EL PIANO PLEYEL DE SANTA EULLIA DE RONANA

Joan Josep Gutirrez Yzquierdo

Abril de 2015

EL PIANO PLEYEL DE SANTA EULLIA DE RONANA

PROPSIT DEL TREBALL

El present treball s un encrrec de la regidoria de cultura de lajuntament sorgit a partir

de la idea de documentar i valorar una possible recuperaci del piano de cua Pleyel que
es troba a la sala polivalent Pau Casals de la Biblioteca Casa de Cultura Joan Ruiz
Calonja de Santa Eullia de Ronana. Aquest instrument s una donaci de Joaquim
Brustenga i Etxauri al poble de Santa Eullia.

Per tal de poder transmetre el valor i la potencialitat de linstrument, en el primer captol

explicarem qu s un piano. A continuaci parlarem de la seva gnesi i del seu
desenvolupament. Desprs ens centrarem en Ignaz Pleyel, lhome que va iniciar aquesta
empresa, i de levoluci de la marca, per acabar amb la presentaci del model que es
troba a Santa Eullia. Finalment acabarem amb unes conclusions que no sn altra cosa
que una valoraci personal i subjectiva de les raons que aconsellen la recuperaci del
piano.

Amb aquest reps breu, car un estudi ms exhaustiu podria ocupar diversos llibres,
espero poder transmetre a les persones que no sn especialistes en la matria la
importncia del piano com a instrument que ha tingut una influncia decisiva en
levoluci artstica i social de la msica europea dels segles XVIII al XXI. Daquesta
panormica podrem inferir el valor patrimonial que cont un instrument que alguns
poden considerar un trast vell per que t la possibilitat de ser recuperat i que podria
tornar a fer msica amb totes les exigncies.

Joan Josep Gutirrez Yzquierdo

Abril de 2015

Continguts:

El piano
Qu s un piano.
Origen i evoluci del piano.
Pleyel i la factura del piano
El Pleyel de Santa Eullia
Conclusions
Bibliografia

Qu s un piano
Lorganologia1 defineix el piano com a un instrument cordfon de teclat, amb cordes
percudides.
Lelement acstic ms important que distingeix el piano dels altres instruments de tecla
s la seva capacitat de ressonncia.

Descripci del piano

Les parts ms importants del piano sn les cordes, la taula harmnica i el mecanisme,
que inclou els martells, els apagadors i les tecles, aix com tots els elements dacci i de
transmissi del moviment.
En lactualitat existeixen dos tipus de pianos: de cua i verticals o de paret. Altres
formats antics, com el piano de taula, van caure en dess. El piano de cua, per la seva
estructura, representa levoluci natural entre el pas del clavicmbal al pianoforte. El
piano vertical s una adaptaci destinada a fer un instrument ms petit i assequible.
El piano modern s el resultat dun infinit nombre de proves, assaigs, patents, invents,
plagis, competncies entre fabricants, troballes i
fracassos que els constructors van anar assajant al
llarg dels aproximadament 300 anys dhistria
daquest meravells instrument i resumeix en si
mateix la histria social i musical daquest perode.

Altres cordfons de teclat serien

el clavicmbal (cordes pinades
amb pues) i el clavicordi (cordes
percudides amb tangent).
Altres instruments de teclat amb
diferents tipus de generador de
so sn lorgue, lharmnium, la
celesta, lorgue electroacstic,
els teclats amb generadors
electrnics i digitals. Tamb
saplica el teclat a instruments
tan diferents com el carill i la
viola de roda.

Materials del piano

El piano s un instrument molt complex en el qual sapleguen materials de distinta
naturalesa: la fusta, el teixit, el cuir, lacer, el ferro i el coure, a ms daltres productes
dassemblatge i dacabat, com les coles, els tints, les laques i els vernissos. La qualitat
daquests materials, aix com el seu tractament, disseny i muntatge, sn determinants la
seva sonoritat final.
Un material de fons el constitueix la fusta. En el piano hi trobem diferents tipus de fusta
segons la seva funci. El ms important de cara a la sonoritat s la tapa harmnica, que
1

Cincia musicolgica que estudia els instruments musicals.

est feta davet. El claviller est constitut per plaques de fusta de faig encolades en
diferent direcci del vetat amb la finalitat dobtenir ms fermesa en lafinaci. Altres
fustes emprades per diferents peces poden ser de bans (tecles negres), granadillo,
tiller, bedoll, aur, pi, alzina, carp, etc.
En les parts ornamentals (moble) hi podem trobar, entre daltres, la caoba, la jacaranda,
el roure o lolivera, normalment en planxes per en alguns casos en fusta massissa.

El metall es troba present en altres parts: El marc o bastidor s de ferro colat, les cordes
sn dacer flexible, recobertes de coure en el cas dels bordons. Els eixos, les puntes, les
clavilles, els ressorts i altres elements sn de ferro. Els pedals i algunes peces sn
aliatges de bronze. Tamb hi ha ferro o plom per equilibrar el pes de les tecles.

El teixit el trobem als caps dels martells, que sn de llana premsada, als apagadors, a
diferents peces que fan de coix o de calador daltres peces (morteses, mosques...), a
les cintes apagadores de les extensions de les cordes, als coixinets dels eixos, etc.

La pell es troba a peces que serveixen per transmetre moviment i demanen resistncia al
desgast, com als pilotins, els atrapes, la transmissi dels pedals, etc.

