BUTLLET DE LORDE

FRANCISC SEGLAR
DE CATALUNYA
Any 20

15 de novembre de 2015

ofscat.jimdo.com

nm. 184

ofspompeia@hotmail.es

COMENA LANY DE LA MISERICRDIA

Benvolguts germans i germanes: Pau i B!

L'1 de novembre celebrem la data del Dia de Tots els Sants, que va
ser instaurat per l'Esglsia Catlica arran de la Gran Persecuci de
Diocleci a linici del segle IV. Eren tants els mrtirs causats pel poder rom, que l'Esglsia, convenuda de la necessitat de venerar els
sants va decidir fixar un dia com per venerar-los a tots, incloent aix
els sants coneguts i els desconeguts. La histria ens diu que l'Esglsia primitiva commemorava la mort dels mrtirs en el mateix lloc on
havien estat executats. A l'Esglsia d'Occident, el papa Bonifaci IV,
entre els anys 609 i 610, va consagrar el Pante de Roma a la Santssima Mare de Du i a tots els mrtirs. El Papa Gregori III (731741) va consagrar una capella en la Baslica de Sant Pere a tots els
sants. A meitat del segle IX, el papa Gregori IV va fixar la data de l'1
de novembre com a dia de veneraci i ho va estendre a tota l'Esglsia.
En aquesta festa lEsglsia ens convida a mirar el cel, que s la nostra destinaci final. Sant Joan, ens mostra aquest nombre incomptable de Sants inscrits en el Llibre de la Vida, provinents d'Israel i de
tota naci, poble i llengua, els quals revestits de blanques tniques i
amb palmons a les mans, lloen sense parar lAnyell sense taca.
Ens fa pensar en la crida a la santedat que tots hem rebut en el baptisme, per sobretot ens porta a pensar en aquesta frase que diem
en el Credo: Crec en la comuni dels Sants. La comuni amb tots
aquells que ens han deixat el seu testimoniatge de vida i que gaudeixen ja de la visi del Creador. Entre aquests milions de Justos que
honorem i que van ser senzills fidels de Jess a la terra. Entre ells
estan molts coneguts nostres o familiars, amb ells ens podem relacionar i els fem presents des del record, des de l'oraci, invocant-los
com intercessors nostres davant l'Altssim.
La Sagrada Escriptura anomena "Sant" a all que est consagrat a
Du. L'Esglsia Catlica ha dit "sants" a aquells que han intentat viure una vida fidel a Du, el nostre Senyor. Hi ha uns que han estat
"canonitzats", s a dir, declarats oficialment sants pel Summe Pontfex, perqu desprs d'haver examinat minuciosament la seva vida, i
desprs d'un llarg i laboris procs, es pot creure que van practicar
les virtuts en grau heroic. Per a alguns sants aquest procediment de
la seva canonitzaci ha estat rapidssim, com per exemple per a Sant
Francesc d'Asss i Sant Antoni, que noms va durar 2 anys.
2

