Consell dalimentaci en la prevenci

del sobreps i lobesitat infantil

Maria Manera

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

Activitat prctica 1: Classificaci dels aliments

ALIMENTS

Flam
Alvocat

Suc taronja
Nous
Margarina
Cereals
esmorzar
Pernil

Farinacis

Hortalisses

Fruites

Lctics

Greixos
saludables

Proteics

Superflus

Classificaci dels aliments

ALIMENTS

Melmelada
Nata
Blat de
moro
Croissant
Olives
Galeta
Maria
Frankfurt
Petit sus

Farinacis

Hortalisses

Fruites

Lctics

Greixos
Saludables

Proteics

Superflus

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

LACTNCIA MATERNA

Lactncia materna
prev lobesitat
infantil
Stolzer JM. Breastfeeding and obesity: a meta-analysis. Open Journal of Preventive Medicine. 2011; 1(3): 88-93

Breastfeeding, introduction of other foods and

effects on health: a systematic literature review for the
5th Nordic Nutrition Recommendations

The evidence was convincing of a

protective dose/duration effect of
breastfeeding against overweight and
obesity in childhood and
adolescence

Food Nutr Res. 2013 Apr 12;57

Breastfeeding, introduction of other foods and

effects on health: a systematic literature review for the
5th Nordic Nutrition Recommendations

The evidence was probable that exclusive

breastfeeding for >4 months is associated
with slower weight gain during the 2nd half of
the first year, compared with shorter duration,
but

Food Nutr Res. 2013 Apr 12;57

Breastfeeding, introduction of other foods and

effects on health: a systematic literature review for the
5th Nordic Nutrition Recommendations

The evidence was probable that exclusive

breastfeeding for >4 months is associated
with slower weight gain during the 2nd half of
the first year, compared with shorter duration,
but no negative health effects are reported,

Food Nutr Res. 2013 Apr 12;57

Breastfeeding, introduction of other foods and

effects on health: a systematic literature review for the
5th Nordic Nutrition Recommendations

The evidence was probable that exclusive

breastfeeding for >4 months is associated
with slower weight gain during the 2nd half of
the first year, compared with shorter duration,
but no negative health effects are reported,
rather that the slower growth in infancy
helps reducing risk of later overweight or
obesity.
Food Nutr Res. 2013 Apr 12;57

ALIMENTACI COMPLEMENTRIA

QUAN?

La incorporaci preco
daliments augmenta el
risc dallrgia i
dobesitat.
Moreno MA. Advice for patients. Breastfeeding as obesity prevention. Arch Pediatr Adolesc Med. 2011 Aug;165(8):772.

lactncia materna exclusiva

durant 6 mesos.

Cattaneo A et al. ESPGHAN's 2008 recommendation for early introduction of complementary foods: how good is the evidence? Matern Child
Nutr. 2011 Oct;7(4):335-43

Amamantar els nadons de manera

exclusiva durant els primers 6 mesos
,

PEDIATRICS Volume 129, Number 3, March 2012

Amamantar els nadons de manera

exclusiva durant els primers 6 mesos,
continuar amb la lactncia mentre
que sincorporen aliments
complementaris
,

PEDIATRICS Volume 129, Number 3, March 2012

Amamantar els nadons de manera

exclusiva durant els primers 6 mesos,
continuar amb la lactncia mentre
que sincorporen aliments
complementaris, i seguir amb la
lactncia materna durant 1 any o ms,
segons desitgin mare i fill.
PEDIATRICS Volume 129, Number 3, March 2012

ALIMENTACI COMPLEMENTRIA

QUAN?

Est preparat/da per lalimentaci complementria?

1. Sasseu i aguanta el cap amb fermesa

2. Coordina mirada, mans i boca per mirar
laliment, agafar-lo i posar-sel a la boca
3. Pot empassar aliments slids

Cattaneo A et al. ESPGHAN's 2008 recommendation for early introduction of complementary foods: how good is the evidence? Matern
Child Nutr. 2011 Oct;7(4):335-43

Est preparat/da per lalimentaci complementria?

1. Sasseu i aguanta el cap amb fermesa

2. Coordina mirada, mans i boca per mirar
laliment, agafar-lo i posar-sel a la boca
3. Pot empassar aliments slids.

Cattaneo A et al. ESPGHAN's 2008 recommendation for early introduction of complementary foods: how good is the
evidence? Matern Child Nutr. 2011 Oct;7(4):335-43

Hi ha nadons que no
estan a punt per acceptar
aliments fins als 8 mesos
PEDIATRICS Vol. 115 No. 2 February 2005, pp. 496-506

 s molt improbable que els pares

siguin excessivament prudents i
esperin massa.
Els seus fills els enviaran senyals
clars de que necessiten aliments.
Cattaneo A et al. ESPGHAN's 2008 recommendation for early introduction of complementary foods: how good is the evidence? Matern
Child Nutr. 2011 Oct;7(4):335-43

ALIMENTACI COMPLEMENTRIA

EN QUIN ORDRE?

Lordre
dincorporaci dels
aliments no s
transcendent.
F.J. Soriano Faura, J. Bras Marquillas, J.J. Delgado Domnguez, J. Galbe Snchez-Ventura, M. Merino Mona, F.J. Snchez-Ruiz Cabello, C. Rosa Palls
Alonso y J. Colomer Revuelta Grupos de expertos del PAPPS. Prevencin en la infancia y la adolescencia. Aten Primaria 2003;32(Supl 2):143-58. Disponible
en: http://www.papps.org/recomendaciones/experto3.pdf
WHO. Feeding and nutrition of infants and young children, 2003
Greer FR, Sicherer SH, Burks AW; American Academy of Pediatrics Committee on Nutrition; American Academy of Pediatrics Section on Allergy and
Immunology. Effects of early nutritional interventions on the development of atopic disease in infants and children: the
role of maternal dietary restriction, breastfeeding, timing of introduction of complementary foods, and hydrolyzed formulas. Pediatrics. 2008;121(1):183-91.
Agostoni C, Decsi T, Fewtrell M, Goulet O, Kolacek S, Koletzko B, Michaelsen KF, Moreno L, Puntis J, Rigo J, Shamir R, Szajewska H, Turck D, van
Goudoever J; ESPGHAN Committee on Nutrition. Complementary feeding: a commentary by the ESPGHAN Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol
Nutr. 2008;46(1):99-110.

