HELENA BOADAS Us proposo un exercici.

Imaginem-nos per un moment que la nostra

llengua funciona diferent i que el gnere femen inclou el mascul. Que s normal que jo
em refereixi a tots vosaltres com a estimades lectores i que avui al diari hem llegit que les
gironines estan mortes de calor. S? Poso la m al foc que tamb veurem aquesta
gramtica hipottica com un atac a la dona. Direm que no tenir un gnere exclusiu s
injust. Que els homes tenen ms visibilitat i per aix tenen un gnere noms per a ells.
Que nosaltres ens hem de conformar a quedar diludes en el gnere neutre, cosa que
demostra una altra vegada que no tenim ni veu ni vot.
No hi ha cap evidncia que la nostra llengua -ni el castell- segueixi criteris sexistes. Si n'hi
veiem s perqu els hi posem nosaltres. Permeteu-me un pargraf una mica tcnic i avorrit
per explicar-vos-ho. Si no us interessa, podeu fer un acte de fe i saltar directament al final.
Quan reivindiquem un s no sexista del llenguatge ens equivoquem perqu el gnere s
un sistema de classificaci dels substantius i s -atenci- arbitrari. No t res a veure amb el
sexe biolgic. Paraules a l'atzar: pastanaga, carbassa, pasts. A ning se li acudir pensar
que les pastanagues sn femelles i els pastissos, mascles. La calor catalana s femenina i
el calor castell, mascul: queda confirmada l'arbitrarietat del gnere. Seguim: policia,
gurdia, esportista, pilot. El fenomen s el mateix que el de les pastanagues per com que
parlem de persones poden comenar les susceptibilitats. Ara concentreu-vos, que ve un
concepte ms complicat. Tots estem d'acord que hem de protegir el bosc vol dir el
mateix que hem de protegir els boscos, oi? Aix passa perqu en la nostra llengua el
singular pot incloure el plural. s un fenomen lingstic que t a veure amb categories
marcades i no marcades. El plural est sotms? Relegat? Tornem al gnere. A la nostra
llengua, igual com el singular pot incloure el plural, el mascul pot incloure el femen. El
fenomen no s poltic ni sociolgic: s lingstic i no se'n pot inferir cap mena de sexisme.
s per aix que si dic estimats lectors em refereixo a cadasc de vosaltres i cap dona
s'hauria de sentir ofesa per aix. L'iroqus i el guajiro funcionen al revs, com l'exemple
hipottic del comenament: la seva categoria no marcada s el femen -el parads de la
lluita contra el sexisme lingstic-. Totes dues llenges es parlen en societats tant o ms
patriarcals que la nostra.
Veure un atac a la dona en la nostra gramtica s veure fantasmes. La llengua no
discrimina. Ens discriminem nosaltres mateixes si no ens sentim incloses en segons
quines expressions. Perqu el llenguatge no s sexista: s sexista exigir solucions
absurdes i impossibles com benvolguts/udes pares i mares de nens i nenes, associaci
d'enginyeres i enginyers o bona nit a tots i a totes. s aqu on la dona queda en una
posici incmoda, petita, de segona, forada, ridcula. S, ridcula. I aix no ens dna fora,
ens la treu tota, i no ho haurem de permetre.

=============================================================