Resum reflexiu

Famlies noves: educacions noves i relacions noves amb lescola

El propsit del segent document consisteix a realitzar un resumen i anlisis reflexiu del
article Famlies noves: educacions noves i relacions noves amb lescola lautor del
qual s Jordi Collet.
Larticle pretn analitzar els elements que han afavorit a canvis en les estructures i
formes familiars. Aix mateix presenta lalteraci que hi ha hagut entre la relaci famlia i
escola i en conseqncia les mutacions que shan produt en les funcions educatives.
Per comenar lautor fa referncia a dos tipus de fets que han modificat les estructures i
dinmiques familiars. Aquest dos tipus delements sn els segents:
-

Elements estructurals que sn canvis en la forma de vida diria de les famlies.

En aquest sentit podem trobar la mancana de avinena entre vida laboral i

familiar.
Elements especfics en aquest cas sn les modificacions en s de les formes
familiar. Un exemple daquest tipus delement, sn els diferents tipus de famlia
que existeixen: famlies monoparentals, reconstitudes, nuclears...

En relaci amb aquestes grans modificacions de les famlies, Collet fa referncia al

nou model dinfncia que aquestes noves estructures estan construint. Model que
est condicionat fortament pel

consum i que t tres graus

dinterpretaci: de

lobjecta en s, dall que representa i el que expressa qui sc i com sc. A ms a

ms, el nou model est fortament condicionat per la creena que si s realitza una
determina cosa abans millors resultats es tindr en un futur.
Desprs dhaver fet referncia a les noves estructures/dinmiques familiars i el nou
model dinfantesa, lautor esmenta les noves relacions que sestan establint entre
els progenitors i els seus fills. Per entendre millor el que comenta Collet cal citar la
segent data. Segons els estudis realitzats, hi ha una mitjana de 1,5 fills per dona.

Per aquest fet, els descendents sn ms desitjats i per aquest motiu tenen ms de
poder i estan ms protegits. En relaci amb aquesta afirmaci, Collet comenta que
hi ha hagut un canvi en la forma de socialitzaci dels fills, sha optat per un model
en el qual tant el pare com la mare sn ms comprensible i negociador i sha criticat
socialment el model on la dona, que s la mestressa de casa, realitza per si sola la
funci deducadora. Ara b, aquesta nova realitat no s fcil perqu els pares no
disposen de suficients eines nhi recursos educatius i no poden fer-se respectar pels
seus fills. En aquesta lnia lautor planteja la segent paradoxa; malgrat que els
pares passen ms de temps amb els infants ja que aquest tenen ms de poder i
estan protegits, ells se sentn culpables de no dedicar-los prou de temps.
Lexpilaci daquesta situaci es recau sobre laugment dexigncia vers els
progenitors.
Totes aquestes modificacions condicionen a canvis entre la relaci famlia-escola.
Relaci que esta marcada per la forta repressi que els docents fan sobre les
famlies o les famlies sobre els docents, quan els resultats dels seus fills o
estudiants no sn les ms ptimes. Ara b, lautor comenta que aquesta situaci
condiciona desfavorablement a leducaci dels estudiants. El que cal fer, s que tant
pares com docents treballin conjuntament s comprenguin els uns als altres tot
tenint present que hi ha hagut factors que han condicionat que leducaci sigui ms
complexa per a tothom.
Desprs dhaver resumit tot larticle em vull posicionar i oferir la meva opini. Per
comenar cal afirmar que lautor a descrit una situaci real i patent, ara b en relaci
amb lltim punt de larticle en el qual fa referncia sobre la relaci famlia-escola
opino que sha limitat a citar que s important un treball cooperatiu per no ha
comentat com realitzar-ho. Per aquest motiu vull fer referncia a lautor Comellas ja
que ofereix una srie d'indicacions a tenir en compte.
Per enfortir la relaci entre escola i famlia, l'autor esmenta que: abans de res la
comunicaci entre la famlia i l'escola ha de ser peridica i contnua, per tant s'han
de dur a terme reunions de forma regular. A ms, s'ha de comentar el dia a dia amb
els pares i aix mateix amb els nens, igualment s'han de desenvolupar actituds de

respecte reconeixent la diversitat de centres i de famlia. Finalment, la famlia ha de

tenir inters en compartir acords bsics amb l'escola.
En oposici, per no debilitar la collaboraci conjunta entre els dos ens, Comellas
descriu els segents suggeriments: en primer lloc, sha devitar crear barreres entre
la famlia i l'escola, en segon lloc, recalca que la famlia no ha de perdre la
comunicaci amb la escola encara que no disposi de temps, en tercer lloc, esmenta
que s'ha d'evitar no compartir criteris d'educaci amb el centre, i finalment, cita no
perdre credibilitat cap a les famlies o cap a l'escola (2009: 57-58).
A ms a ms volia fer referencia a unes dades de l'estudi "la participacin de les
families en l'educacin escolar" elaborat pel Consell Escolar de l'Estat Espanyol.
Aquesta investigaci analitza la relaci entre el grau de participaci dels pares en
l'educaci escolar i els resultats acadmics dels seus fills. Va ser elaborat a travs
d'una gran mostra de famlies i de centres educatius d'Espanya.
L'assaig revela que els pares que ms s'involucren en el procs d'aprenentatge dels
fills, i aquells pares que participen activament a l'escola, estan directament vinculats
amb resultats acadmics positius dels estudiants. A ms, l'estudi mostra que hi ha
dos perfils de participaci dels pares; aquells que presenten un alt grau d'implicaci,
posseeixen un major nivell d'estudis i recursos econmics sn els que ms
participen. En oposici, els pares que mostren un menor sentiment de pertinena no
disposen d'un nivell elevat d'estudis i igualment tenen menys recursos econmics,
sn els que menys s'impliquen en el procs d'aprenentatge dels seus fills.
En relaci al grau de participaci dels pares, l'estudi afirma tamb que la relaci
entre la participaci familiar i el clima escolar varia segons l'etapa educativa dels fills
i, que aquesta relaci, descendeix molt en l'ESO. Aquest succs es deu al fet que
els pares consideren que els seus fills sn ms independents i, per aquest motiu,
tendeixen a confiar ms en els professors deixant d'ajudar els seus fills.
Per tot el que s'ha exposat anteriorment, puc concloure que malgrat la importncia
de la collaboraci entre la famlia i l'escola, a Espanya, segueixen existint obstacles
que impedeixen que aquesta cooperaci sigui igualitria i equitativa. Com per

exemple les diferncies entre famlies riques i pobres que podem trobar avui dia.
Malgrat tot, hi ha diferents principis metodolgics, que guien i orienten a l'escola hi
ha la famlia en el cam de la collaboraci conjunta.

Referncies bibliogrfiques:
-

COMELLAS, M.J. (2009): Familia y escuela: compartir la educacin. Barcelona:

Gra.
DEL ESTAT, C. E. (2014). La participacin de las familias en la educacin
escolar. Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte [en lnea] [Consulta 02
doctubre

del

2015].

Disponible

en:

http://www.mecd.gob.es/prensa-

mecd/dms/mecd/prensa-mecd/actualidad/2014/11/20141119-consejo-

escolar/EstudioParticipacion-CEE_Digital_r.pdf
COLLET, J. (2012) Famlies noves: educacions noves i relacions noves amb
lescola. Guix 382