LA FLEXI VERBAL

PRIMERA CONJUGACI. VERBS ACABATS EN -AR. Verb model: PORTAR

TEMPS SIMPLES
Present indicatiu Pretrit Imperfet indicatiu

Passat simple

porte/o
portes
porta
portem
porteu
porten

portava
portaves
portava
portvem
portveu
portaven

port
portares
port
portrem
portreu
portaren

Futur

Condicional

portar
portars
portar
portarem
portareu
portaran

portaria
portaries
portaria
portarem
portareu
portarien

Present subjuntiu
porte/porti
portes/portis
porte/porti
portem
porteu
porten/portin

Imperatiu: porta (3a persona del singular del present d'indicatiu)

porte/ porti (3a persona sing. present de subjuntiu)
portem (1a persona del plural del present de subjuntiu)
porteu (2a persona del plural del present d'indicatiu)
porten / portin (3a persona plural present subjuntiu)

Passat perifrstic ind.

vaig portar
vas (vares) portar
va
portar
vam (vrem) portar
vau (vreu) portar
van (varen) portar
Imperfet de subjuntiu

ports
portasses
ports
portssem
portsseu
portassen

portara
portares
portara
portrem
portreu
portaren

ports
portessis
ports
portssim
portssiu
portessin

les senyalades en negreta

TEMPS COMPOSTOS
Perfet
he portat
has portat
ha portat
hem portat
heu portat
han portat
Futur perfet
haur portat
haurs portat
haur portat
haurem portat
haureu portat
hauran portat

Plusquamperfet ind
havia portat
havies portat
havia portat
havem portat
haveu portat
havien portat
Condicional perfet
hauria portat
hauries portat
hauria portat
haurem portat
haureu portat
haurien portat

Passat anterior
hagu portat
vaig haver portat
hagueres portat
vas haver portat
hagu portat
va haver portat
hagurem portat
vam haver portat
hagureu portat
vau haver portat
hagueren portat
van haver portat
Perfet subjuntiu

Plusquamperfet subjuntiu *

haja/hagi portat
hages /hagis portat
haja/hagi portat
hgem/hgim portat
hgeu/hgiu portat
hagen/hagin portat

hagus/haguera portat
haguesses/hagueres portat
hagus/haguera portat
hagussem/hagurem portat
hagusseu/hagureu portat
haguessen/hagueren portat

*El Plusquamperfet de subjuntiu tamb admet les formes: haguessis portat, hagussim portat,
hagussiu portat i haguessin portat.
REMARQUES
Per b que en la 1a conjugaci noms hi ha 3 verbs irregulars (Anar, Dar i Estar) cal tenir present:
1. Els infinitius acabats en vocal + IAR (com DESMAIAR, REMEIAR). Cal adonar-se que en aquests
verbs la I s semiconsonntica i forma sllaba amb la vocal segent: des-ma-ie.
1

2. Els acabats en -QUAR com ADEQUAR canvien la QU en Q quan van davant E o I. Ex: adeqe.
3. Els acabats en -GUAR com AIGUAR canvien la GU en G quan van davant E o I. Ex.: aige.
4. Els acabats en -JAR o (-TJAR) com PASSEJAR canvien la J en G quan van davant E o I.
passejar, passegem, passeg.

Ex.:

5. Els acabats en -GAR com JUGAR canvien la G en GU quan van davant E o I. Ex.: juguem, jugu.
6. Els acabats en -AR com ALAR canvien la en C davant E o I. Ex.: alar, alceu, alces.
7. Els acabats en -CAR com TRENCAR canvien la C en QU davant E o I. Ex.: trencava, trenques.
8. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, aix com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant+IAR
com CANVIAR, han de ser pronunciats sense diftongar la I amb la A ni la I amb la E. Exemple:
Present d'indicatiu: canvie, canvies, canvia, canviem, canvieu, canvien.
Present de subjuntiu: canvie, canvies, canvie, canviem, canvieu, canvien.
Imperatiu: canvia, canviem, canvieu.
9. Els presents d'indicatiu i de subjuntiu, aix com l'imperatiu dels verbs acabats en consonant + UAR
com EVACUAR, EXTENUAR que NO vagen precedits per Q o G, han de ser pronunciats sense
diftongar la U amb la A ni la U amb la E. Exemple:
Present d'indicatiu: evacue, evacues, evacua, evacuem, evacueu, evacuen.
Present de subjuntiu: extenue, extenues, extenue, extenuem, extenueu, extenuen.
Imperatiu: evacua, evacuem, evacueu.
10. Cal tenir en compte que en els verbs acabats en vocal + UAR la U s semiconsonntica i forma
sllaba amb la vocal segent. Ex.: en-ca-ue.
11. Els verbs acabats en QUAR, GUAR no desfan els diftongs:
Present d'indicatiu: o-bli-qe, o-bli-qes, o-bli-qua, o-bli-qem, o-bli-qeu. o-bli-qen.
12. El verb DONAR du accent diacrtic en les formes dna i dnes.
VERBS PRONOMINALS (ANAR-SE'N, TORNAR-SE'N, RECORDAR-SE'N....). En aquests verbs cal
tenir en compte la utilitzaci correcta dels pronoms febles. Aix, la flexi dels temps simples del verb
ANAR-SE'N seria:
Present ind. Imperfet ind.
Passat simple Passat perifrstic
Futur
me'n vaig
te'n vas
se'n va
ens n'anem
us(vos) n'aneu
se'n van

