DEPARTAMENT DE FISICOQUMICA

FACULTAT DE FARMCIA
UNIVERSITAT DE BARCELONA

PROBLEMES DE
FSICA APLICADA A FARMCIA

(2013-2014)

FSICA APLICADA A FARMCIA

EQUACIONS DE DIMENSI
1. Demostreu que variables com lenergia cintica, lenergia potencial, el treball mecnic i el
treball termodinmic tenen la mateixa equaci dimensional.
2
-2
R: M L T
1
2. Demostreu que el trinomi de Bernouilli s homogeni ( P + g h + v 2 = constant ).
2
R: Les dimensions de cada terme sn M L-1 T -2

3. La unitat S.I. de fora, el quilogram metre per segon i segon (kg m s-2) sanomena newton
(N). Calculeu les dimensions i les unitats S.I. de la constant G de la llei de Newton de la
mm
gravitaci F = G 1 2 2 .
r
-1 3
-2
R: [G] = M L T ; N m2 kg-2 = kg-1 m3 s-2.
4. La viscositat cinemtica () dun fluid es defineix com el quocient entre el seu coeficient
Fh
on F s la fora, h s la distncia
de viscositat ( ) i la seva densitat (). Sabent que =
Sv
entre les dues capes de fluid, S s la secci i v la velocitat, determineu lequaci dimensional
de la viscositat cinemtica.
R: L2T -1
5. Si x representa la distncia, t el temps i v la velocitat, determineu les dimensions de les
constants C1 i C2 en les segents equacions; a) x = C1 + C2t; b) x = C1t2; c) v2 = 2C1x; d) x =
C1cos(C2t).
R: a) C1: L, C2: LT1; b) C1: LT2; c) C1: LT2; d) C1: L, C2: T1.
6. Un company us diu que lrea i el volum duna esfera es poden calcular mitjanant les
expressions:
A = 4 r2
i
V = d3
on A = rea, V = volum, r = radi de lesfera i d = dimetre de lesfera. Digueu si sn
dimensionalment correctes aquestes equacions. Feu tamb lanlisi dunitats.

7. Indiqueu quina de les segents expressions s dimensionalment incorrecta, v indica

v2
velocitat, a acceleraci i t temps: a) v 2 = 2ax ; b) v = v0 + at ; c) v 2 = v 3 + at ; i d) x =
a
R: c
8. Lacceleraci dun mbil ve donada per lexpressi a = kt on k s una constant i t el temps.
Quines sn les dimensions de k?
R: LT -3

FSICA APLICADA A FARMCIA

ONES: CARACTERSTIQUES GENERALS.
9. El desplaament duna ona transversal que es propaga al llarg duna corda tensa ve donada
per: y = 10 sin ( 0,2x 0,005t) (y, A i x en m i t en s). Determineu:
a. la velocitat de propagaci de lona al llarg de la corda
b. la velocitat del punt de la corda x = 2,5 m en linstant t = 100 s
R: 0,025 m s-1; 0,05 m s-1.
10. Expresseu lequaci duna ona que avana en el sentit negatiu al llarg de leix x i que t
una amplitud de 0,01 m, una freqncia de 550 Hz i una velocitat de 300 m s-1
R: y = 0,01sin(11,53x + 3452,3t)
11. Una ona transversal sinusodal damplitud 10 m i longitud dona 200 m es propaga
desquerra a dreta amb velocitat de 100 m s-1 al llarg duna corda tensada horitzontal.
Considereu lorigen en lextrem esquerre de la corda no pertorbada. En linstant t = 0 s
lextrem de la corda es troba en lorigen. Calculeu:
a. la freqncia de lona
b. la freqncia angular
c. el vector dona, k
d. lequaci de lona
e. lequaci del moviment duna partcula situada a 150 m a la dreta de lorigen
f. la velocitat transversal mxima de qualsevol partcula de la corda
g. lelongaci i velocitat duna partcula situada a 150 m a la dreta de lorigen, en linstant t =
3,25 s.
R: 0,5 s-1; 3,14 s-1; 0,03 m-1; y = 10sin(0,03x 3,14t); y = 10sin(4,5 3,14t); 31,4 m s-1;
10sin(5,7) m i 31,4cos(5,7) m s-1.
12. Lequaci duna ona transversal que avana per una corda ve donada per
y = 10 sin [ (0,01 x 2 t)]
estant x i y expressats en cm i t en s. Calculeu:
a. lamplitud, freqncia, velocitat de fase i longitud dona
b. la velocitat transversal mxima duna partcula en la corda
R: 10 cm, 1 s-1, 200 cm s-1, 200 cm; 20 cm s-1.
13. Calculeu la longitud dona dun senyal de radar de 10,85109 Hz i la freqncia duna
microona de 1 cm de longitud dona.
R: 2,8 cm; 31010 Hz.
14. Calculeu la longitud dona de les ones de radio duna emissora FM que opera a 100
MHz.
Si la longitud dona de les ones emeses per una estaci de AM s de 3 km, a quina
freqncia opera?
R: 3 m; 100 kHz

FSICA APLICADA A FARMCIA

PROPIETATS DE LA LLUM
15. La velocitat de la llum en laire s c i en laigua s 0,75 c. Com queden afectades la
freqncia i la longitud dona de la llum en passar de laire a laigua? Calculeu lndex de
refracci de laigua.
R: 0,75 ; 1,33.
16. Els ndexs de refracci del diamant i del zirconi sn respectivament 2,417 i 1,923 per
una llum amb longitud dona de 589 nm en el buit. Calculeu la relaci de les longituds dona
de la llum en les dos substancies.
R: 1,257 (0,796).
17. Quina s la velocitat de la llum en el diamant si el seu ndex de refracci s 2,42? La
8
velocitat de la llum en el topazi es 1,8510 m s-1, quin s el seu ndex de refracci?
R: 1,24108 m s-1; 1,62.
18. Quina s la freqncia de la llum verda amb una longitud dona de 525 nm? Quan
aquesta llum penetra en el vidre (n = 1,5), quina ser la seva longitud dona?
R: 5,71014 Hz; 3,510-7 m.
19. Un raig de llum incideix sobre una superfcie plana de vidre dndex de refracci 1,5
amb un angle de 50. Calculeu la velocitat de la llum en el vidre i la direcci dels raigs
reflectit i refractat.
R: 200.000 km s-1; 50, 30,71.
20. Una llum brillant est 2 m por sota de la superfcie duna piscina i a 1,5 m duna de les
voreres. Amb quin angle surt la llum de laigua en la vorera de la piscina? Suposa que
laigua arriba fins a la part ms alta de la vorera de la piscina.
R: 53,1.
21. Un aquari ple daigua t cares de vidre dndex de refracci 1,5. Un raig de llum que
prov de lexterior de laquari incideix sobre el vidre amb un angle de 37 en relaci amb la
normal a la cara. Quins seran els angles que forma amb la normal aquest raig en travessar el
vidre i en travessar laigua? Quin seria langle si el raig travesss directament laigua?
R: V = 23,6, A = 26,9, A = 26,9.
22. Una font de llum se situa en el fons dun recipient ple daigua de 1 m de profunditat, i
emet llum en totes direccions. A la superfcie de laigua sobserva un cercle de llum produt
pels raigs refractats. Calculeu la velocitat de la llum en laigua i el radi del cercle de llum.
Dades: ndex de refracci de laigua = 4/3; velocitat de la llum en laire = 300.000 km s-1.
R: 225.000 km s-1, 1,13 m.
23. Quin ha de ser langle dincidncia dun raig que es propaga en laire per que, desprs de
travessar una capa de vidre i una altre daigua, langle demergncia sigui de 60?
R: 60.

