3394 PDF

CATAL
Intermedi
B2 - Marc europeu com de referncia per a les llenges
M. Campoy
J. Esteban
M. Sagrera
PRESENTACI
El llibre Catal Intermedi (B2) s una proposta daprenentatge per tasques que t en compte les programacions de la Direcci General de Poltica Lingstica
i abasta la totalitat del nivell B2 del Marc europeu
com de referncia per a les llenges.
Shan incls en un mateix volum els tres mduls
de qu consta la programaci del nivell Intermedi:
les cinc primeres unitats corresponen al primer grau
(I1); les cinc segents, al segon (I2), i les cinc darreres,
al tercer (I3). Daquesta manera, amb un sol volum,
som conscients que prioritzem el concepte de nivell
i apleguem, a manera de compendi, els continguts,
les destreses i les estratgies comunicatives daquest
nivell, fet que facilita el maneig, la consulta i lestudi
de la llengua en els aprenents.
Seguint les indicacions del Marc europeu, aquest
llibre de text parteix de la idea que laprenent s, sobretot, un agent social que va creixent en capacitat de participaci i comproms en catal a mesura
que creix tamb en domini lingstic. Aix, en el llibre
anterior, Catal Elemental (B1), laprenent que duu a
terme les tasques s vist com a company i usuari que
t interessos diversos i aprn a desenvolupar-se en
catal en situacions estndards que el fan ms hbil
per relacionar-se socialment. En aquest, Catal Intermedi (B2), laprenent s considerat principalment
com a collega que comparteix iniciatives i que aprn
a acomplir objectius complexos en catal que li faciliten actuar en lmbit social. Finalment, al Catal
de Suficincia (C1), laprenent s vist com a persona
capa dassumir compromisos i que pretn assolir la
completa competncia en catal per responsabilitzar-se socialment i participar plenament en la vida
ciutadana. Tots ells, doncs, encaminats a promoure
ls social del catal.
La porta dentrada a les unitats s una pgina que

t tres elements bsics: el ttol de la unitat, una fotografia evocadora i illustrativa del tema de la unitat i
unes explicacions breus sobre el treball que shi proposa. Traspassat aquest llindar, cada unitat proposa
litinerari segent:
Estructura del llibre
Posem-nos-hi
s el moment de dissenyar la manera dacomplir la tasca. Per aix, caldr demanar als aprenents que planifiquin la intervenci del final de la unitat, prevegin qu
els caldr preparar amb ms detall per fer-ho b i redactin esquemticament les decisions preses. I per fer-ho,
ser bo ajudar els alumnes a construir graelles o elaborar esquemes que facilitin la redacci esquemtica.
Ser convenient, en aquest punt, vetllar que les
propostes siguin adequades pel que fa a formalitat,
llargada, selecci dinformaci, etc., i coherents quant
a lordre i la rellevncia de les idees. A ms, i s una
ocasi ideal per avaluar les propostes tal com estan
Totes les unitats del llibre segueixen un mateix procs

que es correspon amb les quatre fases que t generalment tota tasca complexa, sigui o no lingstica:
plantejament
preparaci
realitzaci
revisi
Dacord amb aix, les unitats sorganitzen segons els
apartats segents i es detallen algunes consideracions que considerem oportunes per al bon maneig del
manual.
Parlem-ne
Posa lmfasi en la comprensi i lexpressi orals, habilitats que conv consolidar en el nivell B2. Les propostes que inclou aquest apartat persegueixen que els
aprenents, en grups de tres o quatre, dediquin una
estona a respondre de manera lliure les preguntes que
es proposen, preguntes que en cap cas constitueixen
un qestionari sin que sn motors de conversa. Noms caldria accedir a una pregunta nova si la conversa
decau. El temps de dedicaci a aquesta proposta es
deixa a criteri del professorat i dacord amb les necessitats dels aprenents. s bo destacar que lensenyant
t loportunitat de fer un seguiment de la producci
oral dels aprenents; pot prendre nota de les mancances i oferir, desprs, eines per superar-les.
Informem-nos
T per objectiu posar-se al dia sobre la tasca encomanada, mitjanant la lectura comprensiva de textos
o altres formes dobtenci dinformaci com sn les
enquestes. s un bon moment per practicar la lectura
en veu alta, si es creu convenient. El professorat pot
considerar la convenincia dafegir-hi altres fonts dinformaci que consideri de ms actualitat o ms acostades a la realitat o a les necessitats dels aprenents.
Conv que els alumnes prenguin nota de tot all que
pot ser til per a la tasca; i s molt recomanable preguntar-los directament qu nhan tret de la realitzaci
de les propostes i convidar-los a valorar les reflexions
personals i creatives que en facin.
redactades i, aix, donar a entendre que sn un pas

molt important del procs de construcci de textos.
Durant la planificaci que faran els aprenents,
lensenyant pot fer un seguiment individualitzat de la
producci oral o escrita, suggerint maneres ms genunes dexpressar-se o corregint incorreccions que
puguin considerar-se inadmissibles ats el nivell del
curs. Els exercicis que sinclouen en aquest apartat
poden ser duna ajuda efica per a la feina que sencomana a la tasca.
Estudiem-ho
Aqu convidem a aprofundir en detalls rellevants. Si
conv, sexpliquen els criteris gramaticals o textuals
que no quedin clars, i poden obviar-se o ampliar-se
els exercicis segons lxit o la dificultat de resoluci
que es detecti entre els aprenents. Podem comentar i
explanar els quadres explicatius que hi ha al marge de
la pgina, pensats com a suport teric del que sest
fent.
Fora activitats que tracten daspectes determinats de fontica, morfologia o sintaxi es plantegen
per ser resoltes o dites en veu alta perqu considerem
que conv saber expressar oralment una forma o estructura determinada abans de tractar-la o de produirla per escrit.
Som-hi
s el moment de dur a terme la tasca i fra ptim
dotar-la dun carcter ms aviat solemne o formal
perqu far ms significatiu tot el treball que shagi fet fins ara. Hem de tenir en compte que laportaci final dassoliment de la tasca es fa de manera
collaborativa i s per aquest motiu que cal preveure
com es distribueixen les intervencions de manera que
els aprenents estiguin atents a les intervencions dels
companys i no solament a les prpies. Fra ptim que
les aportacions escrites estiguessin a la vista de tothom i, si fos factible, que senregistressin les intervencions orals.
Ser til prendre nota tant dels xits comunicatius
com dels punts febles de les produccions, per tal de
fer-ne conscients els aprenents.
Millorem-ho
Conv treure profit del que sha fet i aquest apartat
convida a fer-ho. Caldr, per tant, afavorir la relectura o laudici de la producci final a fi de copsar-ne
els punts forts i els punts febles. En algunes unitats,
el manual convida els aprenents a avaluar els treballs
dels companys, i pot acabar-se amb la valoraci de
lensenyant, la qual pot corroborar lavaluaci feta o
modificar-la raonadament. Si shan detectat mancances comunes pot ser un moment propici per repassar
els criteris fallits o, fins i tot, per fer exercicis de refor.
En aquest punt conv fer conscients els aprenents
del procs que comporta tota construcci textual reeixida, i que la unitat ha convidat a respectar-lo: disseny,
planificaci, producci (textualitzaci) i revisi.
Comentem-ho
Per valorar i millorar, al llarg de la unitat, els alumnes
han anat formant-se opinions sobre l'inters intrnsec
de la tasca, la densitat daprenentatge, la facilitat o
dificultat delaboraci textual, el temps esmerat per
a cada qesti, la presncia o absncia daspectes a
aprendre, la metodologia de treball, etc. s hora descoltar-los, de contrastar opinions i de prendre nota de
tot all que es pugui millorar.
Entre les activitats de caire gramatical destaca un
itinerari progressiu sobre accentuaci que recorre
totes les unitats del manual i se situa a linici de cada
Estudiem-ho. Comena amb la divisi sillbica, continua amb els diftongs i hiats, se centra en les normes
daccentuaci i culmina amb ls de la diresi. s un
itinerari per ser treballat pas a pas i que es podria tractar de manera compacta si fos necessari.
A partir de la tercera unitat del manual, hi ha
exercicis de morfologia verbal. Es tracta de consolidar oralment ls de verbs irregulars i de fer-ho de manera metdica. Es proposa que es facin per parelles
de manera que els mateixos aprenents en controlin la
correcci. La suma dexercicis de prctica verbal pot
constituir tamb un conjunt per ser tractat de manera
especfica en sessions complementries, reps de final
de curs, etc.
Les unitats es tanquen amb un parell de jeroglfics que es resolen per sinonmia. Introdueixen lalumnat en una perspectiva ldica de la llengua i serveixen
per ampliar el bagatge lxic i adonar-se de les possibles variacions fontiques existents entre la soluci
del jeroglfic i la resposta a la pregunta. Per exemple:
Com s aquest bistec?
DESPLEGAR
Sinnims possibles de desplegar: eixamplar, expandir, estendre, engrandir, desenrotllar...

El sinnim que hi encaixa s estendre; la resposta
a la pregunta: s tendre.
Variacions fontiques: canvi de la primera e, de
neutra a tancada; canvi de la segona e, de tancada
a oberta.
El manual disposa dun ndex analtic al final del
llibre amb la finalitat de facilitar la cerca i consulta de
conceptes gramaticals i textuals.
El manual reprodueix en annex, els descriptors il
lustratius del Marc europeu com de referncia per
a les llenges corresponents als sis nivells de domini
de la llengua pel que fa a la competncia general,
la comprensi lectora, la comprensi oral, lexpressi
oral i lexpressi escrita. Hem considerat que la consulta i la lectura daquests descriptors poden una ajuda i una referncia per al progrs i millora dels aprenents en el domini de la llengua.
EL LLIBRE EN DUES IMATGES

Ttol
El ttol presenta el tema de la unitat i sovint pot ser motiu
dinterpretaci. s per aix que, abans de comenar el
treball de la unitat, la lectura i comentari del ttol poden
ser una manera diniciar la feina que proposa la unitat.
Fotograa
Com que la fotografia que presideix la pgina
sol ser evocadora, fra bo de proposar una
lectura atenta de la imatge (qu hi veieu, on us
imagineu que s, quan passa...) i la relaci que
t amb el ttol de la unitat.
Tres etiquetes
Es presenta la tasca que proposa la unitat
atenent el propsit principal, la feina que
caldr fer i el que es podr fer posteriorment.
Es poden llegir les tres etiquetes explicatives
de la tasca i engrescar lalumnat a dur-la a
terme amb creativitat.
Parlem-ne
Nom de lapartat, que designa la
finalitat que es persegueix: parlar del
tema.
Text en blau, previ a

lenunciat
Anuncia lobjectiu operatiu de
lactivitat. s bo tenir-lo present
perqu permet orientar
els aprenents sobre el que
estan fent.
Marge de teoria
i consulta
Informaci
succinta sobre
text, comunicaci
i gramtica de la
llengua.
Text de progressi de
color verd
Text breu que tant contextualitza les activitats que es
proposen a lapartat com
alerta, versa o pregunta
sobre el contingut i la seva
realitzaci.
Exemple de resoluci de
lactivitat o model
La e significa exemple.
No shan estalviat els exemples
que, a ms dexemple, poden
funcionar com a models per
a lexecuci de les activitats.
Sovint illustren tant el
procediment com lexecuci
de lactivitat.
Guia - Solucionari
Unitat 1
Trobem-nos un dia tots plegats!
Pg. 9
Portadella
La imatge i les indicacions sobre la tasca faciliten una presentaci atractvola de la feina de la unitat.
La tipologia de la tasca convergeix amb el fet de comenar
un curs i tenir ocasi de conixer gent nova i conviure-hi. No es
descarta, doncs, que el resultat de la unitat sigui una proposta
real de sortida.

Pg. 10
1
Activitat de presentaci interpersonal. Els noms es demanen en majscules per afavorir-ne la lectura i lescriptura,
sobretot quan sn noms darrel no llatina. Fora vegades
el nom personal t algun significat: s un motiu denriquiment lingstic i cultural.
2
Una activitat de refor per aprendre a lletrejar. Cal estar
atents a la correcci.
3 Poblaci: Manresa
Cognom: Rosal
Nom de persona: Maria
4
Activitat oberta, amb el suport del quadre Per suggerir
activitats i fer propostes i els exemples. Es podrien presentar les tres maneres de suggerir: amb manifestacions
de gustos, amb oferiment de possibilitats i amb preguntes
directes, a partir de les quals es podrien dissenyar les tres
activitats que es proposen.
Pg. 11
5
s una activitat de lectura en veu alta de textos curts, per
expressius. Pot servir de pluja didees per fer les propostes
de sortida.
Pg. 12
6 Invitaci de Clara Vinyalonga: no consta explcitament

la poblaci on radica lAteneu Nou; per tant, no tothom
ho sabr.

Invitaci de Jordi: no es diu el dia de la celebraci; no
nhi ha prou amb la indicaci aquest divendres.
7 A) c, f, b, d, a, e
B) e, g, c, f, a, d, b
Pg. 14
10
Activitat en qu els aprenents tenen la iniciativa. Caldr estar atents al desenvolupament de lactivitat a laula.
11
Soluci orientativa:

Fantstic, tranquil, animat, confortable, familiar...
Pg. 15
12 A) espontani/espontnia, sobri/sbria, extraordinari/extraordinria

B) casol/casolana, luxs/luxosa, am/amena

C) tranquil/tranquilla

D) antic/antiga
13 Garrepa: adjectiu/mascul o femen/Que va amb un
compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat.

Pispa: nom/mascul o femen/Lladre.

Armilla: nom/femen/Pea de vestir que cobreix el pit i
lesquena, ordinriament sense mnigues.

Clenxa: nom/femen/Ratlla al llarg de la qual resta al
descobert la pell del cap.

Sacs: nom/mascul/Solc que es fa als braos, a les cames, etc., de les persones molt grasses.

Cap: a) nom/mascul/Part superior del cos hum. b) nom
/mascul o femen/Persona que ocupa el primer lloc, que
presideix o t a les seves ordres els altres.
14 Als alumnes, organitzats per grups, sels proposa contactar
amb una entitat, empresa o servei que pugui atendre les
propostes que shan fet. Caldr controlar, doncs, que tenen
clara lactivitat, que saben a quin establiment, empresa o
servei es poden dirigir per fer-la, que han acordat qestions
rellevants a preguntar, i que han dissenyat respostes o dades dinters. Desprs, per parelles, fan les interlocucions.
Possiblement sanomenaran dies de la setmana. s un
bon moment per reflexionar sobre el quadre explicatiu que
acompanya lactivitat.

Pg. 16
15 Primer pas per aprendre a accentuar:

Pg. 13
8 A) veritable
B) fals
C) fals
D) fals
9
La invitaci A va dirigida a la tia soltera; mentre que la invitaci B va dirigida a un client del restaurant.
s un exercici de prctica oral. Convindria fer alguna
reflexi sobre lacte de parlar amb contestador automtic:
la convenincia de dir a qui ens dirigim, la necessitat de
condensar el missatge, lesfor de pronncia clara, etc.
barca
escola
televisor
germ
horari
avi
menjador
2
3
4
2
3
2
3
papallona
Elisabet
animal
armari
caragol
hola
formiga
4
4
3
3
3
2
3
estudi
poble
cartera
americana
transports
difcil
pantalons
3
2
3
5
2
3
3
Catal Intermedi B2
Soluci orientativa al segon apartat:
Tres lletres: api, oli, ara, ona, ema

Quatre lletres: casa, cosa, alta, cama
Set lletres: classes, martell, prssec, trampes
sar les notes a la vista de tothom permet adonar-se de les

moltes maneres de dur-la a terme i, tamb, dorganitzar un
petit concurs.
21
s lacompliment de la tasca. Cal preveure el temps de qu
es disposar i, segons el nombre dalumnes, caldr establir
la durada de cada exposici.
16 trans-por-tis-ta tem-pes-tats

as-sas-sins
as-ses-so-ra-ment
re-guit-zell
in-tel-li-gents
ar-re-bos-sar
im-men-sa-ment
co-nei-xe-ments
llan-gar-dai-xos
i-nac-ces-si-ble
Re-nai-xen-a
22
Aquesta activitat facilita a lensenyant copsar el grau de
competncia dels alumnes quant a la correcci, ja que es
colloquen en la posici davaluadors. Correspon a lensenyant valorar la convenincia de fer-la.
17 poder: pogus, poguessis, pogus, pogussim, pogussiu, poguessin

voler: volgus, volguessis, volgus, volgussim, volgussiu, volguessin

saber: sabs, sabessis, sabs, sabssim, sabssiu, sabessin

ser: fos, fossis, fos, fssim, fssiu, fossin

fer: fes, fessis, fes, fssim, fssiu, fessin

viure: visqus, visquessis, visqus, visqussim, visqussiu, visquessin

conixer: conegus, coneguessis, conegus, conegussim, conegussiu, coneguessin

estar: estigus, estiguessis, estigus, estigussim, estigussiu, estiguessin

haver: hagus, haguessis, hagus, hagussim, hagussiu, haguessin

tenir: tingus, tinguessis, tingus, tingussim, tingussiu, tinguessin

venir: vingus, vinguessis, vingus, vingussim, vingussiu, vinguessin

veure: veis, veiessis, veis, veissim, veissiu, veiessin

Qu et semblaria la idea dorganitzar uns regals de lamic

invisible? Ho podrem fer junts. Seria una cosa que aniria molt b per trencar el gel. Nosaltres noms haurem
daconseguir els noms de tots els alumnes del curs i enviar-los un correu amb el nom dun company o duna companya. Tothom tindria alguna idea de com s la persona
que li ha tocat: per alguna cosa ens vam presentar al comenament, oi?
A la festa, tu i jo recollirem els regals i els ficarem en
una capsa. Quan fos el moment, traurem els regals dun
en un, llegirem el nom, vindria el company o la com
panya, que obriria el regal, i nosaltres li farem algun comentari divertit. Qu men dius?
Estic impacient per saber si hi ests dacord!
Jlia
19
s bo presentar les diverses maneres de fer enumeracions,
exposades en el quadre lateral.
Pg. 18
20
Aqu es treballa la nota breu. s bo fer alguna reflexi sobre
aquest gnere senzill, com ara la del marge. El fet de po-

A
B
C
D
_
_
_
_
a
b
a
b
E
F
G
H
_
_
_
_
c
c
a
a
Pg. 19
24 Soluci orientativa:

Pg. 17
18 Hola Petter,
23

25

a
primera hora: cap a les set del mat; ben aviat
de bon mat: a les vuit del mat; en sortir el sol
a mig mat: cap a les onze; a quarts donze; passades
les deu
pels volts de migdia: a les dotze, abans de dinar; entre
les dotze i la una
a mitja tarda: entre les quatre i les sis; a lhora de berenar
cap al tard: quan es faci fosc; a quarts de vuit del vespre; abans de sopar
ben entrada la nit: a mitja nit; a quarts de dotze de la
nit

bans de la nit, al capvespre = quan es faci fosc

a
pels volts de migdia = cap a les dotze
a mitja tarda = cap a les cinc de la tarda
a mig mat = entre les deu i les onze
a primera hora = pels volts de les set
ben entrada la nit = entre les onze i les dotze de la nit
Pg. 20
26
Una activitat al final de la primera unitat perqu els alumnes expressin punts datenci i daprenentatge que considerin importants i perqu lensenyant se situ respecte de
les necessitats conscients dels aprenents.
27
Activitat oberta, davaluaci dhabilitats orals i escrites.
Jeroglfics

Shi poden treballar sinnims i canvis fontics:

Deplora: lamenta, es dol, es plany.

Jureu: prometeu.
Solucions:
Lamenta: lamenta la menta

Jureu: prometeu Prometeu
Guia - Solucionari
Unitat 2
Al teu servei, ben a prop!
La descripci de la imatge i la referncia als mercats de proximitat poden ser un bon punt darrencada de la unitat.

Pg. 22
1 Transcripci del text oral:
Hola, Matilde.
Hola.
Avui, a Coses de casa, parlem una altra vegada destalvi. s el que toca. No tenim ms remei que estalviar, tal
com sembla que vnen els temps...
Jo ja fa temps que ho dic. I els meus fills ja comencen
a creure-sho. No us penseu: fa quatre dies em tractaven de
garrepa i deien que era una antiquada... I ara... tots els de ca
sa volen saber els malabarismes que faig per arribar a final de
mes.
Doncs va, som-hi! Matilde, ens dnes un primer consell?
El primer manament s calcular. S, calcular abans de
sortir. Fer una llista del que necessitem i calcular mentalment qu ens gastarem. Jo ho faig sempre. Shi guanya
temps i diners... No ens hem de deixar entabanar amb tants
aparadors, ofertes, eslgans...
El segon...
El segon s comparar preus abans de comprar. Us en
fareu creus, de les diferncies que hi pot haver en un mateix barri. Jo he vist una ampolla de vi duna mateixa marca
amb una diferncia de preu que esgarrifa. Ep! Coses iguals,
eh! La mateixa marca, el mateix producte. Val la pena fixarshi.
Tens cap altra recomanaci important? Alguna regla
dor?
Doncs, s. Aprofitar el millor moment. Vols un abric
perqu tens fred i justament som a lhivern? Per qu no ho
preveies i tel compraves fora de temporada, molt ms baratet? Ah, no! Jo el necessito ara i ara me lhe de comprar.
Aix no anirem enlloc. Torno al que havia dit al comenament: calcular, que tamb vol dir preveure. Si ets previsor i
ests atent, trobars la millor ocasi. Per si tens pressa...
haurs de pagar el gust i les ganes!
Doncs, fet. Tres consells per als temps que corren.
Confiem que les persones que ens han escoltat nhagin pres
bona nota.