me n'anava
te n'anaves
se n'anava
ens n'anvem
us(vos) n'anveu
se n'anaven

me n'an
te n'anares
se n'an
ens n'anrem
us(vos) n'anreu
se n'anaren

Condicional

Present subjuntiu

me n'aniria
te n'aniries
se n'aniria
ens n'anirem
us (vos) n'anireu
se n'anirien

me'n vaja/me'n vagi

te'n vages/te'n vagis
se'n vaja/ se'n vagi
ens n'anem
us (vos) n'aneu
se'n vagen / se'n vagin

me'n vaig anar

te'n vas anar
se'n va anar
ens en vam anar
us(vos) en vau anar
se'n van anar

me n'anir
te n'anirs
se n'anir
ens n'anirem
us(vos) n'anireu
se n'aniran

Imperfet de subjuntiu___________
me n'anara
me n'ans
me n'ans
te n'anares
te n'anasses
te n'anessis
se n'anara
se n'ans
se n'ans
ens n'anrem
ens n'anssem
ens n'anssim
us(vos) n'anreu us(vos)n'ansseu us(vos)n'anssiu
se n'anaren
se n'anassen
se n'anessin

Imperatiu: vs-te'n, anem-nos-en, aneu-vos-en.

2

SEGONA CONJUGACI. VERBS ACABATS EN ER, RE, R. Verbs model: BATRE i TMER
Els dos verbs model es conjuguen igual excepte en el futur simple i en el condicional simple. En
aquests temps, els del primer tipus, amb desinncia -RE, perden la E. En canvi, els del segon tipus
mantenen la E de l'infinitiu al qual afigen les desinncies corresponents.

Present ind. Imperfet ind.

TEMPS SIMPLES
Passat simple Passat perifrstic

Futur

bat/bato
bats
bat
batem
bateu
baten

bat
bateres
bat
batrem
batreu
bateren

batr, temer
batrs, temers
batr, temer
batrem, temerem
batreu, temereu
batran, temeran

batia
baties
batia
batem
bateu
batien

Condicional
Batria, temeria
batries, temeries
batria, temeria
batrem, temerem
batreu, temereu
batrien, temerien

Present subjuntiu
bata
bates
bata
batem
bateu
baten

vaig batre
vas (vares) batre
va
batre
vam (vrem) batre
vau (vreu) batre
van (varen) batre
Imperfet de subjuntiu
bats
batesses
bats
batssem
batsseu
batessen

batera
bateres
batera
batrem
batreu
bateren

Imperatiu
bats
batessis
bats
batssim
batssiu
batessin

bat
batem
bateu

TEMPS COMPOSTOS
Es fan igual que els de la primera conjugaci (temps simple corresponent del verb haver +
participi del verb que es conjuga). Noms s'ha de tenir en compte que els participis regulars de la 2a
conjugaci acaben en -UT (batut, temut).
REMARQUES
Cal assenyalar que en aquesta conjugaci hi ha pocs verbs completament regulars: debatre (i
els altres derivats de batre), concebre, rompre, perdre, plnyer, tmer, vncer... I encara molts
d'aquests els fem irregulars en el registre colloquial o sn de poc s a hores d'ara.
1. Verbs de la segona conjugaci que sovint fem incoatius colloquialment (de la 3a amb el morfema
d'infinitiu en IR), cosa gens adequada en els registres ms formals. Alguns d'aquests verbs en qu
cal parar atenci sn:
BATRE i derivats (abatre, combatre, debatre, rebatre...)
CLOURE i derivats (concloure, excloure, incloure, recloure...)
CRRER i derivats ( concrrer, discrrer, incrrer, recrrer, escrrer...)
FONDRE i derivats (confondre, difondre, infondre, refondre...)
METRE i derivats (admetre, cometre, emetre, permetre, remetre...)
ROMPRE i derivats (corrompre, irrompre, interrompre...)
TOTS AQUESTS VERBS S'HAN DE CONJUGAR, PER TANT, SEGUINT EL MODEL DE LA
SEGONA CONJUGACI I NO COM A VERBS INCOATIUS DE LA TERCERA CONJUGACI
2. Els verbs que acaben en -CER canvien la C en al final de paraula i davant A o U. Exemple:
vncer, ven, vena, venut.
3