FSICA APLICADA A FARMCIA

24. Dues plaques paralleles de vidre dndex 1,5 estan separades per una pellcula de
lquid. Demostreu que si el lquid s aigua, un raig que incideixi en la superfcie vidre-lquid
amb un angle de 64 es reflectir totalment, per si el lquid s alcohol (n = 1,36) la llum es
refracta.
R: 82,44.
25. Es t un prisma de quars de 60. Un raig de llum incideix en una cara formant un angle
de 45 amb la normal. Dibuixa el cam dels raigs en el prisma, mostrant les trajectries que
segueixen els raigs que representen: a) la llum blava nb = 1,464, b) la llum verda nv = 1,459 i
c) la llum vermella nr = 1,454.
R: 49,17o; 48,75; 48,54 (angles de la segona refracci).
26. Un raig de llum incideix normalment sobre el costat petit dun prisma 30-60-90 dndex
de refracci 1,5. Es colloca en la hipotenusa un lquid dndex de refracci n. Calculeu n si
es vol que tingui lloc el fenomen de la reflexi total.
R: 1,3.
27. Sobre un prisma de vidre de 45-45-90 incideix llum. Calculeu langle dincidncia si es
presenta reflexi total interna en la hipotenusa del prisma. ndex de refracci del vidre n =
1,55.
R: 730'.
28. Es t un prisma (45-90-45) de vidre pel que un raig normal a una cara s reflectit
totalment. a) Quant val lndex de refracci del vidre? b) Si se submergeix el prisma en
aigua, n = 1,33, qu passa amb els raigs emergents?
R: 1,41; 4833'.
29. Quan en un prisma de metacrilat incideix llum amb un angle de 30o no surt llum per a la
segona cara del prisma. Quan incideix llum no polaritzada amb un angle de 60o, la llum
reflectida en la primera cara del prisma surt totalment polaritzada. Calculeu langle de
refringncia del prisma.
R: 52,10o

INTERFERNCIES
30. La freqncia duna ona s 500 Hz i t una velocitat de fase de 350 m s-1. Calculeu:
a. la separaci entre dos punts que tinguin 60 de diferncia de fase
b. quina s la diferncia de fase entre dues elongacions en un punt determinat en dos instants
separats per un interval de 10-3 s?
R: 0,12 m; 180o
31. Dues ones que es mouen per una corda en la mateixa direcci i sentit tenen la mateixa
freqncia de 100 Hz, una longitud dona de 2 cm i una amplitud de 0,02 m. Determineu
lamplitud de lona resultant si ambdues ones difereixen en fase (a) en /6 i (b) en /3.
R: a) 0,04 cos15o; b) 0,04 cos 30o.

FSICA APLICADA A FARMCIA

32. En la figura P1 i P2 representen dos focus emissors dun so de 100 Hz. En el punt O es
colloca un aparell enregistrador de sons. La distncia entre O i P1 s de 100 m i la de O a P2
de 103,4 m. La velocitat de propagaci del so a laire s de 340 m s-1. Enregistrar so
laparell?

P1
O

P2
33. (a) Quina diferncia de cam mnima cal per a introduir un desplaament de fase de 180o
en una radiaci de 600 nm de longitud dona? (b) Quin desplaament de fase introduir
aquesta diferncia de cam en una radiaci de 800 nm de longitud dona?
R: (a) 300 nm; (b) 135o.
34. Una xarxa de difracci en escaleta que cont 1450 ranures per mm sirradia amb una
radiaci policromtica amb un angle dincidncia de 48o envers la normal a la xarxa. Calculeu
la longitud dona de la radiaci que apareixer a un angle de + 20o.
R: 748,4 nm (m = 1); 374 nm (m = 2); 249 nm (m = 3).
35. Entre les mltiples lnies de lespectre del ne hi ha dues que corresponen a les longituds
dona de 519,313 i 519,322 nm. Si la llum procedent de la descrrega dun tub de ne incideix
normalment sobre una xarxa de transmissi de 8400 lnies per cm i sobserva lespectre en el
segon ordre, quina ha de ser lamplada de la xarxa illuminada per a que es puguin resoldres
aquestes dues lnies?
R: 3,43 cm.

ONES: MIRALLS, LENTS, IMATGES

36. Un mirall esfric cncau t un radi de curvatura de 1,5 m. Determineu analticament i
grficament, la posici i lalada de la imatge dun objecte real de 10 cm dalada, situat
davant del mirall i a una distncia de 1 m.
R: imatge real, invertida de 30 cm situada 3 m per davant del mirall
37. Un objecte est situat a 25 cm de distncia dun mirall esfric cncau de 80 cm de radi.
Determineu la posici i la grandria de la imatge.
R: imatge virtual, dreta, 2,67 vegades ms gran, situada 66,7 cm per darrera del mirall
38. Un objecte de 6 cm est a 0,3 m dun mirall esfric convex de 0,4 m de radi. Calculeu la
posici i la mida de la imatge. Feu la construcci grfica.
R: imatge virtual dreta de 2,4 cm situada 12 cm per darrera del mirall
6

FSICA APLICADA A FARMCIA

39. Calculeu el radi de curvatura dun mirall esfric convex que proporciona una imatge
virtual la meitat de lobjecte, si aquest est a 20 cm del mirall. Feu la construcci grfica.
R: 40 cm.
40. Calculeu la posici i la potncia duna lent convergent de manera que la imatge dun
objecte es projecti en una pantalla situada a 5 m de lobjecte amb una mida 4 vegades superior
a lobjecte.
R: a 1 m de lobjecte; 1,25 D.
41. Un objecte est situat 10 cm davant duna lent convergent de 15 cm de distncia focal.
Determineu la posici de la imatge i laugment lateral. Feu la construcci grfica.
R: 30 cm; 3.
42. Un objecte es troba en el punt mig de la distncia focal duna lent convergent.
Determineu la posici de la imatge i la mida relativa de la mateixa.
R: en el focus objecte, doble i dirigida cap amunt
43. Determineu la posici i la grandria de la imatge donada per una lent divergent de
distncia focal 18 cm, dun objecte de 9 cm dalada, situat a27 cm de la lent.
R: 10, 8 cm; 3,6 cm.
44. Calculeu les potncies de les segents lents primes si totes tenen un radi de curvatura de
40 mm i estan fabricades dun vidre dndex de refracci 1,5: a) una lent biconvexa, b) una
lent bicncava, c) una lent pla-convexa, i d) una lent pla-cncava
R: 25 D, 25 D, 12,5 D, 12,5 D.
45. Un menisc convergent de vidre (n = 1,5) t radis de curvatura de 50 i 100 cm. Si un
objecte es colloca a 25 cm de la lent. Quina s la posici de la imatge? Feu la representaci
grfica.
R: 28,57 cm
46. Una lent prima de vidre t +20 cm de distncia focal en laire. Calculeu la seva distncia
focal en laigua. Dades: ndexs de refracci del vidre 3/2 i de laigua 4/3.
R: 80 cm.
47. El radi de curvatura de les cares duna lent biconvexa s de 20 cm. Lndex de refracci
del vidre val 1,50. Calculeu la distncia focal en laire i quan sintrodueix en sulfur de
carboni, lndex de refracci del qual s 1,63.
R: + 20 cm; 125 cm.
48. Dos vidres de rellotge del mateix radi de curvatura R i de gruix negligible senganxen i
formen una lent biconvexa buida. Si somple amb un lquid dndex de refracci igual a 5/4, la
imatge dun objecte situat a 40 cm de la lent es forma a linfinit. Si somple amb lquid
dndex de refracci desconegut, la imatge del mateix objecte est a 40 cm de la lent.
Determineu els valors de lndex de refracci i del radi de curvatura R.
R: 1,5; 20 cm