Consells:
1. Fer la llista del que necessitem per controlar qu ens
gastarem.
2. Comparar preus abans de comprar.
3. Aprofitar el millor moment de lany per fer-ho.
2 A _ c
B _ b
Pg. 23
3
Activitat oberta oral. Una ocasi per seguir la competncia
oral dels aprenents.
Pg. 21
Portadella
C _ b
D _ b
Pg. 24
4
Soluci orientativa:
Res: Tens res a dir, tu?

Cap: Teniu cap tisora que talli fora?
Mai: Heu vist mai una cosa semblant?
U
n comer de productes per a festes, carnavals, aniversaris...
Una botiga de material per al senderisme i lescalada.
Un comer destinat als aficionats a la pesca: canyes, sarrons, etc.
6 A) Hi falten dades de contacte.

B) No se sap si els productes sn alimentaris, de neteja,
electrodomstics...

C) Un servei urgent hauria doferir, com a mnim, un telfon.

Pg. 25
7 Parts dun edifici: escala = esc./sense nmero = s/n

Adreces: plaa = pl./avinguda = av.
Administraci i comer: pgina = pg./nmero =
nm.

Dies de la setmana: dimecres = dc./diumenge = dg.

Smbols diversos: segon = s/quilo = k

8 a) Sn ofertes perqu donen informacions concretes.

b)
Segons el contingut de les ofertes, el primer anuncia un
pis i el segon, un cotxe.

c) tdi significa turbo diesel injecci i CV, cavalls de vapor.

d)
Es lloga pis buit de quatre habitacions, exterior i molt
assolellat, al barri de Can Boada, de Terrassa. Disposa
dascensor i t una plaa opcional de prquing adjudicada. El preu s de 600 mensuals.

St. Salvador (Tarragona). Sra. acompanya i atn gent gran.
Serveis no especialitzats. 977404040.

Pg. 26
10
Activitat oberta. Ls de la graella ajudar a detallar la iniciativa comercial. Un moment propici per al seguiment de
lexpressi oral.
11

a)
b)
c)
d)
e)
f)
nines: Les mil i una nines

estels per enlairar: Ben amunt
bricolatge: Festut
centre de reps per a estudiants: La carabassa
bicicletes desmuntables: Cap problema
roba masculina: Tot-hom
Catal Intermedi B2
g) perruqueria: Pels pls

h) granotes de treball: Blaumar
i) rellotges de paret: Tic-tac
12
Activitat oberta. Conv promoure la creativitat lingstica,
tal com sha mostrat a lexercici anterior.
19

a) destral, catedral
b) neu, veu, perdiu
c) col
d) higiene, srie, torre
e) pell

13 augment

descompte
guany
lloguer

pagament
producte
benefici
empresa
garantia
negoci
prdua
rebaixa
consum
estalvi
impost
oferiment
prstec
venda
20 a) pijama, cinema, programa

b) cafs, sofs, clixs, mis, ges

c) dilluns, ndexs, temps

d) arrossos, pastissos

e) valenta, pobra

f) postres, anlisi, dent, suor
Pg. 27
14 Segon pas per aprendre a accentuar:

zoo
aeri
reactor
coet
peatge
enraonar
idea
aeroport
poeta
idees
caos
coala
15
3
tieta
miol
suarem
pues
suor
ortografia
entraries
riallera
carruatge
fluor
cueta
vint-i-una botigues
mil dos-cents sis clients
divuit quilos de bacall
quaranta-cinc pomes
vint-i-sis samarretes
cinquanta-nou ordinadors
cent vint-i-set pantalons
cent cinquanta grams
sis-cents vint-i-quatre gotims de ram
vuit-centes cinc faldilles
trenta-nou bosses de llenties
tres mil vint-i-tres socis
trenta-tres ballarines
set-cents vint-i-nou dies
deu projectes

18 a) trentena

b) parell

c) centenar

d) miler

e) vintena

f) mitja dotzena

g) ter

h) cinquantena
21

a) dolces
b) albercocs
c) planxades
d) nova
e) antigues
f) pastanagues
g) prssecs
h) cafs
i) fresques
j) toves
k) discs / discos
l) blaves
m) atractiva

Maria
16
Lexercici pretn controlar la bona dicci dels nmeros per
tal de corregir deficincies possibles.
17

Pg. 29
Pg. 28
Pg. 30
22
Singular
Mascul
Plural
Femen
Mascul
Femen
irresistible
irresistible
irresistibles
irresistibles
nic
nica
nics
niques
incomparable
incomparable
incomparables incomparables
rebaixat
rebaixada
rebaixats
rebaixades
boig
boja
bojos
boges
ajustat
ajustada
ajustats
ajustades
llenat
llenada
llenats
llenades
atractiu
atractiva
atractius
atractives
irrisori
irrisria
irrisoris
irrisries
rebentat
rebentada
rebentats
rebentades
seductor
seductora
seductors
seductores
equilibrat
equilibrada
equilibrats
equilibrades
immillorable
immillorable
immillorables
immillorables
dol
dola
dolos
dolces
23
Un exercici per adonar-se de les diferents maneres dadjectivar.
a) irresistibles, seductors, immillorables, econmics, reben
tats, cars, nics, barats, llenats, incomparables, irrisoris,
bonssims, equilibrats, ajustats, rebaixats, atractius, tocats de lala, malabars, forassenyats, bojos.

b) fora interessants, ben controlats, mai no vistos.

c) sense competncia, a dojo, doferta, de baix cost, doca
si, amb ganxo, de qualitat, a bon preu.

d) que trenquen motlles.
Guia - Solucionari
Pg. 31
24
En la primera es vol destacar que hi ha alg que lobre s
ms personal; en laltra, no.
25
Cal indicar les dues fonts dimpersonalitat: els verbs impersonals sense subjecte (haver-hi, ploure, etc.) i ls impersonal de verbs personals (diuen, sobrir...).

aix porr: impersonal

caf calent: personal
por sol: impersonal
estona plora: personal
Antnia Girona: personal
dos pots nous: personal
Falset Sabadell: personal
32
Fra bo rendibilitzar el quadre, ja que mostra els adverbis
de situaci des de diversos punts de vista. Lactivitat es podria fer amb el conjunt de la classe.
A) impersonal
B) personal
C) personal
D) personal
E) impersonal
F) impersonal
G) impersonal i personal
H) personal
I) personal
Pg. 34
33
Activitat oberta, que es pot fer primerament de manera
individual i posteriorment en grup o amb el conjunt de tots
els alumnes.

A) Els de la botiga desports de la cantonada tenen botes

de muntanya a molt bon preu.
B) La setmana vinent conv comprar un ordinador porttil
per al Pere.
C) Es torna entusiasmat de les rebaixes!
D) Aviat obrirem un supermercat daquells que no tanquen
en tot el dia!
E) En aquest barri hi trobars moltes botigues dalimentaci.
F) La rdio local diu que aviat traslladaran lagncia de viatges ms a prop de casa.
G) El temps era tan plujs que no es podia ni sortir.
H) A la botiga hi ha a la venda un televisor amb una pantalla molt gran.
I) Es poden comprar abrics molt bonics a la botiga de roba
que acaben dobrir al barri.
Pg. 32
Jeroglfics

Guial: oriental, dirigeix-lo, condueix-lo, menal, etc.

Refugi: alberg, recer, resguard, aixopluc, port, abric,
etc.
La e dalberg s tnica i oberta; la e dalbergnies s neutra.
Solucions:

Guial: oriental oriental

Refugi: alberg albergnies
Unitat 3
Benvinguts a la feina
Pg. 35
Portadella
27
s lactivitat que acompleix la tasca. Activitat oberta. A lesquerra apareixen suggeriments de propsits comunicatius.
Fra bo revisar els textos i promouren la millora.
Fra bo fer referncia al fet que la majoria de persones som

expertes en algun tipus de feina o activitat i, per tant, capaces
dinstruir alg perqu shi pugui introduir.
28
Exercici obert que ajuda a condensar en poques paraules el
que es vol dir; s freqent ls dabreviatures.
29
Activitat oberta. Permet la lectura en veu alta dels textos
escrits. Pot ser una ocasi per consolidar ls de les es i les
os tniques, tal com es fa en lexercici segent.

Pg. 33
30
Una activitat de consolidaci de la pronncia oberta o tancada de les es i les os.
31
Tot i lenunciat referit a les oracions personals o impersonals, aquest exercici permet adonar-se de la diferncia de
so de les parelles de mots que hi apareixen:

res ms: personal

fer caf: personal
Pg. 36
1 L es activitats 1 i 2 sn principalment orals i obertes, cosa
que permet fer un seguiment de loralitat per part de lensenyant. Conv insistir en la selecci de feines que no siguin prpies dautnoms (no tindria gaire sentit aconsellar
alg), ni individuals.

Propostes: treballador o treballadora duna empresa de
mudances, dun restaurant, dun hotel, duna granja avcola, duna fbrica de mobles, dun supermercat, etc.
2
Els aspectes laborals sobre els quals han de precisar les condicions sn fora genrics; caldr ometre en tot cas aquells
que no sadiguin amb la feina triada. Els alumnes poden
crear una graella amb els aspectes descrits i redactar-hi
breument les caracterstiques de la feina. Els servir per a
lacompliment de la tasca.
Catal Intermedi B2
Pg. 37
3 Una prctica dinterrogaci indirecta que dna recursos per
a la conversa final de la unitat, basada en lobtenci dinformaci. Es podria demanar de fer-la per escrit.
4
Saber on s el lloc duna cosa s una informaci ds molt
freqent. s un exercici oral per reforar ls del verb ser.
Es podria introduir lexercici amb una explicaci de ls
daquest verb en les localitzacions.
a) s
b) s
c) sn
d) sn
e) s
f) s
g) eren
h) s / ser
acomiadar
crisi
qualitat
torn
quantitat
fix
vaga
quitana
farmaciola
malaltia
atur
sou
vacances
pagament
cap

a) Perill: caiguda dobjectes.
Avs: No us oblideu de dur sempre casc.

b) Perill: malmetres o perdre uns dits de la m.
Avs: No acosteu les mans a laparell per cap motiu.

c) Perill: afectaci pulmonar.

Avs: No treballeu sense mscara que us cobreixi la boca.

d) Perill: enrampar-se.
Avs: Treballeu amb calat allant.

e) Perill: afectaci de la vista.

Avs: Protegiu els ulls de les espurnes.

f) Perill: cremar-se.
Avs: Tingueu cura en manipular recipients als fogons.

g) Perill: ensordiment.
Avs: No treballeu sense protectors acstics!

Pg. 38
7
Un exercici que es repeteix al llarg de les unitats. Es fa per
parelles i serveix per consolidar la correcci en ls oral i escrit de verbs irregulars. Les solucions sn al mateix exercici.
Pg. 39

En aquests moments, la situaci de crisi afecta tothom, tant
els treballadors com les empreses. Aquests dies, podem llegir als diaris les notcies relacionades amb lempresa Biqueroi i la multinacional CampSent, per la llista dempreses
afectades per la crisi s molt llarga.
El cas de CampSent s bastant clar: temps enrere,
aquesta multinacional pretenia tancar la seva planta de Cubelles perqu est situada en un lloc molt llaminer des del
punt de vista de lespeculaci urbanstica, i per aix no hi
havia invertit prou, tot i que la productivitat era ptima i
10
Soluci:
a) Veritable (la situaci de crisi els permet tancar o reduir

plantilla).
b)
Veritable (lempresa obtindria guanys venent els terrenys).
c) Fals (s justament el contrari).
d) Fals (sindica que la disminuci de les vendes ns la causa).
5
Una ocasi per practicar la correcci lxica i controlar que
sevitin barbarismes en paraules dmbit laboral, com ara:

el personal hi treballava de valent. Ara, a causa de la crisi,

lempresa es planteja tancar la planta.
El cas de Biqueroi tamb s molt clar: han baixat les
vendes i, per tant, ha calgut reduir la producci. Com que
el grup Biquer, al qual pertany lempresa Biqueroi, est
fent una reestructuraci de les seves plantes en tot el mn,
aprofita les circumstncies actuals de crisi per acomiadar
els 2.530 treballadors que hi treballen sense comptar amb
limpacte que aix tindr en el sector de lautomoci.
9 Un exercici de reconeixement i comprensi dels avisos.

Soluci orientativa:
A) Roba usada: al portal de les cases; destinat a les famlies.

Cmera fotogrfica: en llocs visibles del carrer o en
publicacions dmbit local; destinat a tothom.
Avs: A lentrada de lestabliment; destinat als clients.
Ep, nois!: En un lloc visible de lhabitatge, prop de
lentrada; destinat als fills de la casa.
Catalunya des de Valncia: en publicacions dmbit local i en cartells distributs per la zona; destinat
als socis del centre cvic.
Pares i mares...: al full que semporta cada alumne
en sortir del centre i al tauler de lentrada; destinat als
pares dels alumnes.

B) Porten un ttol per anunciar el contingut (roba usada,
cmera fotogrfica, Catalunya des de Valncia) o especificar els destinataris (Pares i mares de lescola).

C) La nota no porta ttol perqu ja s pals per a qui el vegi
que es tractar dun assumpte relacionat amb la mateixa farmcia. A la nota domstica no hi cal ttol perqu
no hi ha dubte de quins sn els destinataris.

Pg. 40

A) Gossa perduda
He perdut la gossa, dlmata, entre els carrers Principat
i Maestrat. Porta collar amb les inicials BJG. Truqueu al
666 444 333.
B) Urgent
Dem, dimecres 12, de 9 a 12 del mat, no hi haur aigua
a ledifici, ats que la companyia hi ha de renovar una
installaci. Us preguem que disculpeu les molsties.
11
Exercici per aportar verbs datenci tils per a la unitat. Designen moviment i no atenci: fer cap (comparixer en un
lloc) i fer marrada (anar a un lloc fent volta).
Guia - Solucionari
12
Tenir en compte
tingues en compte
tingui en compte
aguantar
Imperatiu
Estar al cas
Abstenir-se
estigues al cas abstn-te o
abstingues-te
estigui al cas
abstinguis
tinguin en compte
estigueu al cas abstingueu-vos

estiguin al cas abstinguin-se
iot
obliqes
Comprovar
comprova
ionosfera
argir
cinquanta
guant
ien
Iolanda
paraiguot
guardarem
gual
comprovi
ianqui
aqfer
qurum
pasqes
iodar
iac
ligues
aiges
antiguitats
tinguem en compte estiguem al cas abstinguem-nos comprovem

tingueu en compte
comproveu
comprovin
19
s locasi de distingir, de manera intutiva, les oracions copulatives i les predicatives.
13
Present de subjuntiu
No tenir
No anar
No fer
no facis
no faci
no fem
no feu
no facin
no tinguis
no tingui
no tinguem
no tingueu
no tinguin
no vagis
no consentis
no vagi
no consenti
no anem
no consentim
no consentiu
no consentin
no aneu
no vagin
Pg. 41
14
Es pot fer noms oralment o es pot demanar que redactin
una descripci de requisits a lestil de lexemple.

Proposta doficis poc freqents: pastor o pastora transhumant dovelles, vigilant dincendis forestals, capell de
poble, vigilant de platges, enterramorts, domador o domadora de lleons, pilot davi comercial, detectiu privat o detectiva privada, vigilant de discoteca, astronauta, cobrador
o cobradora de morosos, etc.
15
Activitat oberta, de la qual es poden obtenir mostres descrits i fer-ne una avaluaci formativa textual (avisos) i gramatical (sintaxi i ortografia).
16
Activitat alternativa:
Es pot fer una activitat oral amb tot el grup: cada alumne
prepara una recomanaci i, quan s el seu torn, indica de
quin ofici es tracta, fa la recomanaci en singular al company o companya del costat i desprs la fa en plural al conjunt dels alumnes.

Pg. 42
17
Tercer pas per aprendre a accentuar: distinci entre diftongs i hiats.
dia
feina
boina
Claudi
creu
suor
2
2
2
2
1
2
mai
tiet
bileg
suar
seure
nous
1
2
3
2
2
1
rialler
cries
ti
trauma
dues
dinou
Joana
No consentir
3
2
2
2
2
2
18
Es poden observar les paraules de la graella: obliqes, pasqes, aiges, argir, aqfer per adonar-se de la funci que
fa la diresi sobre la u de les sllabes ge, gi, qe, qi.
Qui s
s la cap.
Com s s una persona

molt eficient.
Rafel
s el secretari.
Pere
s el meu company
dequip.
Est casat. Sembla s un paio molt

una mica tmid.
enrotllat.
Qu fa Dirigeix els equips Redacta informes i Ell i jo dissenyarem

de treball.
altres documents. electrodomstics.

Pg. 43
20 En Manel s... baix, de Solsona, un pallasso, advocat.

En Manel est content.

En Manel sembla... baix, content, un pallasso.
21 Un exercici per copsar la transitivitat.

Soluci orientativa:

menjar fruita
trencar motlles
retocar figures
saltar marges
conduir motos
acompanyar nens
continuar feines
mirar fotografies
22 Transitius (amb sentit incomplet): perseguir (un lladre).

Intransitius (amb sentit complet): seure, participar, somiar, volar, nixer.

Amb sentit variable: transitiu: perdre (un mbil)/intransitiu: perdre (en un joc). // Intransitiu: escopir (en general)/transitiu: escopir (sang).
23
Activitat dacompliment de la tasca. Cal fer-la amb els
apunts obtinguts a linici de la unitat sobre els diferents
aspectes que comporta en general una feina. Si es fan les
converses de manera simultnia, cal preveure un espai ampli per evitar interferncies.

Pg. 44
24
Aquest exercici aprofita les designacions doficis per treballar la derivaci.

carb: carboner, carbonera

rellotges: rellotger, rellotgera

barrets: barretaire

fusta: fuster, fustera
11
Catal Intermedi B2
uix: guixaire
g
tapissos: tapisser, tapissera
camises: camiser, camisera
joies: joier, joiera
cistells: cistellaire
llenya: llenyataire
llibres: llibreter, llibretera
pells: pelleter, pelletera
25

uitarra: guitarrista
g
paisatges: paisatgista
novelles: novellista
acordi: acordionista
retrats: retratista
tenis: tenista
futbol: futbolista
caricatures: caricaturista
escacs: escaquista
piano: pianista
prosa: prosista
miniatures: miniaturista
El van descobrir pel pl que hi havia a la pinta.

Anem a dormir? Sn tants els que ja tenen son...!
De petit, ma mare em donava la m quan macompanyava a escola.
30
Noms shan indicat dues normes per a cada consonant. A
lespai davant vocal hi poden escriure els mots que no en
segueixen cap de les exposades.
darrere m
davant r, l, s, t
davant vocal
darrere n
final dimperfet
dindicatiu 1a
conjugaci
davant vocal
diari

Cada mat lavi surt a comprar el pa i el diari.

Vaig embolicar les sabates amb un diari.
pintor

El pintor daquest quadre s ve nostre.

Mho va fer un pintor del barri.
medalla

LAureli va guanyar la medalla de plata.

Et mereixes una medalla, s senyor!
27 la humitat
lempresa
lltima
laire
lavs
lhorari
lextintor
la imaginaci
lentrada
linters
lelectricitat
laparell
la imatge
lnic
12
V
convncer
esperava, semblava, pelava, buidava, inventaven,
estava, canviava, deixava
avet, vuit, vell, blavs, voler, vall, novament,
avorrit, vella, seves, avorrien, vaig, provar,
sviament, variar
Pg. 46
31 Les paraules que deriven de noms amb p sescriuen amb b.

Les paraules que deriven de noms amb u sescriuen amb v.
32 Valoraci final de la unitat, que posa lmfasi en aspectes
textuals i gramaticals.
Jeroglfics


Llumins: brillant, radiant, refulgent, fulgurant, etc.

Polit: endreat, pulcre, net, etc.

Ordena: endrea, classifica, condiciona, decreta, estableix, mana, prescriu, etc.
lnica
lorganitzaci
la utilitat
larmari
la impressi
la introducci
B
embotit, amb
branques, abric, blavs, pobret, sobre, bronques,
obrir-li, sobre
abandonar, barallat, buidava, bola, buit,
sobiranament, ensabonar
Solucions:
Llumins i polit: clar i net clarinet

Ordena: decreta de Creta
Pg. 45
e) en
f) per
g) a
h) per
i) a
j) en
k) per
l) a
28

29
a) pel
b) en
c) a
d) a
Soluci orientativa:
Portadella
Hi ha un b de Du de pomes./Tenim carn de be.

Dna aix a lavi./Et presento la meva dona.
s veritat./Es prohibeix fumar.
Tinc un s de peluix./Dna un os al gos.
T res per beure? Tinc te verd.
El meu nt t cinc anys./Desprs deixa-ho tot ben net.
Du meu! Deu ser molt important aix!
Fa ms dun mes que lespero.
No s si se sap, tot aix.
La unitat pretn posar de manifest la capacitat dels alumnes de

copsar lexpressivitat de molts textos i de reflectir-ho mitjanant
la lectura de poemes. Un bon moment per impulsar la lectura
dobres literries.
Unitat 4
Gaudir duns bons poemes
Pg. 47
Pg. 48
1
Activitat oberta i oral per introduir lalumnat a lentorn de
la poesia i dels textos expressius. Un moment apte perqu
Guia - Solucionari
lensenyant valori la qualitat oral i posi lmfasi en la millora

daspectes que caldria haver superat.

Pg. 49
2
Possible assaig de lectura a partir de textos molt breus i
expressius.

