les emissions pis signants del pacte d'alcal-
yals d’identitat. El disseny Despí, Sant Vicenç dels Horts, d'efecte hivernacle a través de des. El diputat també va dir
organitzatiu es treballará pen- Martorell, Sant Andreu de la plans d'energia renovable que “perquè aquestes actua-
sant en que les persones dis- Barca, Sant Just Desvern, només és possible a través de cions tinguin un cost zero per
capacitat intel·lectual i del Corbera de Llobregat, Abrera, l'acció local. Fins ara, ja s'hi als ajuntaments, s'estan estu-
de-senvolupament tinguin Pallejà, Cervelló, Sant Esteve han adherit més de 1.000 diants mecanismes de finan-
més influència en les deci- Sesrovires, Collbató, El Pa- municipis de països de la Unió çament amb el Banc Europeu
sions de les organitzacions i piol, la Palma de Cervelló i Europea, dels quals, prop de d'Inversions (BEI)” i que les
es treballarà per millorar les Castellví de Rosanes. A l'acte 130 són de la província de negociacions ja estan molt
condicions dels professionals també van assistir, a més del Barcelona. Baron va remarcar avançades.
-
12 L’Informador de Martorell
El Club Handbol treu
un valuós empat
„ El Club Handbol Martorell
va empatar davant l’Esplais
(29-29) en un partit marcat per
l’arbitratrge i les exclusions. El
matx, corresponent a la sego-
na jornada de la fase de per-
mànencia a Segona Catalana,
va servir per sumar només un
punt. El primer temps va ser
molt igualat i els martorellencs
van marxar al descans amb un
avantatge mínim (16-15). A la
represa, la lluita va ser més
aferrissada entre tots dos
equips. Qui va patir més va ser
el Martorell però, a dos mi-
nuts d’acabar el partit, empa-
tava a 28. En l’últim minut, els
martorellencs van ser capaços
d’empatar el matx. Gràcies a
aquest punt el CH Martorell es
líder virtual de la fase de per-
manència. El màxim golejador
de la jornada va ser Enric Isern
amb 6 gols. Cal destacar la
presència dels jugadors juve-
nils, en Jordi Florenza i en
Yassine Salhi. Pel Club
Handbol Martorell van jugar
Marc Escoda, Carlos Pueyo 5,
Roger Castelló 5, Ivan An-guita
2, Carles Tella, Alex Camarero
1, Oriol Trujillo, Marc Gaset 4,
Jordi Florenza, Xavi Ferri 2,
Yassine Salhi, Felix Roda 3,
Enric Isern 6. Aquest dissabte,
els martorellencs visiten la
pista del Club Handbol Garbi,
de Palagrufell.
El Bàsquet Club té la
permanència a tocar
„ El Bàsquet Club Martorell
va sumar la segona victòria
consecutiva a la pista del Reus
Ploms -el cuer de la ca-tegoria-
en un matx on els martore-
llencs van sentenciar en el ter-
cer quart (41-51). Al final, 64-71
que permet en-ganxar-se a la
permanència a Primera
Divisió-Copa Catalu-nya. El BC
Martorell juga, aquest diumen-
ge (18 hores, pavelló esportiu)
davant el CB Gavà amb ganes
de guanyar.
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
Martorell Atlètic Club
Derrota del Club de
Futbol a Torreforta
„ El Club de Futbol Martorell
va encaixar una nova derrota al
camp del Torreforta (3-1). Dos
gols de Vieri abans del des-
cans van posar contra les cor-
des el Martorell que va re-
tallar diferències amb un gol
de Charly. A la represa, els
martorellencs van buscar l’em-
pat amb insistència. Un gol de
Vieri en temps de des-compte
va sumar el 3-1 definitiu. Pel
CF Martorell van jugar Héctor,
Molina, Salva, Agui-lera,
Roberto, Albert (Ignasi), Quico,
Arnau (Jonas), Raúl, Charly i
Jorge.
L’AE Martorell, finalista d’atletisme
„ L’equip infantil d’atletisme de l’Associacó Esportiva Martorell va
El Futbol Sala sorprès
ser finalista en el campionat de Catalunya que va tenir lloc a la pista a casa pel Sant Cugat
coberta de Vilafranca del Penedès. Així, Berta Sagués, tot i fer una
sortida nul·la, va guanyar la semifinal i superant la seva millor marca
„ El Futbol Sala Martorell va
perdre, de forma sorprenent,
amb un temps de 11 minuts i 22 segons en la prova de 60 metres
tanques. A la final, Sagués va ser cinquena amb un temps d’11 mi- davant l’Axa Sant Cugat del
Vallès al pavelló esportiu mu-
nuts i 48 segons. D’altra banda, Joel Torres va ser el vuitè classifi-
cat en la prova de 2.000 metres lliures amb un temps de 7 minuts i nicipal (4-5). L’equip que en-
5 segons, rebaixant en dos segons menys que la seva millor marca. trena Miquel Sariols es va
FInalment, Sandra Checa va estar a punt de donar la sorpresa en veure soprrès per dos gols
la prova de salt d’alçada, amb un salt d’1 metre i 32 centímetres. matiners del Sant Cugat. Ara
bé, el FS Martorell va igualar a
Arxiu personal dos però abans del descans el
Sant Cugat va fer el 2-3 de
doble penal. A la represa, els
visitants van ampliar diferèn-
cies (2-5) i els martorellencs, a
corre-cuita, va retallar diferèn-
cies sense aconseguir el pre-
mi d’un empat.