FSICA APLICADA A FARMCIA

49. Dues lents convergents de distncies focals 10 i 6 cm respectivament, estan separades 40
cm en la direcci com del seu eix ptic. Es colloca un objecte de 5 cm de grandria a 20 cm
per davant de la primera lent. Determineu la distncia de lobjecte inicial a la imatge final
formada per la combinaci de les dues lents i la mida de la imatge final.
R: 68,57 cm, 2,14 cm.
50. Es t una lent convergent de 45 cm de distncia focal. Calculeu: a) la posici, grandria i
natura de la imatge dun objecte de 1,5 cm dalada situat a 60 cm a lesquerra de la lent; b) es
colloca una segona lent similar a la dreta de la primera i separada una distncia de 90 cm.
Calculeu la posici de la imatge final; c) igual que b) per amb una lent divergent de valor
numric de distncia focal igual al de la primera lent.
R: 180 cm, 4,5 cm, imatge real, invertida i ms gran; 30 cm; 90 cm.
51. Un teleobjectiu est format per una lent convergent de + 6 cm de distncia focal; situada a
4 cm duna lent divergent de 2,5 cm de distncia focal. a) Determineu la imatge dun objecte
molt distant; b) compareu la grandria de la imatge obtinguda amb aquesta combinaci de
lents amb la imatge que donaria la lent convergent.
R: imatge real a 10 cm per darrera de la lent divergent; la lent divergent augmenta 5 vegades
la imatge.
52. Un objecte es troba a 20 cm davant duna lent prima convergent de 10 cm de focal.
Darrera de aquesta lent i a 30 cm es colloca una lent divergent de 8 cm de focal. a) Calculeu
la posici i laugment de la imatge final; b) Feu la construcci grfica.
R: 4,44 cm; 0,44.
53. Es tenen dues lents separades 50 cm. La primera s divergent i de 1 D. La segona s
convergent i de 2 D. A 1 m de la segona lent es colloca una pantalla que recull la imatge
final. Calculeu: a) la posici de lobjecte; b) les caracterstiques de la imatge final, i c) el
diagrama de raigs.
R: 1 m; imatge real, menor i invertida.
54. En la marca 0,0 dun banc dptica es colloca un objecte de 0,0025 mm; en la marca
20,0 cm es colloca una lent prima convergent. Es forma una imatge real en la marca 40,0
cm. Sense moure lobjecte ni la lent es colloca una lent prima divergent en la marca 50,0 cm
i es forma una nova imatge virtual en la marca 45 cm. Calculeu les potncies de les lents i la
grandria final de la imatge. Feu la construcci grfica.
R: 10D; 10D; 1,2510-3 mm.
55. Lobjectiu dun microscopi t 4 mm de distncia focal i locular 100 diptries. Es
colloca un objecte a 4,1 mm de lobjectiu. Calculeu: a) la longitud del microscopi, b)
linterval ptic, c) laugment lateral de la imatge, d) el poder amplificador del microscopi
tenint en compte que es veu la imatge en el punt prxim a 25 cm i amb lull just sobre
locular.
R: 17,36 cm; 15,96 cm; 1042; 997,5.
56. El poder amplificador dun microscopi enfocat a linfinit, per a un observador amb 25 cm
de distncia de visi diferencial, s 2500. Sabent que locular t una potncia de 125
diptries i que linterval ptic s de 20 cm, calculeu: a) la distncia focal de lobjectiu; b) la
longitud del microscopi, i c) la distncia de lobjecte a lobjectiu.
8

FSICA APLICADA A FARMCIA

R: 0,25 cm; 21,05 cm; 0,253 cm.
57. Les distncies focals de lobjectiu i ocular dun microscopi sn, respectivament, 8 mm i
4 cm. Calculeu la longitud del microscopi i laugment lateral de la imatge si el microscopi
est enfocat en el punt proper quan la distncia de lobjecte a lobjectiu s de 8,5 mm.
R: 17,05 cm; 116.
58. Un microscopi est format per un objectiu de 250 diptries i un ocular de 4 cm de
distncia focal. Per a un objecte situat a 0,1 mm del focus objecte, el microscopi est enfocat
al infinit. Calculeu: a) la longitud del microscopi, b) linterval ptic, i c) laugment del
microscopi.
R: 20,4 cm; 16 cm; 250.

ESTATS DAGREGACI: GASOS

59. Un gas ideal t un volum de 2 L, una temperatura de 30 oC i una pressi de 105 Pa.
Sescalfa a 60 oC i es comprimeix a un volum de 1,5 L. Calculeu la seva nova pressi. Quants
mols de gas existeixen en aquest sistema?
R: 1,47105 Pa; 0,079 mols
60. Fent s de la llei dels gasos ideals, calculeu la densitat de laire a una temperatura de 24
o
C i una pressi de 105 Pa. Laire s (percentatge en pes) aproximadament 74% N2 i 26% O2.
R: 1,17 kg m-3
61. Calculeu el volum molar del CO2 a 400 K i 30105 Pa, sabent que el segon coeficient del
virial (B) del CO2 s -0,0605 dm3 mol-1. Compareu el resultat amb el que sobtindria
considerant comportament ideal.
R: a) virial: 1,044 dm3 mol-1 b) comportament ideal: 1,109 dm3 mol-1
62. Utilitzeu lequaci de Van der Waals per a calcular la pressi que exerceix 1,00 mol de
Cl2(g) quan es troba ocupant un volum de 2,00 L a 273 K. Els valors de a i b sn: a = 6,40 L2
bar mol-2, b = 0,0562 L mol-1. Digueu a qu es deguda principalment la desviaci del
comportament ideal en aquest cas, a les forces intermoleculars o al volum de les molcules?
R: 10,06 bar.
63. Utilitzeu lequaci de Van der Waals per a calcular la pressi de 1,50 mol de SO2(g)
quan est tancat en un volum de (a) 100,0 L, (b) 20,0 L, (c) 5,0 L, (d) 1,0 L, (e) 0,5 L a 298
K. En quina de les condicions anteriors la pressi calculada difereix menys de la calculada
amb lequaci dels gasos ideals? Els valors de a i b per al SO2 sn: a = 6,71 L2 bar mol-2 i b
= 0,0546 L mol-1.
R: a) 0,370 bar; b) 1,828 bar; c) 6,95 bar; d) 25,38 bar; e) 28,50 bar. En el cas de considerar
comportament ideal, difereix menys en el cas a).
-3

64. La densitat de l' aigua a 1 bar i 383 K s 0,5678 g dm . Determineu el volum molar de
laigua en aquestes condicions i el factor de compressi Z.
-1
R: Vm (H2O)= 31,7 L mol ; Z = 0,9955.

