NOU POLIS 4.

Resums dels apartats

T1

El segle XVIII: la crisi de lAntic Rgim

1. Economia agrria i desenvolupament comercial
n

LAntic Rgim era el tipus de societat que predominava a Europa durant el segle XVIII. Els
seus trets caracterstics eren: una economia agrria de tipus senyorial, labsolutisme monrquic i la societat estamental.

Lagricultura era lactivitat ms important. Era una agricultura de subsistncia, de rendiment

molt baix i orientada a lautoconsum. Les crisis de subsistncia generaven fam i misria entre
els sectors populars. A ms, la propietat de la terra es trobava en mans de la noblesa i del
clero.

El segle XVIII va ser un perode de creixement i de progrs, degut a tres factors: lincrement
destacat de la poblaci, laugment de la producci manufacturera i lincrement del comer.

El comer colonial s el que va tenir un creixement ms gran. Sintercanviaven productes manufacturats a Europa amb matries primeres de les colnies (sucre, caf, cot...). Es basava
en el comer triangular, que tenia com a element cabdal el trfic desclaus de raa negra
dfrica a Amrica per utilitzar-los com a m dobra.

.............................................................................................................................................................

2. Societat estamental i monarquia absoluta

n

La societat de lAntic Rgim es dividia en dos estaments ben diferenciats, els privilegiats
(clero i noblesa) i els no privilegiats (estat popular).

La noblesa acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A ms,
tenia concessions econmiques i fiscals (no pagaven impostos).

El clero vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferncies entre lalt clero i el
baix clero.

Lestat popular (entre el 90 i el 95% de la poblaci) estava integrat per grups diferents:
Burgesia: va incrementar molt les seves riqueses, per continuava marginada polticament i socialment.
Classes populars urbanes: en formaven part els treballadors manuals de les ciutats.
Pagesos: era el grup ms nombrs, treballava les terres de lEsglsia i de la noblesa.

En aquesta societat, la forma de govern era la monarquia absoluta: lautoritat reial tenia
origen div i el monarca concentrava tots els poders de lEstat en la seva persona.

.............................................................................................................................................................

VICENS VIVES

3. El pensament illustrat
n

La Illustraci fou un moviment intelectual del segle XVIII que va qestionar lAntic Rgim.

Presentava aquests principis: concebia la ra com a lnic mitj per entendre el mn; creia
en leducaci i el progrs hum per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerncia i criticava la intransigncia religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els
ssers humans.

El pensament illustrat va teoritzar sobre:

Economia (fisiocrcia i liberalisme econmic). Defensava la propietat privada i la llibertat
de comer i dindstria.
Poltica (liberalisme poltic). Propugnava per la divisi de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitj dun
parlament (Voltaire).

.............................................................................................................................................................

NOU POLIS 4. Resums dels apartats

T1

El segle XVIII: la crisi de lAntic Rgim

4. La fallida de labsolutisme
n

A Anglaterra, des de lEdat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle
XVII, una nova dinastia, els Stuart, va voler governar sense el control parlamentari i establir
una monarquia absoluta.

Aquesta situaci va desfermar dues revolucions en contra dels Stuart. El 1689, el nou rei
Guillem dOrange va haver dacceptar els poders del Parlament.

Anglaterra va ser la primera monarquia parlamentria (de poder limitat), un exemple per als
illustrats.

En altres estats europeus el poder absolut dels monarques es va convertir en el Despotisme

Illustrat:
Aquesta doctrina pretenia reformar aspectes de ladministraci i de leconomia a fi de millorar les condicions de vida del poble, per sense modificar el poder absolut del monarca.
Les reformes limitades que es van dur a terme i les seves contradiccions van obrir les portes a les revolucions del segle XIX.

.............................................................................................................................................................

5. La revoluci americana
n

A la darreria del segle XVIII, a les tretze colnies angleses de la costa est dAmrica del Nord
va esclatar una insurrecci colonial contra la seva metrpoli.