Per ser sant noms hi ha un cam: respondre a l'amor de Du vivint

l'evangeli. s a dir, estimant els altres. D'ells hem d'imitar, sobretot,
la llibertat amb qu es van lliurar al seguiment de Jess.
Hi ha molts homes i dones que mai no seran declarats sants per
que, com us estic comentant, sn tant o ms sants que uns altres
que estan en el santoral. Homes i dones que viuen la seva vida cristiana amb gran autenticitat i que prediquen amb la seva vida i la seva
paraula l'evangeli de l'amor.
La santedat no s escalar lEverest cada dia. s viure la quotidianitat
en la presncia de Du, creient, estimant, orant, rient, servint i lluitant contra el mal en tots els seus aspectes, i reconeixen els nostres
pecats i acceptant les nostres grans limitacions que ens serveixen per
descobrir la misericrdia de Du. Som sants i estem cridats a ser-ho
ms. I hem de ser conscients que estem envoltats de sants que viuen
al costat de Du i no s'obliden de nosaltres. "Jo passar el meu cel
fent el b a la terra",deia Santa Teresa de Lisieux. Amb el seu record
som evangelitzats per ells i animats a viure amb esperana la nostra
vida present. Podem contemplar i seguir el seu exemple de vida senzilla, la seva fe i la seva fidelitat a Du, que ells han sabut mantenir
amb fermesa malgrat les dificultats al llarg de la seva vida.
Un altre gran exemple de santedat el tenim en la nostra Santa Patrona de l'Orde: Santa Isabel d'Hongria que s model de santedat en els
diferents estats de vida, com a esposa i mare, com a vdua i tamb
com a consagrada en cada pensament, en cada acci, en cada gest
de la seva vida. Dedicant la seva vida a la seva famlia, i tamb als
ms pobres i necessitats, als malalts, per amor, i com cristiana a
Du, doncs la seva relaci amb Ell era constant en l'oraci, per amor.
Que aprenguem d'aquests models a viure la santedat cada dia apassionats per l'evangeli i donem al mn un bon testimoniatge del que
som i del que estem cridats a ser. Una abraada des del cor.
Fr. Miguel Campillo OFMConv, Assistent

35 APLEC de Sant Francesc shi moria

35 APLEC de Sant Francesc shi moria a Vic- Osona. 70 anys de la
reconstrucci de lErmita que recorda el pas de nostre Pare sant
Francesc per terres catalanes.
El diumenge dia 11 de octubre , es va celebrar a Vic-Osona (Barcelona) el 35 APLEC de Sant Francesc shi moria. En aquest any
2015 es complien els 70 anys de la collocaci de la Primera Pedra de
lactual Ermita.
A les 11 del mat arribaren els pelegrins, a peu, en cotxes particulars o en autocar procedents de las Comunitats franciscanes de Sant
Antoni, de la Mare de Du de la Salut de Barcelona i de Sant Francesc de Sabadell.
A les 12 es va celebrar lEucaristia, que va presid fra Francesc Linares Cerezuela, ofm Definidor Provincial i Guardi de Sant Antoni de
Barcelona, que a la vegada representava el Ministre Provincial, fra
Juan Carlos Moya ofm. Concelebraren amb ell, fra Mximo ngel Garca Hernando ofm., Rector de Sant Francesc de Sabadell i fra Josep
Gendrau i Valls, Vicari de Sant Antoni de Barcelona.
Fra Francesc Linares a
linici de la celebraci lleg
una carta del Ministre Provincial que felicitava tota la
famlia franciscana, amics
de Sant Francesc i altres
participants de la festa i els
animava a tenir un sol esperit, units en lamor i en la
fraternitat.
En finalitzar lEucaristia se
sortejaren alguns regals de particulars; i amb un sol esplndid anrem al Seminari de Vic on ens esperaven un bon dinar i una sobretaula divertida i participada.
A les cinc de la tarda amb la can Lhora dels adus retornarem a les respectives comunitats donant grcies a Du i al nostre Pare Sant Francesc.
Carmen Prez, ofs
4

ADULTS EN LA FE

24 /11/2015, dissabte. A la seu de la Fraternitat OFS de Sabadell.

Adults en la fe (a la llum de la Carta de sant Pau als cristians
glates)
1a. Sessi del curset sobre la LLIBERTAT, que ens adrea al germans
de lOFS la teloga, i via, Adelaide Baracco.
La qesti est en el pas duna fe de preceptes a una fe existencial.
Bsicament el tema de la llibertat est ms enfocat als captols 3 i 4
de la Carta. Per abans hi sn el 1 i el 2.
Al captol 1, al prleg, Pau ja els engalta: Em sorprn que us aparteu
tan aviat de Du, que us va cridar per la grcia de Crist, i us passeu
a un altre evangeli.
La importncia que Pau dna a lEvangeli que ell mateix predica, s
que li va ser revelat per Crist. En el cap.1, 11-24, Pau narra com va
rebre lexperincia de Crist, la famosa caiguda del cavall, i com,
sense passar per Jerusalem, va a lArbia per fer en soledat i autonomia el procs dinterioritzaci de lexperincia del Crist. Desprs va
tornar a Damasc, i al cap de tres anys va pujar a Jerusalem.
Llavors ja li havia nascut la conscincia eclesial. Fer que es cogui el
que bull a linterior de Pau ha necessitat el temps que li convenia,
per anar a veure a Cefes, vol dir que lesperit el crida a la missi.
5