Resoluci de lexercici:
s un missatge al contestador automtic, en el qual hi ha la
presentaci de qui parla i la informaci concisa que es vol
comunicar: que se suspn un acte de premis literaris organitzat per lEspiga dOr per la manca dobres presentades.
10
Quart pas per aprendre a accentuar: grups de ms de dues
vocals.
Pg. 50
jueu
ca-ca-uet
fi-de-ua-da
ra-ier
con-ti-nueu
o-be--eu
to-ia
La-ia
a-du-siau
rieu
3
parelles i serveix per consolidar la correcci en ls oral i
escrit de verbs irregulars. Les solucions sn en el mateix
exercici.

Pg.51
4 a) fals
b) veritable
c) fals
d) veritable
6 Personificacions

La bicicleta no vol crrer i parla.

La pua actua com una persona treballadora.

Metfores

el mirar-les juntes em fa el cor ms gran

un blau que enamora

els mosquits, que treballen de nits
Els amics i les amigues de la poesia
Us convidem a la lectura de poemes que organitzem dins la

Fira dEntitats del dissabte 8 de juny a les nou del vespre, al
carrer del Seminari, davant el Centre dArt.

No hi falteu.
Ciutadella, maig de 2012
a) jueu, continueu, adu-siau, rieu, dieu, tramviaire, estudieu

b) maleen, oes
11

a) ta-la-ia (3), Ga-i (2), ve-ia (2), en-va--a (4)

b) Me-i (2), be-ne--a (4), de-ia (2)
c) ra-iers (2), a-gra--es (4), des-ma-is (3)
d) cre-ua-va (3), Gui-ne-ue-ta (4), fi-de-ua-da (4)
Pg. 52
5
s un exercici de lectura en veu alta i de valoraci personal. Els poemes presentats podrien ser substituts per altres,
aportats per lalumnat o per lensenyant. Les propostes
valoratives dels quadres laterals poden ajudar a formular va
loracions prpies.

Pg. 53
se-ia
d-ieu
tram-viai-re
ba-ie-ta
es-pa-is
cre-ia
ma-le--en
es-tu-dieu
o--es
cla-uer
8 A) al/a/en/en
B) en/al/a/en
C) a/als/a/en
D) en/a/en/al
Pg. 54

Hola. Li truco en nom de la comissi dels premis lEspiga dOr per comunicar-li que lacte del dia 12 se suspn
perqu, fins al moment, no shi han presentat prou obres.
Lavisarem de la nova convocatria. Grcies.
Pg. 55
12
Les pauses sn un element rellevant en la transmissi de
significat per mitj de la lectura en veu alta. Conv prestar
atenci al quadre de pauses. Es podrien llegir, amb la mateixa finalitat, altres poemes de la unitat o aportats a laula.
13 a) La primera afirma que hi faltava gent; la segona, que
nhi havia fora.

b) La informaci de la primera s que en Frederic va arribar
primer; la de la segona, que va ser ell i no un altre qui
ho va fer.

c) A la primera noms alguns dels companys van fer la sol
licitud; a la segona, tots.

d) A la primera hi ha alguns jugadors convocats; a la segona hi sn tots.

e) A la primera la novetat s la necessitat dajuda; a la segona, la possibilitat de prescindir-ne.
14
Aquest exercici es pot fer en petits grups. Tamb s molt
rendible fer-lo amb tot el conjunt de la classe: de manera
seguida, sense pauses, cada alumne llegeix una frase procurant remarcar el canvi de to declaratiu, interrogatiu, exclamatiu o exhortatiu.

Pg. 56
15
Exercici complementari, de sntesi dels aprenentatges anteriors. Cal fer atenci a les pauses i al sentit de les frases.
16 a) simple

b) composta, coordinada, nexe: i
13
Catal Intermedi B2
c) composta, juxtaposada
d) composta, subordinada, nexe: de qui
e) simple
f) composta, subordinada, nexe: on
g) composta, subordinada, nexe: que
h) composta, subordinada, nexe: que
Pg. 57
17
Preparaci final de la tasca. Ser convenient encarregar-la a
un petit grup.
18 (1) Bona tarda. En nom dels organitzadors del premi Lespiga dor us dono la benvinguda. (2) La vostra presncia
aqu fa ben pals com s dimportant per a tots per a
vosaltres com a partcips del concurs, i per a nosaltres com
a gestors del premi fomentar el gust per la lectura i lexpressi literria a les nostres contrades. Agram ferventment que sigueu amb nosaltres. (3) No volem que aquesta
estona us sigui carregosa per llarga i montona. Gaudirem
de la declamaci dels millors poemes i de la lectura de fragments dels millors relats; desprs, us convidem a prendre
un petit refrigeri que serveixi per intercanviar impressions,
projectes i experincies a lentorn dun objectiu ben engrescador com s la promoci de la creaci literria entre el
nostre jovent. (4) Aix doncs, us desitjo que gaudiu plenament de lart de comunicar el que som i el que volem ser,
que aix s, ni ms ni menys, la literatura.
1. Saludar.
2. Agrair lassistncia.
3. Descriure qu es far.
4. Concloure la presentaci.
20
a) de pronncia

b) general

c) general

d) de sinnims

e) etimolgic

f) enciclopdic

g) de locucions i frases fetes

h) de locucions i frases fetes
Solucions:
Es quedava: romania Romania

Coratjs: valent va lent
Unitat 5
Mengem prou b?
Pg. 59
Portadella
Pg. 60
1
Les preguntes presentades reclamen respostes de tipologia textual molt diversa: expressiva (gustos i preferncies), descriptiva (components, pats, plats tpics), narrativa
(costums alimentaris, experincies), exhortativa (consells,
suggeriments, receptes) i argumentativa (valoracions, criteris). Es poden dur a terme converses amb molta varietat
discursiva. s un bon moment per copsar la competncia
oral dels aprenents.
Pg. 61
2
Activitat danticipaci temtica. s bo exigir que redactin
breument les valoracions que hi apareguin. Hi poden haver
opinions diverses. Aqu es tracta daportar idees i no tant
de suscitar un debat.
Pg. 58
Sinnims de comprendre: entendre, copsar, capir, lligar

caps, percebre, discernir, veure-hi...
14
Jeroglfics


Es quedava: romania, restava, subsistia, etc.

Coratjs: agosarat, valent, arriscat, ardit, intrpid,
atrevit, etc.
21
Exercici de recerca de sinnims. Una ocasi per dur un diccionari de sinnims a laula i fer-ne ms exercicis: es diu
un verb o un adjectiu i els alumnes proposen sinnims a la
pissarra; desprs es llegeixen les propostes del diccionari i
es comenten.
22 a) escollir-ne

b) incloure-ho
23 Es tracta davaluar la capacitat de comprendre, seleccionar

i llegir en veu alta textos breus. Una capacitat extensible a
altres situacions, com pot ser la lectura de textos en actes
socials (casaments, defuncions, aniversaris...), acadmics o
professionals.
La imatge facilita un primer comentari sobre el menjar (acte

social, varietat, dieta mediterrnia...) i els criteris per a una bona
alimentaci.
19
s lacompliment de la tasca. s possible donar a lactivitat
un caire formal, amb un cert ritual; pot ser tamb un acte
real que surti de lmbit de laula per oferir-lo a altres cursos.
c) llegir-los/tornar-hi/gaudir-ne
d) insistir-hi/llegiu-ne
e) en parlin
f) arribeu-vos-hi/treuren
Soluci orientativa:
a) El que produeix laugment de pes s lalt consum daliments rics en greixos i sucres, a ms de la descompensaci entre el que mengem i el que gastem. El pa, consumit en quantitats adequades, no engreixa ja que si
s tradicional i fresc no cont prcticament greixos. La
pasta i larrs sn aliments energtics molt saludables i
nutritius; el que naugmenta el valor calric s la manera de preparar-los i el seu acompanyament.
Guia - Solucionari
b) Les begudes de soja tenen una quantitat de calci similar

a la de la llet de vaca, per les seves condicions no sn
les ptimes perqu sabsorbeixi a nivell intestinal en la
mateixa proporci que sabsorbeix el de la llet. Es poden complementar amb altres tipus de lactis: iogurts,
formatges
c) Sempre que no es trenqui la cadena del fred, la congelaci
mant el valor nutricional del peix, les protenes, la quantitat dcids grassos insaturats, com per exemple lomega-3,
les vitamines i els minerals. El que pot passar s que el
gust o la textura siguin diferents de les del peix fresc.
d) s convenient per a l'organisme de beure diriament,
almenys, un litre i mig d'aigua.
3 a) mastegar
b) empassar-me/engolir (beure)
c) bec
d) menges/menjar
e) rosegar
f) peixia/menjava
g) llepis
h) tastat
i) assaboreix
j) cruspit
k) paladejar o degustar/xuclant o xarrupant
Empedrat: amanida de mongetes amb bacall esqueixat,

pebrot, ceba, olives i tomquet.
Gaspatxo: sopa freda, crua, feta amb tomquet, all, aigua, oli, vinagre, sal i molla de pa, tot ben barrejat, a la
qual safegeix ceba, cogombre i pebrot trinxat.
Pg. 63
6 Acabar els torrons./Quedar-se sense mitjans.

Amagar lou./Dissimular amb intenci denganyar.
Tenir pa a lull./No veure el que s evident.
Donar gat per llebre./Ensarronar, enganyar.
Haver begut oli./Trobar-se en una situaci desesperada.
Menjar poc i pair b./Ser moderat en les ambicions.
Enganyar la gana./Fer un pat molt redut.
Fer el prssec./Quedar en ridcul.
7
parelles i serveix per consolidar la correcci en ls oral i
escrit de verbs irregulars. Les solucions sn en el mateix
exercici.
Pg. 64

Pg. 62
4 a) Que t un bon rendiment alimentari: profits.

b) Que cont totes les propietats i en la mesura justa: equilibrat.

c) Que es pot beure: potable.

d) Que pot causar la mort: mortfer.
e) Que t abundncia duna substncia determinada: ric
en

f) Que ajuda a la conservaci i/o al restabliment de la salut: saludable.

g) Que no s sa, que pot danyar: ins.

h) Que es pot pair fcilment: digerible.

i) Que s bo per a la salut: sa.

j) De qualitat, amb gust agradable: bo.

5
Cal prestar atenci als quadres laterals No shauria de
dir... i Qu s qu?.

Escalivada: menjar fet al caliu, especialment pebrots, albergnies, cebes, tomquets i patates.

Amanida: plat denciam, tomquet, ceba i altres verdures crues, amanides amb oli, sal, vinagre, etc.

Macednia: barreja de fruita vria esbocinada, adobada
amb sucre i, de vegades, amb suc de llimona, de taronja,
etc., o amb licor.

Fricand: guisat de carn amb suc, preparat amb ceba,
tomquet, herbes aromtiques i bolets, generalment
moixernons.

Samfaina: guisat que sol servir dacompanyament, fet
amb tallets de pebrot, tomquet, albergnia, ceba i carbass.

Escudella: plat darrs, pasta o llegums, cuits en brou o
en aigua amb algun condiment.
a) S. El foc va permetre modificar els aliments i fer-los ms

mengvols.
b) A la vida moderna, que impedeix sovint menjar amb
altres a causa de la feina, la manca de temps, els pocs
components de la famlia, etc.
c) Si es fa sovint, s. Limportant, per, s saber-los seleccionar i no menjar amb presses.
d) Decididament, s.
Pg. 65

Males prctiques nutricionals
Menjar amb presses.
Fer pats molt abundants abans danar a dormir.
Abusar de cafs i begudes alcohliques.

Consells sobre alimentaci
P lanificar els pats de la setmana per poder fer-los
variats i complets.
Controlar les dates de caducitat.
Reduir lelaboraci de plats amb olis fregits.

Recomanacions alimentries
Abstenir-se de menjar entre pats.
Fer activitats suaus desprs de menjars abundosos.
No banyar-se mentre dura la digesti.

Pg. 66

Com se sap la caducitat dun aliment envasat?

Qu acostumes a prendre per esmorzar?
On fas els pats del dinar i el sopar, els dies feiners?
Quan fas la compra del menjar?
Quines fruites acostumes a prendre a lestiu?
15
Catal Intermedi B2
Quanta aigua prens al dia?

Amb qui comparteixes els pats, diriament?
De qu est feta la macednia?
Per qu no es pot abusar del sucre ni de la sal?
A quina hora sopeu, a casa vostra?
He canviat el crter del cotxe.
No ha passat el carter, encara.
Els avis de la meva amiga.
Heu llegit lavs?
No la matis, la sargantana.
Parla amb un mats amable i cordial.

a) Quina s la quantitat de pasta que menges a la setmana?

b) Beus llet molt sovint?
c) Quant de temps trigues a sopar?
d) A quina hora dines?
e) Com es fa la fideuada?
f) Dines a casa o a la feina?
12
Exercici obert, previ a lelaboraci de preguntes per al qestionari que han de redactar en lexercici segent. Bon moment per comentar maneres diferents de preguntar.

Pg. 67
13
Cal controlar que el nombre de preguntes sigui redut (mxim cinc preguntes) i que siguin majoritriament tancades
o de selecci mltiple, com les de lexemple.

Em faria el favor de respondre unes preguntes sobre

nutrici saludable?
Li fa res que li faci unes preguntes sobre alimentaci?
Tindria la bondat de respondrem unes preguntes sobre els pats del dia?
Seria tan amable de respondre unes preguntes sobre
els hbits alimentaris?
Podria contestar-me unes preguntes sobre el menjar i el
beure?
Hola! Tens uns minuts per respondre unes preguntes
sobre aliments i menjars?
Molt agrada per latenci.
Moltes grcies.
Li agraeixo lamabilitat.
14 fams rifa
fama
fcil

fava sof fatal desf
mofa
golfa
befa
fada
Pg. 69

falla farem llufa solfa
girafa
famlia
fabrica
fbrica
rifada rifarem Mustaf
profana
estufa
escalfa
botifarra
Ftima

a) s necessari no menjar entre pats.
afanya afanyat revifalla farina

b) s bo beure fora aigua al llarg del dia.

c) No sha dabusar dels greixos.
Laccent grfic de les sllabes fa accentuades sanomena
d)
Importa molt que no es facin pats excessivament abun
accent greu o obert.
dants.

e) s convenient menjar fruites i verdures en abundncia.

Pg. 68

f) Cal prendre sucre amb discreci.

g) Conv molt menjar sense presses.
h) Cal evitar els fregits tant com sigui possible.
15 amaga matria mapa suma

mnec goma malucs Mateu
germanet reumtic Roma coma 21
A casa s molt difcil arribar a un acord en matria de men
mana manar mare mareig jars. El meu germ s un golafre i tant li fa que li posis un
Amadeu germana cama rom
plat bastant salat o sense gens de sal: sho cruspeix tot.
mats
mnega
matis setmana
No pateixis, no deixar res al plat. Jo, en canvi, sc una

mquina amagar manies manera
llepafils, ho reconec. No magrada la carn massa cuita ni la
camlic amanida passam Maria
sopa amb molt de suc. Sempre hi trobo una pega o altra.
Com la meva mare, nhi ha poques: t molta pacincia i
sempre procura fer-me les coses al meu gust, per poc que
16 pas-te-ta
An-g-li-ca
car-re-ga-rem
pugui. Ella s molt frugal i amb no res es conforma: per
pas-ta
an-ge-li-cal
re-car-re-ga-ble
esmorzar en t prou amb una llesca de pa amb una mica
pas-tis-ser
ar-cn-gel
cas-ti-g-vem
doli, i per sopar no vol res ms que un iogurt amb galetes.
em-pas-ti-far
pla-ta
cas-ti-gar
Sempre diu Si s per a mi, no cal gastar gaire; per si s
pu-bli-car
pl-tan
cas-ti-ga-rem
per al pare, vs a saber quant. Al pare li agrada menjar
p-blic
pla-ta-ner
cs-tig
b, vol que els plats siguin fora variats dun dia per laltre,
pu-bli-ca
pla-te-jat
cas-ti-gueu
que els productes siguin de la mxima qualitat, i que tot
p-bli-ca
pla-te-ra-da
jar-di-net
estigui molt ben fet i presentat. Ja ho veieu, no s gaire
re-pu-bli-ca-na
cr-re-ga
jar-d
fcil fer plats unitaris a casa meva.
n-gel
car-re-ga
jar-di-ner
an-ge-let
car-re-gat
16
Guia - Solucionari
22
0%
ning
1-20 %
20-40 % pocs, una minoria
molt pocs, una mnima

part
40-50 % gaireb la meitat
50 %
50-60 % ms de la meitat
la meitat (justa)
60-80 % bastants, la majoria

90-99 % gaireb tothom,
gaireb tots, la
immensa majoria
80-90 % molts, una gran

majoria
100 %
tothom, tots, hi ha
unanimitat

A) No ens en vam adonar fins al final de lestudi.

B) Crec que, amb ms enquestats, sobtindrien resultats
ms fiables.
C) La majoria (dels enquestats) no berena.
Pg. 72
Pg. 70
23 16: sisena
1

2: meitat
1

4: quarta
1

100: centsima
1

5: quinta (cinquena)
1

10: dcima (desena)
29

24
Indiquen proximitat
numrica
Marquen un lmit Assenyalen un lmit

inferior
superior
pam ms pam menys

pels volts de
si fa no fa
grosso modo
poc ms poc menys
com a mnim
ben b
si ms no
almenys
tirant curt
pel cap alt

com a mxim
a tot estirar
tirant llarg
no ms de

a) Ignorncia: I a mi qu mexpliques!
Dubte: No pensis que ho tinc clar.
Conjectura: s fcil que sigui que s.
Seguretat: s clar que s!

b) Ignorncia: Nestic ben peix, daix que em preguntes.
Dubte: No ho s gaire, per jo diria que s.
Conjectura: Intueixo que les ha de tenir.
Seguretat: s evident que s.

c) Ignorncia: Ho desconec.
Dubte: No nestic gaire segura.
Conjectura: Sospito que deu ser aix.

Seguretat: Nestic ben convenuda: no nhaurien de
prendre.

C) Sescriu tan davant dadjectius (tan rpid) o dadverbis

(tan de pressa). Tant complementa el verb (no s saludable menjar tant).
D) Sosso no s un mot catal; aqu hi escau fat, insuls, inspid...
E) s imprescindible el pronom en en substituci de la paraula gent a la segona proposici de loraci: ... per
nhem trobat molta que pren alcohol.
Pg. 71
26
Activitat final pel que fa a lacompliment de la tasca. Si es
passs fora de laula, caldria acordar un nombre denquestes per uniformar el treball. Seria bo penjar en lloc visible el
recull de resultats i els textos de valoraci. Es podria demanar una frase sinttica, destil periodstic, que servs dintroducci a les conclusions.
27 A) No sn menjars sin pats. El menjar s, en general, all
que alg pren per nodrir-se.

B) Promig no s un mot catal; el text es refereix a la mitjana.
a) tant per cent o percentatge

b) mitjana
c) degustaci
d) desdejuni
30
La valoraci pot fer-se en tres nivells: individual, de grup i
general.
Jeroglfics


Vols (nom): volades.

Vols (verb): ambiciones, desitges, cobeges, etc.

99: noranta-nou, nou-nou, nous.

10: deu.
La primera s de desitges s sonora; la s de Sitges s
sorda.
Solucions:

Vols: desitges de Sitges

99 10: nous per deu no us perdeu
Unitat 6
Muntem una festa al carrer
Pg. 73
Portadella
El ttol i la imatge possibiliten collocar els aprenents en una
perspectiva nova davant les festes al carrer: deixar de ser partcips passius i convertir-se en dissenyadors i responsables. Lxit
de la festa dependr de lencert de la tria dels actes i de la manera danunciar-los.

Pg. 74
1 A) cercavila
B) ball de bastons
C) capgrs
D) correfoc
E) gegants
F) grallers
G) havaneres
17
Catal Intermedi B2

Festa
popular
Poblaci
Data
Sant Flix Vilafranca Del 20

del Peneds dagost al
2 o 3 de
setembre
(Sant Flix:
30 d'agost)
Festa dels Balsareny

traginers
Les festes Olot

del Tura
Diumenge
abans de
Carnaval
8 de
setembre
Actes i activitats
Ofici solemne, matinades,
balls, gran actuaci
castellera.
Anunci de la festa major per
part del drac de Vilafranca
(la figura ms antiga del
bestiari catal).
Cercavila del drac i balls de
gitanes, cercolets, bastoners,
falcons, figuetaires,
castellers...
Homenatge als traginers.
Botifarrada al costat de
les fogueres. Cercavila
danimals. Desfilada de
cavalleries. Benedicci
d'animals. Ballades
populars. Curses de cavalls,
mules i ases.
Festa major. Ball de gegants,
nans i cavallets. Cant de
seguidilles, ball de la
plaa, correbou. Farndula
olotina (bestiari popular).
Festa Tradicional d'Inters
Nacional.
Pg. 75
3
La tasca es pot fer primerament en petits grups que prenen
nota durant la conversa dactivitats possibles. Amb la posada en com de tots els grups, es pot aconseguir una bona
llista diniciatives interessants.

Pg. 76
4
La finalitat de la tasca s promoure lassistncia a una festa.
Daqu neix la rellevncia de lexhortaci.
Soluci orientativa:
Aquesta festa ha de servir tamb per oblidar-nos dels

problemes i retrobar-nos amb la cara amable de la ciutat.
Llegiu amb atenci aquest programa i no oblideu recollir,

com cada any, el vostre mocador de festa major.
18
Resseguiu amb nosaltres els carrers participant en la cercavila. No vingueu sense cassoles, tapes i culleres per fer
fora soroll.
Necessitem voluntaris i voluntries per fer de capgrossos
a la cercavila. Thi animes?
No us perdeu el correfoc de dissabte a les vuit del vespre!
Veniu amb roba adequada.
No tho pensis ms: posat taps a les orelles i acompanyans a la plaa. Tho passars dall ms b. Paraula de
tabaler i de trabucaire.
Convida els teus a escoltar les havaneres ms tpiques del
pas i menjar la xocolata amb xurros de cada any.
Pg. 77
6 a) De la panxa en surt la dansa.

b) El lleure s la causa de tots el vicis.
c) El riure va a estones.
d) Per Sant Miquel el rossinyol travessa el cel.
e) Al ball del tururut, qui gemega ja ha rebut.
f) Alguna vegada ser festa al meu carrer.
g) Compte amb la xica espurna, que ella s la marassa de
les fogueres.

h) Dem dejunarem, que avui s festa.
7
Prctica de verbs. Es fa per parelles i serveix per consolidar
la correcci en ls oral i escrit de verbs irregulars. Les solucions sn en el mateix exercici.