Els principals motius van ser: els canvis poltics que shavien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la introducci de les idees illustrades digualtat, llibertat i tolerncia; i la reacci davant
del monopoli comercial britnic, que ignorava i perjudicava les colnies.

El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica,

que va ser reconeguda per la Gran Bretanya lany 1783.

Lany 1787 es va redactar la primera Constituci escrita de la histria, que assegurava la separaci i lequilibri de poders i establia un govern republic i una estructura federal en la qual
els tretze estats tenien una capacitat mplia dautogovern.

Es completava amb una Declaraci de Drets, que garantia les llibertats bsiques (expressi,
religi, reuni, etc.) i el dret a ser jutjat.

A Europa, la revoluci americana i laplicaci del liberalisme poltic van reforar lhostilitat
envers les monarquies absolutes.

VICENS VIVES

.............................................................................................................................................................

NOU POLIS 4. Resums dels apartats

T1

El segle XVIII: la crisi de lAntic Rgim

6. La monarquia borbnica a Espanya
n

A la mort de Carles II, el 1700, Felip de Borb va ser proclamat nou rei dEspanya com a Felip
V. Daquesta manera simplantava la dinastia dels Borb i sintrodua a Espanya el model
absolutista francs.

El 1701 comen la Guerra de Successi amb dos fronts:

Conflicte exterior. Per por de lenfortiment del poder dels Borb a Europa, diverses potncies europees van proposar Carles dustria com a candidat. Desprs, en el Tractat
dUtrecht (1713), van reconixer Felip V.
Conflicte intern. Castella donava suport al monarca borbnic i la Corona dArag al candidat austrac. Desprs de la batalla dAlmansa (1707) i de locupaci de Valncia i Arag,
el conflicte va acabar amb el setge i locupaci de Barcelona (1714).

Locupaci del territori catal va tenir conseqncies importants, com la publicaci del Decret de Nova Planta (1716), que suprimia les constitucions de Catalunya, hi imposava les lleis
i el sistema administratiu de Castella i fixava el catal com a idioma oficial.

Amb els nous monarques borbnics es va implantar a Espanya el model dabsolutisme centralista francs, en qu els regnes de la Corona espanyola van quedar unificats sota les institucions de Castella.

.............................................................................................................................................................

7. El reformisme illustrat de Carles III

n

Els illustrats espanyols es van fixar com a objectius principals el creixement econmic, la reforma de la societat, la millora de lensenyament i la difusi i la modernitzaci de la cultura.

Diverses dificultats, com el pes de lEsglsia catlica i el conservadorisme, van obligar els
illustrats a collaborar amb la monarquia (Carles III). El rei no va renunciar al poder absolut,
per va ser un exemple clar de monarca illustrat, i va dur a terme diverses reformes.

Aix doncs, durant el segle XVIII, malgrat que Espanya continuava sent una societat rural i estamental, es van millorar alguns aspectes de la seva economia, endarrerida i poc efica, i de
la seva demografia: important creixement de la poblaci, increment de la producci agrria,
llibertat per comerciar amb Amrica i modernitzaci de la indstria (manufactures).

La dificultat econmica principal va ser lescassa demanda de productes a causa de la pobresa dels pagesos.

.............................................................................................................................................................

VICENS VIVES

8. La Catalunya del segle XVIII

n

Com a resposta al tancament de les universitats catalanes (1714), la burgesia de negocis va

impulsar la creaci duna srie dinstitucions econmiques (Junta de Comer), acadmies (de
Bones Lletres) i escoles (de Comer)

Daquesta manera, la Illustraci a Catalunya va tenir un carcter fonamentalment aplicat,

mercantilista i industrialista. Destacaren Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.

El segle XVIII va ser una etapa de creixement econmic i demogrfic, acompanyat duna
urbanitzaci creixent.

Cap al 1725 leconomia catalana va iniciar un procs de transformaci: es va produir una

creixent especialitzaci agrria (vitivincola), el sorgiment duna indstria cotonera i la consolidaci duna economia de mercat orientada cap a lexportaci.

.............................................................................................................................................................