LEVOLUCI HUMANA

Rpliques de cranis de diversos membres del llinatge hum: crani dhomo sapiens; homo
heidelbergensis, avantpassat directe del nostre llinatge que va viure a Europa entre
400.000 i 100.000 anys; i Paranthropus boisei, una branca lateral del llinatge hum que
va viure a lfrica fa 1,75 m.a. (David Bueno i Torrens: Descapbellant les arrels de larbre
de levoluci).

LEVOLUCI HUMANA

Don ve lespcie humana?

Amb la famosa frase noms s que no s res de Scrates, la filosofia

donaria un pas al front definint el coneixement a partir del dubte.
Quan l'arqueologia no para de definir teories en el camp de la
Paleoantropologia, l'home no pot sin adonar-se que establir
l'arbre evolutiu de la nostra espcie s una missi impossible.
2

LEVOLUCI HUMANA

Cal imaginar que els paleoantroplegs intenten reconstruir una

evoluci humana de gaireb 5 milions d'anys com un puzle de
centenars de milers de peces del qual noms disposem d'unes poques

LEVOLUCI HUMANA

Fa noms uns anys, les coses eren

aparentment molt ms senzilles, i les
poques espcies fssils conegudes eren
recitades una darrere laltra en una llista
curta, espcies que se succeen al llarg
del temps fins a larribada de lhomo
sapiens. Ara que tenim ms dades
veiem que ms que una lnia recta se
pareix a un arbre ms embullat

LA CONCLUSI S QUE NO HA HAGUT

UNA NICA EVOLUCI, SIN MOLTES
EVOLUCIONS

Per qui t ra en tot aquest debat?

Diagrama de la superfamlia Hominoidea. David R. Begun.

PRINCIPALS TEORIES

CREACIONISME:
Aquesta corrent fou defesa per J. Ussher en el segle XVII.
Comptant les generacions que se reflectien a la Bblia i
agregant a la seva llista les de la histria moderna, fix la
data de creaci de la Terra el 23 doctubre del 4004 aC.

EL SISTEMA DE CLASSIFICACI BIOLGICA:

El principal bileg del segle XVIII fou el botnic suec Carl
von Linn, qui cre un sistema de classificaci per a tots
els ssers vius. Descriv les plantes i animals a partir de
laparena fsica i els classific agrupant-los segons la
similitud. Linn enquadr als humans en lespcie Homo
sapiens (literalment Home savi). A provoc una gran
polmica perqu implicava que les persones formaven
part de la natura, junt als animals i plantes i, per tant, no
eren una creaci divina.

Portada de la desena edici

de Systema Naturae de
Linn (1758).

PRINCIPALS TEORIES

TEORIA DE LEVOLUCI
BIOLGICA:
El primer evolucionista que
expos les idees sobre els
processos que duen al
canvi biolgic, a principis
del segle XIX, fou Jean
Baptiste Lamarck. Pensava
que levoluci ocorria quan
un organisme utilitzava una
part del cos de manera que
se modificava durant la
seva vida i aquest canvi era
heretat per la
descendncia.

L'herncia dels carcters adquirits

6

PRINCIPALS TEORIES

CATASTROFISME:
Georges Cuvier (1769-1832), fent s de les
evidncies cientfiques (fssils) i no les
bbliques, sostenia que van existir
catstrofes naturals (com diluvis i
terratrmols). Les plantes i animals que
vivien en les zones del mn on van ocrrer
aquests esdeveniments moriren i a
continuaci noves formes de vida
sinstallaren en elles.
Segons la teoria catastrofista les diverses
variacions d'ssers vius que han habitat a
la terra es deuen a les diferents catstrofes
que ha sofert el planeta, desprs de les
quals les espcies han tornat a ser creades
de nou. Com a resultat, el registre fssil
mostrava canvis abruptes entre les
espcies.
Seleccions de quaderns de Georges Cuvier

PRINCIPALS TEORIES

UNIFORMISME, UNIFORMITARISME O
ACTUALISME:
Lexamen dels dipsits geolgics dut a terme
per Ch. Lyell, constat que la teoria
catastrofista de Cuvier estava equivocada. Lyell
va defendre la teoria de luniformisme que
shavia desenvolupat a finals del segle XVIII pel
geleg James Hutton. Sostenia que les forces
naturals que canvien la forma de la terra
estigueren operant en el passat, s a dir, la
base de la geologia i paleontologia moderna.
En contrast amb la teoria del catastrofisme, va
aparixer luniformisme, que defensava
l'existncia de processos naturals que
actuaven de forma lenta, a travs de forces
que operaven sobre el relleu de la Terra de
forma contnua, uniforme i sense interrupci
durant molt de temps.
Siccar Point. Esccia

PRINCIPALS TEORIES

EVOLUCIONISME:
Ch. Darwin public el seu llibre Origin of
Species el 1859. Des de la seva aparici
provoc una gran controvrsia entre els
radicals religiosos, per poc a poc va
convncer al gran pblic amb la seva teoria de
que els ssers vius canvien a travs del temps.

Les proves arqueolgiques comenaren a

aparixer principalment de la m de J.
Boucher de Perthes. Gran part dels cientfics
de lpoca rebutjaren les seves teories
publicades el 1838. Per ledici del llibre de
Ch. Darwin provoc que gran part de les seves
troballes foren reivindicades.

El darwinisme" va ser
acceptat a la dcada del 1870,
moment en qu les
caricatures humorstiques d'ell
mateix amb cos de simi
comenaren a simbolitzar
l'evoluci.

PRINCIPALS TEORIES

EVOLUCIONISME:
Per quan Darwin planteja la seva teoria sobre lorigen de les
espcies per la selecci natural no se coneixien les lleis de
lherncia ni les mutacions gentiques. s a dir, si el mecanisme de
levoluci era la selecci natural aquest mateix procs en el temps
eliminava la variabilitat, per la qual cosa levoluci saturaria.
A principis del segle XX surt una nova teoria: el neodarwinisme o
teoria sinttica de levoluci, que pretn fusionar el darwinisme
clssic amb la gentica moderna. Formulat en la dcada de 1930
(Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright),
segons aquesta teoria els fenmens evolutius sexpliquen a travs
de les mutacions (les variacions accidentals de les quals parlava
Darwin) sumades a lacci de la selecci natural.
Aquesta teoria considera que selecci natural, mutacions i
combinacions de gens sn els principals factors que culminen en
l'evoluci.

10

PRINCIPALS TEORIES

AVUI EN DIA:
Cal puntualitzar que el concepte dHome s diferent
per als paleoantroplegs i els prehistoriadors. Per als
primers el punt de partida se situaria a inicis del
Terciari, s a dir, fa uns 70 m.a., quan aparegu
lespcie Purgatorius (gnere ms primitiu dun
protoprimat). Per als prehistoriadors, daltra banda,
comena a parlar-se dHome, quan lanomenat Homo
habilis inventa ltil, s a dir, entre 2,4 i 1,8 m.a.

El fssil ms antic conegut que podria ser

d'un primat s un molar de finals del Cretaci,
ltim perode del Mesozoic. Procedeix de la
Formaci Hell Creek, d'origen fluvial, a
Montana (EUA), va ser batejat com
Purgatorius ceratops.

Mentre que els prosimis els trobem en tots els

continents, trobant-se possiblement lorigen dels
mateixos en la Pangea (el supercontinent on es
concentraren totes les masses continentals de la Terra
entre 200 i 250 m.a.), lorigen de lHome s
fonamentalment afric (Vall del Rift), i sestn
posteriorment a la resta de continents.
Mapa de la Pangea

11

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

MECANISMES BIOLGICS:
Compartim una gran similitud gentica amb
gorilles, ximpanzs i orangutans, per ens separa la
morfologia general i les aptituds culturals.
Els humans tenen una srie de caracterstiques
fsiques destacades:
un esquelet construt per a poder caminar drets,
uns ulls capaos de veure tridimensionalment en
color,
i unes mans capaces dagafar objectes oposant el
dit polze a la resta de dits.

Aquests trets poden trobar-se en altres

animals, per lnic element diferenciador de
lHome s el llenguatge articulat.
12

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

Quan sorgeix el llenguatge ?

La llengua s el segon rgan que se desenvolupa en
el fetus desprs del cor. Els canvis en lestructura
corporal, cranial i de los hioides (os de la laringe) fan
possible el llenguatge articulat.

El llenguatge tamb sassocia a altres canvis:

Desenvolupament de les cordes vocals
Retall del maxillar, que noms s possible amb un
canvi de dieta
Canvis en la columna vertebral, que passa a una
posici vertical
Canvis en el maluc amb la nova posici de la vagina
i amb els processos de la menopausa
Tamb a ls de les ferramentes, a ms daltres
comportaments socials
13

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

MECANISMES BIOLGICS:

Dos ossos hioides recuperats en la Sima de los Huesos

(Atapuerca).
Javier Trueba/Madrid Scientific Films.

L'os hioide s un petit os amb forma de

ferradura susps en els msculs del coll.
s el responsable del llenguatge parlat,
descobert en els sapiens i neandertals.
Altres animals tenen versions de l'os hioide,
per noms els humans el tenim ubicat en la
posici ideal perqu pugui treballar amb la
laringe i la llengua.
No s noms aquest os el responsable de la
parla, sin que s necessari un altre canvi
anatmic, i aix s quan la laringe va baixar.
En els nens humans, la laringe est situada a
la cavitat nasal, aix fa que els nadons puguin
prendre lquid i respirar a la vegada, com els
micos. Per al voltant dels 3 mesos d'edat, la
laringe cau ms avall de la gola, fent que
sigui possible la parla.
Cap altre animal t la laringe tan baixa per
produir sons complexos.
14

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

Abans de comenar la investigaci antropolgica a

frica, Ch. Darwin propos a aquest continent com el
lloc ms probable de lorigen hum, per qu shi
trobaven els parents ms prxims, ximpanz i gorilla i
per les condicions climtiques ptimes.