 203 infants
seguiment 6 mesos - 7 anys

excs de protena animal o lctia en el perode

dincorporaci de nous aliments (~ 7 mesos)

MAJOR RISC DOBESITAT

Gnther AL, Buyken AE, Kroke A.Protein intake during the period of complementary feeding and early childhood and the association
with body mass index and percentage body fat at 7 y of age.Am J Clin Nutr. 2007 Jun;85(6):1626-3

ALIMENTACI COMPLEMENTRIA

QUANT? I COM?

COMIT DE NUTRICI DE LACADMIA

AMERICANA DE PEDIATRIA

COMIT DE NUTRICI DE LASSOCIACI

AMERICANA DEL COR
(2005)

Hi ha 2 impulsos normals i
comuns en els pares:

Hi ha 2 impulsos normals i
comuns en els pares:

Insistir al nen perqu mengi

Hi ha 2 impulsos normals i
comuns en els pares:

Insistir al nen perqu mengi

Restringir laccs a determinats

aliments

Hi ha dos impulsos normals i

comuns en els pares:
1.- Insistir al nen perqu mengi
i

2.- Restringir laccs al nen a

determinats aliments

1. Permetre que els nens

auto-regulin les calories
que prenen

1. Permetre que els nens

auto-regulin les calories
que prenen

2. NO forar els nens a

acabar-se el menjar si no
tenen gana

Els cuidadors han de

respondre a les
manifestacions de ganasacietat dels infants.
J Am Diet Assoc. 2011;111:607-615.

Els infants participen en la

selecci dels aliments i
determinen quins aliments i
quina quantitat en
consumeixen.

American Academy of Pediatrics. Pediatric Nutrition Handbook, 6th Ed. AAP, 2009. p 145 y 160

El nostre problema s...

2007

World Health Organization. The challenge of obesity in the WHO European Region and the strategies for response. 2007J

2007

Espanya t el rcord
de nens/es de 6 a 9 anys
amb sobreps o obesitat
(35,2%)
World Health Organization. The challenge of obesity in the WHO European Region and the strategies for response. 2007J

ALADINO

45,2% excs de pes

26,1% sobreps
19,1% obesitat

42,5% excs de pes

25,7% sobreps
16,8% obesitat

ALADINO

43% excs de pes

24,6% sobreps
18,4% obesitat

Complementary feeding: a commentary by the ESPGHAN Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2008 Jan;46(1):99-110

 s estrany que els nadons europeus

tinguin deficincies denergia,

protena o greixos.

s ms, presenten un notable risc

de prendre massa quantitat
daquests nutrients.
Complementary feeding: a commentary by the ESPGHAN Committee on Nutrition. J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2008 Jan;46(1):99-110

Children served more energy when using

adult-size dishware
Adult-size dishware promoted energy intake
indirectly, where every additional calorie
served resulted in a 0.43 kcal increase in total
energy intakes at lunch
Plate size and children's appetite: effects of larger dishware on self-served portions and intake. Pediatrics. 2013
May;131(5):e1451-8.

Dietary Factors and Food Habits in the Development of Childhood Obesity

J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2011 Jun;52(6):662-669.

Dietary Factors and Food Habits in the Development of Childhood Obesity

Food portion sizes should be

appropriate for age and body
size.

J Pediatr Gastroenterol Nutr. 2011 Jun;52(6):662-669.

RECOMANACIONS SOBRE LES QUANTITATS

Servir racions adaptades a ledat i en plats i

vaixella adequats a ledat.
Respectar la sensaci de gana expressada.

EL PAPER DE LES PROTENES

Dietes riques en protena no tenen

beneficis i s efectes adversos:

Nens amb ingesta de protena als 2 anys: risc

significativament ms de presentar obesitat als 8
anys

Sobrecrrega del fetge i ronyons

Comproms de lequilibri daigua del cos

Organizacin Mundial de la Salud , 2003.

http://www.euro.who.int/__data/assets/pdf_file/0004/98302/WS_115_2000FE.pdf

 203 infants
seguiment 6 mesos - 7 anys

excs de protena animal o lctia en el perode

dincorporaci de nous aliments (~ 7 mesos)

MAJOR RISC DOBESITAT

Gnther AL, Buyken AE, Kroke A.Protein intake during the period of complementary feeding and early childhood and the association
with body mass index and percentage body fat at 7 y of age.Am J Clin Nutr. 2007 Jun;85(6):1626-3

Les proves cientfiques

sobre la relaci entre
lelevada ingesta de protena
i un major pes corporal sn
convincents.

Protein intake from 0 to 18 years of age and its relation to health: a systematic literature review for the 5th Nordic
Nutrition Recommendations Food Nutr Res. 2013 May 23;57

1. Quantitat de protena
Almenys menjat el tall!!!

Quantitat de protena?

Recomanacions ingesta proteica

Carn: a 7 mesos, inici 20-30 g

dedat.

i arribar a 40-50 g a lany

Recomanacions ingesta proteica

Carn: a 7 mesos, inici 20-30 g

i arribar a 40-50 g a lany

dedat.