Romartínez, del Club
Natació, a la selecció
„ Daniel Romartínez, jugador
del Club Natació Martorell, es
troba entre els catorze convo-
cats per dur a terme entrena-
ments amb la selecció catalana
infantil. Durant quatre dies -
del 20 al 23 de març- Romar-
tínez ha participat al CAR de
Núñez participa a la Copa Catalana BTT Sant Cugat del Vallès. Tots els
jugadors convocats als entre-
„ El biker de Martorell, Israel Núñez, participa a la Copa Catalana naments per la Federació Ca-
Internacional de BTT, que a la vegada és puntuable per a l’Open talana de Natació són nascuts
d’Espanya. La primera prova es va disputar a Banyoles, amb més l’any 1996. La convocatòria de
de 400 participants. En la categoria d’elit, Israel Núñez va quedar en Daniel Romartínez demostra
el lloc 24è de la classificació, molt lluny del seu millor registre. el treball fet pel CN Martorell.
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010
Campanya de teatre
per a les escoles
„ La regidoria d’Ensenya-
ment de l'Ajuntament de
Martorell i el Grup de Mestres
organitzen fins al 9 d’abril, la
tanda de primavera de la
21ena Campanya de Teatre
destinada als nens i nenes
dels cicles de primària i les
llars d’infants. En total 2.500
infants passaran per l’auditori
Joan Cererols del Centre
Cultural per gaudir d’alguna
obra de teatre. Destaquen, la
cultura africana amb la com-
panyia “Àfrica d’Ivori”; els ins-
truments propis de la cobla
catalana amb “Les Novissi-
mes aventures de Jan de l’os”,
narrades per la Cristina Cervià
amb l’acompanyament de la
Cobla Jove de la Bisbal o l’es-
pectacle “De Bracet”, de la
companyia Samfaina.
Trobada d’exalumnes
de La Mercè 1983-84
„ El proper diumenge 11 d’a-
bril es farà la novena trobada
d’exalumnes del col·legi La
Mercè en motiu del 25è ani-
versari de la promoció 1983-
1984. Totes aquelles persones
interessades podeu po-sar-
vos en contacte abans del 29
de març amb la mateixa esco-
la (93 775 01 10) o bé a Maria
Eulàlia Carafí (93 775 21 91).
Horaris de missa
per Setmana Santa
„ Les esglésies de Santa
Maria i Crist Salvador ho te-
nen tot a punt per celebrar la
Pasqua. A Santa Maria, el dis-
sabte 27 (20.15 hores) es farà
la benedicció i missa. EL diu-
menge 28 (12.15h.), bene-dic-
ció al fossar i missa. A les
19.15 h. via crucis i a les 20
hores, benedicció i missa. El
dimecres, 31 de març, cele-
bració comunitària de la peni-
tència (21h.). El Dijous Sant,
celebració del sopar del Se-
nyor (20.30h.). El Divendres
Sant, via crucis (10h.) i cele-
bració de la passió del Senyor
(18h.). El Dissabte Sant, Vet-
lla Pasqual (22h.) i Diumenge
de Pasqua, misses habituals
(12.15h. i a les 20h.).
Mentrestant, a l’església de
Crist Salvador, aquest dissab-
te, 27 de març, a les 17 hores
benedicció, missa i via crucis.
Diumenge de rams, a les 11
hores, benedicció a la Plaça
Pompeu Fabra i missa. El di-
marts 30, celebració comu-
nitària de la penitència (21h.).
El Dijous Sant, celebració del
sopar del Senyor (19.30h.). El
Divendres Sant, via crucis (11
h) i celebració de la passió
del Senyor (17h.). El Dissabte
Sant, Vetlla Pasqual (22h.).
L’Informador de Martorell 13
L’Hospital de Martorell compta amb
una unitat funcional infecciosa del sida
El centre ofereix suport facultatiu, psicològic i d’infermeria als malalts
spv
„ L’Hospital Sant Joan de
Déu de Martorell compta amb
una Unitat Funcional Infec-
ciosa del VIH/Sida. La intenció
de la Unitat és poder atendre
als malalts de sida que neces-
siten una assistència mèdica
específica i que, fins ara, ha-
vien de ser atesos a l’Hospital
de Bellvitge. Actualment, des
del servei de l’Hospital de
Martorell ofereixen suport
facultatiu i d’infermeria i, ben
aviat, suport i assistència psi-
cològica al malalt.