Els primers descobriments sud-africans, el

1920, no foren acceptats per la comunitat
cientfica fins a la dcada 1950.
... els cranis trobats dAustralopithecus eren
ms pareguts a un primat que als humans
actuals. Per tenien dos diferncies
fonamentals, la dentadura se pareixia ms a
la nostra i eren bpedes.
15

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

Los del maluc canvia dorientaci, de manera

que la matriu de la vagina sorienta cap
endavant i no cap enrere com els primers
antropomorfs o primats.
Aix significa que les relacions sexuals ja no es
practiquen per darrere.
Ximpanz

Australopitec

A = fmur B = tbia C = eix del suport del pes

Hum

Ximpanz

Hum

www.fcnym.unlp.edu.ar

16

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

ELS CROMOSOMES:
Dels 23 cromosomes que t
lHome, 13 sn exactament
idntics als dun ximpanz.
Per el cromosoma nmero
2, que en lHome s nic, en
el ximpanz est format per
dos elements. A explica
que lHome nicament tingui
23 parells de cromosomes
front als 24 que t el
ximpanz.

Investigadors de la Universitat de Washington

han aconseguit detectar la duplicaci d'un gen
en el genoma hum, el SRGAP2, que es duplica
en ssers humans per no en altres primats.
Aquest gen va propiciar que el cervell d'un
homnid inicis la seva evoluci. La seva funci
est relacionada amb el desenvolupament del
neocrtex, part del cervell que juga un paper
important en el llenguatge.
El moment en qu va ocrrer aquesta
duplicaci, coincideix amb les dates definides
pels fssils trobats a frica. Just fa 2,5 m.a. hi va
haver un canvi en el comportament dels
homnids i va aparixer el gnere Homo .
(revista Cell, 3 de maig de 2012)

Gens SRGAP2 en humans, ximpanzs i gorilles

17

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

LA LOCOMOCI:
La locomoci dreta s una caracterstica
fonamental de lHome perqu no hi ha cap
altre animal capa de realitzar-la. La
locomoci sembla haver estat adquirida als
inicis del procs d'hominitzaci.
La columna vertebral entra per la base del
crani, que comporta una reducci de
laparat digestiu,
que comporta un canvi en la dieta,
sincorpora la carn;
permet el desenvolupament de les cordes
vocals;
i al mateix temps requereix un reequilibri
de tot el crani.

En contrast amb l'sser bpede hum, quan un gorilla

est a quatre potes, la seva columna vertebral forma un
angle oblic a terra. En aquesta posici, el pes del gorilla
es troba entre les extremitats davanteres i les
extremitats posteriors. Quan lhome est dret i camina
en posici vertical, l'eix de la massa corporal passa de
l'articulaci a la base del crani, a prop de la columna
vertebral, i aix fins als membres inferiors. Acompanyant
a aquesta hi ha altres adaptacions anatmiques en la
major part de lesquelet i aparell locomotor.
18

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

LA LOCOMOCI:
El bipedisme va comportar
lalliberament de les mans. La m est
ntimament lligada al cervell, que es qui
coordina els seus moviments. s
necessari un cervell evolucionat per a
poder aconseguir un s ptim de les
mans.

Ossos del carp

L'estudi del carp del canell de diversos fssils

dAustralopitecs i de primats actuals ha perms a
l'Institut Catal de Paleontologia fixar l'inici del
bipedisme hum entre els 4,2 i els 3,5 m.a.
19

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

LA MANDBULA:
La postura del cap dels micos, per la
manera de desplaar-se, necessita uns
msculs nucals molt potents que
sinsereixen en el torus occipital, per a
poder mantenir el cap.
A ms, al tenir unes mandbules de gran
mida i molt pesades precisen duns msculs
mastegadors tamb grans amb un punt
dancoratge en la part superior del cap.
A se tradueix en lexistncia de la cresta
sagital en tots els primats i en els primers
homnids. La presncia d'aquesta
protuberncia indica una excepcional fora
dels msculs de la mandbula, ja que la
cresta sagital serveix per a la inserci del
mscul temporal, que s un dels principals
msculs masticatoris.

Paranthropus robustus (KNM ER 406, R. Leakey i H.

Mura, 1969). Musculatura forta, amb una gran
cresta sagital, adaptada per una forta dentici
causa de la seva alimentaci i per mantenir la
posici imperfecta del cap, amb una forta
musculatura al clatell.
20

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

LA MANDBULA:
Crani de mandr (a lesquerra) i home
(a la dreta).
Els pesos suspesos illustren la
diferncia en la massa muscular
i la fora requerida per mantenir
el cap a la columna vertebral en
una posici tal que els ulls
haurien de ser capaos de mirar
directament al front.
Diagrama de Th. Mollison, 1932.

La part ombrejada del crani s la

proporci que es troba darrere
del punt de pivot amb la
columna vertebral.

21

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

LA MANDBULA:

Ladquisici de la posici dreta permet que el cap

estiga situat en equilibri sobre la columna,
per tant, desapareixen els msculs nucals,

que se redueixen als esternoclidomastodals que

controlen el moviment antero-posterior i lateral,
impedint el desenvolupament del crani cap enrere.

Esternoclidomastodal a la cara
lateral del coll

22

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

EL CERVELL:

Des duna capacitat aproximada de 400

cc, en uns 5 m.a., sha assolit una
capacitat que oscilla entre 1.000 i 2.000
cc. Aquest increment va ser relativament
rpid.

Capacitat craniana

El cervell hum sofr una adaptaci

necessria per a la supervivncia als
diferents medis.

Milions danys

La gran importncia que t la combinaci

entre el cervell hum i el cs est
reflectit en una de les ms significatives
innovacions humanes: el llenguatge.
nicament lhome s capa de parlar.

Evoluci de la grandria cerebral al llarg de la lnia

evolutiva que condueix a lespcie humana. Els valors de
capacitat craniana (en cc) shan agrupat per espcies
(Relethford, 2000)

23

MECANISMES BIOLGICS DE LEVOLUCI

EL CERVELL:

Per ... uns cientfics han determinat que l rea de

Wernicke (on es processa el llenguatge hum) est
en el lloc equivocat. Es pensava que es processava al
darrere de l'escora cerebral, darrere de l'escora
auditiva, per sha demostrat que s'ubica 3 cm ms a
prop de la part frontal del cervell.
Segons J. Rauschecker (Univ. de Georgetown) la
nova ubicaci de l'rea de Wernicke, concorda amb
lrea recentment descoberta en primats no humans,
el que suggereix que l'origen del llenguatge entre
micos i humans est ms a prop.

rees del llenguatge

Els cientfics havien sostingut que el llenguatge s

exclusiu dels humans. El fet per de que els micos no
tinguin el mateix llenguatge elaborat que l'hum s
causa dels diferents centres cerebrals de
processament. Ara, aquesta nova troballa suggereix
que el processament cerebral entre les dues espcies
pot ser ms semblant del que es pensava.
(Revista Proceedings of the National Academy of Sciences, 31 de
gener de 2012)

24

ELS PRIMERS PRIMATS

J. Serrallonga: La teoria de levoluci, 150 anys desprs

25

ELS PRIMERS PRIMATS

Hominoidea

Hominidae

Homininae

Hominini

Homo

Sapiens

SUPERFAMLIA

Hylobatidae

Ponginae

Gorillini

Pan

Ximpanz

Gorilla

FAMLIA (agrupaci
dssers vius amb
caracterstiques
comunes dintre dun
ordre)
SUBFAMLIA

TRIBU (sutilitza per

organitzar les famlies
amb molts gneres)

Pongo

Hylobates

GNERE (espcies
relacionades entre s)
ESPCIE (grup dindividus
amb les mateixes
caracterstiques, que
permeten la
descendncia frtil)

La superfamlia
Hominoidea, inclou els
gibons, als grans simis i
als humans.
Humans, ximpanzs,
gorilles i orangutans
formen una branca
representada per la
famlia Hominidae, el
qual inclou a les
subfamlies Ponginae
(orangutans) i
Homininae (gorilles,
ximpanzs i humans).

Aquesta classificaci
taxonmica representa
l'existncia d'un
ancestre com entre els
integrants d'aquest
26
grup.

ELS PRIMERS PRIMATS

ELS PRIMERS PRIMATS

(entre 40 i 20 m.a.)
Al voltant de 40 m.a. la histria dels
primats (ordre que cont a tots els ssers
vius amb 5 dits, un patr dental com i una
adaptaci corporal no especialitzada), se
complica. Per qu, quines parts del cos
destos animals estan adaptades per a la
locomoci?
Alguns primats primitius continuen el seu
cam arribant a espcies com els
Lorisiforms, Tarsiiforms i Lemuriforms.
Altres evolucionaren i se transformaren en
primats evolucionats.
De sobte, aprox. entre 60 i 34 m.a.
apareixen a Amrica els primers simis
evolucionats, s a dir, els Platirrins; mentre
a sia i frica els Catirrins constitueixen els
primers simis evolucionats del vell mn.

Diagrama representatiu en la classificaci biolgica taxonmica

de lordre Primats

27

ELS PRIMERS PRIMATS

ELS PRIMERS PRIMATS (entre 20 i 6 m.a.)

Evolucionant a partir dels catirrins, fa 20 m.a. ens

trobem amb 3 grups de simis: cercopitcids,
pliopitcids i driopitcids. Aquests grups se
desenvoluparen en frica fins fa 17-15 m.a. Sn els
fssils que precediren a la divergncia homnids i
micos.
La placa africana (Gondwanaland) entr en contacte
amb el continent euroasitic (Laurasia) i se produeix
lexpansi daquells grups a la resta del mn, excepte a
Amrica del Sud.