RECOMANACIONS INGESTA PROTEICA (12 MESOS)

- IOM (7-12m): 11 g/dia

- AEP (1-12m): 14 g/dia
- OMS (7-12m): 13,7-14,9 g/dia

ALIMENT
500 ml de llet de frmula
50 g de pollastre
Cereals, llegums, peix, ou

GRAMS DE PROTNA

11,5 g de protena
13,2 g de protena

[]

24,7 g

RECOMANACIONS INGESTA PROTEICA (1-3 ANYS)

- IOM: 13 g/dia
- UCM: 23 g/dia
- OMS: 1,2 g/kg/dia (aprox. 17g)

ALIMENT
500 ml de llet de vaca
50 g de pollastre
Cereals, llegums, peix, ou

GRAMS DE PROTENA

17,5 g de protena
13,2 g de protena

[]

30,7 g

Protena en nens. Recomanacions i realitat

Protena en nens. Recomanacions i realitat

Mitjana espanyola
(2-5 anys): 65 g/d
Serra Majem Ll, Aranceta Barrtina J. Nutricin infantil y juvenil. Estudio enKid.
Vol 5. Ed. Masson 2004. P. 141

Dietary Reference Intakes for Energy, Carbohydrate. Fiber, Fat, Fatty Acids, Cholesterol, Protein, and Amino Acids (2002/2005). Food and Nutrition Boad.

Protena en nens. Recomanacions i realitat

Mitjana espanyola
(6-9 anys): 77,7 g/d
Serra Majem Ll, Aranceta Barrtina J. Nutricin infantil y juvenil. Estudio enKid. Vol 5. Ed.
Masson 2004. P.142

Dietary Reference Intakes for Energy, Carbohydrate. Fiber, Fat, Fatty Acids, Cholesterol, Protein, and Amino Acids (2002/2005). Food and Nutrition Boad.

Adults
56 g/dia

ENCAT, 2003

Mitjana catalana: 90,4 g/d

Mitjana espanyola: 88-109 g/d
ENIDE, 2011

46 g/dia
Dietary Reference Intakes for Energy, Carbohydrate. Fiber, Fat, Fatty Acids, Cholesterol, Protein, and Amino Acids (2002/2005).
http://www.nap.edu/

Don ve aquest excs de protena?

Carns magres:
Peix:
Ous:
Llegums:

<3-4 r/setmana
<3-4 r/setmana
<3-4 r/setmana
2-4 r/setmana

PES

MESURA CASOLANA

100-125 g de carn

1 filet petit, de pollastre

125-150 g de peix

1 filet individual

CONSUM RECOMANAT:
SETMANA
Mnim: 100 g x 3 = 300 g
Mxim: 125 g x 4 = 500 g

MES
1200 g
2 kg

ANY
15 kg
24 kg

CONSUM RECOMANAT:
SETMANA
Mnim: 100 g x 3 = 300 g
Mxim: 125 g x 4 = 500 g

MES
1200 g
2 kg

ANY
15 kg
24 kg

CONSUM REAL:
~124 Kg persona/any (2003, FAOSTAT)
~ 65 Kg persona/any (2007, MAPA)

ENCAT 2003
Carn: 72,2 g/dia
Aus i caa: 42,6 g/dia

Embotit: 32,2 g/dia

Vsceres: 1,5 g/dia

QU SHAURIA DE FER?

3-4 racions/setmana x 100-125g =

300-500 g/setmana o 43-71 g/dia

QU ES FA?
72,2 g carn + 42,6 g pollastre = 114,8 g/dia

QU SHAURIA DE FER?

3-4 racions/setmana x 100-125g =

300-500 g/setmana o 43-71 g/dia

QU ES FA?
72,2 g carn + 42,6 g pollastre = 114,8 g/dia

PUBLICITAT

 + 1/2 aliments poc saludables

2/3 aliments poc saludables (horari de
protecci especial per a infants)

Evaluation of food and beverage television advertising during children's viewing time in Spain using
the UK nutrient profile model. Public Health Nutr. 2013 Jul;16(7):1314-20.

Els mitjans de comunicaci tenen un paper

important en lactual epidmia dobesitat en
infants i adolescents

Lexposici als mitjans de comunicaci suposa

un important factor de risc per a lobesitat".

Children, Adolescents, Obesity, and the Media. Pediatrics 2011;128;201

Est justificat prohibir la publicitat de

menjar escombraria [junk-food] i de
menjar rpid en la programaci
televisiva dirigida a nens i adolescents.

Children, Adolescents, Obesity, and the Media. Pediatrics 2011;128;201

Es podria haver evitat fins a 1 de

cada 3 casos dobesitat infantil si
shagus eliminat la publicitat
daliments insans a la TV.

By how much would limiting TV food advertising reduce childhood obesity? Eur J Public Health. 2009
Aug;19(4):365-9.

Desgraciadament,
el marketing daliments poc
saludables dirigit a infants ha
demostrat ser
desastrosament efica".

Existeix una forta relaci entre veure la

TV i patir obesitat infantil".
Els entorns en els que hi ha infants han
de ser lliures de qualsevol forma de
promoci daliments rics en greixos
saturats, AG trans, sucres i sal

[] si se desea contribuir eficazmente

a prevenir la obesidad infantil y promover
hbitos saludables, urge establecer
mecanismos de regulacin estatal que
prohban cualquier tipo de publicidad dirigida
a menores de alimentos y bebidas ricos en
grasas saturadas, cidos grasos trans, azcares
libres o sal.

Gac Sanit vol.27 no.6 Barcelona nov.-dic. 2013

Lincompliment de lacord s molt alt, i

similar en les empreses que el van
subscriure i en les que no, la qual cosa
posa en dubte leficcia del cdigo i el
seu sistema de supervisi.

Els codis voluntaris de regulaci de la publicitat

dirigida a infants (firmats per la indstria
alimentria) no garanteixen la disminuci de la
publicitat daliments que
debiliten les dietes saludables

The impact of initiatives to limit the advertising of food and beverage products to children: a systematic review.
Obes Rev. 2013 Dec;14(12):960-74.

