Pla Accio Drogues 2013 - 16

PLA DACCI SOBRE
DROGUES DE BARCELONA 20132013-16
Barcelona, juny de 2013
Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16
Presidenta de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona i Delegada
de Salut de lAjuntament de Barcelona
Cristina Iniesta Blasco
Gerent de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona
Conrad Casas i Segal
Adjunt a la gerncia de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona
Joan Ramon Villalb i Hereter
Coordinaci general
M. Teresa Brugal i Puig
Cap del Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies

Redacci
M. Teresa Brugal, Anna M. Guitart i Albert Espelt
Referncia bibliogrfica recomanada:
Brugal MT, Guitart AM, Espelt A. Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16.
Barcelona: Agncia de Salut Pblica de Barcelona, 2013.
2
Agram la participaci de tots

tots els professionals implicats en lelaboraci
del Pla i de les institucions que hi han collaborat.
Relaci dorganismes i institucions participants en la lelaboraci
del Pla dAcci sobre Drogues 20132013-16
Grup poltic de drogues de lAjuntament de Barcelona

Barcelona format pels Illustrssims
Illustrssims
Regidors:
Sra. Maite Fandos i Pay (CiU)

Sra. Sara Jaurrieta i Guarner (PSC)
Sr. Joan Laporta i Estruch (UxB)
Sra. Imma Moraleda i Prez (PSC)
Sra. Beln Pajares i Ribas (PPC)
Sr. Joan Puigdollers i Fargas (CiU)
Sra. Isabel Ribas i Seix (ICV-EUiA)
I la Delegada de Salut Sra. Cristina Iniesta i Blasco (CiU)
Professionals dels serveis de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona

Gerncia
Institut de Serveis a la Comunitat
Servei dAvaluaci i Mtodes dIntervenci
Servei dEpidemiologia
Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies
Servei de Programes i Intervencions Preventives
Servei de Salut Comunitria
Servei de Salut Laboral
Servei dAssessoria Jurdica
Representants de ladministraci municipal

Direcci del Programa dAdolescncia i Joventut. Direcci dEquitat Social i Salut. Gerncia
de Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Departament dAtenci a Persones Vulnerables. Direcci de Serveis de Famlia i Serveis
Socials. Gerncia de Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Direcci del Programa de Dona. Direcci dEquitat Social i Salut. Gerncia de Qualitat de
vida, Igualtat i Esports.
Servei de Gesti de Conflictes. Direcci de Serveis de Famlia i Serveis Socials. Gerncia de
Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Direcci dImmigraci i Interculturalitat. Gerncia de Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Institut Municipal de Serveis Socials. Gerncia de Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Departament Famlia i infncia Direcci de Serveis de Famlia i Serveis Socials. Gerncia de
Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Direcci del programa de Salut. Direcci dEquitat Social i Salut. Gerncia de Qualitat de
vida, Igualtat i Esports.
Departament de Participaci Social. Direcci de Serveis dEstratgia i Innovaci.
Direcci de Serveis de Prevenci. Gerncia de Prevenci, Seguretat i Mobilitat.
Departament dUsos del Paisatge. Institut del Paisatge Urb i la Qualitat de Vida.
Gurdia Urbana de Barcelona. Gerncia de Prevenci, Seguretat i Mobilitat.
Institut Barcelona dEsports. Gerncia de Qualitat de vida, Igualtat i Esports.
Gerncia de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovaci
Departament de Prevenci de Riscos laborals. Gerncia de Recursos Humans i Organitzaci
Representants daltres administracions:

administracions:
Consorci Sanitari de Barcelona.
Comit Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) de lAIS Barcelona Litoral
Comit Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) de lAIS Barcelona Nord
Comit Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) de lAIS Barcelona Dreta
Comit Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA) de lAIS Barcelona Esquerra
rgan Tcnic de Salut Mental i Addiccions
Subdirecci General de Drogodependncies. Agncia de Salut Pblica de Catalunya.
Generalitat de Catalunya.
Consorci dEducaci de Barcelona.
Servei de Psiquiatria. Hospital Clnic.
Servei de Psiquiatria. Hospital de la Vall dHebron
Servei de Psiquiatria. Hospital de Sant Pau
Servei de Psiquiatria. Parc de Salut Mar
Consell Municipal de Benestar Social. Membres del

del grup de treball sobre
drogodependncies
mbit Prevenci
Associaci Benestar i Desenvolupament
Associaci de Pacients Dependents a Opiacis
Associaci de Vens del barri de Porta
Collegi Oficial d'Infermeria de Barcelona
Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya
Creu Roja a Barcelona
Departament d'Atenci a Persones Vulnerables
Direcci Programa d'Adolescncia i Joventut /AQVIE
Direcci de Programa de Salut /AQVIE
FCVS/Projecte Home
Federaci Catalana de Drogodependncies
Fundaci ESPORTSALUS
Fundaci Igenus
Fundaci IPSS- Lnia Verda. Generalitat Catalunya
Fundaci "La Caixa"
Fundaci Salut i Comunitat
Grup Poltic Municipal CiU
Grup Poltic Municipal ICV-EUiA
Grup Poltic Municipal PP
Gurdia Urbana de Barcelona
Regi Policial Metropolitana de Barcelona Mossos desquadra
NDEX
1. INTRODUCCI ......................................................................................................................... 7
2. METODOLOGIA........................................................................................................................ 9
3. AVALUACI DEL PADB 2009-12 ........................................................................................... 12

Abordatge de Ciutat................................................................................................................. 12
Poblacions Especfiques ......................................................................................................... 17
Infncia i adolescncia..................................................................................................... 17
Joves i Adults Joves ........................................................................................................ 23
Poblaci Addicte a Substancies Psicoactives .................................................................. 24
4. ANLISI DE SITUACI ........................................................................................................... 43

Com s la Ciutat on Vivim? ..................................................................................................... 43
Qu Sabem dels Ciutadans i Ciutadanes Que Viuen a la Ciutat?............................................ 45
5. PLA DACCI SOBRE DROGUES DE BARCELONA 2013-16 ............................................... 60

Marc Conceptual ..................................................................................................................... 60
Missi, Visi I Valors ............................................................................................................... 61
Filosofia I Principis Rectors ..................................................................................................... 62
Planificaci Operativa .............................................................................................................. 65
Lnia Estratgica 1. Abordatge de ciutat........................................................................... 67
Lnia Estratgica 2. Perspectiva de salut pblica i els seus determinants ........................ 70
Lnia Estratgica 3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social...................... 75
Lnia Estratgica 4. Ms qualitat i major expertesa .......................................................... 81
Lnia Estratgica 5. Teixint Aliances................................................................................. 84
6. CARTERA DE SERVEIS I PLA DEQUIPAMENTS ................................................................. 87

Cartera de Serveis dels Centres Assistencials ........................................................................ 87
Criteris del Pla d'equipaments ................................................................................................. 89
Propostes Especfiques de Nous Equipaments ....................................................................... 92
7. DISPONIBILITAT DE RECUSOS SEGONS DISTRICTE ........................................................ 94
8. SIGLES I ACRNIMS ........................................................................................................... 107
9. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 109
Introducci
1. INTRODUCCI
El primer Pla d'acci sobre Drogues de Barcelona, que far 25 anys, va representar un punt
d'inflexi en l'abordatge d'aquest problema a la ciutat. Va proporcionar un consens social
ample per afrontar el problema de les drogues, i ha estat el model sobre el que s'han bastit
els successius Plans de drogues de la ciutat. Aquests configuren el que sovint s'ha anomenat
el model Barcelona de resposta a les drogues.
Amb els Plans d'acci s'ha millorat molt la resposta al problema, tot responent de forma
adaptativa a la seva naturalesa canviant. Algunes fites destacades, entomades al llarg dels
anys, sn: la consolidaci d'una xarxa d'atenci fonamentada en el tractament dels addictes
com a malalts i en el coneixement cientfic; la introducci dels programes de manteniment
amb metadona; l'abordatge de les infeccions ms freqents entre els usuaris i usuries de
drogues; la resposta a l'emergncia de l'addicci a la cocana; els programes de reducci de
danys; la consideraci dels estralls causats per l'abs de l'alcohol en la seva justa dimensi;
l'increment de trfic de drogues al casc urb desprs de l'enderroc de Can Tunis; les
necessitats d'atenci de la poblaci d'origen estranger; i la integraci de serveis fragmentats i
la distribuci de recursos arreu de la ciutat. Els Plans de drogues de 2005-08 i 2009-12 varen
posar un mfasi especial en els equipaments, i van comportar la construcci d'un model de
serveis
ms
integrat.
Aquest
intenta
aproximar l'atenci
de
la
poblaci
amb
problemes
dalcohol i altres drogues i escurar el temps fins que inicien tractament per primera vegada.
En aquesta perspectiva, la integraci dels serveis d'acollida i reducci de danys amb els
d'atenci ambulatria a les addiccions es configura com un esquema nou que pot permetre
millorar l'efectivitat dels serveis i la seva eficincia, tot reforant l'equitat. A ms, d'en el
2009 es va fer especial mfasi en l'acci conjunta amb el Servei Catal de la Salut (grcies al
Consorci Sanitari de Barcelona), i a buscar l'encaix en el Pla director de salut mental i
addiccions.
Aquest
esfor
va
dur
la
formulaci
del
Pla
operatiu
d'integraci
de
les
addiccions a la xarxa sanitria de la ciutat acordat per l'Ajuntament i el Departament de Salut,

que va permetre ampliar serveis i millorar la coordinaci i la resposta assistencial durant
aquests anys.
El model Barcelona de resposta al problema de les drogues s'ha construt a partir del
lideratge
poltic,
basat
en
la
transversalitat
el
consens
de
tots
els
grups
municipals.
Comporta l'existncia d'un sistema d'informaci slid que permet fonamentar en dades les
actuacions, la
combinaci
de
les
accions
coercitives
sobre
l'oferta
amb
les
accions
de
reducci de la demanda basades en la prevenci i l'atenci de les persones amb consum de

drogues. I es recolza en el lideratge professional aportat pels professionals assistencials i de
salut pblica, i en la seva implicaci social amb totes les parts interessades. Aix, el nou Pla
d'acci sobre drogues 2013-16 s'ha fet a partir de les directrius del Grup poltic de drogues i
del Pla de Salut de Catalunya 2011-151, tenint en compte EMCDDA 201315 strategy and
work programme2 de lObservatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies, el Plan de
Accin sobre Drogas de Espaa 2013-163 i el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de
Catalunya4. El PADB 2013-16 ha partit de l'avaluaci del Pla anterior, de l'anlisi dels
indicadors que defineixen la situaci actual de les drogues a la ciutat, del coneixement de la
literatura cientfica sobre les opcions d'intervenci, i de la participaci i aportacions de les
diverses
parts
interessades.
Aquestes
inclouen
els
diversos
sectors
de
l'administraci
executiva municipal, aix com de l'administraci sanitria (CSB i CatSalut, Departament de

Salut
ASPCAT).
Tamb
s'ha
treballat
al
grup
de
Treball
sobre
Drogues
del
Consell
Municipal de Benestar Social, que recull els sectors socials i professionals ms implicats i
compromesos amb aquesta problemtica. Les aportacions dels diversos grups poltics han
proporcionat visions complementries, amb accents i prioritats diversos, que s'han recollit a
les propostes. La situaci actual del problema s millor que anys enrere, i malgrat el context
econmic, els serveis existents i previstos permeten afrontar les necessitats amb una oferta
distribuda
per
S'identifiquen
barris
reptes
districtes
pendents
amb
criteris
problemes
d'equitat
emergents
ajustats
afrontar,
amb
les
una
necessitats.
bateria
de
propostes i accions per a fer-ho, basades en el coneixement dels fets i les dades i tamb en
les intervencions efectives. El resultat s un Pla bastit sobre les expectatives dels diversos
actors clau, l'experincia, el coneixement i la cincia, que ha de permetre millorar la situaci
a la ciutat.
Metodologia
2. METODOLOGIA
Per a lelaboraci del Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16 sha seguit una
metodologia participativa seguint les mateixes directrius de plans anteriors. Sha utilitzat la
metodologia
participativa
prpia
del
Health
Impact
Assessment
(HIA)5
o Avaluaci de lImpacte en la Salut (AIS), contactant amb diferents actors i agents sanitaris,
socials, educatius, culturals, del lleure, dels cossos de seguretat i daltres, a fi de cercar el
consens poltic, social i professional.
Aquesta metodologia implica la prioritzaci de poltiques o programes en relaci als seus

potencials efectes en la salut de la poblaci, combinant el debat i el consens entre els
diferents estaments implicats amb levidncia de les intervencions plantejades. Els objectius
de lAIS sadrecen a avaluar els impactes potencials en la salut positius i negatius- de les
poltiques,
programes
projectes,
ls
de
la
millor
evidncia
disponible
per
valorar
els
possibles efectes en la salut duna poltica en un marc concret, i la millora de la qualitat del
procs de presa de decisions pbliques a travs de recomanacions per reforar els impactes
positius i minimitzar els negatius.
Aquesta metodologia participativa, es fonamenta en els segents principis:
Lexistncia
Lexistncia dun model de governana (Figura 1)
considerant que el benestar individual i
comunitari est determinat per un ampli rang de determinants de la salut que inclouen des
dels aspectes biolgics, les circumstncies personals o familiars i estils de vida, lambient
social (posici socioeconmica, cultura, xarxes socials i participaci comunitria), el medi
fsic (qualitat de laire, habitatge, criminalitat, disseny urb i transport) i els serveis pblics.
Lmfasi
Lmfasi explcit en lequitat, la justcia social i els drets humans.
En aquest context lequitat
t una dimensi moral i tica que resulta de les diferncies injustes i evitables en lestat de
salut.
Un enfocament multidisciplinari i participatiu basat en lexperincia i coneixements dun ampli

ventall de persones afectades o interessades, que simpliquen durant el procs, incloent
professionals amb coneixements rellevants dels temes tractats, poltics claus, organitzacions
no governamentals, i representants dels grups socials que es veuran afectats per una
determinada poltica o projecte.
Figura 1. Model de Governana Urbana sobre els Determinants de la Salut

GOVERNANA URBANA
CONTEXT FSIC
CONTEXT SOCIECONMIC
Natural: clima, geografia.
Factors econmics: taxes.
Entorn arquitectnic:
Ocupaci i condicions de treball.
Urbanisme: infraestructures
pbliques, equipaments
(espais verds, etc.)
Entorn familiar i domstic.

Poltiques pbliques: educaci,
serveis sanitaris i socials, etc.
Habitatge
Mobilitat I transports.
Transferncies socials: pensions,

ajuts, etc.
Caracterstiques mediambientals:
aire, aigua, soroll.
Seguretat.
Xarxes socials.
Seguretat alimentria i accs a

alimentaci saludable.
Participaci a la comunitat.
Gesti demergncies.
ENTORNS
Barri, escola, famlia, etc.

CARACTERISTIQUES INDIVIDUALS
Edat, sexe, migraci, gentica.
Font: Elaborat a partir de Borrell C et al.6
Ls devidncia i la informaci quantitativa i qualitativa,

anterior,
levidncia
cientfica
quantitativa
quan
est
que implica lavaluaci del Pla
disponible,
quan
no
ho
est,
la
informaci qualitativa (experincia, expectatives dels grups ms directament afectats per les
poltiques pbliques, etc.).
Totes les aportacions i conclusions shan revisat, contrastat i incorporat al Pla 2013-16,
creant un nou document de treball que sha fet servir per a la interlocuci amb els diferents
grups
10
poltics
del
Consistori,
amb
el
Consell
Municipal
de
Benestar
Social,
amb
els
Metodologia
comandaments i tcnics dels diferents sectors de ladministraci autonmica i municipal,

essent finalment aprovat per el Grup poltic de droguesa .
Lestructura del nou Pla segueix en sntesi la de lanterior, una primera part amb els
resultats de lavaluaci del Pla 2009-12, una segona part amb lanlisi de situaci, una
tercera amb els objectius plantejats en 5 lnees estratgiques:
Abordatge de ciutat
Perspectiva de salut pblica i els seus determinants
Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social
Ms qualitat i major expertesa
Teixint aliances
I una cartera de serveis i pla dequipaments.
Tal com hem esmentat a la introducci, ens hem basat per la elaboraci daquest Pla en les
lnies estratgiques marcades a nivell Europeu per lEstratgia 201315 de lObservatori
Europeu de les Drogues i les Toxicomanies2, a nivell Estatal pel Plan de Accin sobre
Drogas de Espaa 2013-163 i a nivell autonmic el Pla de Salut de Catalunya 2011-151, Pla
Director de Salut Mental i Addicions4; Pla dActuaci en Prevenci sobre Drogues 2012-16 ;
Llibre Blanc de la
Prevenci a Catalunya . Tamb shan utilitzat els objectius de salut
reflectits als Plans Municipals de: Pla municipal per a la infncia 2013-16; Pla dAdolescncia
i Joventut 2013-16; Pla municipal per a la igualtat doportunitats real i efectiva entre dones i
homes 2012-15; Pla Municipal per a la inclusi social 2013-16; Pla de Treball dImmigraci
2012-15; Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-22 i el Programa dActuaci Municipal
2012-15.
a Sannexa la relaci detallada del diferents actors i organismes implicats en el procs.

11
3. AVALUACI DEL
PADB 20092009-12
El Pla dAcci sobre Drogues (PADB) 2009-12 es va dissenyar partint duna estratgia
comuna per al conjunt de la ciutat i que, alhora, tamb tingus en compte les caracterstiques
prpies dels diferents collectius que la integren. Per aquest motiu es va estructurar en 3
grans
apartats:
Abordatge
de
ciutat,
poblacions
vulnerables
especfiques
(infants,
adolescents i joves) i poblaci addicta a substncies psicoactives.
Per
la
seva
avaluaci
se
segueix
el
mateix
esquema,
analitzant
el
compliment
dels
diferents objectius a partir dels indicadors elaborats pel Sistema dInformaci sobre Drogues
de Barcelona i de les dades, informes o opinions aportades pels diferents actors implicats i
grups ms directament afectats per les poltiques pbiques. Al final daquest apartat, es
presenta unes taules resum amb el grau de compliment dels objectius del Pla 2009-12. En
aquestes taules, es pot observar que de 17 objectius i 167 accions, el 75,4% shan assolit
totalment. A continuaci passarem a detallar lavaluaci en els diferents apartats.
ABORDATGE DE CIUTAT
s un eix transversal i integrador format per 4 objectius generals i 28 accions o objectius
especfics, que tenia com a finalitats la reordenaci dels espais de consum, la reducci de
loferta de drogues psicoactives vetllant pel compliment efectiu de la normativa, la garantia
duna
coordinaci
intersectorial
efica
la
implicaci
dels
ciutadans
en
les
poltiques
afavoridores destils de vida saludables.
Dels 4 objectius generals, el 100% han tingut un grau dacompliment mig-alt, i de les 28
accions el 85,7% tamb shan assolit, la resta (5 accions) estan en procs de realitzaci.
12
Avaluaci
De
lobjectiu 1 i 2
Impulsar
la
reordenaci
dels
espais
de
consum
evitar
nuclis
de
marginaci i concentraci que fomentin lexclusi social i facilitin el consum problemtic de

drogues i Reduir loferta de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les
normatives sobre promoci, publicitat, venda i consum dalcohol, cal destacar:
Lobertura de dos nous equipaments al Districte de Grcia i de Sant Mart.
Reordenaci dels centres assistencials de Ciutat Vella amb, per una banda, el trasllat del
CAS Creu Roja del c/Junta de Comer al c/ Davant del Portal Nou formant el CAS Llus
Companys conjuntament amb el Centre Dispensador de Metadona de la Generalitat de
Catalunya. Per altra banda, la Sala Baluard va passar a ser un CAS integrat de baixa
exigncia.
Lampliaci a tots els CAS municipals dun espai de reducci de danys, redefinint-los com
a CAS integrals.
La reducci dels nuclis de mercadeig i consum a la via pblica.
Formaci de taules tcniques i comunitries de coordinaci als districtes de Ciutat Vella,

Sants-Montjuc, Sant Andreu i Sant Mart, per tal de reduir limpacte del consum a lespai
pblic i reduir les molsties provocades pels nous equipaments.
Lelaboraci duns Criteris per a la gesti del patrocini i la publicitat dalcohol en activitats
relacionades amb lAjuntament, els quals varen ser aprovats pel grup Poltic de Drogues i
per la comissi de govern.
La inclusi a les ordenances municipals i en el nomencltor de la Gurdia Urbana els

supsits de l'article 5 de la Llei 10/1991 de 10 de maig i de la llei 42/2010 de 30 de
desembre, del Parlament de Catalunya i lEstat espanyol, per tal de regular el consum
indegut
de
begudes
alcohliques
tabac
en
els
establiments
pblics
de
lliure
concurrncia.
La valoraci del grau de compliment daquests objectius s:
BONA
ja que sha realitzat el
75% de les accions plantejades.
Sha garantit que tots els districtes disposessin de com mnim un equipament assistencial. A
la
(Figura 2) podem veure la nova reordenaci dequipaments a la ciutat de Barcelona. Com
es pot observar, actualment sols queda un districte sense centre de tractament, el districte de
les Corts, la resta del territori compta com a mnim amb un recurs assistencial. En aquest
grfic, tamb podem veure els nous dispositius a la zona del Frum i a Grcia, aix com els
centres integrals que han sofert una remodelaci i compten amb tractament i reducci de
danys.
13
Figura 2. Mapa de recursos de drogodependncies. Barcelona, desembre 2012

Recursos amb RE DAN
1
2
3
4
CAS B aluard
Local Robadors
S AP S
Recurs Sanitari Mbil
Zona Franca
5 CAS Sant s
6 CAS
7 CAS
8 CAS
9 CAS
7
6
9
Recursos amb previsi

REDAN
5
8
6
1
3
9 4
1 CAS Llus Companys

2 Recurs S anitari Mbil
Trinitat V ella (*)
3 CAS Nou Barris
Recursos sense REDAN
1 CAS Barceloneta
2 SP OTT
3 CECA S
4 U. A lcohol.i Drogodep.
Hospital Clnic
5 CAS Grcia
6 U. Conduc.Addictives
Hospital S ant P au
7 CAS Horta-Guinard
8 U. A lcoholisme de
B arcelona
9 U. Mbil de Metadona
10 Servei Orientaci
s obre Drogues
10
9
3 2
Sarri
Vall Hebron
Garbivent
Frum
1
9
1
(*) recurs previst si hi ha nec essitat
Font: Sistema d'Informaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona
Tamb es bona pel que fa a dur a terme accions que contribussin a reduir espais de consum
problemtic i impulsar estratgies per eradicar o reduir consum de drogues a la via pblica.
Shan creat meses comunitries en aquells territoris que aix ho requerien (Ciutat Vella, Sants
i Sant Andreu). A la
Figura 3 podem veure lindicador de consum problemtic a la via pblica,
observant-se, que durant la vigncia del Pla avaluat shan redut les xeringues recollides a la
via pblica en un 38,7%, principalment als territoris de Ciutat Vella, Sants i Sant Andreu.
Figura 3. Distribuci de la Mitjana mensual de xeringues recollides al carrer per districte. Barcelona
2004-12
14.000
12.000
10.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
2004
Ciutat Vella
2005
2006
2007
Sants-Montjuic
2008
Nou Barris
2009
2010
Sant Andreu
2011
2012
Sant Mart
Font: BCN pel medi ambient, Parcs i Jardins i Sistema d'Informaci de Drogues de Barcelona de l'Agncia de Salut Pblica de
Barcelona.
14
Avaluaci
Pel que fa a evitar nuclis de trfic de drogues al voltant de centres educatius i altres
equipaments
per
adolescents
joves,
ha
estat
una
de
les
prioritats
dels
cossos
de
seguretat, al igual que reduir limpacte del consum dalcohol i altres drogues a la via pblica.
Figura 4
A la
podem veure lactivitat dels cossos de seguretat, observant que algunes
comissaries com lEixample, Ciutat Vella i Sant Mart han tingut molta activitat en els darrers
anys.
Figura 4. Nombre de sancions per consumir begudes alcohliques i per consum o tinena de drogues
illegals als espais pblics, segons districte comissaria i any. Barcelona, 2009-2012
12000
300
10000
250
8000
200
150
6000
100
4000
50
2000
0
0
Ciutat
Vella
Eixample
Sants- Les Corts Sarri-Sant

Montjuc
Gervasi
2009
2010
Grcia
Horta- Nou Barris Sant Sant Mart

Guinard
Andreu
2011
2012
Ciutat
Vella
Eixample
SantsMontjuc
Les Corts
SarriSant
Gervasi
2009
Grcia
Horta- Nou Barris

Guinard
2011
2012
2010
Sant
Andreu
Sant Mart
Drogues Il
legals
Il
Alcohol
Font:
Font: Oficina Permanent Coordinaci Operativa. Prefectura. Gurdia Urbana. Ajuntament de Barcelona.
Respecte a lactivitat dels cossos de seguretat en el control dels conductors sota lafecte de
lalcohol
realitzades
altres
en
drogues,
els
darrers
podem
anys,
veure
com
es
Figura 5
la
pot
observar,
levoluci
aquestes
de
van
les
alcoholmies
experimentar
un
creixement important lany 2008 i durant els darrers anys shan mantingut estables. Cal
destacar lelevat nombre dalcoholmies preventives, ja que les positives durant la vigncia
daquest Pla shan mantingut al voltant del 7-8%.
Figura 5. Evoluci de les alcoholmies realitzades (positives i preventives). Barcelona 2005-12.