Dins del nom de driopitcids han estat agrupats gran

diversitat de primats hominoideus: Dryophithecus,
Limnopithecus i Hispanopithecus.

Fa uns 25 m.a. apareixen altres dos espcies que van

ser considerades en el seu moment com la baula
perduda: Propliopithecus i Aegyptopithecus.

Catirrins

Cercopitcids Pliopitcids Hominoideus

Dryopithecus
Limnopithecus
Hispanopithecus

28

ELS PRIMERS PRIMATS

ELS PRIMERS PRIMATS

(entre 20 i 6 m.a.)
G. E. Lewis va descobrir en les muntanyes
Sivaliks, de la ndia, el 1934, algunes
restes de mandbules similars als
driopitecins, diferenciant dues espcies:
Sivapithecus i el Ramapithecus.
El 1948 Louis i Mary Leakey, trobaren als
dipsits miocnics de lilla Rusinga (Llac
Victria, Kenia), un crani dun especmen
batejat com Proconsul.
En el Mioc superior, fa 1 m. a., en sia,
trobem el Gigantopithecus, que va
adquirir unes enormes proporcions, uns
3,5 m dalria.
Esquema evolutiu de la superfamlia Hominoidea, que inclou als
gibons, orangutans, gorilles, ximpanzs i als humans (Arsuaga et al.,
2000)
29

EL PROCS DHOMINITZACI

EL PROCS DHOMINITZACI
(entre 6 3,5 m.a.)
Coneixem amb molt de detall les
restes de driopitecins, per no passa
el mateix amb el perode que
precedeix laparici dels
australopitecs, s a dir, entre 10 i 4
m.a.).
Els homnids sn tots aquells tipus
que aparegueren amb posterioritat a
la divergncia amb el ximpanz, fa
uns 6 m.a. Als humans i avantpassats
directes sels anomena homnids. Al
conjunt dhumans i tots els pngids
hominoideus.
Principals llocs on els primers homnids fssils han estat descoberts. Per
a aquest perode shan trobat restes molt fragmentries de molars,
mandbules, ossos temporals, hmer, maxillars, etc. per exemple a
Lukeino (Kenia), Lothagam, Chemeron y Kanapoi (Kenia), Garusi
30
(Tanznia).

LA IMPORTNCIA DEL CANVIS CLIMTICS

EL PROCS DHOMINITZACI (entre 6 3,5 m.a.)

Lrea de distribuci daquests primers vestigis fa
pensar que el bressol dorigen sigui frica oriental.
La gran falla que constitueix el Rift Valley hauria
separat els ecosistemes orientals, amb ambients ms
rids i habitats per homnids, dels ecosistemes
occidentals, ms humits i ocupats pels avantpassats
dels ximpanzs i gorilles.
En qualssevol cas, lexpansi dels homnids fora de lEst
dfrica no se va fer esperar, perqu els fssils del Txad
i frica del Sud indiquen que fa ms de 3 m.a. ja hi
havia homnids fora del nucli que linvestigador francs
Yves Coppens denomina com la East Side Story.
Aquesta hiptesi climtic geolgica publicada el 1994
se basa en la gran falla del Rift Valley que comen a
formar-se tectnicament fa uns 17 m.a. En aquesta
poca els prehomnids ja estaven mpliament repartits
per quasi tot el continent afric.

La vegetaci i el clima sn molt diferents a ambds costats

de la vall del Rift. Les selves humides de la part occidental
(verd) donen pas a les sabanes a la part oriental (groc).
Aquesta divisi va circumscriure als ximpanzs a loest (verd
fosc), mentre que els fssils dhomnids sols se troben a lest
(marr).

31

LA IMPORTNCIA DEL CANVIS CLIMTICS

La variaci
climtica ha estat sempre un
factor fonamental en la
diversitat i aparici de noves
espcies. Per afectar el clima
de manera diferent a
diferents rees geogrfiques
(en funci de laltitud,
distncia a la mar, etc.) els
membres duna mateixa
espcie tenen que adaptar-se
a cadascun dells. Quan se
produeix un allunyament
geogrfic entre eixos grups
durant un temps llarg, els
canvis poden arribar a una
separaci gentica i que es
tracte de noves espcies.

La successi ecolgica es posa en marxa quan una causa natural o

antropognica buida un espai de les comunitats biolgiques presents
en ell o les altera greument.
32

LA IMPORTNCIA DEL CANVIS CLIMTICS

Fernndez Martnez, 2007

Fa uns 2,8 m.a. en frica

oriental hi ha unes condicions
ms rides, coincidint amb un
gran refredament en el nord del
planeta,
empitjorament que se va repetir
cap a 1, 7 i 1 m.a., la qual cosa
suggereix certa relaci entre
estos canvis i laparici de noves
espcies humanes.
Aix, si observem la distribuci
de troballes dhomnids, la
immensa majoria se troben a la
part oriental dfrica.
33

LA IMPORTNCIA DEL CANVIS CLIMTICS

Daltra banda, tenim que els primats

ms prxims a nosaltres (gorilla i
ximpanz) habiten en aquestes zones
boscoses i estan absents de les regions
orientals. Per tot a, Yves Coppens
propos la coneguda teoria de la East
Side Story.
A finals del Terciari se va enfonsar la vall
de la gran falla (Great Rift valley) que
separa frica oriental de la resta del
continent seguint la lnia dels grans llacs
fins a enllaar amb la gran fossa del Mar
Roig. Aquesta gran esquerda fou
acompanyada duna gran activitat
volcnica, alaments del terreny, etc.,
que al detenir laire mar introduren el
canvi climtic abans citat.
geology.com

34

LA IMPORTNCIA DEL CANVIS CLIMTICS

Adaptaci o adaptabilitat?
Tota la zona del Rift, que
s on apareixen la gran
majoria de restes
dhomnids, va perdre les
condicions de selva i va
adquirir una paisatge de
sabana oberta que
perdura fins a lactualitat.
Estes condicions per a
animals adaptats a la selva
com els micos, serien les
que en ltima instncia
haurien acabat per
convertir-se en humans,
per la seva adaptaci a
condicions rides.
Sabana africana, lhbitat on se desenvoluparen els primers homnids bpeds.
commons.wikimedia.org

35

LEVOLUCI HUMANA

Fa 30 anys el panorama de gneres i

espcies fssils en la lnia humana shavia
concretat en un esquema simple. Hi
havia 2 gneres amb 3 espcies
cadascun, els primers solapats entre s
durant un mili danys, per les segones
consecutives una desprs de laltra en el
temps. Els gneres eren
Australopithecus i Homo, i les espcies
Afarensis, Africanus i Robustus en el
primer, i Habilis, Erectus i Sapiens en el
segon. La convivncia shavia produt en
lltim australopitec (A. Robustus) i els
primers humans (H. Habilis i Erectus),
entre 2 i 1 milions danys. Molts tamb
pensaven que els neandertals (que vivien
en Europa i Orient Prxim fa uns 100.000
anys) eren una subespcie dHomo
sapiens i incls que podrien haver segut
avantpassats directes nostres.

SAHELANTHROPUS
TCHADENSIS
ORRORIN TUGENENSIS

7-6 milions
danys
6 m. a.

Txad

ARDIPITHECUS KADABBA
ARDIPITHECUS RAMIDUS
AUSTRALOPITHECUS
ANAMENSIS
AUSTRALOPITHECUS
AFARENSIS
KENYANTHROPUS
PLATYOPS
AUSTRALOPITHECUS
BAHRELGHAZALI
AUSTRALOPITHECUS
AFRICANUS
AUSTRALOPITHECUS
GARHI
AUSTRALOPITHECUS
AETHIOPICUS
AUSTRALOPITHECUS
ROBUSTUS
AUSTRALOPITHECUS
BOISEI
HOMO HABILIS

5,8-5,2 m. a.
5,8-4,4 m. a.
4,2-3,9 m. a.

Etipia
Etipia
Kenia, Etipia

3,9-3 m. a.

Etipia i Tanznia

3,5-3,2 m. a.

Kenia

Variant dafarensis?

3,5-3 m. a.

Txad

Variant dafarensis?

3-2 m. a.

frica del Sud

2,5 m. a.

Etipia

2,6-2,3 m. a.

Etipia i Knia

2-1,5 m. a.

frica del Sud

2,1-1,1 m. a.

Tanznia, Kenia i Etipia

1,9-1,6 m. a.

HOMO RUDOLFENSIS

2,3-1,8 m. a.

Tanznia, Kenia i
frica del Sud?
Kenia i Malaui

HOMO ERGASTER
HOMO ERECTUS

1,8-0,6 m. a.
1,6-0,3 m. a.

Kenia
frica, sia i Europa?

HOMO GEORGICUS

1,7 m. a.

Gergia

HOMO ANTECESSOR

0,8 m. a.

Espanya

HOMO SAPIENS ARCAIC

0,5-0,2 m. a.

frica i Europa?

HOMO HEIDELBERGENSIS

0,7-0,3 m. a.

Europa i frica?

HOMO RHODESIENSIS

0,6-0,4 m. a.

frica del Sud

HOMO HELMEI

0,3-0,2 m. a.

frica

HOMO
NEANDERTHALENSIS
HOMO FLORESIENSIS

O,3-0,03 m.
a.
38-18.000
anys
200.000-0
anys

Europa

HOMO SAPIENS SAPIENS

Kenia

Indonsia
Tot el planeta

Avantpassat dhumans?
Trobat a loest del Rift
Estatus dubts per restes
fragmentaris
Diferent de ramidus?
Adaptat encara a la selva?
Primer avantpassat segur?