Pg. 78
8 a) La intenci comunicativa d'aquest programa s informar dels diferents actes de la festa major de la localitat.

b) Es fa servir un grau de formalitat informal, i un tractament de tu o de vosaltres.

c) Els programes de festa han de contenir la data, lhora,
el lloc, el nom de lactivitat i de qui la fa. Opcionalment
pot constar-hi: dades de l'activitat (preu, regles del joc,
procs i lloc d'inscripci, recorregut de les activitats itinerants, tipus de premis, edat dels participants, etc.).

d) No hi ha cap frase que fomenti la participaci o engresqui els ciutadans.

Pg. 79
Divendres, 27 de setembre
19.30 A la biblioteca s'inaugurar l'exposici de talles de
fusta de l'escultor garriguenc Bep Gasol.
20.45 Els campaners de les Borges Blanques faran repicar les campanes d'inici de festa major.
21.00 Josep M. Bonet far el preg de festes des del balc de l'Ajuntament.
22.00 La pubilla i lhereu de la festa major selegiran durant el sopar popular.
23.30 El grup Duo Shela actuar al ball de festa major.
Dissabte, 28 de setembre
13.30 El vermut popular se celebrar a la Sala.
18.30 La companyia La Cremallera Teatre sencarregar
de dur a terme la cercavila Rebombori.
20.30 A lenvelat es far el ball llarg de tarda i nit amb
lorquestra Orgue de gats.
00.00 El correfoc anir a crrec de la colla de diables
Foc pels queixals.
01.00 La festa de lescuma es dur a terme a la piscina
municipal.
03.00 La discombil sinstallar als Camps Elisis.
07.00 Lesmorzar se celebrar a la plaa Major.
Diumenge, 29 de setembre
11.00 La gimcana es realitzar pel centre histric.
18.00 A la pista poliesportiva hi haur jocs per a tots els
Guia - Solucionari
nens i nenes a crrec de Flostis Ldics i xocolatada

per a tots els assistents.
21.30 El grup Mar endins cantar havaneres a la plaa
de la Paeria.
23.00 El castell de focs se celebrar a la plaa de la Mitjana.
Intenci
Comunicar l'augment Comunicar que determicomunicativa de freqncia de trens nats dies es podr visitar
en motiu de les festes. gratutament un museu.
Acte
Destinatari
Dia
Hora
Lloc
Mitj de
difusi
Intenci
comunicativa
10
Diari de Vilamajor
Dia
divendres 3 de
juliol
Hora
entre les 22.30 i

les 23.30 h
Associaci de Club de cotxes

curiosos i curioses
de luxe
dissabte 25
dissabte 2 de
doctubre
mar
19.30 h
9h
Lloc
Casal Csmic
circuit privat
del club de
cotxes de luxe
socis
Intenci
Informar de
comunica- la prohibici
tiva
d'aparcar en
determinades
zones a causa del
correfoc.
participants
del concurs de
fotografia
Informar sobre
el sorteig dun
viatge entre
els participants
del concurs de
fotografia.
al voltant del parc

de la Ciutadania
i de la rambla
Popular
Destinatari poblaci en
general
Informar del
II Curs de
Pilotatge.

Comunicat 1
Es comunica a tots els usuaris del ferrocarril que, amb
motiu de les Festes de la Tardor, saugmentar la freqncia de pas entre els municipis de Trespics i Bellriu
durant el cap de setmana del 6 i el 7 de setembre.

Comunicat 2
La regidoria de Cultura de Mollerussa informa que, a
partir del mes vinent i fins al mes de desembre, el tercer
cap de setmana de cada mes es podr visitar gratutament el Museu de Vestits de Paper. Per a ms informaci, truqueu al telfon 901 01 01 01.

Comunicat 3
Benvolguts clients, els informem que del 3 al 8 de desembre, per celebrar el des aniversari del supermercat
Qualitat, podran gaudir de descomptes en tots els productes de la nostra marca. Aprofitin les ofertes!

Soluci:
Acte
Comunicat 1
clients de lestabliment
del 3 al 8 de desembre
--supermercat Qualitat
avs penjat a l'establiment
Comunicar els descomptes que ofereix el
supermercat en motiu del seu des aniversari.

Pg. 80
Comunicat 3
Qu us sembla si portem un grup dhavaneres fams?

Qu us semblaria si portssim un grup dhavaneres
fams?
Jo proposo fer una gimcana que voltegi el poble.
Jo proposaria fer una gimcana que voltegs el poble.
I si muntem una festa que es recordi per sempre?
I si muntssim un festa que es records per sempre?
Jo suggereixo fer una cursa de bicicletes que arribi
fins al poble del costat.
Jo suggeriria fer una cursa de bicicletes que arribs
fins al poble del costat.
13
Activitat oberta que pot alimentar-se de les informacions
recollides en les converses (ex. 3), dels textos sobre festes
(ex. 2, 4 i 8), etc. Fra bo que lensenyant estigus atent a
les realitzacions orals dels aprenents i a l'adequaci i coherncia de les propostes (horari, franja d'edat, motivaci...).
14
La posada en com permet millorar les propostes d'uns i
altres en un moment en qu tothom ha estat creatiu i amatent a l'adequaci i a la coherncia de les activitats.

Pg. 81
15
Activitat oberta. Es tracta dun text amb doble funci: informativa, per notificar breument els dies de la festa i els
actes principals, i exhortativa, per animar a la participaci.
No cal excedir les cent paraules. Pot servir d'exemple la salutaci de l'exercici 4, tot i que cal reduir-ne la llargada.
16
Fra bo observar prviament i amb detall els tems de la
graella, ats que shi destaquen elements importants en un
anunci o avs d'aquestes caracterstiques (anunciar, informar i exhortar).
Comunicat 2
Destinatari
usuaris del ferrocarril
Dia
cap de setmana del 6 i tercer cap de setmana de

el 7 de setembre
cada mes fins al desembre
Hora
---
Lloc
municipis de Trespics i Museu de Vestits de Paper

Bellriu
Mitj de
difusi
megafonia de l'estaci rdio, per exemple

i/o als vagons
venat del poble
----
17 Proposta d'anunci per ser dit a travs d'altaveus:

Bon dia. Dem, a les nou del vespre, us esperem a tots
vens i venes del carrer de la Costa al sopar de germanor
que es far al mig del carrer, com cada any. Passeu per
la seu de l'associaci de vens a recollir els tiquets. No hi
falteu!
18 ca-cau
ca-ca-uet
pre-cau-ci-
pa-s pai-sat-ge pa--sos
cau-te-la
pa-ios
19
Catal Intermedi B2
reu-ma cor-reu con-reu re-ll

ve- ve--na ve--nat ve--nat-ge
al-moi-na boi-na a-mo--na a-mo--nar
cui-na ru--na cui-ner ru--ns
di-rn per-diu di--r-tic diu-men-ge

a) Porten accent i diresi alhora: runs i dirtic.

b) La diresi no serveix per marcar la sllaba tnica duna
paraula. Es veu clar en els dos exemples anteriors, on la
sllaba tnica porta accent.
c) Porten diresi en una sllaba no tnica: venat, venatge, amonar, runs, dirtic.
Pg. 82

divertit, divertidssim
am, amenssim
bo, bonssim
avorrit, avorridssim
entretingut, entretingudssim
encertat, encertadssim
curis, curiosssim
nou, novssim
antic, antiqussim
mogut, mogudssim
20

home: homens, homenot, homenet, homenic...

festa: festassa, festeta...
fira: firassa, fireta...
dona: donassa, donota, doneta...
partit: partids, partidet...
carrer: carrers, carreret, carrer...
jove: jovenot, jovenet...
concurs: concurss, concurset...
plaa: plaassa, placeta...
gegant: gegants, gegantot, gegantet, gegant...
equip: equips, equipot, equipet...
msica: musicassa, musicota, musiqueta...
21 A) Expressions de lloc
davant per davant

Expressions sinnimes
enfront

Expressions antnimes
darrere

B) Expressions de lloc

al centre, dins, per sota, a sobre
al mig, al cor, a linterior, per dessota, damunt


als voltants, fora, a lexterior, per damunt, per dalt,
sota

C) Expressions de lloc

al capdamunt, a lesquerra, enmig
a dalt de tot, a m esquerra, al mig, a linterior

20
al capdavall, a baix de tot, a la dreta, a m dreta,
a lextrem, a la punta
D) Expressions de lloc

pertot arreu, davant, a prop, als afores
arreu, enfront, a la vora, als voltants, a la perifria


enlloc, darrere, lluny, al centre

Pg. 83
22
La soluci s en el mateix exercici. La controla el company
o la companya.
23
s la realitzaci de la tasca, que ja sha planificat en els
exercicis 15 i 17.

Pg. 84
24
Un exercici de valoraci i millora de les produccions dels
alumnes.
25 Passar-sho bomba: xalar, passar-sho molt b.

Posar-se-li la pell de gallina: experimentar molta por.

Posar-se-li els cabells de punta: experimentar molta
por.

No fer cara de divendres sant: no fer un posat trist,
abatut.

No fer cara de fstic: no fer un posat que denota avorriment, desinters...

A bodes em convides: rebre una proposta molt atractiva.

No cabre-li el cor al pit: tenir un sentiment fort i viu.

Riure pels descosits: riure molt.
26
Es fa una valoraci a partir d'all que els aprenents es veuen capaos de fer.

Propostes noves:
Un concurs d'habilitats a l'aire lliure (pintura rpida, malabarismes, jocs dequilibri, etc.).
Una exposici i concurs de fotografies del barri o del poble, fetes pels vilatans.
Jeroglfics


47: quatre i set, quaranta-set, quatre set.

Dirigeixes: ordenes, manes, condueixes, guies, etc.

Bona olor: aroma, flaire, perfum, etc.
La e de set s tnica i oberta; la de setmanes s tona i
neutra.
La r daroma s vibrant simple; la r de Roma s vibrant
mltiple.
Solucions:

47 dirigeixes: quatre set manes quatre setmanes
Bona olor: aroma a Roma
Guia - Solucionari
Unitat 7
Solidaritzem-nos-hi
D) P
or. Fa una estona que hi ha alg que em segueix i
em fa lefecte que no t bones intencions.
Refs. Em conviden a fer una excursi, la mateixa on
vaig tenir un disgust emocional molt fort.
Sorpresa. Mhavien dit que assists a una reuni,
per era un acte de celebraci dels meus deu anys a
lempresa.
Tristesa. De tant en tant miro llbum de fotos del
meu germ, que lany passat va morir de cncer.
Venjana. No s per qu malegra tant saber que
han acomiadat de la feina la dona que em va prendre
el marit!
Vergonya. He sortit de casa amb sabatilles, inadvertidament. Ara hi torno mirant de passar desapercebut.
Pg. 85
Portadella
La imatge facilita la presentaci del tipus de textos propis de la
unitat: comunicacions centrades en l'expressi dels sentiments
i les emocions.

Pg. 86

1 A) 1. Aix s massa! Fantstic!

2. Ara s que podrem tapar forats, no li sembla?
B) 1. Qu? Convenut? I dieu que no ho aconseguireu,
oi?
2. Enhorabona i felicitats per la part que li toca.

C) 1. Anem-nos-en, que sn una colla de garrepes!
2. Passi-ho b.

D) 1. Coratge, que aix ja est fet!
2. Li desitjo bona sort i espero que ben aviat torni a ser
amb nosaltres.

A) A
fecte. Fa estona que xerro amb un amic que no
veia de fa temps.
Alegria. Mhan comunicat que ha nascut un nebot
meu i que el part ha anat molt b.
nsia. Hi ha hagut un accident a la carretera per on
passa el meu fill cada dia per anar a la feina.
Atracci. En una festa del barri, hi participa una persona molt famosa i podria parlar amb ella: s molt a
prop.
Decepci. Mhavien lloat molt una pellcula i surto
del cinema amb una percepci ben diferent.
Desnim. Mhe examinat de conduir per sisena vegada i tampoc no he aprovat.
B) D
esesper. Sha punxat una roda del cotxe, han trigat dues hores a reparar-la i, quan engego de nou,
madono que alg mha robat lordinador porttil
que hi havia dins.
Entusiasme. El meu equip preferit s dels darrers de
la lliga i est guanyant de molt a un equip dels primers.
Enuig. He entrat en un bar per distreurem i alg
mest donant la llauna preguntant-me coses que no
minteressen.
Enveja. S que el ve, sis anys ms jove que jo, ja t
la jubilaci i jo nhaur desperar ms de tres.
Enyor. Avui hi ha una boira espessa. Visc lluny de la
meva ciutat i recordo lambient que vaig deixar.
Espant. Vaig pel carrer i sento un estrpit a prop
meu. Desconec quina ha estat la causa.
C) E
stranyesa. El meu pare sempre porta un cotxe vermell i avui veig que arriba conduint-ne un de blanc.
Eufria. Hem guanyat el primer premi per un treball
cooperatiu. Ho estem celebrant.
Impotncia. Mhan caigut les claus de casa al carrer

i se mhan escolat pel reixat de la claveguera.
Nostlgia. Recordem el temps en qu treballvem
junts i sentim pena de no tornar a fer-ho plegats.
Odi. Acaba de passar per davant meu la persona que
va maltractar la meva filla.
Pau. He arribat a la casa rural on passar uns dies de
descans. Mestic assegut davant dun paisatge natural.
Pg. 87

Alegria
Estic al set cel!
Visca!
Estic encantada de la vida!
Sc a la glria!

Sorpresa
No men s avenir!
Qu dius!
Mhe quedat amb la boca oberta!
Enuig
Mecagondena!
Em fa escudella!
Menfilo per les parets!
Espant
Se mha glaat la sang!
Sem posen els cabells de punta!
Sem fa un nus a la gola!
Em batega el cor!

Rebuig
Apa! Ecs!
Ni regalat!
4
No es tracta de redactar un text complet, sin de descriure
breument quins propsits contindria la resposta.

Soluci orientativa:
A) Felicitar-lo per la notcia, reconixer la constncia en la

seva decisi i desitjar-li un futur ple de satisfaccions.
B) Felicitar-lo per l'obtenci de la plaa del mster, recordar el temps passat com a companys, agrair-li la dedica-
21
Catal Intermedi B2
trec flama de les brases. Faig caf.

La vostra mare surt del dormitori
amb un somriure: Quina bona olor.
Thas aixecat molt dhora aquest mat.
ci a la feina i desitjar-li bona sort en els estudis.

C) Confirmar que s'ha comunicat la notcia als companys,

alegrar-se de la benignitat de les seqeles de l'accident
i desitjar-li una rpida recuperaci.
D) Sorprendre's agradablement pel nivell literari de la companya, felicitar-la pel guard obtingut, anunciar-li una
celebraci entre companys de feina.
E) Confirmar que s'ha rebut la comunicaci i es coneixen

les causes de la decisi, reconixer la qualitat de la feina
i dels productes elaborats, lamentar la decisi i desitjar
la reobertura del negoci.
Pg. 88
5
Prctica de verbs irregulars amb soluci en el mateix exercici, controlada pel company o companya. Resposta resolta
en el llibre de lalumne.
Pg. 89
6
Exercici de pronncia i correcci ortogrfica amb soluci en
el mateix exercici.
7
Exercici per fer a les zones lingstiques on es fan els emmudiments finals indicats. S'hi poden fer dues lectures rpides: una per columnes i una altra per files.
Joan Margarit
11
L'activitat permet reflexionar sobre els mltiples propsits
comunicatius de qu poden constar els escrits daquestes
caracterstiques.

Pg. 92
12
Activitat principal de la unitat. L'observaci de l'exemple
dna idea de la brevetat d'aquests textos, del nivell de formalitat i dels propsits comunicatius que es corresponen
amb la situaci a qu fa referncia.
13 pa-llis-sa (P)
sa-ba-tot (A)
ca-mi-o-ner (A) a-mo--na-da (P)
ci-n-ci-a (E)
a-mo--nat (A)
ca-p-tol (P)
ca-ca-uet (A)
ca-pi-t (A)
ve--nat (A)
r-pi-des (E)
cir-cu-la-ci- (A)
cli-en-te-la (P)
en-qua-der-nar (A)
pa-tum (A)
ma-ce-d-ni-a (E)
ta-tu-at-ge (P)
trans-ports (A)
eu-ro-pe-a (P)
vi-a (P)
Pg. 90

8 a) B
b) A
c) A
d) B
e) A
9 Sinnims de mort: defunci, bit, decs, trasps.

Impacte emocional: aflicci, condol, condolena, consternaci, desconsol, dolena, dolor, pena, pesar, sentiment, sofriment, trngol, tribulaci.

Resposta positiva: nim, confiana, coratge, esperana,
fe, valor.
14 Agudes
patinet
plataner
descobrim
pags
bruixot
escoltem
escoltareu
navegar
Pg. 91
10 Al fons de la nit

Est glaant a laire.
Ha callat fins i tot el rossinyol.

Amb el front recolzat damunt del vidre
demano que em perdonin
les meves dues filles mortes
perqu ja gaireb no penso en elles.
El temps ha anat deixant argila seca
damunt la cicatriu. I, fins i tot
quan un sestima alg, arriba loblit.
La llum t la duresa de les gotes
que cauen dels xiprers amb el desgel.
Poso un tronc nou i, removent les cendres,
22
Pg. 93
Planes
Maria
pastanaga
desafortunada
accentua
estmac
medulla
aeri
entesos
pagesia
calaixera
escolten
atmosfera
tomquet
tomaquera
csmic
proclama
Esdrixoles
lpides
esglsia
penltima
nrdica
transatlntica
andrmina
esdrixola
brixola
tmbola
enciclopdia
diptries
lmpada

a) No hi deu haver ning que ho spiga, aix.

b) Ella deur venir a veuret un dia daquests.
c) Deu tenir por que no li facin cas.
d) No devia saber que els dies de festa era obert.
e) No deuran tenir temps darribar a lhora.
f) Hi devia haver gel a la carretera.
g) Deu haver marxat uns dies de viatge.
Guia - Solucionari
Pg. 94
16
Nom
illusi
desengany
inquietud
nsia
vergonya
sorpresa
decepci
neguit
atracci
enveja
odi
tristesa
Verb
illusionar
desenganyar
inquietar
ansiejar
avergonyir
sorprendre
decebre
neguitejar
atreure/atraure
envejar
odiar
entristir
Adjectiu o participi
illusionat
desenganyat
inquiet/inquieta
ansis
avergonyit
sorprs
decebut
neguits
atret
envejs
odis
trist/trista
17
s el moment de donar a conixer els escrits de solidaritat.
Fer-ho mitjanant la lectura en veu alta exigeix fixar-se en
l'entonaci de les frases per donar-hi sentit. Fra bo fer
assaigs de lectura.
La resposta breu a les comunicacions pot ser feta de
manera individual per tal que es pugui avaluar la competncia de cada alumne.

Pg. 95
18
s un exercici de transformaci textual, de molt rendiment
pel que fa a la qualitat dels escrits un cop redactats. Una
prctica que es pot estendre a les unitats que tenen l'elaboraci d'un text escrit com a objectiu.

pgina. Per tal de fer ms efectiu i factible l'acompliment de

la tasca, es parla d'un mercat d'intercanvi en qu les parades
presenten elements homogenis intercanviables per punts obtinguts prviament oferint objectes, que sn classificats en un
magatzem gestionat per lentitat promotora.

1 El consum responsable
a) Altres maneres de denominar el consum responsable
sn: consum conscient, consum crtic, etc.

b) Exemple de consum responsable: controlar que les aixetes de lhabitatge no perdin aigua. Exemple de consum
irresponsable: llenar menjar sobrer i aprofitable dun
pat.

c) Hi ha entitats sense afany de lucre que hi treballen. Per
exemple: Roba Amiga (per donar sortida a roba que ja
no susa).

Pg. 96
19
Un seguit de reflexions a l'entorn dels textos expressius,
que poden ser fetes en acabar una unitat basada en l'expressi d'emocions i sentiments.
Reduir, reutilitzar i reciclar

a) Resposta oberta.
b) El canvi climtic s el fet comprovat cientficament descalfament del Planeta. Lefecte d'hivernacle s el procs
pel qual latmosfera dun planeta fa que sescalfi: permet lentrada de radiaci solar, per impedeix o dificulta lemissi de calor des del planeta.
c) Exemple de reducci: limitar lexpansi de gasos contaminants dels motors dels cotxes. Exemple de reutilitzaci: els contenidors de roba usada. Exemple de reciclatge: elaborar sab a partir dolis usats.
Pg. 99
2
Exercici per comprovar lensordiment de les consonants
oclusives finals i ser conscients de la necessitat datendre a
la seva grafia.
3
Exercici per comprovar la sonoritzaci que causa el contacte de consonants oclusives sordes amb sonores. Cal llegir
les paraules de cada tem de manera contnua, sense pauses.
Solucions:

Retard: demora de mra
El ferro fa mal: lacer danya la Cerdanya
Els recursos renovables

a) Els recursos renovables sn illimitats perqu es regeneren constantment.
b) Els recursos renovables sn inesgotables sempre que la
demanda no superi el ritme de regeneraci.
c) La roba obtinguda de la llana, del cot; lescalfament de
laigua domstica mitjanant la radiaci solar, etc.
Jeroglfics


Retard: tardana, dilaci, demora, trigana, etc.