140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
18,9%
15,4%
14,7%
7,1%
8,5%
8,8%
7,3%
7,4%
20.000
0
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Alcoholmies realitzades Alcoholmies positives

Font: Sistemes dInformaci. Gerncia de Prevenci, Seguretat i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona
15
Pel que fa al compliment de la llei del tabac, els darrers estudis realitzats demostren que la
concentraci ambiental de nicotina ha baixat de forma considerable en tot els mbits, fins i tot
el privat (llars), mbit que no estava contemplat a la llei9.
Figura 6. Concentracions ambientals de nicotina a diferents mbits abans i desprs de la modificaci

de la Llei antitabac al 2010. Barcelona 2010-11.
20
18
16
14
12
10
8
6
3,8
4
2
0,7
0
Pre
Post
Font: Lpez MJ et al9.
objectiu
bjectiu 3,
Respecte a l
Garantir una coordinaci intersectorial efica entre els diferents
nivells de lAdministraci local i autonmica, i altres entitats cal destacar:
La creaci dels
quatre
sectors
Comits Operatius de Salut Mental i Addiccions

sanitaris
de
Barcelona
(AIS).
Aquests
(COSMIA) en els
comits,
que
inclouen
professionals de psiquiatria dels hospitals caps de sector, professionals de latenci

ambulatria
de
la
salut
mental
(CSMA
CSMIJ),
professionals
dels
centres
de
tractament de les addiccions (CAS) i professionals de latenci primria de salut,

shan reunit trimestralment en els darrers 4 anys, elaborant protocols de coordinaci i
guies de prctica clnica, per tal de millorar latenci i la continutat teraputica dels
pacients amb trastorns mentals o daddiccions.
Lelaboraci
conjunta
amb
lInstitut
preventius doci saludable com el
Barcelona
Esports
De marxa fent esport i
Joventut
de
programes
lestabliment de taules de
coordinaci estables.
La valoraci del grau de compliment de lobjectiu 3 s:
ACCEPTABLE ja que shan complert
el 50% de les accions plantejades.
16
Avaluaci
objectiu 4,
De l
Implicar els ciutadans com a veritables agents socials de salut, impulsant
decididament accions de prevenci i promoci de salut, poltiques de vida quotidiana i

afavoridores destils de vida saludables, cal assenyalar que:
Salut als Barris a 7 barris (Sant Pere, Santa Caterina
Shan desplegat programes de
i la Ribera; Raval; Barceloneta; Poblesec; Roquetes i Torre Bar, Ciutat Meridiana i

Vallbona i Bon Pastor-Bar de Viver. En la fase de participaci ciutadana, en 5 dels 7
barris
shan
prioritzat
els
programes
de
prevenci
del
consum
dalcohol
altres
drogues en la poblaci juvenil, i shan formulat 4 programes de prevenci selectiva de

drogues en lmbit comunitari.
S'han
incorporat
agents
de
salut
com
mediadors socials
als
barris
amb
ms
problemtica pel que fa al consum de drogues visible a la via publica. Els quals han
estat molt ben valorats per tots els territoris.
Romanen estables i actius els grups de treball de Drogodependncies i de Salut del
Consell Municipal de Benestar Social.
Sha treballat amb el
Collegi de periodistes
i amb
el Consell de lAudiovisual de
Catalunya per un tracte no discriminatori de les persones amb problemes de drogues,

aix com sha elaborat una guia de bones prctiques per tractar al consum dalcohol i
altres drogues en els mitjans.
BONA ja que shan realitzat el 100%
de les accions proposades.
POBLACIONS ESPECFIQUES
ESPECFIQUES
Aquest apartat est integrat per les accions dutes a terme ens els sectors de poblaci ms
vulnerables pel que fa al consum de risc de drogues (infncia i adolescncia, joves i dones).
Infncia i adolescncia
En aquesta poblaci, es varen plantejar 2 objectius amb 41 accions distribudes entre els
mbits comunitari, de lleure, educatiu, familiar i individual. Aquests objectius anaven dirigits a
evitar o, si ms no, endarrerir ledat dinici del consum de drogues entre els adolescents,
17

potenciant els factors de protecci i promovent els hbits i les actituds saludables, aix com a
disminuir la prevalena del consum de drogues i els seus problemes associats. Aquests
objectius shan assolit en un 85%, i les accions especifiques plantejades en un 83%. Les
accions que tenen un grau dassoliment parcial o que no shan assolit, corresponen a
activitats a realitzar en lmbit familiar.
objectiu 1 Evitar
De l
o, si ms no, endarrerir ledat dinici de consum de drogues entre els
menors de 18 anys, reforant els factors de protecci i la promoci dactituds i hbits

saludables
mitjanant
activitats
preventives
de
tipus
universal
en
diferents
mbits
cal
destacar:
La
reformulaci del programes de prevenci universal a les escoles, tenint en compte
la perspectiva intercultural
Elaboraci i implementaci del programa
Fem Salut per a centres educatius i consell
escolar. Proposta participativa de tota la comunitat escolar, en la que les famlies, els
professors i lalumnat participen en lestratgia preventiva del centre escolar.
programa dhabilitats parentals per a famlies.
La elaboraci i implantaci del
La reformulaci de fulletons de prevenci de drogues per a adolescents
Elaboraci
realitzaci
de
mduls
de
formaci
de
prevenci
de
drogues
per
professors, educadors i monitors del lleure.
de marxa fent esport a totes les escoles que ho sollicitin dins
Extensi del programa
del marc de salut al barris.
Collaboraci amb Joventut elaborant
dues guies sobre
consum drogues, sexualitat i
alimentaci per als PIJ i Punt Jip.
BONA ja que shan complert el 85,7%
de les accions plantejades.
Aquest fet, sha tradut amb un increment en ledat dinici del consum dalcohol, tabac i
cnnabis en els nois, si b en les noies ha experimentat un cert decrement, apropant-se en
ambds sexes els patrons de consum
(Figura 7). Tot i aix, levoluci del consum perjudicial o
de risc, tant en el nois com en les noies ha disminut. Aix tenim que, les borratxeres en els
darrers 6 mesos, el tabac setmanal o el cnnabis en els darrers 30 dies ha experimentat una
davallada important en els nois i moderada en les noies
(Figura
(Figura 8).
18
Avaluaci
Figura 7. Evoluci de ledat dinici de consum dalcohol, tabac o cnnabis en escolars d'educaci
secundria obligatria (ESO). Barcelona, 1987-2012.
16,0
16,0
Nois
14,0
Noies
14,0
12,0
12,0
10,0
10,0
8,0
8,0
6,0
6,0
4,0
4,0
2,0
2,0
0,0
0,0
1996
1999
2004
Alcohol
2008
Tabac
2011
1996
1999
2004
Alcohol
Cannabis
2008
Tabac
2011
Cannabis
FONT: Enquesta FRESC 2011-12. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Figura 8. Evoluci del consum dalcohol, tabac i cnnabis en escolars de 12 a 18 anys de Barcelona,
2004-12.
50,0%
50,0%
45,0%
40,0%
35,0%
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
Nois
45,0%
40,0%
35,0%
30,0%
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
2004
2008
Borratxeres ltims 6 mesos
Noies
2004
2012
Cnnabis ltims 30 dies
2008
Borratxeres ltims 6 mesos
2012
Cnnabis ltims 30 dies
Tabac setmanalment
Tabac setmanalment
FONT: Enquesta FRESC 2011-12. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Figura 9. Percentatge de la cobertura dels programes de prevenci universal de drogues a les escoles
de secundaria. Barcelona 2008-12
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2008-09
2009-10
PASE 1er. ESO
2010-11
2011-2012
Sobre Canyes i Petes 3er. ESO
FONT: Servei de Salut Comunitria. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
19
Pel que fa a la cobertura dels programes de prevenci universal a les escoles pbliques i
privades de Barcelona, sha mantingut estable al voltant del 40% de les escoles, tant per al
programa Sobre Canyes i Petes de 3er. ESO com per al programa PASE de 1er. ESO
(Figura 9)
Durant la vigncia del Pla sha ests loferta doci saludable per a nois i noies menors de 18
anys.
En
aquest
sentit
sha
ofert,
conjuntament
amb
lIBE,
un
programa
desport
no
competitiu a preus assequibles i fora de lhorari escolar per a nois i noies que no realitzen
cap ms altre activitat extraescolar. Aquest programa que es diu De marxa fent esport s'ha
ofert a secundria i consisteix amb una activitat esportiva monitoritzada durant 2 dies a la
setmana fins que el noi/noia fa 18 anys. En la
Figura 10,
10,
podem veure el nombre de joves
que han participat en el programa. En els darrers cursos, anualment han participat uns 1.600
joves en el programa, dels quals el 49,6% eren noies i ledat mitja era de 16 anys. Pel que fa
al pas dorigen el 37% eren estrangers i la seva majoria vivien en barris on es dur a terme el
programa de Salut als Barris.
Figura 10.
10. Nombre de joves que han participat en el programa de prevenci selectiva De Marxa Fent
Esport. Barcelona, 2008-12.
350
300
250
200
150
100
50
0
Ciutat Vella Eixample
Sants- Les Corts Sarri- St

Montjuc
Gervasi
2008- 09
2009-10
Grcia
Horta- Nou Barris

Guinard
2010-11
Sant
Andreu
Sant Mart
2011-12
Pel
que
fa
al
programa
Fem
Salut,
que
una
proposta
participativa de tota la comunitat escolar, on les famlies participen

en lestratgia preventiva del centre escolar. Fins a finals del 2012,
shan
implicat
un
total
de
20
centres
educatius
ms
de
200
famlies en subcomissions.
20
Avaluaci
El programa de desenvolupament dhabilitats parentals es va endegar en el curs escolar
2011-12, fins a lactualitat shan fet 4 cursos de formaci a professionals de Serveis Socials i
sest duent a terme en diferents barris on est implementat el programa de Salut als Barris.
De
lobjectiu
lobjectiu 2 Potenciar lacompanyament educatiu dels infants i adolescents de collectius
ms vulnerables per tal de disminuir la prevalena de consum de drogues i problemes

associats mitjanant activitats preventives selectives i indicades en diferents mbits cal
destacar: .
El disseny i implantaci de
programes de prevenci selectiva comunitria
als barris
amb ms problemtica de consum dalcohol i altres drogues i amb poblaci juvenil

vulnerable.
Sha consolidat el programa de
prevenci indicada de mesures alternatives a menors
denunciats per consum dalcohol i altres drogues a la via pblica.
Sha dissenyat una
web per a pares per facilitar la informaci i assessorament sobre
alcohol i altres drogues.
Sha creat un
centre de tractament especialitzat en joves

joves
i les seves famlies per
poblaci que ja han desenvolupat un consum problemtic de drogues.
BONA ja
que shan complert el 80%
de les accions plantejades.
En aquest sentit, cal destacar les intervencions de prevenci selectiva que es fan dins del
programa salut als barris. Aquestes es realitzen conjuntament amb els plans comunitaris, els
educadors de carrers, els centres juvenils i salut comunitria. Aquests programes sn:
La KARPA que inclou un espai desport, ms un espai de creaci i difusi de material

audiovisual de prevenci del consum de drogues ms un espai formatiu i dinserci
laboral. Es realitza a la zona de Roquetes, Torre Bar i Trinitat Nova.
LESFORAT que es va iniciar a Bon Pastor/Bar de Viver en el curs escolar 201112.
En
aquesta
intervenci
suneix
un
espai
esportiu
ms
un
espai
formatiu
dinserci treballant limatge mitjanant lestilisme, el maquillatge, lescenografia i la

fotografia.
FEM SALUT A TRAVS DEL CIRC que es va iniciar en el curs escolar 2010-11.
Aquest programa, que acull uns 700 joves anualment, consisteix en cursos de circ per
a adolescents amb representacions posteriors a diferents places i actes del barri.
21

DIVENDRES ALTERNATIUS i DISSABTES AL POU inclou activitats de lleure no
formal i tallers educatius que es realitzen en caps de setmana.
A la
Figura 11 podem veure el nombre de joves que shan acollit cada any als programes de
formaci i dinserci laboral als barris de Roquetes, Torre Bar, Trinitat Nova, Bon Pastor i
Bar de Viver.
Figura 11.
11. Nombre de joves que han participat en els programes de formaci dins del programa De
Marxa Sense Entrebancs. Barcelona 2008-12.
250
200
150
100
50
0
2008-09
2009-10
2010-11
2 011-12
Nombre de participants
Font: Sistema d'Informaci de Drogues de Barcelona de l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona
Un altre programa que ha presentat un gran creixement en els darrers anys s el Servei
dOrientaci de Drogues. Aquest programa dissenyat com una intervenci de prevenci
indicada dna resposta als joves que han comenat a consumir i les seves famlies. s un
programa psico-educatiu al qual shi pot accedir per iniciativa de la famlia o b derivat del
programa salut i escola, de latenci primria de salut o social, dels CSMIJ, o com a mesura
alternativa a una sanci administrativa per consum dalcohol i altres drogues a la via pblica.
Des que es va signar el protocol de collaboraci entre els cossos de seguretat i lASPB,
satenen una mitjana de 450 joves menors de 18 anys anualment
(Figura 12)
12).
Figura 12.
12. Persones ateses al servei dorientaci sobre drogues (SOD) per any. Barcelona 2006-12.
600
In ici Program a
m esures alternat ives
(2 3/05/2008 )
Persones ateses
500
400
300
200
100
0
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
22
Avaluaci
Joves i Adults Joves

Els 2 objectius i les 29 accions distribudes amb diversos mbits d'actuaci, anaven dirigits a
potenciar els factors de protecci en front dels consums de drogues, promovent actituds i
hbits saludables i prevenint els riscos associats al consum de drogues. Aquests objectius
shan assolit en un 60%, i les accions especifiques plantejades en un 65,5%. Les accions que
tenen un grau dassoliment parcial o no shan assolit, corresponen a activitats a realitzar en
lmbit laboral i del lleure.
Daquests
objectius cal destacar:
Campanya de prevenci en els mitjans de comunicaci amb rdio Flaix
Programa de prevenci per a universitats i centres de formaci professional, en qu

saborda de forma conjunta la prevenci del consum de tabac i cnnabis.
Anlisi
de
la
utilitat
de
les
intervencions
entre
iguals
per
facilitar
informaci
preventiva dirigida a usuaris/ries dxtasi i altres drogues recreatives en ambients

doci nocturn.
ACCEPTABLE
ja que shan
realitzat el 65% de les accions programades.
Figura 13.
13. Prevalena de consum de cnnabis o cocana en els darrers 12 mesos per sexe i grup
dedat. Barcelona, 2007-2011.
60
50
40
30
20
10
0
2007
2009
2011
2007
Cannabis
2009
2011
2007
Cocana
2009
Homes
15-24
2011
2007
Cannabis
2009
2011
Cocana
Dones
25-34
35-44
45-54
Font: Plan Nacional de Drogas. Encuesta EDADES 2007, 2009 i 2011.
23

Tot i aix, les prevalences del consum de cocana i cnnabis en els homes de la poblaci
general estan disminuint en els darrers anys. Aquest decreixement s especialment marcat
en el homes joves de 15-24 anys. Un patr similar sobserva en les dones, malgrat tenir un
comportament ms errtic, degut probablement al baix nombre defectius
(Figura 13).
13).
Respecte als programes de prevenci universal i selectiva que shan dut a terme per aquesta
franja de poblaci podem dir que, per al programa de rdio Flaix, shan elaborat 20 cpsules
amb
missatges
preventius
que
shan
passat
al
llarg
de
diferents
programes
daquesta
emissora.
Pel que fa a la intervenci deducaci i suport entre iguals, es considera que t un gran
impacte
eficcia
sobretot
vinculada
laccessibilitat
la
poblaci
diana,
limpacte
daquestes intervencions diguals en la transmissi de missatges de reducci de riscos

associats
al
consum
recreatiu
de
drogues
en
els
espais
doci.
Durant
aquests
anys,
lAssociaci Energy-Control ha fet assessoraments als organitzadors dels esdeveniments

organitzats a Barcelona i a les principals discoteques de la ciutat. Ha editat ms de 15 Guies
preventives i 8 Guies de dispensaci responsable alcohol. Tamb ha realitzat anualment 52
proves
preventives
dalcoholmia
ms
de
700
anlisis
in
situ
de
les
substncies
consumides.
Poblaci Addicta
Addicta a Substncies
Substncies Psicoactives
Els 9 objectius generals i les 56 accions estan adreats a millorar la qualitat i esperana de
vida de les persones addictes a les drogues, garantir el seu accs als recursos assistencials,
estimular
la
coordinaci intersectorial
promoure
la
recerca
de
les
drogodependncies.
Aquests objectius shan assolit en un 70%, i les accions especifiques plantejades en un

67,8%. Les accions que tenen un grau dassoliment parcial o no shan assolit, corresponen a
intervencions a realitzar en lmbit de la detecci i derivaci de latenci primria de salut i
social,
de
la
inserci
socio-laboral,
de
la
perspectiva
de
gnere
en
els
programes
de
tractament i les accions dirigides a impulsar i promoure nous equipaments socials.
Pel que fa als
lobjectius
lobjectius 1 i 2,
Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi dhbits i
comportaments de risc de la poblaci addicta a l'alcohol i altres drogues i Donar el suport
24
Avaluaci
necessari perqu les persones que volen abandonar el consum d'alcohol i altres drogues ho
aconsegueixin cal destacar:
Elevat nombre dinicis per alcohol i increment dels inics per cnnabis.
El nombre important de pacients que atenen els CAS de Barcelona i lalta activitat que
realitzen.
Lincrement dels dies despera per a una primera visita de metge
El lleuger augment de la derivaci de latenci primria, principalment pel que fa

referncia a lalcohol.
ACCEPTABLE
ja que sha
realitzat el 66,7% de les accions planificades. Les accions que tenen un grau dassoliment
parcial o no shan assolit, corresponen a activitats a realitzar en lmbit laboral i del lleure.
Durant la vigncia del Pla 2009-12, es varen produir com a mitjana un total de 4.000 inicis de
tractament anuals, dels quals el 75% van ser homes, essent les principals substncies
Figura 14).
implicades lalcohol i la cocana (
Destaca la estabilitzaci dels casos relacionats
amb el consum dopiacis, i lincrement sostingut des de lany 2009 dels inicis de tractament
per cnnabis.
Figura 14.
14. Evoluci dels inicis de tractament segons substncia que el motiva. Barcelona 1997-2012
Inicis de tractament
2.800
2.400
2.000
1.600
1.200
800
400
0
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Opiacis
Cocana
Alcohol
Cnnabis
Font: Sistema dinformaci de drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
El nombre de pacients atesos en els 6 CAS gestionats per lASPB i 3 afins (Barceloneta,
Baluard, Sants, Sarri, Vall Hebron, Horta-Guinard, Nou Barris, Garbivent, i Frum)
(Figura
15)
15) sn un 8.500 pacients anuals, els quals reben de mitjana unes 27 visites especialitzades
a lany (no inclou dispensaci farmacolgica ni presa de mostres danaltica).
25
Figura 15.
15. Nombre de primeres visites, pacients atesos i rtio segones/primeres. Centres ASPB i
28,7
27,8
25,6
23,4 25,1
23,1
6.000
8.471
8.639
8.613
8.491
8.911
8.504
31,4
35,0
28,4
28,0
30,0
27,5
25,0
26,5
22,0
15,0
3.333
3.652
3.588
3.771
3.670
3.550
3.483
3.633
3.947
3.256
3.286
4.000
4.013
20,0
5.000
3.000
10,0
rao segones/primeres
7.000
7.397
7.558
7.315
8.000
3.197
Nombre pacients atesos
9.000
8.651
8.388
33,0
8.667
10.000
8.908
afins*. Barcelona 2000-12
2.000
5,0
1.000
0
2000
2001
2002
2003
Primeres visites
2004
2005
2006
2007
2008
Pacients en tractament
2009
2010
2011
0,0
2012
Ratio Segones/ primeres
*: Barceloneta, Baluard, Sants, Sarri, Vall Hebron, Horta-Guinard, Nou Barris, Garbivent, i Forum
Font: Sistema dinformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Si observem els inicis de tractament segons centre derivador
(Figura 16)
16), podem veure que
en els darrers anys sha produt un increment de les derivacions des de latenci primria de
salut, bsicament pel que fa a lalcohol. Aquest nombre segueix sent insuficient ja que no
arriba a un ter del nombre total dinics i a ms s molt diferent segons territori.
Figura 16.
16. Inicis de tractament segons procedncia. Barcelona 1997-2012
100%
90%
80%
Percentatge
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
20
12
20
11
20
10
20
09
20
08
20
07
20
06
20
05
20
04
20
03
20
02
20
01
20
00
19
99
19
98
19
97
0%
Iniciativa propia
Familiars o amics
Centres de drogodependncies
Atenci primria de salut
Hospitals i altres serveis sanitaris
Seveis Socials
Serveis legals o policials
Altres
Font: Sistema dinformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
El
temps
despera
per
iniciar
tractament
segons
centre
es
pot
veure
la
Figura 17.
Observem que els recursos amb ms llista despera (mitjana superior o propera als 30 dies)
sn
els
CAS
de
la
Barceloneta,
Sants,
Llus
Companys
Clnic.
Cal
destacar
que
26
Avaluaci
Barceloneta i Llus Companys sn recursos de Ciutat Vella, amb molta problemtica de
consum de drogues.
Figura 17.
17. Mitjana anual dels dies despera per a la primera visita mdica als CAS de Barcelona. 200612
90
80
mitjana dies espera
70
60
50
40
30
20
10
0
2006
2007
Barceloneta
Horta
Sarri
2008
CECAS
H. Pau
Spott
2009
2010
Llus Companys
Acacies
Vall Hebron
2011
Clnic
Nou Barris
Frum
2012
Garbivent
Sants
Grcia
Font: Sistema dinformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona
Pel que fa a
lobjectiu 3, 4 i 5, Promoure recursos i programes deficcia provada i disminuir
els efectes negatius que el consum d'alcohol i altres drogues comporta en la salut i en
lentorn social, Impulsar poltiques i programes especfics que facilitin la rehabilitaci i
integraci social de les persones amb problemes d'alcoholisme i altres drogodependncies i
Disminuir
la
problemtica
de
salut
associada
al
consum
d'alcohol
altres
drogues
en
collectius de dones especialment vulnerables. Cal destacar:
Lelevat nombre de pacients atesos als centres de reducci de danys, i el nombre

important de derivacions daquests a un centre de tractament ms reglat.
Lestabilitzaci
de
la
mortalitat
per
sobredosi
en
ambds
sexes
lespectacular
disminuci dels nous diagnstics dHIV i daltres infeccioses en pacients consumidors

de drogues.
La valoraci del grau de compliment daquest objectiu s:
BONA
ja que shan assolit els
objectius marcats en un 84,6%. Les accions que tenen un grau dassoliment parcial o no
shan assolit, corresponen al cribratge de la violncia masclista, i al cribratge i derivaci dels
pacients amb TUS des de la atenci primria de salut i social.
Aix
tenim
que
els
centres
reducci
de
danys
han
vinculat
cada
any,
durant
aquest
quadrienni, una mitjana de 4.000 persones amb consum de drogues en situaci de risc, si b
27
Figura 18). Daquestes persones,
al darrer any aquest nombre ha disminut a 3.500 pacients (
ms dun 10% han estat derivades a un centre de tractament de ms alta exigncia.
Figura 18.
18. Usuaris atesos anualment als centres de reducci de danys. Barcelona 2009-12.
2500
N. usuaris
2000
1500
1000
500
0
2009
2010
2011
2012
Baluard
Robador
SAPS
Vall Hebron
Frum
Llus Companys
Sants
Garbivent
Zona Franca
Pel que fa a les complicacions associades al consum de drogues, destaca la mortalitat per
sobredosi, que podria ser evitada amb els recursos i latenci necessria. En els quatre anys
de durada daquest Pla, la mortalitat per sobredosi va experimentar un lleuger repunt a lany
2009 degut a lentrada duna herona dalta puresa, posteriorment sha mantingut constant al
voltant dunes 65 morts anuals
(Figura 19)
19).
Figura 19.
19. Taxa de mortalitat per sobredosi segons edat i sexe en residents a Barcelona de 15 a 64
25
20
15
10
5
0
19
95
19
96
19
97
19
98
19
99
20
00
20
01
20
02
20
03
20
04
20
05
20
06
20
07
20
08
20
09
20
10
20
11
20
12
Taxes de mortalitat per 100.000

habitants
anys. Barcelona 1995-2012.
any
Taxes mortalitat homes
Taxes mortalitat dones
Finalment, si observem els nous diagnstics de VIH en aquest collectiu com a exemple de
les malalties infeccioses concomitants, observem que en lltim bienni sols shan diagnosticat
28
Avaluaci
25 casos vs els 404 que shan diagnosticat en homes que mantenen relacions sexuals amb
altres homes, panorama molt diferent al que es veia durant els anys 90. Tot i aix, cal
destacar lelevat
retard diagnstic
que
es
produeix,
tant
en homes com
en dones, del
collectiu dusuaris de drogues per via parenteral.
Figura 20.
20. Nombre de nous diagnstics dinfecci pel VIH i situaci clnica dels segons categoria de
transmissi. Barcelona, 2011-12.
IDUd
25
IDUh
HTd
116
HTh
HSH
404
Total
0%
10%
20%
SIDA
30%
<200
40%
50%
200<350
60%
350<500
70%
80%
90% 100%
500 and more
IDUd: injector de drogues dona; HTd:heterosexual dona;

IDUh: injector de drogues home; HTd:heterosexual home; HSH: home que te sexe amb homes
Pel que fa als
objectius
objectius 6, 7, 8 i 9,
Incorporar la perspectiva de gnere als programes
assistencials sociosanitaris i de disminuci de riscos i de danys, que tinguin en compte les

diferents necessitats dels homes i les dones, Aconseguir la implicaci i satisfacci dels
professionals de la xarxa d'atenci a les drogodependncies i dels recursos de reducci de
danys i Estimular la coordinaci i collaboraci de les diferents institucions pbliques i
entitats no governamentals. Cal destacar:
El poc impacte en la incorporaci de la perspectiva de gnere en els programes

assistencials i socio-sanitaris
El grau de qualitat tcnica i dimplicaci dels professionals de la Xarxa
La millora de la coordinaci amb la xarxa especialitzada de salut mental
La consolidaci del sistema dinformaci SIDB des de lany 1992 elaborant indicadors
trimestrals que es poden consultar a:
http://aspb.cat/quefem/documents_informacio_drogodependencies.htm
El participar en xarxes dinvestigaci dexcellncia com el Grup del CIBERESP de

Drogodependncies o la Red de investigacin cooperativa de drogas (RTA).
Guard
Ramn
de
Teserach
2007
al
programa
de
Prevenci
del
Consum
de
Cnnabis en joves Xklolias?(XKpts).
29

La valoraci del grau de compliment daquest objectiu s:
BONA ja
que shan assolit els
objectius marcats en un 71,4%. Les accions que tenen un grau dassoliment parcial o no
shan assolit, corresponen a lapartat dincorporar la perspectiva de gnere als programes
assistencials.
30
Avaluaci
QUADRE RESUM DEL SEGUIMENT OBJECTIUS DEL PADB 20092009-12

Grau d'assoliment dels objectius
OBJECTIUS
No assolit
Baix
(assolit parcialment)
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
ABORDATGE DE CIUTAT
OBJECTIU 1. Impulsar la reordenaci dels espais de consum i evitar nuclis de marginaci i concentraci que fomentin lexclusi social i facilitin el consum problemtic de drogues.
1.
Distribuir de forma equilibrada equipaments i recursos, garantint que tots els districtes disposin com a mnim dun equipament.
2.
Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenaci de barris i zones especialment deprimides per reduir els espais
facilitadors de consum problemtic.
Evitar nuclis doferta i mercadeig al voltant dels centres educatius i altres equipaments adreats a adolescents i joves.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Implementar noves estratgies per tal deradicar, o si ms no, reduir l'impacte del consum de drogues a la via pblica.
Impulsar estratgies per reduir limpacte del consum dalcohol i altres drogues en especial atenci en les celebracions desdeveniments
amb gran afluncia de pblic.
Possibilitar un model dintegraci intercultural ds de lespai pblic.
Potenciar el paper dels agents de salut i entitats venals com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir l'adherncia de les persones
nouvingudes als recursos socials i sanitaris.
Mantenir com a prioritat el control dels conductors sota els efectes de lalcohol i augmentar la prioritat de control dels conductors sota els
efectes d'altres drogues.
OBJECTIU 2. Reduir loferta de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les normatives sobre promoci, publicitat, venda i consum d'alcohol.
1.
2.
3.
4.
Coresponsabilitzar a tots els actors de la ciutat en el control de loferta.