Variant oriental de
lafricanus?
Un gnere diferent,
Paranthropus?
Un gnere diferent,
Paranthropus?
Un gnere diferent,
Paranthropus?
Primer faedor de
ferramentes?
Primer faedor de
ferramentes?
Homo erectus arcaic?
Primer ocupant de tot el Vell
Mn
Intermedi entre habilis i
erectus o ergaster petit?
Avantpassat de sapiens i
neanderthalensis o primera
branca europea extingida?
Inclou Homo Heidelbergensis
i Homo rodhesiensis
Avantpassat de sapiens i
neanderthalensis
= H. Sapiens arcaic, = H.
Heidelbergensis?
Intermedi entre
rhodesiensis i sapiens?
Sorgit i extingit en Europa
occidental
derivaci nana derectus o
sapiens microcfal?
= humans actuals

36

LEVOLUCI HUMANA

La situaci ha canviat en els darrers anys i ara el

model es tan complex que el presentem en forma de
taula amb tots els gneres i espcies acceptades per
la comunitat cientfica.
LA CLADSTICA
En els animals vius s fcil diferenciar una espcie duna altra. Els individus duna mateixa
espcie poden reproduir-se sexualment entre s, el contrari passa quan sn de diferents
espcies. En algun cas despcies molt prximes com el cavall i ase s possible que tinguin
descendncia creuada, el mul.
Una de les claus per entendre la proliferaci actual de gneres i espcies s laplicaci als
ossos de la cladstica, un mtode taxonmic proposat en la dcada de 1950 pel zoleg
alemany Wili Hennig. Per a classificar als animals en funci del seu cam evolutiu
(filogentica) se diferencien aquells carcters que sn nous perqu acaben daparixer en
levoluci, dels que sn antics i provenen dalgun avantpassat com ms lluny. nicament
els primers han de tenir-se en compte quan apareixen en vries espcies.
Encara que avui en dia no hi ha consens sobre si
determinat carcter pertany a una o altra classe

37

LEVOLUCI HUMANA

Si posem un exemple proper, lHomo antecessor (el

primer fssil hum amb restes trobades a la pennsula),
basa la seva existncia separada daltres fssils del
Pleistoc mitj europeu i afric en uns carcters que
comparteix amb els posteriors Sapiens i
Neanderthalensis, i dels que manquen els fssils ms
antics com lerectus. Entre eixos carcters est, per
exemple, la vora superior convexa de la placa ds
temporal del crani.

Esquema evolutiu del gnere Homo

(Arsuaga et al., 2000)

Reconstrucci del crani a

partir dels fragments (MAC)

38

LEVOLUCI HUMANA
Un altre canvi espectacular se produ en els neanderthals. Resulta que els neanderthals
dEuropa i Prxim Orient tenen carcters en el crani que no apareixen en els fssils africans ni
tampoc en els humans actuals.
Aquest fet provoc que les restes africanes passaren a classificar-se com Homo sapiens arcaic i
no neanderthals i se consideraren com els primers representants de lespcie humana actual.

39

LEVOLUCI HUMANA

Per ... quines espcies sn

antecessores o successores en les
diferents branques evolutives?
La branca que ens interessa s la que du a lnic gnere i espcie dhomnids avui present en
la Terra, Homo sapiens. Vegem a continuaci la situaci cronolgica de les ms importants
espcies dhomnids que existiren durant els darrers 7 milions danys.

Se pensa que lavantpassat com a humans i ximpanzs hauria destar ms prxims als
ximpanzs, tenir crani i dents petites i ser quasi quadrpede.

40

LEVOLUCI HUMANA

Desprs vindria lpoca en qu se separ la nostra branca del darrer primat. El grup dels
candidats ms antics als primers homnids pertany al gnere Saheloanthropus. El segent
tipus en aparixer, lOrrorin tugenensis, s conegut per uns ossos de fa uns 6 m.a. trobats a
Kenia, per el seu origen s dubts.
Per la mescla de carcters du a pensar en la possible existncia de nombroses espcies.
Estudis gentics recents apunten incls a qu pogueren haver encreuaments entre la branca
que dugu als humans i la dels ximpanzs.

El crani del Saheloanthropus tchadensis

marca un gir sobre la comprensi dels
orgens humans. Els fssils del crani, una
fragment de mandbula i diverses dents
pertanyen a un precursor primitiu hum,
o homnid, datat en 6-7 m.a. Encara que
alguns paleoantroplegs el situen en la
lnia del gorilla.

41

LEVOLUCI HUMANA

Hi ha major acord sobre la posici

gentica de lArdipithecus com un
gnere intermedi entre eixe desconegut
avantpassat com i laustrolopitec ms
antic, lanamensis. Va viure fa 4,4 m.a.
Compartien trets morfolgics amb els
ximpanzs i gorilles. La mida corporal
era com la d'un ximpanz. Se pensa que
vivien en la selva i se discuteix si havien
iniciat el bipedalisme.

Reconstrucci de lArdipithecus
ramidus ("Ardi"), ARA-VP 6/500.
(Crdit: Illustration copyright
2009, J.H. Matternes)
42

LEVOLUCI HUMANA

LArdipithecus va ser trobat al sud del Shara, molt lluny dfrica oriental. Es tracta duna
femella que pesava 50 kg i tenia una mida de 120 cm. A ms de l'esquelet parcial trobat el
1994, fragments d'os d'altres 35 individus van ser excavats a Etipia. Se discuteix per si era
bpede, mentre que els seus enormes avantbraos i dits llargs i corbats mostren que era un
escalador, la part superior de la pelvis ha evolucionat per acomodar els msculs que van ajudar
a caminar drets.

Reconstrucci digital de lArdipithecus

ramidus

Les imatges mostren levoluci del can mascle d'Ardipithecus ramidus (imatge
centre). T una grandria intermdia entre els ssers humans (a l'esquerra) i els
ximpanzs, que s una de les senyes d'identitat del llinatge hum.
Els molars i premolars eren petits en comparaci amb els dels australopitecins
posteriors i tenia un esmalt ms prim, el que reflecteix que hi ha diferncies en la
dieta. news.nationalgeographic.com
43

LEVOLUCI HUMANA

Desprs de lArdipithecus comena la

lnia formada pel gnere
immediatament anterior als humans,
els australopitecs, una nova espcie
dhomnid. La primera espcie
registrada s lAustralopithecus
anamensis, entorn als 4 m. a.
Les espcies presenten unes dents
ms grans especialitzades en el
consum darrels, crani encara petit i
bipedisme opcional, encara eren
braquiadors i podien moures en els
arbres.

Els australopitecs robustos -extingits

fa ms d1 m.a.- acabaren
evolucionant cap a una exagerada
especialitzaci en les dents encara
ms grans.

44

LEVOLUCI HUMANA

Anam en llenguatge Turkana significa llac. Es tractava dindividus de petita talla, uns 120 cm,
amb dents daspecte primitiu per que ja eren potencialment bpedes. Les primeres restes
d'aquesta espcie foren trobades el 1965 al llac Turkana de Kenia i foren datades en 4 m.a.
El 1993 M. Leakey i A. Walker trobaren una part de la mandbula d'aquest homnid semblant a
un ximpanz per amb dentadura ms prxima a lhumana. Aquests investigadors consideraren
que aquesta espcie era la predecessora de l'Australopithecus afarensis.

45

LEVOLUCI HUMANA

Imatge de microscpia electrnica de rastreig del

patr de micro-estriaci bucal de l'A. anamensis
(a-e) i de l'A. afarensis (f). Sanalitza el resultat de
la interacci de la dieta amb les dents a partir de
les traces microscpiques que deixen en l'esmalt
dentari components estructurals dels vegetals
(fitlits, microrestes silicis que reprodueixen el
teixit cellular de les plantes) i altres elements
externs (sorra, pols, etc.) durant la masticaci dels
aliments.
La dieta del A. anamensis era bastant abrasiva i rica
en llavors, fulles i corms (bulbos), com ho s la dels
babuns actuals. Aquest homnid fssil tamb
s'hauria alimentat de fruita, per en menor
proporci que l'A. afarensis.
LA. Afarensis presenta una dieta frugvora i molt
ms tova, com la dels actuals ximpanzs i gorilles
del Camerun.
Revista Journal of Anthropological Sciences,
realitzat pel dep. de Biologia Animal de la U. de
Barcelona.

46

LEVOLUCI HUMANA

Ms tard, tenim una espcie que dur fins a un

poc menys de 3 m.a. Les restes foren trobades
a Etipia i Tanznia i sn relativament ben
coneguts, sobretot lexemplar femen
anomenat Lucy, lAustralopithecus afarensis.
Contemporanis de lafarensis sn el
Kenyanthropus platyops (conegut com lhome
de cara plana de Kenia)
i lA. Bahrelghazali (conegut colloquialment
com Abel). Aquest ltim t un gran inters
perqu sha trobat al Txad, cap a la part centralnord del continent, 2.500 km a lW de la vall del
Rift

i demostra que hi havia 2 3 espcies

daustralopitecs coexistint en cada zona.
Stuart Humphreys Australian Museum

47

LEVOLUCI HUMANA

70 empremtes
dAustralopithecus
afarensis
descobertes a Laetoli
(Tanznia; Mary
Leakey, 1976). La
srie de lesquerra
est formada per
xicotetes empremtes
deixades per un
individu amb una
alria de 120 cm.
Laltra srie sn
empremtes de peu
ms gran deixades
per dos individus, el
segon dels quals
tenia el peu ms
petit i seguia les
empremtes de qui el
precedia.