FSICA APLICADA A FARMCIA

ESTATS DAGREGACI: MECNICA DE FLUIDS
65. Una bombolla daire calent a 1 bar de pressi i 30 oC ascendeix a travs daire fred que
lenvolta i que es troba a 10 oC i presenta una densitat de 1,25 kg m-3. Considerant que laire
de la bombolla t un comportament ideal i una massa molecular de 29 g mol-1, calcula amb
quina acceleraci comena a pujar la bombolla si es considera negligible la resistncia de la
bombolla amb laire fred.
R: 0,85 m s-2.
66. Un bloc dalumini de 2 kg est a laigua susps duna corda unida a una balana. Que
marca la balana? Dada: Al = 2,7103 kg m-3.
R: 1,26 kg.
67. Una bombolla daire calent ( = 1,16 kg m-3) formada prop del sl, ascendeix per laire
fred ( = 1,25 kg m-3) situat sobre del sl. Si el volum de la bombolla s de 8 m3, quina ser la
fora sobre ella? Amb quina acceleraci puja la bombolla si la resistncia de laire es
considera negligible?.
R: 7,06 N; 0,76 m s-2.
68. Una bombolla de gas a 5 oC puja des del fons dun llac de 10 m de profunditat fins a la
superfcie on la temperatura de laigua s de 12 oC i la pressi s de 101.325 Pa. Quin s el
quocient de dimetres de la bombolla en els dos punts? Suposeu que la bombolla de gas est
en equilibri trmic amb laigua en els dos punts i que t un comportament ideal. Dades:
densitat de laigua 1025 kg m-3.
R: 1,27 o 0,78.
69. Un cos de densitat 0,90 g cm-3 es deixa anar des del fons d'un llac de 10 m de profunditat
(densitat de l'aigua del llac igual a 1,1 g cm-3). Calculeu el temps que tarda pujar a la
superfcie.
R: 3,0 s
70. Un cos, de densitat 15 g cm-3, cau des de la superfcie lliure d'un dipsit que t una capa
de mercuri de 1,0 m de gruix i un altra d'aigua de 0,5 m. Calculeu el temps que tarda el cos en
arribar al fons del dipsit. Densitat del mercuri: 13,6 g cm-3; densitat de laigua: 1,0 g cm-3.
R: 0,64 s.
71. Per un tub circula aigua amb un cabal de 500 dm3 s-1. Calculeu la diferncia de pressions
manomtriques en dos punts situats a una distncia vertical de 10 m sabent que la secci del
tub en la part ms alta s doble que la que correspon al punt ms baix (200 cm2).
R: 136.375 N m-2
72. Un lquid de densitat 0,9 g cm-3 flueix per una canonada de 6 cm de dimetre amb una
velocitat de 1,5 m s-1. En un lloc on la canonada sestreny i presenta un dimetre de 2,5 cm, la
pressi s de 9.800 N m-2. Quina s la pressi de la resta de la canonada?
R: 42.380 N m-2

10

FSICA APLICADA A FARMCIA

73. Per un tub de Venturi que t 0,03 m2 de secci dentrada i de 0,01 m2 en la secci ms
estreta, circula un fluid de densitat 0.82 g cm-3. La caiguda o diferncia de pressi entre la
secci major i la del coll, mesurada en laparell s de 29.400 N m-2. Trobeu el valor del cabal
en la secci dentrada.
R: 0,0898 m3 s-1
74. Un mesurador Venturi s installat en una canonada de 0,30 m de dimetre que condueix
alcohol etlic de densitat 0,810 g cm-3. El dimetre del Venturi en el seu estretament s 0,1 m.
La diferncia de pressions es mesura amb el Venturi i s de 28.850 N m-2. Calculeu la
velocitat de flux i el cabal.
R: 0,94 m s-1, 8,5 m s-1, 0,067 m3 s-1.
75. Una canonada que representa la figura t un dimetre de 50 cm en la secci A i de 25 cm
en la secci B. La pressi en A val 1,7105 N m-2 i la diferncia dalades entre ambdues
seccions s de 10 m. Suposant que circula un lquid de 0,8 g cm-3 de densitat amb un cabal de
0,1 m3 s-1, calculeu la pressi en la secci B negligint les prdues de crrega per fregament.

R: 90.039 N m-2
76. Es tenen dos fluids que circulen per dos tubs de Venturi idntics. Si la densitat dun dells
s 3 vegades el valor de laltre i la diferncia de pressions manomtriques s la mateixa pels
dos fluids. Determineu la relaci dels cabals en els dos tubs.
R: 31/2.

TERMODINMICA: PRIMER PRINCIPI (GAS IDEAL)

77. Un mol de gas ideal est tancat a una pressi constant. La temperatura varia des de 100
C fins a 25 C.
a) quin s el valor del treball?.
b) si CV,m = 12,55 J K -1 mol-1, calculeu q, U i H.
R: a) 623,42 J b) q = H = 1.564,82 J, U = 941,40 J.
78. Per a un gas ideal en que CP,m = 3,5 R a totes les temperatures, calculeu q, w, U i H en
una compressi adiabtica reversible de 0,200 mols de gas que es troben inicialment a 0,532
bar i 1000 cm3 fins a un volum final de 250 cm3.
R: q = 0; U = w = 98,9 J; H = 138 J.

11

FSICA APLICADA A FARMCIA

79. Un gas ideal realitza un procs dexpansi de 1,0 m3, 5,00 bar i 500 K a 10 m3, 0,1069
bar i 108 K, obtenint-se els segents valors P-V:
V / m3
Pext / bar

1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
5,0
5,5
5,0000 2,5404 1,5713 1,0825 0,7983 0,6171 0,4938 0,4056 0,3402 0,2901

V / m3
Pext / bar

6,0
0,2509

6,5
0,2195

7,0
0,1939

7,5
0,1728

8,0
0,1552

8,5
0,1402

9,0
9,5
0,1275 0,1165

10,0
0,1069

Calculeu el treball realitzat pel sistema.

R: 5,885105 J

80. Els processos reversibles requereixen duna successi infinita de passos per a ser
completats. Una aproximaci raonable, per un procs reversible, pot ser la segent srie
realitzada pel sistema format per un gas ideal que realitza un procs isotrmic enfront una
pressi externa constant :
1. Pext = 2,0 bar per a la compressi de 10,0 m3 a 5,0 m3
2. Pext = 4,0 bar per a la compressi de 5,0 m3 a 2,5 m3
3. Pext = 8,0 bar per a la compressi de 2,5 m3 a 1,3 m3
4. Pext = 10,0 bar per a la compressi de 1,3 m3 a 1,0 m3
a) Calculeu el treball per aquest procs.
b) Calculeu el treball suposant que la compressi es realitza en un nic pas de lestat inicial
a lestat final. Compareu els resultats obtinguts.
R: a) 3,3106 J i b) 9,0106 J
81. Dos mols de H2 a 1 bar i 0 C es comprimeixen adiabticament i reversiblement fins a un
volum de 10 L. Si la relaci de capacitats calorfiques a pressi i volum constants ( ) de H2 s
1,41, calculeu la P i la T desprs de la compressi i el w realitzat durant el procs. Considereu
lhidrogen com a gas ideal.
R: P = 8,41 bar; T = 507 K; w = 9475 J.
82. La capacitat calorfica molar a pressi constant de lheli s 20,79 J K-1 mol-1. Quanta
calor cal per incrementar la temperatura d 1 mol de la mostra en 10 K?:
a) quan es mant en un recipient de volum constant.
b) quan es troba en un recipient a pressi constant .
Determineu tamb el valor del w en cada cas.
R: a) q = 124,8 J; w = 0. b) q = 207,9 J; w = 83,1 J.
83. Un recipient rgid perfectament allat de volum total Vt est dividit en dues parts per una
paret de volum negligible. En un costat de la paret hi ha n mols d'un gas ideal amb capacitats
calorfiques constants a una temperatura Ti i a l'altre costat hi ha el buit. Si es trenca la paret,
calculeu q, w i U del procs que succeeix i calculeu la temperatura final Tf i la pressi final
Pf del gas.
R: q = 0; w = 0; U = 0; Tf = Ti; Pf = nR Ti /Vf

