COMENTARI LA DEFENSA DE GALLPOLI

Aquest text s un fragment de la crnica de Ramon Muntaner. Va ser escrita a

Xirivella entre els anys 1325 i 1328. s la crnica ms llarga dins de les Quatre
Grans Crniques i narra els fets des del naixement de Jaume I el Conqueridor
(1207) fins a la coronaci dAlfons el Benigne (1328). Lautor narra les histries
com si es tracts duna novella i afegeix a la seva crnia un esperit pic i un estil
narratiu dun roman cavalleresc amb moltes descripcions i molta realisme.
Aquest fragment s el captol 277 de la crnica i narra la defensa de la ciutat de
Gallpoli davant de latac dels genovesos sota el comandament dAntoni
Spinola. Lexrcit principal de la ciutat havien sortit per lluitar contra els alans
(per venjar lassassinat de Roger de Flor) i a la ciutat quedaven pocs homes i les
dones. Aquesta guerra es lliurar el juliol de 1306 i va acabar amb la derrota i ms
de 600 baixes dels genovesos.
Aquest text t tres pargrafs, la primera parla sobre lorganitzaci de la defensa
de la ciutat. Ramon Muntaner va ordenar la defensa durant tota la nit i va
collocar a totes les dones i els mercaders al costat dels murs. Tamb va ordenar
portar aliments i vins perqu sabia que tindrien temps desprs per anar a casa. I
van preparar les pedres per llenar contra els enemics.
A la segona explica lherocitat de les dones durant la defensa.
I a lltima explica la derrota dels genovesos i que dos dies desprs la
Companyia va tornar i els va trobar tots ferits i embenats, per que estvem
contents per haver guanyat i van treure moltes riqueses als genovesos.
En aquest text cal destacar els segents:
La figura de Ramon Muntaner com a testimoni personal. Explica els fets amb
formes verbals de primera persona (Jo ordon, jo fiu, jo sabia, etc). Ramon
Muntaner, a ms de cronista, tamb va ser un militar i va participar 32 batalles
sota el servei de la dinastia catalana, i per aix narra les adventures com a
testimoni dun sbdit de la corona.
La finalitat daquesta crnica s narrar oralment al pblicc, per tant, Ramon
Muntaner utilitza interpellacions per cridar latenci als odors, com per exemple,
ls repetitiu de Qu us dir.
Creu en lexistncia de Du i justifica els fets amb la presncia divina, que Du
sempre els ajuda i per tant, ells sempre poden guanyar. e fem grans
professons a retre grcies a Du de les victries que ens havia donades
I per lltim, utilitza hiprboles i exageracions per donar emotivitat al text i afegir
un estil pic, com per exemple quan descriu la defensa de les dones, diu:
defensaven tan fortament que era una meravella o havia una dona que tenia
cinc pedrades a la cara, per que seguia lluitant com si no res.