I podem llegir als versets 22-24: Desprs me'n vaig anar a les regions de Sria i Cilcia. Per les esglsies de Crist que sn a Judea no
em coneixien personalment; noms sentien a dir: El qui abans ens
perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir. I donaven
glria a Du per causa meva. Atenent els bons tractes i malfiances
que rep a Jerusalem, marxa cap a altres comunitats jueves en les
que el seu passat no era conegut i, a ms, estaven ms empeltades
dun hellenisme que no es vivia a Jerusalem. Aix, predica essencialment als pagans, i troba un amplssim camp per missionar.

Anem al cap. 2. Passats 14 anys anunciant la Bona Nova inspirat per

lEsperit Sant, fa un discerniment amb els seus companys i torna a
Jerusalem. Vaig pujar-hi mogut per una revelaci i, en una conversa
privada amb els dirigents tinguts en ms consideraci, vaig exposar
l'evangeli que anuncio als pagans; jo no volia crrer o haver corregut
en va. 2,2
Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m'importa el que
eren, Du no fa distinci de persones), no em van imposar res. Ben
al contrari, van veure que Du m'havia confiat l'evangelitzaci dels
incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. Du
mateix, que amb el seu poder va fer de Pere l'apstol dels circumcisos, va fer tamb de mi l'apstol dels pagans. Per aix, Jaume, Cefes
i Joan, considerats com a columnes, van reconixer la grcia que Du
m'ha concedit i en senyal de comuni ens donaren la m, a Bernab i
a mi, perqu nosaltres anssim als pagans, i ells, als circumcisos.
Noms ens van demanar que ens recordssim dels seus pobres, cosa
que he procurat de fer amb tot l'inters. 2, 6-10.
En aquest mateix captol 2, tot seguit, sobre un subcaptol anomenat
La fe i les obres de la Llei, en el 2,16 es llegeix:
6

Sabem que ning no s just davant de Du en virtut de les obres que

mana la Llei, sin que ho s per la fe en Jesucrist. Per aix nosaltres
hem cregut en Jesucrist i som justos, no per les obres de la Llei, sin
per la fe en Crist, ja que ning no pot ser just en virtut de les obres
que mana la Llei.
Amb aquest versicle, Pau re-situa la Tor a linterior de
lesdeveniment-Crist. El just ho s per la fe de/en Jesucrist. La Llei no
salva, salva la fe en el Crist. No es tracta dun acompliment, es tracta
duna adhesi.

I en el cap.3,5 rebla el clau: El qui us concedeix l'Esperit i obra prodigis entre vosaltres, ho fa perqu haveu complert les obres de la
Llei, o perqu vau acollir la predicaci de la fe?
s lEsperit qui ens fa viure, no lacompliment de la Llei.
Lobservaci de la Tor/Llei garanteix benediccions al jueu que la segueix, mentre que el no acompliment, malediccions. La maledicci s
atraure mals sobre laltre. I en el semitisme la paraula s actuant.
Pau, aplica leficcia de la paraula a Crist, i predica que Crist es va fer
maledicci a Ell mateix per nosaltres. Evocant limaginari semita, Pau
predica que el que va fer Jess va ser carregar el pecat, la maledicci, sobre si mateix.
Ja als inicis del captol 4, Pau ens fa fills duna promesa inicial que ha
perdurat sempre.
Per: Ara b, l'Escriptura deixa ben clar que tothom s captiu del pecat; aix la promesa s concedida als creients grcies a la fe en Jesucrist. 3,22
La realitat del pecat i la realitat, encara ms gran, de la salvaci han
estat reflexionades en el cristianisme segons perspectives i accents
diferents. A gran lnies, podem dir que la teologia occidental clssica
ha parlat de caiguda-redempci, posant un fort accent en el pecat
original (herncia dAgust); la teologia oriental, en canvi, ha posat
7