3. Les terminacions verbals BS i B esdevenen PS i P. Exemple: cabre, caps, cap.

4. Les terminacions verbals DS i D esdevenen TS i T (excepte el verb PERDRE que fa perds, perd).
Exemple: poder, pots, pot; pudir, puts, put.*
5. Addici d'una C (QU) o substituci de l'ltima lletra del lexema per eixes lletres.
5.1.

PRENDRE. Segueixen aquest model tots els verbs acabats en -LDRE i -NDRE, a excepci
de tindre i vindre:

Gerundi: prenent.
Present ind.
prenc
prens
pren
prenem
preneu
prenen

Imperfet ind
prenia
prenies
prenia
prenem
preneu
prenien

Condicional
prendria
prendries
prendria
prendrem
prendreu
prendrien

Present subjuntiu
prenga / prengui
prengues / prenguis
prenga / prengui
prenguem
prengueu
prenguen / prenguin

Passat simple
prengu
prengueres
prengu
prengurem
prengureu
prengueren

Futur
prendr
prendrs
prendr
prendrem
prendreu
prendran

Pretrit imperfet de subjuntiu

prengus
prenguera
prenguesses
prengueres
prengus
prenguera
prengussem
prengurem
prengusseu
prengureu
prenguessen
prengueren

prengus
prenguessis
prengus
prengussim
prengussiu
prenguessin

EN AQUESTS VERBS LA D S EUFNICA, NO FORMA PART DEL RADICAL I

NOMS APAREIX A L'INFINITIU, FUTUR I CONDICIONAL.

5.2.

CRIXER, MERIXER, NIXER:

Gerundi: creixent
Pres. ind Passat simple
cresc/creixo
creixes
creix
creixem
creixeu
creixen

cresqu
cresqueres
cresqu
cresqurem
cresqureu
cresqueren

Pres. subjuntiu
cresca / creixi
cresques / creixis
cresca / creixi
cresquem/creixem
cresqueu/creixeu
cresquen / creixin

Pretrit imperfet de subjuntiu

cresqus
cresquesses
cresqus
cresqussem
cresqusseu
cresquessen

5.3. CONIXER, PARIXER.

Gerundi: coneixent.
Pres. ind
Passat simple Pres. subjuntiu

cresquera
cresqueres
cresquera
cresqurem
cresqureu
cresqueren

creixs
creixessis
creixs
creixssim
creixssiu
creixessin

Pretrit imperfet de subjuntiu

Conec /coneixo conegu

conega / conegui
conegus
coneixes
conegueres
conegues / coneguis coneguesses
coneix
conegu
conega / conegui
conegus
coneixem
conegurem coneguem
conegussem
coneixeu
conegureu conegueu
conegusseu
coneixen
conegueren coneguen / coneguin coneguessen

coneguera
conegueres
coneguera
conegurem
conegureu
conegueren

conegus
coneguessis
conegus
conegussim
conegussiu
coneguessin
4

6. VERBS AMB EL RADICAL acabat en U. Tots fan el Passat simple com BEURE.
6.1.

BEURE, DEURE, PLOURE, MOURE.

Gerundi: bevent, devent, plovent, movent.

Present ind.
bec
beus
beu
bevem
beveu
beuen
Present de subjuntiu
bega / begui
begues / beguis
bega / begui
beguem
begueu
beguen / beguin
6.2.

Imperfet ind
bevia
bevies
bevia
bevem
beveu
bevien

Passat simple
begu
begueres
begu
begurem
begureu
begueren

Pretrit imperfet de subjuntiu

begus
beguera
beguesses
begueres
begus
beguera
begussem
begurem
begusseu
begureu
beguessen
begueren

begus
beguessis
begus
begussim
begussiu
beguessin

TRAURE/TREURE, JAURE/JEURE, SEURE, ASSEURE'S, CREURE, RIURE.

Gerundi: traient / traent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient.
Present d'indicatiu
trac
trec
trac
traus
treus
traus
trau
treu
trau
traiem traiem
traem
traieu
traieu
traeu
trauen treuen
trauen
Present de subjuntiu
traga / tregui
tragues / treguis
traga / tregui
traguem
tragueu / traieu / treieu
traguen / treguin
6.3.

