La majoria d'animals es reprodueixen per mitj de processos sexuals. Hi ha algunes espcies, com ara les meduses, que tenen reproducci alternant, s a dir, alternen processos sexuals amb asexuals. En la reproducci sexual dels animals cal que hi participin dos individus de sexe diferent, el mascle i la femella: Els mascles i les femelles desenvolupen uns rgans especialitzats en la reproducci, les gnades, on es formen els gmetes o cllules sexuals.
o En els mascles, les gnades sn els testicles, on es produeixen els gmetes
masculins o espermatozoides. Aquests gmetes generalment sn petits i mbils. o En les femelles, les gnades sn els ovaris, on es produeixen els gmetes femenins o vuls. Aquests gmetes sn immbils, i ms grans que els espermatozoides. Tenen substncies nutritives per alimentar l'embri en les primeres etapes de desenvolupament. El sexe dels individus Tenint en compte si els individus presenten o no tots dos tipus de gnades, les espcies poden ser: Unisexuals. Cada individu t noms un tipus de gnada.
o Els organismes presenten sexes separats, uns sn de sexe mascul, o mascles,
amb testicles, i uns altres de sexe femen, o femelles , amb ovaris.
o La majoria d'animals sn unisexuals.
En alguns casos, el mascle i la femella de la mateixa espcie sn molt semblants, i
noms es diferencien per les gnades, com passa en els gossos i els conills. En altres casos, el mascle i la femella de la mateixa espcie es diferencien en la mida, la forma i el color, com passa en els lleons. En aquest cas es diu que l'espcie presenta dimorfisme sexual. Hermafrodites. Cada individu t tots dos tipus de gnades, masculines i femenines. Els individus hermafrodites produeixen tots dos tipus de gmetes, per no ho fan al mateix moment. Per aix, no es fecunden ells mateixos (autofecundaci). L'hermafroditisme s freqent en: o
animals que viuen fixos en un lloc, com ara el percebe,
o o
animals que tenen moviments lents, com per exemple el cargol i el cuc de terra, animals que sn parsits, com ara la sangonera.