laccent en la condici de la persona humana dimatge i semblana de

Du, sotmesa al pecat per en cam cap a la divinitzaci.
La primera s de caire ms jurdic (influncia del ius romanum), la
segona s ms pneumatolgica, donant un gran protagonisme a
lacci de lEsperit Sant.
La Llei continguda a la Tor no t una funci salvfica, sin educadora, pedaggica, dna un marc per a madurar. A ms la Llei s un
custodi, una guia: Abans que arribs la fe estvem reclosos sota la
custdia de la Llei, esperant el moment que la fe es revelaria. Aix,
doncs, la Llei ens ha fet de guia vers el Crist, per tal que fssim justos en virtut de la fe. Per ara que la fe ha arribat, ja no depenem de
cap guia. 3,23-25.
La Revelaci continguda des de lAntic Testament es concentra en
lEvangeli, per necessita la seva reinterpretaci constant per anar
cap a la deificaci. A Romans 7,6 podem llegir: Per ara hem estat
deslligats de la Llei i hem mort a all que ens tenia presoners; ara
servim Du d'acord amb el cam nou de l'Esperit i no segons la lletra
envellida de la Llei.
En aquest recorregut, hem reflexionat que ser ve abans que fer, ns
el fonament necessari i irrenunciable. Que el cor de la moral s el
mateix Evangeli. I que la vida cristiana consisteix en adherir-se a la
voluntat de Du. Per quina s la voluntat de Du? Doncs, no voler
altra cosa que el nostre b.
Qu s aix que la vida cristiana consisteixi en obeir a Du?
Lobedincia cristiana no s una obedincia mesella. s una obedin
cia (de ob-audire = escoltar) radical en el nostre jo ms pregon. Cal
acollir el missatge div amb el cor i amb la intelligncia, no hi ha escolta profunda de Du si no neix del cor i s tamisada per la intelligncia.
Obeir Du s realitzar-nos profundament com a persones: Du vol el
nostre b.
Seguim endavant, viure segons lEvangeli s viure lexperincia viscuda per Jess. Si el Papa parla de misericrdia, s perqu Jess
practicava la misericrdia.
I complir: Qu vol dir? Doncs vol dir escoltar dins el nostre cor el
que Du ens demana. All que demana s la nostra completa realitzaci.
De la fe dels preceptes a la fe existencial, desprs dun discerniment.
Creure demana temps.
Una altra qesti s: Quina imatge de Du tenim? Dacord amb la
imatge de Du que tinguem aix ser la nostra espiritualitat.
Ens salvem per la fe en Jesucrist.

Jess passa pel meu cam

(Mc 10, 46-52, Lc 18, 35-43)
Mhavien parlat ms duna vegada daquest Jess de Natzaret.
Est clar, aix destar vora del cam prop de Jeric, dia rera dia,
dona molt de s. Viatgers de tot tipus i condicions, procedents de
tots els racons del pas, tamb els que anaven i venien de Jerusalem, sacostaven i, a ms de donar-me alguna cosa per passar el
dia, compartien notcies de fets que havien vist o havien sentit.
El que aquests viatgers explicaven sobre Jess de Natzaret semblava extret dels escrits sagrats que dissabte rere dissabte es llegien a les sinagogues. Est clar, jo no hi anava gaireb mai a la
sinagoga; jo, un pobre cec no nera digne; portava damunt de les
meves espatlles el pes dalgun pecat que jo o alg altre havia coms i nhavia de pagar la culpa. Sempre mhavien dit que el meu
lloc era all, pura supervivncia del que la gent es dignava donarme, cap possibilitat de sortir-men i portar una vida amb certa suficincia. El pitjor no era no veure-hi, que tamb, sin aquesta
maledicci que pesava damunt meu i que em condemnava al nores, quan en el meu interior una veu em deia ben fort que tamb a
mi Du mhavia creat i que per ell contava. Encara que no anava a
la sinagoga i no em permetien laccs als llibres sagrats, havia
sentit dir que Du protegia els indefensos i que era just. Encara
que tot manava en contra, en el meu cor niava un cert desig que,
potser, algun dia es faria realitat; la sort del desvalgut podia canviar.
I s, semblava que passaven coses significatives protagonitzades
per aquest Jess de Galilea. I sempre que en sentia parlar afinava
lorella; tot en ell em sonava a la profecia dIsaes que momplia de
goig: LEsperit del Senyor mha enviat a portar el missatge jois
als desventurats, a anunciar als captius la llibertat i als cecs el recobrament de la vista... Que b sonava tot aix a les meves orelles...
I un dia sento una remor estranya en el cam de sempre; alguna
cosa important esdevenia. Pregunto amb nsia per qu una esperana nascuda de la desesperana ms pregona momplia el cor.
S, mho confirmen, Jess est venint!! Crido, ning no em pot
aturar: Fill de David, tingueu compassi de mi!. Apellatiu messinic que surt del meu cor desemparat, menyspreat, per que se
sap estimat i preferit de Du.
I Jess obra en mi. S, em concedeix de veure la llum del dia, per
el miracle ms preuat no s aquest sin, precisament, el fet de
poder contemplar la seva fa, el seu gest, la seva LLUM i no noms amb els ulls. Ara estic tot jo corprs i captivat i una profunda
9