El ferro: lacer.

Fa mal: perjudica, danya, lesiona, damnifica, etc.
La e dacer s tnica i tancada; la e de Cerdanya s tona i neutra.
Unitat 8
Pg. 98
4
Exercici per comprovar lensordiment que causa el contacte
de consonants oclusives sonores amb sordes. Cal llegir les
paraules de cada tem de manera contnua, sense pauses.
Llenar? No! Intercanviar!
Pg. 97
Portadella
Cal prestar atenci a la situaci presentada al capdavall de la
Pg. 100
5
Prctica de morfologia verbal amb solucions en el mateix
exercici.
23
Catal Intermedi B2
La quarta edici del mercat Perdut i Trobat, un mercat d'intercanvi d'objectes intils, es far diumenge a la plaa del
Mar de Comials. Es tracta d'intercanviar andrmines personals, intils o tronades, per amb encant, originals, amb sabor retro... No sn uns encants per comprar-hi eines, ni una
fira amb fuets i formatges. Ms aviat hi trobareu objectes
amb esperit pop, com ara vinils, psters, joguines, roba de
dissenyador usada, cmics, vambes... o, fins i tot, mobles
vells.
Trobat i Perdut s obert de les 11 del mat a les 6 de la
tarda i lentrada s de franc. Si teniu objectes que voleu
mostrar en una parada, l'organitzaci demana 30 euros per
l'espai d'exposici. Tot plegat est amenitzat amb dijei i a
la plaa s'installaran barres dels locals de restauraci ms
moderns de Comials.

Soluci:
Activitat
Dia
Horari
Lloc
Organitzador
Mercat d'intercanvi d'objectes intils.

Diumenge.
De les 11 del mat a les 6 de la tarda.
Plaa del Mar de Comials.
-------
Objectiu
Intercanviar andrmines.
Pg. 101
Accions estalviadores
Rentadora
Cal fer servir sempre que sigui possible els programes

d'aigua freda i omplir-la totalment, sense sobrecarregar-la. A ms, cal mantenir els filtres nets i no fer servir
gaire detergent. Si en compreu una de nova, penseu
que, l'eficincia, la dna el consum mnim d'energia i
d'aigua.
Assecadora Si la teniu, feu-la servir mnimament. Si l'heu de fer

servir, centrifugueu al mxim a la rentadora (la centrifugaci consumeix molta menys energia), manteniu els
filtres ben nets i procureu que tingui una bona circulaci
d'aire. Cal que tingui un detector automtic per indicar
quan s eixuta la roba.
Rentaplats Eviteu programes d'alta temperatura esbandint prviament la vaixella amb el mnim d'aigua freda abans
d'introduir-la. Utilitzeu-lo noms quan estigui ple. El detergent ha de ser el just. No feu servir el programa d'assecatge: deixeu-lo obert perqu la vaixella s'assequi amb
l'aire. Manteniu els filtres nets i no superposeu les peces,
perqu necessitaran una segona rentada. Si en compreu
un de nou, tingueu en compte que, l'eficincia, la dna el
mnim consum d'energia.
Forn
24
Pg. 102
8
Exercici rellevant per dur a terme la tasca. Lensenyant pot
observar la producci oral dels alumnes i detectar-ne aspectes millorables.
9
Soluci orientativa:
nic/nica
entretingut/entretinguda
didctic/didctica
indit/indita
prctic/prctica
intil/intil
til/til
rar/rara
deteriorat/deteriorada
trencads/trencadissa
10
Sescriuen amb u quan la sllaba tnica recau en larrel (recullo) i sescriuen amb o en tots els altres casos (recollim).
Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i
derivats: acollir, recollir, escollir, descosir, ressortir, sobresortir...) tamb funcionen igual.
Vinils, psters, joguines, roba de dissenyador

Objectes
usada, cmics, vambes, mobles vells, etc. (Coses
intercanviables
usades, per amb encant).
Gratut o, si es vol disposar d'un espai
Preu
d'exposici, 30 euros.

No el feu servir per descongelar o escalfar, ja que consumeix molta energia. Aprofiteu al mxim la seva capacitat i reduu el nombre d'obertures de la porta durant la
cocci. El podeu aturar abans de finalitzar la cocci per
aprofitar la calor residual. Cal una revisi constant de les
juntes i de la integritat dels vidres. Si en compreu un de
nou, mireu que porti doble vidre.
Pg. 103
11
Prctica escrita feta a partir de la informaci recollida en
l'exercici 8. La brevetat del text i la concreci dels propsits
(informar i exhortar) permet fer-ne una valoraci encaminada a la millora dels mateixos textos.
12
Exercici de formulaci de preguntes, preparatori de la tasca
final.

Soluci orientativa:
s la primera vegada que participeu en un mercat d'intercanvi?

Com se us ha acudit de dedicar-vos als jocs tradicionals
de carrer?
Hi ha algun missatge al darrere daquesta oferta de jocs,
com insinueu en lanunci de la parada?
Confieu que rebreu gaires jocs, ats que a molts llocs no
s possible jugar als carrers?
Com imagineu que poden ser els compradors dels vostres productes?
13
Es repassa lortografia daquests verbs, ja treballats a lexercici 10.

a) escullo, esculls, escull, escollim, escolliu, escullen

b) culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin
c) tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Pg. 104
14 Exercici de discriminaci de la e oberta i tancada.

15 Exercici de consolidaci.

fe (O) fer (T) res (O) cendra (O) pes (T) reixa (T) gel (O)

mel (O) rel (O) rec (T) recta (O) cel (O) tela (O) vel (O)
Guia - Solucionari
cec (T) sec (O) cert (O) festa (T) lleig (T) seva (T) dret (O)
crec (O) tret (T) fel (O) pea (T) fet (T) pena (O) verd (O)
pet (O) obert (O) dent (T) vella (T) fred (O) ceba (O) ferm (O)
a) Pronom: la. Referncia: la figura, lestufa...

b) Pronom: li. Referncia: a ell/ella o a vost.
c) Pronom: hi. Referncia: al mercat d'intercanvi, als encants, a l'exposici, al cine...

Pg. 105
17 A) El desmunta i desprs el porta a la deixalleria./Lhas

de reformar si vols intercanviar-lo./Vas llenar-lo o vas
reciclar-lo?/Doneu-lo i llestos./Intercanvial per la joguina.

B) Els desmunta i desprs els porta a la deixalleria./Els has

de reformar si vols intercanviar-los./Vas llenar-los o
vas reciclar-los?/Intercanvials per la joguina.
C) La desmunta i desprs la porta a la deixalleria./Lespatllars si no vigiles./La inflava i la ubicava segons l'estat
de conservaci./Estava llenant-la quan vaig pensar de
reciclar-la./Intercanvia-la per la joguina.
D) Les desmunta i desprs les porta a la deixalleria./Les

espatllars si no vigiles./Estava llenant-les quan vaig
pensar de reciclar-les./ Intercanvi-les per la joguina.
E) En porta de totes mides i colors./Nha portat de totes mides i colors./Ha estat portant-ne de totes mides
i colors./Porteu-ne de totes mides i colors./Portan de
totes mides i colors.
F) Li dic que els objectes no es poden pagar amb diners./Li he de dir que els objectes no es poden pagar
amb diners./Digueu-li que els objectes no es poden pagar amb diners./Truca-li i digues-li que els objectes no
es poden pagar amb diners.
G) Els dic que els objectes no es poden pagar amb diners./Els he de dir que els objectes no es poden pagar
amb diners./Digueu-los que els objectes no es poden
pagar amb diners./Trucals i digues-los que els objectes
no es poden pagar amb diners.
H) Es pensa que els residus desapareixen sols./Sadona

que reciclar no s gens complicat./Hauria de conscienciar-se que els recursos no sn inesgotables./No vol
moures per la ciutat si no s en transport pblic.
I) Ho vas intercanviar per aquesta carraca?/Ho has intercanviat per aquesta carraca?/Vas intercanviar-ho per
aquesta carraca?/Intercanvia-ho per aquesta carraca.
Pg. 106
18
Prctica oral de pronoms febles. Les solucions sn en el
mateix exercici.
19 C
omplement directe
sho anava mirant/no en tenem/tenir-ne/el va netejar/ens els vam intercanviar
Complement indirecte
ens va dir/ens hauria agradat/li vam dir/ens va explicar/li va treure la pols/li vam explicar/ens els vam intercanviar

Pg. 107
20 a) Hi
Hi

b) -hi
-ne
c) hi
hi estic anant (estic anant-hi)
d) en

e) Hi

f) en
En
21

a) Resposta tancada, pregunta directa.

b) Resposta oberta, pregunta indirecta.
c) Resposta de selecci mltiple, pregunta directa.
d) Resposta oberta, pregunta directa.
e) Resposta de selecci mltiple, pregunta directa.
f) Resposta de selecci mltiple, pregunta directa.
g) Resposta tancada, no es formula cap pregunta: es fa
una afirmaci.
h) Resposta oberta, no es formula cap pregunta: es convida a continuar la frase.

Sha de reciclar perqu hem de protegir la natura.

Com que hem de protegir la natura, sha de reciclar.
Sha de reciclar ja que hem de protegir la natura.
Ja que hem de protegir la natura, sha de reciclar.
No shan de malbaratar els recursos perqu sn limitats.
Ats que els recursos sn limitats, no shan de malbaratar.
No shan de malbaratar els recursos ja que sn limitats.
Ja que els recursos sn limitats, no s'han de malbaratar.
23
Activitat final de la tasca. Es pot fer amb el conjunt de l'aula: si els grups sn parells, s'aparellen. Els dos grups, per
torn, es fan les preguntes, prviament distribudes entre els
components del grup.

Pg. 108
24 2a persona del singular

Rentadora: no usis programes daigua calenta, fes
rentades plenes, neteja els filtres, posa-hi el detergent
just, compran amb consums mnims d'energia i d'aigua i amb doble entrada d'aigua.

Assecadora: restringeix-ne l's, centrifuga b la roba
prviament a la rentadora, neteja els filtres, prefereix la
de gas a l'elctrica, disposa de detector automtic de
la roba eixuta.

Rentaplats: no usis programes dalta temperatura, introdueix-hi la vaixella ja esbandida, espera que estigui
ple, usa el detergent just, no el situs prop del refrigera-
25
Catal Intermedi B2
dor o del congelador, no empris programes dassecatge,

neteja els filtres, no hi superposis les peces, compran
amb consums mnims d'energia i amb doble entrada
daigua, valora la necessitat de tenir-ne.
Forn: prefereix el de gas ms que l'elctric, usa'l solament
per cuinar, aprofitan la capacitat, redueix-ne les ober
tures durant la cocci, atura'l abans de finalitzar la cocci, revisa les juntes i el vidre, prefereix-lo de doble vidre.
3a persona del singular
Rentadora: no usi programes d'aigua calenta, faci
rentades plenes, netegi els filtres, posi-hi el detergent
just, compri'n amb consums mnims d'energia i d'aigua i amb doble entrada d'aigua.
Assecadora: restringeixi'n l's, centrifugui b la roba
prviament a la rentadora, netegi els filtres, prefereixi
la de gas ms que l'elctrica, disposi de detector automtic de la roba eixuta.
Rentaplats: no usi programes d'alta temperatura, intro
dueixi-hi la vaixella ja esbandida, esperi que estigui ple,
usi el detergent just, no el situ prop del refrigerador
o del congelador, no empri programes d'assecatge,
netegi els filtres, no hi superposi les peces, compri'n
amb consums mnims d'energia i amb doble entrada
d'aigua, valori la necessitat de tenir-ne.
Forn: prefereixi el de gas ms que l'elctric, usi'l sola
ment per cuinar, aprofiti'n la capacitat, redueixi'n les ober
tures durant la cocci, aturi'l abans de finalitzar la cocci,
revisi les juntes i el vidre, prefereixi'l de doble vidre.
2a persona del plural

Rentadora: no useu programes d'aigua calenta, feu
rentades plenes, netegeu els filtres, poseu-hi el detergent just, compreu-ne amb consums mnims d'energia
i d'aigua i amb doble entrada d'aigua.

Assecadora: restringiu-ne l's, centrifugueu b la roba
prviament a la rentadora, netegeu els filtres, preferiu
la de gas a l'elctrica, disposeu de detector automtic
de la roba eixuta.
Rentaplats: no useu programes d'alta temperatura,
introduu-hi la vaixella ja esbandida, espereu que estigui ple, useu el detergent just, no el situeu prop del
refrigerador o del congelador, no empreu programes
d'assecatge, netegeu els filtres, no hi superposeu les peces, compreu-ne amb consums mnims d'energia i amb
doble entrada d'aigua, valoreu la necessitat de tenir-ne.

Forn: preferiu el de gas ms que l'elctric, useu-lo solament per cuinar, aprofiteu-ne la capacitat, reduu-ne
les obertures durant la cocci, atureu-lo abans de finalitzar la cocci, reviseu les juntes i el vidre, preferiu-lo
de doble vidre.
26
Solucions:

Xamba: sort Sort

Saludable i polit: sa i net sainet
Unitat 9
Sortim junts, aquestes vacances?
Pg. 109
Portadella
La imatge i el ttol permeten introduir qestions diverses que
engresquin l'alumnat, o que encetin reflexions relacionades
amb el tema de la unitat. Per exemple: s fcil trobar una proposta de vacances per a un grup de gent, si ha de ser assequible
a totes les butxaques, ha de respondre als gustos i interessos
de la majoria i, a ms, ha de tenir alguna novetat que la faci
atractiva?

Pg. 110 i 111

1
Prctica oral amb possibilitat, per part de lensenyant, de
fer un seguiment de les intervencions narratives en passat,
i atendre, sobretot, a la selecci i l's de temps verbals.
2
Lideal de vacances de lautora es podria resumir aix: Si
tens ganes de passar-tho b i comptes amb bons companys de viatge, tens els components essencials de la frmula mgica que convertir en especials, niques i alhora
inoblidables unes vacances.
Pg. 112
3
Una activitat oral que permet deixar constncia escrita dels
criteris de selecci que acordi el grup. No cal que el grup
especifiqui com ser la sortida; nhi ha prou que acordi els
criteris bsics que senumeren a la graella.
4
s un exercici daplicaci de diferents exponents lingstics
per expressar interessos i comunicar expectatives.
Soluci orientativa:
Magradaria que en tragussim algun coneixement

dhistria.
Que bo que pogussim fer una volta en globus!
Haurem de poder trobar preus ms econmics.
Us agradaria practicar esqu nutic?
Us ve de gust de fer una travessa pel Montsant?
I si fssim un concurs de fotos?
Penseu si no seria interessant un cap de setmana sols
en una illa...
25 Prctica avaluativa general de la unitat.
Jeroglfics


Xamba: sort, fortuna, casualitat, etc.

Saludable: sa, salubre, etc.

Polit: net, endreat, brillant, etc.
a)
Continua amb un verb en imperfet de subjuntiu:
Magradaria que...
b) Continuen amb un verb en infinitiu: Que bo que po
gussim... Haurem de poder... Us agradaria...? Us ve de
gust...?
c) Continua amb un nom: I si fssim...? Pot continuar amb
un nom o amb un verb en infinitiu: Penseu si no seria
interessant...
Guia - Solucionari
Pg. 113
Recrrer una part del cam que envolta Menorca.

Visitar els abrics de muntanya amb pintures rupestres de
lAlt Maestrat.
Participar en un curs despeleologia a les coves del Garraf.
Passar uns dies en un cmping d'alta muntanya.
6
Exercici per practicar els exponents lingstics de l'exercici 4
i els que s'usen per fer valoracions, descrits en un quadre al
marge.
Pg. 114
7
Lestiu passat, la meva parella i jo vam anar de vacances a
lAmetlla de Mar, un poblet mariner de la Costa Daurada,
ms conegut pels seus habitants caleros i caleres com la
Cala.
La Cala s un poble duns 6500 habitants, per durant
lestiu, la seva poblaci augmenta considerablement. Al poble hi ha diferents opcions dallotjament: cmpings, hotels,
cases rurals, apartaments... Dapartaments, nhi ha de tot
tipus; nosaltres vam optar per llogar-ne un de petit, situat
just davant del port pesquer i esportiu, amb unes vistes envejables. Com que tamb hi ha mercat municipal, botigues
de queviures i supermercats, no vam tenir cap problema
per abastir-nos. A ms, hi ha nombrosos restaurants on
poder degustar la rica cuina local, amb especialitats com el
rossejat, el suquet de peix calero, larrs amb llamntol, els
peixos i els mariscos... i les postres! De postres, nhi ha per
donar i vendre: els pastissets, els coraons, la farinosa, el
cc de maana... Noms de recordar-ho, em fa venir aigua
a la boca...
Explicar qu s el que ms ens va agradar s difcil. Lencant del poble, les seves cases blanques, lambient mariner,
el port... Al port, fora gran i molt ben cuidat, hi havia
tot tipus dembarcacions: esportives i de pescadors, grans
i petites, noves i velles... Entre totes aquestes, nhi havia
unes que, segurament pel fet que nosaltres som de terra
ferma, ens van impressionar moltssim: els enormes vaixells
tonyinaires. No oblidarem mai el gest del capit, que en
veure com admirvem el seu vaixell, ens va convidar a entrar-hi i ens va fer una visita guiada per les seves diferents
estances, on hi havia de tot i no hi faltava de res. Va ser
meravells i sempre li estarem agrats.
Per, per si aix no fos prou, ens vam quedar amb la
boca oberta quan vam poder contemplar lentorn del poble, la seva llarga costa. A loficina de turisme hi havia
nombrosos fullets informatius i nhi havia un que indicava els camins de ronda: vam decidir agafar les motxilles i
seguir litinerari. Vam recrrer els penya-segats i vam descobrir un munt de cales daigua cristallina envoltades de
verdes pinedes, meravellats per un paisatge tan verge. Hi
havia cales de sorra fina i blanca, nhi havia daltres que
eren de pedres o de roca, nhi havia damples i nhi havia
destretes, nhi havia de llargues i nhi havia de curtes,
nhi havia algunes que estaven desertes, nhi havia que
estaven plenes de banyistes, nhi havia de transparents i

nhi havia que tenien una capa dalgues a la vora de la
sorra... per totes tenien el seu encant particular.

Hi haur el mateix ambient quan hi tornem? Hi haur
el paisatge verd i verge que hi vam trobar o, en el seu lloc,
hi haur apartaments i urbanitzacions a primera lnia de
mar? Hi haur gent amable, o potser nhi haur desquerpa, cansada de tractar amb els turistes que cada temporada massifiquen els carrerons del poble? Hi haur botigues
petites o, en el seu lloc, hi haur un centre comercial? Als
restaurants, hi haur plats artesanals o nhi haur de preparats i de menjar rpid?
Totes aquestes preguntes ens les fiem a la tornada,
quan ja pensvem en la propera escapada a la Cala: el poble que ens havia enamorat.

Pg. 115
8 Exercici de pronncia, per distingir dos sons prxims.
A casa ens dediquem a compondre: jo componc versos,

la meva filla gran compon peces musicals i el petit de
casa compon trencaclosques. Uns artistes, vaja!
Quan estenc la roba al terrat observo com lestn la vena del tercer quarta: ho fa tan b que no ha de planxarla. Sempre s'aprn alguna cosa.
Si parlo amb el meu ve senegals m'entn de seguida,
per jo sovint no l'entenc i li he de demanar que mho
torni a dir.
Pg. 116 i 117
10
Exercici de formulaci verbal, amb les solucions en el mateix exercici.
11
El cam
Tipus
Ruta a peu. Natura,

gastronomia, histria.
Esports daventura.
Lloc
El Montseny i la Plana de
Vic
Pirineus de Lleida (Ribera

de Cards)
Durada set dies i sis nits

Dormir
en albergs, amb sac de

dormir
350 (sopar i dormir) +

Preu
inscripci 84 + dinars
per
persona

Aventura verda
indeterminada
en apartaments
per dia, amb allotjament,
de 95 a 175 , segons
activitat
Pg. 118
12
Activitat oberta, bsica per a lacompliment de la tasca. s
bo que es clogui amb la redacci de la proposta, com es fa
en lexemple.
13
Fra bo comentar prviament amb els alumnes les diferents
formes d'adjectivaci presentades esquemticament a la
graella.
27
Catal Intermedi B2
Soluci orientativa:
Descriure amb un adjectiu
Un lloc lluny.
... amb un nom
Una idea nova.
Un lloc a la llunyania.
Una novetat.
Una experincia apassionant.
Una experincia que desperta

passi.

Un preu de fcil accs.
Un preu assequible.
Un temps dedicat a la
relaxaci.
Un temps relaxat.
... amb un verb
... amb un adverbi
Un lloc costs darribar-hi.
Un lloc que s ben lluny.
Una idea que innova.
Una idea que arriba

inesperadament.
Una experincia que apassiona.
Una experincia viscuda

apassionadament.
Un preu que es pot suportar.
Un preu fcilment suportable.
Un temps en qu et relaxes.
Un temps per relaxar-se

tranquillament.
Nom
Adjectiu
Verb
passi
apassionant
apassionar
descans
descansat
descansar
facilitat
fcil
facilitar
rialla
rialler
riure
millora
millor
millorar
amenitat
am
amenitzar
fora
forut
forar

Pg. 119
15 Desig: Tant de bo!/Du tescolti!/Timagines...?

Acceptaci: I tant!/Entesos!

Disconformitat: Ara hi corro!/I un be negre!/De cap
manera!