El material sinttic, abans livori i ocasionalment los, es troba al recobriment de les

tecles. En els pianos actuals de baixa gamma els materials sinttics tamb han ocupat el
lloc de moltes peces de fusta de la maquinria.

Algunes xifres
10.000 peces acoblades
85-97 tecles (Bsendorfer imperial)
220-240 cordes
250 kg de pressi sobre la tapa harmnica
17 tones de tensi de tracci de les cordes

Esquema dun piano de cua

Fig. 1
"Fortepian - schemat" by Olek Remesz (wiki-pl: Orem, commons: Orem)Made in cooperation with User:Bechstein. - Own work.
Licensed under GFDL via Wikimedia Commons - http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fortepian__schemat.svg#mediaviewer/File:Fortepian_-_schemat.svg

(1, 14) Bastidor o quadre metllic

(2) Abatiment de la tapa
(3) Capo d'astro (celleta) o barra harmnica
(4) Cap de lapagador
(5) Tapa
(6) Cavallet o pivot dels apagadors
(7) Rail dels cavallets d'apagadors
(8) Barra de transmissi del pedal forte
(9) Alaprem de la transmissi del pedal forte
(10) Tija de la lira
(11) Pedal, dret (de ressonncia), esquerre (una corda)
(12) Pont
(13) Ganxo de la corda
(15) Tapa harmnica
(16) Corda
(17) Clavilla dafinaci

Fig. 2
En aquesta imatge es pot
visualitzar el marc de ferro o
bastidor, de color daram, i la
disposici de les cordes
creuades. Al darrera, de
color de fusta clara, hi ha la
tapa harmnica. A la part
inferior de la foto es troba el
teclat i a sobre daquest les
clavilles dafinaci.
La renglera negra ms a
munt de les clavilles s el
conjunt dapagadors.
El mecanisme est amagat a
sota de les cordes i del
claviller.

Fig. 3
Un piano vertical obert, al
qual se li ha retirat el
mecanisme, permet veure
ladaptaci de la mateixa
estructura.
El
marc
o
bastidor, de color daurat i
negre, sustenta les cordes
creuades. Es pot observar la
tapa harmnica al darrera i
les clavilles a la part
superior.

Descripci de lestructura i de les parts principals de linstrument.

1. Cordes
2. Taula harmnica
3. Martellets i apagadors
4. Pont
5. Bastidor
6. Caixa
7. Teclat
8. Mecanisme
9. Claviller
10. Pedals
1. Cordes
Constitueixen lelement generador del so. Sn dacer al carboni i estan disposades
parallelament a la taula harmnica a la qual transmeten el so a travs del pont.
Per tal de repartir millor la tensi i aprofitar la longitud, estan dividides en dues
seccions creuades entre si.
Les ms agudes estan triplicades per a cada
nota. A la zona greu sn dobles i la darrera
zona ms greu noms en t una per a cada nota.
Totes les greus estan recobertes dun espiral de
coure que aporta ms densitat. Sanomenen
bordons.
En total hi ha ms de 200 cordes, que suporten
una tensi total dentre 15 i 20 tones

Fig. 4 Bordons del Pleyel

Fig. 5 Corda dacer entorxada amb coure

amb la seva baga. Lentorxat augmenta la
densitat de la corda i permet obtenir sons
ms greus sense haver daugmentar
excessivament la longitud.

2. Taula harmnica
s lelement ressonador. La seva missi s amplificar les vibracions procedents de les
cordes.
Est fabricada amb llistons de fusta davet acoblats i reforada amb costelles. Encara
que sembla plana, t una forma lleugerament convexa per tenir ms resistncia i recollir
millor les vibracions de les cordes.
s una de les parts ms importants del piano per obtenir una bona qualitat sonora.
Fig. 6
Vista posterior duna tapa harmnica
de piano de cua on es poden veure les
costelles.

3. Martellets i apagadors
Els martellets sn les peces encarregades de percudir les cordes. Estan formats per un
cap de llana premsada muntat sobre un mnec de fusta que pivota lliurement impulsat
per lescapament a travs de la nou del martell.
Els apagadors sn les peces de feltre que tenen la missi de mantenir les cordes en
silenci mentre no hi hagi una acci sobre elles. Alliberen la corda quan sacciona la
tecla o el pedal de ressonncia.

Fig. 7 Apagadors (part superior) i martells

(inferior) del Pleyel.

Fig. 8 Diferents models de caps de

martell.

4. Pont
s la pea de fusta sobre la qual es recolzen les cordes. Transmet les vibracions a la
taula harmnica. Degut a la posici creuada de les cordes, est dividit en dues seccions,
una per els aguts i una altra per els greus.
Fig. 9
Pont de les cordes greus del
Pleyel de Santa Eullia.

5. Bastidor
s una armadura o marc de ferro que serveix per suportar la tensi longitudinal de les
cordes i la tensi daquestes sobre el pont. Est fabricat duna sola pea de ferro colat
(feta a partir dun motlle) que t molta resistncia i molt poca dilataci, la qual cosa
dna una gran estabilitat a lafinaci. (Fig. 2 i 3)

6. Caixa
La caixa s la part exterior que conforma
el moble. A la part inferior (piano de cua)
o posterior (piano vertical), t un barratge
que li atorga la resistncia global i sobre el
qual es recolza el conjunt de taula
harmnica, marc de ferro i claviller.

Fig. 10 Vista inferior de la tapa harmnica i del

barratge dun piano de cua.