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

JO JA MENJO B, MENJO DE TOT

Comparaci del patr de consum alimentari real amb les

recomanacions per a la poblaci espaola.
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Valoracin de la Dieta Espaola de acuerdo al Panel de Consumo Alimentario. Madrid:
Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino; 2008.http://www.fen.org.es/ac_firma_ficha.asp?idFirma=110&pag=&indice=2

Eur J Clin Nutr. 2010 Nov;64 Suppl 3:S37-43.

- Mengem molta ms carn de la recomanada.

Eur J Clin Nutr. 2010 Nov;64 Suppl 3:S37-43.

- Mengem molta ms carn de la recomanada.

- Mengem pocs aliments dorigen vegetal.

Eur J Clin Nutr. 2010 Nov;64 Suppl 3:S37-43.

- Mengem molta ms carn de la recomanada.

- Mengem pocs aliments dorigen vegetal.
- Bevem molts sucs i begudes ensucrades.

Eur J Clin Nutr. 2010 Nov;64 Suppl 3:S37-43.

Els aliments altament

processats aporten
~ 61% de lenergia
que ingerim.
Eur J Clin Nutr. 2009 Nov;63 Suppl 4:S206-25.// J Am Diet Assoc. 2001 Dec;101(12):1430-7 // http://books.nap.edu/catalog/10490.html
http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/pdf/encat2003semi.pdf

COM MENGEN ELS INFANTS ESPANYOLS?

Comunitat de Madrid (5 10 anys, 2008)

Comunitat Valenciana (> 6 anys, 2010)
Pas Basc ( 4 18 anys, 2006)
Pas Basc (8 12 mesos, 2001)
Catalunya (10 80 anys, 2003)
Galicia (>17 anys, 2007)

 enKid (2001) 3.534 infants de 2-24 anys

ENALIA (2012) 1.700 infants de 6 mesos 17 anys

enKid

Objectius
Nutricionals

Hidrats de carboni
Protenes

42,7%

45-60%

97 g i 79 g

9,5 g (6m)
31 g (10a)
52-62 g (>18a)

Greixos
Colesterol

39,8% (13,4% AGS)

20-35% (<8% AGS)

381 mg

<300 mg

Fibra
16,4 g i 13,8 g

19 g (1 a 3 a)
25 g (4 a 8 a)
31 g i 26 g (9 a 13 a)
38 g i 26 g (14-18 a)

enKid

Objectius
Nutricionals

42,7%

45-60%

Protenes

97 g i 79 g

9,5 g (6m)
31 g (10a)
52-62 g (>18a)

Greixos
Colesterol

39,8% (13,4% AGS)

20-35% (<8% AGS)

381 mg

<300 mg

Hidrats de carboni

Fibra
16,4 g i 13,8 g

19 g (1 a 3 a)
25 g (4 a 8 a)
31 g i 26 g (9 a 13 a)
38 g i 26 g (14-18 a)

enKid

Objectius
Nutricionals

42,7%

45-60%

Protenes

97 g i 79 g

9,5 g (6m)
31 g (10a)
52-62 g (>18a)

Greixos
Colesterol

39,8% (13,4% AGS)

20-35% (<8% AGS)

381 mg

<300 mg

Hidrats de carboni

Fibra
16,4 g i 13,8 g

19 g (1 a 3 a)
25 g (4 a 8 a)
31 g i 26 g (9 a 13 a)
38 g i 26 g (14-18 a)

enKid

Objectius
Nutricionals

42,7%

45-60%

Protenes

97 g i 79 g

9,5 g (6m)
31 g (10a)
52-62 g (>18a)

Greixos
Colesterol

39,8% (13,4% AGS)

20-35% (<8% AGS)

381 mg

<300 mg

Hidrats de carboni

Fibra
16,4 g i 13,8 g

19 g (1 a 3 a)
25 g (4 a 8 a)
31 g i 26 g (9 a 13 a)
38 g i 26 g (14-18 a)

enKid

Objectius
Nutricionals

42,7%

45-60%

Protenes

97 g i 79 g

9,5 g (6m)
31 g (10a)
52-62 g (>18a)

Greixos
Colesterol

39,8% (13,4% AGS)

20-35% (<8% AGS)

381 mg

<300 mg

Hidrats de carboni

Fibra

16,4 g i 13,8 g

19 g (1 a 3 a)
25 g (4 a 8 a)
31 g i 26 g (9 a 13 a)
38 g i 26 g (14-18 a)

enKid
96,4% consumeix habitualment brioxeria i galetes, freqncia
mitjana de 7 racions/set.
88,2% aperitius i snacks salats (2,7 racions/set).
99,4% dolos i llaminadures (4 racions/d).

92,6% refrescos (6,3 racions/set) (sobretot de cola).

73% >14 anys consumeix habitualment begudes

alcohliques.

enKid
Fruites seques: <5 g/d (~ 1 nou)
Llegums: 120 g/set ~
Hortalisses: 90 g/dia
Carn: 70 g carn vermella + 47 g embotits + 40 g aus i conill
Peix: 50 g/dia
Lctics: > 99% els consumeixen, i sarriba a 3,5 - 4
racions/dia.

I doncs, qu s menjar b?