Estranyesa: Vols dir?/Qu dius ara?
16
Com en la unitat anterior, aquest exercici s de discriminaci. Cal fer primer una lectura per columnes, per captar la
uniformitat del so en diferents mots. Desprs, per files, per
produir i notar la diferncia de so.
17 Exercici de consolidaci.

28
por (T)
sord (T)
poc (O)
toc (O)
tros (O)
foc (O)
rom (T)
sol (O)
marr (T)
plor (O)
roc (O)
mort (O)
moll (O)
sc (T)
coll (O)
som (T)
vol (O)
joc (O)
llom (T)
clot (O)
closca (O)
acord (O)
dlar (O)
calot (O)
roca (O)
pobra (O)
dna (T)
sola (O)
dona (O)
tambor (T)
sort (O)
cargol (O)
bloc (O)
sorra (T)
cor (O)
carb (T)
flor (O)
aix (O)
lloc (O)
amor (T)
mosca (T)
roba (O)
nostra (O)
all (O)
fosca (T)
calor (T)
nova (O)
morta (O)
tova (T)
badoc (O)
Pg. 120
s orprenent: extraordinari, inslit, anormal, imprevist,

inesperat, inversemblant, meravells, prodigis <> corrent, normal, comprensible, versemblant
divertit: alegre, festiu, am, entretingut, jocs, gracis, ocorrent, jovial <> avorrit, tedis, inacabable, pesat,
avorridor, fatigant, ensopit, enutjs
vital: important, transcendent, valors, preat, crucial,
decisiu, determinant <> intranscendent, insignificant
costosa: cara, dispendiosa, elevada, immdica <> barata, econmica, assequible, mdica
econmica: barata, assequible, mdica <> cara, dispendiosa, elevada, immdica
espectacular: sensacional, sorprenent, extraordinari,
inslit, anormal, imprevist, inesperat, inversemblant,
meravells, prodigis <> corrent, normal, comprensible,
versemblant
tranquilla: calmada, reposada, quieta, pacfica, serena, asserenada <> agitada, enrgica, vital, efervescent,
inquieta, convulsa, dinmica
bonica: agradable, preciosa, maca, atractiva, bella <>
lletja, desagradable, antiesttica
bon: adequat, apropiat, idoni, adient, escaient <> desfavorable, inescaient
curis: sorprenent, interessant, notable, suggestiu <>
anod, insignificant, insubstancial, banal
am: divertit, distret, entretingut <> avorrit, tedis, inacabable, pesat
horrorosa: lletja, desagradable, antiesttica, repugnant
<> bonica, bella, agradable, preciosa, atractiva
famoses: conegudes, clebres, notries <> desconegudes, annimes, ignorades
decadent: trista, runosa, rnega, abandonada, deixada, descurada <> alegre, cuidada, conservada
estranya: rara, estrafolria, inslita, extravagant, inusitada, desconcertant <> normal, ordinria, habitual, corrent, usual, comuna
mastodntica: gegantesca, enorme, desproporcionada, colossal, grandiosa, immensa, descomunal, desmesurada <> minscula, microscpica, insignificant, petita
desagradables: antiptics, ingrats, odiosos, antiptics,
repulsius, desplaents, malagradosos, malgustosos <>
agradables, deliciosos, delectosos, afables, atractius,
simptics, delitosos, grats
lleugera: rpida, fcil, digerible, gil <> lenta, difcil,
pesada, feixuga
sorprenent: extraordinries, inslites, anormals, imprevistes, inesperades, inversemblants, meravelloses, prodigioses <> corrents, normals, comprensibles, versemblants
gegants: mastodntics, enormes, desproporcionats, colossals, grandiosos, immensos, descomunals, desmesurats <> minsculs, microscpics, insignificants, petits
millor: superior, ptim <> pitjor, inferior
genial: excellent, sensacional, extraordinari, magnfic,
meravells <> com, normal, habitual, ordinari, corrent,
usual
Guia - Solucionari

Solucions:
Toves: blanes Blanes
La millor terreta del mn suplica: Alacant, implora
a la cantimplora
i anirem abans de la posta del sol.

H
Hi anirem abans () que es pongui el sol.
No ens ha dit res des de la seva arribada.
No ens ha dit res des () que ha arribat.
No sadona de lengany.
No sadona () que lenganyen.
Estem segurs de la nostra solvncia.
Estem segurs () que som solvents.
Jo no estic dacord en aquesta la soluci.
Jo no estic dacord () que se solucioni aix.
Unitat 10

Pg. 121
20 a) a cobert de la pluja
h) a travs de la comarca

b) a cpia de fer trucades
i) en b de lestalvi

c) a desgrat de les dificultats
j) dacord amb el contracte
signat

d) llevat de tres persones
k) amb vista a la bona relaci

e) a falta de cap altra soluci
l) en contra de lopini general

f) a la vora de la frontera
m) en virtut de lacord pres

g) a propsit de la gastronomia n) tret de dos dies
La imatge i el ttol permeten iniciar la reflexi sobre la localitat

on viuen els alumnes i suscitar el desig de parlar i escriure sobre
necessitats, millores i idees creatives per a uns serveis de ms
qualitat.

Pg. 124
1
Proposta
escola
dadults
Destinataris
persones
adultes
llar dinfants infants
Un major accs a aquest servei, on es

t cura dels infants, sels introdueix
en leducaci, es relacionen amb
altres nens i nenes, etc.
emissora de
rdio local
oients/vens
i venes del
municipi
El coneixement mutu entre els vens

i venes del municipi i dels barris.
hotel
dentitats
entitats i
associacions
del municipi
Gaudir dun espai i dunes

installacions, on entitats i
associacions poguessin crixer,
treballar, reunir-se, emmagatzemar
els seus materials, connectar-se a
Internet, etc.
Pg. 122
Erroni: que hi haguessin ms dies.
Correcte: que hi hagus ms dies.
Erroni: no hi han gaires paraules semblants.
Correcte: no hi ha gaires paraules semblants.
24
Moment per constatar punts forts i punts febles pel que fa
a les habilitats treballades en la unitat.
Jeroglfics


Toves: blanes, flonges, tendres, etc.

La millor terreta del mn: dita per referir-se a Alacant.

Suplica: demana, implora, prega, sollicita, etc.
Possibilitaria...
Millorar laccs al mn laboral a
travs de la formaci, introduir
els adults en el mn de les noves
tecnologies, etc.
casal per a persones de la Que la gent gran es mantingus

la gent gran tercera edat
activa realitzant un ampli ventall
dactivitats, que tinguessin un espai
on sociabilitzar-se, que en tinguessin
cura, etc. I tot aix, sense haver-se de
traslladar del barri.
22
La possible i freqent referncia a la meteorologia en sortides a l'aire lliure dna peu a fer un exercici amb els principals fenmens meteorolgics. Seria bo confirmar que sen
coneixen tots els conceptes.

a) gebre a gebrar/gel a gelar/gla a glaar/llampec a
llampegar/neu a nevar/(pedra) pedregada a pedregar/pluja a ploure/tro a tronar
b) fa calor, fa una calamarsada, fa fred, fa tempesta, fa
vent, fa sol, fa un xfec, fa xafogor

c) hi ha boira, hi ha un cel ser, hi ha clarianes, hi ha nvols, hi ha rosada

d) cau calamarsa, cau un llamp, cau un ruixat; altres: bufa
un hurac
23

Pg. 123
Portadella
21
Activitat oberta. Es pot demanar un treball individual per
ser valorat des de diferents aspectes. Es pot redactar cooperativament i penjar-lo a la vista de tothom o llegir-lo al
conjunt.
El venat t la paraula
Pg. 125
2 tramvia (composta de tram i de via)

benparlat (composta de ben i de parlat)
3 enmig
tanmateix
4
s freqent la dificultat de pronunciar correctament la ny
final de mot.
5 a) suspenc/diftongs/blanc
b) vinc/cmping/crancs/joncs
c) aprenc/sang
29
Catal Intermedi B2
d) canadenc/cinc/parisencs
e) entenc/nadalenc
f) venc/banc/tinc
g) ning-ning/ning-nang
h) encenc/tronc

Pg. 126
6 La resposta s en el mateix exercici.

Bon dia, senyor Carbonell. Li agram que hagi acceptat ser aqu per donar a conixer la feina que estan fent des
de la seva regidoria.
Bon dia i moltes grcies a vosts, que mofereixen la
possibilitat de poder-ho explicar.
La gent del carrer es pregunta si, en la presa de decisions que afecten la poblaci, lAjuntament es planteja
consultar el venat.
S. s una broma... Vull dir, una norma. Evidentment
sn consultes no vinculants, com pot comprendre; per
sn molt orientadores.
Segurament, vosts, a lhora de prendre decisions,
deuen tenir uns criteris que perfilen la seva acci de govern. Els pot enumerar per ordre dimportncia?
Estic content que em faci aquesta pregunta. En primer lloc, tenim un principi general que es basa en linters
majoritari de lactivitat o del servei que engeguem. Si pensem que lacci beneficia la majoria, ja t bona part del
cam recorregut. Nhi ha un altre, no menys important, que
s el carcter subsidiari de lacci; dit duna altra manera:
fer coses que, si no fssim nosaltres, no faria ning.
Perqu tenen clara la distinci entre pblic i privat...
S... esclar! Un altre principi s el de la discriminaci
positiva, que vol dir valorar ms all que afecta els collectius
ms necessitats i amb menys recursos. Ara b: tamb tenim
molt en compte que la nostra acci tingui conseqncies
bones per al mn professional i econmic de manera que
es puguin crear ms llocs de treball i hi hagi ms iniciativa
empresarial. I finalment, un altre principi molt important:
el de la cohesi social. Aix, donem preferncia a projectes
que acostin la gent, que ajudin a passar de la coexistncia a
la convivncia, i de la convivncia a la participaci.
Suposo que tamb tenen en compte tot all que afavoreixi la cultura...
I tant! Justament aquest seria el criteri que faltava: la
rellevncia pel que fa al desenvolupament cultural.
No deu ser gaire fcil, doncs, fer quadrar totes aquestes condicions...
No. No ho s gens. Per aix s tan necessria la comunicaci amb el venat, explicar qu fem, per qu ho fem,
comunicar els xits, per tamb les dificultats, els inconvenients...
Senyor Carbonell, haurem de deixar-ho aqu. A la rdio, el temps mana i no en tenim ms. Novament, li agram
que hagi acceptat la nostra invitaci i confiem veurel novament en aquest estudi.
Grcies a vosts. Bon dia tinguin.
30
Soluci:
1. Inters majoritari de lactivitat.
2. Discriminaci positiva respecte de collectius ms necessitats.
3. Enfocament cap a activitats professionals o econmiques.
4. Suport subsidiari a iniciatives absents en el teixit social.
5. Impuls de la cohesi social entre persones diverses.
6. Rellevncia pel que fa al desenvolupament cultural.
Persona
Jo
Incs
si ms no
Nosaltres sense cap

dubte
Jo
Motiu o
explicaci
hi muntaria
que dons notcies del
una rdio local municipi i promogus
la participaci
ciutadana.
farem una
perqu al barri noms
escola infantil nhi ha de privades,
pblica
cosa que comporta
una gran despesa.
Acci
si depengus installaria
de mi
un punt
dinformaci
juvenil
que orients els joves

sobre loferta de lleure
de la ciutat.
Nosaltres si pogussim construirem

un parc infantil
davant de
lescola bressol
perqu afavors la
interrelaci dels pares
i mares dels nens i
nenes desprs de
lhorari escolar.
Jo
perqu lassociaci
de vens organitzs
campionats de barri
entre els ms joves.
desprs de
rumiar-ho
molt
tancaria lespai
obert de la
plaa on hi ha
les cistelles de
bsquet
Nosaltres si fssim de construirem

lajuntament un prquing
subterrani al
camp de futbol
que permets eliminar

molts aparcaments del
carrer i shi pogus
circular millor.
Pg. 127
9
Hi poden ajudar tant les indicacions del quadre lateral com
els textos de lexercici 1. Lactivitat es podria fer, tamb,
individualment.
10
Activitat oberta.
11
ans
aix
til
marr
revs
tab
pnic
cincia
terpia
dem
reps
fstic
trpic
cals
fiem
amn
slida
teraputica
embs
slid
dbil
nrdic
fssim
fssim
hind
comproms
escrivs
caf
cntim
frtil
per
cami
clid
lquid
comproms
escrivssim
Guia - Solucionari
holands
cart
annim
Verb principal
catal
dlar
afniques
a) atendrem
ats, atesa, atesos, ateses
andals
prssec
Antnia
aragons
desfs
supersnic
b) combatem
combatut, combatuda, combatuts, combatudes
gamars
cntir
macednia
c) bevem
begut, beguda, beguts, begudes
venem
esps
anorxia
d) cabr
cabut, cabuda, cabuts, cabudes
anvem
fams
matemtiques
e) inclourem
incls, inclosa, inclosos, incloses
Participi
frmula
estmac
americ
f)descobrim
descobert, descoberta, descoberts, descobertes
automtic
tertlia
Amrica
g) complaem
complagut, complaguda, complaguts, complagudes
h) correm
corregut, correguda, correguts, corregudes
i) creix
crescut, crescuda, crescuts, crescudes
j) creiem
cregut, creguda, creguts, cregudes
Pg. 128
12 a) Gent, simplement: ciutadania.

b) Gent que s present en un lloc: pblic, concurrncia.

c) Gent que t una edat determinada: mainada, canalla,
quitxalla, jovent, joventut, gent gran, tercera edat.
d) Gent que pertany a una classe social: burgesia, poble
baix.

e) Gent molt nombrosa: multitud.

f) Gent que viu a prop: venat.

g) Gent vista pels comerciants: clientela.

h) Gent que estudia: alumnat.

a) Es vol que hi hagi ms transparncia en la informaci.
La ciutadania desitja ms transparncia en la informaci.
Els que vivim aqu volem ms transparncia en la informaci.

b) No sest dacord en posar-hi botigues.
La majoria de gent no est dacord a posar-hi botigues.
Els vilatans no estem dacord a posar-hi botigues.

c) Es t la impressi que aquest projecte no es dur a
terme.
La concurrncia t la impressi que aquest projecte no
es dur a terme.
Els que hem rebut la informaci tenim la impressi
que aquest projecte no es dur a terme.
Pg. 129
15 s lo millor -> s el millor que hi podem fer, en tot aix

que dius.

... millor de lo que esperem -> Aix funcionar millor que
no esperem.

... mantenir lo acordat -> Hem de ser conseqents i mantenir lacord convingut.

... per lo que sembla -> Pel que sembla, lAjuntament hi
est dacord.

Lo cert s -> El cas s que tots ho desitgem de tot cor.

... lo mateix? -> Un altre cop la mateixa can?

... lo bo! -> Ara ve la bona!

... lo qual em sorprn -> Ens ho ha negat tot, cosa que
em sorprn dall ms.

... a lo gran -> Viure a cor qu vols.

... de lo ms engrescador -> s un projecte dall ms
engrescador.

... lo ms aviat possible -> Aix cal fer-ho com ms aviat
millor.

... lo important que s -> Mai no diries com ns, dimportant, aix.

... tot lo b -> Ho fem tan b com podem.

... lo suficientment complet -> Hi ha un pressupost prou
complet per dur-ho a terme.
14
Verb principal
Infinitiu
Gerundi
a) atendrem
atendre
atenent
b) combatem
combatre
combatent
c) bevem
beure
bevent
d) cabr
cabre o caber
cabent
e) inclourem
incloure
incloent
f)descobrim
descobrir
descobrint
g) complaem
complaure
complaent
h) correm
crrer
corrent
i) creix
crixer
creixent
j) creiem
creure
creient
16
Per donar rellevncia als escrits elaborats seria bo collocarlos a la vista de tothom o transcriure'ls en un sol document
que representi la secci d'opini d'una publicaci local.
Pg. 130
17 no preteneu: no pretengueu

frmula: frmula

lo que seria: all que seria
18 La tasca ha consistit bsicament a redactar un text per ser
publicat, de manera collaborativa i tot seguint un procs.
Els tems de la graella de valoraci fan palesos, doncs, els
passos necessaris per elaborar un text.
31
Catal Intermedi B2
Jeroglfics


Estimat: amat, car, dilecte, benvolgut, apreciat, etc.

Fill de la meva filla: nt.

Us quedareu: restareu, subsistireu, romandreu, etc.
Sense rom: indica que cal eliminar les lletres inicials
ROM de romandreu.
La e de nt s tancada; la e de carnet, oberta.
Pg. 134
3
Exercici per a les zones en qu es neutralitza la e tona.
Es pot insistir en les paraules que sovint es diuen sense la
neutralitzaci, com ara Balmes, Blanes, base, classe, fase,
frase, Lurdes, Morse, Pedralbes, Verne, etc.
4
ambaixada
davant
monestir
Solucions:
Estimat fill de la meva filla: car nt carnet
Us quedareu sense rom: romandreu (sense rom) Andreu
assass
ebenista
rfega
assemblea
Empord
rancor
avantatge
enyorana
Sardenya
avaria
meravella
sergent
-ista
-ma
-ta
5
-a
Unitat 11
Pg. 131

El ttol i la imatge faciliten l'anunci dels dos punts d'inters de la

unitat: una temtica important com s la salut i la seguretat a la
feina, i una intervenci individual a la rdio, que reclamar dels
aprenents l'elaboraci d'un bon gui.

Pg. 132
1
Activitat oral amb recull didees rendibles per a una intervenci radiofnica. Les preguntes sn solament motors de
conversa, no qestions a respondre especficament i detallada. Totes elles porten a respostes narratives, instructives
i argumentatives, tres tipus de text amb estructures prou
complexes que justifiquen un seguiment de les realitzacions per part de l'ensenyant i una atenci pel que fa als
aspectes millorables.
Pg. 133
2
Fra bo aturar-se a comprendre b l's de les expressions
absolutes que es descriuen en el quadre, ja que sovint sn
usades de manera imprpia.
32
-cida
dia
jerarca
fratricida ciclista
clima
crata
papa monarca homicida consumista poema
cosmonauta
titella oligarca sucida
pessimista pentagrama cosmopolita
patriarca
sexista
programa
poeta
absentista sistema
turista
A la feina, cap broma!
Portadella
-arca
Quan podem conduir un cotxe... MAI

Cal conixer gaire la normativa... DEL TOT
Quan podem manipular substncies... MAI
Quants endolls han danar protegits... TOTS
En una feina, quantes persones... CAP
En una feina, qui pot estalviar-se... NING
Qui treballa sense perill per a la salut... NING
Qui pot fer suggeriments per millorar... TOTHOM
De quines normes de seguretat... CAP
Qu hi ha d'haver en una empresa... RES
Qu s'ha de controlar en una feina... TOT
Quines normes del codi de circulaci... TOTES
Qui pot portar armes sense... NING
En una empresa, qui ha de conixer... TOTHOM
On es permet llenar burilles... ENLLOC
Pg. 135
6 Les solucions sn en el mateix exercici.
Pg. 136
Avui, a lespai Cinc minuts de Cat a la Rdio, parlarem
de com afecta la feina a la salut, qu ens provoca estrs i
qu sha de fer per combatrel. Per fer-ho, parlarem amb
Blanca Grau, que s directora de la mtua Psico i Feina, de
Reus. Senyora Grau, bon dia.
Hola, bon dia.
Com afecta la feina a la salut, o com la pot afectar?
A veure, la feina afecta la salut des de molts vessants
diferents. Pel que fa a la salut mental, psicolgica o destabilitat de la persona, ens trobem amb el que avui anomenem riscos emergents, com ara lestrs i lassetjament
psicolgic. Aquestes dues formes datac a la salut, provocades pel treball, en aquests moments, van en augment.
Ens podria quantificar aquest augment? Quines sn
les ltimes dades de qu vosts disposen?
Com a dada significativa, la segona causa de baixa
laboral en nombre, desprs de les afeccions musculoesqueltiques, s la depressi. Dintre de la depressi, sinclouen
lestrs i lassetjament psicolgic. Per una altra dada important s que els estudis fets fa vint anys mostraven que
un 3,5% de la poblaci ocupada patia aquest tipus de problemes, i actualment ja sarriba al 9%.
I aix, per qu passa?
Aix, bsicament, t dues causes. Una s individual,
s a dir, hi ha situacions que per a una persona poden ser
estressants i per a una altra poden no ser-ho; per tant, hi
ha una predisposici personal. Desprs hi ha un aspecte
molt ms general, que afecta lorganitzaci de les empreses. Sha detectat que determinats tipus de direcci o
dorganitzaci de la feina, que impliquen falta diniciativa
o treballs repetitius, afecten la salut psicolgica. Aquestes
Guia - Solucionari
sn algunes de les causes que els estudis cientfics han posat de manifest.
Aix doncs, una mala organitzaci en una empresa pot
desencadenar aquest problema entre els treballadors?
Efectivament. Per exemple, situacions empresarials
que impliquin opacitat de lorganitzaci, de manera que
les persones puguin sentir inseguretat sobre el seu futur,
poden ser una font destrs que es podria solucionar amb
poltiques comunicatives que fessin ms transparent lorganitzaci i que fossin ms participatives. Cal evolucionar cap
a un tipus dorganitzaci del treball que no impliqui necessriament repetir sempre la mateixa feina, amb gent ms
polivalent i amb altres mesures organitzatives que ajudin
perqu les situacions destrs no es produeixin o es produeixin en menor grau.
Molt b, senyora Grau, ho hem de deixar aqu perqu
no tenim ms temps. Grcies per atendrens i bon dia.
Dacord. Moltes grcies.
Transcrit i adaptat de http://www.catradio.cat/audios

Soluci:
a) fals
b) veritable
c) fals
Pg. 138
11 escoltareu escoltaran escoltars escoltar capit capitans

ve
servei
ports
porter
d) veritable
e) fals
portal portar
cami
camions camioner comboi perdut perdran
cosins
cos
Ramon
algun
Pakistan pakistans
12 Hi sobra laccent: Ferrers.