Imperfet d'indicatiu
treia
treies
treia
triem
trieu
treien

Passat simple
tragu
tragueres
tragu
tragurem
tragureu
tragueren

Pretrit imperfet de subjuntiu

tragus
traguesses
tragus
tragussem
tragusseu
traguessen

traguera
tragueres
traguera
tragurem
tragureu
tragueren

tragus
traguessis
tragus
tragussim
tragussiu
traguessin

COURE, CLOURE, PLAURE, RAURE.

Gerundi: coient / coent, jaient / jaent, seient, asseient, creient / creent, rient.
Present d'indicatiu
coc
cous
cou
coem
coeu
couen

Imperfet d'indicatiu
coa
coes
coa
coem
coeu
coen

Passat simple
cogu
cogueres
cogu
cogurem
cogureu
cogueren

Present de subjuntiu

Pretrit imperfet de subjuntiu

coga / cogui
cogues / coguis
coga / cogui
coguem
cogueu
coguen / coguin

cogus
coguesses
cogus
cogussem
cogusseu
coguessen

coguera
cogueres
coguera
cogurem
cogureu
cogueren

cogus
coguessis
cogus
cogussim
cogussiu
coguessin

TERCERA CONJUGACI
Pertanyen a aquesta conjugaci els verbs acabats en -IR. Poden ser de dues classes: de
FLEXI PURA, en la qual les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d'indicatiu i
de subjuntiu conserven la sllaba tnica en el lexema, i de FLEXI INCOATIVA, en la qual les
esmentades persones adquireixen un increment que rep l'accent tnic. Aquests increments sn: -esc,
-eix, -esqu [-isc, -ix, -isqu].
La majoria dels verbs d'aquesta conjugaci presenten la flexi incoativa. Noms uns quants
presenten la flexi pura (sentir i derivats [excepte assentir i dissentir], cruixir, dormir, esmunyir, munyir,
mentir, bullir, fugir, pudir, collir, cosir, escopir, sortir, tossir, ajupir, morir...) i uns pocs ms poden
conjugar-se d'ambdues formes (llegir, afegir, brunzir, mentir, lluir, percudir, vestir...)
Verb model de la flexi pura: SENTIR
TEMPS SIMPLES
Present ind. Imperfet ind

Passat simple

Passat anterior perifrstic

sent / sento
sents
sent
sentim
sentiu
senten

sent
sentires
sent
sentrem
sentreu
sentiren

vaig sentir
vas (vares) sentir
va
sentir
vam (vrem) sentir
vau (vreu) sentir
van (varen) sentir

Condicional
sentiria
sentiries
sentiria
sentirem
sentireu
sentirien

sentia
senties
sentia
sentem
senteu
sentien

Present subjuntiu
senta
sentes
senta
sentim
sentiu
senten

sentir
sentirs
sentir
sentirem
sentireu
sentiran

Pretrit imperfet de subjuntiu

sents
sentisses
sents
sentssem
sentsseu
sentissen

sentira
sentires
sentira
sentrem
sentreu
sentiren

Futur

sents
sentissis
sents
sentssim
sentssiu
sentissin

Imperatiu
sent
sentim
sentiu

Verb model de la flexi incoativa: SERVIR

Present d'indicatiu
servesc / servisc / serveixo
serveixes / servixes
serveix / servix
servim
serviu
serveixen / servixen

Present de subjuntiu
servesca / servisca / serveixi
servesques / servisques / serveixis
servesca / servisca / serveixi
servim
serviu
servesquen / servisquen / serveixin

Imperatiu
serveix / servix
servim
serviu

*La resta dels temps es conjuguen com els de SENTIR.

6

REMARQUES
1. Els verbs acabats en -GIR canvien la G en J davant A. Ex.: llegir, llija; fugir, fuja.
2. Alguns verbs acabats en -GIR, -XIR, -SIR, -STIR, intercalen una E eufnica en la 2a persona del
singular del present d'indicatiu en la flexi pura. Ex.: fugir, fuges; cruixir, cruixes; tossir, tusses;
vestir, vistes.
3. Molts verbs que tenen E en el lexema, la canvien en I quan est en sllaba tnica:
TENYIR (renyir, afegir, fregir, llegir, vestir).
Present d'indicatiu: frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Present de subjuntiu: frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen.
4. Altres verbs que hi porten O, la canvien en U quan est en sllaba tnica:
COSIR (collir, escopir, sortir, engolir, tossir)
Present d'indicatiu: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen.
Present de subjuntiu: cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen.
5. Les formes verbals l'ltima lletra de les quals s una vocal en el radical, quan estan en contacte
amb una terminaci comenada per I s'escriuen amb diresi damunt aquesta , excepte quan
aquesta s'ha d'accentuar.
AGRAIR (participis: agrat, agrada, agrats, agrades)
Imperfet d'indicatiu: agraa, agraes, agraa, agraem, agraeu, agraen.
Passat simple: agra, agrares, agra, agrarem, agrareu, agraren.
EXCEPCI: NO PORTEN DIRESI L'INFINITIU, EL GERUNDI, EL FUTUR I EL CONDICIONAL