12

FSICA APLICADA A FARMCIA

84. Un mol de gas ideal monoatmic est contingut en un cilindre amb pist trmicament
allat a 300 K i 10,1105 Pa. De sobte, es disminueix la pressi externa a 2,02105 Pa,
produint-se una expansi adiabtica i una disminuci de la temperatura, i s'arriba a una nova
situaci dequilibri a 2,02105 Pa. Calculeu V, q, w, T i U en aquesta expansi.
R: V = 5,9 l L; q = 0; w = U = 1,20 kJ; T = 96,0 K.
85. Calculeu els valors de q, w, U i H en la vaporitzaci de 100 g daigua a 100 C i a
1020 hPa. Es pot considerar el vapor daigua com si tingus comportament ideal i el volum
del lquid negligible enfront del de vapor en el clcul aproximat. (Calor latent de vaporitzaci
de l'aigua: 2.258 kJ kg-1).
R: vapU = 208,78 kJ; q = vapH = 225,8 kJ; w = 17,24 kJ.
86. Calculeu el treball en la vaporitzaci de 5 g d'aigua a 100 C i 1020 hPa. En aquestes
condicions la densitat del vapor d'aigua s de 5,9810-4 g cm-3.
R: 852,2 J
87. Les calors especfiques es poden mesurar amb un calormetre de gota on una gota de la
mostra escalfada cau dins del calormetre i es mesura la temperatura final. Quan 45,0 g dun
metall a 70 C safegeixen a 24,0 g daigua a 10 C en un recipient allat, la temperatura final
s de 20 C. a) Calculeu la calor especfica del metall. b) Quanta calor ha flut del metall a
laigua? Nota: en a) sobt el valor mig de CP sobre linterval de temperatura de lexperiment;
per a determinar CP en funci de T es repeteix lexperiment moltes vegades utilitzant diferents
temperatures inicials del metall. Dada: Calor calorfica de laigua: 4.184 J kg-1 K-1.
R: a) 447,69 J kg-1 K-1, b) 1.004,16 J.
88. Un mol de gas ideal sescalfa des de 25 C a 300 C tot mantenint la seva pressi inicial.
Calculeu w, q, U i H, sabent que la capacitat calorfica molar en aquestes condicions
experimentals s CP,m = 11 + 210-2 T J K-1 mol-1.
R: w = 2.284,46 J; U = 3135,79 J; q = H = 5420,25 J.
89. Un mol de gas ideal monoatmic canvia destat des de P1 = 1,01105 Pa i T1 = 300 K fins
a P2 = 10,1105 Pa i T2 = 600 K. Descriviu dos camins reversibles diferents (cadascun format
per dues etapes, per exemple, un cam isobric i isocor (cam A), i, un altre, adiabtic i
isotrmic (cam B). Calculeu q, w, U i H per a cadascuna de les etapes, i per a ambds
camins seguits.
R: Cam A: isobric + isocor
R: Cam B: adiabtic + isotrmic
Isbar: q = H = 4,98 kJ; U = 2,99 kJ; w = Adiabtic: U = w = 3,74 kJ; q = 0;
1,96 kJ
H = 6,23 kJ;
Iscor: H = 11,21 kJ; U = q = 6,73 kJ; w = 0. Isotrmic: H = U = 0 ; q = 2,79 kJ;
Total: w = 1,96 kJ; q = 1,74 kJ; U = 3,74 kJ; w = 2,79 kJ.
H = 6,23 kJ.
Total: q = 6,52 kJ; q = 2,79 kJ;
U = 3,74 kJ; H = 6,23 kJ
90. Cinc mols de gas ideal diatmic, inicialment a 1 bar i 25 C, es comprimeixen
reversiblement i isotrmicament fins a un volum igual a la dcima part del seu volum inicial i
desprs es deixen expandir adiabticament i reversiblement fins que el gas arriba a la pressi
inicial de 1 bar. Calculeu w, q, U i H del procs.

13

FSICA APLICADA A FARMCIA

R: H = 20,9 kJ; U = 14,9 kJ, q = 28,5 kJ; w = 13,6 kJ.
91. Un mol dun gas ideal monoatmic segueix el cicle reversible representat en el diagrama.
Indiqueu el tipus de procs que t lloc en cada una de les etapes i calculeu q, w, U i H a
letapa 2 3 .

R: 1 2: iscora; 3 1: isotrmica; 2 3: isobrica, w = 2,07 kJ, U = 3,10 kJ; H = q =

5,17 kJ.
92. Un mol dun gas ideal monoatmic segueix el cicle reversible representat en el diagrama.
Indiqueu el tipus de procs que t lloc en cada una de les etapes i calculeu q, w, U i H a
letapa 3 1.

R: 1 2: isobrica; 3 1: isotrmica; 2 3: isocora. U = H = 0, q = w = 1,57 kJ

93. Un sistema que cont 2,5 mols dun gas ideal per al que CV,m = 20,79 J mol-1 K-1 recorre el
cicle reversible incls en el segent diagrama en la direcci indicada per les fletxes. El cam
corbat correspon a PV = nRT, on T = T1 = T3. a) Calculeu q, w, U i H per a cada etapa i pel
cicle complet. b) Calculeu les mateixes magnituds si sinverteix la direcci en tots els
processos.

14

FSICA APLICADA A FARMCIA

R:

etapa 12: q = H = 139,6 kJ, w = 39,9 kJ; U = 99,7 kJ

etapa 23: q = 99,7 kJ ; w = 0 kJ; U = 99,7 kJ; H = 139,6 kJ,
etapa 31: q = 5,3 kJ; w = 5,3 kJ; H = U = 0 kJ
Total del cicle: q = 34,5 kJ; w = 34,5 kJ; H = U = 0 kJ

94. Un mol de gas ideal, inicialment a 100 C, descriu el segent cicle reversible: expansi
isotrmica fins a un volum doble de l'inicial, expansi adiabtica fins un volum triple de
l'inicial, compressi isotrmica, i finalment compressi adiabtica fins a lestat inicial. La
calor molar del gas a pressi constant s igual a 5/2 R. Calculeu la calor i el treball
intercanviat, i les variacions denergia interna i entalpia pel cicle complet.
R:
Expansi isotrmica: w = 2,15 kJ, q = 2,15 kJ, U = H = 0
Expansi adiabtica: q = 0, U = w = 1,102 kJ, H = 1,84 kJ
Compressi isotrmica: U = H = 0, q = w = 1,64 kJ
Compressi adiabtica: q = 0, U = w = 1,10 kJ, H = 1,84 kJ.

TERMODINMICA: SEGON I TERCER PRINCIPI

95. Calculeu H i S quan una barra de coure d 1 kg a 100 C s'introdueix en 2 kg d'aigua a 0
C en un recipient allat a 1 bar mantenint la P constant.
Calor especfica del Cu = 418,4 J kg-1 K-1 . Calor especfica de laigua = 4.184 J kg-1 K-1
R: H = 0; S = 21,34 J K-1
96. Un sistema que es desplaa de lestat A a lestat B absorbeix de forma reversible 200 J de
calor dun focus a 300 K i cedeix, tamb de forma reversible, 100 J a un focus de 200 K.
Durant aquest procs el sistema fa un treball de 50 J.
a) quina s la variaci denergia interna del sistema?
b) quina s la variaci dentropia del sistema?
c) quina s la variaci dentropia de lunivers?
d) si el sistema evolucions de lestat A al B segons un procs irreversible, quina seria la
resposta a les anteriors preguntes?
R: a) 50 J; b) 0,167 J K1; c) 0; d) 50 J, 0,167 J K1, > 0.