Crdit: Randy Haas de la Universitat d'Arizona

48
www.zmescience.com

LEVOLUCI HUMANA

Esquema evolutiu de la famlia Hominoidae, que inclou diversos gneres extints, com
Ardipithecus, Australopithecus o Paranthropus, per a la qual tamb pertany el
gnere Homo, que integra lespcie humana (Arsuaga et al., 2000)

49

LEVOLUCI HUMANA

La segent espcie de la llista s

lAustralopithecus africanus, una de les millors
conegudes grcies a una mostra abundant
dossos descoberts a Sud-frica (Sterkfontein,
Makapansgat, Gladysvale, Taung). Les dates
estan entre 3 i 2 m.a.
El major problema s resoldre la posici
filogentica de lafricanus, s a dir, la relaci
amb les espcies anteriors (com lafarensis) i
posteriors (els australopitecs robustos i els
primers humans).
La primera resta trobada en una cova de Taung
va ser un crani estudiat el 1925 per Raymond
Dart, essent el primer homnid fssil descobert
a lfrica. El crani de Taung va pertnyer a un
nen de 6 anys.
50

LEVOLUCI HUMANA

Contempornia de lafricanus s una altra

nova espcie definida en Etipia trobada el
1999, lAustralopithecus garhi (garhi significa
sorpresa en lidioma Afar), datada fa 2,5 m.a.,
que podria ser la variant africana oriental de
lanterior.

Comparaci del crani entre lAustralopithecus garhi i africanus

Mapa de situaci de diversos jaciments amb

Australopitecs

51

LEVOLUCI HUMANA

lAustralopithecus garhi. Els

seus carcters el colloquen en
un terme mig entre els
australopitecs grcils (afarensis
i africanus) i els gneres
robustos, que vorem a
continuaci.

Els paladars ms complets d'A. afarensis (A) i A. Boisei (B) en

comparaci amb l'A. Garhi (C). Australopithecus Garhi t canins
relativament grans, com lA. Afarensis i premolars tamb grans.
www.sciencemag.org
BOU-VP-12/130. Australopithecus garhi.

52

LEVOLUCI HUMANA

Els Australopithecus robustos se distingeixen

dels grcils per un aparat masticatori encara ms
gran. Louis Leakey pos el sobrenom de
cascanueces al primer crani descobert a
Boisei. A ms de la presncia duna cresta sagital
o protuberncia ssia allargada sobre el crani.
El ms cridaner dels robustos s que van ser
contemporanis de les primeres espcies
humanes, ...
... plantejant un escenari de diferents
espcies relativament paregudes vivint a
prop unes de les altres durant centenars de
milers danys.

53

LEVOLUCI HUMANA

A partir dara estan presents les espcies

de la lnia humana, totes amb dents
petites, cranis grans i bipedisme obligatori.
Fins ara shan definit al menys unes 13
espcies humanes: habilis, rudolfensis,
ergaster, erectus, georgicus, antecessor,
heidelbergensis, rhodesiensis, sapiens
arcaic, helmei, neanderthalensis,
floresiensis i sapiens.

Les espcies habilis i rudolfensis sn les

ms antigues (2,4-1,5 m.a.) i encara que
alguns les consideren australopitecines, .....
certs canvis importants (major cervell, cara
menys prominent, dents ms petites,
bipedisme perfecte) aconsellen incloure-les
ja en el gnere Homo.

Esquema evolutiu del gnere Homo, les

espcies del qual, excepte lhumana, se
troben extingides en lactualitat (Arsuaga et
al., 2000)

54

LEVOLUCI HUMANA

A lespcie habilis sels va atribuir la capacitat de realitzar tils. La majoria shan trobat a
Olduvai (Tanznia), els llacs Malaui (Malaui) i Turkana (Kenia) i tamb a Sud-frica.
......... Per un dels cranis ms conegut de Turkana, el fams KNM-ER 1470, amb una mescla de
carcters primitius (dents majors) i daltres avanats (major capacitat craniana, 775 cc), ha estat
classificat com una espcie diferent, rudolfensis, pel nom colonial alemany del llac Turkana,
Rodolfo.

Rplica de KNM ER 1470/http://efossils.org

55

LEVOLUCI HUMANA

arc supraorbital

Abans de la desaparici de les dues

espcies anteriors, un nou tipus
hum, lHomo erectus, apareix en
frica oriental (en les vores del llac
Turkana de Kenia) i en Sudfrica. La
seva aparici va ocrrer fa 1,8 m.a.
per exemple a Olduvai (Tanznia),
Melka Kuntur (Etipia), Tighennif
(Arglia), Sidi Abderrahman i Thomas
(Marroc).

Esquelet original i crani del KNM-WT 15000

de Nariokatome en el llac Turkana. Lesquelet
quasi complet KNM-WT 15000, mesurava 168
cm i tenia 12 anys.

Els trets morfolgics de lerectus

eren ms avanats que en lhabilis:
major capacitat craniana (850-1.000
cc), estructura ms gran, menor
prognatisme i nas ms pronunciat.
No obstant aix, el cap encara era
baix i allargat, i les celles (arc
superciliar) eren molt prominents.
H. erectus,

www.portalciencia.net

56

LEVOLUCI HUMANA

Molt prompte, desprs de la seva aparici a

frica, lerectus se despla cap a sia, on
foren descoberts per primera vegada les seves
restes en lilla de Java (Indonsia) el 1891, on
sanomen Pitecanthropus erectus. Ms tard,
aparegueren altres a Xina.

Encara que la majoria dinvestigadors

classifiquen als fssils africans i als asitics dins
de la mateixa espcie, certs carcters han dut a
proposar una distinci per als fssils de Turkana
i africans, usant la denominaci dHomo
ergaster i deixant la derectus per a les restes
asitiques.
Anatmicament, presenta una cpula cranial
ms alta i una estructura facial i corporal ms
fina que lerectus.

Crani d'Homo erectus procedent de Xina

KNM-ER 3733 descobert per

Bernard Ngeneo en 1975 (Kenya)

57

LEVOLUCI HUMANA

Diversos fssils humans que daten de 800,000-400,000 anys sn controvertits. Es classifiquen com Homo erectus
per alguns investigadors i Homo heidelbergensis pels altres. s probable que l'Homo erectus va arribar a Java i
altres illes d'Indonsia durant els perodes glacials, quan els nivells del mar eren prou baixos.

58

LEVOLUCI HUMANA

La direcci de la dreta fou el cam

de lextinci i la de lesquerra cap
a lxit adaptatiu dels humans
actuals.
Per amb la profusi despcies
que hi ha s molt difcil establir
les que donaren origen a altres i
aquelles que sextingiren sense
successi.
Encara ms a la dreta hi hauria
dhaver una altra lnia, la dels
avantpassats dels gorilles i
ximpanzs actuals, per la manca
absoluta dinformaci per la
destrucci de les restes ssies en
ambients humits de la selva, ens
obliga a deixar-la buida.

Cronografia del registre fssil homnid, incloent el ximpanz. B. Wood,

Hominid revelations from Chad, Nature, 418, 2002.

Per tant, s molt probable que coexistiren durant

centenars de milers danys diferents espcies
humanes, ocupant nnxols no molt allunyats uns dels
altres.

59

LEVOLUCI HUMANA. ELS PRIMERS HUMANS

El millor bipedisme i la major estatura degueren permetre als humans ocupar per primera
vegada ambients encara ms oberts i rids dfrica oriental, a travs dels quals se produ la
gradual expansi que els dugu fora del continent. Daquesta manera lHomo ergaster, al llarg
de centenars de milers danys, arrib a ocupar extenses rees del Vell Mn: Ubeidiya (Israel),
Dmanisi (Gergia), Riwat (nord del Pakistan), etc.

60

LEVOLUCI HUMANA. ELS PRIMERS HUMANS

Mapa amb la
distribuci
dels principals
jaciments en
els que shan
trobat
homnids a
Europa.
(Fernndez
Martnez,
2007)

61

LEVOLUCI HUMANA. ELS PRIMERS HUMANS

Ms tard, alguns fssils descoberts a Europa i frica, datats fa poc ms de 0,5 m.a. revelen que
comenaren a produir-se canvis fisiolgics cap a noves espcies. Va ser novament a frica, tal
vegada per les dures condicions climtiques, on se donaren les pressions selectives necessries per
a estos canvis evolutius.
Shan trobat restes a Sud-frica (Elandsfontein), Zmbia (Kabwe), Tanznia (llac Ndutu) i Etipia
(Bodo en el Awash) que mostren un crani diferent dels anteriors ergaster, amb major volum (1.2001.300 cc). Considerats abans com Homo sapiens arcaic, rhodesiensis, presapiens, anteneandertals,
erectus europeus, etc., ara sels anomena Homo heidelbergensis, essent la denominaci que
classifica a tots ells, africans i europeus.

Acceptar que el mateix tax va

existir en els dos continents, ...
implica un ms que probable
origen afric, seguit duna
expansi rpida cap al nord.

Crani d'H. heidelbergensis trobat a Atapuerca i laltre a

Petralona, Grcia.

62

LEVOLUCI HUMANA

A Europa els jaciments ms antics (Soleilhac, Isernia la Pineta, Monte Poggiolo), demostren la
presncia humana fa 1 m.a., per tant, els humans ocuparen el continent asitic i posteriorment
Europa.

Per una troballa de gran importncia sn els ossos del nivell TD6 de la Gran Dolina dAtapuerca
(Burgos), duns 800.000 anys, que segons els investigadors dAtapuerca pogu haver format part
de la primera onada dhumans arribats a Europa des dfrica, provist ja duns carcters que
desprs donarien origen al sapiens.
Aquesta condici de primer explorador dEuropa va fer que se batejara el 1994 com Homo
antecessor, s a dir, el que va davant de la resta. Ara b, no s'han trobat restes d'Homo antecessor
a frica que avalin aquesta hiptesi, i molts especialistes consideren que la denominaci Homo
antecessor s equivalent a H. Heidelbergensis.

