TEMA 1

La construcci del concepte d'espai:

La construcci de representacions.
El mapa cognitiu.
La teoria de J. Piaget sobre el desenvolupament
espacial.
Les relacions espacials projectives i euclidianes.

La construcci de les Representacions

La comunicaci
Pensar / Activitat mental = manipular
representacions
Representacions:
codificacions dels objectes

Sistema
cognitiu
(essers vius)

Substituts: suports per a vehicular

representacions (llenguatges)

Dificultat del llenguatge natural: diferents interpretacions

del mateix estmul (significant i significat)

La construcci de les representacions

Significant i significat

La construcci de les representacions

El pensament infantil

Estadi pre-operatori: Identitat qualitativa (color,

forma, textura, grandria, etc.)
Estadi operatori concret: Reversibilitat

Permet lanticipaci a lacci

Crea la noci de conservaci

(caracterstiques no observables
directament pels sentits)

EVOLUCI DEL CONCEPTE

INFANTIL DE L'ESPAI
ETAPES:
Topolgica

Projectiva

Euclidiana

1. Comprensi de la localitzaci espacial.

2. Comprensi de la distribuci espacial.
3. Comprensi de les relacions espacials.
Gatling, 1978.

Coneixement en etapes
SEGONS L' EDAT DEL XIQUET
Topolgica. (4 a 6 anys)
Relaci d'un amb un altre. Nexes i nusos i poden
representar-ho cartogrficament com un mapa
cognitiu topolgic. Egocntrica.

Escala i direcci imprecisses.

Coneixement en etapes
Projectiva. (7 anys + o -)
El objectes tridimensionals els s'ofereixen en dos
dimensins. Poden presentar la seva ciutat com un
plnol dotat de detalls, millor coordinaci y una
continuitat de les vies.

Coneixement en etapes
Euclidiana (11 anys)
Pot aconseguir fer un mapa verdader del seu
entorn, sense que se li ensenye.
Els xiquets haurn traat mapes integrats,
abstractament coordinats y jerrquicament
integrats.

Altres factors importants

RAA

Si viuen on hi ha barris de grans ciutats de

diferents races noms representen aquelles
rees per on es mouen ells.

SEXE

Antigament es consideraba que les xiques

tenen joguets que no els aportaven un
desenvolupament espacial com els trens dels
xiquets.

CLASE SOCIAL

noms s'observa diferncia en els nens de

classe mitja front a la obrera pels estmuls que
reben a casa.

Objectius de la Geografia
6-8 anys
1. Ampliar la seua concincia de l'entorn.
2. Identificar i explorar trets de l'entorn local.
3. Distingir entre la varietat de manera en que es
emprada la Terra i la varietat de fins amb els
que es construeixen edificis.
4. Reconeixer e investigar els canvis que tenen
lloc a l'area local.

5. Obtindre alguna comprensi de les diferents

aportacions que una varietat d'individus y de
serveis fan a la vida de la comunitat.
6. Relacionar diferents tipus d'activitat humana
amb llocs especfics dins l'rea local.
7. Desenvolupar una concincia de la diversitat
cultural i tnica dins la nostra societat, al temps
que es reconeixen les activitats, els interesos i
les aspiracions similars de diferents persones.

8. Ampliar el seu vocabulari i desenvolupar

conceptes que els permeteixquen descriure la
posici relativa y els atributs espacials dels trets
dins el seu entorn.
9.Comprendre algunes de les formes en les que
l'entorn local afecta a les vides de les persones.

10. Desenvolupar una concincia dels canvis

estacionals del temps i dels efectes que les
condicions del clima tenen en el creixement de
les plantes, en la vida dels animals i en les
activitats prpies i d'altres persones.
11. Comenar a desenvolupar un inters per
persones i llocs ms enll de la seua
experincia inmediata.

12.Observar amb precisi i desenvolupar

destreses simples d'indagaci.
13.Ampliar i perfeccionar el seu vocabulari i
desenvolupar destreses lingstiques.
14.Desenvolupar conceptes matemtics i
destresses aritmtiques.

15.Desenvolupar la seua competncia per a

comunicar-se en una varietat de maneres,
incluint imatges, dibuixos i diagrames, i mapes
senzills.

Bennetts,
1985

Objectius de la Geografia
8-11 anys
1.

Investigar de primera m trets del seu entorn

local:

Clima,

Caracterstiques de la superficie

Activitats dels habitants (aspectes que

impliquen relacions espacials i ambientals).

2. Estudiar alguns:
1. aspectes de la vida i
2.

de les condicions en cert nombre de petites rees

1. del propi pas i
2. de l'extranger
3. que proporcionen comparacions amb la seua localitat.

3. Grcies a tals estudis, els alumnes hauren:

1.

d'obtindre un coneixement i un enteniment d'algunes de

les maneres en que les persones
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

les han utilitzat,

modificat i
cuidat del seu entorn i
de la influncia de les condicions ambientals,
de la cultura i
de la tecnologia en les activitats i
maneres de vida dels actuals habitants.

