TEMA 2

MAPA I MODELS DIDCTICS.

R. Piero, El mapa y su utilizacin didctica Oviedo, 1984.
Elements del mapa:
- perspectiva vertical
- posici i orientaci
- lescala
- smbols del mapa
- contingut del mapa
- informaci adicional
Esquema de la comprensi del mapa
1er cicle de Primaria
Els xiquets i xiquetes poden arribar a poseir algunes idees i destreses que els faciliten la comprensi del mapa.
a) posici i orientaci.
a. Saben assenyalar el lloc dels objectes de la classe emprant el vocabulari direccional: davant- darrere, davant de, darrere de,
al costat, enfront, etc i coneixen les relacions esquerra-dreta.
b. Sn capaos de realitzar recorreguts i jocs de direcci i els representen grficament.
b) Smbols.
a. Poden emprar smbols propis en mapes imaginaris i usen tamb smbols establerts, per exemple quan anoten dades relatives
al temps atmosfric.
c) Escala.
a. Distingueixen formes quadrades, redones, triangulars, etc. I estableixen comparacions qualitatives emprant termes com
paregut a, diferent, etc.
b. Comparen el tamany relatiu dels objectes: ms gran, ms petit, ms gruixut, mes prim, ...
d) Perspectiva Vertical
a. Poden percebre diferents punts de vista dobjectes o models quan els movem o es mouen els xiquets per observar-los.
b. Si ja en la etapa infantil realitzaven mapes literals, quan dibuixen la silueta de la seva m, ara sn capaos de fer el mateix
amb objectes ms complexos: joguets, caixes,llpios i altres materials que utilitzen a laula.
e) Tipus de mapa a usar.
a. Els podem introduir al dibuix de mapes de llocs reals (laula de classe) o imaginaris (desprs de llegir o contar un conte sels
demana que dibuixen el lloc on viuen els personatges).
b. Tamb sels pot introduir fotografies aries verticals u oblcues de gran escala.

c. Sn capaos de traar rutes senzilles: el trajecte de casa al col.legi, o de sa casa a la del seu millor amic.
d. Com sn els mapes que dibuixen?
i. En realitat encara sn mapes egocntrics: els llocs que representen solen estar conectats amb sa casa i noms
parcialment entre s.
ii. Els elements estn normalment desorganitzats, aunque poden clasificar-se lgicament.
iii. La direcci s prou exacta, pero lescala i la distncia no tant.
iv. Els edificis sn icnics, pero la carretera o el carrer que els uneix entre s sol estar ben traada.
v. Hi ha una certa idea de perspectiva.
f) Lectura de mapa.
a. Poden descriu-re els mapes que han realitzat i parlen sobre ells per a comentar-los i donar raons de perqu els han fet aix.
b. Sn capaos de relacionar les formes dibuixades amb els objectes.
c. Identifiquen caracterstiques de llocs familiars en fotografies aries.
2n Cicle de primaria.
Durant aquest cicle es van a desenvolupar una srie de destreses cartogrfiques.
a) Posicio i Orientaci.
a. Ara ja poden sealar objectes no sols a laula, sino tamb al col.legi.
b. Usant la bruxola com eina es poden introduir els punts cardinals.
c. Donat que a esta edat determinats jocs de taula comencen a ser interesants per als xiquets i xiquetes, poden exercitar lus de
coordenades quan juquen a la guerra de vaixells.
b) Smbols.
a. Ams dels propis, ja sn capaos dusar smbols convinguts a classe.
b. Si els fem comprendre perqu els mapes necessiten smbols per a entendrels, ells mateixos descobriran la necessitat
demprar una llegenda. Poden iniciar-se amb els smbols del topogrfic nacional.
c) Escala.
a. Estem en un moment en que ha de desenvolupar-se la comprensi de la proporci i del tamany relatiu.
b. Amb les orientacions del profesor, sn capaos de fer una lectura a escala, si utilitzem un mapa a gran escala duna zona
molt coneguda, per exemple laula.
d) Perpectiva vertical.
a. Els alumnes desta etapa comencen a comprendre el punt de vista del mapa, quan miren desde dalt la taula, la cadira, etc. I
sn capaos de dibuixar-les. Incls arriben a aconseguir la visi de la classe des de dalt.
b. Es poden utilitzar fotografies aries verticals a gran escala, unides al mapa corresponent.
e) Tipus de mapa.
a. Tenen la idea de localitzaci i poden comprendre perqu es traa un mapa.