...... Per lutillatge ltic associat als homnids dAtapuerca sn desclat i nucli,
igual que els que apareixen junt a lerectus dsia oriental, sense presncia
dels bifaos caracterstics en la indstria dominant a frica, lAtxeli, el que
apunta a un origen asitic i no afric.
63

LEVOLUCI HUMANA

Lany 1994 lequip dAtapuerca va anunciar una nova espcie humana lHomo Antecessor, a
partir de les restes trobades al nivell TD6 de Gran Dolina. Mentre que la comunitat internacional
asseverava que en realitat era un Erectus ms i que aquella espcie no tenia res a veure amb la
lnia sapiens, lequip dAtapuerca afirmava que lAntecessor era lavantpassat com de
neandertals i spiens.

Heidelbergensis
proto o pre-neandertals ? Aquests moments inicials se coneixen
bastant malament i conta amb escassos fssils segurs: la mandbula de Mauer, el crani grec de
Petralona, el de Tautavel (sud de Frana), les restes de Bilzingsleben a Alemanya, Vrtesszlls a
Hongria, Bozgrove a Anglaterra, etc.
Per la variaci morfolgica existent entre ells fa que alguns se classifiquen com protoneandertals i per aix se separen del tax inicial heidelbergensis.

64

LEVOLUCI HUMANA

Ja clarament en el grup pre-neandertal estan els

fssils dSteinheim i Ehringsdorf (Alemanya), La
Chaise (Frana), Swanscombe (Anglaterra),
Saccopastore (Itlia), Krapina (Crocia), etc., fins a
arribar a lpoca clssica dels neandertals a Europa i
el Prxim Orient, cap a uns 100.000 anys.
La troballa ms impressionant daquesta poca s
el conjunt ossi hum recuperat a la Sima de los
Huesos dAtapuerca. Sha trobat la major collecci
coneguda anterior a sapiens, que suposa el 85%
dels ossos humans coneguts del Pleistoc Mitj en
tot el mn. Tots ells provenen inicialment dun
grup duns 32 individus, els cossos dels quals foren
llanats al pou fa uns 434.000 anys, atributs unes
vegades a heidelbergensis i altres a proto o preneandertals per presentar una mescla de trets
dambds.

Excalibur-els paleontlegs la van batejar

immediatament amb el nom de l'espasa mgicava aparixer el 1998 a la Sima de los Huesos.
La destral va ser trobada sola, entre milers
d'ossos. s un bifa o destral de m tallat per les
seves dues cares en quarsita vermella i datada fa
400.000 anys.

65

LEVOLUCI HUMANA

L'evoluci humana al continent europeu de fa uns 500.000 anys

suposa una crulla per als estudiosos.

L'escenari que emergeix desprs dels ltims descobriments s que

els humans que van sortir del continent afric, per l'Orient Mitj,
s'estenen per Eursia. Fa 1,2 milions d'anys ja estaven a
Atapuerca, com testifica la presncia dels fssils del jaciment de El
Elefante. Es formarien per tant poblacions allades que van
separant-se evolutivament i de tant en tant hi ha extincions, tal
vegada condicionades per les glaciacions. Per descomptat s un
perode ms complex del que pensvem.
Fa uns 500.000 anys se situa al nord de la Pennsula Ibrica la
poblaci de la Sima de los Huesos. s a dir, que l'ancestre directe
dels neandertals seria alguna d'aquestes poblacions properes als
humans de la Sima de los Huesos.
El que pareix clar s que no hi havia una nica espcie humana,
sin diverses convivint en el territori.

66

LEVOLUCI HUMANA. ELS CANVIS CLIMTICS

Al llarg del Pleistoc Mitj (730.000-130.000

BP) va haver sis perodes molt freds i sis
moments molt clids. Durant les poques
fredes, de gran duraci (30.000-50.000 anys),
la massa de gel avanava en el nord dEuropa i
sia i amb ella tamb baixaven cap al sud la
franja de tundra i ms avall la de les praderes
herbcies. En sia la gran extensi del
continent represent per als grups humans una
immensa zona de refugi clid que esmorte
limpacte sobre els canvis ambientals i aquesta
s la causa ms probable de que els erectus no
evolucionaren.

Al contrari, en Europa el Mediterrani impedia

protegir-se ms al sud, i probablement per aix
se produ ac el canvi gentic cap a una forma
humana adaptada precisament al fred, els
neandertals, amb cossos compactes, baixa
estatura i forta musculatura.

sapiens

Possible arbre genealgic despcies del gnere Homo.

Partint del grup habilis i el posterior ergaster dfrica
oriental, sortiria la branca asitica dels erectus, que
sextingirien, i la branca africana-europea de
heidelbergensis, de la qual sortiria la lnia europea del
67
neanderthalensis, tamb extingida i lafricana del sapiens.

LEVOLUCI HUMANA. ELS CANVIS CLIMTICS

La primera sortida dels

homnids fora dfrica
s un tema
controvertit i encara
avui no resolt per tres
qestions bsiques: la
cronologia (quan es va
produir?), els homnids
(quina o quines
espcies la van
protagonitzar) i la ruta
(per on va tenir lloc
lemigraci?) (Abad y
Aulines, 2003).

La segent histria comena una altra vegada a frica, on tal vegada se produren els canvis
gentics que donaren origen a la nostra espcie actual. La situaci geogrfica del continent
afric, que per estar entorn a lequador constitueix la gran regi ms clida del planeta, va evitar
que el fred afects als habitants. Les poques glaciars coincidiren amb els perodes ms rids en
gran part dfrica, per tant lergaster se trob amb poques descassesa alimentria.
68

LEVOLUCI HUMANA

Sobre lorigen del sapiens hi havia 2 teories:

Una evoluci multirregional que sost que els humans actuals se formaren gradualment en els
diferents continents a partir de les seves formes locals (erectus a sia, neandertal europeu,
etc.), des del moment de la primera expansi africana fa ms d1,5 mili danys.
I la teoria dun origen nic en una zona concreta (unirregional) des de la qual els humans
moderns shaurien expandit a la resta del planeta, anullant a les altres espcies. Aquesta
hiptesi anomenada Arca de No, Jard de lEden i Out of Africa, comptava amb una dada
clau al seu favor: els neandertals europeus eren molt recents en el temps, 100.000 anys, i
massa diferents de nosaltres com per a convertir-se en sapiens tan rpidament. Per tant, els
neandertals havien representat un carrer sense sortida evolutiva.
La teoria unirregional africana ha rebut un gran impuls dels resultats de la investigaci gentica
amb lADN de les cllules humanes.

69

LEVOLUCI HUMANA

A banda de la informaci que sobre el passat ens donen els gens actuals, en frica s possible
seguir les empremtes del naixement de la nostra espcie a travs duna srie de fssils humans.
Des dels ms antics fins als ms moderns sobserven els canvis cap a la condici actual:
La transici cap al sapiens:
1. Crani de neandertal clssic
europeu (La Ferrassie), amb
les protuberncies inferiors
posteriors que no apareixen en
la resta de fssils. Malgrat el
seu aspecte arcaic s el ms
recent dels quatre.
2. Sapiens inicial (Homo
heidelbergensis o Homo
rhodesiensis) de Kabwe,
Zambia.
3. Sapiens transicional de Jebel
Irhoud (Marroc).
4. Sapiens transicional dOmoKibish I (Etipia), ja amb el
nostre caracterstic ment
70

COMPARACI ENTRE LHOME NEANDERTHAL I MODERN

Major capacitat craniana, plana i baixa
Front baixa

Arc superciliar marcat

Projecci de ter
mitj facial

Nas ample i bastant gran

Buit gran darrere tercer molar

Forat (perforaci) en general
sota el primer molar

Shanidar 1 (Iraq)

Poc ment (o no)

La Ferrassie 1 (Frana)

Capacitat craniana
alta i rodona
Front alta

Ter mitj facial pla

Nas ms petit

Apfisi mastoide gran

Ment
Forat (perforaci) en
general sota premolars

Qafzeh 9 (Israel)

No hi ha espai darrere
de tercer molar

Predmosti 3 (Rep. Txeca)

71

LEVOLUCI HUMANA

A Europa lHomo heidelbergensis

evolucion cap a neanderthalensis
mantenint algun dels trets arcaics,
com la forma allargada i baixa del
crani, encara que augmentant el
seu volum fins a passar incls per
damunt de la nostra mitja actual.
La resta de lesquelet postcranial
(tronc i extremitats) eren de gran
robustesa presentant una alada
ms baixa amb cames ms curtes
que les nostres. Totes adaptacions
per a retenir la calor corporal en
climes freds.
Esquelet del neandertal de La
Chapelle-aux-Saints, a lesquerra
(segons M. Boule), comparat amb
lesquelet dun hum actual a la dreta.
Segons Shackley, 1980, fig. 4 .
72

LEVOLUCI HUMANA
LADN mitocondrial (s a dir, del nucli de la cllula) s ptim per a investigar larbre evolutiu de
les espcies. Fa pocs anys saconsegu accedir a lADN mitocondrial del neandertal, conservat en
ossos de diferents fssils dAlemanya, Crocia i El Caucas. La diferncia amb el nostre ADN era
considerable. Eixa diferncia refora als partidaris de classificar als neandertals en una espcie
diferent a la nostra, encara que no s tan gran com per a descartar del tot que foren nicament
una variant o subespcie, i que per tant la hibridaci gentica entre ells i els sapiens haja estat
possible.

A) Els tres fragments d'os dels tres individus que als quals sels va seqenciar el genoma. B) Mapa mostrant
la localitat d'aquests fragments i localitats d'on es va obtenir altres mostres.

73

LEVOLUCI HUMANA

A la recerca del genoma de lhome dAtapuerca.