A Catalunya, el nombre de
persones infectades des de l’i-
nici de l’epidèmia a l’octubre
de 1981 i fins al 31 de desem-
bre de 2008, se n’han diagnos-
ticat un total de 16.204 casos.
De tots els casos declarats, el
80,5% són homes i el 19,5%
dones. A Catalunya, la sida
afecta sobretot la població Nou servei. Fins ara, l’atenció als malalts de sida es feia a Bellvitge
d’edats compreses entre els
25 i els 39 anys. Catalunya, és la sexual, el buda dins de l’organisme du-
Amb la posada en marxa de 14,5% correspondria a la via rant força anys. Això fa que una
la Unitat Funcional Infecciosa, endovenosa, per injecció de persona infectada, que desco-
l’Hospital sant Joan de Déu de drogues, i el 5,9% de no quali- negui el seu estat serològic, no
Martorell vol fer més accessi- ficats que, probablement, cor- pugui beneficiar-se d’un segui-
ble el seu diagnòstic i millorar respondrien a la via sexual. ment mèdic ni accedir a un
l’atenció a les persones afecta- Al voltant del 30% dels nous tractament eficaç, que té
des. La principal via de trans- diagnòstics d’infecció s’han fet repercussió sobre el pronòstic
missió entre els nous diagnòs- tardanament, perquè aquesta de la infecció i adoptar mesu-
tics d’infecció pel VIH, a infecció pot passar desaperce- res contra el virus.
Pere Alegre
El Tim Teatre representa l’obra ‘Gente Bien’ a Viladecans
„ El grup de teatre amateur Tim Teatre, de Martorell, va actuar el 14 de març passat a Viladecans. La
representació va tenir lloc al Centre Cultural de Sant Joan amb l’obra “Gente Bien”, de Santiago
Rusiñol, que ja es representar a Martorell el mes de novembre passat. “Gente Bien” és una obra de
petit format que retrata la burgesia de finals del segle XIX, tot i que podria adequar-se perfectament a
l’actualitat. És una burla cap a determinats personatges de la Barcelona del modernisme, la nova bur-
gesia industrial i al franquisme. L’obra està dirigida pel director del grup, Ferran Mesalles. El Tim
Teatre, amb noves incorporacions, va seduir el públic de Viladecans que premià amb sonors aplaudi-
ments. Aquest sainet és previst que es representi en altres escenaris..
14 L’Informador de Martorell DIVENDRES, 19 DE MARÇ DE 2010
DIVENDRES, 26 DE MARÇ DE 2010 L’Informador de Martorell 15

necrològiques
Què fem?
Cinema a l’auditori. Pomfusa informa que els últims
„ Aquest dissabte 27 de març decessos són els següents:
es farà una nova sessió de
cinema a l’auditori Joan Cere- Dolores Rius Fernández
rols del Centre Cultural amb la de 94 anys
projecció del film “Xtrems”. 8 de març de 2010
Aquest film està dirigit per Gelida
Abel Folk i Joan Riedweg. Va
rebre 11 nominacions als Pre-
mis Gaudí. La pel·lícula està
basada en fets reals, en què la
ficció es posa al servei de la
realitat per mostrar-nos unes
vides que han quedat estron-
cades. No és recomanada per
a menors de 13 anys. El film té
una durada de 108 minuts. La
projecció es farà a partir de les
19 hores i té un cost de 3,5 Martorell
euros. Hi ha una campanya de xxx
2x1 en les entrades. El ci-cle „ xxx
de cinema l’organitza l’A-jun-
tament de Martorell.

Sortida de senderisme.
„ L’Agrupació Excursionista
de Martorell organitza, aquest
dissabte, 27 de març, una sor-
tida inclosa en el cicle de sen-
derisme. És la sisena etapa
del GR-83 (Camí del Nord):
Les Planes d’Hostoles - Olot, a
la comarca de La Garrotxa. Per
a conèixer l’hora de sortida i
més detalls pots consultar-ho
al web amartorell.com/ aem.
Expo: I després de l’ESO?.