World Health Organization. Report of a Joint WHO/FAO Expert Consultation on Diet, Nutrition and the Prevention of
Chronic Diseases. WHO Technical Report Series 916. WHO Geneva 2003

A occident, quants ms productes dorigen

animal es consumeixen, ms taxes de malalties
crniques es produeixen

World Health Organization. Report of a Joint WHO/FAO Expert Consultation on Diet, Nutrition and the Prevention of
Chronic Diseases. WHO Technical Report Series 916. WHO Geneva 2003

A occident, quants ms productes dorigen

animal es consumeixen, ms taxes de malalties
crniques es produeixen

Recomana una dieta basada en productes

dorigen vegetal: plant based diet"
World Health Organization. Report of a Joint WHO/FAO Expert Consultation on Diet, Nutrition and the Prevention of
Chronic Diseases. WHO Technical Report Series 916. WHO Geneva 2003

World Health Organization. A healthy lifestyle. 12 steps to healthy eating. 2011. En lnea: http://www.euro.who.int/en/what-we-do/health-topics/diseaseprevention/nutrition/a-healthy-lifestyle [Consulta: 26 de octubre de 2011]

Segueix una dieta nutritiva basada en una

varietat daliments dorigen principalment
vegetal, enlloc danimal.
World Health Organization. A healthy lifestyle. 12 steps to healthy eating. 2011. En lnea: http://www.euro.who.int/en/what-we-do/health-topics/diseaseprevention/nutrition/a-healthy-lifestyle [Consulta: 26 de octubre de 2011]

Basar la dieta en una gran varietat daliments

vegetals, el risc de les malalties crniques
greus
Deckelbaum RJ, Fisher EA, Winston M, Kumanyika, Lauer RM, Pi-Sunyer FX, St. Jeor, S, Schaefer EJ, Weinstein IB. Summary of a scientific
conference on preventive nutrition: Pediatrics to geriatrics. Circulation 1999;100:450-456

Base duna alimentaci molt saludable

aliments dorigen vegetal: integrals,
fruites, hortalisses
http://www.hsph.harvard.edu/nutritionsource/what-should-you-eat/pyramid/index.html

Dietary Guidelines Advisory Committee. Report of the Dietary Guidelines Advisory Committee on the Dietary Guidelines for Americans, 2010, to the Secretary of
Agriculture and the Secretary of Health and Human Services. U.S. Washington, DC: Department of Agriculture, Agricultural Research Service; 2010.

Basa la teva dieta en aliments dorigen vegetal,

emfatitzant el consum dhortalisses, llegums,
fruites, cereals integrals, fruites seques i llavors.

Dietary Guidelines Advisory Committee. Report of the Dietary Guidelines Advisory Committee on the Dietary Guidelines for Americans, 2010, to the Secretary of
Agriculture and the Secretary of Health and Human Services. U.S. Washington, DC: Department of Agriculture, Agricultural Research Service; 2010.

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

Els aliments superflus,

de consum ocasional
son...

Lctics

Reino Unido y EEUU,

prohben la venta de leche
entera en sus escuelas a
escolares de entre tres y
18 aos
http://www.elmundo.es/elmundosalud/2006/05/25/dieta/1148552457.html

8,3

13,2

LCTICS DESNATATS en nens?

En lalimentaci dels nens...
1a font de Greixos saturats
1a font d'Energia
3a font de Colesterol
Greixos saturats
CONSUM: 30,3g (13,4% de l'AET)
RECOMANACIONS : <10%, <7%
Colesterol
CONSUM: 326,3 mg
RECOMANACIONS: <190 mg
Estudi enKid, 2001

llet sencera

IOGURT O POSTRES LCTICS?

POSTRES LCTICS

COMPOSICI
NUTRICIONAL
Hidrats de carboni (g)

UNITAT

dels quals sucres (g)

15,4

18,6

COMPOSICI
NUTRICIONAL
Hidrats de carboni (g)
dels quals sucres (g)

UNITAT
18,6

2-2,5
15,4

POSTRES LCTICS

?
Energia

Sucres

Greixos

Danssimo

129

5.1

9.1

Petit sus Maxi

124

16.7

3.4

Natilles

150

20

4.4

Iogurt desnatat de
maduixa

38

4.4

0.1

POSTRES LCTICS

?
Energia

Sucres

Greixos

Danssimo

129

5.1

9.1

Petit sus Maxi

124

16.7

3.4

Natilles

150

20

4.4

Iogurt desnatat de
maduixa

38

4.4

0.1

POSTRES LCTICS

?
Energia

Sucres

Greixos

Danssimo

129

5.1

9.1

Petit sus Maxi

124

16.7

3.4

Natilles

150

20

4.4

Iogurt desnatat de
maduixa

38

4.4

0.1

POSTRES LCTICS

?
Energia

Sucres

Greixos

Danssimo

129

5.1

9.1

Petit sus Maxi

124

16.7

3.4

Natilles

150

20

4.4

Iogurt desnatat de
maduixa

38

4.4

0.1

Energia (kcal)
Sucres (g)
Greixos (g)

160
140
120
100
80
60

40
20
0
Danssimo

Petit sus
Maxi

Natilles

Iogurt
desnatat de
maduixa

4,75 g sacarosa afegida (+1 terrs de sucre)

Els infants han de

prendre molts
lctics/calci?

El consum de lctics comena a ser

excessiu en els nens
Els nens consumeixen el doble del calci
que necessiten

El pes dels lctics a la dieta comena

ser desequilibrat
Rodriguez-Artalejo F, Garces C, Gorgojo L, Lopez Garcia E, Martin-Moreno JM, Benavente M, del Barrio JL, Rubio R, Ortega H, Fernandez O, de Oya M. Dietary patterns among children aged 6-7 y in four Spanish cities with widely differing cardiovascular mortality. Eur J Clin Nutr. 2002 Feb;56(2):141-8.
Royo-Bordonada MA, Gorgojo L, de Oya M, Garces C, Rodriguez-Artalejo F, Rubio R, del Barrio JL, Martin-Moreno JM. Food sources of nutrients in the diet of Spanish children: the Four Provinces Study. Br J Nutr. 2003 Jan;89(1):105-14.
http://profesional.medicinatv.com/noticias/default.asp?codigo=295658

2014

No existeix dficit
dingesta de calci en
cap grup dedat
(5-17 anys).

