TREBALL

VALENCI
Literatura
Jaume Roig - El seu poema comentat
Joan Ros de Corella - El seu poema comentat
Nerea P, Deiby M, Alba G i Dylan L.

Jaume Roig
Jaume Roig, autor del segle XV Valenci. Fou
metge a Valncia i autor duna obra del Segle dOr
LEspill
Jaume Roig el diuen lo jove perque va heretat de
la seua familia el ser metge i ser metge de la reina
Mara de Castella, esposa d'Alfons el Magnnim.
Jaume Roig estava casat amb Isabel Pellicer, amb
qui va tenir sis fills, tres xics i tres xiques, la seva
esposa va morir el 1459, i a l'Espill s'hi refereix
com a difunta.

La seua novella est escrita en vers, amb rimades, s a dir,

est escrita en versos apariats de quatres sllabes, narrada
en primera persona i s un allegat contra les dones (la
misognia)
Lobra pretn convncer els homes per a que sallunyen de les
dones.
Quan o va aconseguir utilitza dos elements: Lexperincia
vital del protagonista i la vida del qual es un fracs absolut
per culpa de les dones.
Lobra est dividida en un prefaci i quatre llibres, en els
que ens conta la seua juventut desde que mor el seu pare
i la mare el tira de casa.
- Es casa primer amb una fadrina, despres es casa amb
altra que volia tenir un fill i amb unes cuantes ms per
que totes eren brutes o va morir el fill que tiguen i
finalment decideix viure sense dones. No tenia cap sort
en lamor

 Aquesta obra s una tradici de la misgina anterior i considera a la dona

com la causa de tots els mals i dels vicis del mn.
Tamb utilitza un carcter burgus, ja que conta que no s un cavaller sin
un metge, tamb que el protagonista pel seu esfor consegueix el que vullga.
Finalment aspira tan sols a viure tranquillament a Valncia.

Fragment de lEspill
Jo s moss

e ben trecentes carnisseria

Salam, rei

drudes, amigues;

dantiga llei,

mil enemigues.

gran sabidor,

En qum meteren

botelleria,

Nos pot asmar, deforal clos,

rei e senyor

qu fer me feren

panisseria

menys estimar, entorn del fos

molt ric, potent. no hu cal dir ara.

inenarrable,

los artificis,

de jorn guardaven;

En mon jovent

cosa mirable

nils edificis

altres vetlaven,

cert infinida,

e sense mida

Quant me fou cara

tants llits fornits,

orfebreries,

tapisseries!

tantes hostilles, dels meus palaus,

jon replegu

torques, manilles,

fins en setcentes,

de museria,

colls, vestits,

per caponats;

altres armats

mulls prengu, llur messi,

la raci

e ben guardades

e tot valia

ab quantes claus lo que podia;

eren tancades

altres servien.

COMENTARI
-Aquest fragment tracta dun rei anomenat Salom, el qual descriu el seu palau i la
seua riquesa, i a la dona com un objecte, comparant-la tamb com a un diable i gens
catlica. Un dels aspectes ms destacats en lobra s la misoginia, molt freqent
en la literatura medieval. LEspill parla dels tpics antifeministes de lEdat Mitjana
i els exagera.
-El tema del fragment es la misoginia, ja que el autor parla de les dones com uns
sers malvats, malgastadores i que no mereixen cap respecte. Utilitza un llenguatge
colloquial per a que siga fcil fcil llegar al poema, perqu no te dificultat en el
vocabulari ni en les estructures.

Joan Ros de Corella

Nascut a Valncia, Joan Ros de Corella (1435-1497) s un dels escriptors catalans ms
importants del segle XV. La seva obra, escrita en vers i en prosa, va ser molt divulgada per la
Valncia d'aleshores, coneguda en tertlies literries i imitada per d'altres autors.
Ros de Corella era cavaller, per tamb va estudiar teologia. No va arribar a ser mai sacerdot, sin
que noms va rebre els ordes menors, per la qual cosa va poder tenir dos fills sense estar casat i
sense ser malvist per la societat de l'poca. Corella escriu en un estil retric, filigranat, culte, en
una prosa cuidada que imita els autors clssics i que ha estat anomenada pels crtics prosa d'art o
prosa artitzada.

Les seues obres

La seva obra en vers es caracteritza per parlar de l'amor des d'una
perspectiva desenganyada i trista. Tamb va escriure poesia religiosa.
La seva obra en prosa es divideix en dos blocs: les narracions mitolgiques
(1456-1458) d'una banda (fruit del seu amor pels clssics) i les proses
religioses de l'altra (derivades de la seva condici d'home d'esglsia).
El seu principal tema van ser les obres mitolgiques i la poesia

Tragdia de Caldesa
Si el ferro cald refreda la m casta,
calfar lheu vs, encara que fred sia;
si tot lo foc en lo mn se perdia,
pendren-ne vs, que en sou molt basta;
si en algun temps cremant la terra es gasta,
no perreu vs, vivint com salamandra,
ni perdreu ls de bona haca dIrlanda
perqu us deixeu de vostra gentil casta.
Casta ser la vostra, no poc bella,
sens que jams ser orfa de pares;
no crec lo mn vos baste a compares
si gens pariu; segons vostra querella,
en dubte estic que fsseu mai donzella;
dot sens escreix demana la lle vostra,
e tot lo mn de vostre cos t mostra:
fels e infels, e los de la Llei vella.

En flames grans fn verd la gavarrera,

e vs, sens foc, teniu calor que us crema;
pendran gran llum, si sacosten am tema
de batre en vs com a la pedrenyera;
per vs se dix la dona baratera,
que portau foc devall les vostres faldes,
del qual tothom, puix no el tancau ab baldes,
pendren por com duna gran foguera.
Calda cremant, ms que el foc en lesfera,
per a dir no feu-vos serrar les dents,
que no es pot dir alg dels requirents
en negun temps os de vs espera.

COMENTARI
Va dirigit a una dona, amb la qual ell devia de tenir una relaci, i a la qual es troba amb un altre
home, es a dir, que Caldesa, que es com li diu lescriptor, li es infel. Les caracterstiques humanes de
la dona les mostra depreciant-la , perqu lautor esta dolgut per haver-la vist amb un altre home
Alliteraci: juga amb el sons de les lletres, durant tot el poema, com la r,s,c,ll,etc. per crear una
imatge, en aquest cas, per donar a veure el estat en el que esta, que es demprenyat i dolorit
per el que ha vist.
Hiprbaton: Altera lordre general dalgunes paraules per destacar-les o per fer rimar el text.
Anfora: repeteix una o varies paraules al principi de dos o mes versos. En aquest cas, repeteix la
sllaba si, en quatre versos.
Catfora: repeteix una o varies paraules al final de dos o mes versos. En aquest cas, per exemple,
repeteix la paraula casta durant dos versos, amb l intenci de fer-los rimar.

Hiprbole: exagera les coses, en aquest poema, per exemple, exagera el fet de
que no tanca amb baldes el davall de les seves faldes, per dir que ella est
amb qualsevol.
Metfora: diu la part imaginaria directament, es com si fos una comparaci,
per sense mostrar la part real. En aquest cas, per exemple,el tanca amb
baldes, en compte de tancar les cames com amb baldes. Ho fa per
intensificar el resultat que vol obtenir.

T 28 versos decasllabs, amb rima consonant ,es podrien dividir en

quintets i tercets, amb la mateixa estructura de rima, i acabant amb un
quartet, es a dir, ABBAA CDA.