1423145

Cludia Masagu Recio

47941870A

Introduccin a la Historia Pelai Pags

En aquest text Pags fa una petita introducci del que va ser el colonialisme Europeu, i com a
partir del segle XVI (o la descoberta dAmrica a finals del XV) i desprs de dominar gran part
del territori sobretot dsia i frica, va situar-se en el centre de la histria del mn, fet que
influencia directament lestructuraci de les cultures europees, destruint civilitzacions
millenries, iniciant processos daculturaci, explotaci... Tots aquests fets van donar lloc a la
interpretaci duna historia en la que Europa en seria el pilar central del qual tot giraria al
voltant i la veritat s que la nica idea dhistria comuna en totes les societats, s laparici de
lhome, per aix s impossible de creure que partint de la historia de la societat ms
documentada es pugui crear una histria universal general.
Les societats precapitalistes posteriors al comunisme primitiu, van donar lloc a la diversitat i a
reagrupaments politico-militars i cultural-religiosos, a grans migracions i a un gran marc
comercial entre Europa, sia i frica. Tot aix va donar a entendre que les societats
necessitaven un mnim dintercomunicaci per viure, tot i aix no va ser possible marcar una
histria universal general. Va ser la necessitat dexpansi i de recerca de poder dels burgesos
provinents dEuropa el que va provocar aquestes dominessin el mn en el segle XVI. El mite
de la superioritat blanca va ser creat per justificar el colonialisme i limperialisme. Laltre mite
important, el de lendarreriment, derrocat i documentat amb evidencies histriques, on es
demostra que en algunes zones del mn les societats estaven mes ben organitzades i sense tantes
desigualtats socials com a Europa, les diferents aportacions de la cultura xines a la cincia i la
tecnologia, entre daltres evidencies. Per aconseguir una historia universal vertadera, s
necessari eliminar del punt ms alt leurocentrisme, entenent que la majoria de continents abans
del colonialisme o la curiositat europea, seguien processos evolutius independents, en tant que
la historia de la humanitat s mltiple, heterognia i necessriament diversa.
Pags tamb parla de les minories i majories oblidades en els estudis histrics, en molts casos
perqu civilitzacions que havien passat desapercebudes o no tenien Estat propi, fet que va donar
lloc a que Engels elabors una teoria on englobava totes aquestes civilitzacions, aquesta teoria,
va provocar que qualsevol zona cultural, territori... fos considerat marginal i sense inters per
ser estudiat. Tot i que amb el pas del temps, aquestes majories i minories oblidades han anat
guanyant fora i tornat a ser recordades pels propis ciutadans. A Amrica, sn les civilitzacions
que no es van veure afectades per les independncies estatals les que van ser oblidades i no sels
va donar importncia. Aquest fet tamb succeeix amb les tnies gitanes dEuropa que han
mantingut la seva uni al llarg del temps. Altres casos podrien ser minories religioses, grups
minoritaris marginats per les societats de lpoca (entre daltres).
Desprs de la segona guerra mundial, les histories nacionals van guanyar importncia a les
estatals, i van guanyar importncia, ja que minories nacionals dalguns estats reclamaven tenir
historia prpia a partir de levoluci histrica originaria. Arreu del mon trobem territoris que
han estat oblidats, o marginats al llarg del temps per culpa de les colonitzacions
majoritriament. Per entre els grups socials marginats al llarg de la histria, el ms important i
al que potser la gent no ns tant conscient, s el de les dones, marginades degut a les societats
patriarcals. En els ltims anys, la dona ha comenat a pujar nivells en lescala de la importncia
social, en part grcies als diferents moviments feministes (sobretot a partir del S.XIX), que han
donat a conixer la importncia del paper de la dona dins la societat, i bsicament el que es vol
fer s fomentar i sumar a la historia universal, la historia i la figura de la dona.

Grans temes de la Histria

1423145

Cludia Masagu Recio

47941870A

Herreros y Alquimistas Mircea Elade

En la lectura, Elade estableix una relaci entre els dus i tot ritual relacionat a lextracci i el
posterior treball i manipulaci daquest, atribuint als dus i a les divinitats, el dret a revelar els
espais per explotar i la manera de fer-ho perqu era a ells a qui pertanyen. Ho fa exposant
alguns exemples de diferents cultures i diverses regions del mn.
Aquestes creences sempre han influenciat en la manera de fer i treballar les cavernes arreu
dEuropa, i hi ha una srie de llegendes relacionades amb el descobriment de les mines,
galeries, etc. En altres cultures, trobarem nabs, els qui descobririen als humans aquests llocs.
Com per exemple a Xina, que existeix la llegenda de Yu el Gran, el perforador de les
muntanyes, home que va mantenir la puresa del terreny o el Monge de la Muntanya en el
folklore Europeu.
Moltes vegades es duien a terme cerimnies religioses, per per entendre el perqu de cada
tradici, sha de fer des de la perspectiva dels diferents nivells culturals. Tot i aix, les diferents
cultures comparteixen una srie de patrons, importants en els ritu dextracci minera la forja, la
majoria relacionats amb la fertilitat. Els miners dalgunes cultures atribuen a lestany diferents
propietats i el consideraven un sser viu, altres que samagaven dels humans i noms es
mostraven als ms purs.
Per a la realitzaci de tots aquests processos, era necessria la puresa, abstinncia sexual (ja que
mantenir relacions podria influir en la correcte relaci fusi/fecundaci dels metalls i lobjecte),
dejs, no tenir contacte amb algunes persones en concret... En zones on la religi originaria sha
vist reemplaada per una altra (com lexemple de Malisia en el text), a lhora de dur a terme un
ritual, els miners no poden mostrar cap senyal que indiqus la creena en una religi que no fs
la del Du que regs aquella mina, i qualsevol acte contrari a aquest implicaria lofensa daquest,
shavia de demostrar ser nadiu daquell territori per poder tenir accs als tresors de la Terra. Per
els aborgens dHait la sexualitat tamb t relaci en que la recerca dor sigui gratificant, si no
ho s, implicar impuresa dels miners. Tots aquests rituals meditaci, abstinncia, culte als deus
sn necessaris per accedir a una zona intangible, ja que sest molestant als esperits, all shi
troba la sacralitat ms pura i perillosa, la sacralitat que no pertany als humans.
Tots aquells rituals realitzats per els humans al executar lavortament del mineral, sn donats
pel posterior sentiment de culpa d haver parat el procs natural daquell sser. s a dir, qu si
deixessin el metall dins la cova, aquest seguiria el seu procs evolutiu amb la naturalitat del
temps, i lhome al participar en aquest procs, s com si acceleres levoluci del metall. Moltes
cultures entenien lextracci del metall com lassassinat dun sser, que estava en la matriu
natural (mona o caverna) i passa a estar en una matriu artificial (el forn) on se li dona forma,
aqu s quan el ferrer interv en el temps del metall, vist com un ritualista substitut del temps i
s qui aleshores exercir el paper de mare i li donar forma.
Resumint, Elade explica la importncia del Sagrat, les divinitats i ssers relacionats, en la
creaci de nous objectes a partir de la natura, extraient-los de la Mare Terra, en les societats
ancestrals on predominava el discurs mtic, per tant, rendir culte a un du no era suficient per
considerar-se lliure dimpureses.

Grans temes de la Histria