15

FSICA APLICADA A FARMCIA

97. Si sintrodueix 1 kg daigua (ce = 4.184 J kg-1 K-1) a 300 K en un bany a 310 K sescalfar
fins a aquesta temperatura i si el bany est a 290 K es refredar. Calculeu en ambds casos S
de laigua i del bany, que se suposa de capacitat calorfica infinita. Considereu la variaci de
volum de laigua negligible.
R: 1) Saigua = 137,24 J K-1; Sbany = 135,14 J K-1
2) Saigua = 141,84 J K-1; Sbany = 144,35 J K-1
98. Un mol dun gas ideal sexpansiona isotrmicament a 27 C des dun volum inicial de 20
L a un volum final de 40 L, en un recipient envoltat per un gran reservori de calor. Lexpansi
es realitza de manera sobtada contra una pressi externa constant fins a igualar-la. Calculeu la
variaci dentropia que experimenta el gas, el medi i el procs total. Suposeu que el medi
intercanvia calor amb el sistema de manera reversible.
-1
-1
-1
R: Ssist = 5,86 J K ; Sent = 4,18 J K ; Suniv = 1,67 J K
99. Un home inspira 0,1 L daire, que pren la temperatura corporal (37 C) dins dels pulmons
a 1020 hPa de pressi. Quan contrau el diafragma lentament, laire es comprimeix
isotrmicament fins a una vuitena part del volum original. Calculeu la variaci dentropia i la
calor despresa a causa del treball muscular realitzat (suposeu comportament ideal).
-1
R: q = 20,92 J; S = 0,07 J K
100. Una mostra de 14 g de nitrogen a 25 C duplica el seu volum. Suposant comportament
ideal, calculeu sempre que sigui possible lentropia del sistema, de lentorn i de lunivers en
cadascun del segents processos:
a) Expansi isotrmica reversible
b) Expansi adiabtica irreversible en el buit.
c) Expansi adiabtica reversible.
d) Expansi isobrica reversible.
e) Expansi isobrica irreversible.
R: a) SS = 2,88 J K-1, SE = 2,88 J K-1, SU = 0, b) SS = 2,88 J K-1, SE = 0 J K-1, SU =
2,88 J K-1 c) SS = 0 J K-1, SE = 0 J K-1, SU = 0, d) SS = 10,1 J K-1, SE = 10,1 J K-1, SU
= 0, e) SS = 10,1 J K-1, SE i SU no es poden calcular.
101. Quatre mols de gas ideal ocupen 1 dm3 a 20 C. Sexpansionen irreversiblement i
adiabticament fins a ocupar 3 dm3, realitzant un treball en aquest procs de 850 J. Calculeu la
-1 -1
variaci dentropia. (CV,m = 20,9 J mol K )
R: 33,6 J K

-1

102. Un mol de gas ideal sexpansiona adiabticament contra una pressi externa constant
fins a triplicar el volum inicial en arribar a lequilibri. Si la temperatura inicial s de 300 K i el
-1
-1
valor de CP,m s 20,92 J K mol determineu q, w, U, H i S en el procs.
R: q = 0; w = U = 1,15 kJ; H = 1,91 kJ; S = 4,60 J K

-1

103. Un dipsit de parets rgides cont un mol de gas ideal. Si s' augmenta la temperatura des
de 250 fins a 750 K, calculeu q, w, U, H, i S si per a aquest gas CV,m= 6,5 + 210-3 T J K
1
-1
mol .
-1
R: q = U = 3725 J; w = 0; H = 7900 J: S = 8,1 J K

16

FSICA APLICADA A FARMCIA

104. Calculeu la diferncia entre lentropia de 1 mol de H2 en condicions normals (0 C i 1
bar) i lentropia de 1 mol de H2 a 50 C i 3 bar, si la capacitat calorfica molar a pressi
constant ve donada per CP,m = 8,62 + 310-3 T J K-1 mol-1. Suposeu comportament ideal.
R: 7,5 J K-1
105. Un gas ideal compleix la relaci CV,m = a + bT, on a = 25,0 J K-1 mol-1 i b = 0,03 J K-2
mol-1. Quatre mols d'aquest gas van des de 300 K i 2 bar a 500 K i 3 bar. Calculeu q, w, U i
S pel canvi d'estat. Indiqueu si s impossible obtenir alguna daquestes magnituds amb la
informaci disponible.
R: q, w no poden calcular-se; U = 29,6 kJ; S = 78,6 J K-1.
106. Calculeu l'augment d'entropia quan 25 g de gel a 0 C s'afegeixen a 200 g d'aigua a 50
C en un sistema allat a la pressi d 1 bar. Dades: Calor especfica de laigua 4,184 kJ kg-1
K-1. Calor de fusi del gel = 333 kJ kg-1
R: 5,1 J K-1
107. La calor de vaporitzaci de l'aigua a 100 C s 2,26 kJ g-1, la calor especfica de l'aigua
s 4,18 kJ kg-1 K-1 i la calor especfica del vapor a pressi constant s 2,00 kJ kg-1 K-1.
Calculeu el canvi d'entropia durant la transformaci de 100 g d'aigua lquida a 0 C en vapor
escalfat fins a 120 C.
R: 747 J K-1
108. Calculeu les diferencies en l'entropia molar, a) entre aigua lquida a 5 C i gel a 5
C a 1020 hPa; b) entre aigua lquida i vapor d'aigua a 95 C i 1020 hPa.
Dades: CP,m en la fusi = 37,3 J K--1 mol-1; CP,m en la vaporitzaci = 41,9 J K-1 mol-1; fusH
= 6,01 kJ mol-1; vapH = 40,7 kJ mol-1
R: a) 21,3 J K-1 mol-1 b) 108 J K-1 mol-1
109. La capacitat calorfica molar a pressi constant del iode slid a 1 bar en l'interval de 25 a
113,6 C ve donada per:
CP,m = 54,07 + 1,3410-3 (T - 298) J mol-1 K-1
sent T la temperatura en K. L'entalpia de fusi en el punt de fusi normal (113,6 C) s
15.648,16 J mol-1. La CP molar del lquid s aproximadament constant i val 81,588 J K-1 mol-1
i lentalpia de vaporitzaci en el punt d'ebullici normal (184 C) s 25.522,4 J mol-1.
Determineu l'increment d'entropia quan un mol de iode slid a 25 C es transforma en vapor
de iode a 184 C a una pressi constant de 1 bar.
R: 124,1 J K-1

110. A 5 C i 1 bar laigua pot presentar-se en una forma lquida metastable i en forma
slida (gel).
(a) Feu un esquema de les etapes reversibles en que es pot descompondre el procs
irreversible H2O (l) a 5 C i 1 bar H2O (s) a 5 C i 1 bar.
(b) Calculeu la variaci dentalpia que ha tingut lloc.
(c) Calculeu la variaci dentropia de lunivers (en el procs plantejat, la temperatura de
lentorn s de 5 C)
(l )
(s)
Dades: CP,Hm2O = 73,312 J K-1 mol-1 i CP,Hm2O = 38,074 J K-1 mol-1, fus H m , H 2O = 6010 J mol-1.