Hi falta laccent: tradici, caputx, desprs.
13 Oracions simples: b, c.

Oracions compostes: a, d.

Pg. 139
a) Es van fer mal perqu no van veure el perill.

b) Va ploure molt i per aix es va omplir la bassa.
c) s una persona agradable, per de vegades es mostra
distant.
d) Vingui dem, que li comentar un assumpte.
e) Tot i que no tenim gaire temps, tacompanyarem a cal
metge.
f) Mestava dret a la parada mentre esperava lautobs.
g) Com que no portava diners a sobre, va tornar a peu a
casa.
h) Jo sortir dexcursi per ms que anuncin pluja intensa.
15

a) disjuntiva
b) distributiva
c) continuativa
d) adversativa
e) copulativa
Elimineu diriament les deixalles i qualsevol altra me
na de brutcia del terra o de les installacions i dipositeu-ho en recipients adequats i collocats prop dels
llocs on es generin els residus.

Espai brut? Doble feina!

Espai net? Mitja feina!
Elimineu i controleu les causes que contribueixen a
lacumulaci de materials o de residus.

Shan de fer piles? Alguna cosa no va b.
Deseu adequadament el material i les eines de treball
en funci de qui, com i quan els hagi de trobar; acostumeu-vos a posar cada cosa al seu lloc i a eliminar
immediatament all que no serveixi.

En acabar, deixeu-ho tot com us agradaria de trobar-vosho.

10
L'exemple de gui pot ser til per a l'exercici. La intervenci
radiofnica no ha de passar de dos minuts. Es considera
que cada alumne prepara individualment la intervenci,
ats que ha de ser curta i no es podria subdividir sense
trencar-ne el sentit.
ecolliu les eines en suports o estants adequats que en

R
facilitin la identificaci i localitzaci.
Cada cosa al seu lloc i un lloc per a cada cosa.
Pg. 137
9 E
ntorn acstic: ensordidor, estrepits, sepulcral, silencis, sorolls.

Humitat: humit, moll, ressec, sec, xop.

Temperatura: clid, glid, temperat.

Llum: enlluernador, fosc, llumins, tenebrs.

Ordre i neteja: brut, endreat, polit, pulcre.

Olor: aromtic, ftid, pestilent, pudent, inodor.

Ritme de treball: accelerat, calms, frentic, rpid,
tranquil.

Aigua: impotable.
> Sn invariables: impotable, pestilent i sepulcral.
f) adversativa
g) copulativa
h) disjuntiva
i) copulativa
j) distributiva
Pg. 140

Accedir:
CP: - Per accedir a un bon lloc de treball s imprescindible la formaci?
CC: - Avui en dia, per accedir a un bon lloc de treball en
una empresa s imprescindible la formaci?
Parlar:
CP: - LAnna i tu parleu de riscos laborals.
CC: - LAnna i tu, aquesta setmana, al taller, parleu
amb molta insistncia.

Pensar:
CP: - Pensa a millorar la seva situaci laboral.
CC: - Pensa cada dia/pensa en la feina...

Creure:
CP: - Crec en la necessitat de millorar el clima i lam
bient.
33
Catal Intermedi B2
CC: - Des de fa uns mesos, crec en la necessitat ineludible de millorar el clima i lambient al despatx.

Prescindir:
CP: - Cal prescindir dels hbits que ens angoixen i que
no sn productius.
CC: - Al llarg de lany, al treball, cal prescindir dels
mals hbits amb tota la nostra fora.

Dedicar-se:
CP: - Es dedica a la mecnica.
CC: - Tota la vida sha dedicat a la mecnica.

Interessar-se:
CP: - Minteresso per tot all relacionat amb el ben
estar.
CC: - D'un temps en, minteresso amb gran entusiasme per tot all relacionat amb el benestar a
casa i a la feina.
17
Unitat 12
Moures i conviure a la ciutat
Pg. 143
Lempresa hi compta.
Sempre en torno tard.
No thi conformis.
La imatge de presentaci dna peu a comentaris diversos sobre

mobilitat i convivncia (carril bici, ciclista, metro, obres...).
Jo treballo a casa, sc autnoma. C
Jo hi treballo, sc
autnoma.
Mabstinc del tabac.
Me nabstinc.
Quan hi penso...!
C
P
Ja hi camino!
Hi confiem.
Nosaltres hi comptem.
Hi tens els medicaments.
Quan penso en el perill que hem

passat...!
Ja camino sense crosses!
Confiem en la seva paraula.
Nosaltres comptem amb el suport
del banc.
Tens els medicaments a la
farmaciola.
Pg. 141
19
La lectura prvia de la mostra de gui de l'exercici 10 i de la
seva textualitzaci hi poden ajudar fora.
s bo donar un caire formal i ritual a lactivitat. Si fos
possible, es podrien gravar les intervencions i ser escoltades
en una sessi final o presentades en forma de falca diria en
llocs on es disposa d'emissora.
20 1) b

2) d
3) b
4) c
Portadella
Pg. 144
1 E s podrien constituir tres grups, cadascun dels quals respondria les qestions d'una secci. Posteriorment es podrien posar en com els apunts presos.
18 L a Mriam s eficient./La Mriam s una professional./La

Mriam s antroploga.

La Mriam est cansada.

La Mriam sembla eficient./La Mriam sembla una professional./La Mriam sembla cansada./La Mriam sembla
antroploga.
Pg. 145
2
s una activitat rellevant de la unitat, que es pot fer per
parelles o en grups molt reduts. L'ensenyant hi t una funci important d'acompanyament: pot suggerir, orientar i
respondre els dubtes que generi l'activitat. Tant lexemple
com el quadre explicatiu faciliten una reflexi prvia, metodolgica i textual.
3 a) clissat
b) comprovar, constatar, contemplar, descobrir, observar,
presenciar, veure

c) adonar

d) comprovat, constatat

e) fixat

Pg. 146
5) a
6) d

Pg. 142
21
Activitat per avaluar aspectes gramaticals treballats en la
unitat.
34
Solucions:

Fa malb: espatlla espatlla

Llufa de la Xina: pet xins petxines
Lempresa compta amb tots els

mitjans.
Sempre torno tard de la feina.
No et conformis amb tan poca
seguretat.
Jeroglfics


Fa malb: deteriora, espatlla, malmet, destrueix, avaria, etc.

Llufa: pet, vent, ventositat.

De la Xina: xins, xinesa.
La e de xins s tnica i oberta; la primera e de petxines,
tona i neutra.
E
l terra de la cuina sha esmicolat arran del tremolor de
la terra d'aquest mat.
Moltes empreses amb un gran capital sestableixen a
la capital del pas.
Portar els pantalons a la cosidora perqu se nha de
canviar la cremallera./Pots anar de Queralbs a Nria
seguint el Cam dels Peregrins o agafant el cremallera.
Apaga el llum, sisplau. Ja nhi ha prou amb la llum que
ve de fora.
Guia - Solucionari
L es dues coses van b: la guia amb explicacions del

recorregut i el guia que te les fa en cada punt del cam.
Ens conv tenir un ordre establert per nosaltres mateixos, abans que ens arribi una ordre de ms amunt.
Els contraris al nudisme es basen en el pudor de la
gent./Ensumeu, ensumeu! Quina pudor!
5 uns afores

una calor

un deute

un lleixiu
una anlisi
un compte
un dubte
una olor
una aroma
un costum
un front
unes postres
un avantatge
una dent
uns llegums

Pg. 147
7 Per circular amb bicicleta per ciutat...
1. Seguiu les normes de circulaci.

2. No circuleu per les voreres si ho podeu evitar i respecteu
els vianants.
3. Feu senyals amb el bra abans de girar o parar.
4. Feu fcil que els altres conductors puguin predir el vostre trajecte.
5. Feu-vos visibles i equipeu-vos amb reflectors, llums i
casc, sobretot de nit.
6. Guardeu una distncia de seguretat amb el vehicle de
davant vostre.
7. Als semfors, poseu-vos davant dels cotxes perqu us
vegin b.
8.
Procureu no circular darrere dautobusos, camions o
furgonetes, perqu la vostra visibilitat queda reduda.
9. Conserveu el vostre espai a la calada i cediu el pas als
vehicles ms rpids quan aix sigui segur i possible.
a) s bo conservar, en els pobles, la bona convivncia entre

vilatans i estiuejants.
b) Si agrada a la gent de ciutat passar uns dies al camp, ho
deuen als pagesos que hi treballen.
c) Els pagesos no sn culpables de les molsties.
Pg. 148
9 Cita textual: C
Explicaci: A i D
Enumeraci: B i E
10 a) La conserge va respondre: Est tancat!.

b) La Maria demanava: Per favor! Que alg majudi!.

c) Alg li havia dit: Condueix amb prudncia.

Pg. 149
11 Activitat oberta que es fa a partir del recull d'informaci de

l'exercici 2. Podria ser una prctica de pretextualitzaci, s
a dir, de redacci de frases juxtaposades com les de l'exemple, que abasten de manera ordenada i coherent tot el contingut, per prescindeixen de la distribuci en pargrafs i
dels nexes lgics i discursius entre oracions. La valoraci
d'aquesta producci pretextual per part de l'ensenyant t
molta importncia, perqu atn al mateix procs d'elaboraci textual.
12
Activitat oberta. El pretext anterior es transforma en text
grcies als elements de cohesi textual.
13

a) dir, dient, dit

b) escriure, escrivint, escrit
c) fer, fent, fet
d) tenir, tenint, tingut
e) venir, venint, vingut
f) poder, podent, pogut
g) prendre, prenent, pres
h) saber, sabent, sabut
i) voler, volent, volgut
j) viure, vivint, viscut
Pg. 150
14
Es tracta daplicar a cada paraula la regla daccentuaci
corresponent. Per exemple: cntir s una paraula plana i ha
de dur accent, ja que no acaba en vocal ni en n o s.
15 geografia

tenem

anveu
alto!
trafica
oxigen
gegraf
teneu
megfon
crvol
activa
oxgens
txtil
anvem
agafin
certes
cntim
nec
rptil anaven
psol pesos
Ddac dia
actua tmid
cntims sentin
anus martim
tipus sumis
origen orgens
anaves lbum
lquid trfic
sentis marea
cntir blid
16 Sobren els accents de: responia, apareixia, entenia, corris.

Falta accentuar: difcil.
Soluci orientativa a la proposta textual:
Recordo una sentncia dAlbert Einstein: Hi ha dues coses

infinites: lUnivers i lestupidesa humana. I, de lUnivers, no
nestic segur. Hi he pensat quan he vist avui un seguit
descenes simultnies al carrer: un senyor que no recull els
excrements del gos, un jove que llena la burilla encesa a
terra, una nena que es desf de lembolcall del caramel
sense mirar on el tira i els treballadors dun camionet amb
el ttol Ciutat neta que van escombrant el carrer. Noms
tinc una explicaci per al creuament de cables que se mha
fet al cervell: lestupidesa humana de qu parlava el savi
Einstein.
Pg. 151
17
Els verbs collir, escollir, acollir, cosir, escopir, sortir i tossir
(i tamb els seus derivats: recollir, descosir, ressortir, sobresortir...) sescriuen amb u quan la sllaba tnica recau en
larrel (escupo) i sescriuen amb o en tots els altres casos
(escopim).
18 a) culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin

b) escullo, esculls, escull, escollim, escolliu, escullen

c) surti, surtis, surti, sortim, sortiu, surtin
35
Catal Intermedi B2
19 avorrir
cobrir
suborn
sufocar
bufetada captol
ttanus ttol
complir polir
sofrir
suportar turment botifarra
Joan
joventut rtol
tramuntana embotit ateneu
Tingues la boca tancada.

T una inflamaci de les glndules bucals.
Encara ets molt jove.
A pesar de l'edat, la Irene t un aire fora juvenil.
Avui ha sortit per la televisi el cnsol d'Austrlia.
Aquest cotxe amb matrcula vermella s del cos con
sular.
El mn sha tornat boig.
La globalitzaci s un fenomen mundial.
Mira aquesta corba.
Has vist quina curvatura ms original?
Ja fa dies que en Joanet t mocs.
Han danalitzar la mucosa per saber si hi ha infecci.
Avui, per celebrar-ho, hi ha dolos de postres.
No sigueu tan exigents i dulcifiqueu-li el cstig.
Ara li prenc el pols i sabrem com est.
El cor li batega amb fora i les pulsacions tenen un ritme
accelerat.
Jo guanyo tant? Doncs ell diu que guanya el doble!
En pocs anys sha duplicat el cost de la vida.
Al final dels estudis s'obt el ttol de diplomat.
Qui s el titular daquest compte corrent?
A lhome de la vena de baix li han tocat cinquanta mil
euros duna rifa.
s una persona amb molta humanitat.
Dem visitarem el volc de Montsacopa.
La senyora Merc s una entesa en vulcanisme.
Pg. 152
21
Activitat oberta de redacci textual a partir de l'esborrany
elaborat.
22
Exercici complementari fora aconsellable, ats que sovint
es pot obtenir ms concisi sense perdre contingut.
23
Es reitera una valoraci del procs textual.
Jeroglfics


Setembre: mes nov, nov mes.

Espantada: aterrida, esborronada, esporuguida, esfereda, alarmada, etc.
La e de nov s oberta; la de ve, tancada.
36
Pg. 153
La imatge permet introduir l'alumnat en la situaci de la tasca:

la recerca dun lloc de descans adequat a les caracterstiques
d'un grup determinat.

Pg. 154
1
Conv que hi hagi suggeriments de tipologies de grups. Es
podria fer una pluja d'idees a partir dels exemples.
Altres possibilitats de grup:

Un grup de vens d'un barri que volen crear una associaci sense afany de lucre i es reuneixen uns dies amb
les parelles i alguns fills, combinant descans i elaboraci
d'estatuts.
Un grup de gent aficionada al nudisme, que busca un
espai no martim, amb piscina, i suficientment a cobert
de mirades indiscretes.
Pg. 155
Pg. 156
3
Cal vetllar per la correcta pronncia de les esses.
4
Seria bo dedicar prviament un temps a comentar i estudiar
les normes d'ortografia de la essa sorda i de la essa sonora.
Solucions:

Setembre: nov mes no ve ms
Espantada: alarmada a larmada
Un espai de pau i tranquillitat
Portadella

Unitat 13
Pg. 157
5
Som el grup Celstia. Nosaltres som gent curiosa i interessada pel cel. Ens encanta alar els ulls les nits estelades destiu
i contemplar extasiats el paisatge del firmament, repassar
de memria les constellacions del zodac i endinsar-nos,
amb el telescopi, entre la impressionant galxia de la via
lctia. Cada estiu fem un parntesi i cerquem una masia
duna zona sense contaminaci lumnica per passar-hi de
dotze a quinze dies, avanar en el coneixement del cel i,
al mateix temps, reposar dels esforos i fatigues de la vida
estressada que acostumem a tenir. Necessitem bsicament
un lloc assossegat i solitari, amb sis o set habitacions i un
espai de trobada general per a la dotzena de persones que
configurem el grup. Si prop de la casa hi ha llocs dignes de
visitar, millor: segur que moltes tardes ens hi acostarem per
gaudir-ne.

Ara fa cinc anys vam aventurar-nos a obrir una casa de turisme rural. Vam haver de fer una bona inversi per complir
els requisits que exigia lAdministraci; per avui, desprs
daquests cinc anys, estem contents dhaver pres aquella
decisi.
Guia - Solucionari
La veritat s que en aquesta feina hi ha poques bones

i altres de no tan bones. Aqu som a una alada de prop de
set-cents metres i, esclar, al final de la tardor i tot lhivern el
temps s dur. La primavera i lestiu sn les millors poques.
s quan tenim ms feina perqu la majoria de la gent fa
vacances.
Per tamb hi ha persones que no vnen de vacances.
Vnen a estudiar, a reunir-se, a escriure, a treballar... Hi ha
de tot. Un hivern vam tenir un savi noruec que va venir sol
amb una camioneta plena de llibres. Volia solitud absoluta.
Apa que... travessar tot Europa amb camioneta per ficar-se
en un rac de mn i estudiar...! Feia coses deconomia.
Una altra vegada va venir una colla de msics a assajar.
Shi van estar quinze dies. Quan el vent venia de cara, sentem les trompetes a quatre o cinc quilmetres lluny. Viure
en una casa allada del mn s un avantatge, de vegades.
I encara, una altra vegada, durant tota una setmana, la
casa es va convertir en escola: van venir una vintena de nois
i noies polonesos amb una mestra. Estudiaven la natura.
Deien que hi ha pocs llocs dEuropa amb boscos com els
de la Catalunya central, amb les plantes, els ocells i altres
animals que hi corren.
Soluci:
el preu de lestada: no
la localitzaci de la casa: no
els inconvenients de viure alladament: no
alguns hostes singulars: s
les poques de ms i menys feina: s
els objectius dels visitants: s
els requisits dobertura duna casa de turisme rural:
no
les comoditats de la casa: no
el que shi menja: no
Pg. 158
Pg. 159
8 a) La Bisbal dEmpord, 25 de gener de 2009 (la dataci

ha de comenar amb majscula).

b) Vinars, 30 de juliol de 2010 (no shan dometre les
preposicions de).

c) Les Borges Blanques, 15 de setembre de 2007 (els mesos van en minscula).

d) Campdevnol, 1 de febrer de 2011 (els anys no porten
punt interior).
e) Esterri dneu, 24 de juny de 2009 (la dataci no t
punt final).

f ) Figueres, 30 de desembre de 2012 (desprs de la localitat hi va coma).

Tractament distant, sense benvolguts.

Caldr escollir el tractament de vs o de vost.
No s aconsellable usar expressions colloquials, sobretot
si tenen un to vulgar.
Lescrit ha de ser tan curt com sigui possible, per sense
deixar-nos-hi cap informaci rellevant o necessria.
En demanar la resposta, no cal exigir celeritat; exigir-la
suposa que qui fa la demanda no ha estat previsor.
Les frases han de ser tan planeres i entenedores com sigui possible.
Pg. 160
10
Activitat oberta. Lobservaci de lexemple pot ajudar-hi
fora.
11
Activitat oberta. Lobservaci de lexemple pot ajudar-hi
fora.

7
Comarca
Capacitat
Entorn
Activitats
Cal Portet
Solsons
15 persones
Boscos de
roure i alzina,
camps de
cereals, sense
desnivells.
Reunions,
estudi, banys
a la piscina,
passeig amb
bicicleta,
rutes, art,
dlmens,
activitats
a Solsona
(concerts,
revetlla,
festival de
msica,
museus, etc.).
Can Tonet
Osona
16 persones
Situada en un
tur amb vistes
al masss de
Matagalls. Boscos
dalzina, roure,
faig i castanyer.
Zona muntanyosa
de regadiu.
Visites a museus,
rutes, senderisme,
excursions, festes.
Cal Pinxo
Baix Ebre
15 persones
Situada enmig
dels arrossars i a
prop de la platja.
T un petit bosc
deucaliptus.
Entorn pla.
Camps doliveres
centenries.
Passejar amb
bicicleta, gaudir
de loferta
gastronmica, de
les festes locals,
visitar Tortosa i
el seu patrimoni
artstic, fer
excursions.
Pg. 161
12 f-ri-a fa-ri-a fr-ri-a fe-ri-a de-ia d-ri-a
du-ia du-ri-a d-li-a da-lla f-ri-a fu-gi-a

n-vi-a no-ia te-ni-a t-ni-a m-tu-a pun-tu-a

roposta de paraules esdrixoles: esdrixola, tmbola,

P
srie, Etipia, pacincia, fbrica, Snia, simptica, aria...
El que porta la mquina maquina alguna cosa.

Si vost no formula b la frmula, no resoldr mai el
problema.

En casos de conscincia com aquest, la gent es consciencia de la necessitat dactuar.

Pronuncia b aquest mot! Pensa que tamb et posaran
nota de pronncia!

Qui denuncia un fet ha destar molt segur de la denncia.
14 Sobra laccent a: heterosexuals i ostensiblement. (Htero portaria accent, per forma part duna paraula composta i, per tant, la sllaba he ja no s tnica.)

Falta laccent a: insolncia i rutinries.
37
Catal Intermedi B2
Pg. 162
19
Una valoraci textual que possibilita la millora dels textos
escrits.

Res
Tens res a dir a tot aix?
Si esperes res d'ell, te'n penedirs.
Has pensat res per a la festa de dem?
Si portes res de metllic a les butxaques, sonar un
xiulet.
Cap
Tens cap martell dins del cotxe?
Si teniu cap dubte, aixequeu la m.
Sabeu de cap botiga que estigui oberta a aquestes hores?
Si tens cap problema, ens telefones.
Gens
Teniu gens de gana, nois?
Sempre hi ha unes mantes a larmari per si teniu gens
de fred.
Fa gens de fred, avui?
Si et fes gens de mandra sortir, els podries dir que tens
molta feina.
Enlloc
Heu vist enlloc les meves ulleres?
Si trobes enlloc aquest llibre, comunica-mho de seguida.
Hi ha enlloc un senyal que ho indiqui, aix?
Si aparegus enlloc aquesta notcia, retalla-la.
Mai
Has anat mai en globus, tu?
Si veus mai el teu germ, li dius que el vull veure.
Sabrs mai com cal comportar-se?
Si us trobssiu mai en aquesta situaci, recordeu el
que us dic.
16 aerolnia
quiromassatge

hidromassatge
multilinge
vasodilatador
pressoterpia
autoservei
antisptic hipertermal
reflexoterpia electroterpia
fisioterpia
microones
rentavaixelles ping-pong
vitrocermica sobretaula
infrarojos
neurosedant
contraoferta
altipl
20
La resposta al qestionari donar pistes pel que fa als punts
forts i als punts febles de les habilitats o dels coneixements
treballats.
Jeroglfics


Brills: llus, resplends, refulgs, etc.