Fer complir les normatives que prohibeixen la venda dalcohol als menors dedat i que regulen altres aspectes de la venda i consum
dalcohol, reforant la implicaci i coordinaci de tots els cossos de seguretat i inspecci.
Adequar la prescripci dels psicofrmacs en els serveis de salut i afavorir el seu control efectiu en les oficines de farmcies
Eliminar el patrocini per part dindstries i marques de begudes alcohliques de les festes populars promogudes per lAjuntament i altres
activitats municipals, defugint que lAjuntament pugui quedar associat a la promoci del consum dalcohol.
5.
Vetllar pel compliment de la normativa relativa a la publicitat dalcohol i limitar la publicitat i promocions encobertes de consum d'alcohol.
6.
Desenvolupar i aplicar un codi tic en totes aquelles campanyes publicitries que faci l'Ajuntament de Barcelona i que pugui influir sobre les
conductes relacionades amb el consum de drogues.
Implicar i sensibilitzar els empresaris vinculats al mn de la nit i comerciants, per tal d'evitar la venda d'alcohol a menors, la venda ambulant
d'alcohol i altres situacions irregulars.
Incloure a les ordenances municipals de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciutadana i les d'establiments pblics de lliure
concurrncia els supsits de l'article 5 de la Llei 10/1991 de 10 de maig, del Parlament de Catalunya, per tal de regular millor el consum
indegut de begudes alcohliques.
7.
8.
31
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
ABORDATGE DE CIUTAT
OBJECTIU 3. Garantir una coordinaci intersectorial efica entre els diferents nivells de lAdministraci local i autonmica, i altres entitats.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Millorar les poltiques de prevenci, intervenci, assistncia i inserci mitjanant una coordinaci efectiva entre les institucions, amb especial
atenci amb el Departament de Salut i Departament de Justcia de la Generalitat i lAjuntament de Barcelona.
Potenciar un sistema de gesti integrada en el territori dels serveis de Salut Mental, de les addiccions i dels serveis socio-sanitaris per tal de
garantir la continutat assistencial.
Treballar conjuntament amb sectors municipals que poden tenir un paper rellevant en la prevenci (Institut Barcelona Esports, Consorci
d'Educaci de Barcelona, Joventut, etc.).
Facilitar els espais de reflexi, participaci i coordinaci entre professionals dels diferents mbits sanitari, social, educatiu, judicial, de
seguretat i de loci, per tal de potenciar les intervencions i cercar una major coherncia.
Intensificar la collaboraci amb el Collegi Oficial de Farmacutics de Barcelona, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i
l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona per a dur a terme programes de prevenci i reducci de danys.
Fomentar taules de participaci i coordinaci entre l'Administraci i els empresaris del mn de la nit per tal de desenvolupar programes de
disminuci de riscos associats a loci nocturn i fer complir la normativa vigent.
OBJECTIU 4. Implicar la ciutadania com a veritable agent social de salut, impulsant decididament accions de prevenci i promoci de salut, poltiques de vida quotidiana i afavoridores destils de
vida saludables.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Impulsar poltiques afavoridores d'estils de vida saludable i facilitar espais de participaci ciutadana que potencin el teixit social i les
organitzacions no governamentals.
Establir mecanismes de collaboraci amb els mitjans de comunicaci, adequant els missatges que transmeten a la ciutadania, per tal que
aquests siguin promotors destils de vida saludable i millorin la informaci sobre drogues.
Iniciar a tots els barris afectats per la Llei de Barris el programa de "Salut als Barris", sense oblidar aquelles zones que no estan afectades
per aquesta Llei i que pateixen o poden patir problemes relacionats amb el consum de drogues.
Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la necessitat dubicar infrastructures i recursos per a persones amb problemes
de drogodependncies
Promoure intervencions comunitries dirigides a modificar la pauta social de banalitzaci del consum de drogues, especialment pel que fa al
consum d'alcohol i de cnnabis en els adolescents i joves.
Reforar el paper de la famlia com a instituci i nucli de convivncia en el qual es promouen valors, aix com afavorir un espai de solidaritat i
dajuda mtua.
Impulsar poltiques afavoridores d'estils de vida saludable i facilitar espais de participaci ciutadana que potencin el teixit social i les
organitzacions no governamentals.
Establir mecanismes de collaboraci amb els mitjans de comunicaci, adequant els missatges que transmeten a la ciutadania, per tal que
aquests siguin promotors destils de vida saludable i millorin la informaci sobre drogues.
32
Avaluaci
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
INFNCIA I ADOLESCNCIA
OBJECTIU 1. Evitar o, si ms no, endarrerir ledat dinici de consum de drogues entre els menors de 18 anys, reforant els factors de protecci i la promoci dactituds i hbits saludables mitjanant activitats
preventives de tipus universal en diferents mbits.
mbit comunitari:
1.
Impulsar programes de formaci per als professionals que treballen amb poblaci adolescent i joves dels diferents mbits d'intervenci que els
permeti prevenir i detectar precoment les addiccions i els trastorns mentals.
2.
Elaborar estratgies de prevenci de les addiccions i dels trastorns mentals adreades a la poblaci adolescent en els diferents mbits
3.
Potenciar la collaboraci amb el PlajoveBCN per tal de cercar estratgies preventives conjuntes
4.
Elaborar i difondre material informatiu per sensibilitzar els ms joves dels riscos del consum de substncies psicoactives
mbit del lleure:
1.
Promoure activitats doci saludable per a infants i adolescents i estimular la creaci duna oferta atractiva desport.
2.
3.
Sensibilitzar els diferents agents socials de la potencialitat del lleure no formal i informal com a mbit dactuaci preventiva.
Impulsar la formaci d'educadors/es del lleure i dotar-los de les eines necessries perqu puguin desenvolupar accions preventives en els
espais no formals i informals.
4.
Promoure festes alternatives per a adolescents on no hi hagi consum d'alcohol, i potenciar-les perqu puguin arribar a ser una alternativa real.
mbit escolar:
1.
Facilitar i promoure els programes de prevenci universal amb eficciab provada.
2.
Promoure programes especfics de prevenci de les addiccions i altres conductes de risc.
3.
4.
Afavorir un model d'escola ms participativa, amb la implicaci de famlies, alumnat i professorat per a la promoci de la salut.
Potenciar el coneixement dels programes de prevenci del consum de drogues desenvolupats per lASPB entre les Associacions de Mares i
Pares dAlumnes dels centres educatius de la ciutat, per tal de reforar la seva aplicaci.
Afavorir lavaluaci de les estratgies d'intervenci emprades.
5.
6.
7.
8.
Consolidar mduls de formaci per al professorat en la prevenci de les addiccions, acordats amb les institucions educatives.
Garantir que els Punts Jove Informa't i Participa (PUNJIP) dels Centres dEducaci Secundria tinguin informaci relacionada amb el consum
de drogues i altres temes de salut.
Afavorir que el Programa Salut i Escola assoleixi altes cobertures i la consulta oberta sigui un espai d'informaci, cribatge i derivaci a serveis
sanitaris especialitzats.
Sentn per programes de prevenci universal deficcia provada el que diu la literatura cientfica, que hi inclou als que contenen leducaci crtica per a la presa de decisions i lentrenament dhabilitats per a identificar la
pressi social per a consumir substncies addictives, aix com de resistncia i assertivitat per a rebutjar el consum.
33
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
OBJECTIU 1. Evitar o, si ms no, endarrerir ledat dinici de consum de drogues entre els menors de 18 anys, reforant els factors de protecci i la promoci dactituds i hbits saludables mitjanant activitats
preventives de tipus universal en diferents mbits.
mbit escolar:
9. Afavorir que els centres on estigui implantat el Programa Salut i Escola incorporin intervencions preventives grupals amb eficcia provada.
10.Disposar d'un catleg o "Banc d'experincies" per tal de difondre el conjunt de projectes preventius en l'mbit educatiu que es fan a la ciutat.
mbit familiar:
1.
Impulsar intervencions de sensibilitzaci, informaci, formaci i assessorament a mares i pares per a la prevenci de les addiccions.
2.Estimular la participaci i la implicaci de les famlies en el desenvolupament dels programes de prevenci del consum de drogues.
mbit individual:
1.Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de la salut de les rees Bsiques de Salut (ABS), per tal de promoure el
cribatge i consell sobre el consum de drogues.
OBJETIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels infants i adolescents de collectius ms vulnerables per tal de disminuir la prevalena de consum de drogues i problemes associats mitjanant activitats
preventives selectives i indicades en diferents mbits.
mbit comunitari:
1. Promoure i potenciar intervencions de sensibilitzaci, informaci, formaci i assessorament a entitats que treballen amb infants i adolescents,
especialment daquelles activitats dirigides a grups dadolescents de major risc.
2. Elaborar i promoure programes de prevenci especfics per a adolescents en risc aplicables a diferents mbits d'actuaci
3. Promoure i fomentar espais de coordinaci interinstitucional per impulsar programes de detecci preco i intervenci dirigits a menors en risc o amb
problemes de consum de drogues.
4. Impulsar protocol d'actuaci per oferir un programa de mesures alternatives a menors denunciats per consum d'alcohol a la via pblica.
5. Consolidar el programa psicoeducatiu de mesures alternatives per a menors sancionats per tinena i/o consum de drogues illegals a la via pblica.
mbit del lleure:
1. Collaborar amb el PlajoveBCN per promoure estratgies dintervenci orientades a reduir riscos associats a ls problemtic en menors.
2. Potenciar el control de loferta, de carcter preventiu, a la via pblica, els espais de socialitzaci juvenil i les diferents festes que acullen a
adolescents i joves.
3. Potenciar el lleure no formal i informal com a mbit dactuaci preventiva per aquells adolescents en situacions de risc.
mbit escolar:
1. Desenvolupar i impulsar programes de prevenci selectiva i indicada dirigits a grups vulnerables
2. Consolidar la formaci continuada en la prevenci de drogodependncies dels professionals que intervenen en lmbit educatiu.
3. Afavorir circuits de derivaci entre la comunitat educativa i els recursos especfics per a adolescents i joves (SOD)
4. Explorar esquemes dintervenci en lentorn de les escoles secundries per afavorir la prevenci del consum, tot implicant els centres educatius, els
educadors, i les forces policials, valorant experincies com la de lagent tutor i altres similars.
34
Avaluaci
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
OBJETIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels infants i adolescents de collectius ms vulnerables per tal de disminuir la prevalena de consum de drogues i problemes associats mitjanant activitats
preventives selectives i indicades en diferents mbits.
mbit familiar:
1.
Promoure la detecci preco daquelles famlies que es troben en situaci de major vulnerabilitat.
2.
Impulsar intervencions selectives amb famlies en risc vinculades a programes i recursos sanitaris, socials o educatius.
3.
Fomentar programes especfics per a fills i filles de drogodepenents que es troben en tractament.
4.
Potenciar la utilitzaci de les noves tecnologies per facilitar informaci i assessorament sobre drogues a les famlies
mbit individual:
1.
Consolidar i garantir el Servei dOrientaci sobre Drogues (SOD).
2.
Consolidar els recursos socials, educatius i judicials com a centres derivadors del Servei d'Orientaci sobre Drogues.
3.
Impulsar la derivaci al SOD des dels serveis durgncies hospitalries, en els casos dintoxicacions per consum de drogues.
4.
Garantir l'atenci d'aquells adolescents que ja han desenvolupat un consum problemtic de drogues i les seves famlies.
JOVES
OBJECTIU 1. Potenciar els factors de protecci en front dels consums de drogues i fomentar actituds i hbits saludables mitjanant activitats preventives de tipus universal en els diferents mbits.
mbit comunitari:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Impulsar espais de debat que afavoreixin el coneixement de les problemtiques de salut de la gent jove, que estiguin orientats cap el canvi de
conductes i estils de vida saludable, enfortint la participaci social dels joves.
Promoure la mobilitzaci i la participaci activa de la comunitat en estratgies eficaces per a la reducci de les conseqncies negatives del
consum de drogues.
Fomentar la transculturalitat en les estratgies preventives adreades a joves nouvinguts i d'altres cultures.
Elaborar material informatiu per sensibilitzar els joves dels riscos del consum de substncies psicoactives.
Dissenyar accions preventives per tal d'evitar les lesions associades als accidents (trnsit, laboral, esportiu, etc.) relacionats amb el consum
d'alcohol i altres substncies psicoactives.
Assegurar que els Punts d'Informaci Juvenils (PIJ) tinguin informaci i donin resposta a temes relacionats amb el consum de drogues i de
l'mbit de la salut. Alhora que es garantir l'orientaci individualitzada per a aquells casos que aix ho requereixin.
mbit laboral:
1. Incloure en els plans de prevenci de riscos laborals un mdul de formaci sobre el consum de drogues, riscos i conseqncies legals.
2. Impulsar estratgies preventives basades en la reducci de l'oferta i de la demanda adreades a afavorir hbits saludables i a modificar actituds
individuals, comportaments nocius i situacions de consum d'alcohol i altres drogues amb la finalitat de millorar el nivell de salut dels
treballadors/es.
35
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
JOVES
OBJECTIU 1. Potenciar els factors de protecci en front dels consums de drogues i fomentar actituds i hbits saludables mitjanant activitats preventives de tipus universal en els diferents mbits.
mbit del lleure:
1.
Promoure iniciatives de lleure juvenil participatiu i saludable, per fomentar la llibertat delecci i la capacitat crtica dels joves.
2.
Promoure festes alternatives per joves on no hi hagi consum d'alcohol, i potenciar-les perqu puguin arribar a ser una alternativa real.
3.
Afavorir iniciatives que millorin la participaci dels joves i entitats juvenils per reduir el consum de drogues.
4.
Sensibilitzar i formar els monitors i educadors de lleure perqu simpliquin en el foment dhbits saludables i resoluci de conflictes.
5.
Divulgar, informar i fer complir les ordenances municipals pel que fa a ls de lespai pblic.
mbit individual:
1.
Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de la salut per tal de promoure hbits i estils de vida saludables.
2.
Promoure ls de les noves tecnologies per tal donar informaci sobre els riscos associats al consum de lalcohol i altres drogues.
OBJECTIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels joves per tal de prevenir els problemes associats al consum de drogues mitjanant activitats preventives selectives i indicades als diferents mbits.
mbit comunitari:
1. Fomentar ls de les noves tecnologies com a font de difusi de missatges de disminuci de riscos per tal de minimitzar els consums problemtics
de drogues.
2. Promoure grups de discussi de joves orientats cap a la reducci del consum de drogues i els seus problemes associats, enfortint la seva
participaci social i les xarxes relacionals.
3. Promoure i fomentar espais de coordinaci interinstitucional sanitria, social, educativa i/o judicial- per tal dimpulsar programes de detecci i
intervenci dirigits a joves en risc o amb problemes de consum de drogues.
mbit del lleure:
1.
Desenvolupar i promoure estratgies de disminuci de riscos en espais doci per a joves, tot mesurant la seva eficcia.
2.
Afavorir la formaci dels treballadors/es que desenvolupen la seva activitat en ambients nocturns doci (ex. Primers auxilis, ...).
36
Avaluaci
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)
JOVES
OBJECTIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels joves per tal de prevenir els problemes associats al consum de drogues mitjanant activitats preventives selectives i indicades als diferents mbits.
mbit laboral:
1.
Impulsar programes de prevenci especfics per a collectius de major risc de consum de drogues i per aquells collectius de risc a tercers,
promovent leliminaci o la reducci de les condicions de treball que sassocien a un major risc de consum dalcohol i drogues illegals com a
estratgies dafrontament i afavorint la no discriminaci laboral.
2.
Oferir a les empreses programes de prevenci dels efectes del tabac sobre la salut.
3.
Impulsar les intervencions breus motivacionals per alcohol i altres drogues en els plans preventius de les grans empreses.
mbit formatiu:
1.
Impulsar programes de prevenci selectiva i indicada als centres docents (universitat, cicles formatius superiors).
2.
Promoure i avaluar en lmbit universitari un mdul de prevenci indicada per a la deshabituaci del consum de tabac i cnnabis.
mbit individual:
1.
Promoure estratgies de disminuci de riscos associades al consum en el marc de la prevenci indicada.
2.
Consolidar i garantir el servei datenci i orientaci per a joves fins a 21 anys que han iniciat consum, i a les seves famlies.
3.
Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de lrea de salut i de serveis socials, per tal promoure el cribatge,
detecci, i derivaci als serveis especialitzats dels usuaris problemtics de drogues.
4.
Promoure ls de noves tecnologies per tal dinformar, assessorar i donar consell personalitzat sobre el consum dalcohol i altres drogues.
POBLACIO ADDICTA A SUBSTNCIES PSICOACTIVES

OBJECTIU 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi dhbits i comportaments de risc de la poblaci addicta a l'alcohol i altres drogues.
mbit comunitari:
1.
Potenciar mesures alternatives a les sentncies penals i treballs per a la comunitat en les infraccions administratives per consum de drogues
psicoactives, i afavorir que s'incentivin les entitats que hi collaboren.
2.
Incloure la identificaci del consum de risc i la dependncia a substncies psicoactives en totes aquelles persones que estan en mesures
penals alternatives per conducci temerria o violncia de gnere i, si s'escau, fer la derivaci a centres especialitzats, dacord amb les
competncies municipals i coordinats amb el Departaments de Salut i Justcia de la Generalitat de Catalunya.
3.
Promoure les intervencions per a la no discriminaci dels consumidors de drogues en ls dinstallacions dutilitat pblica.
4.
Potenciar la participaci de les oficines de farmcia en programes de prevenci i reducci de danys.
37
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)

OBJECTIU 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi dhbits i comportaments de risc de la poblaci addicta a l'alcohol i altres drogues.
mbit del lleure:
1.
Desenvolupar i promoure estratgies de disminuci de riscos en espais doci per a poblaci consumidora.
2.
Impulsar i promoure programes de dispensaci responsable de begudes alcohliques per reduir els episodis dintoxicaci i violncia en els
locals i el seu entorn.
Endegar intervencions especfiques amb mediadors culturals per a poblaci estrangera per tal d'afavorir consums de menys risc i tinguin
coneixement de la normativa legal vigent.
3.
mbit laboral:
1.
Promoure la creaci de plans de drogues d'empresa, especialment a l'Ajuntament de Barcelona, que com a entitat pblica amb forta vocaci
social i com a agent d'integraci socio-laboral disposi d'un programa de prevenci de l'alcoholisme i altres drogodependncies dirigit als
treballadors municipals.
mbit familiar:
1.
Estimular la participaci de la famlia en lacompanyament de lusuari de drogues cap al canvi dhbits i comportaments de risc.
mbit individual:
1.
2.
3.
Millorar la capacitat dintervenci de lAtenci Primria de Salut en problemtiques de salut mental i addiccions, mitjanant lincrement del suport
per part de latenci especialitzada per tal de disposar duna cartera de serveis especfica en salut mental i addiccions a latenci primria.
Reforar la detecci, consell, intervenci breu i derivaci als CAS des de l'Atenci Primria de Salut davant de consums crnics per consum
d'alcohol i altres drogues psicoactives
Impulsar la detecci, consell, intervenci breu i derivaci als CAS des dels serveis hospitalaris davant de consums crnics i intoxicacions
agudes per consum d'alcohol i altres drogues psicoactives.
OBJECTIU 2. Donar el suport necessari perqu les persones que volen abandonar el consum d'alcohol i altres drogues ho aconsegueixin.
mbit laboral:
1.
Promoure mesures dintegraci i no discriminaci en el lloc de treball del les persones addictes a l'alcohol i altres drogues.
mbit familiar:
1.
2.
Facilitar latenci, consell i tractament a aquelles unitats familiars que algun dels seus membres tingui una problemtica de drogues.
Aconseguir que la cartera de serveis d'addiccions estigui realment orientada a les persones usuries i les seves famlies, tot potenciant un
model dintervenci ms actiu i comunitari.
38
Avaluaci
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)

OBJECTIU 2. Donar el suport necessari perqu les persones que volen abandonar el consum d'alcohol i altres drogues ho aconsegueixin.
mbit individual:
1.
2.
Assegurar el tractament orientat a labstinncia per a la dependncia de substncies psicoactives per a qui ho desitgin.
Garantir laccs a latenci especialitzada i de qualitat, de forma directa i amb un circuit especial per atendre les situacions de crisi de forma
immediata, treballant per reduir el temps despera de manera homognia entre centres.
3.
Dispensar assistncia sanitria i social, ambulatria, hospitalria o residencial a les persones amb abs o dependncia de drogues.
OBJECTIU 3. Promoure recursos i programes deficcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum d'alcohol i altres drogues comporta en la salut i en lentorn social.
mbit comunitari:
1.
Propiciar sistemes dacompanyament i tutela per a persones drogodependents amb alta exclusi social.
2.
Potenciar nous programes de tractament basats en levidncia cientfica, desprs de la seva autoritzaci per lautoritat sanitria.
3.
Fomentar la recerca aplicada i les avaluacions de les intervencions dutes a terme.
4.
Crear recursos socials que afavoreixin la integraci i socialitzaci d'aquelles persones drogodepenents que ho necessitin.
5.
Fomentar la creaci dunitats de llarga estada i centres de dia per a drogodependents amb patologia dual.
6.
7.
Promoure la reorganitzaci de les Unitats Hospitalries de Desintoxicaci per incorporar en la cartera de serveis la intervenci en crisi.
Impulsar la creaci de centres socio-sanitaris d'internament per a malalts crnics amb dependncia fsica o en situaci terminal amb consum
actiu de drogues.
mbit laboral:
1.
Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en els centres de tractament especialitzats.
2.
Potenciar xarxes socials complementries als tractaments amb funcions dinserci laboral, social, ocupaci del temps lliure i creaci de xarxa
relacional.
3.
Impulsar lorganitzaci de grups i associacions dusuaris de drogues psicoactives per tal de garantir els seus drets i deures i facilitar la seva
integraci social, en lmbit laboral.
mbit del lleure:
1.
Afavorir laccs a programes esportius i de lleure per a usuaris de drogues.
39
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)