3. Aconseguir alguna apreciaci de la importncia

de la localitzaci en les activitats humanes i
alguna comprensi de conceptes com:

Distancia

Direcci

Distribuci espacial

Vincles especials

Moviments de persones i bens

4. Comprendre un poc els canvis que aconteixen

a la seua localitat i

en altres rees estudiades,

incloent un certa apreciaci de les maneres en

que les decisions humanes influeixen en estos
canvis.

5. Desenvolupar una apreciaci de la varietat

d'estils de vida

en el propi pas i a l'extranjer,

que reflexa una diversitat de cultures,

i desarrollar actituts positives envers les diferents

comunitats i societats.

6. Familiaritzarse amb una varietat de mapes,

incloent-hi plnols a gran escala del seu venat

i ser capaos d'aplicar tcniques simples de lectura e

interpretaci de mapes.

7. Adquirir una familiaritat

amb globus terraquis i amb atles

ser capaos d'identificar trets com

Continents, pasos, ciutats,

oceans,rius.
messetes, terres baixes, costes

8. Realitzar observacions i arreplegar, organitzar i

anotar informacions com part d'una indagaci.
9. Emprar una varietat de fonts d'informaci sobre
la prpia localitat i d'altres llocs.
10. Comunicar les troballes e idees amb diferents
graus de precisi mitjanant escrits, imatges,
models, diagrames i mapes.
11.Continuar desenvolupant les destreses
lingstiques i matemtiques a travs d'estudis
de geografia.

12. Apreciar el significat de les actituds i dels

valors de les persones en el context d'un entorn
especfic o de les qestions socials que hagen
estat investigades.

Bennetts,
1985

FONTS
D'INFORMACI,
TIPUS DE
CONDUCTA I
IMATGES
AMBIENTALS

LLOCS LLUNYANS
LLOCS VISITATS

Lloc
Llocs
Llocs
de
impressos
comentats treball

L
L
O
C
S

LLOCS
LLUNYANS

V
I
S
I
T
A
T
S

E
S
P
A
I

Recreo

P
E
R
S
O
N
A
L

Llocs
radiats
Compres

L
L
O
C
S

Parents
amics

V
I
S
I
T
A
T
S

Llocs
televisats i
filmats

LLOCS VISITATS

LLOCS
LLUNYANS

GOODEY, 1971

LLOCS LLUNYANS

MODEL CONCEPTUAL DE GEOGRAFIA

Espais del mon

estudiats a
diferents
escales

Localitzaci
espacial
Distribuci
espacial

Canvi espacial
a travs del
temps

Asociaci
espacial
Interacci espacial
Anlisi espacial i sntesi espacial
Estructures i processos espacials conduents a explicacions
(Utilitzant mtodes cientfics relatius a espais i regions del mon)
Shortle, 1975

Desenvolupament del coneixement espacial

segons Jean Piaget

Sensoriomotor

Preoperatori
2 anys

Operacions Operacions
concretes
formals
7 / 8 anys

11/12

anys
Relacions espacials
topolgiques

Relacions espacials
projectives
Relacions espacials euclidianes

Etapa de transici

Els blocs de continguts

FETS/
CONCEPTES

PROCEDIMENTS

ACTITUDS

Conjunts de
caracterstiques
comuns

Accions per a
lobtenci duna
meta

Comportaments
davant de
situacions

Es descriuen
com relacions
causa - efecte

Es descriuen
com a destresa,
mtode, etc.

Es descriuen com
a conductes

LENTORN I LA SITUACI EN LESPAI

1. El cel, Fets observables produ

produts pel moviment del sol, la lluna i la terra.
terra.
2. Utilitzaci
Utilitzaci de t
tcniques per orientarorientar-se mitjan
mitjanant llobservaci
observaci dels elements del medi f
fsic
(estels, sol, arbres, etc.).
3. Els fenmens atmosf
atmosfrics.
rics. Elaboraci
Elaboraci i interpretaci
interpretaci de gr
grfiques de dades clim
climtiques.
4. Laigua. Les seues caracter
fer
caracterstiques f
fsiques, el cicle de llaigua, llaprofitament aq
aqfer
(l
fer).
(laprofitament aq
aqfer).
7. Realitzaci
Realitzaci dobservacions del paisatge i dels elements que el configuren i confecci
confecci de
maquetes, croquis i dibuixos a partir d
daquesta observaci
observaci.
8. Elaboraci
Elaboraci i interpretaci
interpretaci de pl
plnols i mapes, utilitzant signes convencionals i aplicant nocions
bsiques d
descala.
escala.
9. Sensibilitat per a la precisi
precisi i el rigor en llobservaci
observaci sistem
sistemtica dels elements del medi i en
lelaboraci
elaboraci i la interpretaci
interpretaci de les informacions corresponents.
11. La intervenci
sser hum
intervenci de l
lsser
hum en el medi, sota ptiques d
daprofitament per tamb
tamb de
respecte, defensa i recuperaci
recuperaci.