alegria inunda el meu petit i ferit cor que es va eixamplant a mesura que va aprehent el seu missatge jois: que els darrers sn
primers i que el ms petit s gran en el Regne del cel.
La meva vida est capgirada i ara no em sap gens de greu tot el
passat de patiment i de marginalitat a la vora del cam. Precisament s per aquest cam que hi transita Jess!
Maria Cambray i Amens

MARIA DE NATZARETH I PICA D'OC

Tot apropant-se la festa de la Purssima, penso ara en Francesc
d'Asss. Concretament en la seva devoci mariana i en la seva fallera
per la Mare de Jess. Francesc s un devot particularment i tendrament mari. Francesc veu en Maria tot un model de fidelitat per jo
l'intueixo, sobretot, i situat en el seu temps, com el model de mestressa de casa, de senyora de la seva llar i patint per all que li s
entranyable: els seus, particularment Jess, i s que de Josep i Maria
en sabem ms per la tradici que per l'Evangeli.
Jo a Maria no la veig, tot i que s una imatge que m'encanta, revestida d'esplendor, tal i com la pinta el meu admirat Bartolom Esteban Murillo. Murillo s el pintor de la Mare de Du que ms m'agrada, per la seva imatge que m'inspira molta devoci em trasllada a
una altra estampa que tinc gravada en el cor. A Maria me l'imagino
amb un davantal tacat, unes espardenyes a retal, suada, amb un
mocador de cap lligat sota la nuca i els cabells de davant descabellats
i sobre la cara, escapant-se del seu tocat, una rebeca botonada fins
ms avall del coll i amb una "maanita" cobrint-li les espatlles, unes
faldilles fins als peus, desfilades i apedaades i cantant canons populars mentre fa les feines de casa. S, el retrat de qualsevulla dona
de San Miguel, el meu poble, en un dia feiner tal com les veia jo mateix quan era infant. No puc veure-la d'una altra manera.
Me l'imagino dola, tendra, suau i al mateix temps segura, amb
un caminar molt ferm, cridanera, tamb espaventosa, amb els braos
"en jarras" i els punys de les mans en la cintura. B, la imatge de
mare que jo tinc. Fins i tot puc imaginar-la vestida de baturra que s
una de les imatges ms entranyables que tinc de la meva mare. I per
aix cada terra, cada lloc, cada poble t una icona de dona que desprs es traspassa a la mare de Du. Tothom veu a Maria com aquella
dona a la que en un moment o b un altre ha hagut de recrrer des
de la prpia debilitat. I en la mesura que la veig aix torno a mirar la
meva infantesa i em sento que Maria m'ajuda a ser infant i aix m'a10