Pa o galetes Maria?

Galletas Mara (100 g)

Pan blanco (100 g)

)
g
(

Farran A, et al. Tabla de composicin de los alimentos. Universidad de Barcelona, CESNID, 2004

30
25
20
15
10
5
0

a
s
ra

)
g
(
l
a
t
o

s
a
s
a
r

s
a
d
a
r
u
t
a
S

)
(g

l
o
r
e
t
s
e
l
o

g)
(m

s
e
r
a
c

Az

m
si

s
e
pl

)
g
(

Farran A, et al. Tabla de composicin de los alimentos. Universidad de Barcelona, CESNID, 2004

Estudi enKid, 2001

3a font de greix saturat de la dieta dels infants

5a font de calories
7a font de greix total
8a font de sodi
9a font de colesterol

Pa o
cereals desmorzar?

E Greixos HC Sucres Fibra

Smacks
374
1.5
84
45
3.5
Choco Krispies 379
2.5
84
41
2.5
Corn Flakes
372
0.9
84
8
3
Muesli Pasqual 362
7
66
28.4
7.1
Special K
374
2
75
17
2,5
All-bran flakes 326
2
67
22
15
www.kellogs.es
www.lechepascual.es

E Greixos HC Sucres Fibra

Smacks
374
1.5
84
45
3.5
Choco Krispies 379
2.5
84
41
2.5
Corn Flakes
372
0.9
84
8
3
Muesli Pasqual 362
7
66
28.4
7.1
Special K
374
2
75
17
2,5
All-bran flakes 326
2
67
22
15
www.kellogs.es
www.lechepascual.es

E Greixos HC Sucres Fibra

Smacks
374
1.5
84
45
3.5
Choco Krispies 379
2.5
84
41
2.5
Corn Flakes
372
0.9
84
8
3
Muesli Pasqual 362
7
66
28.4
7.1
Special K
374
2
75
17
2,5
All-bran flakes 326
2
67
22
15

7,5

www.kellogs.es
www.lechepascual.es

Fruita o sucs de fruita?

Sucs & SOBREPS I OBESITAT

OMS: paper protector de la fruita per prevenir lobesitat, per relaci

probable entre el consum de sucs de fruita i lobesitat.

Sucs & SOBREPS I OBESITAT

OMS: paper protector de la fruita per prevenir lobesitat, per relaci

probable entre el consum de sucs de fruita i lobesitat.
Associaci Americana del Cor i Associaci Americana de Diabetis

aconsellen disminuir el consum de sucs de fruita per

prevenir lobesitat.

Sucs & SOBREPS I OBESITAT

OMS: paper protector de la fruita per prevenir lobesitat, per relaci

probable entre el consum de sucs de fruita i lobesitat.
Associaci Americana del Cor i Associaci Americana de Diabetis
aconsellen disminuir el consum de sucs de fruita per prevenir lobesitat.
Acadmia Americana de Pediatria: recomana una alta ingesta de fruites
per prevenir el sobreps i lobesitat en nens, sempre que no sigui en forma
de sucs de fruita.

Sucs & SOBREPS I OBESITAT

OMS: paper protector de la fruita per prevenir lobesitat, per relaci
probable entre el consum de sucs de fruita i lobesitat.

Associaci Americana del Cor i Associaci Americana de Diabetis

aconsellen disminuir el consum de sucs de fruita per prevenir lobesitat.
Acadmia Americana de Pediatria: recomana una alta ingesta de fruites
per prevenir el sobreps i lobesitat en nens, sempre que no sigui en forma
de sucs de fruita.
Comit de Nutricin de la Asociacin Espaola de Pediatra: las bebidas
blandas deben ser una opcin de consumo ocasional.

Sucs & SOBREPS I OBESITAT

OMS: paper protector de la fruita per prevenir lobesitat, per relaci
probable entre el consum de sucs de fruita i lobesitat.

Associaci Americana del Cor i Associaci Americana de Diabetis

aconsellen disminuir el consum de sucs de fruita per prevenir lobesitat.
Acadmia Americana de Pediatria: recomana una alta ingesta de fruites
per prevenir el sobreps i lobesitat en nens, sempre que no sigui en forma
de sucs de fruita.
Comit de Nutricin de la Asociacin Espaola de Pediatra: las bebidas
blandas deben ser una opcin de consumo ocasional

Acadmia de Nutrici i Diettica EEUU: El consum excessiu de sucs

contribueix a lobesitat.

El consum excessiu
de sucs contribueix
a lobesitat.
J Am Diet Assoc. 2011;111:607-615.

<120-180 ml/dia

<120-180 ml/dia

< got petit/dia

< got/dia

las bebidas blandas deben ser una

opcin de consumo ocasional

2003

SUCS: 235 ml/dia

SUCS+REFRESCOS:
INFANTS: 388 ml/dia
ADOLESCENTS: 740 ml/dia
Consumo de zumos de frutas y de bebidas refrescantes por nios y adolescentes en Espaa. Implicaciones para la salud de su mal uso y
abuso. An Pediatr (Barc). 2003 Jun;58(6):584-93

2003

Consumo de zumos de frutas y de bebidas refrescantes por nios y adolescentes en Espaa. Implicaciones para la salud de su mal uso y
abuso. An Pediatr (Barc). 2003 Jun;58(6):584-93

Evoluci del seu consum

Tendncies en el consum daliments a Catalunya (1992-2003) ENCAT

Refrescos?

Refrescos?

BEGUDES
ENSUCRADES

10 g sucre/100 ml

4-5

14!

El consum de begudes
ensucrades promou laugment
de pes en infants i adults.