17

FSICA APLICADA A FARMCIA

R: H = 5833 J mol-1; Suniv= 0,4 J K-1 mol-1
111. Un gas contingut en un cilindre-pist realitza un procs irreversible entre dos estats
d'equilibri, augmenta la seva energia interna en 125,52 J. Durant el procs el sistema
absorbeix 418,4 J d'un gran dipsit de calor a 1000 K. El sistema recupera el seu estat inicial
mitjanant un procs reversible durant el qual l'nica transferncia de calor s entre el sistema
-1
i el dipsit de 1000 K. El S global del dipsit de calor dels dos processos s 0,04 J K .
Calculeu el treball realitzat pel sistema en el procs irreversible i els valors de q i w del
sistema en el segon procs.
R: wirrev = 292,88 J; qsist = 460,24 J; wrev = 334,72 J.
112. En el compartiment A d'un recipient adiabtic hi ha 0,6 m3 d'un gas monoatmic a 6 bar
i 5 C, i en el compartiment B d'aquest recipient hi ha 0,12 m3 d'un gas diatmic a 100 bar i
20 C. S'elimina la paret de separaci entre ambds compartiments de manera que tots dos
gasos es mesclen adiabticament. Suposant un comportament ideal, calculeu S del sistema.
-1
-1
-1
-1
Dades: CP,m ,A = 20,92 J K mol ; CP,m ,B = 29,29 J K mol
R: 7,6 kJ K-1
113. La figura mostra el canvi de temperatura en funci de l'entropia d'un sistema PVT tancat
durant un procs reversible. Calculeu la calor subministrada al sistema en cada etapa i en el
procs total.

R: 1 2 (8.000 J mol-1); 2 3 ( 5.000 J mol-1); 3 1 (0 J mol-1); (total 3.000 J mol-1)

114. Una massa de 32 g dO2 realitza un cicle que consta de les segents etapes reversibles:
12: etapa isobrica, 23: expansi adiabtica i 31: etapa isocora; a) calculeu els valors
de P, V i T per a cada estat del cicle i completeu la segent taula:
ESTATS
1
2
3

P / bar
0,8

V/L
20
15

T/K

18

FSICA APLICADA A FARMCIA

b) Feu la representaci grfica del cicle.
c) Calculeu q, w, U, H i S per a cada etapa del cicle i per a tot el procs i completeu
la segent taula:

q/J

w/J

U / J

H / J

S / J K-1

1 2
2 3
3 1
total

19

FSICA APLICADA A FARMCIA

QESTIONS
1.1. Indiqueu i demostreu com seran les interferncies produdes en una pellcula dun lquid
sobre una placa de vidre si lndex de refracci del lquid val a i s menor que el del vidre i el
gruix de la pellcula val /a, on s la longitud dona de la llum en laire.
1.2. Donada una ona transversal incident en una corda: y = Asin (ax- bt - )
Si a i b son dos valors constants, A la amplitud, x la posici, t el temps i el desfasament,
calculeu en funci daquests parmetres: a) la velocitat de les partcules de la corda; b) la
velocitat de propagaci de lona.
1.3. Durant el dia, la llum solar incideix sobre laigua duna piscina (n = 1,33), sota quin angle
dincidncia la llum reflectida estar totalment polaritzada? Quines caracterstiques t aquesta
llum polaritzada? Quin s langle de refracci de la llum que es transmet per laigua? Per la
nit, sencn un reflector subaqutic situat en el fons de la piscina, sota quin angle dincidncia
la llum reflectida estar totalment polaritzada? Quines caracterstiques t aquesta llum? Quin
s langle de refracci de la llum que es transmet per laire?
1.4. Si es t un objecte situat en el punt mig entre el focus i el vrtex dun mirall esfric
cncau, demostreu numricament i grficament com ser la imatge indicant les seves
caracterstiques.
1.5. En una pantalla es mostra un diagrama dinterferncies per dues escletxes mentre que en
un altre sobserva el corresponent a la difracci per una escletxa. Qu sobserva? Comenta els
diagrames.
1.6. Com procedireu per a construir una lent de 100 cm de distncia focal? I si hagus de ser
la mateixa distncia focal per de signe negatiu? Raoneu la resposta.
1.7. Indica les causes dinterferncia destructiva quan la llum travessa una pellcula prima
de vidre de n = 1,5. Sobservaria el mateix si la llum passs del vidre a laigua i desprs a
laire?
1.8. Com procedireu per a construir una lent d1 diptria? I si hagus de ser la mateixa
potncia per de signe negatiu? Raoneu la resposta.
1.9. Utilitzant lequaci del constructor de lents, dissenyeu tres lents convergents que tingui
cadascuna delles una distncia focal de 27 cm i que estiguin construdes amb vidres dndex
de refracci 1,6.
1.10. En un microscopi compost, on sha de formar la imatge formada per lobjectiu? Que
passaria si, per exemple, la imatge se situs entre el focus imatge de lobjectiu i el focus
objecte de locular?
1.11. Un raig de llum de longitud dona 300 nm incideix en una pellcula prima daigua de
gruix 600 nm que es troba sobre una superfcie de vidre. Quin tipus dinterferncia es
produir? Justifiqueu la resposta.

20

FSICA APLICADA A FARMCIA

1.12. Determineu lequaci de dimensi de la constant de Planck. Indica si aquesta constant s
o no adimensional. En cas negatiu, determina les seves unitats en el Sistema Internacional.
1.13. Dues ones harmniques, que tenen la mateixa amplitud i freqncia, estan desfasades
60o. Lequaci duna delles s y = 5sin (x2t). Determineu: a) lequaci de l ona resultant
de la seva superposici; b) el valor de lamplitud de lona resultant de la seva superposici, i
c) indique si es tracta duna interferncia constructiva o destructiva i justifiqueu la resposta.
1.14. Langle crtic per a la reflexi total interna duna substncia s 45o. Quin s el seu angle
de polaritzaci? Si es treballa amb llum polaritzada, quin s langle de refracci quan no hi ha
raig reflectit?
1.15. Es t una pellcula daigua (n = 1,33) sobre una placa de vidre. Si es treballa amb una
radiaci de 500 nm, calculeu: a) el gruix de la pellcula per a obtenir interferncies
constructives; b) el gruix de la pellcula per a obtenir interferncies destructives.
1.16. Un focus llumins puntual que emet llum en totes les direccions es troba situat en el
fons dun llac (n = 4/3) i a 1 m de profunditat. En la superfcie de laigua es forma un cercle
llumins de radi R. Expliqueu aquest fenomen i calculeu el radi R daquest cercle llumins.
1.17. Quan lamplada duna ranura que produeix difracci es va reduint lentament per de
manera contnua, com varia el diagrama de difracci?
1.18. Indiqueu quina diferncia hi ha entre lexpressi d sin m = m emprada en les
interferncies per dues escletxes i la d sin m = m emprada en la difracci per una escletxa.
1.19. Dues ranures estretes separades per una distncia de 25 cm silluminen amb llum
vermella coherent (~ 800 nm). Sobserva un patr dinterferncia de dues ranures quan la
llum provinent de les ranures illumina la pantalla? Justifiqueu la resposta.
1.20. En una xarxa de difracci per reflexi que presenta una distncia entre ranures de 100
nm, podr aparixer una radiaci duna longitud dona de 300 nm? Justifiqueu la resposta.
1.21. Com s la naturalesa de la imatge que proporciona una lupa? Quines caracterstiques ha
de tenir la lent que la forma?
1.22. Una radiaci de 600 nm de longitud dona incideix des de laire sobre una lmina plana
de 400 nm de gruix i formada per un material dndex de refracci 1,5. Sobserva interferncia
en la radiaci reflectida? Justifiqueu la resposta.
1.23. Es t un prisma de 60o dangle de refringncia. Sobre la primera cara incideix llum
polaritzada amb un angle de 50o i no hi ha raig reflectit. Calculeu langle dincidncia de la
llum polaritzada sobre la segona cara del prisma. Raoneu la resposta.
1.24. En un laboratori sest reproduint lexperiment de Young. Es treballa amb una llum de
600 nm de longitud dona (llum vermella), la distncia entre les dues escletxes s de 3 mm i la
pantalla est a 10 m. Sobserva una franja que est a 6 mm del centre de la pantalla. Indiqueu

21

FSICA APLICADA A FARMCIA

si aquesta franja presenta un mxim o un mnim dintensitat i quin s lordre (m) que ocupa
respecte del centre de la pantalla. Raoneu la resposta.