10

7. Teclat
s el conjunt de tecles, 88 en un piano estndard actual. Les tecles sn palanques de
primer gnere que pivoten lliurement sobre un punt central. Els dits actuen com a fora
sobre un extrem, mentre que a laltre extrem shi troba la resistncia del mecanisme.
Aquesta resistncia, que ha de ser uniforme en tot el teclat, es troba sobre els 50 grams
aproximadament.

Fig. 11 Teclat del Pleyel de Santa Eullia.

8. Mecanisme
El mecanisme est construt amb peces de fusta que es mouen pivotant sobre eixos de
llaut i que van encoixinats amb materials orgnics, com pells i feltres, per tal
daconseguir un moviment de les seves parts silencis i precs.
La missi del mecanisme s transformar lenergia dels dits del pianista en un impuls del
martellet que colpeja les cordes.
Els elements ms importants del mecanisme sn lescapament i latrape. Lescapament
s la pea que connecta limpuls des de la tecla al martellet i sescapa per deixar-lo
lliure immediatament desprs de latac. Latrape s la pea que ret el martellet
immediatament desprs que aquest ha tocat de la corda, impedint aix que reboti i la
torni a tocar. Tot el sistema est calibrat per facilitar la repetici dun nou atac per part
del pianista.
11

Fig. 12
Fortepian - mechanizm angielski de Author: Olek Remesz (wiki-pl: Orem, commons: Orem)Made in cooperation
with User:Bechstein. - own work (based on PD picture uploaded on Polish Wikipedia by User:Bechstein). Disponible
bajo la licencia CC BY-SA 3.0 va Wikimedia Commons - https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Fortepian__mechanizm_angielski.svg#mediaviewer/File:Fortepian_-_mechanizm_angielski.svg

(1) Tecla, (2) Pilot, (3) Pont, (4) Pilot de lescapament, (5) Palanca de lescapament,
(6) Cargol del suport del martell, (7) Cargol de caiguda, (8) Bra del martellet, (9)
Palanca de repetici, (10) Cap del martellet, (11) Atrape, (12) Palanca de lapagador,
(13) Apagadors, (14) Cullera de lapagador, (15) Apagador, (16) Corda, (17) Marc, (18)
Grapa, (19) Clavilla, (20) Somier

9. Claviller
s la part de fusta on sinsereixen les
clavilles que serveixen per lafinaci
del piano. Pot estar descobert o cobert
amb la placa de ferro, com en el Pleyel
de Santa Eullia.

Fig. 13

12

10. Pedals
Els ms importants, compartits per pianos de cua i verticals, sn el pedal de ressonncia
i el pedal celeste o una corda. En el piano de cua estan situats a la lira i en els verticals
al mateix moble.
El pedal de ressonncia actua sobre el conjunt dels apagadors, separant-los de les cordes
i permeten que aquestes vibrin lliurement.
El pedal celeste serveix per facilitar la dinmica suau i modificar una mica el timbre.
Aquest pedal actua de manera diferent en els pianos de cua i els verticals. En aquests
ltims ho fa acostant els martellets a les cordes, de manera que disminueix el temps
dacceleraci i, en conseqncia la velocitat de limpacte. En els pianos de cua, el pedal
desplaa tots els martellets cap a la dreta, fent que toquin dues cordes, en el cas de les
notes que en tenen tres, i ho facin amb una part de diferent duresa del cap del martellet
en el conjunt de tot el piano. Aix li confereix una sonoritat ms suau.
Tamb pot haver-hi un tercer pedal que habitualment difereix en els pianos de cua i en
els verticals. En els pianos de cua s el pedal tonal, que serveix per sostenir noms les
notes que agafem amb els dits, deixant les altres tapades. En els verticals, el pedal
central sol accionar la sordina, tira de feltre que sinterposa entre els martells i les
cordes i atenua el so. No t un s musical sin que serveix per practicar a menys volum.
Alguns pianos verticals moderns, per, tamb han incorporat el pedal tonal.

Fig. 14 Pedals de piano de cua. A la

dreta el pedal de ressonncia, al
centre el pedal tonal i a lesquerra el
pedal una corda.

Fig. 15 Pedals de piano vertical. A la

dreta el pedal de ressonncia, al
centre la sordina i a lesquerra el pedal
una corda.

13

Origen i evoluci del piano

El piano s el resultat de la recerca dun instrument de tecla capa de cantar amb
expressi. Abans de la seva invenci, altres instruments de tecla permetien la prctica
de la msica polifnica i lacompanyament de la veu o daltres instruments.
Essencialment, lorgue ocupava lespai litrgic i el clavicmbal o clave substitua o
complementava el llat en lacompanyament de la msica de cambra. La particularitat
del teclat feia que la msica per a clavicmbal pogus augmentar en complexitat i
virtuosisme, encara que fos en detriment de lexpressi, i es converts en un instrument
solista. Un tercer instrument de tecla, el clavicordi, amb una excepcional capacitat
expressiva, noms podia ocupar lmbit de la intimitat domstica degut a la seva
limitada potncia acstica.
Aix, a finals del segle XVII, el desig de trobar un instrument que aplegus les
possibilitats tcniques del clavicmbal amb les possibilitats expressives de la veu o
daltres instruments va fer que msics i constructors treballessin en la recerca dun nou
instrument. Va ser un itali, Bartolomeo Cristofori qui, lany 1709, va presentar a
Florncia el seu primer gravicembalo col piano e forte, invent que ja tenia tots els
descobriments fonamentals del piano que, en essncia, van encaminats a possibilitar
lacci dun martell lliure amb capacitat de ser impulsat a diferents velocitats i de repetir
abans de caure en la posici de reps. Aix implica lescapament, latrape i lapagador
individual per a cada tecla, tres conceptes bsics de la maquinria del piano.
El

disseny

del

nou

instrument es feia sobre

lestructura

del

clavi-

cmbal, s a dir, una caixa

de ressonncia horitzontal i
cordes paralleles partint
del teclat cap a la cua de la
caixa. Uns anys ms tard, el
1720, Cristofori inventa el
registre

celeste

una

corda, ja amb el sistema

actual descrit anteriorment,

Fig. 16 Piano de Cristofori de 1722 del Museu Nacional

dinstruments Musicals de Roma.