b. Al utilitzar mapes i planols preparats pel professor ( plnols de classe, del col.legi, de carrers coneguts) i mitjanant jocs que
es realitzen en ells, sels pot introduir als mapes de gran escala i als plnols dels carrers.
f) Traat de mapes.
a. Sn capaos de traar mapes imaginaris dhistries o de llocs inventats.
b. Poden traar el mapa del trajecte de casa al col.legi e incls reproduir el plnol del barri.
c. El mapa que dibuixen, s ara ms detallat i diferenciat. Hi ha una certa coordinaci: els elements estn units entre s per mig
de carrers i stes tenen continutat.
d. Si representen el plnol dun barri duna ciutat, els elements que corresponen a diferents rees de la ciutat apareixen
agrupats, amb una relativa independncia o falta de coordinaci entre ells. Podem dir que el nivell dorganitzaci s alt en
cada grup, pero escs entre ells. Alguns edificis ja els representen en forma de plnol.
e. La direcci, orientaci, distncia i escala sn millors que en cicle anterior. Tamb millora sensiblement la perspectiva.
g) Lectura i interpretaci de mapes.
a. Poden seguir rutes senzilles entre els mapes ( anar dun punt A a un altre B per un cam determinat), comentar
caracterstiques i treure informaci del propi mapa o de fotografies aries verticals de llocs coneguts.
b. Si sels demana utilitzen altres recursos amb el mapa: dibuixos, escriuen informacions, etc.
3er cicle de Primaria
Durant aquest cicle alguns alumnes adquereixen un alt grau de maduresa en qestions cartogrfiques.
a) Posici i tamany.
a. Han desenvolupat el coneixement dels punts cardinals i sn capaos dutilitzar la bruixola i la direcci nord al mapa.
b. Orienten un mapa del col.legi o dels carrers prxims amb lajuda de la bruixola.
c. Indiquen correctament la direcci en el barri i han desenvolupat un vocabulari precs.
b) Smbols
a. Ja poden comenar a utilitzar els smbols dels mapes topogrfics, sempre i quan sutilitzen mapes de gran escala: 1/10.000,
1/25.000 i 1/50.000.
b. Haurn de desenvolupar la idea de les limitacions del mapa.
c) Escala.
a. Sn capaos dapreciar la proporci i poden fer exercicis de lectura descala 1/10.000 i 1/25.000. Sels pot introduir als
mapes esclats de llocs coneguts ( la classe, el pati), amb escales simples: 1/100 i 1/1.000.
b. Aprecien tamb la necessitat de la escala grfica al mapa.
d) La perspectiva
a. Comprenen el punt de vista al mapa, mirant des de dalt.
b. Ja poden utilitzar fotografies aries verticals de gran escala i captar la idea daltura i pendent.
e) Tipus de mapa

a. Utilitzarem mapes i planols preparats pel professor, de escala 1/2.500, 1/10.000 i 1/25.000. Haurn de comprendre perqu es
traa el mapa perque sn capaos dutilitzar mapes temtics: de carreteres, de ferrocarrils, etc i utilitzen el globus terraqui.
f) Traat de mapes
a. Tracen de forma manual mapes dimaginaci, del barri, del col.legi, etc. Sels pot iniciar al traat descales daula, del
pati,...
b. Els mapes que dibuixen en aquest cicle sn ms abstractes, ms coordinats, jerrquicament ms integrats i amb profussi de
detalls. Ben orientats; distncies, tamany, direcci i escala, apareixen igualment cuidats. Si dibuixen per exemple el mapa
duna ciutat, els elements que la integren estn perfectament relacionats i subordinats uns als altres.
c. Els sus mapes comencen a tindre forma de plnol, ja no hi han smbols massa icnics, dah que siga necessria una
llegenda.
g) Lectura i interpretaci de mapes.
a. Sn capaos de descriu-re, explicar i seguir rutes als mapes, elegixen rutes utilitzant el trajecte ms llerg, el ms curt, el
correcte, etc.
b. Relacionen el mapa dun rea duna zona coneguda amb la fotografia vertical corresponent.
c. Comencen a comprendre i explicar la distribuci que mostra un mapa.
d. Relacionen altres informacions amb els mapes: grfics, fotografies aries, ... i poden traar grafics per a altres.

MODELS DIDCTICS

PLANTEJAMENT
PER
DESCOBRIMENT

Assenyalar les
localitzacions
Relaci escalar

MAPA
TOPOGRFIC
Permet
procediments

Selecci i classificaci
de la informaci

Lectura e interpretaci
MAPA
TEMTIC
Permet
procediments

Anlisi
forma

SEQENCIACI
DOBJECTIUS,
CONTINGUTS
ESPECIFICACI
DACTIVITATS

Classificaci jerrquica

Associaci de flux

MAPES
QUE Descobrir
IL.LUSTREN
Descodificar
PROBLEMES
Reconstruir
Permet
procediments

SIGNIFICACI DEL
CANVI
DE:
ESCALA
PROJECCI

PENSAMENT
CRTIC

MODEL CRTIC

Objectius:
- Distancia
- Identitat
- Localitzaci
- Direcci
Funcions:
- Localitzar amb coordenades.
- Almacenar la informaci
- Mostrar estructura de lrea.
Classificaci:
- Estructura
- Relaciona
- Analitza
- Jerarquitza
El mapa com un recurs que Destaquen tots els elements del mapa i els
proposa una imatge que procediments en funci de proporcionar
reflexa temes deduits de un coneixement valoratiu.
lanlisi sociopoltic

APRENENTATGE
PER PERCEPCI

CONCEPTUALITZAR

MODEL TCNIC

Repetir les
localitzacions

CONSTATAR

MODEL
PRCTIC

MAPA MURAL
Permet
procediments al
llegir el mapa

MEMORITZAR

MODEL
TRADICIONAL

Objectius:
- Distancia
- Identitat
- Localitzaci
- Direcci
Funcions:
- Localitzar amb coordenades.
- Almacenar la informaci
Objectius:
- Distancia
- Identitat
- Localitzaci
- Direcci
Funcions:
- Localitzar amb coordenades.
- Almacenar la informaci
El mapa reflexa informaci - Mostrar estructura de lrea.
susceptible de relacions.