6. Els derivats de SENTIR (excepte assentir i dissentir que es conjuguen incoativament) es conjuguen
com SENTIR, s a dir, amb flexi pura.
EL GERUNDI
El GERUNDI acaba en -ANT, -ENT, -INT, segons que el verb pertanya a la 1a, a la 2a o a la 3a
conjugaci. (Ilevat d'ESCRIURE i VIURE que fan escrivint i vivint).
Cal tenir en compte que tots els gerundis acabats en -GUENT sn INCORRECTES.
* Els grups irregulars abans estudiats de la 2a. conjugaci que tenen com a verbs models
PRENDRE, BEURE, TRAURE i COURE fan prenent, bevent, traient [traent/treient] i coent.
PARTICIPIS REGULARS
PRIMERA CONJUGACI: acabats en -AT/ ADA/ ATS/ ADES.
SEGONA CONJUGACI: acabats en -UT/ UDA/ UTS/ UDES
TERCERA CONJUGACI: acabats en -IT/-IDA/-iTS/-IDES

PARTICIPIS IRREGULARS
1. Verbs regulars amb participis irregulars:
admetre: adms;
atnyer: ats;
cometre: coms;
constrnyer: constret;
emetre: ems;
empnver: emps;
estrnyer: estret;

metre (i derivats) : mes;

permetre: perms;
prometre: proms;
sotmetre: sotms;
cobrir: cobert;
imprimir: imprs

2. Verbs regulars que admeten dos participis:

fnyer: fenyut i fengut;
pertnyer: pertanyut i pertangut;
plnyer: planyut i plangut;
trcer: torut i tort;
complir: complit i complert;
establir: establit i establert;

oferir: oferit i ofert;

reblir: reblit i reblert;
sofrir: sofrit i sofert;
suplir: suplit i suplert.
(Destrcer i retrcer, per, noms admeten
destorut i retorut).

*Quant als grups d'irregulars ja estudiats, cal distingir en la formaci del participi:
5.1. Verb model PRENDRE.
5.1.1.

Verbs acabats en -ENDRE: participi en -s / -s. Ex.: prendre: pres; ofendre: ofs /
ofs; suspendre: susps / susps; comprendre: comprs / comprs; entendre: ents /
ents; despendre: desps / desps ...
EXCEPCI: Vendre: venut.
ELS PARTICIPIS MASCULINS ACABATS ENS S FORMEN ELS FEMENINS I EL PLURAL AMB
S SONORA. AIX: ADMS, ADMESA, ADMESAS, ADMESES.
5.1.2. Verbs acabats en -OLDRE: participi en -OLT. Ex.: absoldre: absolt; dissoldre: dissolt;
moldre: mlt; resoldre: resolt...
EXCEPCIONS: doldre: dolgut; oldre: olgut; soldre; solgut.
Tenen tamb participis
irregulars:
caldre:
calgut;
cerndre:
cernut; fondre: fos; difondre: difs; confondre: confs; pondre: post; romandre: roms; valdre: valgut.
5.2. Verbs model CRIXER fan el participi del tipus CRESCUT.
5.3. Verbs model CONIXER fan el participi del tipus CONEGUT.
6.1. Verbs model DEURE fan el participi del tipus DEGUT.
6.2.
Traure: tret;
creure: cregut;
jaure: jagut;
riure: rigut i rist;
seure: segut;
somriure: somrigut i somrist.
asseure's: assegut;
6.3.Coure: cuit i cogut; cloure: clos; concloure: concls; plaure: plagut; raure: ras i ragut.
8

ELS VERBS IRREGULARS

Els temps que segueixen sn noms els que contenen alguna irregularitat o b aquells que, sent
regulars, es conjuguen de vegades irregularment en el registre colloquial. La resta dels temps es
conjuguen completament d'acord amb la flexi regular.
ANAR

Present ind.

Futur

Condicional

vaig
vas
va
anem
aneu
van

anir
anirs
anir
anirem
anireu
aniran

aniria
aniries
aniria
anirem
anireu
anirien

Present de subjuntiu

Imperatiu

vaja / vagi
vages / vagis
vaja / vagi
anem
aneu
vagen / vagin

vs
anem
aneu

ESTAR

Pres.ind

Passat simple

Present sub.