OBJECTIU 3. Promoure recursos i programes deficcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum d'alcohol i altres drogues comporta en la salut i en lentorn social.
mbit individual:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Facilitar laccs i millorar ladherncia als recursos socials i sanitaris de les persones amb problemes de drogodependncies.
Consolidar i millorar la qualitat dels programes de tractament farmacolgics i psicoteraputics.
Potenciar programes teraputics i intervencions de reducci de danys per millorar la qualitat i esperana de vida de la poblaci
drogodependent.
Adequar la utilitzaci dels serveis disponibles en els CAS en funci de les necessitats individuals del pacient segons un model de gesti de
casos i reorganitzar els serveis actuals dacord amb les noves necessitats estratgiques.
Promoure i facilitar programes de prevenci indicada, realitzada per iguals per tal devitar les sobredosi, fomentar el consum higinic i impulsar
el sexe segur.
Garantir lassistncia sanitria global de les persones drogodependents, consolidant els tractaments directament observats de les malalties
infeccioses tractables, i assegurar el tractament de les comorbilitats psiquitriques.
Ampliar la farmacopea disponible (dispensaci dacetilmorfina, bupremorfina per al tractament de les persones heronmanes que han fracassat
reiteradament amb els tractaments estndards per millorar la seva qualitat de vida, aprofitant les opcions de tractament que permeti la
participaci en assajos clnics degudament autoritzats o les opcions existents de dispensaci compassiva.
Aconseguir que la cartera de serveis d'addiccions i salut mental estigui realment orientada als usuaris i les seves famlies.
Promoure un sistema datenci i uns serveis respectuosos amb lautonomia dels usuaris, responsables en relaci a les seves necessitats, i
curosos amb els seus drets i obligacions.
OBJECTIU 4. Impulsar poltiques i programes especfics que facilitin la rehabilitaci i integraci social de les persones amb problemes d'alcoholisme i altres drogodependncies.
1.
Promoure programes de rehabilitaci i de reinserci per a persones amb addicci a drogues i que estiguin en situaci de risc social.
2.
Promoure estratgies per facilitar el procs dintegraci social i lacceptaci en les xarxes socials i sanitries normalitzades.
3.
Fomentar la creaci dempreses o cooperatives dusuaris de drogues que puguin establir convenis amb altres empreses per fer treballs de baixa
exigncia amb benefici social.
Promoure la coordinaci amb les associacions de persones afectades, associacions de familiars i acostats, per tal de fomentar activitats
dintegraci social i de canvi dimatge social de les persones drogodependents.
4.
OBJECTIU 5. Disminuir la problemtica de salut associada al consum d'alcohol i altres drogues en collectius de dones especialment vulnerables.
1.
Promoure el cribratge, la detecci i el consell sobre el consum de drogues, tant des de latenci primria, social i sanitria, com des de latenci
especialitzada, especialment per a aquelles dones que es troben en una situaci de major vulnerabilitat degut a factors de risc personals,
familiars i/o socials.
2.
Minimitzar els factors de risc que situen a la dona en una situaci de major vulnerabilitat davant del consum (parelles o amics consumidors,
treballadores del sexe, etc.).
40
Avaluaci
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)

OBJECTIU 5. Disminuir la problemtica de salut associada al consum d'alcohol i altres drogues en collectius de dones especialment vulnerables.
3.
Impulsar programes de salut sexual i reproductiva i de cribatge de malalties de transmissi sexual per a usuries drogodepenents.
4.
Fomentar programes d'educaci sexual i reproductiva per disminuir el risc associat al consum de drogues durant la gestaci i la lactncia.
OBJECTIU 6. Incorporar la perspectiva de gnere als programes assistencials sociosanitaris i de disminuci de riscos i de danys, que tinguin en compte les diferents necessitats dels homes i les dones.
1.
Afavorir el treball en xarxa amb la coordinaci dels diferents nivells dintervenci sanitria, social, educativa i comunitria, donant importncia a
la detecci preco dels factors de risc associats al consum problemtic de drogues per part de les dones.
2.
Desenvolupar i promoure xarxes de suport social complementries a la xarxa de recursos assistencial per tal de fomentar la participaci de les
dones en la detecci i canalitzaci del consum problemtic de drogues.
3.
Promoure la formaci dels professionals sanitaris de latenci primria per a la detecci de problemes de consum dalcohol i de drogues entre
les dones.
4.
Establir mecanismes de coordinaci de les oficines de farmcia, atenci primria de salut i centres de salut mental per afavorir millores en la
prescripci de frmacs psicoactius.
5.
Facilitar laccs als recursos de tractament a aquelles dones que es troben en una situaci dalt risc (adequant horaris, establint espais per a
atendre els fills, etc.).
6.
Possibilitar laccs i adequar els centres dacollida per a dones maltractades, tenint en compte la problemtica especfica del consum de
drogues.
7.
Fomentar intervencions especfiques per a famlies monoparentals amb fills/es consumidors/es.
8.
Facilitar laccs a les ajudes econmiques, formatives i laborals, en base a una discriminaci positiva, per contribuir als itineraris dincorporaci
social.
OBJECTIU 7. Aconseguir la implicaci i satisfacci dels professionals de la xarxa d'atenci a les drogodependncies i dels recursos de reducci de danys
1.
Garantir en els plecs de condicions de prestaci dels centres d'atenci i seguiment i de reducci de danys de diverses mesures que facin viable
la cura i el reciclatge dels professionals mitjanant la formaci continuada, supervisi grupal i individual, perodes d'excedncia pactats.
2.
Incrementar la satisfacci dels professionals mitjanant estratgies de participaci i implicaci, de desenvolupament professional i de formaci
apropiades.
41
OBJECTIUS
No assolit
Baix
Mitj
(acceptable)
Alt
(Bona)

OBJECTIU 8. Estimular la coordinaci i collaboraci de les diferents institucions pbliques i entitats no governamentals.
1.
Propiciar la coordinaci i coherncia entre les diferents xarxes pbliques o privades que atenen a persones drogodependents, per tal de millorar
la seva intervenci i derivaci.
2.
Millorar la planificaci, disseny, gesti i avaluaci de les intervencions que es realitzin en matria de drogues.
3.
Potenciar un sistema de gesti integrada en el territori dels serveis de salut mental, addiccions i reducci de danys, que garanteixi la continutat
assistencial.
4.
Avanar en l's o l'aplicaci de sistemes d'informaci que siguin efectius en la integraci de dades d'usuaris que comparteixen recursos o
serveis de la xarxa sanitria i social.
5.
Impulsar la transversalitat en la definici i disseny de nous recursos que integrin les vessants socials, sanitries i laborals o necessitats de les
persones amb problemtica de consum d'alcohol i altres drogodependncies. (pla funcional)
OBJECTIU 9. Promoure la formaci, la recerca aplicada i el desenvolupament de sistemes dinformaci en el camp de les drogodependncies.
1.
Potenciar la creaci dun programa de formaci continuada dels professionals de serveis especialitzats de la xarxa social, sanitria, judicial,
educativa, etc., que atenen persones amb problemtica de drogodependncies.
2.
Consolidar i perfeccionar el sistema dinformaci de drogues de Barcelona (SIDB), com a eina epidemiolgica til per monitoritzar el fenomen
social i sanitari de les drogues.
3.
Incloure en l'indicador d'urgncies hospitalries del SIDB el consum abusiu d'alcohol.
4.
Afavorir la investigaci epidemiolgica i aplicada en el camp de les drogues.
5.
Impulsar la recerca de les diferncies de gnere en ls de substncies psicoactives i en les conductes addictives.
6.
Potenciar la cultura de lavaluaci com a estratgia per a la millora de la qualitat a les organitzacions i als professionals.
42
Anlisi de situaci
4. ANLISI DE SITUACI
Per poder realitzar lanlisi de situaci shan utilitzat tres fonts principals que ajuden a obtenir
dades de la realitat del consum de drogues de la ciutat. Aquestes fonts sn:
1. El Sistema dInformaci de Drogues de Barcelona (SIDB) de lASPB, que elabora des
del lany 1987 els indicadors bsics dinicis de tractament dels centres datenci i
seguiment de les drogodependncies de la xarxa pblica, de ls de les urgncies
pels consumidors de drogues en els hospitals pblics caps de sector i la mortalitat per
reacci aguda adversa a drogues.
2. LEnquesta a estudiants dEducaci Secundria (FRESC)
(FRESC) de lASPB que
peridicament proporciona informaci sobre el consum de tabac, alcohol, altres
drogues i daltres factors relacionats amb la salut dels estudiants de secundria de les
escoles pbliques i privades de la ciutat de Barcelona.
3. LEnquesta domiciliria
domiciliria sobre alcohol i drogues (EDADES) i lEnquesta a estudiants
(ESTUDES),
(ESTUDES), proporciona la prevalena de consum dalcohol i altres drogues en
poblaci de 15 a 64 anys i de 14 a 18 anys respectivament, aix com els seus patrons
de consum ms rellevants. Sn enquestes poblacionals de tota Espanya, encara que
les dades reflectides en aquest document sn les que corresponen a Barcelona
ciutat, proporcionades per lASPCAT.
COM S LA CIUTAT ON VIVIM?

Barcelona disposa duna mplia i consolidada xarxa assistencial, que sha anat adequant als
canvis en la realitat del consum de substncies psicoactives i a les necessitats i
particularitats dels diferents territoris. En els darrers quatre anys, shan reestructurat tots els
centres datenci i seguiment (CAS) municipals dotant-los dun model de tractament integral,
alhora que shan obert dos nous centres, el CAS Grcia i el CAS Frum, en dos districtes
que fins aleshores no disposaven de cap recurs datenci a les drogodependncies. Pel que
fa al Districte de Ciutat Vella es varen reordenar els dispositius assistencials, reubicant el
CAS Creu Roja al Centre Dispensador de Metadona format lactual CAS Llus Companys,
43
alhora que la Sala Baluard es va reconvertir en un CAS integral de baixa exigncia.

Actualment, a tots els districtes (menys al districte de Les Corts on el problema s poc
rellevant) hi ha un recurs per a atendre a drogodependents i a les seves famlies, amb loferta
estndard de la cartera de serveis.
Lndex de consum problemtic dalcohol i altres drogues

drogues (ICPD) ajuda a establir prioritats
segons territori. El seu clcul es realitza fent la suma de la puntuaci jerrquica de lordre de
les taxes de tres indicadors: la mortalitat per reacci aguda adversa a drogues, les urgncies
en consumidors de drogues i els inicis de tractament segons substncia psicoactiva,
exceptuant els inicis per tabac. La puntuaci alta reflexa que s ms gran la problemtica en
el territori estudiat.
Amb la distribuci per barris (Figura 21) sobserven les diferncies de lICPD entre territoris.
Els barris amb una puntuaci ms alta pertanyen al districte de Ciutat Vella (els quatre
barris), al districte de Sants-Montjuc (barris de La Marina del Port i la Marina del Prat
Vermell); al districte dHorta-Guinard (els barris dEl Carmel, Can Bar, Horta i Sant Gens
dels Agudells), al districte de Nou Barris (els barris de Torre Bar, Les Roquetes, La Trinitat
Nova, Verdun, La Guineueta i Can Peguera), al districte de Sant Andreu (els barris de Trinitat
Vella i Bar de Viver) i al Districte de Sant Mart (els barris del Bess i el Maresme).
Figura 21.
21. Mapa de lndex de Consum Problemtic de Drogues i de la renda familiar disponible per
cpita, segons barri. Barcelona 2009-11.
[ Menor
32, 75)problemtica [32,75)
[ Mitjana
75,112)baixa [75,112)
[112,148)
Mitjana alta [112,148)
[148,216]
Major problemtica [148,216)
Fonts: A) Sistema dInformaci sobre Drogues de Barcelona. Agncia Pblica de Salut Pblica de Barcelona.
B) "Distribuci territorial de la renda familiar a Barcelona", Barcelona Economia, Gabinet Tcnic de Programaci. Ajuntament de
Barcelona.
44
Anlisi de situaci
Si es compara la distribuci dels barris segons els mapes, es visualitza que molts barris amb
rendes familiars ms baixes sn tamb barris amb una major problemtica en el consum de
drogues segons lICPD. Aquesta impressi queda contrastada matemticament si es calcula
la correlaci de Spearman entre la distribuci de la renda familiar dels barris de Barcelona
de lany 2011 i lCPD del mateix any, donant un resultat de 0.62 (p-valor<0,001), la qual
cosa indica que als barris amb un ndex de Consum Problemtic ms elevat tenen ms
probabilitat de tenir unes rendes familiars ms baixes (Figura 22)
22). Per donat que les
conseqncies socials del context solen aparixer ms aviat que els problemes de salut, si
comparem lICPD de lany 2011 amb la Renda que hi havia a lany 2008, la correlaci
encara es ms gran, amb un valor de 0,67. Aquest fet faria preveure que la situaci social
del 2011 es podria veure reflectida ms endavant en temes de problemtica del consum de
drogues.
Figura 22.
22. Correlaci entre la distribuci de la renda familiar i lndex de consum problemtic de
ndex de Consum Problem tic

20 11
drogues. Barcelona, 2011.

250
200
150
100
50
0
0
50
100
15 0
2 00
250
Dis tribuci Renda Familia r 2011
Font: Elaboraci prpia a partir del Sistema dInformaci sobre Drogues de Barcelona. Agncia Pblica de Salut Pblica de
Barcelona i de la "Distribuci territorial de la renda familiar a Barcelona", Barcelona Economia, Gabinet Tcnic de Programaci.
Ajuntament de Barcelona
QU SABEM DELS CIUTADANS I CIUTADANES QUE

VIUEN A LA CIUTAT?
Segons dades del Padr municipal de lany 2012, Barcelona t 1.619.831 habitants, dels
quals el 52,5% sn dones, el 82,3% de nacionalitat espanyola i el 44,6% estan compresos en
45
la franja dedat dentre 20 i 49 anys; el percentatge

percentatge datur entre els homes s de 18,2% i en
les dones de 16,2%.
La poblaci estrangera a Barcelona la conformen 286.781 habitants. Les franges dedat on
les persones immigrants representen percentatges ms alts sobre el total sn els joves de 25
a 29 anys, amb un 40,3% sobre el total daquesta franja i els de 30-34 anys amb un 38,8%.
(Figura 23)
Figura 23.
23. Poblaci de 20 a 49 anys resident a la ciutat de Barcelona segons nacionalitat i franges
dedat. Barcelona, 2012.

100%
90%
29,1%
80%
40,3%
38,8%
25-29 anys
30-34 anys
28,9%
22,6%
15,9%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
20-24 anys
Nacionalitat espanyola
35-39 anys
40-44 anys
45-49 anys
Nacionalitat estrangera
Font: Lectura del Padr Municipal d'Habitants a 30.06.2012. Departament d'Estadstica. Ajuntament de Barcelona.
La poblaci en edat escolar densenyament secundari obligatori resident a Barcelona, a

gener de 2012, era de 61.926 joves amb edats compreses entre 12 i 16 anys i el nombre de
centres que oferien educaci secundria obligatria a la ciutat era de 216. Segons les dades
procedents de lenquesta FRESCc del 2012 realitzada sobre una mostra de 3.492 estudiants
de secundria, batxillerat i cicles formatius de Barcelona, les substncies psicoactives ms
consumides sn lalcohol, el tabac i el cnnabis. El percentatge dadolescents de 14 a 18
anys, que diuen haver consumit el darrer mes alcohol i/o cnnabis sn de 34,6% i 10,6%
respectivament, mentre que el consum de tabac diari s del 11,0%. Si es comparen les
prevalences de consum en totes les substncies amb les dades del 2008 es constata una
davallada o una estabilitzaci daquest consum en totes les substncies. Per altra banda, si
c Enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de Secundria). Es pot consultar: http://www.aspb.cat/quefem/enquesta.aspx
46
Anlisi de situaci
comparem aquestes dades amb les obtingudes a lEnquesta Estatal del PND (ESTUDES)d,
observem que lextensi del consum entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya s molt
superior a la de Barcelona, sent les prevalences de consum dalcohol i de cnnabis en els
darrers 30 dies a ESTUDES del 63% i 17,2% respectivament i la del consum diari de tabac
del 14,4%. A Catalunya, aquestes prevalences sn per a lalcohol del 56,4%, per al cnnabis
del 21,3% i per al tabac del 29%. A les Figura 24,
24, Figura 25 i Figura 26 es mostra levoluci
de les prevalences de consum de major risc segons sexe i grup dedat. A destacar la
important davallada del consum diari de tabac en noies des de lany 2001, encara que la
prevalena continua sent superior a la dels nois en totes les franges dedat. Pel que fa a les
borratxeres no hi ha diferncies significatives entre ambds sexes, excepte en la franja
dedat dels 16 anys, on les noies tenen xifres significativament superiors (42,5%) a la dels
nois (29%). Quant al cnnabis, cal destacar que poc ms d1 de cada 5 nois de 18 anys
lhavia consumit als 30 dies previs a la realitzaci de lenquesta.
Figura 24.
24. Percentatge destudiants de secundria de 14 a 18 anys amb consum diari de tabac,
segons sexe. Barcelona, 1999-2012.

Nois
2n ESO
Noies
4t ESO
2n BTX/CFGM
2n ESO
40
4t ESO
2n BTX/CFGM
40
30
33,0
30
20
19,0
10
0
87
18,1
6,2 4,6
2,9
3,3
92
94
23,5
13,3
4,6
96
99
19,4
8,5
3,5
2,5
01
04
08
20,3
9,8
2,3
29,4
27,0
23,0
14,0
10,5
19,8
20
10
4,6
0
87
12
7,1
4,0 3,7 4,0

92
94
96
99
5,1
01
04
2,7
08
1,9
12
Any
Any
32,4
FONT: Enquesta FRESC, 2012. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Figura 25.
25. Percentatge destudiants de secundria de 14 a 18 anys que shan emborratxat darrers 6
mesos, segons sexe. Barcelona, 1999-2012

Nois
2n ESO
Noies
4t ESO
2n BTX/CFGM
2n ESO
80
70,6
60
54,7
40
33,8
30,1
20
87
21,1
10,4 9,1 8,3
7,5
92
94
96
43,0
99
01
13,8
10,2
6,3
04
08
60,0
2n BTX/CFGM
60
29,0
40
9,5
20
12
4t ESO
80
34,9
FONT: Enquesta FRESC, 2012. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
12,6
7,6
Any
69,1
60,2
46,9
42,5
14,5
11,8
58,0
87
92
94
7,1
96
40,0
30,9
12,0
8,1
4,8
99
01
04
08
12
Any
d Enquesta Estatal sobre ls de drogues en lensenyament secundari (ESTUDES) es pot consultar a

http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/ESTUDES_2010.pdf ; i el que correspon a Catalunya a:
http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/Drogues/Professionals/Epidemiologia/docs/estudes2010.pdf
47
Si analitzem el consum alt risc de cnnabis segons lescala CAST (Cannabis Abuse
Screening Test)10, els resultats del FRESC indicaven que un 2,6% dels joves de 14 a 18 anys
tenien un consum problemtic, entre els nois el 3% i entre les noies el 2,1%. Si comparem
aquestes dades amb lenquesta ESPAD11, en la darrera actualitzaci (2011) aquest
percentatge era del 5% i en lESTUDES del 4,6%.
Figura 26.
26. Percentatge destudiants de secundria de 14 a 18 anys que han consumit cnnabis als
darrers 30 dies. Barcelona, 1999-2012
Noies
Nois
2n ESO
4t ESO
2n BTX/CFGM
2n ESO
4t ESO
2n BTX/CFGM
40
40
31,5
30
29,1
25,0
22,1
20
14,2
10
7,1
3,7
0
99
01
04
08
Any
14,2
12,5
5,5
2,6
12
Font: Enquesta FRESC. Agncia de Salut Pblica de Barcelona
30
28,1
21,5
20
13,2
10
7,5
99
16,0
10,0
11,0
2,7
1,0
21,1
01
04
08
1,5
12
Any
Una altra dada a tenir en compte s la proporci dadolescents de 14 a 18 anys que ha pres
alguna vegada a la vida algun tipus de tranquillitzant o pastilles per dormir, entenent que:
sn somnfers o sedants (el trankimazin, tranxilium, diazepam,valium, etc). En aquest cas
lextensi del consum en les noies s significativament superior a la dels nois, tant si s per
una prescripci mdica (noies 17,2% vs nois 13,6%) com si s sense prescripci mdica
(noies 10,5% vs nois 7%) (Figura 27). Aquestes prevalences a Catalunya sn de 15,5% per
als nois i de 25,2% per a les noies, per a Espanya sn del 13,3 els nois i del 20,2% en el cas
de les noies.
Letapa de leducaci secundria obligatria s clau per a la prevenci de comportaments de
risc per a la salut. Per aquest motiu, des dels anys 90, lASPB ofereix programes educatiu
normalitzats de promoci de la salut en lmbit escolar de tipus universal que shan anat
adaptant i avaluant al llarg del temps. El programa Sobre canyes i petes s el que ha estat
dissenyat ms recentment, substituint lantic Decideix. Aquest programa cont el
xkpts.com, lavaluaci12 del qual ha confirmat la seva efectivitat en la reducci del nombre
dadolescents que progressaven cap a un consum regular de cnnabis, efecte que
augmentava si el programa simplementava correctament.
48
Anlisi de situaci
Figura 27.
27. Percentatge dalumnes de 16 a 18 anys que declara haver consumit tranquillitzants o
pastilles per dormir alguna vegada a la vida. Barcelona, 2008-12.

25
20
15
10
5
0
Nois
Noies
Nois
Amb recepta mdica
Noies
Sense recepta mdica
2008
2012
Font: Enquesta FRESC. Agncia de Salut Pblica de Barcelona
Figura 28.
28. Percentatge de centres escolars de secundria que han participat al programa PASE.bcn i
Sobre canyes i petes, segons districte. Barcelona, 2010-12

80
70
60
50
40
30
20
10
0
al
eV
ta
tu
i
C
lep
m
ax
iE
-s
tn
aS
c
utj
no
M
tsr
o
C
se
L
-
irr
aS
is
av
re
G
t.S
iac
r
G
% PASE 2010-11
% Sobre Canyes i Petes 2010-11
-a
rto
H
d
ra
ni
u
G
isrr
aB
uo
N
tn
aS
ue
rd
nA
rt
a
M
tn
aS
to
T
an
ol
ec
ra
B
% "PASE" 2011-12
% "Sobre Canyes i Petes" 2011-12
Font: Servei de Salut Comunitria. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
49
La cobertura dels programes de prevenci universal de drogues a les escoles de secundria

sha mantingut estable al llarg dels darrers anys (Figura 28). Durant el curs 2011-12, la
mitjana dalumnes de Barcelona que havien fet el programa Sobre canyes i petes va ser
del 43%, mentre que el nombre de centres va ser del 36% sobre el total de Barcelona. Pel
que fa al programa PASE.bcn la cobertura va ser del 36% i 37% del total de lalumnat i de
centres, respectivament. La valoraci de les cobertures cal fer-la tenint el compte el context
en que es realitzen els programes, en gran mesura per la voluntat i esfor de tutors i tutores
de treballar-los en l'aula. En el context de voluntarietat que es desenvolupen pot considerarse que a Barcelona, comptar amb prop del 40 % d'escoles que fan programes pot ser valorat
positivament. s una cobertura excepcional al pas amb possibilitat de creixement. Tot i aix,
s'observa tamb una gran variabilitat territorial, amb cobertures molt diferents entre districtes.
Alguns dels districtes ms desfavorits tenen una cobertura molt superior a les daltres
districtes que es consideren ms benestants. Aix per exemple, al districte de Ciutat Vella les
cobertures sn del 75% de lalumnat en ambds programes de prevenci de consum de
drogues, mentre que al districte de Les Corts o de Sarri-St.Gervasi les cobertures oscillen
entre el 14% i 38% del total de lalumnat, i podrien ser explicades perqu reben altres ofertes
de tipus preventiu deficcia desconeguda per atractives. Una situaci peculiar s la del
districte de St. Andreu, amb cobertures dalumnat que no superen el 10%.
Proporcionar als adolescents activitats alternatives als comportaments de risc, com pot ser la
participaci en un oci saludable pot produir efectes beneficiosos en el menor, potenciant els
factors de protecci i fomentant el desenvolupament dhbits saludables. Per aquest motiu
lASPB va iniciar al 2002 el programa De marxa sense entrebancs, que sha anat adaptant i
adequant durant els darrers anys. Un dels ms exitosos s el De marxa fent esport, que s
un programa per a joves de 16 i 17 anys que consta de 2 fases. La primera fase consisteix
en una sortida escolar programada des de lrea dEducaci Fsica del centre educatiu per
participar en una jornada de 4 hores desport no competitiu en una installaci esportiva
municipal i la segona fase s una activitat esportiva continuada a ra de 2 sessions
setmanals, amb la possibilitat de participar en 3 sortides de dissabte per a practicar esport
urb. La 1a. fase s gratuta per als participants i un cop realitzada, es dna la possibilitat de
matricular-se gratutament a la installaci i dabonar-se pagant una quota molt reduda al
mes fins a complir els 18 anys. En aquesta activitat han participat 2.770 joves a lany 2012,
principalment dels barris en els que hi ha instaurat un programa de Salut als Barris o amb
indicadors de consum problemtic elevat (Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Mart, etc.) (Figura
29).
50
Anlisi de situaci
LAgncia de Salut Pblica de Barcelona disposa de dos centres per atendre a adolescents i
joves consumidors de drogues i a les seves famlies. Un s el Servei dOrientaci sobre
Drogues (SOD), servei de prevenci indicada que atn a joves fins als 21 anys, amb
consums de risc i segueix un model dintervencions breus. Laltre s el CAS Horta-Guinard,
que com a servei de referncia de prevenci determinada, disposa dun programa especfic
per atendre adolescents i joves amb problemtica dabs o dependncia de substncies
psicoactives.
Figura 29.
29. Nombre de joves que han participat en el programa de prevenci selectiva De Marxa Fent
Esport per curs escolar. Barcelona, 2008-12.