LENTORN I LA SITUACI EN LESPAI

FETS
El cel, fets observables produts pel moviment del sol, la lluna i la terra.
Els fenmens atmosfrics.
Laigua. Les seues caracterstiques fsiques, el cicle de laigua, laprofitament aqfer
Elements que el configuren el paisatge
Els signes convencionals i les nocions bsiques descala
La intervenci de lsser hum en el medi, sota ptiques daprofitament
PROCEDIMENTS
Utilitzaci de tcniques per orientar-se mitjanant lobservaci dels elements del medi fsic
(estels, sol, arbres, etc.).
Elaboraci i interpretaci de grfiques de dades climtiques.
Realitzaci dobservacions del paisatge i confecci de maquetes, croquis i dibuixos a partir
daquesta observaci.
Elaboraci i interpretaci de plnols i mapes, utilitzant signes convencionals i aplicant nocions
bsiques descala
ACTITUDS
Laprofitament de laqfer.
Sensibilitat per a la precisi i el rigor en lobservaci sistemtica dels elements del medi i en
Lelaboraci i la interpretaci de les informacions corresponents.
La intervenci de lsser hum en el medi, sota ptiques de respecte, defensa i recuperaci.

La noci de conservaci
Conservaci del nmero:

La noci de conservaci
Conservaci de la substncia:

A>B
A=B
A<B

La seqenciaci de procediments
Estratgies

Captaci de fets i situacions

Memria de discriminaci i localitzaci
Progressiva comprensi de lespai i el temps
Introducci a lempirisme
Observaci

Reflexi i
anlisi
Caraterstiques i
detall

Hiptesi
Contrastaci
experimental
Conclusi

Els objectius i el mtode de les Cincies

Socials
Els objectius de les CC. Socials
Hbits de socialitzaci: Preparaci
Coneixements: Comprensi
Actituds: Reacci valorativa

El mtode de les Cincies Socials

Mtode
de la
comprensi

Acumulaci de
Vocabulari
coneixements + especfic

El mtode de les Cincies Socials

Sistematitzaci de
les percepcions

Creaci de nous
conceptes

Plantejament de
noves hiptesis

Etapes de la instrucci

Manipulativa

Icnica

Simblica

Exemple: percepci del fred i del

calor
Percepci sensorial

Percepci observant la dilataci /

contracci de la columna de
mercuri

Percepci mitjanant la lectura del

grau centgrade C

El mapa cognitiu
Definici
Edward Chace Tolman (West Newton, 1886-Berkeley, 1959)

La representaci interna que un individu t

sobre el seu ambient (o sobre part dell) i
que li permet orientar-se

La continutat espacial

DC: discontinutat cognitiva

CC: continutat cognitiva

DG: discontinutat grfica

IG: inadequaci grfica
CG: continutat grfica

3
2

Total de la mostra: 50 xiquets

1
0

Font: J. ROSEL, Cognicin y representacin de la

continuidad espacial en el nio a Infacia y
Aprendizaje (1984)

4
anys

I. DC-DG

II. CC-IG

10

11

12

III. CC-CG

13

La representaci de lespai en les persones cegues

(prova de reconeixement hptic)

La representaci de lespai en les persones cegues

(prova de reconeixement hptic)

Formes daprehensi de lespai

Hubert Hannoun

ESPAI
VISCUT
Experincia
directa

ESPAI
PERCEBUT
ESPAI
CONCEBUT

Geografia
Geometria

Construcci de la lnia recta topolgica

A
E

Construcci de la lnia recta projectiva

A
E

La projecci dombres

La projecci dombres

El triangle gira 90o voltant leix de

laltura

La secci dels objectes

Organicubes
Representaci de la perspectiva

Organicubes
Representaci de la perspectiva

Organicubes
Representaci de la perspectiva i el volum

Structuro
Representaci de la perspectiva i el volum: propostes
dirigides
Conjunts de fitxes (A, B, C, D)

Structuro
Representaci de la perspectiva i el volum: propostes dirigides
Conjunts de fitxes (A, B, C)

Structuro
Representaci de la perspectiva i el volum:
exemple de proposta

Structuro
Representaci de la perspectiva i el volum: propostes dirigides
FITXES TIPUS D

Assenyala a
quina
perspectiva
correspon?

Structuro
Representaci de la perspectiva i el volum: propostes dirigides
FITXES TIPUS C

Structuro
Representaci de la perspectiva i el volum: propostes dirigides
FITXES TIPUS B

Coordinaci de perspectives
Posici
experimentador

Problema
topolgic

Problema projectiu:
soluci per assaig /
error

Posici
xiquet

Coordinaci de perspectives
(maqueta de Piaget)

Coordinaci de perspectives

Coordinaci de perspectives
(relacions espacials euclidianes)