Els fssils dhomnids de la Sima de los Huesos,
de fa 400.000 anys, formen la major collecci del
mn de restes humans del pleistoc mitj. I, fins
ara, lADN ms antic recuperat en zones
temperades, s a dir, no congelat en altes
latituds, ronda els 120.000 anys. Un equip
internacional ha seqenciat el genoma
mitocondrial a partir dels fragments dADN de
mostres dun os ds que apareixen mesclats amb
fssils dhomnids. En lrtic shavien recuperat
fragments dADN de plantes i dinvertebrat de fa
800.000 anys i sha presentat un estudi de
genoma dossos de cavall de la mateixa poca
que shavien conservat en permafrost, en el nord
de Canad. Per en climes temperats, lADN se
conserva mal. Respecte a la possibilitat dobtenir
ADN dels fssils humans de la sima; si hi ha en els
ossos ds pot haver en els ossos humans
contemporanis daquells.

Fssil ds del qual sha

extret el material gentic.
MADRID SCIENTIFIC FILMS

74

LEVOLUCI HUMANA
Els neandertals ocuparen tota lEuropa lliure de gels, des de Gibraltar fins al nord dAlemanya,
per lEst arribaren fins a la regi palestina, tamb shan trobat ossos al nord dIraq (Shanidar) i a
Uzbekistan (Teshik Tash), prop dsia central. s a dir, molt a prop dels erectus, una proba ms de
la capacitat adaptativa de lespcie.
Els fssils ms coneguts sn els trobats en el sud-oest de Frana (regi de Prigord), en les coves
de Le Moustier (ca. 40.000 BP), Saint-Csaire (35.000 BP) i La Ferrassie (ca. 70.000 BP). Ms a
lest en La Chapelle-aux-Saints (ca. 60.000 BP).

rea de distribuci dH. neanderthalensis.

75

LEVOLUCI HUMANA
Fa uns 60.000 anys comen el que sha anomenat la primera gran dispora, lexpansi de
lespcie humana actual des dfrica i el Prxim Orient cap a la resta del planeta, que va acabar
amb locupaci dAmrica i de moltes zones de la selva tropical a finals del Pleistoc, i de les
regions circumpolars (excepte lAntrtida) durant els ltims millennis abans del present. A
Europa, larribada dels primers sapiens se registra en algunes coves del sud, com Bacho Kiro
(Bulgria) o El Castillo (Santander), un poc abans del 40.000 BP. Se produ aprofitant un moment
de clima temperat en el continent. El tipus o subespcie que arrib s lanomenat Cro-Magnon,
per lesquelet trobat al SW de Frana (zona de Dordonya). Un individu alt (1,70-1,80 m), robust i
amb un crani molt paregut a lactual. La seva cultura material, tant en els tils de pedra com en la
sorprenent aparici de lart, era diferent a lanterior, marcant una clara diferncia entre aquest
Paleoltic Superior i el Paleoltic Mitj dels neandertals.

76

LEVOLUCI HUMANA

Rutes de dispersi dels humans moderns en Europa. Els Cromagnons avanaren dE-W per Europa des del Prxim
Orient, seguint, pel que sembla, dues rutes, una ms al nord
al llarg del Danubi, i una altra pel sud vorejant la ribera del
Mediterrani.

77

LEVOLUCI HUMANA

Mapa d'Europa amb els gels en qu assenyalen la mxima extensi

aconseguida per les glaceres i el nivell del mar, que va arribar a estar
120 m ms baix que l'actual.
78

LEVOLUCI HUMANA

A finals del Pleistoc, un poc abans del 10.000 BP, sobserven canvis morfolgics cap a esquelets
menys robustos (restes de Chancelade en el Prigord o Sant Teodor a Itlia) i linici de
lescurament del crani que desprs derivar en els primers tipus braquicfals de caps amples.
Alguns restes ossis del Paleoltic Superior semblen mostrar trets intermedis entre neandertal i
sapiens (Pestera cu Oase a Romania, Lagar Velho a Portugal), la qual cosa alguns ho han
interpretat com un signe dhibridaci entre ambdues espcies.

Pestera cu Oase (ro.wikipedia.org)

Lagar Velho

79

LEVOLUCI HUMANA

Per a les regions ms orientals hi ha una

sorprenent manca dinformaci sobre el
poblament recent a sia, encara que les
restes de la cova de Niah, a lilla de
Borneo, demostren que el sapiens havia
arribat fins al SE del continent fa uns
40.000 anys.
El mateix sha comprovat a Austrlia. En
el llac Mungo, al SW de Nova Galles del
Sud, sha trobat troballes molt
interessants. Per a arribar a Austrlia i
Nova Guinea, aleshores unides per la
baixada glacial del nivell del mar en una
gran illa anomenada Sahul (tamb
anomenat continent australi), hi havia
que travessar navegant un tram duns
100 km (lestret de Wallacea).
Mapa de les plataformes continentals de Sahul i Sunda. L'rea
entre elles s Wallacea.
80

LEVOLUCI HUMANA
En lilla de Flores, a lextrem oriental de Sunda
(Indonsia), una troballa del 2003 a la cova de Liang
Bua ha sacsejat les bases de la paleoantropologia.

Es tracta duna espcie humana de mida molt reduda

(crani de menys de 400 cm3 i alada d1 m) que hi va
viure entre 40.000 i 18.000 anys enrere, lHomo
floresiensis. Per encara que no se descarta que
podia tractar-se dindividus malats de raquitisme o
microceflia, lespcie podia ser una derivaci nana
de lerectus de menor mida.
Cientfics americans han comprovat que lHomo floresiensis
s una espcie dHomo distinta, i no un hum modern amb
una malaltia. Han comparat amb morfologia 3D el seu crani
amb el daltres fssils dHomo de diferents espcies, i amb
cranis dhumans actuals, per malats.

Crani de lHomo Floresiensis. Font: www.uow.edu.au

81

LEVOLUCI HUMANA

El poblament hum dAmrica sha discutit

des de fa temps. Lnic cam viable era
travessar la regi de lactual estret de
Bering que separa Alaska de Sibria,
aleshores unides per la baixada del nivell
mar. La geologia mostra que la gran capa
de gels que cobria tot Canad i el nord dels
EUA deix un estret passads lliure (entre
les masses de gel de la serralada del Pacfic
i la continental Laurentida), en dos nics
moments, fa uns 30.000 anys i fa uns
18.000-14.000 anys.
Les dates ms antigues sn de Bluefish, al
NW de Canad (ca. 15.000 BP),
Meadowcroft al NE dels EUA (ca. 14.000
BP) i Pedra Pintada a Brasil (ca. 11.000 BP).
Lorigen possiblement est al NE dsia,
encara que altres tamb apunten al SE.
82

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

JOHANESBURG
Homnid descobert a Sudfrica.
Laustralopitec sediba, de fa 2 m.a.
s un mosaic de trets humans i
simiescs i els cientfics no tenen clar
on collocar-lo. Mesuraven 1,27 m,
ella pesaria uns 33 kg i ell, 27, i el
seu cervell rondaria els 420 o 450 cc.

SAHELANTHROPUS
TCHADENSIS
ORRORIN TUGENENSIS

Per on encaixa en larbre de la

famlia dels homnids?
Els paleoantroplegs no ho tenen
clar. Els investigadors shan
centrat en els trets de lH. erectus
i en un australopitec anterior a
lA. sediba, lafricanus.
Sha suggerit que A. sediba i tal
vegada lafricanus no
descendeixen del llinatge dA.
Afarensis.

La nostra
comprensi de
l'origen del gnere
Homo sha vist
obstaculitzada per
un registre limitat
fssil a l'est
d'frica fa entre 2 i
3 m.a.

7-6 milions
danys
6 m. a.

Txad
Kenia

ARDIPITHECUS KADABBA
5,8-5,2 m. a.
Etipia
ARDIPITHECUS RAMIDUS
5,8-4,4
m.
a.
Etipia
Esquelets dHomo sapiens
AUSTRALOPITHECUS
4,2-3,9 m. a.
Kenia, Etipia
ANAMENSIS (esquerra), dun A. Sediba (centre) i
dun ximpanz.
R. BergerAUSTRALOPITHECUS
3,9-3 m. a.
Etipia University
i Tanznia
AFARENSIS
Of The Witwatersrand.
KENYANTHROPUS
3,5-3,2 m. a.
Kenia
PLATYOPS
AUSTRALOPITHECUS
3,5-3 m. a.
Txad
BAHRELGHAZALI
AUSTRALOPITHECUS
3-2 m. a.
frica del Sud
AFRICANUS
AUSTRALOPITHECUS
2,5 m. a.
Etipia
GARHI
AUSTRALOPITHECUS
2,6-2,3 m. a.
Etipia i Knia
AETHIOPICUS
AUSTRALOPITHECUS
2-1,5 m. a.
frica del Sud
ROBUSTUS
AUSTRALOPITHECUS
2,1-1,1 m. a.
Tanznia, Kenia i Etipia
BOISEI
HOMO HABILIS
1,9-1,6 m. a.
Tanznia, Kenia i
frica del Sud?
HOMO RUDOLFENSIS
2,3-1,8 m. a.
Kenia i Malaui
HOMO ERGASTER
HOMO ERECTUS

1,8-0,6 m. a.
1,6-0,3 m. a.

83
Kenia
frica, sia i Europa?

Avan
Troba
Estatu
fragm
Difer
Adap
Prim

Varia

Varia

Varia
lafric
Un g
Paran
Un g
Paran
Un g
Paran
Prim
ferram
Prim
ferram
Hom
Prime

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

DMANISI (GERGIA)
Un crani hum de fa 1,8 m.a. Sn els fssils fins ara ms
antics fora dfrica.
Crani dhome adult, de baixa estatura. Sofria artritis en
la mandbula i t una zona fracturada i curada.
s una forma primitiva dels primers Homo, de la
mateixa espcie que els trobats a frica fa uns 2 m.a.
s quasi el doble danys ms antic que els fssils
dAtapuerca.
El crani pareix demostrar que els primers Homo se
dispersaren fora del continent afric poc desprs del
seu sorgiment i que les fins ara classificades com
diferents espcies daquest perode sn una sola.
Este crani pot confirmar que els fssils de Dmanisi sn
una forma primitiva dH. erectus, o millor, de la seua
variant africana ms antiga, lHomo ergaster.
La poblaci de Dmanisi probablement sorigin a partir
duna expansi a partir dfrica de lH. erectus en el
Plistoc Tempr.