350
300
250
200
150
100
50
0
Ciutat
Vella
Eixample
Sants- Les Corts Sarri- St

Montjuc
Gervasi
2008- 09
2009-10
Grcia
Horta- Nou Barris

Guinard
2010-11
Sant
Andreu
Sant Mart
2011-12
Font: Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
El SOD, des del 2n. trimestre del 2008 fins al 31 de desembre de 2012, ha ats 2.020
adolescents i joves, dels quals el 63% han estat derivats pels cossos de seguretat (Gurdia
Urbana i Mossos dEsquadra), per realitzar el programa psicoeducatiu de mesures
alternatives a la sanci per consum de drogues a la via pblica. Aquest alt percentatge de
derivaci contrasta amb els percentatges daltres serveis derivadors com sn la xarxa
sanitria amb un 3%; la xarxa educativa amb un 2,5% i la xarxa social amb 1,4%. (Figura 30)
30)
La substncia principal que motiva lentrada al SOD s el cnnabis amb un 98,6% dels
casos. Pel que fa al consum de risc, un 14,7% tenen un consum de cnnabis dalt risc i un
28,2% t un consum de risc moderat, mentre que per al consum dalcohol, un 14,5% sn
bevedors de risc (Figura 31). El perfil majoritari s un noi de 16-17 anys, que viu amb el pare
i mare o noms amb la mare, que est estudiant, que no t un temps doci i extraescolar
51
estructurat, que havia consumit cnnabis, alcohol i/o tabac als darrers 30 dies anteriors a
iniciar el programa, que no ha fet cap episodi de binge-drinking ni sha emborratxat en el
darrer any, que no t antecedents psicopatolgics, que percep la seva salut com a excellent,
molt bona o bona i que finalitza el programa psicoeducatiu de manera satisfactria.
Figura 30.
30. Procedncia dels adolescents atesos al SOD. Barcelona, 2n.trimestre 2008-12.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
1000
1100
1200
1300
59
51
419
1.267
30
33
29
132
Iniciativa prpia o familiars
CAS / CSMIJ / CSMA
ABS - Hospitals
Serveis Socials/legals
Gurdia Urbana
Mossos d'Esquadra
Centres escolars
Altres
Font: Sistema dInformaci sobre Drogues. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Figura 31.
31. Percentatge dadolescents i joves atesos al SOD amb consum dalcohol i cnnabis de risc.
Barcelona, 2n. Trimestre 2008-2012.

15
14,5%
14,7%
Consum Alcohol de risc
Consum Cannabis d'alt risc
10
5
0
Si sanalitza el nombre dadolescents i joves derivats als serveis especialitzats de salut

mental i addiccions, un 8,9% ha estat derivat a un CAS amb programa especfic per a
ladolescncia, i un 5,3% ha estat derivat a un Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil
(CSMIJ) (Figura 32)
32).
52
Anlisi de situaci
Figura 32.
32. Percentatge dadolescents i joves que han estat derivats des del SOD a un centre
especialitzat. Barcelona, 2n. Trimestre 2008-2012.

10
8,9%
8
5,3%
6
4
2
0
CAS
CSMIJ
CAS: Servei dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies; CSMIJ: Centre de Salut Mental Infanto-juvenil.
Quant al CAS Horta-Guinard, aquest servei va iniciar el programa datenci a adolescents i

joves amb criteris dabs o dependncia a les drogues a lany 2007. Durant aquest perode
ha anat augmentant lleugerament el nombre dadolescents i joves de 14 a 21 anys que shan
ats. Si al primer any van ser atesos 23 joves, a lany 2012 han estat de 88. Aquest darrer
any, el perfil del jove ats seria la dun noi (76%), entre els 15 i 18 anys (77,5%), amb
demanda de tractament per consum de cnnabis (Figura 33).
Figura 33.
33. Perfil dels joves de 14 a 21 anys atesos al CAS Horta-Guinard. Barcelona, 2012.
76% nois
77,5% dentre 15 i 18 anys
22% nacionalitat estrangera
77,5% inicien tractament per consum
de cannabis i el 20% per alcohol
El 22,5% inicien per iniciativa prpia o
dun familiar
67,6% est estudiant
25% sn derivats de la xarxa sanitria,
21% de la xarxa social i judicial i 17%
del SOD
53
Pel que fa a la poblaci jove i adulta, segons lenquesta Estatal de consum en poblaci
general (EDADES) 2011e el consum de drogues s superior en homes que en dones, en
qualsevol grup dedat i tipus de substncia psicoactiva, excepte en el consum de
tranquillitzants o pastilles per dormir, on la prevalena s superior en les dones.
En el cas de Barcelona, lextracci de dades de lEDADES de la ciutat indiquen que a lany
2011, la substncia ms consumida era lalcohol, sent la prevalena del consum intens
(Binge drinking) dalcohol en els homes joves (15-34 anys) del 34,2% i del 15,5% en la franja
ms gran. En el cas de les dones aquestes prevalences sn del 25,5% i 5,8%
respectivament. La segona substncia ms estesa sn els tranquillitzants/pastilles per
dormir, que en el cas del joves afecta a un 3,7% dels homes i un 7% de les dones. En les
franges de ms edat aquestes prevalences sn del 8% en els homes i del 20% en dones
(Figura 34)
34).
Figura 34.
34. Prevalena del consum de cocana, cnnabis i tranquillitzants en els ltims dotze mesos en
poblaci de 15 a 64 anys, segons grup dedat. Barcelona, 2011

35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
15-34
35-64
15-34
Homes
Binge drinking
35-64
Dones
Sedants/Somnifers
Cannabis
Cocana
Font: Enquesta EDADES, 2011. Plan Nacional sobre Drogas.
El cnnabis, s la substncia illegal que t un consum ms ests en tots els grups dedat,
sent la prevalena en els homes joves de 29,9% i en les dones del 16%. En la poblaci de
35-64 anys, aquests percentatges sn del 13,6 i del 6,6% respectivament.
Enquesta sobre alcohol i drogues en poblaci general a Espanya (EDADES) 2011-12, es pot consultar a
http://www.pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/pdf/EDADES2011.
e
54
Anlisi de situaci
Quant a la cocana, igual que en la resta de substncies, sobserven diferncies de consum

entre els homes i les dones. La prevalena de consum en el darrer any, en la franja ms jove
s de 6,8% en els homes i de 1,8% en les dones. En la poblaci de 35-64 anys aquest
percentatge disminueix a 2,7% i 1,7% respectivament.
En analitzar la poblaci addicta a alcohol i altres drogues, durant lany 2012 hi va haver un
total de 4.379 inicis de tractament per abs o dependncia a substncies psicoactives. Tal i
com es pot veure a la Figura 35, lalcohol segueix sent la principal substncia per la que es fa
demanda de tractament, representant el 52% del total dels inicis de Barcelona ciutat. La
cocana s la segona substncia (21%) que ocasiona consultes als CAS de Barcelona,
mentre que lherona sha estancat en els darrers anys situant-se en el 16% dels inicis a lany
2012, tot i que lherona representa el 40% de tots els pacients que estan en tractament als
centres. Progressivament, des del 2008, el cnnabis ha augmentat la seva presncia en els
inicis de tractament en els CAS, arribant a l11% en el darrer any.
Figura 35.
35. Inicis de tractament per alcohol i altres drogues illegals, segons substncia que provoca la
demanda de tractament. Barcelona, 1997- 2012.

100%
Percentatge
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
Opiacis
Cocana
Alcohol
Cnnabis
En general, la majoria de persones que inicien tractament a Barcelona solen ser homes,
dentre 35 i 44 anys, el 40,4% estava a latur o buscava la primera feina, i un ter dels inicis
de tractament (24,6% dels homes i 22,7% de les dones) eren dorigen estranger. Tot i aix,
aquestes caracterstiques eren diferents en funci de la substncia per la qual demanaven
tractament. En aquest sentit, lany 2012 ledat mitjana dels inicis de tractament per herona se
situava als 42 anys, 36 per a la cocana, 48 per a lalcohol i 30 per al cnnabis.
55
Les persones usuries de drogues sn grans freqentadors dels serveis sanitaris, en part
degut a la falta destabilitzaci de la malaltia i en part degut a les malalties concomitants al
consum (infeccioses, psiquitriques, etc.). Aix, algunes revisions mostren que entre un 35% i
un 40% de les urgncies generals podrien estar relacionades amb el consum dalguna
substncia psicoactiva13. En el cas de Barcelona ciutat, si considerem els hospitals del Parc
de Salut Mar (Mar, Frum, Peracamps i Esperana) i lHospital de la Vall dHebron, observem
que a lany 2012 shi van detectar 1.865 urgncies amb presncia de cocana, 1.448
intoxicacions etliques, 1.371 amb presencia de cnnabis i 1.348 amb herona. Si observem
levoluci veiem que, mentre les urgncies amb consum de cocana i cnnabis han
augmentat en els darrers anys, les urgncies amb consum dherona es mantenen constants.
Els principals motius per visitar un servei durgncies sn les sobredosis (60,6%) i els
problemes psiquitrics concomitants (20,4%). Tot i aix, els motius de consulta a urgncies
varien en funci de la substncia, en aquest sentit, els consumidors nicament dherona
presenten com a principals problemes les sobredosis (30,2%) i les complicacions orgniques
concomitants (30,9%), mentre que pels que hi van per cocana o cnnabis el principal motiu
sn les sobredosis, les reaccions adverses a la substncia i les complicacions psiquitriques
(acatisia, trismus, crisis de pnic, psicosis indudes, etc.) (Figura 36)
36).
Figura 36.
36. Motius de visita a urgncies relacionats amb el consum de drogues segons substncia que
motiva la urgncia. Barcelona, 2012.

100%
90%
80%
Percentatge
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
nicament Cocana
Sobredosis
Abstinncia
nicament Herona
Complicacions Orgniques
nicament Cnnabis
Qualsevol substncia
Reaccions adverses
Problemes Psiquitrics
Font: Sistema dInformaci sobre Drogues. Agncia de Salut Pblica de Barcelona
56
Anlisi de situaci
Figura 37.
37. Comorbiditat psiquitrica algun cop a la vida en pacients amb Trastorn per s de
Substncies (TUS). Barcelona, 2000-2006.
Eix I
Trastorn
Lmit de la
personaltiat
Trastorn
Antisocial
Trastorn
Antisocial o
lmit de la
personalitat
Fbia
especfica
Trastorn del
pnic sense
agorofbia
Tras torn
alimentari
Trastorn
ps ictic
Trastorn
d'ansietat
Depressi
Major
Trastorn de
l'estat
d'nim
30
25
20
15
10
5
0
Eix II
Font: Torrens M et al. 201114
Aix doncs, els problemes psiquitrics i la comorbiditat psiquitrica o somtica sn un dels

principals problemes de les persones amb trastorn per s de substncies. En una mostra de
629 policonsumidors de drogues de Barcelona es va observar que un 41,8% dels pacients
amb TUS presentaven, a banda de trastorn per substncies, un trastorn de lEix I del DSM-IV
(psicosi, ansietat, trastorn de lestat dnim, trastorn adaptatius, etc.). Daquests pacients amb
comorbiditat psiquitrica o patologia dual, el trastorn psiquitric ms com era el trastorn de
lestat dnim (27%), la depressi major (17%) i el trastorn per ansietat (15%). Si ens fixem
en lEix II, un 23% dels pacients presentava un trastorn antisocial o trastorn lmit de la
37).
personalitat14 (Figura 37).
Pel qu fa a les sobredosis, aquestes sn una de les principals causes de morbi-mortalitat
entre els injectors de drogues i les persones consumidores dherona15 i, per altra banda, sn
evitables. Si mirem els coneixements que les persones usuries de programes de reducci
de danys tenen sobre com prevenir una sobredosi, observem que un 16% sabien menys de
dues raons o accions per prevenir o revertir una sobredosi. Aquest fet es veu tradut en les
taxes de mortalitat per sobredosi, que malgrat que es mantenen constants en els darrers
anys (Figura 19)
19) a lany 2012 a Barcelona van morir 64 persones per reacci aguda adversa
a drogues. La majoria daquestes defuncions es trobaven a un domicili privat (73%) mentre
que les produdes al carrer sols representaven un 12% de les defuncions. La substncia ms
detectada en els morts per sobredosi s lherona, 75% de les defuncions, tot i que la
caracterstica principal dels darrers anys s la presncia de ms de dues substncies en les
mostres analitzades i lincrement del nombre de defuncions amb presncia de cocana,
passant destar present en un 15% dels casos lany 1995 a un 58% lany 2012 (Figura 38)
57
Figura 38.
38. Proporci de morts per reacci aguda adversa a drogues segons lloc de defunci.
Barcelona, 1995-2012.
80
70
60
50
40
30
20
10
0
5
9
9
1
6
9
9
1
7
9
9
1
Domicili
8
9
9
1
9
9
9
1
Carrer
0
0
0
2
1
0
0
2
2
0
0
2
3
0
0
2
Bar/Establiments publics
4
0
0
2
5
0
0
2
6
0
0
2
7
0
0
2
Hospital
9
0
0
2
8
0
0
2
Pres
0
1
0
2
1
1
0
2
2
1
0
2
Hotel/pensi
Font:
Si analitzem l'excs de mortalitat en pacients amb trastorn per consum d'alcohol (TCA) i
calculem l'impacte poblacional que pot atribuir-se a aquest trastorn, observem que hi ha
grans diferncies segons edat i sexe. Aix, en un estudi realitzat en el nostre mbit16,
observem que de 7.109 persones que varen iniciar tractament en els CAS de Barcelona per
TCA, van morir 557 persones (83% homes) en 12 anys. L'excs de mortalitat va ser vuit
vegades superior respecte a la poblaci general de 18-64 anys de edat, i especialment alt
entre el grup de 25-34. Es van observar diferncies significatives segons el sexe (Figura 39).
Figura 39.
39. Ra de mortalitat estandaritzada (SMR) segons grups dedat i sexe en una cohort dinicis
de tractament per alcohol. Barcelona, 1997-2009

30
2 4, 1
20
1 1, 2
9, 2
9 ,6
7, 1
6, 3
10
6, 3
4 ,8
0
25 - 34 a n ys
3 5 -4 9 a ny s
5 0- 64 a n y s S M R g lo b a l
Hom es
2 5 -3 4 a ny s
35 - 49 a n y s 5 0-6 0 a ny s S M R g l o b a l
Dones
Font: Guitart, AM et al. 201116
58
Anlisi de situaci
A Barcelona, es va estimar que el trastorn per consum d'alcohol ocasionava 73 morts a l'any;
el 3,3% del total de defuncions de la ciutat en aquesta franja d'edat. s a dir, els joves i les
dones amb TCA tenen un risc elevat de mortalitat prematura, per tant s important la
detecci preco del consum problemtic d'alcohol i reforar els programes de prevenci
selectiva i indicada.
Amb lobjectiu de prevenir les sobredosis i altres riscos associats al consum de drogues,
shan desplegat a la ciutat programes de reducci de danys. Aquests programes es centren
en vincular a recursos sanitaris aquelles persones que no poden abandonar el consum de
drogues, per tal de disminuir els riscos associats al consum i vehicular-los a programes de
tractament. Lany 2012, 3.557 persones van ser ateses en els programes de reducci de
danys. La mitjana dedat daquests pacients era de 35 anys, sent majoritriament homes
(82%) i sols un 33% tenien llar, la resta vivia al carrer, en cases okupades o en institucions.
La meitat dels usuaris era dorigen espanyol (49,5%), i de les persones dorigen estranger el
55,8% procedia de pasos de la Uni Europea. Els pasos ms representats eren Itlia amb
161 persones, Romania amb 73, Marroc amb 57, Algria amb 41 i Rssia amb 32 (Figura
40)
40).
Figura 40.
40. Distribuci del pas dorigen de les persones que van entrar en contacte amb els programes
de reducci de danys. Barcelona, 2012.

E spanya
Itlia
Romania
Marroc
Arglia
Russia
Georgia
Bulgaria
Frana
Rep Txeca
Portugal
Tunicia
Ghana
Alemanya
Equador
Paquist an
Polonia
Letonia
Colombia
Ucrania
Mac edonia
Grcia
Nigria
Mxic
Lituania
Bras il
Albania
Albania
Altres
0
100
200
300
400
500
600
700
59
Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona, 2013-16
5. PLA DACCI SOBRE

DROGUES DE
BARCELONA 2013-16
MARC CONCEPTUAL
Aquest Pla parteix del que s'ha aconseguit amb els plans anteriors, i busca mantenir l'impuls i
la resposta de qualitat, explorant enfocaments ms integrals sobre les drogues legals i
illegals, tot definint una poltica integral.
Sha definit un Pla orientat a la consolidaci dels progressos assolits, on sn especialment
rellevants leficincia i loptimitzaci de recursos, la qualitat i la factibilitat de les accions que
acompanyen als objectius plantejats. Per aix, sha concentrat el nombre dobjectius, accions
i mbits, prioritzant aquells que shan considerat ms adequats en funci de levidencia
cientfica.
Per altra banda, amb lavaluaci continuada i la prioritzaci dobjectius i accions, shan pogut
definir poltiques amb una alta efectivitat, que es poden redirigir, redimensionar o potenciar
quan calgui al llarg daquest Pla.
Les avaluacions cientfiques han demostrat arreu que les poltiques efectives dabordatge de
les drogodependncies han de ser integrals, amb una combinaci equilibrada de mesures
preventives, dissuasries, dintervenci i dassistncia sanitria, social i d'integraci laboral,
incorporant les intervencions innovadores d'eficcia provada. L'experincia internacional
mostra que el retard en laplicaci de mesures efectives (com els programes de manteniment
en metadona, els dintercanvis de xeringues o les actuacions de prevenci selectiva)
comporta un greu impacte en la salut pblica, que afecta tant les persones drogodependents,
com al conjunt de la poblaci17.
60
Un abordatge pragmtic de les poltiques de tractament de les drogodependncies sha de

basar en aquests factors. Est demostrat que amagar els problemes lligats al consum de
drogues s un plantejament errat que mai ha servit per millorar aquesta problemtica.
Altrament, levoluci i els canvis de la poblaci en el consum de substncies, les dinmiques
prpies del mercat de drogues, i la transformaci dels determinants socials i culturals
impliquen la necessitat que els plans i les poltiques de drogues shagin d'adaptar
constantment a les noves realitats, tot cercant les mesures de major efectivitat.
En el moment actual, els majors reptes plantejats en aquest Pla se centren en els aspectes
segents:

La recerca de leficincia i optimitzaci de recursos

La coordinaci, amb lideratge participatiu, de tots els actors coresponsables daquest
Pla
Oferir serveis i intervencions preventives de qualitat i basades en els determinants
que influeixen en el consum de risc
Reduir la problemtica associada al consum dalcohol
MISSI, VISI I VALORS

Lanlisi del consum a la ciutat de Barcelona posa de manifest que ls de drogues, durant la
transici de la infncia a la maduresa, es dna amb certa freqncia. Aquest consum,
habitualment, s abandonat en arribar a ledat adulta, per en determinats casos pot
evolucionar i esdevenir un problema dabs o de dependncia.
Aquest risc afecta totes les capes socials, per b que hi ha factors personals i de lentorn que
hi tenen influncia. s per aix, que plantegem cinc grans vessants estratgiques en qu es
fonamenta el Pla: prevenir el consum, fomentar labstinncia per a qui vulgui abandonar
consum, reduir els riscos i efectes adversos sanitaris i socials per a qui fa un consum
espordic o habitual, minimitzar els danys associats a laddicci i propiciar el canvi cap al
tractament per aquells que ho sollicitin.
61
La missi del Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona s prevenir

prevenir i reduir el consum de
drogues psicoactives, tant les lcites alcohol, psictrops i tabac- com les illcites, i les seves
repercussions negatives en els mbits individual, familiar i social, per tal de:
Reduir la morbiditat i mortalitat associades al consum de drogues psicoactives.
Prevenir situacions dexclusi social de lindividu i del seu entorn.
Evitar la vulneraci i lincompliment de la legislaci vigent.
Fent-ho dacord a un model de base comunitria i intersectorial en el que participen els
diversos agents de manera coordinada i en collaboraci.
FILOSOFIA I PRINCIPIS RECTORS

Aquest Pla incorpora els segents principis, presents en tots els mbits i actuacions
plantejades.
Equitat i disminuci de les desigualtats socials. Totes les accions i estratgies

desenvolupades en aquest Pla tindran en compte les desigualtats socials presents en
el consum de substncies psicoactives i lequitat en laccs als serveis de tots els
consumidors de drogues.
Solidaritat i accessibilitat als drets
drets socials. Cal avanar cap a una ciutat on tothom
vegi garantit lexercici dels seus drets i que pugui gaudir duna vida digna, on el
projecte com de ciutat sigui inclusiu i cohesionat. Donant cabuda a tota la poblaci,
independentment de la seva vulnerabilitat o risc de patir exclusi social.
Contundncia amb el trfic de drogues i comproms amb les persones i lespai pblic.
Refermar el comproms municipal de contribuir a la lluita contra el mercat illegal de
drogues i la voluntat de treballar per minimitzar els efectes del seu consum sobre les
persones i lespai pblic.
Perspectiva de gnere. En les accions incloses dins daquest Pla es considerar
sistemticament la perspectiva de gnere (condicions de vida i de treball, socialitzaci
de gnere i necessitats diferents de les dones i dels homes).
62
Els consumidors de drogues sn persones amb tots els drets i per tant, no han de ser
objecte de discriminaci, independentment de l'origen, ltnia o la cultura.
Protecci del menor. Seguint les directrius de lONU sobre els drets de linfant, aquest
Pla vetllar per la protecci del menor per tal que el seu desenvolupament fsic,
mental i social es doni de forma saludable i adequada.
Personalitzaci i intervencions sanitries i socials basades
basades en l'excellncia, realitzada
per professionals competents, tot prenent la persona com a centre de latenci i
basant-se en ltica professional i l'evidncia de la literatura cientfica.
Abordatge integral. Les intervencions en drogodependncies sabordaran de manera
global, tenint present el conjunt de problemes associats al fenomen social del consum
de les drogues.
Accessibilitat als recursos. Latenci a les persones consumidores de drogues
complir amb els principis generals de latenci sanitria a Catalunya, ser gratuta,
equitativa, igualitria, universal i de qualitat.
Criteris de qualitat i avaluaci en totes les accions desenvolupades. Introduir els
criteris de qualitat i d'avaluaci en els programes de prevenci, assistncia, i
reinserci que es desenvolupin en aquest Pla.
Coresponsabilitat i coordinaci. LASPB s la responsable de lexecuci del Pla.
Altres institucions com lAjuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el
Consorci Sanitari de Barcelona, dins del seu mbit de competncies, han de ser
coresponsables en les actuacions en matria de les drogodependncies i han de
reforar els mecanismes de coordinaci per tal de garantir lefectivitat de les
intervencions.
Transversalitat. La concepci daquest Pla de dAcci sobre Drogues de Barcelona
(PADB) s interdepartamental i va ms enll duna perspectiva de salut. Es planteja
un treball intersectorial que suposa la coordinaci amb diversos Plans, tant els
municipals (Pla municipal per a la infncia 2013-16, Pla dAdolescncia i Joventut
2013-16, Pla municipal per a la igualtat doportunitats real i efectiva entre dones i
63
homes 2012-15, Pla Municipal per a la inclusi social 2013-16, Pla de Treball
dImmigraci 2012-15, Pla Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-22, Programa
dActuaci Municipal 2012-15) com els autonmics (Pla de Salut de Catalunya 2011151, Pla Director de Salut Mental i Addicions4, Pla dActuaci en Prevenci sobre
Drogues 2012-167, Llibre Blanc de la Prevenci a Catalunya8, etc.), aix com del Plan
Accion sobre Drogas 2013-163 del PND i altres sectors diferents del sanitari, establint
els criteris dharmonitzaci i seguiment corresponents.
Eficincia, transparncia i gesti innovadora i gil. Per ser eficients cal una
coordinaci dels recursos i la seva optimitzaci. Es vol afavorir lintercanvi de
coneixement i experincies entre els diferents actors. La transparncia ha de ser un
altre principi que impregni el Pla per tal de generar confiana. Aquest ha dorientar-se
cap a leficincia, impulsant una gesti innovadora i gil. Les avaluacions ens
permetran dissenyar poltiques a mitj i llarg termini. Hem de treballar amb una
orientaci a resultats, eliminant duplicitats, amb coherncia pressupostria i
optimitzaci de recursos.
Participaci dels diferents actors implicats,
implicats, inclosos les persones usuries, per tal
dimplementar intervencions que possibilitin canvis de conductes relacionades amb la
salut. Per tenir una perspectiva transformadora de la societat s important la
implicaci activa de la societat, dels serveis, de les institucions, dels agents
comunitaris, de les ONGs i de les prpies persones usuries.
Interculturalitat. Incorporar la perspectiva intercultural en les diferents poltiques
transversals, per tal dassegurar lequitat, la diversitat i la interacci de les diferents
cultures.
Recerca, informaci i coneixement. Es facilitar la informaci necessria per a la
gesti dels recursos i de les intervencions dutes a terme, saprofundir en la recerca i
monitoratge del fenomen canviant de les drogues. Es garantiran les eines necessries
per planificar i desenvolupar programes de prevenci, intervenci, assistencials i de
reinserci basats en levidncia cientfica.
Avaluaci continua. Els plans de treball desenvolupats tindran objectius i indicadors
que seran avaluats peridicament.
64
PLANIFICACI OPERATIVA
El Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona comprn les grans directrius i objectius que cal
portar a terme durant el perode 2013-16 a la ciutat. Les diferents lnies i mbits dintervenci
sagrupen en 5 grans lnies estratgiques (Figura 41)
41):
1. Abordatge de ciutat. Poltica transversal per tal de dissenyar una estratgia comuna pel
que fa al consum de drogues al conjunt de la ciutat. Aquesta poltica hauria de tenir en
compte la diversitat i les particularitats dels diferents territoris. Hi ha diferents actors que
cal tenir en compte en aquesta governana, no sols el govern municipal, autonmic o
Estatal, sin que tamb tenen un paper important el sector privat i la societat civil a travs
de les organitzacions i els agents socials. Les diferents accions daquesta lnea
estratgica aniran encaminades a la reordenaci despais, al control de loferta, al
compliment de la normativa vigent i al control de la publicitat.
2. Perspectiva de salut pblica i els seus determinants. En lmbit local i urb hi ha factors
especfics que determinen la salut. Aquest determinants inclouen el context fsic (disseny
urb, transport, habitatge, etc.), el context socioeconmic (factors econmics, docupaci
i les condicions de treball, lentorn domstic i familiar, etc.), els entorns (sn els espais on
les persones interactuen i on es creen o resolen problemes relacionats amb la salut:
barri, escola i lloc de treball, les circumstncies personals (edat, sexe, migraci, etc.) i els
aspectes biolgics (Figura 1). Les accions aniran encaminades a la prevenci universal
del consum de lalcohol i altres drogues, alhora que es dirigiran esforos a poblacions
especfiques i grups d'alt risc mitjanant intervencions de prevenci selectiva i/o indicada.
3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social. Cal oferir ajuda a la primera
oportunitat i assegurar-se que els serveis estan disponibles. Cal adequar/mantenir la
xarxa assistencial en tots els nivells i garantir laccs als recursos amb la major rapidesa
possible. A les persones que han entrat en un centre sels garantir un tractament
integral. Aquesta lnea estratgica es desenvolupar amb accions encaminades a
abastar tot el ventall assistencial, des del llindar de la ms baixa exigncia fins a la
reinserci social i laboral.
4. Ms qualitat i major expertesa. Cal enfortir la investigaci i la formaci en el camp de les
drogodependncies, assegurar que el coneixement generat sigui comunicat i aplicat, i
65
vetllar pel benestar dels professionals i els pacients. A banda, els centres assistencials
avanaran cap a una gesti de qualitat i excellncia, segons els models de gesti ISO
9001 i EFQM.
5. Teixint aliances. Cal estimular i millorar la collaboraci, coordinaci i lideratge participatiu
entre els diferents actors que aborden les diferents perspectives del consum de drogues,
ja siguin institucions pbliques o privades, o entitats no governamentals, alhora que
safavorir la participaci de la prpia comunitat i les associacions dafectats.
Figura 41.
41. Lnies estratgiques i objectius del Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 20132013-16.
Entorns
saludables,
Reordenaci
despais
sense nuclis
marginaci
mbit
Comunitari
mbit
Escolar /
Formatiu
mbit
Lleure
Endarrerir
edat inici
consum drogues
Promoure
hbits
saludables
Facilitar
tractament
i afavorir
canvis hbits i
comportaments
de risc
Promoure
formaci,
recerca i
expertesa dels
professionals
Prevenci
Universal
Promoure
recursos i
programes
de reducci
de danys
Ms
qualitat
Major
expertesa
Millorar
la qualitat
dels centres
assistencials
Abordatge
de ciutat
Perspectiva
salut pblica i
determinants
Millor
accessibilitat
Major
Inclusi
social
Millorar
els sistemes
dinformaci i
documentaci
Reduir
loferta de
drogues
Vetllar pel
compliment
normativa
Prevenci
selectiva i indicada
Incorporar
la perspectiva
de gnere
als programes
assistencials
Garantir una
coordinaci i
collaboraci
intersectorial
efica
Disminuir
prevalena
consum drogues
i problemes
associats
Impulsar
rehabilitaci i
inclusi social
de la poblaci
addicta
Teixint
aliances
mbit
Familiar
mbit
Individual
Impulsar la
participaci en
la prevenci
i poltiques
de salut
66
Lnia Estratgica 1. Abordatge de ciutat