Sugar-sweetened beverages and weight gain in children and adults: a systematic review and meta-analysis. Am J Clin Nutr. 2013
Oct;98(4):1084-102.

Avoid sugar-sweetened beverages

Avoid sugary drinks

Ls de la paraula evitar s la
recomanaci ms rotunda
recollida fins avui en un document
poltic daquesta naturalesa, la qual
cosa indica la fora de lassociaci
que existeix entre les begudes
ensucrades i lobesitat.
Weighing in on added sugars and health. J Am Diet Assoc. 2010 Sep;110(9):1296-9.

BEGUDES ENERGTIQUES

BEGUDES ENERGTIQUES
2/10 menors de 10 anys
prenen begudes
energtiques

2 litres/mes

http://www.efsa.europa.eu/en/press/news/130306.htm

10 perjudicis de les begudes energtiques:

Menor sensacin de bienestar, trastornos del estado de nimo, baja
autoestima e incluso depresin.
Peor rendimiento escolar.
Mala calidad del sueo.
Exacerbacin del asma.
Obesitat infantil.
Aumentos de la tensin arterial.
Incrementos indeseables de la glucemia (relacionados con el riesgo de
diabetes).
Interacciones con medicamentos que tome el nio.
Problemas dentales y seos.
Pueden agravar afecciones cardacas preexistentes.
Health Effects of Energy Drinks on Children, Adolescents, and Young Adults. Pediatrics. Mar 2011; 127(3): 511528

RESUM DE RECOMANACIONS
Basar lalimentaci en aliments dorigen
vegetal
Farinacis integrals, llegums, fruites i verdures, oli
doliva, fruites seques.
Lctics desnatats o baixos en greix
Carns magres, peixos, ous

Limitar el consum daliments superflus

RESUM DE RECOMANACIONS
Regular la publicitat
Respectar la sensaci de gana sacietat
Donar exemple

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

FACTORS
GENTICS

HBITS
ALIMENTARIS

FACTORS
AMBIENTALS:
culturals,
religiosos,
sensorials,
psicolgics,
econmics,
poltics,
geogrfics,
etc.

Gibson EL, Kreichauf S, Wildgruber A. A narrative review of psychological and educational strategies applied to young childrens eating
behaviours aimed at reducing obesity risk. Obesity reviews 2012; 13 (Suppl. 1):8595.

Dieta mare
gestaci

Apreses:
Rol famlia
Menjador
escolar

LM

PREFERNCIES
alimentries

Dieta durant la gestaci

El lquid amnitic cont aromes provinents
de la dieta habitual de la mare i que podrien
influir en les seves futures preferncies
alimentries.

Mennella JA. Explorant els principis de la cultura gastronmica. Mtode. 2004. En lnea:
http://hemeroteca.metode.cat//index.php?option=com_content&task=view&sectionid=&id=669&Itemid=

Lactncia Materna
LM cont substncies spides i
aromtiques.
Aquestes experincies gustatives poden
influir sobre les posteriors preferncies.
Participa en el desenvolupament de la
resposta del nen als mecanismes de fam i
sacietat.

Trabulsi JC, Mennella JA. Diet, sensitive periods in flavour learning, and growth. Int Rev Psychiatry. 2012;24(3):219-30.
Birch LL, Fischer JA. Appetite and eating behaviour in children. Pediatr Clin North 1995; 42: 931-953.

Aprenentatge de les preferncies

La major part de preferncies

alimentries s'adquireixen mitjanant
l'experincia, sn apreses.

Rozin P, Lowery L, Elbert R. Varieties of disgust faces and the structure of disgust. Journal of Personality and Social Psychology 1994; 66:870-881.

EL ROL FAMILIAR EN L'ESTRUCTURACI I

ADQUISICI D'HBITS ALIMENTARIS

Els pares i cuidadors poden adoptar

diferents rols que condicionen el tipus
daprenentatge envers lalimentaci:

autoritatiu, autoritari o permissiu.

Stang J, Loth KA. Parenting style and child feeding practices: potential mitigating factors in the etiology of childhood obesity. J Am Diet Assoc.
2011;111(9):1301-5.
American Academy of Pediatrics. Committee on Nutriton, Pediatric Nutrition Handbook, 6th Ed, AAP, Illinois, 2009.
Benjamin Neelon SE, Briley ME; American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: benchmarks for nutrition in child care. J Am Diet
Assoc. 2011;111(4):607-15.
Brown A, Lee M. Maternal control of child feeding during the weaning period: differences between mothers following a baby-led or standard weaning approach.
Matern Child Health J. 2011;15(8):1265-71.
O'Connor T, Watson K, Hughes S, Beltran A, Hingle M, Baranowski J, et al. Health professionals and dietetics practitioners perceived effectiveness of fruit
and vegetable parenting practices across six countries. J Am Diet Assoc. 2010;110(7):1065-71.
Cullen KW, Baranowski T, Rittenberry L, Cosart C, Owens E, Hebert D, de Moor C. Socioenvironmental influences on childrens fruit, juice and vegetable
consumption as reported by parents: Reliability and validity of measures. Public Health Nutr. 2000;3:345-356.

ROL AUTORITATIU

Estableixen regles concretes apropiades

per a l'edat del menor
Sensibles a les necessitats i conductes
de l'infant i als senyals internes de gana o
sacietat.

ROL AUTORITATIU

Estableixen regles concretes apropiades

per a l'edat del menor
Sensibles a les necessitats i conductes de
l'infant i als senyals internes de gana o
sacietat.

ROL AUTORITARI

Restriccions estrictes d'aliments

especfics.
Intent de controlar la ingesta de linfant

Poca consideraci als desitjos expressats

per part del menor.

ROL AUTORITARI

Restriccions estrictes d'aliments

especfics.
Intent de controlar la ingesta de linfant

Poca consideraci als desitjos expressats

per part del menor.