costa al Regne del Cel perqu aquest Regne s dels que sn com infants perqu m'atanso a ella tal i com buscava refugi en la falda de la
meva mare. I no me'n dono vergonya.
En Francesc i crec que per herncia en la Famlia Franciscana, Maria s una projecci. s la projecci de la idea de Mare que tots tenim
inserida en el cor. Francesc necessit la complicitat de la seva mare
en tot el seu projecte de vida. Un projecte de vida que el Pietro Bernardone no va poder entendre ni comprendre, per que adquir solidesa en Pica. Potser Pica tampoc no entengu ni comprengu Francesc en el seu projecte, per el sab acompanyar. Pica estigu al seu
costat cada moment. Possiblement la Famlia Franciscana li degui a
Pica d'Oc les moltes hores de pregria que foren invertides des del
seu cor com a spliques a Maria.
La mariologia franciscana l'entenc des d'ac. En la seva vida temporal, carnal, familiar, en el mn, en una paraula, en la seva vida
biolgica i material Francesc tingu una mare a qui pogu recrrer en
tot moment. Molt fcil, n'estic convenut, de que d'ac li ve tota la
seva devoci per la Mare de Du. Francesc projecta, busca i espera
en Maria en el seu cam espiritual tot all que trob de Pica en el seu
cam hum. I al cap i a la fi, un frare francisc escoss, John Duns
Scott, ho formul teolgicament, i amb el temps ac teniu la festa
que aviat celebrarem. Digueu-li com vulgueu: Immaculada, Purssima... I es que el mantell de la Immaculada no s blau com se'l pinta
sempre, s marr perqu est fet de pedaos d'hbits franciscans.
Ara b..., ens calia dissimular.
Fra Joaquim Recassens

11

AGENDA
(Dacord amb les dades facilitades per les Fraternitats)

Cada dimecres, del 16 de setembre al 13 de gener 2016, 19 a 21h. Introducci a lEspiritualitat Franciscana, per Fra Jacint Duran i Fra Josep
Manuel Vallejo, ofmcap, a la Facultat de Teologia Diputaci 231, Barcelona.
Diumenge 15 de novembre, SANTA ISABEL, tercer diumenge.
Fraternitat de Granollers :
10,00 Acollida 10,15 Oraci pels cristians perseguits 11,00 Solidaritat. Testimonis Laura Pulido. 12,30 Eucaristia. Profesi de Mara Muoz - 13,30 Dinar de germanor.
Fraternitat dArenys :
9,00 Pregria davant del Santssim, l Assemblea amb l ADMONICI
14. La pobresa desperit a crrec de fra Ren H. Rodrigo 11,00
Missa, durant la qual far lentrada al Ter Orde lAntnia Juvanteny,
la primera Professi en Julio A. Rion, la Professi Solemne lAraceli
Arazola i 50 anys com a Terciries de la Glria Bilbeny i la M Dolors
Fontrodona 12,30 Projecci de la pellcula Jo crec 13,30 Pregria de Sexta al cor de lEsglsia 14,15 Dinar de Germanor amb la Comunitat
Caputxina.

Diumenge 22 de novembre, quart diumenge.

Dilluns 23 de novembre, a les 18h, formaci a Pompeia, Riera Sant Miquel 1 bis, Barcelona.
Divendres 27 de novembre, 20h. Pregria de Taiz, a la Cripta del Santuari de Pompeia,
Dissabte 28 de novembre, 10h. Formaci OFS Catalunya: Adults en la
fe, per Adelaide Barracco, (segona Jornada). Al convent de la Mare de
Du de lAjuda, c/ Sant Pere ms baix, 16, Barcelona.
Dimarts 1 de desembre: 19,30h. Recs dadvent. Sant Francesc: la tendresa de Betlem, Organitza Franciscans OFM. Plaa Universitat, 2.
De divendres a diumenge 11 a13 de desembre: recs a Vilob dOnyar
(cal inscripci prvia). Telf 93 217 41 08.
Dissabte 9 de gener, Trobada Franciscana a Pompeia Grups , Riera Sant
Miquel 1 bis, Barcelona

Redacci: Pompeia-Grups, Riera de Sant Miquel, 1 bis, Barcelona 08006,

Tel. 93 217 41 08.
12