14

o sigui amb el desplaament lateral de tot el teclat per fer que els martells toquin una
sola corda. Aquest registre saccionava manualment.
Per si Itlia t lhonor dinventar el piano, ser un alemany, Gottfried Silbermann qui
comenci a fabricar-lo i comercialitzar-lo a Dresden a principis del anys trenta, sota la
protecci de Frederic II de Prssia. s en aquesta cort on Johann Sebastian Bach coneix
el nou instrument el 1736 i emet una opini no gaire favorable. Uns anys ms tard, el
1747, Bach torna a provar els pianos i es mostra ms entusiasta. s probable que fos en
un piano on el gran compositor va haver dimprovisar una fuga sobre un tema del rei i
que unes setmanes ms tard es convertiria en el conjunt de cnons, ricercari, fuga i triosonata que constitueixen lOfrena musical.
La guerra dels Set Anys (1755-1762) fa tancar el taller de Silbermann i els seus
treballadors sexilien a Anglaterra, pas on el piano tindr un important
desenvolupament coincidint amb diversos factors econmics i socials, entre els quals la
revoluci industrial. Un dels treballadors de Silbermann, Johannes Zumpe, sassocia
amb el constructor de clavicmbals sus i Burkhardt Tschudi i comena a fabricar
pianos de taula (square pianos), basats novament en una idea dun itali, Frederici, que
el 1753 installa el mecanisme de piano en un clavicordi2.

Un altre deixeble de Silbermann, Johann Andreas Stein, funda la seva empresa a ustria
i desenvolupa un tipus de mecanisme diferent al que sest dissenyant a Anglaterra. s
lanomenat mecanisme viens que, en sntesi, consisteix en el fet que el martell est en
contacte directe amb les tecles. El resultat s un piano amb una gran lleugeresa i
velocitat, ms en la lnia del clavec, i que va seduir Mozart.

Durant la segona meitat del segle XVIII i el segle XIX, el piano va adquirint
gradualment tots els elements del piano modern. Backer adopta els pedals a partir de
1770 a Anglaterra. Abans saccionaven amb palanques manuals o amb genolleres. Erard
introdueix les cordes triples cap el 1790. Babcock, a Boston, introdueix el marc de ferro
fos en el piano taula el 1825.
El 1821, Erard crea el mecanisme de doble repetici, simplificat i millorat per Herz, que
a partir de 1849 constitueix la base de la mecnica moderna.

El clavicordi, a diferncia del clavicmbal, fa vibrar les cordes amb una tangent metlica. La forma de
linstrument s rectangular i les cordes estan disposades parallelment al teclat.

15

El 1826, Pape a Paris reemplaa el cuir per feltres als martells. Aix mateix, els martells
van augmentant la seva dimensi i el seu pes. Els pianos de Cristofori o de Stein tenien
martells dentre 0,5 a 1 grams, mentre que actualment pesen entre 4,1 i 8,4g. El piano
esdev ms potent per tamb ms fosc. Quan interpretem msica del classicisme en un
piano modern tenim ms dificultat per fer una lnia clara, els greus es barregen i les
terceres es fan confuses. Fins i tot en els pianos romntics del tercer quart del segle
XIX, el so s ms clar i calors que en el piano modern.
Tamb la distncia dels martells a les cordes fins a mitjans del segle XIX era la meitat
que lactual. Per aquest motiu la velocitat podia ser ms gran, cosa que pot explicar els
metrnoms extrems que posa Czerny en els seus estudis. Tamb les tecles eren una mica
ms estretes i permetien agafar acords grans sense necessitat darpegiar.
Una millora introduda a partir dels anys 30 dels segle XIX va ser el creuament de les
cordes que permet lallargament de les cordes i la millor posici dels ponts sobre la tapa
harmnica, amb lobtenci duna millor ressonncia.
Steinway aporta lescala Duplex, en la qual, la part de les cordes situada darrera del
pont vibra en una relaci harmnica amb la part colpejada pel martell. Blthner patenta
el sistema aliquot, afegint una quarta corda a les notes agudes que vibra per simpatia.
Lextensi del teclat, s a dir, del registre, augmenta gradualment de les 5 octaves del
segle XVIII a les 7 octaves i quart actuals. Fins i tot algun instrument, com el
Bsendorfer Imperial, ja descatalogat, arriba quasi a les 8 octaves amb lextensi fins al
do subgreu, una nota que est al lmit de la capacitat auditiva humana.