„ Des del 24 de març al 3 d’a-
bril, la planta baixa del Centre
Cultural, mostra l’exposició ‘I
després de l’ESO, què?’. La
Diputació de Barcelona ofe-
reix aquesta exposició per a
tots aquells joves que estiguin
a punt d’acabar l’ESO i sigui el
moment de decidir. La mostra
ensenya els diferents camins
que es poden seguir amb una
clara voluntat de donar suport
en la tasca d’informació i
orientació per als joves sobre xxx.
què i com continuar estudiant „ xxx
després d’acabar l’ensenya-
ment secundari obligatori, in-
dependentment de si l’han
aprovat o l’han suspès. A més
hi ha una proposta pedagògica
sobre el joc de les profes-
sions. És previst que els dife-
rents centres escolars de Farmàcia de guàrdia
Martorell participin de l’activi- Farmàcia Miralles Via
tat i els joves coneguin les Av. Germans Martí, 25
propostes que s’ofereixen en Telèfon 93 774 15 19
aquesta exposició que col·la- Del 26 de març
bora l’Ajuntament de al 2 d’abril de 2010

telèfons d’interès Casa de Cultura

la Vila
93 775 46 90
Col·legi
Llar infants
Pont d’Estels
La Vila
93 774 23 65
Mental
93 774 51 53
93 775 07 83
Protecció Civil
93 775 32 54 La Mercè 93 775 85 96 Instal·lacions Centre 93 775 24 96
AJUNTAMENT Serveis Socials Centre Cultural 93 775 01 10 Llar infants Esportives neuropsiquiàtric Mossos
Informació Generalitat 93 774 22 00 CEIP Lola Riu de Sons Municipals 93 775 22 00 d’Esquadra
93 775 00 50 93 773 71 80 Museus de Anglada 93 774 17 03 93 775 16 71 Creu Roja 088
Aigües de Centre de dia Martorell 93 774 83 30 Llar infants Pavelló Esports 93 775 05 50
Martorell per a gent gran 93 774 09 64 CEE Mare de Les Torretes 93 775 39 19 Hospital Sant ALTRES
93 775 10 28 93 774 20 77 Museu de D. del Pontarró 03 775 40 20 Piscina La Vila Joan de Déu Correus
Arxiu Municipal Educadors l'Enrajolada 93 775 41 19 Llar infants 93 774 23 65 93 774 20 20 93 775 11 46
93 774 04 21 Socials 93 775 07 95 Servei Local La Vila Piscina d'Estiu Asepeyo Jutjats
Deixalleria Mpal 93 774 04 19 Servei Local de Català 93 775 56 18 93 775 10 04 93 776 69 80 93 775 00 64
93 776 52 34 Esplai d’avis Català 93 774 01 12 Llar Parroquial Ambulàncies Informació
OMIC Buenos Aires Centre formació 93 775 41 16 PREMSA 061 Generalitat
93 775 37 52 93 775 32 56 EDUCACI d’adults Llar infants L'Informador 012
Mercat Esplai d’avis Equip d’Ass. 93 775 50 56 Patufet de Martorell MOBILITAT Telegrames
Municipal La Vila Psicop. Escola Mpal. 93 775 09 34 608 941 944 Ferrocarrils de per telèfon
93 775 27 10 93 775 56 04 93 775 05 89 Arts Plàstiques Pla de transició Ràdio Martorell la Generalitat 93 322 20 00
Gestió Residència Centre de 93 775 37 71 al treball 93 775 52 52 93 205 15 15 Pomfusa
Tributària de gent gran recursos Escola Mpal. 93 775 16 44 Renfe (Serveis
93 775 20 54 Sant Joan Déu pedagògics d’idiomes SANITAT 902 24 02 02 Funeraris)
Serveis 93 775 01 25 93 775 05 91 93 775 11 43 ESPORTS CAP Bus Soler Sauret 93 775 55 52
Municipals Patronat Mpal. CEIP Escola Mpal. Patronat Mpal. Buenos Aires 93 632 51 33 Registre de
93 775 34 34 Serveis Socials Els Convents de música d'Esports 93 775 51 03 Taxis Martorell la Propietat
Serveis Tècnics 93 774 11 41 93 775 01 67 93 775 19 48 93 775 5351 CAP La Vila 93 775 24 45 93 775 58 51
93 775 27 16 Centre Especial CEIP Escola Mpal. Camp futbol 93 775 19 51 T-Bus a la carta Parròquia de
Departament de Treball José Echegaray de moda Les Carolines CAP Torrent 93 775 25 61 Santa Maria
de Treball 93 775 39 45 93 775 20 98 93 775 03 56 93 775 41 17 de Llops 93 775 00 89
93 775 31 01 CEIP Juan IES Joan Oró Complex Esp. 93 776 69 68 SEGURETAT Germanes
Tresoreria CULTURA Ramón Jiménez 93 775 36 18 Torrent de Agència CIUTADANA Josefines
93 775 15 85 Patronat Mpal. 93 775 10 66 IES Pompeu Llops Seguretat Social Bombers 93 775 01 25
de Cultura CEIP Vicente Fabra 93 775 24 33 93 775 19 69 085
BENESTAR 93 774 22 00 Alexandre 93 775 59 16 Complex Esp. CAP Salut Policia Local