Suplico: sollicito, demano, prego, etc.
Solucions:

Brills: llus Llus

Suplico: demano Dem, no
Unitat 14
De temps:
quan?
tothora
aviat
sempre
freqentment
dhora
sovint
De manera:
com?
pitjor
ms b
ms malament
perfectament
millor
b
De quantitat:
quant?
gens
bastant
no gaire
poc
ni mica
fora
38
Pg. 165
Portadella
Els documents previs a una formaci sn els textos que es practiquen en la unitat, i la formaci continuada, el tema de fons.
Com a estudiants de catal, els alumnes s'hi podrien sentir plenament representats, i seria bo fer-ne referncia.

Pg. 166
1) Artstica: dibuixant de cmics, decorador.

2) Musical: msic, compositor.
3) Lingstica: ensenyant de llenges, corrector.
4) De lideratge: empresari, gerent.
5) De persuasi: venedor, poltic.
6) Cientfica: investigador, doctor en fsica.
7) Social: assistent social, mestre.
8) Administrativa: gestor administratiu, secretari.
9) Espacial: aparellador, arquitecte.
10) Manual: rellotger, paleta.
de prestigi
segura
independent
de temps lliure
creativa
social
rutinria
Pg. 167
3 Els aprenents han de redactar propostes de cursos de manera succinta, com els altres cursos que es proposen.
Pg. 163
18
Activitat oberta. Fra bo presentar en lloc visible els tres
correus de cada sollicitud, cosa que permetria observar la
coherncia dels escrits i fer-hi comentaris de millora.
Posar-se al dia
17
De lloc:
on?
a la vora
lluny
prop
enll
damunt
sobre
Pg. 164
Pg. 168
4
Les solucions sn en el mateix exercici.
Guia - Solucionari
Pg. 169
5
Exercici de correcci fontica. Desprs de les lectures verticals, conv fer-ne altres dhoritzontals. Hi ha sis grups
aparellats, amb canvis de so especfics. Cal fer la lectura
horitzontal sense canviar de grup (per exemple: gaspatxoimatge, dutxa-natja, cotxe-patge, etc.). Sovint semblar
que es llegeixen embarbussaments, pels canvis constants
i rtmics de sons prxims. s un exercici que pot ser repetit
altres vegades, per tal de consolidar la pronunciaci de les
palatals.
6
Lexercici pretn consolidar el so fricatiu sonor, ats que
sovint, per contacte amb el castell, moltes daquestes paraules sn pronunciades errniament: projecci (no proiecci).
Pg. 170 i 171

7
Soluci orientativa:
13 r-pi-da
co-si-r
co-si-ran
co-si-des
fo-ra-dar
fo-ra-da-r-em
fo-ra-dem
fo-ra-dis
s-di-ca
can-sa-da
can-sa-ran
can-s-vem

can-sa-r fer-me-sa se-qn-ci-a
hi-po-te-ca hi-p-te-si
at-mos-fe-ra

A la sollicitud:
Les dades didentificaci personal.
La pertinena a una entitat que es dedica sovint al
bricolatge, ja que dna suport domiciliari a persones
dedat avanada.
La necessitat de millorar les seves habilitats.

Al currculum:
Les dades didentificaci personal.
La formaci acadmica amb titulaci oficial.
La formaci complementria.
La seqncia de dedicacions laborals fetes.
Els idiomes que sap.
La pertinena a una entitat sense afany de lucre.

Pg. 172
La filla de la Consol ha aprovat dues assignatures.

La filla del cnsol del Brasil s de vacances a Palams.
Qu hi portes, aqu, que fa tant dembalum?
Voldria que el Rei Negre em ports una bicicleta.
No thi matis. Aix no t soluci.
No s una qesti de fons, sin de mats.
15 1. poblaci
2. provncia
3. terratrmol
4. est
5. humanitria
6. eficcia
7. collaboraci
8. tcnica
9. humanitria
10. rpidament
11. per
12. poblaci
13. desesperaci
14. desorganitzaci
15. quilmetres
16. urb
17. cami
18. humanitria
6. curs
7. formaci
8. continuada
9. entitat
10. juny
11. juliol
12. gerent
13. abril
Hi sobren explicacions del programa formatiu (el Centre

ja sap amb qui collabora i en quina campanya sinclou).
Canvia de tractament: el vostre Centre (vs) ... li faig arribar (vost).
Hi ha frases amb desordre sintctic i enrevessades: loportunitat que per a mi el curs representa de cara a millorar,
del projecte empresarial, la gesti administrativa.
El comiat s telegrfic, a ms destrany.
Pg. 175 i 176
9 La mostra de currculum pot servir de guia per a la redacci.

10
Exercici de pretextualitzaci del currculum. Comentant
amb els companys i companyes les raons que mouen a formar-se en una disciplina determinada, saconsegueix perfilar-les i ampliar-les.

11

Pg. 174
El sollicitant aporta la informaci segent:
8 1. directora
2. centre
3. gerent
4. associaci
5. centre
12 examinaria examinar
examinem examen
examinveu exmens examinis examinvem
examinaven examini
examinaran examinars
actua
actuar
vlua puntua
vnova env
dictamen dictmens

canvio envio menci
pensi

anuncio nvia tramvia slvia
psol trebol trvol cargol
rpida millsima dcim
17
Activitat final, de redacci definitiva dels dos documents de
sollicitud.
Pg. 173
a) pronom relatiu
b) conjunci
c) conjunci
d) conjunci
e) conjunci
f) conjunci
g) conjunci
h) pronom relatiu
i) pronom relatiu
j) conjunci
18
a) Us demano que tingueu en compte totes les circumstncies.

b) Desitjo inscriurem al curs, a ledici del mes dagost.
c) Ho vaig lliurar a la persona de recepci, que atn el
pblic.

d) El preu de la matrcula puja a cent euros i escaig.
39
Catal Intermedi B2
e) Ho hem dut a terme per indicaci expressa de la directora del centre.
Fra bo, si shi aporten nous textos literaris, que sadeqessin tamb a aquests motius bsics. Pot ser un element
enriquidor, perqu la presentaci final podria tenir aquests
eixos temtics, que hi donarien volum.
19 Valoraci final, individual i en grup.

Jeroglfics


Ni barat: car, costs.

Ni dolent: bo, bondads, benvol, recte, etc.

Ni brut: net, polit, pulcre, etc.

Guardant: protegint, preservant, desant, reservant,
etc.
La a de car s tnica; la de carbonet, tona.
La o de bo s tnica i oberta; la de carbonet, tona.
La s de desant s sonora; la de Sants, sorda.
Solucions:

Ni barat, ni dolent, ni brut: car, bo, net carbonet

Guardant s: desant, S de Sants
3 illegal metllic infallible bllic

imbecillitat intelligncia collecci satllit
alegria sollicitar pllid collocar
aquarella millmetre tilla illusi
sllaba collaborar cella anullaci
invlida calligrafia parcella mollusc
illuminar novella pellcula collegi
installar mortadella colloqui gorilla
milligram tranquillitat soluci excellent

Unitat 15
Aix s que s art!
Pg. 177
Portadella
Pg. 178
1 Definici del terme cultura

Lexercici vol suscitar la reflexi sobre les manifestacions
culturals, entre les quals hi ha la literatura, la poesia, el teatre...
F)
La mirada atenta als detalls, com el marge de pedra
dun camp doliveres, pot ensenyar-nos moltes realitats
amagades a passavolants apressats. Els murs de pedra
seca que envolten i dibuixen els camps, per exemple,
sn testimoni de generacions dhomes i dones que han
lluitat per fer frtils trossos de terra pedregosa, per no
deixar que laigua marxi costa avall sense amarar les arrels doliveres, dametllers, davellaners..., i sobretot per
convertir la subsistncia en art. Perqu no sn munts de
pedra, sn arquitectura svia, escultura esvelta, urbanisme expert, excellncia pura. Comproveu-ho, si us ve de
gust, visitant el museu de la pedra seca de Vilafranca, a
lAlt Maestrat.

Altres manifestacions culturals:
el mim
la can
el folklore
etc.

Soluci de les imatges:
Pau Casals (violoncel)
Narcs Monturiol (submar Ictneo)
Antoni Gaud (Casa Batll)
Joan Mir (Vol docell)

Pg. 179
2
Soluci orientativa:
a) Mira! = frescor; Atn!= infncia; V-hi!= tristesa

b), c) i d) Respostes obertes

Els sis textos que presenta la unitat fan referncia a tres
lemes principals: Mira! (parlen de la mirada). Vs-hi! (tracten danades o vingudes). Atn! (els sons en sn el centre).
40
D) Com sesfora per viure una persona a qui el cos impedeix fer les accions humanes ms bsiques! Com sarrapa a la darrera acci possible, la de mirar! Com demostra que la mirada s una eina potentssima per fer-ho
gaireb tot! I com reclama finalment ser immortal en la
mirada!
E)
Com en sn, dimportants, els dies de festa a pobles
i ciutats! Tot canvia quan els carrers deixen de ser riu
apressat de gent que va i ve atrafegada i es converteixen en liceu, espectacle, sala de msica viva, trobada
de gent que ms que mirar, contempla, ja que la gent
en aquests dies posa a to tots els sentits: no en t prou
amb sentir, li cal escoltar i comprendre; no es dedica a
tocar, sin tamb a acaronar i besar; no sadolla la gana,
sin que tasta i assaboreix. Qu seria de la nostra humanitat sense les festes?
La darrera unitat trenca la seqncia de textos anteriors, de no

ficci, i en presenta daltres per a gaudi de lectors o odors. Es
posar lmfasi, no solament en el contingut, sin tamb en la
forma. Seria bo fer-ho constar en anunciar la unitat mitjanant
la imatge, prou explcita.

Pg. 180
Pg. 182
5
Es demana que escriguin, per tamb poden fer comentaris en veu alta o llegir els que han escrit. Seria un moment
important per posar en com reflexions sobre el contingut,
lesttica, les sensacions, etc., que pot aportar la lectura de
textos literaris. Pot ser un petit tast de tertlia literria.
6
Les solucions sn en el mateix exercici.
Guia - Solucionari
Pg. 183
7
Soluci orientativa:
a) Mha captivat la fora moral de Miquel Mart i Pol davant la mort que se li apropa.
b) Mencanta la manera com lautor ens transmet la malcia i lenginy de Plaerdemavida.

c) Mhan sedut els detalls que mostren com ns, de costs, marxar de la teva terra.
d) Mimpressiona la manera que t lautora de fer-nos
reviure un ambient urb i estiuenc concret.
e) Em satisf veure com frases ben senzilles poden crear
textos ben rics, com succeeix en la can del concert.

f) Em crida latenci la capacitat de Pere Rovira de fernos sentir sensacions prximes, quotidianes, nostres.

Benvolguda Maria Soldevila,

Us faig arribar un poema que sempre mha complagut perqu sembla que Carles Duarte estigui descrivint les meves
sensacions i no les seves. Mhi sento identificada i em dic a
mi mateixa: aix s justament el que sento, per no s dirho tan b. I el torno a llegir.
Crec que encaixa b amb el lema Vs-hi! que proposeu. Compteu amb mi si s el cas que lescolliu.
Salutacions cordials,
Ester Solsona
Crrer
esgarrinxar-se les cames
amb fulles de garric,
entre els pins,
vora el mar.
Crrer
estimbar-se
contra el blau del cel,
devorar laire
per uns pulmons
que sembla que sesquincin
i sentir la suor
com amara la pell,
i el vent fregant els rostres.
Crrer
exhaurir aquest instant,
transcriure a les paraules
la perfecci del temps.
Crrer.
Carles Duarte. Llavis de Terra. Columna, 1993.
Pg. 184
Els artistes extravagants acostumen a caurem malament.

s molt difcil que la poesia incomprensible, marribi al
cor.
Lltima novella que he llegit t un final realment col
pidor.
10
Lexplicaci que es fa de lentonaci de les modalitats oracionals shauria de completar amb exemples vius, de lensenyant o dalumnes que puguin fer-ho amb encert.

Pg. 185
11
Activitat oberta. Hi ha una graella de seguiment i avaluaci.
12

a--llat
co-ca--na
ner-vi-t
ma-le--da
ta- t
ra-m
tra--dor
en-sa--ma-da
13

1. Llusa
2. orinda
3. vena
4. venat
5. atribuen
6. proveda
7. increble
8. sucidi
9. herona
10. esblanquets
11. allats
12. esfereen
13. agrats
14. complaa
15. amonats
con-ti-nu-
a-gra-t
in-cre--ble
bil-ba--na
Pg. 186

a) La Jana i la Dnia duen vestits...
igual: La Jana es vesteix a ligual de la Dnia.
semblant: La Jana es vesteix de manera semblant a la
Dnia.
diferent: Els vestits de la Jana tenen tot un altre aire
que els de la Dnia.

b) Els dos pobles de la ribera sn bastant...
igual:
Els dos pobles sn gaireb exactes.
semblant: Els dos pobles tenen una retirada.
diferent: Els dos pobles sn com un ou i una castanya.

c) Aquests dos articles tenen objectius...
igual: Els objectius d'aquest article sn ben b els
mateixos que els de laltre.
semblant: Els dos articles tenen semblances, pel que
fa als objectius.
diferent: Els dos articles difereixen del tot si ens atenem als objectius.

d) Mare i filla tenen un posat fora...
igual:
El posat de la mare s idntic al de la filla.
semblant: La filla t un posat a lestil de sa mare.
diferent: El posat de la mare no sassembla gens al
de la filla.
15 C
ontinuativa: Una persona a qui, de petita, els pares li
parlaven fora, li explicaven contes i, a ms, lacostumaven a llegir llibres adequats a ledat, s fcil que,
de gran, tingui facilitat per escriure [...].

A
dversativa: [...] amb tot, sempre li caldr un aprenentatge esforat, ja que redactar no ha estat mai cosa
fcil, que es faci a raig.
41
Catal Intermedi B2
C
onsecutiva: Per tant, hi ha dues coses que influeixen en la capacitat descriure b: haver llegit molt i
haver practicat fora.
Pg. 187
16
Continuatius
Adversatius
Consecutius
i fins i tot
malgrat aix
doncs
i a ms
no obstant aix
per tant
i a ms a ms
amb tot
i aix
per
consegentment

A) No parem de fer coses en tot el dia, amb una agenda

densssima: treballem moltes hores, ens desplacem per
fer-ho, tenim feina a casa i, per postres, som duna associaci del barri. No obstant aix, encara som capaos
de trobar una estona per fer safareig amb els vens o
fer migdiada. Per qu ens estranyem, doncs, que a les
farmcies reparteixin tants sedants i ansioltics?
B)
Hi ha museus, exposicions, fires de llibres; es donen
conferncies i fins i tot es fan cursos universitaris per a
gent gran. Per la gent no se nassabenta i no sap altra manera docupar el temps que seure davant la tele,
escarxofada al sof per rebre entreteniment a dojo. Per
tant, s ben clar que aqu falta informaci cultural, una
informaci que shauria de veure molt ms a la pantalla,
de la qual hi ha tanta gent penjada.
18 Cada alumne disposa de les paraules ben escrites i pot controlar la correcci de les que escriu el company o companya.
42
Pg. 188
19 La mostra pot orientar fora quant a la llargada, el to, etc.

20
Lactivitat pot prendre un caire especial si es converteix, ni
que sigui per mitj de detalls senzills, en una sessi autntica de lectura literria.

21

Pg. 189
a) comparaci
b) personificaci
c) metfora
d) metfora
e) metfora
f) metfora i personificaci
g) comparaci
h) comparaci
i) personificaci
22 Sense diresi: fluida.

Amb una ela: mili.

Amb hac: harmnic.

Pg. 190
23 Resposta oberta.
Jeroglfics


Escorxeu: espelleu, sacrifiqueu, mateu, etc.

Senzill: simple, planer, fcil, clar, etc.
La e de mateu (verb) s oberta; la de Mateu (nom), tancada.
Solucions:
Escorxeu: mateu Mateu

Senzill: fcil facil

3394 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

3394 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CATAL

La porta dentrada a les unitats s una pgina que

Estructura del llibre

Totes les unitats del llibre segueixen un mateix procs

redactades i, aix, donar a entendre que sn un pas

Sinnims possibles de desplegar: eixamplar, expandir, estendre, engrandir, desenrotllar...

EL LLIBRE EN DUES IMATGES

Text en blau, previ a

Trobem-nos un dia tots plegats!

6 Invitaci de Clara Vinyalonga: no consta explcitament

Fantstic, tranquil, animat, confortable, familiar...

12 A) espontani/espontnia, sobri/sbria, extraordinari/extraordinria

15 Primer pas per aprendre a accentuar:

Soluci orientativa al segon apartat:

Tres lletres: api, oli, ara, ona, ema

sar les notes a la vista de tothom permet adonar-se de les

17  poder: pogus, poguessis, pogus, pogussim, pogussiu, poguessin

Qu et semblaria la idea dorganitzar uns regals de lamic

 bans de la nit, al capvespre = quan es faci fosc

Al teu servei, ben a prop!

Res: Tens res a dir, tu?

6 A) Hi falten dades de contacte.

7 Parts dun edifici: escala = esc./sense nmero = s/n

8 a) Sn ofertes perqu donen informacions concretes.

nines: Les mil i una nines

g) perruqueria: Pels pls

20 a) pijama, cinema, programa

14 Segon pas per aprendre a accentuar:

aix porr: impersonal

A) Els de la botiga desports de la cantonada tenen botes

Fra bo fer referncia al fet que la majoria de persones som

8 Transcripci del text oral:

a) Veritable (la situaci de crisi els permet tancar o reduir

el personal hi treballava de valent. Ara, a causa de la crisi,

9 Un exercici de reconeixement i comprensi dels avisos.

A) Roba usada: al portal de les cases; destinat a les famlies.

estigueu al cas abstingueu-vos

tinguem en compte estiguem al cas abstinguem-nos comprovem

Com s s una persona

Est casat. Sembla s un paio molt

Qu fa Dirigeix els equips Redacta informes i Ell i jo dissenyarem

20 En Manel s... baix, de Solsona, un pallasso, advocat.

22 Transitius (amb sentit incomplet): perseguir (un lladre).

El van descobrir pel pl que hi havia a la pinta.

31 Les paraules que deriven de noms amb p sescriuen amb b.

Hi ha un b de Du de pomes./Tenim carn de be.

La unitat pretn posar de manifest la capacitat dels alumnes de

Gaudir duns bons poemes

lensenyant valori la qualitat oral i posi lmfasi en la millora

Us convidem a la lectura de poemes que organitzem dins la

a) jueu, continueu, adu-siau, rieu, dieu, tramviaire, estudieu

a) ta-la-ia (3), Ga-i (2), ve-ia (2), en-va--a (4)

9 Transcripci del text oral:

Sinnims de comprendre: entendre, copsar, capir, lligar

23 Es tracta davaluar la capacitat de comprendre, seleccionar

La imatge facilita un primer comentari sobre el menjar (acte

b) Les begudes de soja tenen una quantitat de calci similar

Empedrat: amanida de mongetes amb bacall esqueixat,

6 Acabar els torrons./Quedar-se sense mitjans.

4 a) Que t un bon rendiment alimentari: profits.

a) S. El foc va permetre modificar els aliments i fer-los ms

Com se sap la caducitat dun aliment envasat?

Quanta aigua prens al dia?

6 Invitaci de Clara Vinyalonga: no consta explcitament

12 A) espontani/espontnia, sobri/sbria, extraordinari/extraordinria

17 poder: pogus, poguessis, pogus, pogussim, pogussiu, poguessin

Qu et semblaria la idea dorganitzar uns regals de lamic

bans de la nit, al capvespre = quan es faci fosc

A) Els de la botiga desports de la cantonada tenen botes

8 Transcripci del text oral:

a) Veritable (la situaci de crisi els permet tancar o reduir

A) Roba usada: al portal de les cases; destinat a les famlies.

Us convidem a la lectura de poemes que organitzem dins la

a) jueu, continueu, adu-siau, rieu, dieu, tramviaire, estudieu

Sinnims de comprendre: entendre, copsar, capir, lligar

23 Es tracta davaluar la capacitat de comprendre, seleccionar

b) Les begudes de soja tenen una quantitat de calci similar

Empedrat: amanida de mongetes amb bacall esqueixat,

6 Acabar els torrons./Quedar-se sense mitjans.

a) S. El foc va permetre modificar els aliments i fer-los ms

Com se sap la caducitat dun aliment envasat?

Quanta aigua prens al dia?

Em faria el favor de respondre unes preguntes sobre

C) Sescriu tan davant dadjectius (tan rpid) o dadverbis

Aquesta festa ha de servir tamb per oblidar-nos dels

Llegiu amb atenci aquest programa i no oblideu recollir,

17 Proposta d'anunci per ser dit a travs d'altaveus:

a) Porten accent i diresi alhora: runs i dirtic.

Impotncia. Mhan caigut les claus de casa al carrer

A) Felicitar-lo per la notcia, reconixer la constncia en la

C) Confirmar que s'ha comunicat la notcia als companys,

E) Confirmar que s'ha rebut la comunicaci i es coneixen

s la primera vegada que participeu en un mercat d'intercanvi?

17 A) El desmunta i desprs el porta a la deixalleria./Lhas

B) Els desmunta i desprs els porta a la deixalleria./Els has

D) Les desmunta i desprs les porta a la deixalleria./Les

H) Es pensa que els residus desapareixen sols./Sadona

24 2a persona del singular

Magradaria que en tragussim algun coneixement