OBJECTIU 1.1. Afavorir els entorns saludables i impulsar la reordenaci dels espais de
consum per evitar nuclis de marginaci que faciliten el consum problemtic de drogues i
lexclusi social.
Lnies dacci
dacci
Indicadors
1.1.1. Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenaci

Nm. xeringues
de barris i zones especialment deprimides per reduir els espais facilitadors
recollides al carrer
de consum problemtic.
1.1.2. Sostenir una distribuci equilibrada dequipaments, installacions i
recursos de drogues en els diferents territoris de la ciutat, tot vetllant
Nm. recursos existents
perqu tots els districtes disposin dun equipament, i afavorir la mobilitzaci
daquests serveis en funci de la necessitat.
1.1.3. Potenciar la seguretat a lentorn de les escoles i altres equipaments
Nm. circuits de
adreats a adolescents i joves, afavorint la implicaci conjunta de mares i prevenci i seguretat
pares, escoles, tcnics del territori i cossos de seguretat.
activats
1.1.4. Implementar noves estratgies, incloent accions sobre el paisatge
urb, per eradicar, o si ms no, reduir limpacte del consum dalcohol i
Nm. accions realitzades
altres drogues a la via pblica, amb especial atenci als espais i
esdeveniments amb gran afluncia de pblic.
1.1.5. Potenciar el paper de la comunitat, les entitats venals, els agents de
Nm. reunions
salut, les famlies i la poblaci afectada com a mediadors socials per
realitzades i/o
sensibilitzar i afavorir ls racional de lespai pblic.
impulsades
OBJECTIU 1.2. Reduir loferta i disponibilitat de les drogues psicoactives i vetllar pel
compliment efectiu de la normativa sobre promoci, publicitat, venda i consum dalcohol i
altres drogues.
Lnies
Lnies dacci
1.2.1. Millorar el bon compliment de la Llei del tabac (42/2010, de 30 de

desembre de 2010), incloent a les ordenances municipals una regulaci de
les terrasses i actuant sobre els retranquejaments dels accessos a bars i
cafs que vulneren la llei del tabac.
Indicadors
Nm. denncies
Canvi dordenana
67
Lnies dacci
Indicadors
1.2.2. Incrementar el control de la venda dalcohol a menors i dels horaris

de venda dalcohol al comer minorista, aix com la promoci a lespai
Nm. Denncies
pblic i el consum a la via pblica, reforant la implicaci i coordinaci de
Nm. Inspeccions
tots els cossos de seguretat i inspecci.
1.2.3. Concentrar en els serveis de salut pblica de la ciutat, les sancions
Nm. Expedients
derivades de la detecci i denncia dels incompliments de la normativa
sancionadors incoats
sanitria que regula la venda i el consum dalcohol i tabac.
1.2.4. Refermar lexclusi del patrocini i la publicitat de marques de Elaborar un document
begudes alcohliques en les activitats organitzades per lAjuntament, els administratiu intern difs
seus instituts i empreses.
als diversos rgans
gestors
1.2.5. Controlar la publicitat de begudes alcohliques en els espais Disposar duna instrucci
exteriors, i especialment en els suports en el domini pblic, per tal devitar
municipal difosa a
la publicitat i la promoci del consum dalcohol que burla lesperit de la Paisatge Urb que ho
normativa vigent.
expliciti.
1.2.6. Desenvolupar i aplicar un codi tic en totes aquelles campanyes
Elaboraci i aplicaci
publicitries que faci l'Ajuntament de Barcelona i que puguin influir sobre
dun codi tic
les conductes relacionades amb el consum dalcohol i altres drogues.
1.2.7. Continuar les intervencions dels cossos de seguretat pel que fa al
consum dels menors dalcohol i altres drogues a la via pblica i espais doci
Nm. denncies
nocturn.
1.2.8. Impedir els actes pblics de promoci de cnnabis en programes i
recintes municipals, els seus instituts o empreses i els ens consorciats, tant
Nm. actes
des de lmbit de districte com de ciutat.
1.2.9. Mantenir com a prioritat el control dels conductors sota els efectes de Nm. alcoholmies
lalcohol i augmentar la prioritat de control dels conductors sota els efectes
realitzades
d'altres drogues.
% de positives
1.2.10. Buscar estratgies per tal de reduir o, si ms no, controlar la Elaboraci guia bones
prescripci de benzodiazepines a latenci primria de salut, especialment prctiques i Nm. guies
en poblaci vulnerable.
implementades
1.2.11. Abordar la situaci dels clubs de cnnabis i les entitats comercials
Nm. coordinacions
de cultiu i consum de cnem, vetllant perqu compleixin la normativa
Nm. accions policials
vigent.
1.2.12. Impulsar el desenvolupament i laprovaci de Mesures de Govern o
altres tipus de mesures per prevenir el consum dalcohol i altres drogues i
Nm. mesures aprovades
articular la coordinaci i ordenaci de les actuacions que es realitzin en
cada un dels districtes de la ciutat.
68
LES MESURES PRINCIPALS DAQUESTA LNIA ESTRATGICA SN:
Distribuci territorial equilibrada dels recursos de drogodependncies.
Incrementar el control per evitar la venda dalcohol a menors i fora de
Controlar la publicitat de begudes alcohliques en els espais exteriors i
lhorari establert en el comer minorista.
refermar lexclusi del patrocini i la publicitat en les activitats organitzades

per lAjuntament
Abordar la situaci dels clubs de cnnabis i de les entitats comercials de

cultiu i consum de cnem.
69
Lnia Estratgica
Estratgica 2. Perspectiva de salut pblica
i els seus determinants
OBJECTIU 2.1. Endarrerir ledat dinici de consum dalcohol i altres drogues, facilitant un
entorn que permeti el desenvolupament de la persona i promogui actituds i hbits saludables,
mitjanant
mitjanant activitats preventives universals.
Lnies dacci
Indicadors
2.1.1. mbit comunitari
2.1.1.1. Impulsar i promoure activament programes de formaci per als

Nm. programes
professionals que treballen amb poblaci adolescent i jove, que els permeti
de formaci realitzats
prevenir i detectar precoment el consum de risc, les addiccions i els
Nm. persones formades
trastorns mentals.
2.1.1.2. Elaborar i difondre material informatiu, utilitzant els canals i
llenguatges adients, aix com les TIC per sensibilitzar a la poblaci Nm. material editat
adolescent i jove i els seus entorns dels riscos del consum de lalcohol i altres
segons tipologia
drogues.
Activitats i
2.1.1.3. Assegurar que els PIJ tinguin informaci i donin resposta a temes
assessoraments
relacionats amb el consum de drogues i de l'mbit de la salut.
realitzats
2.1.2. mbit del lleure
Nm. programes
2.1.2.1. Implementar programes doci saludable per a adolescents i joves a
Nm. de joves que hi ha
travs dactivitats socioculturals i esportives.
participat
2.1.3. mbit escolar
2.1.3.1. Facilitar i promoure activament que als centres escolars es treballi la

prevenci universal del consum de drogues, ja sigui impulsant o avanant en
els programes de prevenci i/o promovent que esdevinguin escoles
saludables on sabordi la prevenci duna forma integral.
2.1.3.2. Incorporar la perspectiva de gnere en els programes preventius
universals del consum de drogues ja dissenyats.
Nm. centres amb

programes preventius
Nm. de escolars que
lhan realitzat
Modificaci dels
programes
70
Lnies dacci
Indicadors
2.1.3.4. Elaborar, o si ms no adaptar, un programa nou deducaci

emocional adreat a infants deducaci primria, com a eina de prevenci
Elaboraci del programa
de drogues i daltres estils de vida no saludables, violncia, assetjament
escolar i altres patologies mentals.
2.1.3.5. Afavorir un model d'escola ms participativa, amb la implicaci de
Nm. escoles amb el
famlies, alumnat i professorat en les intervencions de promoci de la salut
programa Fem Salut
(Programa Fem Salut).
2.1.3.6. Potenciar el coneixement dels programes de prevenci del consum
Nm. reunions amb
de drogues desenvolupats per lASPB entre les AMPA dels centres
AMPAS
educatius de la ciutat, per tal de reforar la seva aplicaci.
2.1.3.7. Garantir que els PUNJIP dels Centres dEducaci Secundria i els
PIJ tinguin informaci relacionada amb el consum de drogues i altres temes
Nm. fulletons
de salut.
2.1.3.8. Mantenir les funcions del programa salut i escola als centres
Nm. escoles amb salut i
deducaci secundria de la ciutat, per afavorir la informaci, detecci i
escola
derivaci dinfants i adolescents a serveis sanitaris especialitzats.
2.1.4. mbit familiar:
2.1.4.1. Impulsar intervencions de sensibilitzaci, informaci, formaci i

assessorament a mares i pares, tant personals com a travs de les TIC.
Nm. visites a la Web i
Per tal de, desenvolupar, millorar i enfortir les habilitats parentals i la seva
Facebook de pares
implicaci en la tasca educativa, sobretot pel que fa a la prevenci del
consum de drogues.
Nm.escoles amb
2.1.4.2. Estimular la participaci i la implicaci de les famlies i les AMPAs
participaci de pares
en el desenvolupament dels programes de prevenci del consum de
Nm. AMPAs i pares
drogues i els problemes associats, especialment en els centres escolars.
implicats
Objectiu 2.2. Potenciar lacompanyament educatiu dels infants, adolescents i joves de

onsum de drogues i els
collectius ms vulnerables per disminuir la prevalena de cconsum
problemes associats, mitjanant activitats de prevenci selectiva i indicada.
71
Lnies dacci
Indicadors
2.2.1. mbit comunitari
2.2.1.1. Elaborar i promoure, conjuntament amb entitats juvenils i amb el

Nm. programes
Consell de la Joventut de Barcelona, programes de prevenci especfics per
a adolescents i joves en risc, per augmentar les capacitats i habilitats Nm. joves que shan
personals de resistncia a loferta de drogues i disminuir els determinants del
acollit
consum problemtic.
2.2.1.2. Consolidar el programa psicoeducatiu de mesures alternatives per a
Nm. joves i/o famlies
menors sancionats per tinena i/o consum de drogues illegals o per consum
que shan acollit
dalcohol a la via pblica (SOD).
2.2.1.3. Reforar la formaci continuada, en prevenci de
Nm. cursos realitzats
drogodependncies, dels professionals que treballen amb grups vulnerables.
2.2.1.4. Promoure la figura del jove impulsor del territori, vinculat a
associacions juvenils o a entitats doci saludable, com a referent positiu dels Nm. joves formats
ms petits.
2.2.2. mbit del lleure
2.2.2.1. Collaborar amb el Pla jove per promoure estratgies dintervenci

orientades a reduir el consum de drogues i al consum intensiu dalcohol en
menors.
Nm. de
collaboracions
Nm. activitats
Nm. joves que si ha
acollit
2.2.2.3. Sensibilitzar i formar als monitors i educadors de lleure perqu Nm. cursos realitzats
simpliquin en el foment dhbits saludables i en la resoluci de situacions de
Nm. persones
conflicte.
formades
2.2.2.4. Continuar lacci preventiva en els espais doci nocturn i reflexionar la
Nm. accions
intervenci a fer en els clubs de cnnabis, per tal dincidir en la poblaci ms
realitzades
jove sobre el consum i les seves conseqncies.
2.2.2.5. Divulgar, informar i fer complir les ordenances municipals pel que fa a
Nm. sancions
ls de lespai pblic.
2.2.2.2. Potenciar el lleure saludable, a travs dactivitats socioculturals i
esportives per aquells adolescents i joves en situacions de risc.
2.2.3. mbit escolar o formatiu:
2.2.3.1. Desenvolupar, o si ms no adaptar, un programa de prevenci

Realitzaci del
selectiva del consum de drogues i altres estils de vida, dirigits a poblaci de
programa
ms risc acollits a les aules especials, tipus UEC.
2.2.3.2. Impulsar programes de prevenci selectiva destinats a poblaci
Nm. programes
juvenil i indicada als centres docents (universitat, cicles formatius superiors).
2.2.3.3. Consolidar la formaci continuada en la prevenci de Nm. cursos realitzats
drogodependncies dels professionals que intervenen en adolescents i joves
Nm. persones
en situaci de risc.
formades
72
Lnies dacci
2.2.3.4. Afavorir circuits de derivaci entre la comunitat educativa per tal que
lalumnat amb consum de risc dalcohol i altres drogues sigui derivat al SOD.
2.2.3.5. Potenciar protocols i circuits dintervenci en els entorns i proximitat
dels centres educatius, implicant els centres, els educadors, forces policials i
altres actors, tot articulant els mecanismes que permetin la intervenci quan
sigui necessari.
Indicadors
Indicadors
Nm. joves derivats

Nm. circuits activats
2.2.4.1. Promoure, en els recursos sanitaris, socials i educatius, la detecci

Nm. famlies
preco daquelles famlies que es troben en situaci de major vulnerabilitat.
derivades per recurs
2.2.4.2. Ampliar les intervencions de prevenci selectiva amb famlies en risc, Nm. intervencions
vinculades a programes i recursos sanitaris, socials o educatius, treballant les Nm. famlies que shi
habilitats parentals tot prevenint els problemes comportamentals.
ha acollit
2.2.5. mbit individual:
2.2.5.1. Mantenir el SOD com un servei dassessorament, atenci i orientaci

Nm. joves i/o famlies
per a adolescents i joves que han iniciat consum i per a les seves famlies a
ateses
partir del model dintervenci breu.
2.2.5.2. Articular mecanismes concrets que permetin als recursos socials, Nm. circuits pactats
educatius, judicials i cossos de seguretat derivar els adolescents i joves al Nm. joves derivats
Servei dOrientaci sobre Drogues.
segons recurs
2.2.5.3. Promoure l's de les TIC, per tal d'informar, assessorar i donar
Activitat i nm. visites
consell personalitzat als adolescents i joves sobre els riscos del consum de
web i facebook
drogues.
2.2.5.4. Reforar les intervencions motivacionals sobre alcohol a latenci Nm. ABS amb Beveu
primria de salut amb especial atenci al programa Beveu Menys.
Menys
Nm. persones amb
2.2.5.5. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria
cribratge
de lrea de salut i de serveis socials, per tal promoure el cribratge, la
Nm. persones
detecci, i la derivaci als serveis especialitzats de les persones amb TUS.
derivades
2.2.5.6. Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria
sanitria, per tal de millorar la detecci i derivaci dels pacients amb Nm. ABS amb referent
addiccions, i impulsar les intervencions breus per aquells consumidors de
daddiccions
risc.
73
LES MESURES PRINCIPALS DAQUESTA LNEA ESTRATGICA SN:
Utilitzar els canals i llenguatges propers a la poblaci adolescent i jove, per
Implementar programes doci saludable per a adolescents i joves.
fer intervencions preventives en el consum alcohol i altres drogues.
Incorporar la perspectiva de gnere en els programes preventius universals i
Elaborar un programa deducaci emocional per prevenir el consum de
impulsar programes de prevenci selectiva per a lalumnat de major risc.
drogues i altres estils de vida no saludables, violncia, assetjament escolar i

altres patologies mentals.
Promoure el programa Fem Salut a lescola i impulsar el programa
Mantenir el SOD per a adolescents i les seves famlies partir del model
Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria sanitria,
dhabilitats parentals.
dintervenci breu.
per detectar i derivar trastorns per consum de substncies.
74
Lnia Estratgica
Estratgica 3. Millor accessibilitat als
recursos i major inclusi social
OBJECTIU 3.1. Donar el suport necessari perqu les persones que volen fer tractament pel
consum d'alcohol i altres drogues ho aconsegueixin. Aix com afavorir el canvi dhbits i
comportaments
comportaments de risc.
Lnies dacci
Indicadors
3.1.1. mbit comunitari:
3.1.1.1. Potenciar mesures alternatives a les sentncies penals i treballs

Nm. persones acollides
per a la comunitat en les infraccions administratives per consum de
a les mesures
drogues psicoactives, i afavorir que s'incentivin les entitats que hi
alternatives
collaboren.
3.1.1.2. Buscar estratgies per sensibilitzar i adequar la prescripci dels
Nm. psicofrmacs
psicofrmacs en els serveis de salut i afavorir el seu control efectiu en les
prescrits
oficines de farmcies.
3.1.3.1. Estimular la participaci de la famlia en lacompanyament de Nm. histries familiars

lusuari en tractament per consum dalcohol i altres drogues.
obertes als CAS
3.1.3.2. Incorporar la targeta Cuidam per a les famlies cuidadores de
Nm. targetes
drogodependents.
dispensades
3.1.3.3. Aconseguir que la cartera de serveis d'addiccions estigui realment
Aplicaci cartera de
orientada a les persones usuries i les seves famlies, tot potenciant un
serveis
model dintervenci ms actiu i comunitari.
3.1.3.4. Realitzar estratgies per fer un seguiment dels fills i filles de
Nm. de fills/filles atesos
persones drogodependents.
3.1.4.1. Reforar la detecci, consell, intervenci breu i derivaci als CAS Nm. persones cribrades
des de l'Atenci Primria de Salut davant de consums crnics per consum
Nm. persones
d'alcohol i altres drogues psicoactives.
derivades
3.1.4.2. Millorar la gesti de casos entre lAtenci Primria de Salut i la
Nm. casos coordinats
xarxa especialitzada de salut mental i addiccions.
3.1.4.3. Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria
sanitria, per tal de vehicular totes les consultes, la formaci, les
Nm. ABS amb referent
coordinacions i les intervencions que es realitzen a lABS en persones amb
TUS.
75
Lnies dacci
3.1.4.4. Buscar estratgies per tal dimplementar el control de la prescripci

de benzodiazepines a latenci primria de salut, especialitzada i
durgncies.
3.1.4.5. Promoure la creaci a l'Ajuntament de Barcelona, d'un programa
de prevenci de l'alcoholisme i altres drogodependncies dirigit als
treballadors/es municipals, basat en el model de les intervencions breus
motivacionals.
3.1.4.6. Garantir l'atenci d'aquells adolescents i joves que ja han
desenvolupat un consum problemtic de drogues i les seves famlies al
centre de tractament especfic per a aquesta franja dedat.
3.1.4.7. Garantir laccs a latenci especialitzada daddiccions i de qualitat,
de forma directa i amb un circuit especial per atendre les situacions de crisi
de forma immediata, treballant per reduir el temps despera de manera
homognia entre centres.
3.1.4.8. Garantir una cartera de serveis homognia que contempli tot el
ventall assistencial en tots els CAS de Barcelona.
3.1.4.9. Assegurar una assistncia sanitria i social, ambulatria,
hospitalria o residencial a les persones afectades per un trastorn per s de
substncies psicoactives.
3.1.4.10. Incrementar la capacitat dacci dels CAS amb la nova histria
clnica, per tal de assegurar laccs al RCA, la recepta electrnica i la
incorporaci a la histria clnica compartida.
3.1.4.11. Respondre a les noves modalitats teraputiques (patologia dual i
trastorn addictiu sever) i els consum emergents amb recursos assistencials
adequats.
3.1.4.12. Potenciar nous programes de tractament basats en levidncia
cientfica.
3.1.4.13. Promoure la coresponsabilitat i coparticipaci de lusuari/a i la
seva famlia en el tractament.
3.1.4.14. Garantir lorientaci jurdica a la xarxa de centres datenci a les
drogodependncies.
Indicadors
Nm. guies realitzades

i aplicades
Existncia del programa
Nm. Treballadors/es
atesos/es
Nm. joves atesos als
CAS especfic
Nm. dies en la llista
despera
Aplicaci cartera de
serveis
Nm. persones amb
TUS sense assistncia
Accs a RCA, recepta
electrnica i Histria
Clnica compartida
Nm. nous programes
implementats
Nm. nous programes
implementats
Nm. histries familiars
obertes als CAS
Nm. CAS amb
assessor jurdic
76
OBJECTIU 3.2 Promoure recursos i programes per reduir els efectes negatius que el consum
d'alcohol i altres drogues comporta en la salut i en lentorn social.
Lnies dacci
Indicadors
3.2.1.
3.2.1. mbit comunitari:
3.2.1.1. Donar suport a les oficines de farmcia que participen en

Nm. visites realitzades
programes de prevenci i reducci de danys.
3.2.1.2. Propiciar sistemes dacompanyament i tutela per a persones Nm. acompanyaments
drogodependents amb alta exclusi social.
realitzats
Nm. derivacions
3.2.1.3. Facilitar laccessibilitat als recursos de salut mental existents a les
/coordinacions
persones drogodependents amb patologia dual.
realitzades
3.2.1.4. Assegurar les Unitats Hospitalries de Desintoxicaci, garantint
espai i llits independentment de lorganitzaci especfica en els 4 hospitals
Nm. llits
caps de sector.
3.2.1.5. Garantir que a la cartera de serveis de latenci primria de salut
Nm. ABS amb PIX
inclogui el programa dintercanvi de xeringues.
3.2.2. mbit del lleure:
3.2.2.1. Afavorir laccs a programes esportius i de lleure per a persones

amb problemes dalcohol i altres drogues.
Nm. persones que hi

han accedit
3.2.3.1. Potenciar els programes i les intervencions de reducci de danys

Nm. persones ateses a
per tal de millorar la qualitat i esperana de vida de la poblaci
REDAN
drogodependent.
3.2.3.2. Facilitar laccs i millorar ladherncia als recursos sanitaris i
Percentatge adherncia
socials de les persones amb problemes de drogues amb risc dexclusi
a lany
social.
3.2.3.3. Estendre el model datenci integral als nous CAS de Barcelona, Nm. nous CAS com a
reorganitzant-los segons les noves necessitats estratgiques i donant una
centre integral
atenci individualitzada basada en les caracterstiques del pacient.
3.2.3.4. Promoure i facilitar programes de prevenci de reducci de danys,
Nm. programes
realitzada per iguals, per tal devitar les sobredosi, fomentar el consum
realitzats
higinic i impulsar el sexe segur.
Nm. persones formades
3.2.3.5. Garantir lassistncia sanitria global de les persones
drogodependents, consolidant els tractaments directament observats de
Nm. tractaments
les malalties infeccioses tractables (tuberculosi, VIH ), i de les
observats
comorbiditats psiquitriques.
77
Lnies dacci
3.2.3.6. Vetllar que tots els pacients amb TUS tinguin garantit el tractament
i el finanament de la medicaci pel seu trastorn crnic, independentment
de si sn o no beneficiaris de una TSI.
3.2.3.7. Promoure un sistema datenci i uns serveis respectuosos amb
lautonomia de la poblaci addicta, responsables en relaci a les seves
necessitats, i curosos amb els seus drets i obligacions.
Indicadors
Nm. persones amb