Imperfet subj.

estic
ests
est
estem
esteu
estan

estigu
estigueres
estigu
estigurem
estigureu
estigueren

estiga/estigui
estigues/estiguis
estiga/estigui
estiguem
estigueu
estiguen/estiguin

estigus
estiguesses
estigus
estigussem
estigusseu
estiguessen

estigus
estguessis
estigus
estigussim
estigussiu
estiguessin

estiguera
estigueres
estiguera
estigurem
estigureu
estigueren

Imperatiu: est / estigues; estem / estiguem; esteu / estigueu.

CABRE
Present d'indicatiu
cap
caps
cap
cabem
cabeu
caben

Present de subjuntiu
cpia / cpiga
cpies / cpigues
cpia / cpiga
capiem / capiguem
capieu / capigueu
cpien / cpiguen
CAURE

Gerundi: caient [caent]; participi: caigut

Pres.ind
Imp. ind.
caic
queia
caus
queies
cau
queia
caiem /caem quiem
caieu / caeu quieu
cauen
queien

Passat simple
caigu
caigueres
caigu
caigurem
caigureu
caigueren

Present sub.
Imperfet de subjuntiu
caiga/caigui
caigus
caigus
caiguera
caigues/caiguis caiguesses caiguessis caigueres
caiga/caigui
caigus
caigus
caiguera
caiguem
caigussem caigussim caigurem
caigueu
caigusseu caigussiu caigureu
caiguen/caiguin caiguessen caiguessin caigueren

Imperatiu: cau, caiguem, caigueu.

CRRER
Gerundi: corrent; participi: corregut.
Present ind.
crrec/corro
corres
corre
correm
correu
corren

Passat simple
corregu
corregueres
corregu
corregurem
corregureu
corregueren

Present sub.
crrega / corri
crreques/ corris
crrega / corri
correguem / correm
corregueu / correu
crreguen / corrin

Imperfet de subjuntiu
corregus
corregus
correguesses correguessis
corregus
corregus
corregussem corregussim
corregusseu corregussiu
correguessen correguessin

correguera
corregueres
correguera
corregurem
corregureu
corregueren

DIR
Gerundi: dient; participi: dit.
Pres.ind.
dic
dius
diu
diem
dieu
diuen

Imp.ind.
deia
deies
deia
diem/diem
dieu/dieu
deien

Perfet s.
digu
digueres
digu
digurem
digureu
digueren

Pres.sub.
diga / digui
digues / diguis
diga / digui
diguem
digueu
diguen / diguin

Imperfet de subjuntiu
digus
digus
diguera
diguesses diguessis digueres
digus
digus
diguera
digussem digussim digurem
digusseu digussiu digureu
diguessen diguessin digueren

Imperatiu: digues / dis, diguem, digueu.

DUR
Gerundi: duent; participi: dut
Pres.ind.
duc
du /duus
du /duu
duem
dueu
duen

Imp.ind.
duia
duies
duia
diem
dieu
duien

Perfet s.
dugu
dugueres
dugu
dugurem
dugureu
dugueren

Pres.sub.
duga / dugui
dugues / duguis
duga / dugui
duguem
dugueu
duguen / duguin

Imperfet de subjuntiu
dugus
dugus
duguera
duguesses duguessis dugueres
dugus
dugus
duguera
dugussem dugussim dugurem
dugusseu dugussiu dugureu
duguessen duguessin dugueren

Imperatiu: dus / du, duguem, dugueu.

ESCRIURE
Gerundi: escrivint; participi: escrit
Present indicatiu
escric
escrius
escriu
escrivim
escriviu
escriuen

Imperfet indicatiu
escrivia
escrivies
escrivia
escrivem
escriveu
escrivien

Present de subjuntiu
escriga / escrigui
escrigues / escriguis
escriga / escrigui
escriguem
escrigueu
escriguen / escriguin

Passat simple
escrigu/escriv
escrigueres / escrivires
escrigu / escriv
escrigurem / escrivrem
escrigureu / escrivreu
escrigueren / escriviren

Imperfet de subjuntiu
escrigus
escrigus
escriguera
escriguesses escriguessis escrigueres
escrigus
escrigus
escriguera
escrigussem escrigussim escrigurem
escrigusseu escrigussiu escrigureu
escriguessen escriguessin escrigueren