Fig. 17 Piano vertical Pleyel de 1833

Fig. 18 Piano girafa annim. Viena 1825

16

Ignaz Pleyel i la factura de pianos

Ignaz Joseph Pleyel va nixer a Ruppersthal
(ustria) el 18 de juny de 1757 i va morir a
Pars el 14 de novembre de 1831. Va estudiar
amb Haydn, qui el considerava un excellent
deixeble. El 1783 es va traslladar a Estrasburg
per treballar com assistent de Franz Xaver
Richter a la Capella de la catedral. A la mort
daquest compositor el 1789, va assumir ell
mateix la funci de mestre de capella. El fet de
comptar amb una orquestra i cors li va
permetre compondre ms msica que en
Fig. 19 Ignaz Pleyel

qualsevol perode de la seva vida.

Estrasburg va afrancesar el seu nom, Ignace.

El 1788 va contraure matrimoni amb Franoise-Gabrielle Lefebvre, filla dun teixidor
de catifes, amb qui va tenir quatre fills. El ms gran, Camille, esdevindria ms tard el
soci i continuador de lempresa Pleyel.
El 1791 la revoluci francesa va prohibir lactivitat musical a lesglsia. Pleyel es va
traslladar a Londres on va participar als concerts Cramer i va fer fortuna. All va
conixer Clementi amb qui tindria posteriorment una llarga relaci personal i
professional. Londres era una metrpoli que oferia moltes oportunitats als msics i als
empresaris. Haendel, Haydn, Clementi, J.C. Bach i molts altres msics van poder
desenvolupar les seves carreres musicals amb independncia de laristocrcia i de
lesglsia. Aix mateix, la revoluci industrial i el comer dultramar permetien a
Anglaterra una prosperitat econmica al marge dels conflictes bllics europeus. Per
altra banda, Londres havia acollit gran part dels constructors dinstruments que havien
abandonat els seus pasos a causa dels conflictes.
A la seva tornada a Estrasburg el 1792, Pleyel va adquirir el Chteau d'Ittenwiller, a
prop de Saint Pierre (Alscia). Aix, juntament amb el fet que era estranger i mestre de
capella de la Catedral, el va fer sospits de ser contra-revolucionari i va ser cridat
diverses vegades davant del Comit de Seguretat Pblica del rgim del Terror. Pleyel va
saber reaccionar i es va mostrar favorable a la repblica escrivint diverses obres de

17

carcter revolucionari. Fins hi tot hi ha la teoria que la Marsellesa es va gestar en el seu

castell, on loficial Rouget de L'Isle, poeta i dramaturg amic de Pleyel havia estat per
demanar-li ajuda en la composici dalgunes obres de carcter patritic.
El 1795 Pleyel es va traslladar a Paris i dos anys ms tard va iniciar el seu negoci
deditor musical, la Maison Pleyel, amb ledici de tots els quartets de corda de
Haydn i obres de molts compositors contemporanis com Beethoven, Clementi, Cramer,
Boccherini, Dussek i Hummel, entre molts daltres. Va ser el primer a editar partitures
en miniatura per a lestudi (la Bibliothque Musicale), cosa que representa una gran
novetat per lpoca i que denota linters intellectual per la msica.
El 1807 va iniciar la construcci de pianos seguint el model de factura anglesa. El 1815
sincorpor el seu fill Camille (1788-1855), virtus del piano, que va donar limpuls
definitiu a la firma i va prendre el nom de Ignace Pleyel et Fils an.
Camille va prendre la responsabilitat de lempresa el 1824 i es va associar amb
Kalkbrenner, fams pianista i professor. El 1831 va casar-se amb Marie Moke, que una
reputada concertista de piano, de qui es va separar el 1835.
La marca Pleyel aviat va ser reconeguda com una de les millors per molts artistes
internacionals, entre els quals Chopin, Debussy, Ravel, Falla. Juntament amb rard, va
ser un dels emblemes de la fabricaci francesa de pianos. Pleyel tamb va introduir i
popularitzar a Frana el piano vertical, a partir de modificacions del piano cottage de
Robert Wornum.
El 1830, la casa Pleyel va obrir un sal amb capacitat per a 150 persones que va acollir
grans pianistes de lpoca com Chopin i Liszt. El 1839 sinaugur la Sala Pleyel a la
Rue Rochechouart que va funcionar fins a la segona dcada del segle XX. Frdric
Chopin hi va donar all el seu ltim recital lany 1848. El 1927 es va construir la nova
gran Sala Pleyel de la Rue du Faubourg de Saint-Honor. Desprs de diverses
vicissituds i reformes, arriba als nostres dies essent un dels centres musicals ms
importants de Paris, depenent de la Cit de la Musique. Des dels inicis de la primera
sala fins a lactual, hi van pasar artistes tan prestigiosos com Herz, Hiller, Csar Franck,
Cramer, Moscheles, Liszt, Rubinstein, Camille Saint-Sans, Ysae, Debussy, Dukas,
Manuel de Falla, Cortot, Wanda Landowska, Robert Casadesus, Arthur De Greef i
Stravinsky, entre molts daltres.
El 1853, Camille Pleyel sassocia amb Auguste Wolff (1821-1887), gendre de
Kalkbrenner, msic i constructor de pianos que far moltes aportacions tcniques al
sistema de producci i que prendr la direcci de lempresa a la mort de Pleyel. El 1865
18