TUS que no han estat
ateses
OBJECTIU 3.3. Disminuir la problemtica de salut associada al consum d'alcohol i altres

drogues en collectius de dones i incorporar la perspectiva de gnere als programes
assistencials sociosocio-sanitaris i de disminuci
disminuci de danys.
Lnies dacci
Indicadors
3.3.1. Promoure el cribratge, detecci i consell sobre el consum de Nm. proves realitzades
drogues, fent especial esment a les benzodiacepines i lalcohol, a latenci
Nm. persones
primria de salut, lespecialitzada i durgncies.
derivades
3.3.2. Facilitar laccs als recursos de tractament a aquelles dones que es
Nm. recursos amb
troben en una situaci dalt risc (adequant horaris, establint espais per a
adequaci especial
atendre els fills, etc.) als CAS i centres de reducci de danys.
3.3.3. Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva
Nm. CAS amb
de gnere i es promoguin els grups teraputics de dones.
programes per a dones
3.3.4. Impulsar programes de salut sexual i reproductiva i de cribratge de
Nm. cribratges
malalties de transmissi sexual per a dones amb TUS.
realitzats
3.3.5. Fomentar programes d'educaci sexual i reproductiva per disminuir el
risc associat al consum de drogues durant la gestaci i la lactncia als CAS Nm. tallers realitzats
i centres de reducci de danys.
3.3.6. Assegurar la valoraci del risc de violncia masclista amb
instruments validats a aquelles dones que pateixen o han patit situacions Nm. dones valorades
de maltractament als CAS i centres de reducci de danys.
3.3.7. Afavorir el treball en xarxa i la coordinaci amb el circuit de violncia
Nm. dones derivades
masclista que es desenvolupa tant a nivell de districte com de ciutat.
3.3.8. Adequar la Casa dAcollida del programa residencial de violncia Existncia de llits per a
masclista, tenint en compte la problemtica especfica del consum de dones consumidores i
drogues, per tal de garantir laccs de la dona i els seus infants.
els seus fills/es
78
OBJECTIU 3.4 Impulsar poltiques i programes

programes especfics que facilitin la rehabilitaci i
inclusi social de les persones amb problemes d'alcoholisme i altres drogodependncies.
Lnies dacci
3.4.1. Crear recursos socials (pisos de reinserci, recursos dallotjament,

casa dacollida per a dones maltractades, etc.), que afavoreixin la inclusi
social d'aquelles persones drogodependents que ho necessitin.
3.4.2. Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en els
centres de tractament especialitzats.
3.4.3. Potenciar xarxes socials complementries als tractaments amb
funcions dinclusi social, laboral, ocupaci del temps lliure i creaci de
xarxa relacional.
3.4.4. Promoure programes de rehabilitaci i de reinserci per a persones
que pateixen addicci a drogues i que estiguin en situaci de risc social,
aix com, fomentar la seva acceptaci en les xarxes socials i sanitries
normalitzades.
3.4.5. Impulsar lorganitzaci de grups i associacions de persones
afectades per trastorn de consum dalcohol i altres drogues psicoactives
per tal de garantir els seus drets i deures i facilitar la seva inclusi social.
3.4.6. Promoure la coordinaci amb les associacions de persones
afectades, associacions de familiars i acostats, per tal de fomentar activitats
dintegraci social i de canvi dimatge social de les persones
drogodependents.
Indicadors
Nm. recursos
socials creats
Nm. tallers
Nm. persones ateses
Nm. xarxes
Nm. programes
Nm. associacions
subvencionades
Nm. coordinacions
realitzades
79
LES MESURES PRINCIPALS DAQUESTA

DAQUESTA LNEA ESTRATGICA SN:
Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria sanitria per
Millorar el control de la prescripci de les benzodiacepines en latenci
millorar latenci de pacients amb TUS.
primria de salut, lespecialitzada i la durgncies, fent especial mfasi en les

dones.
Incrementar la capacitat dacci dels CAS amb la nova histria clnica, per
assegurar laccs al RCA, la recepta electrnica i la incorporaci a la histria

clnica compartida.
Vetllar que tots els pacients amb TUS tinguin garantit el tractament i el
Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva de
Fer cribratge de violncia masclista i assegurar la valoraci del seu risc a
finanament de la medicaci pel seu trastorn crnic
gnere i es promoguin els grups teraputics de dones.
totes les dones que inicien tractament als centres assistencials de

drogodependncies.
Crear recursos socials que afavoreixin la inclusi social d'aquelles persones

drogodependents que ho necessitin.
80
Lnia Estratgica 4. Ms qualitat i major expertesa

OBJECTIU 4.1. Millorar la recerca, la formaci,
formaci, lexpertesa i el benestar dels professionals de
la xarxa de drogodependncies.
Lnies dacci
4.1.1. Fomentar la recerca aplicada i translacional en el camp de lalcohol i

altres drogues.
Indicadors
Nm. projectes
subvencionats
Nm. articles publicats
4.1.2. Augmentar el coneixement sobre ls de serveis sanitaris i socials i

les desigualtats daccs per part de la poblaci usuria dalcohol i altres
Estudi especfic
drogues.
4.1.3. Millorar lexpertesa i la qualificaci dels professionals que treballen
Nm. professionals
en el camp de drogues, tot garantint la formaci i el coneixement adequat
formats
per al maneig de les noves problemtiques.
4.1.4. Incrementar el coneixement dels treballadors i treballadores
Nm. professionals amb
mitjanant un pla de formaci continuada per cadascun dels rols
formaci continuada
professionals.
4.1.5. Proporcionar capacitaci als directius dels centres de
Nm. directius formats
drogodependncies en sistemes de qualitat i gesti de recursos.
4.1.6 Assegurar el benestar i el bon clima laboral dels professionals dels Resultats enquesta
centres de tractament de lASPB
clima laboral
OBJECTIU 4.2. Millorar la qualitat
qualitat de la xarxa datenci a les drogodependncies
Lnies dacci
4.2.1. Potenciar la cultura de lavaluaci com a estratgia per a la millora de

la qualitat a les organitzacions i als professionals.
4.2.2. Estendre la cultura dexcellncia al conjunt de professionals de la
xarxa per assegurar el lideratge participatiu i la implicaci en les poltiques
de qualitat.
4.2.3. Adoptar com a model de referncia per a la gesti dels Centres
assistencials al de la European Foundation for Quality Management
(EFQM).
Indicadors
Nm. de centres amb

quadres de
comandament
Nm. de centres que
participen a les taules e
qualitat
Preparar memria
EFQM i sollicitar la
valoraci
81
Lnies dacci
Indicadors
4.2.4. Assolir lacreditaci ISO 14000 ambiental, i mantenir i consolidar

Acreditaci
lacreditaci ISO 9001 de qualitat dels CAS i dels serveis de lASPB
relacionats en la prevenci i atenci a les drogodependncies.
4.2.5. Crear una Comissi que impulsi lexcellncia en gesti, implicant al
Existncia Comissi
conjunt de centres assistencials per poder ratificar i millorar la puntuaci del
Nm. reunions
segell dexcellncia..
4.2.6. Conixer peridicament les percepcions i la satisfacci de lequip Enquesta de satisfacci
hum i dels pacients atesos als centres assistencials per tal dintegrar els bianual per pacients i
resultats en lestratgia de qualitat.
professionals
OBJECTIU 4.3. Millorar els sistemes dinformaci i documentaci dels centres assistencials.
Lnies dacci
4.3.1. Consolidar i perfeccionar el sistema dinformaci de drogues de

Barcelona (SIDB), com a eina epidemiolgica til per monitoritzar el
fenomen social i sanitari de les drogues.
4.3.2. Avaluar anualment levoluci del Pla de Drogues i crear un quadre de
comandament amb els indicadors monitoritzats pel Grup Poltic de
Drogues.
4.3.3. Implementar i consolidar el nou aplicatiu informtic SICAS als centres
assistencials de lASPB i ofertar-lo als altres centres de la xarxa, amb el
suport del Consorci Sanitari de Barcelona.
4.3.4. Integrar a la histria clnica dels CAS (SICAS) laccs a la recepta
electrnica.
4.3.5. Avanar en l's i l'aplicaci dun sistema d'informaci compartit
(Histria Clnica Compartida) que integri les dades dels pacients que
comparteixen recursos o serveis.
4.3.6. Elaborar un quadre de comandament amb indicadors de qualitat, de
procs, de rendiment i de resultats que permetin lavaluaci del pla
teraputic del pacient, aix com de suport a la gesti del centre.
4.3.7. Afavorir la participaci de lASPB en el nou disseny del CMBD de
salut mental i addiccions per tal que contempli els indicadors de ciutat i els
inclosos en la butlleta de notificaci de lObservatori del Plan Nacional
sobre Drogas.
4.3.8. Buscar un encaix ptim entre els sistemes dinformaci de la ciutat i
els del conjunt de Catalunya.
Indicadors
Nm. indicadors SIDB

Percentatge de dades
faltans
Creaci quadre
comandament
Presncia del SICAS a
tota la xarxa de drogues
Realitzaci connexi
Realitzaci connexi
Realitzaci del quadre
de comandament
Presncia de lASPB en
el grup de treball del nou
CMBD
Interconnexi diferents
sistemes dinformaci
82
Fomentar la recerca aplicada i translacional en el camp de lalcohol i altres
Millorar lexpertesa i la qualificaci dels professionals que treballen en el
Assegurar el benestar i el bon clima laboral dels professionals dels centres de
Estendre la cultura dexcellncia al conjunt de professionals de la xarxa.
drogues.
camp de drogues.
tractament de lASPB
Adoptar com a model de referncia per a la gesti dels Centres assistencials,
lEFQM, assolir la certificaci ISO 14000 ambiental, i mantenir i consolidar la

certificaci ISO 9001.
Implementar i consolidar el nou aplicatiu informtic als centres assistencials i
Integrar a la histria clnica dels CAS laccs a la recepta electrnica i
Afavorir la participaci de lASPB en el nou disseny del CMBD de salut
elaborar un quadre de comandament amb indicadors de qualitat.

incorporar la HC dels CAS en la Histria Clnica Compartida.
mental i addiccions.
83
Lnia Estratgica 5.
Teixint Aliances
OBJECTIU 5.1. Garantir una coordinaci i collaboraci intersectorial efica entre els
diferents nivells de ladministraci local i autonmica i les entitats.
entitats.
Lnies dacci
5.1.1. Articular la collaboraci intersectorial amb tots els Plans Municipals Pla dAdolescncia i Joventut, Pla Municipal per a la infncia, Pla dinclusi
social de Barcelona, Pla de treball dImmigraci, Pla Estratgic de lEsport,
Pla Municipal per a la Igualtat entre dones i homes- per tal de cercar
estratgies conjuntes en l'abordatge del consum de drogues.
5.1.2. Millorar les poltiques de prevenci, intervenci, assistncia i inserci
mitjanant una coordinaci efectiva entre les institucions, amb especial
atenci amb el Departament de Salut, ASPCAT, Departament de Benestar
Social i famlia, Departament dInterior i Departament de Justcia de la
Generalitat i lAjuntament de Barcelona.
5.1.3. Mantenir el sistema de gesti integrada en el territori dels serveis de
Salut Mental i Addiccions (COSMIA), tot reforant el paper de latenci
primria de salut i de la social per tal de garantir la continutat assistencial.
5.1.4. Mantenir i reforar lrgan Tcnic de Salut Mental i Addicions com a
ens coordinador de totes les poltiques assistencials en lmbit de les
drogodependncies.
5.1.5. Reforar la transversalitat, treballant conjuntament amb els sectors
municipals que poden tenir un paper rellevant en la prevenci del consum
de drogues (Esports, Educaci, Joventut, Infncia, Serveis Socials, etc.).
5.1.6. Afavorir el treball en xarxa i la coordinaci amb el circuit de les
persones sense sostre, mitjanat el SIS, el Departament datenci a
persones vulnerables i els educadors de salut de lASPB.
5.1.7. Afavorir la creaci duna Taula de Coordinaci dels recursos
assistencials de drogues i de serveis socials, per oferir una continutat al
procs teraputic dels pacients amb TUS.
5.1.8. Garantir que els territoris amb ms problemtica tinguin una taula
tcnica de coordinaci amb els diferents actors
5.1.9. Impulsar la transversalitat en la definici i disseny de nous recursos
que integrin les vessants socials, sanitries i laborals o necessitats de les
persones amb problemtica de consum d'alcohol i altres
drogodependncies.
Indicadors
Nm. coordinacions
realitzades
Nm. coordinacions
realitzades
Nm. de reunions
realitzades
Nm. reunions
realitzades
Nm. programes
conjunts
Nm. coordinacions
realitzades
Nm. coordinacions
realitzades
Nm. taules tcniques
Nm. plans funcionals
realitzats de forma
conjunta
84
Lnies dacci
5.1.10. Garantir que en el Sistema dInformaci en Prevenci sobre

Drogues i Salut Mental de la Generalitat de Catalunya i del Plan Nacional
sobre Drogues inclogui els programes de prevenci realitzats per lASPB
.
Indicadors
Presncia dels
programes
OBJECTIU 5.2. Implicar la ciutadania com a agent social de salut, impulsant la participaci
en les accions de prevenci i poltiques de salut.
Lnies dacci
5.2.1. Impulsar els Consells de Salut de Districte com a poltica afavoridora

d'estils de vida saludable i facilitadora despais de participaci ciutadana en
temes de salut.
5.2.2. Facilitar els espais de reflexi, participaci i coordinaci entre
professionals dels diferents mbits sanitari, social, educatiu, judicial, de
seguretat, de loci i entitats ciutadanes, per tal de potenciar les
intervencions que es realitzin en el camp de les drogodependncies tot
cercant una major coherncia.
5.2.3. Mantenir els mecanismes de collaboraci amb els mitjans de
comunicaci, adequant els missatges que transmeten aquests mitjans a la
ciutadania, per tal que aquests siguin promotors destils de vida saludable i
millorin la informaci sobre drogues.
5.2.4. Mantenir i ampliar els programes de prevenci en
drogodependncies en aquelles zones especialment vulnerables i que
pateixen o poden patir problemes relacionats amb el consum de drogues,
incloses en el programa Salut als Barris.
5.2.5. Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la
necessitat dubicar infraestructures i recursos per a persones amb
problemes de drogodependncies.
5.2.6. Collaborar amb la Xarxa antirumors, per tal de treballar i trencar
estereotips sobre la ciutadania amb problemtica de consum dalcohol i
altres drogues.
5.2.7. Advocar en la ciutadania per tal de modificar la pauta social de
banalitzaci del consum de drogues, especialment pel que fa al consum
d'alcohol i de cnnabis.
5.2.8. Promoure una conscincia social sobre la importncia dels
problemes, danys i costos personals i socials relacionats amb les drogues.
Indicadors
Nm. reunions per

Consell de Salut
Nm. reunions del
CMBS
Nm. reunions amb el
CAC
Nm. articles als mitjans
Nm. programes
Nm. reunions fetes
Nm. de collaboracions
Nm. impactes meditics
Nm. actes amb entitats
i persones clau
85
Collaboraci intersectorial i refor de la transversalitat dels diferents
Mantenir els COSMIA reforant el paper de latenci primria social i de
Afavorir la creaci duna Taula de Coordinaci dels recursos assistencials
sectors municipals.
salut per tal de garantir la continutat assistencial.
de drogodependncies i de serveis socials per garantir la continutat del

procs teraputic dels pacients amb TUS.
Mantenir i ampliar els projectes de prevenci en drogodependncies
Impulsar els Consells de Salut de Districte com a ens de participaci
Advocar en la ciutadania per modificar la pauta social de banalitzaci del
inclosos al programa Salut als Barris.
ciutadana i el CMBS com un espai de reflexi, participaci dentitats.
consum de drogues, especialment pel que fa a lalcohol i el cnnabis.
86
Cartera de serveis i equipaments
6. CARTERA DE SERVEIS
I PLA DEQUIPAMENTS
CARTERA DE SERVEIS DELS CENTRES
CENTRES
ASSISTENCIALS
Aquest apartat descriu les activitats que cal desenvolupar en els recursos assistencials de
drogues. Els Centres dAtenci i Seguiment (CAS), atenen els trastorns per ls de
substncies (TUS) daquelles persones afectades o familiars, que per iniciativa prpia, fan
una demanda especfica datenci. Aix mateix, satendran totes aquelles derivacions
procedents de la xarxa dAtenci Primria de Salut, de Serveis Socials o de les xarxes de
serveis especialitzats i de centres i serveis de Justcia, que recomanin una orientaci
diagnstica i un abordatge teraputic.
A tots els CAS integrals es donar assistncia de reducci de danys per donar resposta
immediata a persones amb consum de substncies en actiu, i tractaments ms estructurats i
dalta exigncia per a qui ho solliciti.
CARTERA DE SERVEIS DEL TRACTAMENT AMBULATORI:

AMBULATORI:
Tractaments psicofarmacolgics, psicoteraputics grupals i individuals:
Per donar resposta al programes de:
Programa d'alcoholisme
Programa d opiacis
Programa de cocana i altres psicoestimulants
Programa de cnnabis
Programa daltres drogues
Programa de comorbilitat psiquitrica
Tractament al trastorn addictiu sever
87
Tractaments de desintoxicaci ambulatria o hospitalria (UHD)

Valoraci inicial del client i pla dactuaci individual (PTI) dacord a protocols:
Avaluaci clnica
Diagnstic orgnic, psiquitric, social i educatiu
Atenci en crisi.
Atenci a les famlies
Prevenci recaigudes i seguiment dalta
externss:
Derivaci, coordinaci i seguiment a recursos extern
Programa de derivaci i coordinaci a recursos sanitaris (CAP/ABS, CSMA/CSMIJ,
UDH, UPD, d'altres especialitats).
Programa de derivaci i coordinaci a recursos de contenci (Comunitats
teraputiques, pisos tutelats, unitats de crisi, etc.)
Programes de coordinaci i seguiment a Centres de Reducci de Danys.
Programes de derivaci i coordinaci a altres recursos comunitaris.
Qualitat de latenci:
Valoraci de satisfacci de lusuari
Informaci bsica per lusuari sobre el servei
Consentiment informat
Refor sociosocio-educatiu:
Tallers de reinserci i formaci socio-laboral
Atenci a la diversitats lingstiques i culturals
Foment del temps doci
Assessorament jurdic
Derivaci, coordinaci i seguiment de recursos externs (Programa atenci a la Dona,
Serveis Socials bsics, CSS, EAIA etc.)
Programa de derivaci i coordinaci a recursos penals-judicials (centres penitenciaris,
servei d'atenci a la vctima, servei de mesures alternatives, etc.)
Informaci, educaci i comunicaci (IEC) per a pacients, familiars i amics.
Difusi de materials dinformaci, educaci i comunicaci (IEC) (grfic o audiovisual).
Programes d'educaci sanitria per a pacients amb TUS (tallers de venopunci, de
prevenci de sobredosi, de prctiques de risc per a malalties infeccioses, de sexe
segur, etc.)
88
Cartera de serveis i Equipaments
CARTERA DE SERVEIS DE REDUCCI DE DANYS:

Atenci sanitria bsica:
Provisi de material estril i recollida de material usat
Control malalties infecto-contagioses (cribratge, vacunacions, etc)
Cures bsiques
Intervencions breus motivacionals per adherir-se a un tractament reglat
Tallers educatius sanitari (Prevenci sobredosi, injecci segura, etc)
Derivaci/acompanyament a atenci sanitria estructurada: rees Bsiques de Salut
(ABS), Hospitals, Centres Salut Mental, etc.
Us de les sales de consum supervisat
Tractaments directament observats de diferents patologies orgniques o mentals en
cas que el pacient ho necessiti.
Atenci socioeducativa bsica.
Atenci a les necessitats socials bsiques (aixopluc, suplement alimentari, higiene,
etc.)
Gesti de la Targeta Sanitria Individual i documentaci bsica necessria
Valoraci i establiment de necessitats socioeducatives bsiques i derivaci, si
sescau, als recursos adients de Serveis Socials Basics (menjadors, etc.)
Tallers socioeducatius (foment del temps doci, pre-laborals, etc)
Derivaci, coordinaci i seguiment amb recursos externs (IMSS, CSS, EAD, EAIA,
centres penitenciaris, etc.)
Assessorament jurdic.
CRITERIS DEL PLA D'EQUIPAMENTS

El Pla tindr en compte el model datenci i organitzaci del Pla Director de salut mental i
addiccions i els criteris de planificaci establerts en el mapa sanitari, socio-sanitari i de salut
pblica, donant resposta a aquests criteris:
Accessibilitat. Els equipaments datenci a les addiccions sacostaran als llocs de

residncia de les persones ateses i estaran especialment ben comunicats amb transport
89
pblic. Per definir el nombre dequipaments que necessita la ciutat i els districtes on
subiquen es tindr en compte l'ndex de consum problemtic de drogues (ICPD) (Figura 21).
Magnitud del problema. La necessitat de serveis es calcular de manera objectiva segons

lICPD a cada districte, indicador de validesa coneguda7. Aquest ndex es construir amb la
suma de la puntuaci jerrquica de lordre de les taxes dels indicadors segents: mortalitat
per reacci aguda adversa a drogues, urgncies en consumidors de drogues i inicis de
tractament per drogues (sense comptar els inicis per addicci al tabac). Aix el districte amb
puntuaci ms alta s el de major problemtica, i els altres se situen successivament.
Continutat en el procs teraputic. Els nous centres de tractament de drogodependncies
oferiran tot el ventall dopcions teraputiques que requereixi levoluci de la malaltia i tota la
cartera de serveis especificada en aquest Pla. s a dir, tendiran a disposar despais de baixa
exigncia per a tractaments palliatius orientats a la reducci de danys (sala de consum
supervisat, PIX, PMM de baix llindar, intervencions breus motivacionals, etc.) i espais de
mitja i alta exigncia orientats a labstinncia (programes lliures de drogues, programes de
reinserci laboral ...), de manera que un centre que ofereixi tota la cartera de serveis
marcada en aquest Pla es pugui considerar un centre datenci i seguiment integral.
Integraci en la xarxa sanitria. Els equipaments de tractament de les drogodependncies
sn equipaments de salut i com a tals sintegraran dins de la xarxa sanitria dutilitzaci
pblica de Catalunya.
Relacions funcionals dels centres de salut mental i addiccions. Seguint els criteris del Pla
Director de Salut Mental i Addiccions, es reforaran els Comits Operatius de Salut Mental i
Addiccions (COSMIA). Aquests tindran com a missi la creaci despais territorials de
cooperaci entre Centres de Salut Mental Infanto Juvenils (CSMIJ), Centre de Salut Mental
dAdults (CSMA), Centres dAtenci i Seguiment (CAS) de la xarxa datenci a les drogues,
Atenci Primria de Salut i Hospital de referncia, per tal de crear protocols conjunts, guies
de bones practiques i la gesti de casos compartits.
Transparncia. La ubicaci de cadascun dels equipaments es far amb el dileg entre els
diferents interlocutors poltics, socials i econmics, amb lobjectiu de buscar el mxim
consens.
90
Equitat territorial i solidaritat. La distribuci territorial dels equipaments per al tractament de

les persones drogodependents es far respectant lequilibri territorial, amb lelaboraci dun
mapa de necessitats i amb una distribuci equitativa a tots els districtes de la ciutat, establint
les prioritats segons les necessitats sanitries mesurades objectivament. Les propostes
raonades tcnicament haurien de tenir el suport poltic de la major part dels grups. La creaci
de nous equipaments estar vinculada a la necessitat detectada en el territori, tenint en
compte les rees petites amb especial problemtica i lexistncia o no de recursos especfics
de drogues (Figura 21).
Qualitat. Els equipaments per a persones amb drogodependncies tindran les condicions,
les dimensions i la comoditat que garanteixin que els tractaments que ofereixin, des del punt
de vista de la prpia estructura fsica de lequipament, reuneixen les condicions de qualitat
marcades pel decret dautoritzaci administrativa i pels estndards de qualitat marcats per la
Direcci General de Recursos Sanitaris.
Bon venatge. LAjuntament de Barcelona garantir que els mitjans humans, materials i
econmics dedicats al manteniment, vigilncia, seguretat i garantia de qualitat de lentorn
faran daquests equipaments uns bons vens. Per tal de garantir aix, lAjuntament
quantificar i proveir aquests recursos especfics.
Control i seguiment. Als territoris on subiquin els equipaments de drogodependncies es
crearan mecanismes permanents de dileg amb els actors implicats. En aquest sentit, a cada
territori es constituiran:
Una mesa de coordinaci amb els diferents actors implicats i afectats: gestors,
tcnics, vens, policia, les prpies persones addictes (si s possible).
Una mesa tcnica de planificaci i gesti: gestors i tcnics.
91
PROPOSTES ESPECFIQUES DE NOUS

EQUIPAMENTS
CENTRES DATENCI I SEGUIMENT A PERSONES DROGODEPENDENTS (CAS):

Ampliaci del CAS Nou Barris, situat a Via Favncia a un nou espai, adequant-se al
nou model integral de CAS.
Nou emplaament del Centre de Salut Mental i Addiccions de Gracia al Parc Sanitari
Pere Virgili, per tal de adequar el recurs a tota la cartera de serveis de Salut Mental i
Addiccions.
Reordenaci de loferta del districte de Sant Mart, prioritzat un recurs de Salut Mental
i Addiccions per la zona de Sant Mart Nord.
Reordenaci dels equipaments datenci a les drogodependncies en el marc dels
serveis de salut del districte de Ciutat Vella, tot preservant loferta de serveis.
DADDICCIONS::
RECURSOS SOCIALS PER A PERSONES AMB PROBLEMES DADDICCIONS