Imperatiu
escriu
escriguem
escriviu

10

FER
Gerundi: fent; participi: fet
Pres. indicat
faig / fa
fas
fa
fem
feu
fan

Imp. indicatiu.
feia
feies
feia
fiem
fieu
feien

Passat simple
fiu
feres
fu
frem
freu
feren

Present de subjuntiu
faa / faci
faces / facis
faa / faci
fem
feu
facen / facin

Futur
far
fars
far
farem
fareu
faran

Condicional
faria
faries
faria
farem
fareu
farien

Imperfet de subjuntiu
fes
fes
fesses
fesses
fes
fes
fssem
fssim
fsseu
fssiu
fessen
fessin

Imperatiu
fes
fem
feu

fera
feres
fera
frem
freu
feren

PERDRE
s completament regular. Per tant es conjuga com el verb model de la segona conjugaci (Batre). Vet
ac, per, la seua conjugaci adequada en el registre estndard donat que en el nivell colloquial se sol
conjugar de manera irregular.
Present ind. Imperfet ind

Passat simple

Futur

perd/perdo
perds
perd
perdem
perdeu
perden

perdia
perdies
perdia
perdem
perdeu
perdien

perd
perderes
perd
perdrem
perdreu
perderen

perdr
perdrs
perdr
perdrem
perdreu
perdran

Condicional

Present subjuntiu

Perdria
perdries,
perdria,
perdrem
perdreu
perdrien

perda,
perdes
perda
perdem
perdeu
perden

Pretrit imperfet de subjuntiu

perds
perdesses
perds
perdssem
perdsseu
perdessen

perdera
perderes
perdera
perdrem
perdreu
perderen

perds
perdessis
perds
perdssim
perdssiu
perdessin

Imperatiu
perd
perdem
perdeu

PODER
participi: pogut
Present ind.

Passat simple

Futur

Condicional

puc
pots
pot
podem
podeu
poden

pogu
pogueres
poqu
pogurem
pogureu
pogueren

podr
podrs
podr
podrem
podreu
podran

podria
podries
podria
podrem
podreu
podrien
11

Present de subjuntiu
puga / pugui
pugues / puguis
puga / pugui
puguem
pugueu
puguen / puguin

Imperfet de subjuntiu
pogus
pogus
poguera
poguesses poguessis pogueres
pogus
pogus
poguera
pogussem pogussim pogurem
pogusseu pogussiu pogureu
poguessen poguessin pogueren

Imperatiu
pugues/ puguis
puguem
pugueu

SABER
Present Ind.
s
saps
sap
sabem
sabeu
saben

Futur
sabr
sabrs
sabr
sabrem
sabreu
sabran

Condicional
sabria
sabries
sabria
sabrem
sabreu
sabrien

Present subjuntiu
spia / spiga
spies / spigues
spia / spiga
sapiem
sapieu
spien / spiguen

Imperatiu
spia/spiga
sapiem
sapieu

VEURE
Gerundi: veient / veent ; participi: vist
Present ind.

Imperfet ind.

veig
veus
veu
veiem / veem
veieu / veeu
veuen

veia
veies
veia
viem / viem
vieu / vieu
veien

Passat simple
viu
veres
vu
vrem
vreu
veren

Futur

Condicional

veur
veurs
veur
veurem
veureu
veuran

veuria
veuries
veuria
veurem
veureu
veurien

Present subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Imperatiu

veja / vegi
veges/ vegis
veja / vegi
vegem
vegeu
vegen / vegin

veis
veiesses
veis
veissem
veisseu
veessen

veges / vegis
vegem
vegeu

veis
veiessis
veis
veissim
veissiu
veiessin

veiera
veieres
veiera
veirem
veireu
veieren

* En el futur, condicional i l'infinitiu tamb s'admet en registres no excessivament formals les formes
segents: [vor, vors, vor, vorem, voreu, voran]; [voria, vories, voria, voriem, vorieu, vorien]; vore.
VIURE
Gerundi: vivint; Participi: viscut
Present ind. Imp. ind

Perfet s.

visc
vius
viu
vivim
viviu
viuen

visqu
visqueres
visqu
visqurem
visqureu
visqueren

vivia
vivies
vivia
vivem
viveu
vivien

Pres.sub.
visca/visqui
visques/visquis
viscalvisqui
visquem
visqueu
visquenlvisquin

Imperfet subjuntiu
visqus
visquesses
visqus
visqussem
visqusseu
visquessen

visqus
visquessis
visqus
visqussim
visqussiu
visquessin

visquera
visqueres
visquera
visqurem
visqureu
visqueren

12

VOLER
Gerundi: volent; participi: volgut
Pres.ind.