ROL PERMISSIU

Permeten controlar al nen qu menja, on

menja i quant menja.
Els nens exposats a pares permissius, siguin
indulgents o negligents, dupliquen el seu risc
de sofrir obesitat.

QUINA S LA REALITAT?

Lestratgia ms
habitualment
utilitzada per animar
als nens a menjar s
el suborn
American Academy of Pediatrics. Pediatric Nutrition Handbook, 6th Ed. AAP, 2009. p 145 y 160

La pressi i la coerci
fan que l'alimentaci
sigui ms difcil i la
ingesta
menys agradable

American Academy of Pediatrics. Pediatric Nutrition Handbook, 6th Ed. AAP, 2009. p 145 y 160

Els ambients negatius a la taula?

Dieta
insana que pot persistir
en l'edat adulta.

J Am Diet Assoc. 2011;111:607-615.

 Pares: actitud positiva, recolzament

adequat segons ledat, aliments i
begudes saludables.
Infants: decideixen qu i quant mengen
del que els adults ofereixen.
Nicklas TA, Hayes D; American Dietetic Association.Position of the American Dietetic Association: nutrition guidance for healthy children ages 2 to
11 years.J Am Diet Assoc. 2008 Jun;108(6):1038-44, 1046-7.

Els cuidadors aportaran

aliments
saludables, definiran la
estructura i el moment de
els pats i crearan un
ambient que
faciliti el canvi social i
alimentari.

American Academy of Pediatrics. Pediatric Nutrition Handbook, 6th Ed. AAP, 2009. p 145 y 160

Subttol
Text

1.
2.
3.
4.
5.
6.

7.
8.
9.

Latmosfera emocional dels pats s important.

Pares, germans i companys actuen de model.
Shan doferir aliments variats i saludables.
Subttol
Lexposici
repetida a aliments que no agraden pot
acabar
augmentant lapetncia.
Els pares han de donar exemple:
1.Disminuir
seva ingesta
d'aliments
Oferir
una lamplia
varietat
daliments saludables
malsans ..
permet
a linfant regular la ingesta.
2.Priorizar el consum de cereals
integrals
Restringir
laccs a determinats aliments augmenta
3.No saltar-se pats
la4.Realitzar
preferncia.
exercici fsic
5.No fumar
Forar
a menjar un aliment fa que desagradi ms.
Permet que linfant decideixi la quantitat que
menja.
No utilitzar els aliments com a cstig o premi.

Model positiu dels pares

(exercici i alimentaci saludable)
influeix en els infants ms
all de la adolescncia.

Eur J Cardiovasc Nurs. 2003;2 (4):311-22. Parental influence on models of primary prevention on cardiovascular disease in children

Estratgia mundial OMS sobre

dieta, activitat fsica i salut. 2004
2006
Estratgia NAOS

PAAS

PReME: PROGRAMA DE REVISI DE MENS ESCOLARS

Estratgia PAAS (Pla Integral de Promoci de la Salut

mitjanant lActivitat Fsica i lAlimentaci Saludable).

Projecte 2.2 del Pla de Salut 2011-2015 de lAgncia de

Salut Pblica de Catalunya (ASPCat).
Iniciat
2006
dEnsenyament.

en

conveni

amb

el

Departament

Ofereix la revisi de programacions de mens als centres

docents de Catalunya.
Ms de 3.000 programacions avaluades.

GUIES ALIMENTACI ESCOLAR

Enlla

Enlla

Enlla

Enlla

Enlla

Enlla

Enlla

Dinars de carmanyola en els

centres educatius

Enlla

Enlla

NDEX
Relaci entre prctiques alimentries i obesitat infantil
Recomanacions per a una alimentaci saludable a la infncia.
Punts crtics en lalimentaci dels infants

Aspectes educacionals: el rol familiar en l'estructuraci i

adquisici d'hbits alimentaris
Propostes per a l'elaboraci dpats saludables

ACTIVITAT PRCTICA

Activitat prctica 1: Classificaci dels aliments

ALIMENTS

Flam
Alvocat

Suc taronja
Nous
Margarina
Cereals
esmorzar
Pernil

Farinacis

Hortalisses

Fruites

Lctics

Greixos
saludables

Proteics

Superflus

Classificaci dels aliments

ALIMENTS

Melmelada
Nata
Blat de
moro
Croissant
Olives
Galeta
Maria
Frankfurt
Petit sus

Farinacis

Hortalisses

Fruites

Lctics

Greixos
saludables

Proteics

Superflus

Esmorzars saludables

Un esmorzar complet hauria dincloure:

FARINACIS: pa, torrades, (cereals desmorzar).

LACTIS: llet, iogurt, formatge.

FRUITA: fresca.

Esmorzars saludables
Es pot fraccionar
en 2 preses

Exemple 2 preses:
-Primera hora: Llet i pa amb tomquet
-Mig mat: Mandarines i ametlles

Exemple 1 presa:
Bol de iogurt amb musli i
maduixes

Activitat prctica: Planificar esmorzars

Dilluns

......

Diumenge

Esmorzar Mig mat

Esmorzars saludables
Primera hora: llet amb torrades i melmelada
Mig mat: mandarines i un grapat de fruita seca

Primera hora: bol de iogurt amb daus de poma i musli

Mig mat: entrep de pernil
Primera hora: llet amb cereals desmorzar rics en fibra
Mig mat: un pltan i un grapat de fruites seques
Primera hora: macednia de fruita fresca amb iogurt i musli
Mig mat: pa amb xocolata
Primera hora: pa amb tomquet i formatge
Mig mat: una pera i un iogurt lquid

Activitat prctica: Planificar berenars

Dilluns

......

Diumenge

Berenar

Berenars saludables

Berenars saludables

grcies !

canalsalut.gencat.cat
salutpublica.gencat.cat