Creaci dun centre de allotjament i atenci per a persones malaltes drogodependents

en situaci dexclusi social.
Pis-refugi per a dones maltractades que pugui acollir aquelles que el precisen tot i
mantenir un consum actiu de drogues.
RECURSOS SANITARIS NO AMBULATORIS:

AMBULATORIS:

Garantir la Desintoxicaci (UHD) per a qualsevol substncia psicoactiva als Hospitals

de les quatre rees funcionals de Barcelona
Garantir latenci hospitalria a la patologia dual a la ciutat.
Garantir la disponibilitat de llits per a adolescents amb problemtica de consum de
drogues.
92
Garantir la disponibilitat dhospitalitzaci de subaguts tant per patologia dual com per
a malalts convalescents daltres patologies orgniques i que siguin persones
drogodependents.
PROGRAMES COMUNITARIS:
COMUNITARIS:
Garantir els programes dIntercanvi de Xeringues (PIX) dactuaci directa amb

educadors de carrer, o en centres datenci primria de salut o en oficines de
farmcies, en els llocs on hi hagi una alta concentraci de consumidors per via
parenteral amb especial impacte a la via pblica.
Consolidar la unitat sanitria mbil de reducci de danys, com a complement de
lestratgia anterior, per tal de reforar o donar assistncia a aquells punts que, en un
moment determinat, ho puguin precisar.
93
7. DISPONIBILITAT DE RECUSOS
SEGONS DISTRICTE
94
Recursos segons districte
Districte I
CIUTAT
VELLA
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
Adscripci
ASPB
se
ug
ro
D
er
liuL
.P
CAS
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
cl
A
.
P
se
ug
ro
D
se
ltra
.P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
at
no
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-ir
tai
na
s
io
c
o
s
s
r
le
l
a
T
a
i
D
e
r
t
n
e
C
s
u
ti
a
c
u
d
e
l
ia
c
n
e
id
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
cr
et
In
a
m
rag
roP
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
eX
Observacions
Dades 2012
Institut de
CAS Barceloneta
f:
Habitants
* Ciutat vella
Parc de Salut Mar
104.056
Creu Roja
Diputaci Barcelona
neuropsiquiatria
713 atesos/es:
991 atesos/es:
i addicions (INAD)
CAS Llus Companys
*Ciutat
Vella
CAS SPOTT
Creu Roja
Barcelona
Diputaci Barcelona
X
X
938 atesos/es (dels quals

167 sn menors 18 anys)
Centre Catal de
CAS CECAS
Solidaritat (CECAS)
CECAS
322 atesos/es:
Fundaci privada
147 atesos/es U. acollida

Unitat dAcollida
Consorci de Serveis
CECAS
Can Puig
Socials BCN
27 atesos/es Pisos de
reinserci
2 CT fora BCN
Unitat de Desintoxicaci
Hospitalria (UHD)
Parc de Salut Mar
INAD
103 Atesos/es UHD:
Hospital del Mar

Creu Roja
SAPS
Creu Roja
Barcelona
Agents de Salut
mbit Prevenci
ASPB
al carrer
Contracte
i ABD
X
X
Educaci a usuari/a
Contacte comunitat
CT: Comunitat Teraputica

*
Sectoritzaci
f Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
95
Districte I
CIUTAT
VELLA
RECURS
Titularitat
Farmcies
Privat
Provedor
Adscripci
ASPB
se
ug
ro
D
er
liuL
.P
CAS
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
cl
A
.
P
se
ug
ro
D
se
ltra
.P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
at
no
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-ir
tai
na
s
io
c
o
s
s
r
le
l
a
T
s
u
ti
a
c
u
d
e
a
i
D
e
r
t
n
e
C
l
ia
c
n
e
id
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
cr
et
In
a
m
rag
roP
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
eX
Observacions
Dades 2012
2 amb PMM
Continua de
2 amb PIX
P. datenci domiciliaria a
Creu Roja
la pg.anterior
PADS
Creu Roja
drogodependents Sida
Barcelona
116 atesos/es:
Centre Dispensador de
Generalitat de
Departament de
Metadona
Catalunya
Salut / ICS
Centre Robador
ASPB
Fundaci mbit
Contracte
Prevenci
795 atesos/es
1.866 atesos/es al recurs

CAS Baluard
ASPB
ABD
Contracte
1.335 atesos/es a lEVA

443 atesos/es a lEIA
Fundaci Ciutat
Fundaci Ciutat
i Valors
i Valors
Seu Social
2 Recursos residencial
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; EVA: Espai de Venopunci Assistida; EIA: Espai Inhalat Supervisat
96
Districte II
EIXAMPLE
RECURS
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
se
ug
ro
D
er
liuL
.
P
CAS
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
se
ug
ro
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
tan
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-
ir
itan
as
io
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
a
i
D
e
r
t
n
e
C
s
iu
t
a
c
u
d
e
l
a
i
c
n
e
id
s
e
r
.
R
b
r
iv
na
cr
ten
I
a
m
rag
or
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
e
X
Observacions
Dades 2012
Unitat de
g:
Habitants
264.997
Desintoxicaci
Corporaci
Corporaci
Hospitalaria (UHD)
Sanitria Clnic
Sanitria Clnic
Desintoxicaci dalcohol
H. Clnic de Barcelona
7 amb PMM
Farmcies
Privat
14 amb PIX
Atenci individual per a
Servei dOrientaci
adolescents i joves fins a

ASPB
Institut Genus
Contracte
sobre Drogues (SOD)
21 anys i familiars
479 atesos/es :
Associaci
OBINSO
Seu social;
OBINSO
Obra dIntegraci Social
Obra dIntegraci
1 R. residencial urb;
2 CT fora de BCN
Social
CAS Unitat Addiccions
Hospital Clnic de BCN
*
Esquerra de
Corporaci
Corporaci
Sanitria Clnic
Sanitria Clnic
lEixample
Fundaci
Seu social
Font Picant
1 CT fora de BCN
Fundaci Font Picant
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Teraputica;
*
Sectoritzaci
g Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
97
Districte III
SANTS MONTJUC
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
ASPB
ABD
Contracte
ASPB
ABD
Contracte
esu
go
r
D
reu
liL
.P
CAS
an
od
at
e
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
esu
go
r
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
et
ca
tn
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
-(
ria
itn
as
o
i
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
a
i
D
e
tr
n
e
C
s
iu
t
a
c
u
d
e
l
a
i
c
n
e
d
i
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
rce
tn
I
a
m
ar
go
r
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
rie
X
Observacions
Dades 2012
CAS Sants
Habitantsh:
*: Esquerra de lEixample-
182.771
Sants Montjuc-Les Corts
Agents de Salut
1.382 atesos/es
Educaci usuari
al carrer
Contacte comunitat
7 amb PMM
Farmcies
Privat
14 amb PIX
270 atesos/es al recurs

Sala mbil Zona Franca
ASPB
Programa Recollida de
ABD
Contacte
170 atesos/es a lEVA
BCN pel medi

Ajuntament BCN
Xeringues
ambient
Unitat Mbil de
ASPB
Dispensaci de Metadona
Institut Genus
Contracte
49 atesos/es
Seu social; 1 T.SocioFundaci Salut i
Fundaci Salut i
Comunitat
Comunitat i
Laboral per a alcohlics;
2 . Res. urbanes; 2 CT i
1 C. de Dia fora de BCN
Fundaci Gresol
Associaci
Projecte Home Catalunya
Proyecto Hombre
Programa ambulatori
nocturn
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat teraputca; EVA: Espai de Venopunci Assistida
* Sectoritzaci
h Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
98
Districte IV
LES CORTS
RECURS
Titularitat
Habitantsi:
Farmcies
Privat
Provedor
Adscripci
ASPB
se
ug
or
D
reu
liL
.P
CAS
an
od
at
e
M
.
P
lo
ho
lcA
.P
se
ug
or
D
esrt
la
.P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
et
ca
tn
o
C
.
P
)
N
A
D
E
R
-(
ria
itn
as
o
i
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
s
iu
t
a
c
u
d
e
ia
D
e
tr
n
e
C
l
a
i
c
n
e
d
i
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
rce
tn
I
a
m
ar
go
r
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
rie
X
Observacions
Dades 2012
4 amb PMM
4 amb PIX
82.340
Unitat Mbil de
dispensaci de
ASPB
Institut Genus
Contracte
39 Atesos/es
Metadona
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues;
i Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
99
Districte V
SARRI
SANT
GERVASI
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
ASPB
ABD
Contracte
se
ug
ro
D
er
liuL
.P
CAS
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
se
ug
ro
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
tan
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-
ir
itan
as
io
c
o
s
s
r
le
l
a
T
s
u
ti
a
c
u
d
e
a
i
D
e
r
t
n
e
C
l
a
i
c
n
e
id
s
e
r
.
R
b
r
iv
na
cr
ten
I
a
m
rag
or
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
eX
Observacions
Dades 2012
CAS Sarri
Habitantsj:
144.791
* Sarria Sant Gervasi-
618 atesos/es
Grcia
Programa Esportiu de
Fundaci Privada
reinserci social
Mensalus
Farmcies
Privat
Subvenci
338 atesos/es
1 amb PMM
5 amb PIX

*
Sectoritzaci
j Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
100
Districte VI
GRCIA
RECURS
Titularitat
Provedor
Germanes
Germanes
Hospitalries del
Hospitalries del
Sagrat Cor
Sagrat Cor
Adscripci
Adscripci
ASPB
esu
go
r
D
reu
liL
.P
CAS
an
od
at
e
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
esu
go
r
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
et
ca
tn
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
-(
ria
itn
as
o
i
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
a
i
D
e
tr
n
e
C
s
iu
t
a
c
u
d
e
l
a
i
c
n
e
d
i
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
rce
tn
I
a
m
ar
go
r
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
rie
X
Observacions
Dades 2012
CAS Grcia
Habitantsk:
* Grcia
121.430
102 atesos/es:
Seu social; 1 Furgoneta

Associaci RAUXA
Associaci RAUXA
1 CT Urbana; Recursos
residencials urbans
Seu social; 1.CT fora de
Associaci ATRA
ATRA
BCN; 1 Recurs
residencial fora de BCN

5 amb PMM
Farmcies
Privat
9 amb PIX
Telfon Informaci sobre
Lnia Verda
Generalitat
Fundaci Institut
Drogues de Catalunya
Promoci Social i
1.007 trucades rebudes
Salut (IPSS)
de BCN; 46 persones
ateses de BCN
P. Disminuci Riscos
Programa preventiu en
ABD
Subvenci
Joves - Energy Control
joves a l mbit doci
Seu social; 1 CT, 2

AAT (Associaci dAjuda
Associaci dAjuda
Recursos residencials i 1
al Toxicman)
al Toxicman
Centre de dia fora BCN
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Teraputica;
*Sectoritzaci
k Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
101
Districte VII
HORTAHORTAGUINARD
GUINARD
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
se
ug
or
D
reu
liL
.P
CAS
an
od
at
e
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
se
ug
or
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
et
ca
tn
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
-(
ria
itn
as
o
i
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
ia
D
e
tr
n
e
C
s
iu
t
a
c
u
d
e
l
a
i
c
n
e
d
i
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
rce
tn
I
a
m
ar
go
r
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
rie
X
Observacions
Dades 2012
CAS Horta-Guinard
Habitantsl:
169.512
1.167 atesos/es
*adults: Dte. HortaGuinardo
Programa datenci
ASPB
INPROSS
Contracte
adolescents amb criteri
*P. adolescents i tabac:
dabs o dependncia
BCN Ciutat
CAS Unitat de Psiquiatria
Fundaci de la
Fundaci de la
Clinica i conductes
Gesti Sanitria
Gesti Sanitria
Hospital Sant Pau
Hospital Sant Pau
adictives. Sant Pau-Citran
* Esquerra del Eixample

Fundaci de la
Fundaci de la
Hospitalaria (UHD)
Gesti Sanitria
Gesti Sanitria
Hospital Sant Pau
Hospital Sant Pau
Hospital Sant Pau
ICS
ICS
ICS/ASPB
ICS
524 Primeres visites
248 atesos/es UHD
111 atesos/es Centre Dia
Hospitalria (UHD)
96 atesos/es UHD
H. del Vall dHebron

CAS Vall dHebron
*Barris fronteres Hospital
507 atesos/es CAS

Contracte
Vall dHebron
108 atesos/es a REDAN

14 atesos/es a EVA
REDAN: Espai de Reducci de Danys; EVA: Espai de venopunci assistida

* Sectoritzaci
l Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
102
Districte VII
HORTAHORTAGUINARD
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
se
ug
ro
D
er
liuL
.
P
CAS
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
se
ug
ro
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
tan
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-
ir
itan
as
io
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
s
iu
t
a
c
u
d
e
a
i
D
e
r
t
n
e
C
l
a
i
c
n
e
id
s
e
r
.
R
b
r
iv
na
cr
ten
I
a
m
rag
or
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
e
X
Observacions
Observacions
Dades 2012
Exercici fsic i esport
Continua
Suport al procs de
Esportistes
pgina
Programa Esportiu
Esportistes Solidaris
Subvenci
Solidaris
rehabilitaci de
anterior
drogodependents
(CT Can Puig)
3 amb PMM
Farmcies
Privat
7 amb PIX
Unitat Mbil de
ASPB
dispensaci de Metadona
Institut Genus
Contracte
42 atesos/es
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Teraputica
103
Districte VIII
NOU
BARRIS
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
ASPB
Institut Genus
Contracte
ASPB
Institut Genus
Contracte
CAS
se
ug
or
D
er
iul
L.
P
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
cl
A
.P
se
ug
or
D
se
trl
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
at
no
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-
ir
tai
na
s
o
i
c
o
s
s
r
le
l
a
T
s
u
ti
a
c
u
d
e
ia
D
e
r
t
n
e
C
l
ia
c
n
e
d
i
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
cr
et
In
a
m
ar
go
rP
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
eX
Observacions
Dades 2012
CAS Nou Barris

Habitantsm:
* Nou Barris
933 atesos/es
167.637
Unitat Mbil de
X
159 atesos/es
5 amb PMM
Farmcies
Privat
X
7 amb PIX
Sectoritzaci
m Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
104
Districte IX
SANT
ANDREU
RECURS
Titularitat
Provedor
Adscripci
ASPB
ASPB
INPROSS
Contracte
se
ug
ro
D
er
liuL
.
P
CAS
an
od
tae
M
.
P
lo
ho
lcA
.
P
se
ug
ro
D
se
rlt
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
tec
tan
o
C
.P
)
N
A
D
E
R
(
-
ir
itan
as
io
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
s
iu
t
a
c
u
d
e
a
i
D
e
r
t
n
e
C
l
a
i
c
n
e
id
s
e
r
.
R
b
r
iv
na
cr
ten
I
a
m
rag
or
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
e
X
Observacions
Dades 2012
CAS Garbivent
Habitantsn:
*
St. Andreu i St Mart
Nord
1.562 atesos/es
147.370
4 amb PMM
Farmcies
Privat
Fundaci mbit
Agents de Salut al carrer
ASPB
14 amb PIX
Educaci a usuaris
Contracte
Prevenci
Contacte comunitat
Sectoritzaci
n Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
105
Districte X
SANT
MARTI
RECURS
Titularitat
Provedor
Parc de Salut Mar
INAD
Parc de Salut Mar
INAD
Adscripci
ASPB
se
ug
or
D
reu
il
L.
P
CAS
an
od
at
e
M
.
P
lo
ho
cl
A
.
P
se
ug
or
D
se
trl
a.
P
ca
ba
T.
P
-o
ic
o
S
et
ca
tn
o
C
.
P
)
N
A
D
E
R
-(
ria
itn
as
o
i
c
o
s
s
r
e
ll
a
T
ia
D
e
tr
n
e
C
s
iu
t
a
c
u
d
e
l
ia
c
n
e
d
i
s
e
r
.
R
b
r
U
iv
na
rce
tn
I
a
m
ar
go
r
P
)X
IP
(
ss
eu
gn
ir
eX
Observacions
Dades 2012
CAS Frum
Habitantso:
* Sant Marti Sud
422 atesos/es
231.158
Unitat Patologia Dual
Centre Frum
201 Atesos/es
1 amb PMM
Farmcies
Privat
13 amb PIX
Unitat Mbil de
PADB
Institut Genus
Contracte
57 atesos/es
Seu social
Associaci Social
FORMA 21
Associaci Social
3 Recursos residencials
FORMA 21
urbans
Seu social; 1 CT fora
Grup per la reinserci i
AEC GRIS
BCN; 1 R. residencial
inserci social (AEC GRIS)
urb fora BCN

Agents de Salut
Educaci a usuaris/es
ASPB
ABD
Contracte
al carrer
X
Contacte comunitat
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; CT: Comunitat Teraputica

*
Sectoritzaci
o Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985
106
Sigles i Acrnims
8. SIGLES I ACRNIMS
ABS: rea Bsica de Salut
AIS: Avaluaci de lImpacte en la Salut
AMPA: Associaci de Mares i Pares dAlumnes

ASPB: Agncia de Salut Pblica de Barcelona
ASPCAT: Agncia de Salut Pblica de Catalunya
CAS: Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies
CAC: Consell de l'Audiovisual de Catalunya

CMBD: Conjunt Mnim de Base de Dades
CMBS: Consell Municipal de Benestar Social.
COSMIA: Comits Operatius de Salut Mental i Addiccions

CSB: Consorci Sanitari de Barcelona
CT: Comunitat Teraputica
EMCDDA: European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction

EFQM: European Foundation for Quality Management
FRESC: Factors de Risc en Estudiants de Secundria

HC: Histria clnica
ICPD: ndex de Consum Problemtic de Drogues
ISO: Organizacin Internacional de Normalizacin (International Organization for
Standardization)
PIJ: Punts d'Informaci Juvenils
PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues
PMM: Programa de Manteniment de Metadona
PND: Plan Nacional sobre Drogas. Ministerio de Sanidad, Servicios Socials e
Igualdad
PUNJIP: Punts Jove Informa't i Participa

RCA: Registre Central dAssegurats
REDAN: Recursos de Reducci de Danys
SEPAD: Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies
SICAS: Sistema dinformaci dels CAS
107
SIDB: Sistema dInformaci sobre Drogues de Barcelona

SIS:
SIS: Servei dInserci Socials
SOD: Servei dOrientaci sobre Drogues

TAS: Trastorn Addictiu Sever
TCA: Trastorn per Consum d'Alcohol
TIC: Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci
TSI: Targeta sanitria individual
TUS:Trastorn
per s de Substncies
TUS:
UEC: Unitats dEscolaritzaci Compartida
108
Bibliografia
9. BIBLIOGRAFIA
1
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla de Salut de Catalunya 2011-2015. Disponible:
http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/Destaquem/Documents/plasalut_vfinal.pdf
2
European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (EMCDDA). EMCDDA 201315 strategy
and
work
programme.
EMCDDA,
Lisbon,
September
2012.
Disponible
en:
http://www.emcdda.europa.eu/attachements.cfm/att_188833_EN_wp2013-15.pdf
3
Ministerio de Sanidad, Servicios Socials e Igualdad. Plan de Accin sobre Drogas. Espaa 2013-16.
Delegacin del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Madrid 2013. Disponible en:
http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/PLAN_ACCION_SOBRE_DROGAS2013_2016.pdf
4
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla director de salut mental i addiccions de
Catalunya.
Barcelona,
2006.
Disponible:
http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/Ciutadania/La%20salut%20de%20l
a%20A%20a%20la%20Z/D/Depressio/documents/salutmental.pdf
5
WHO European Centre for Health Policy. Health Impact Assessment. Main concepts and suggested
approach. Gothenburg consensus Paper. Copenhaguen: WHO Regional Office for Europe, 1999
6
Borrell, C; Pons-Vigus, M.; Morrison, J.; Diez, E. Factors and processes influencing health
inequalities in urban areas. JECH (2013) 67:389-91

7
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla dActuaci en Prevenci sobre Drogues 2012-
16: Consum de drogues. Problemes associats. Barcelona, 2012.

8
Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Llibre blanc de la prevenci a Catalunya: Consum
de drogues i problemas associats. Barcelona, 2008.

9
Lpez, M.J.; Fernndez, E.; Prez-Rios, M.; Martnez-Snchez, J.M.; Schiaffino, A.; Galn, I.;
Moncada, A.; Fu, M.; Montes, A.; Salt, E.; Nebot, M. Impact of the 2011 Spanish smoking ban in
hospitality venues: indoor secondhand smoke exposure and influence of outdoor smoking. Nicotine
Tob Res. 2013;15(5):992-6.
10
Thanki, D.; Domingo-Salvany, A.; Barrio G.; Snchez Maez, A.; Llorens, N.; Suelves, J.M. et al.
The choice of screening instrument matters: The case of problematic cannabis use screening in
Spanish population of adolescents.
11
Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxicomanas. Resumen. Informe ESPAD 2011.
Consumo de sustancias entre escolares de 36 pases europeos. Luxemburgo: Oficina de

Publicaciones Oficiales de las Comunidades Europeas, 2012. Disponible:
http://www.emcdda.europa.eu/attachements.cfm/att_191808_ES_TD3012613ESC.PDF
109
12
Ariza, C.; Prez, A.; Snchez-Martnez, F.; Dieguez, M.; Espelt, A.; Pasarin, M.I.; et al. Evaluation of
the effectiveness of a school-based cannabis prevention program. Drug Alcohol Depend. (2013),
http://dx.doi.org/10.1016/j.drugalcdep.2013.02.012
13
Vitale, S.G.; Van de Mheen, H.; Van de Wiel, A.; Garretsen, H.F.L. Substance use among
emergency room patients: Is self-report preferable to biochemical markers?. Addictive Behaviors

(2006) ,31:16611669
14
Torrens, M; Gilchrist, G; Domingo-Salvany, A. The psyCoBarcelona Group. Psychiatric comorbidity
in illicit drug users: Substance-induced versus independent disorders. Drug and Alcohol Dependence
113 (2011) 147156
15
Informe anual 2012: el problema de la drogodependencia en Europa. OEDT (2012): Oficina de
Publicaciones
de
la
Unin
Europea,
Luxemburgo.
Disponible
en:
http://www.emcdda.europa.eu/publications/annual-report/2012
16
Guitart, A.M.; Espelt, A.; Castellano, Y.; Bartroli, M.; Villalb, J.R.; Domingo-Salvany, A.; Brugal, M.T.
Impacto del trastorno por consumo de alcohol en la mortalidad: hay diferencias segn la edad y el
sexo?. Gac Sanit 2011;25 (5):385-90
17
Babor, T.; Caulkins, J.; Edwards, G.; Fisher, B.; Foxcroft, D.; Humpheys, K.; Strang, J. (2010) Drug
policy and the public good. Oxford: Oxford University Press.
110

Pla Accio Drogues 2013 - 16

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla Accio Drogues 2013 - 16

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

PLA DACCI SOBRE

DROGUES DE BARCELONA 20132013-16

Barcelona, juny de 2013

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Presidenta de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona i Delegada

de Salut de lAjuntament de Barcelona

Cristina Iniesta Blasco

Gerent de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona

Conrad Casas i Segal

Adjunt a la gerncia de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona

Joan Ramon Villalb i Hereter

M. Teresa Brugal i Puig

Cap del Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies

M. Teresa Brugal, Anna M. Guitart i Albert Espelt

Referncia bibliogrfica recomanada:

Agram la participaci de tots

Relaci dorganismes i institucions participants en la lelaboraci

del Pla dAcci sobre Drogues 20132013-16

Grup poltic de drogues de lAjuntament de Barcelona

Sra. Maite Fandos i Pay (CiU)

Professionals dels serveis de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona

Representants de ladministraci municipal

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Representants daltres administracions:

Consell Municipal de Benestar Social. Membres del

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

3. AVALUACI DEL PADB 2009-12 ........................................................................................... 12

4. ANLISI DE SITUACI ........................................................................................................... 43

5. PLA DACCI SOBRE DROGUES DE BARCELONA 2013-16 ............................................... 60

6. CARTERA DE SERVEIS I PLA DEQUIPAMENTS ................................................................. 87

7. DISPONIBILITAT DE RECUSOS SEGONS DISTRICTE ........................................................ 94

8. SIGLES I ACRNIMS ........................................................................................................... 107

9. BIBLIOGRAFIA ..................................................................................................................... 109

addiccions a la xarxa sanitria de la ciutat acordat per l'Ajuntament i el Departament de Salut,

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

reducci de la demanda basades en la prevenci i l'atenci de les persones amb consum de

executiva municipal, aix com de l'administraci sanitria (CSB i CatSalut, Departament de

Aquesta metodologia implica la prioritzaci de poltiques o programes en relaci als seus

Aquesta metodologia participativa, es fonamenta en els segents principis:

considerant que el benestar individual i

En aquest context lequitat

Un enfocament multidisciplinari i participatiu basat en lexperincia i coneixements dun ampli

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Figura 1. Model de Governana Urbana sobre els Determinants de la Salut

Natural: clima, geografia.

Factors econmics: taxes.

Ocupaci i condicions de treball.

Entorn familiar i domstic.

Transferncies socials: pensions,

Seguretat alimentria i accs a

Barri, escola, famlia, etc.

Font: Elaborat a partir de Borrell C et al.6

Ls devidncia i la informaci quantitativa i qualitativa,

que implica lavaluaci del Pla

comandaments i tcnics dels diferents sectors de ladministraci autonmica i municipal,

Perspectiva de salut pblica i els seus determinants

Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social

Ms qualitat i major expertesa

I una cartera de serveis i pla dequipaments.

Prevenci a Catalunya . Tamb shan utilitzat els objectius de salut

a Sannexa la relaci detallada del diferents actors i organismes implicats en el procs.

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

adolescents i joves) i poblaci addicta a substncies psicoactives.