Passat simple

Futur

Condicional

vull/vullc
vols
vol
volem
voleu
volen

volgu
volgueres
volgu
volgurem
volgureu
volgueren

voldr
voldrs
voldr
voldrem
voldreu
voldran

voldria
voldries
voldria
voldrem
voldreu
voldrien

Present de subjuntiu
vulga / vulgui
vulgues / vulguis
vulga / vulgui
vulguem
vulgueu
vulguen / vulguin

Imperfet de subjuntiu
volgus
volguesses
volgus
volgussem
volgusseu
volguessen

volgus
volguessis
volgus
volgussim
volgussiu
volguessin

Imperatiu

volguera
volgueres
volguera
volgurem
volgureu
volgueren

vulgues
vulguem
vulgueu

*En el present de subjuntiu hi ha tamb les formes admeses menys formals en qu es palatalitza la l:
vullga, vullgues, vullga, vullguem, vullgueu, vullguen.
OBRIR
Participi: obert
Present indicatiu
bric/obro
obris/obres
obri/obre
obrim
obriu
obrin / obren

Present de subjuntiu
briga / obri
brigues / obris
briga / obri
obrim
obriu
briguen / obrin
OMPLIR

Participi: omplit / omplert

Present indicatiu
mplic / omplo
omplis / omples
ompli / omple
omplim
ompliu
omplin / omplen

Present de subjuntiu
mpliga / ompli
mpligues / omplis
mpliga / ompli
omplim
ompliu
mpliguen / omplin
EIXIR

Present ind.
isc
ixes
ix
eixim
eixiu
ixen

Passat simple
isqu
isqueres
isqu
isqurem
isqureu
isqueren

Present sub.
isca / isqui
isques / isquis
isca / isqui
isquem
isqueu
isquen / isquin

Imperfet de subjuntiu
isqus
isqus
isquera
isquesses isquessis
isqueres
isqus
isqus
isquera
isqussem isqussim
isqurem
isqusseu isqussiu
isqureu
isquessen isquessin
isqueren

Imperatiu: ix, eixim, eixiu.

13

MORIR
participi: mort
Present indicatiu

Present subjuntiu

muir / moro / morc

mors
mor
morim
moriu
moren/morin

muira / mori
muires / moris
muira / mori
morim
moriu
muiren / morin

Imperatiu
muir / mor
morim
moriu

TENIR
Gerundi: tenint; participi: tingut
Present ind.

Passat simple

Futur

Condicional

tinc
tens
t
tenim
teniu
tenen

tingu
tingueres
tingu
tingurem
tingureu
tingueren

tindr
tindrs
tindr
tindrem
tindreu
tindran

tindria
tindries
tindria
tindrem
tindreu
tindrien

Present subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

tinga / tingui
tinques / tinguis
tinga / tingui
tinguem
tingueu
tinguen / tinguin

tingus
tinguesses
tingus
tingussem
tingusseu
tinguessen

tingus
tinguessis
tingus
tingussim
tingussiu
tinguessin

Imperatiu
tinguera
tingueres
tinguera
tingurem
tingureu
tingueren

tin / t
tinguem
tingueu / teniu

VENIR
Gerundi: venint; participi: vingut
Present indicatiu

Passat simple

Futur

Condicional

vinc
vns
ve
venim
veniu
vnen

vingu
vingueres
vingu
vingurem
vingureu
vingueren

vindr
vindrs
vindr
vindrem
vindreu
vindran

vindria
vindries
vindria
vindrem
vindreu
vindrien

Present subjuntiu
vinga / vingui
vingues / vinguis
vinga / vingui
vinguem
vingueu
vinguen / vinguin

Imperfet de subjuntiu
vingus
vinguesses
vingus
vingussem
vingusseu
vinguessen

vingus
vinguessis
vingus
vingussim
vingussiu
vinguessin

vinguera
vingueres
vinguera
vingurem
vingureu
vingueren

Imperatiu
vine
vinguem
vingueu

14

SER / SSER
Gerundi: sent, essent; participi: sigut / estat.
Present ind.

Imp.ind.

Passat simple

Futur

Condicional

sc
ets
s
som
sou
sn

era
eres
era
rem
reu
eren

fui
fores
fou
frem
freu
foren

ser
sers
ser
serem
sereu
seran

seria / fra
series / fores
seria / fra
serem / frem
sereu / freu
serien / foren

Present subjuntiu

Imperfet de subjuntiu

Imperatiu

siga/sigui
sigues/siguis
siga/sigui
siguem
sigueu
siguen/siguin

fos
fosses
fos
fssem
fsseu
fossen

sigues / siguis
siguem
sigueu

fos
fossis
fos
fssim
fssiu
fossin

fra
fores
fra
frem
freu
foren

15