obre a Sanit-Denis una gran fbrica de 55.000 metres quadrats equipada amb mquines
de vapor, eines, calefacci, aire comprimit i altres maquinries que el 1887 permetran
construir 2500 pianos anualment, reconeguts per la seva qualitat i elegncia. El perode
ms important de construcci de Pleyel s entre el 1870 i 1910.
El 1883, Gustave Lyon (1857-1936), gendre de Wolff, agafa les regnes de lempresa.
Amb la seva qualitat de msic i denginyer, Lyon aporta millores a lacstica del piano i
aconsegueix el reconeixement de les noves generacions. Tamb contribueix a la
recuperaci del clavicmbal amb la represa, en una versi moderna, de la fabricaci
daquest instrument que far clebre la pianista Wanda Landowsa, a qui compositors
com Manuel de Falla o Francis Poulenc van dedicar-li obres.
Amb la crisi de 1929, la casa Pleyel es veu ofegada pels deutes i el 1933 passa a ser
propietat del banc Crdit Lyonnais. A la mort de Lyon el 1936, la fbrica de pianos i la
sala Pleyel es desvinculen. La producci de pianos passar a Alemanya durant vint-icinc anys fins que el 1996 torna a Frana, a la comuna dAls, Gard (LanguedocRoussillon).
Lany 2000, linversor i melman Hubert Martigny compra les marques Pleyel, rard i
Gaveau i les reuneix sota lempresa Manufacture Franaise de Pianos. Llavors Pleyel
noms fa pianos especials dencrrec i el 2007 es reinstalla al taller de Saint Dnis (Ilede-France), bressol histric de la fabricaci entre 1861 i 1968.
A finals de 2013, Pleyel tanca definitivament les seves portes, vctima de la
competncia xinesa i coreana. En aquest moment, el taller comptava noms amb catorze
treballadors i havia passat duna producci de 1200 pianos lany 2000 a una vintena els
darrers anys. En la seva lnia dinnovaci, el darrer piano que va presentar el 2012 va
ser el Peugeot-Pleyel, un innovador instrument amb un disseny excepcional sortit de
Peugeot Desing Lab, un estudi de disseny de la coneguda empresa automobilstica al
servei de productes ms enll de lautombil.
Fig. 20
Piano Peugeot-Pleyel

19

El Pleyel de Santa Eullia

El piano de cua de la biblioteca de Santa Eullia de Ronana s una donaci del senyor
Joaquim Brustenga i Etxauri.
El piano va pertnyer a Mariv Echauri Murgua, filla petita de Genaro Echauri Cobas i
Maria Victria Murgua Ortiz de Zrate. Els Echauri (Etxauri, en grafia euskera) eren
una important famlia industrial basca dedicats a la producci i foneria defectes
derivats de la metallrgia, residents a Vitoria-Gasteiz. El pare devia adquirir el piano
als voltants de 1900. La proximitat dEuskadi amb Frana i el prestigi de Pleyel
justifiquen a bastament la tria daquest instrument, un dels millors que es podien
adquirir en aquella poca i pel qual el senyor Echauri no devia escatimar recursos.
Mariv, la filla petita, tocava el piano. Vdua i sense fills, va viure els cinc darrers anys
de la seva vida al domicili del senyor Brustenga a Santa Eullia, ja que era la seva tia en
segon grau (Genaro Echauri era germ de lavi matern de Joaquim Brustenga i padr
seu). El piano, heretat pel senyor Brustenga, va arribar a Santa Eullia desprs desfer el
pis de Bilbao, on la famlia Echauri havia viscut els darrers anys.

Fig. 22 Genaro Echauri Cobas i Maria Victoria Murgua Ortiz de Zrate amb els seus tres fills:
Joaqun, ngel i Mariv. Foto presa a Vitoria cap al 1924.

20

Descripci de linstrument

Aquest piano Pleyel s un instrument dacurada factura, com era habitual en els pianos
dalta gamma de lpoca. s un instrument poc habitual de trobar en un domicili
particular, ja que es tracta dun piano de gran cua, ms propi duna sala de concerts o
dun pianista professional.
Les seves caracterstiques el fan una pea especialment interessant. La construcci s
una filigrana tecnolgica. Els acabats de les parts metlliques sn perfectes (potser aix
va seduir el senyor Echauri).
El nmero de srie del piano s el 86.192. Es pot trobar gravat a diferents llocs de
linstrument, com a sota de les cobertes del claviller o a la part no visible de la tapa del
teclat. Aquesta numeraci es correspon aproximadament als anys 1884-86.
Es dna la circumstncia que he pogut trobar un piano exactament igual amb la
numeraci correlativa (86.193) al museu instruments musicals dAnvers (Flandes).

Fig. 22 Fitxa del Museu de Msica dAnvers

Els elements externs que li atorguen un especial atractiu esttic sn diversos:

La fusta del moble s, amb tota probabilitat, de jacaranda, un arbre original dAmrica
del sud molt apreciat per la seva duresa, el vetat fi i la seva suau aroma (perduda avui
dia).
Les masses (peces de fusta dels extrems del teclat on es recolza la tapa) sn de bans
masss.

21

Tot el piano est ribetejat amb un perfil de bronze incrustat a la fusta que refora les
formes.

Fig. 23

La lira dels pedals t la forma de lira i tamb est ribetejada amb el mateix material.

Fig. 25

Fig. 24

Els pedals estan ornamentats amb relleus i un arabesc foradat.

22

Fig. 26

Els extrems laterals del teclat estan treballats amb relleus amb formes vegetals.

Fig. 27

Fig. 28

La marca Pleyel t uns motius geomtrics florals (Fig. 27) i est incrustada a la tapa del
teclat. A linterior de la tapa rectangular del piano hi ha la marca Pleyel Wolff & Cie,
tamb de metall i incrustada (Fig. 28).