1.25. Indiqueu grficament i numricament com s la imatge dun objecte situat en el pla focal
dun mirall cncau.
2.1. Un fluid de densitat circula per una canonada de secci uniforme. Sobserva que la
diferncia de pressi entre dos punts s P. Escriviu una expressi per a la pressi considerant
la diferncia dalades dels dos punts que sindiquen a la figura.

2.2. Un objecte sura en laigua amb el 85% del seu volum submergit per sota de la seva
superfcie. El mateix objecte situat en un altre lquid sura amb un 75% del seu volum
submergit per sota de la superfcie. Determineu la densitat daquest segon lquid.
2.3. En una balana de laboratori de braos iguals es colloca en un dels plats 1 kg de palla, i
en laltre, 1 kg de ferro. Qu passa si la balana est totalment submergida en un lquid? I en
laire?
2.4. En un got hi ha aigua lquida amb diversos glaons de gel surant. Augmentar el nivell de
laigua quan el gel shagi fos? Justifiqueu la resposta.
2.5. La pressi que suporta una columna daigua de 60 cm dalada la suporta una columna
duna dissoluci salina de 50 cm. Quina s la densitat daquesta dissoluci?
2.6. Un cilindre de fusta sura en laigua amb una cinquena part del seu volum fora del lquid.
Si el mateix cilindre sintrodueix en oli ( = 850 kg m-3), senfonsar o surar el cilindre?
Raoneu la resposta.
2.7. La densitat del cos hum s aproximadament de 0,98 g cm-3. Quina fracci del cos duna
persona, que sura a laigua, romandr submergida ?
3.1. Dues mostres dun mateix gas ideal, inicialment en el mateix estat termodinmic, se
sotmeten a dos processos: la mostra A a pressi constant i la mostra B a volum constant. En
els dos processos sarriba a la mateixa temperatura final. En quin cas s necessari subministrar
ms calor?

22

FSICA APLICADA A FARMCIA

3.2. Una mquina trmica que segueix un cicle de Carnot amb el dipsit a temperatura alta a
500 K rep en cada cicle 650 J de calor a aquesta temperatura i cedeix 330 J al dipsit de baixa
temperatura. Quant treball realitza la mquina en cada cicle? Quin s el rendiment trmic de la
mquina? A quina temperatura est el dipsit fred?
3.3. Si es comprimeix una quantitat dun gas monoatmic amb comportament ideal a la meitat
del seu volum inicial, en quin factor canvia la pressi si la compressi s isotrmica? I si s
adiabtica? Canviarien les respostes si el gas fos diatmic?
3.4. En un procs descalfament dun lquid (realitzat a P constant), s correcte determinar la
Tf
variaci dentropia mitjanant lexpressi nCV , m ln ? Justifiqueu la resposta.
Ti
3.5. Quina s la variaci dentropia del sistema en cada etapa del cicle de Carnot? I la variaci
dentropia de lunivers en aquestes mateixes etapes?
3.6. En un procs cclic la pressi augmenta seguint un cam A fins arribar a un valor mxim,
des don retorna al valor inicial per un altre cam B. Com varia lentalpia en el procs? s
possible saber la cessi o absorci de calor mitjanant la relaci H = qP? Justifica la
resposta.
3.7. Un gas canvia reversiblemente el seu estat dA a C. El canvi pot realitzar-se seguint tres
trajectries:
A
B
C
A
C
A
D
C
En quina trajectria sefectua el mxim treball? En quina el mnim? Justifiqueu la resposta.

3.8. Representeu en cadascun dels tres grfics: a) P-V, b) V-T, i c) T-P, els segents tres
processos: isobric, isocor i isotrmic, dun gas ideal.
3.9. Sota quines circumstncies sacompleix que S =

H
?
T

23

FSICA APLICADA A FARMCIA

Annex 1: Recull de magnituds, unitats, factors de conversi, constants i smbols
recomanats per la IUPAC

Magnituds i Unitats (S.I.)

magnitud
longitud
massa
temps
temperatura
termodinmica
intensitat lluminosa

smbol

corrent elctric
quantitat de substncia

l
m
t
T

unitat
metre
quilogram
segon
kelvin

smbol S.I.
m
kg
s
K

Iv

candela

cd

I
n

amper
mol

A
mol

Factors de Conversi
unitat

smbol

atmosfera
Torricelli
bar
pascal
litre
poise
joule
caloria
atmosfera per litre

valor

atm
Torr
bar
Pa
L/l
P
J
cal
atm L

101.325 Pa
133,322 Pa
105 Pa
1 N m-2
10-3 m3
0,1kg m-1 s-1
0,2390 cal
4,184 J
101,325 J

Constants Fonamentals
Constant
Avogadro

Smbol
NA

Valor
6,022141023

Unitats
mol-1

Boltzmann

kB
e
me

1,3806610-23

J K-1

1,6021810-19
9,109389710-31

C
kg

R
R
R
R
h

8,314510
0,0820578
1,987216
0,0831451
6,6260810-34

J K-1 mol-1
atm L K-1 mol-1
cal K-1 mol-1
bar L K-1 mol-1
Js

299792458

m s-1

crrega del prot

massa de lelectr
gasos ideals

Planck
velocitat de la llum
en el buit

24

FSICA APLICADA A FARMCIA

Recull d'alguns smbols recomanats per la International Union of Pure and Applied
Chemistry (IUPAC) 1que apareixen en aquest document.
Superndex:

*
l
g
v
s

estat estndard
component pur
lquid
gas
vapor
slid

Smbols:
Cm
Cp
Cv
Cp,m
Cv,m
GE
m
M
P/p
Pi
Pc
Pr
Pi*
P
Tb /Te
Tf
Vm
xi

ZB

capacitat calorfica
capacitat calorfica
capacitat calorfica
capacitat calorfica
capacitat calorfica

molar
a pressi constant
a volum constant
molar a pressi constant
molar a volum constant

energia de Gibbs dexcs

molalitat estndard (1 molal)
massa molar
pressi
pressi parcial de la substncia i
pressi crtica
pressi reduda
pressi de vapor de la substncia pura i
pressi estndard (1 bar)
temperatura d'ebullici
temperatura de fusi
volum molar
fracci molar de la substncia i
viscositat
pressi osmtica
magnitud molar parcial del component B

1 *

* Y. Mills, T. Cvitas, K.Homann, N.Kallay and K. Kutchitsu, Quantitites, Units and Symbols in
Physical Chemistry, BlackWell Scientific Publications, Oxford, 1988.

25

FSICA APLICADA A FARMCIA

Exemples de la notaci proposada per a les transformacions termodinmiques:

c H
rH
ebH
fusH
subH
rG
disG
dilG
mixG
vapS

variaci
variaci
variaci
variaci
variaci
variaci
variaci
variaci
variaci
variaci

de
de
de
de
de
de
de
de
de
de

lentalpia de combusti
lentalpia de reacci
lentalpia d' ebullici
lentalpia de fusi
lentalpia de sublimaci
lenergia de Gibbs de reacci
lenergia de Gibbs de dissoluci
lenergia de Gibbs de diluci
lenergia de Gibbs de mescla
lentropia de vaporitzaci

Significat de la notaci de les taules termodinmiques (T=298,15 K i P=P=1 bar):

fH
fG
S m
C p,m

variaci de lentalpia de formaci estndard

variaci de lenergia de Gibbs de formaci estndard
entropia molar estndard
capacitat calorfica molar estndard

26