Crani de Dmanisi
Foto: David Mdzinarishvili/Reuters,
en NewScientist, 1 July 2006
84

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

SIMA DE LOS HUESOS

Els Heidebergensis, mostren trets distintius

dels neandertals en les dents, mandbules i
la morfologia del crani. Aix aquesta poblaci
europea se considera com avantpassat dels
neandertals, sense trobar una explicaci
definitiva.
Daltra banda, la seqncia de lADN mitocondrial
indica que lhum de la sima est relacionat amb el
llinatge del genoma dels denisovans, un grup
germ dels neandertals de lest Eurasitic.
Hiptesis per explicar la relaci en lespai
(dEuropa Occidental al sud de Sibria) i en el
temps (les restes denisovanes tenen uns 40.000
anys, front als 400.000 de la sima).
Un teoria suggereix que el flux de gens duna
altra poblaci port lADN mitocondrial als
denisovans i a la Sima de los Huesos o als seus
ancestres aleshores, ms dun llinatge
evolutiu estaria per Europa fa uns 400.000
anys.
Arbre gentic de lhome. Font: Nature. El Pas

85

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

ELS HUMANS DATAPUERCA JA TENIEN TRETS
NEANDERTALS
Shan recuperat 17 cranis, algun dells complet, i quasi
6.500 fssils de fa 430.000 anys. s la major collecci de
fssils humans antics recuperats.

Crani n 17 de la Sima de los Huesos (Atapuerca).

javier trueba-madrid scientific films

Ignacio Martnez (professor de la Universitat dAlcal)

explica que els homes de la Sima de los Huesos sn
linici de levoluci neandertal, els ms antics daquest
llinatge. Els trets de la cara i les dents dels individus
sn tpics neandertals, mentre que la forma del crani
continua essent arcaica. Tot apunta a que la primera
evoluci cap al llinatge neandertal est relacionada
amb la masticaci, i sn modificacions relacionades
amb ls intensiu dels incisius. Basant-nos en la
morfologia, Jos Luis Arsuaga argumenta que la gent
de la Sima de los Huesos forma part del llinatge
neandertal, encara que no tenen per qu ser
necessriament ancestres directes dels clssics
neandertal.

86

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

JACIMENT DE HAPPISBURGH.
COSTA DE NORFOLK (REGNE UNIT)
Shan trobat les petjades ms antigues
dEuropa. Tenen ms de 800.000 anys.
Sn les petjades ms antigues dhomnids
que se coneixen fora dfrica, on estan les
petjades de Laetoli (Tanznia) de fa 3,6
m.a.
Les petjades de Norfolk van quedar
exposades durant una marea baixa, quan
el mar agitat va netejar la sorra que les
cobria. Probablement corresponien a un
grup de cinc individus, possiblement
familiar, dadult i xiquets.

En aquella poca, Gran Bretanya estava

unida per terra a lEuropa continental i el
que avui en dia s lHappisburgh degu
ser un terreny pantans, amb crvols,
bisons i rinoceronts.

Les petjades humanes de fa 800.000 anys del

jaciment de Happisburgh (Regne Unit). Museu
dHistria Natural (Londres). Happisburgh Project

87

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

LEDI-GERARU, AFAR, ETIPIA
Homnid descobert a Etipia de fa 2, 8 m.a. El fssil t una interessant mescla de trets moderns i
primitiuos. Per una banda, ja tenia les dents ms petites que caracteritzaren al gnere Homo. Daltra,
el seu ment era australopitec. Laparici daquest fssil descarta a altres candidats a ser els
primers ancestres del nostre gnere, com laustralopitec garhi (de fa 2,5 m.a.) o el sediba (2 m.a.),
encara que tots no acceptaran aquest nou arbre genealgic.
SAHELANTHROPUS
TCHADENSIS
ORRORIN TUGENENSIS

7-6 milions
danys
6 m. a.

Txad

Aquest espcimen combina trets primitius vist en

els
Kenia
australopithecus amb altres trets observats a lhomo
ARDIPITHECUS KADABBA
5,8-5,2 m. a.
Etipia
desprs, confirmantARDIPITHECUS
que les sortides
RAMIDUS dentognathic
5,8-4,4 m. a.
Etipiadel patr
AUSTRALOPITHECUS
4,2-3,9 m. a.
Etipia
australopitecino ocrrer
a principis del llinatge Kenia,
Homo.
El
ANAMENSIS
AUSTRALOPITHECUS
3,9-3 m. per
a.
i Tanznia
descobriment Ledi-Geraru
t implicacions
aEtipia
la hiptesi
AFARENSIS
sobre el moment i elKENYANTHROPUS
lloc de l'origen del
gnere
Homo.
3,5-3,2
m. a.
Kenia
PLATYOPS
AUSTRALOPITHECUS
BAHRELGHAZALI
AUSTRALOPITHECUS
AFRICANUS
AUSTRALOPITHECUS
GARHI
AUSTRALOPITHECUS
AETHIOPICUS
AUSTRALOPITHECUS
ROBUSTUS
AUSTRALOPITHECUS
BOISEI
HOMO HABILIS

3,5-3 m. a.

Txad

3-2 m. a.

frica del Sud

2,5 m. a.

Etipia

2,6-2,3 m. a.

Etipia i Knia

2-1,5 m. a.

frica del Sud

2,1-1,1 m. a.

Tanznia, Kenia i Etipia

1,9-1,6 m. a.

HOMO RUDOLFENSIS

2,3-1,8 m. a.

Tanznia, Kenia i
frica del Sud?
Kenia i Malaui

HOMO ERGASTER
HOMO ERECTUS

1,8-0,6 m. a.
1,6-0,3 m. a.

88
Kenia
frica, sia i Europa?

Avan
Troba
Estatu
fragm
Difer
Adap
Prim

Varia

Varia

Varia
lafric
Un g
Paran
Un g
Paran
Un g
Paran
Prim
ferram
Prim
ferram
Hom
Prime

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

LITTLE FOOT, LA NOVA PROTAGONISTA DE LEVOLUCI
HUMANA

El seu nom cientfic s Australopithecus prometheus i va viure

fa 3,6 m. a. a Sudfrica.

Es tracta duna altra espcie coetnia de Lucy. Little Foot era

una australopiteca, com Lucy, per ms gran i alta (mesurava
un poc menys de metre i mig). Tenia els muscles molt forts,
els braos llargs i, encara que bpeda, els seus peus estaven
dissenyats per a penjar-se dels arbres.

Les restes se localitzaren el 1997, a ms de 20 m de fondria i

sepultats en roca. Est quasi sencer i, a ms dun bra i una
m en articulaci i els petits ossos del peu dels quals rep el
seu malnom (peu petit en angls), destaca el seu
espectacular crani.
Crani de l'Australopithecus prometheus /
Jason Heaton

89

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

PROJECTE ARQUEOLGIC A LOEST DE TURKANA

(NORD DE KNIA). JACIMENT LOMEKWI-3
Uns 150 artefactes de pedra han estat datats a Knia, a la
riba occidental del llac Turkana, en 3,3 m.a. s a dir,
700.000 anys abans de laparici del nostre gnere.

Com les ferramentes no han aparegut junt a restes fssils, la

identitat del seu autor se desconeix, per lnic homnid que
estava en eixe territori durant eixa poca era el
Kenyanthropus platyops.
Les ferramentes de pedra ms antigues no sn
humanes.

Font: MPK-WTAP

90

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS RECENTS

REGI DAFAR (ETIPIA). JACIMENT WORANSOMILLE

La nova espcie descoberta sanomena

Australopithecus deyiremeda.
El ms interessant daquestos nous fssils trobats a la
regi dAfar dEtipia, un maxillar i dos mandbules, s
que tenen entre 3,3 i 3,5 m.a., s a dir, sn coetanis de
lespcie de Lucy, els Australopithecus afarensis.
Encara ms interessant s que les restes shan trobat a
Woranso-Mille, a uns 30 km don vivien els afarensis.
No s la primera vegada que se suggereix que hi van
haver vries espcies que coexistiren en frica en el
mateix temps.

Una de las mandbules trobades a Woranso-Mille / J. H. S.

91

LEVOLUCI HUMANA. DESCOBRIMENTS

RECENTS
COVA DOASE (ROMANIA)

La seua edat, entre 37 i 42.000 anys dantiguitat, s una de les

proves ms antigues de la presncia de sapiens a Europa.
Lanlisi dADN del ment ha revelat que entre un 6% i 9% del
seu genoma s de neandertal (ms que qualsevol altre hum),
el que nicament sexplicaria si hagus tingut un avantpassat
neandertal a 4 o 6 generacions.
Fins ara se pensava que hi havia un event dhibridaci prop de
la sortida dfrica, fa uns 60.000 anys, perqu la seua
empremta se troba en tots els humans moderns no africans,
des de Melansia a sia, Europa i Amrica. No sentenia per
qu ms tard, a Europa, fa 45.000 anys, no havien tornat a
hibridar-se (els genomes europeus no presenten esta
empremta augmentada). Sha suggerit que tal vegada no
havien arribat a trobar-se per qu les noves tcniques de
radiocarboni empenyaven cap arrere alguns jaciments
neandertals.
El descobriment dOase aporta evidncies de que s que
shibridaren de nou fa uns 40.000 o 45.000 anys.

92