23

Fig. 29

La tapa del teclat t una forma lleugera de corba en s i tamb est ribetejada amb el
perfil metllic.

Fig. 30

El faristol t unes plataformes extensibles a banda i banda que permet la collocaci

despelmes o lmpades.

24

Fig. 31

La placa o marc de ferro est foradat ornamentalment amb uns orificis que permeten la
sortida del so.

Fig. 32

Fig. 33

El claviller est cobert amb unes tapes escamotejables (Fig. 32-33). A la part interior
daquestes tapes es troba la numeraci del piano (Fig. 34).

25

Fig. 34

Fig. 35 Vista completa del Pleyel sobre uns patins.

26

Fitxa tcnica

Piano de gran cua Pleyel Wolff & Cie.

Nmero 86.192
Any de fabricaci: ca. 1884.
Mides: 256 cm de llargada, 141 cm damplada, 94 cm dalada.
Tres potes rodones roscades amb esprrec cargolat de fusta de roure. Una roda a cada
pota.
Lira ornamentada amb dos pedals (ressonncia i una corda).
Claviller cobert i amb tapes de fusta.
Quadre o marc metllic.
Cordes creuades.
Longitud efectiva de la corda ms greu: 193 cm.
Longitud efectiva de la corda ms aguda: 5 cm.
6 bordons unicordes.
11 bordons bicordes.
3 bordons tricordes.
Mecnica de tipus angls.
Moble de fusta de jacaranda tenyida.
Faristol removible amb tauletes corredisses.

Un model exacte, amb la numeraci correlativa segent (86.193) es troba exposat al

museu dinstruments dAnvers, Blgica.
Totes les caracterstiques tcniques corresponen ja a un piano modern.

27

Estat de linstrument

El piano presenta un aspecte exterior usat per no deteriorat. No hi ha gaire senyals

dinvasi dinsectes. Algun fragment del perfil metllic de la tapa, a la zona de la cua,
est desprs.
La taula harmnica t diverses esquerdes que permeten veure-hi a travs.
Possiblement ha estat en un lloc humit i, fins i tot, ha rebut lagressi de laigua.
La fusta del claviller est en bon estat, per les clavilles estan fluixes. Algunes no
aguanten lafinaci que, en el moment de la primera revisi, est a 438 Hz.
Hi ha alguna corda trencada i altres que han estat canviades recentment. Al moment de
tancar aquest escrit ens comuniquen que el piano va tenir una primera restauraci
dirigida per Flix de Blas Lorenzo el 2011 que el va rescatar del magatzem municipal
on es trobava dipositat i el va posar en funcionament i el va presentar pblicament a la
mateixa sala de la biblioteca.
El so, especialment dels greus, s apagat i amb pocs harmnics, degut possiblement a
les esquerdes de la tapa harmnica i a lantiguitat de les cordes, per sembla que t
possibilitats de recuperaci.
En la primera visita (setembre de 2014), la pota esquerra est inclinada i perilla
lestabilitat del piano. En una visita posterior (mar de 2015), seleva el piano (Fig. 35),
es desmunta la pota i sobserva que lesprrec s cargolat i de fusta de roure. T algunes
parts de lespiral desgastades o trencades. Es procedeix a la seva reparaci i encolat i es
recomana la installaci de patins de quatre rodes per poder desplaar el piano sense
perill.

28

Restauraci

La part ms delicada i incerta s la tapa harmnica. Hi ha dues possibilitats, una ms

econmica que laltra. La primera s la reparaci de les esquerdes sobre la mateixa tapa.
Laltra, la substituci completa de la tapa harmnica. Aquesta segona opci shauria de
fer en una fbrica i comporta una despesa ms elevada, encara que ms duradora.
Laltre element de millora important s el canvi de cordes, martells i lajustament de les
clavilles.
La part mecnica, encara que entretinguda, no t cap perill per a lestructura i la
sonoritat del piano. El tcnic3 recomana, segons la primera opci, fer les segents
accions:
Retirada de barratge i placa de metall
Restauraci de les esquerdes a la caixa harmnica
Rascat i envernissat de la caixa harmnica
Substituci de cordes, clavilles i bordons.
Canvi de martells
Refeltratge general i restauraci dels elements gastats o venuts.

Carles Sigenza i Cases

29

Conclusions
No s habitual trobar un piano en un espai pblic.
El piano, com hem vist en aquesta rpida ullada, s un instrument que resumeix en ell
mateix 300 anys dhistria social, tecnolgica i artstica de gran valor. Aquest concepte
no sempre arriba a la majoria de la gent, que assimila a un piano qualsevol instrument
de tecles, tant se val si s de cua, vertical o elctric. El piano s un smbol de la cultura
europea (aquest tema requeriria molt ms aprofundiment amb lanlisi del seu paper
social i esttic) i t, malgrat les noves tecnologies, molta vida per endavant. Un piano
antic, independentment de la seva qualitat t, a ms, un valor de testimoni patrimonial.
Al seu darrera shi amaguen histries humanes. Fins i tot aquell piano vertical atrotinat
que estava arraconat en un antic pis familiar podria explicar-nos moltes coses sobre la
famlia i sobre lpoca en qu va ser adquirit. Avui dia, el consum i labaratiment
tecnolgic han trivialitzat el valor dels objectes. Un piano digital, per bo que sigui, no
pot competir amb un autntic piano, doncs no passa de ser un electrodomstic produt
en cadena, sense els principis acstics i mecnics del piano i amb una perspectiva de
durabilitat de molt pocs anys.
El Pleyel de Santa Eullia s un gran instrument. Ara mateix, en les condicions en qu
es troba, no pot ser utilitzat pels pianistes per fer recitals. Ha perdut gran part del so
original, costa mantenir lafinaci i t irregularitats mecniques que dificulten la
interpretaci.
El fet de ser un instrument de caracterstiques modernes, malgrat tenir quasi 130 anys,
fa pensar que la seva rehabilitaci pot allargar la seva vida til molts ms anys. Amb un
valor afegit que t a veure amb les tendncies actuals de pensament. Avui dia,
afortunadament, hi ha la tendncia a recuperar el so daltres poques. Aix es fa pals
amb la recuperaci de la msica antiga interpretada amb instruments originals o amb les
seves rpliques. Aquesta inters, que va comenar amb la interpretaci de la msica del
renaixement i del barroc, sha ests ja fins al romanticisme. A mesura que ens anem
allunyant en el temps, el concepte de so va canviant i la inclinaci per cercar sonoritats
originals s va estenent tamb. Per aquest motiu, alguns instruments que havien quedat
obsolets, tornen a recuperar el seu paper. Lestandarditzaci a la qual ens havia sotms
lesttica musical dels darrers cinquanta anys ha comenat a trencar-se. Encara avui la
majoria de pianistes busquen un Steinway perqu, a part de ser un instrument de gran

30

qualitat, t les garanties de funcionar correctament. Tamb perqu, per diversos motius
que no venen al cas en aquest escrit, s una marca que va adquirir un gran prestigi i va
aconseguir imposar-se sobre altres magnfiques fbriques desprs de la Segona Guerra.
Per com hem dit, el mn canvia i sestan obrint noves perspectives pel que fa a la
interpretaci musical.
Recuperar un instrument t un cost econmic i mai no est lliure dincerteses. s molt
difcil valorar el preu dun piano antic, ja que depn molt del model, del seu estat i del
valor afegit que tingui segons es tracti duna pea especial. En el mercat, els preus dels
instruments antics s molt variable i depn de molts factors de diferent ndole. Si
hagussim de comprar el Pleyel de Santa Eullia en lestat en qu es troba,
probablement no pagarem ni 6.000. Per el mateix model, amb una restauraci
correcta, podria ser venut per ms de 25.000. Un piano modern docasi, per exemple
un Yamaha model C7, en bon estat i que pogus fer unes funcions similars costaria
aproximadament aquesta darrera quantitat. En el cas que fos nou, podria costar uns
45.000.
La meva opini, estrictament personal, s que val la pena recuperar linstrument. Altres
pasos que porten ms anys davantatge en el mn dels instruments antics sembla que
ho valorarien aix. Com hem dit, un piano igual es troba al museu dAnvers. No tinc
constncia del seu estat, per s un exemple duna poca brillant en el disseny y la
qualitat delaboraci dobjectes mobles. Cal tenir en compte que ho afirmo des de la
meva posici de pianista amant dels instruments i que, per tant, t una part de
subjectivitat.

31

Bibliografia

Per elaborar aquest treball shan consultat diferents fonts bibliogrfiques i articles. A
continuaci cito alguns llibres que poden ser ms tils per aquells lectors que
sinteressin en la histria del piano.

Levaillant, Denis: El piano. Ed. Labor. Barcelona 1990

Un llibre molt complet que tracta sobre la histria, construcci del piano, la creaci
pianstica i la tecnologia de linstrument.
Magne, Daniel: Guide practique du piano, pour lamateur et le professionnel. Ed.
Francis van de Velde. Paris 1978
Ms dedicat a la tecnologia, el funcionament i el manteniment del piano.
Rattalino, Piero: Historia del piano. El instrumento, la msica y los intrpretes.
SpanPress Universitaria. 1997
El piano a travs de la historia i els seus compositors.
Hildebrandt, Dieter: Pianoforte. La novela del piano. Muchnik Editores. 1986
Com indica el seu ttol, es tracta duna histria del piano narrada com una novela.
Dagradable lectura i rigor histric.

Internet
A la xarxa es poden trobar gran quantitat de vdeos que relaten la construcci del piano.
En recomano alguns dimprescindibles:
The Making of a Steinway - A Steinway & Sons Factory Tour Narrated by John
Steinway (en angls)
https://www.youtube.com/watch?v=jAInt7hIZlU
Pianos Gran Concierto Yamaha Pt.1 (subtitulat en castell)
https://www.youtube.com/watch?v=OICs5IiyNCs
Pianos Gran Concierto Yamaha Pt.2 (subtitulat en castell)
https://www.youtube.com/watch?v=ZVsaVeYnLVo
Bsendorfer Pianos - What a great big, beautiful piano!
https://www.youtube.com/watch?v=ZaSgLU1O4IU

32

Sobre lautor daquest treball

Joan Josep Gutirrez Yzquierdo s pianista, compositor i Professor Superior de piano

pel Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, Mster Universitari en
Musicologia i Educaci Musical per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i
Postgrau en Direcci de centres educatius per la Universitat de Barcelona (UB). Des del
1996 al 2012 ha dirigit lEscola Municipal de Msica Victria dels ngels i
Conservatori Professional de Sant Cugat del Valls, on exerceix docncia.
http://educacimusical.blogspot.com.es/

33