EL TEATRE

s el gnere al qual pertanyen totes les obres que tenen com a finalitat
representar una acci dalt dun escenari. Per tant, el text teatral, en principi, s
creat per ser interpretat, i noms de manera secundria, per ser llegit. s per
aix que presenta unes caracterstiques ben diferenciades:
1. lobra no s escrita per ser llegida, sin per ser representada;
2. el receptor no s una sola persona, sin un grup, el pblic;
3. el canal no s el llibre, sin lespai escnic;
4. sovint no compta amb la caracteritzaci directa dels personatges, sin
que es presenten a mesura que avana lobra (caracteritzaci indirecta)
5. hi apareixen signes lingstics i no lingstics (propis del llenguatge no
verbal
6. les informacions que en una obra narrativa donaria el narrador, aqu
queden recollides en les anomenades acotacions (en cursiva en el text)
7. no hi ha narrador; el punt de vista s mostrat pels personatges.
2. El text teatral
Una obra de teatre est formada per diversos tipus de text: el text escnic, el
text acotat i el text principal.

El text escnic va adreat al director de lobra i consisteix en la

descripci sobre com cal desenvolupar lespectacle. Inclou informaci
sobre el codi gestual o tonal que mai apareix publicada en el text
principal. No totes les obres disposen de text escnic.

El text acotat s aquella part del text escrit que apareix entre
parntesis o en cursiva i que s una anotaci explicativa al marge duna

obra teatral, per explicar la disposici, els gestos i la manera dactuar

dels personatges. Hi ha diversos tipus dacotacions:
1. les acotacions dacci sn indicacions sobre all que fa el personatge
(seure, entrar, sortir)
2. les acotacions de caracteritzaci sn indicacions sobre les
caracterstiques dun personatge determinat: simptic, cruel
3. les acotacions de to indiquen la manera com parla un personatge:
cridant, rient, amb rbia

El text principal s el text que forma part de la representaci. s tot

all que forma part de la parla dels actors: dilegs, monlegs

3. Lestructura
El text teatral acostuma a organitzar-se en actes: cadascuna de les parts en qu
es divideix una obra teatral, separada de les altres per un interval marcat
normalment per la baixada del tel. Tot i que el nombre dactes pot variar,
tradicionalment les obres estan formades per tres actes, corresponents al
plantejament, el nus i el desenlla.
Les escenes sn les seqncies de la trama que integren un acte, estan
marcades per lacci, pel temps, per lentrada i sortida dels personatges. El
nombre descenes en cada acte s divers, per no acostumen a ser ms de deu.
El quadre s la subdivisi temtica dun acte, assenyalada per un canvi en el
decorat.
4. El discurs teatral
El dileg s la forma ms estesa del discurs teatral. Quan sanalitzen els
dilegs, cal tenir present la situaci dels interlocutors (igualtat, inferioritat),
la forma dactuar (dialcticament, si es repliquen complementriament,
expositivament i interrogativament), i la relaci amb lacci (si la matisa, la
posa en moviment).
En molts casos, el dileg es trenca per la llarga intervenci dun dels
personatges; en aquest cas podem parlar de monleg: discurs no adreat

directament a un interlocutor. s un dileg interioritzat en qu un mateix s

alhora lemissor i el receptor.
Tamb existeix el soliloqui (un personatge es parla a ell mateix i sense
testimonis) i lapart (quan es fa participant o cmplice al pblic de la histria,
sense que se nesperi resposta.
5. Lespai
Lespai escnic s lespai que percep el pblic durant la representaci. Varia
segons la concepci de lobra.
Lescenografia s el conjunt delements que safegeixen a lespai escnic per
reduir un determinat ambient o clima. Inclou els elements decoratius, el
mobiliari, la illuminaci i latrezzo, que s el conjunt daccessoris que
complementen la caracteritzaci dels actors i dobjectes que es fan servir
durant la representaci.
lescenari s la part del teatre on es colloca el decorat i on es desenvolupa
majoritriament lacci dramtica.
La tramoia s el conjunt de mitjans mecnics emprats per fer les
transformacions escniques, canvis de decoraci, efectes especials En el
teatre tradicional el tel, sapuja i sabaixa marcant linici i lacabament dels
actes.
6. Gneres i subgneres dramtics.
6.1 Tragdia
La tragdia s un gnere clssic nascut a Grcia. Els seus personatges ,
pertanyents a les divinitats o la noblesa, han de lluitar contra un dest
inevitable. El final s sempre trgic i el llenguatge s culte.
s el gnere ms estretament vinculat al mn grec. A lEdat Mitjana la
tragdia prcticament va desaparixer, per sactiv novament a partir del s.
XVI. En els temps contemporanis la tragdia ha sofert una transformaci molt
profundes i, de vegades, es confon amb el drama, es fa tragdia collectiva o
senfronta lheroi amb labsurd.
6.2 Comdia

Presenta personatges de la realitat, que viuen conflictes quotidians i prosaics,

situacions imprevistes, obstacles que dificulten la realitzaci duna acci en la
qual els personatges es mostren ridculs, ignorants, per que t un final feli,
on es recupera lordre de totes les coses i de totes els valors criticats. La
comdia pretn provocar el riure de lespectador. Els personatges solen ser
simplificacions arquetpiques, que encarnen un defecte o un valor que no
quadra amb lesquema vigent.
6.3 Tragicomdia
Gnere dramtic que comparteix elements de la tragdia i de la comdia. Va
ser conreada sobretot a Roma. Shakespeare i Lope de Vega ladopten com a
eina per renovar els gneres dramtics. T una srie de caracterstiques
constants:
o els personatges
aristocrtiques,

pertanyen

tant

capes

populars

com

o lacci, seriosa o dramtica, no acaba en catstrofe,

o lestil no s unitari: el llenguatge elevat, propi de la tragdia,
contrasta amb el llenguatge colloquial quotidi, tpic de
comdia.
6.4 Drama
Gnere teatral modern, per oposici als clssics de la comdia i la tragdia.
Planteja, com la tragdia, un conflicte, situat, en aquest cas, en el pla de la
realitat i dels homes, de les forces mesurables. Lheroi dramtic s un heroi
inconscient que ha de lluitar contra quelcom que no preveu. Lenfrontament es
dna entre lhome individual i la societat. Es presenta com una sntesi entre
elements de la comdia i de la tragdia. El patetisme trgic s barrejat amb
elements realistes, cmics, irnics i absurds. El drama planteja sempre un final
trgic, on no s possible la reconciliaci: sucidi, mort
6.5 Altres gneres dramtics:
o Acte sacramental: Pea dramtica de carcter allegric en un
acte. Inspirades en les Escriptures o en les vides de sants i

destinades a ser representades en la festa del Corpus Christi a les

places pbliques.
o Misteri: dorigen medieval, proposa en una successi de
quadres, una representaci dels misteris de la fe cristiana (Nadal,
passi, assumpci)
o Mim: rebutja ls de la paraula i se centra noms en la
gestualitat.
o pera: gnere creat a Itlia al segle XVII, totalment cantat, de
tema generalment trgic, inspirat en la mitologia o en la
llegenda. La seva modalitat cmica sanomena pera bufa.
o Sainet: gnere dramtic dentreteniment, de carcter cmic,
caricaturesc, dextensi breu i dambient i personatges populars.
Posseeix unes caracterstiques temtiques fora constants:
reprodueix situacions quotidianes a travs de tipus assenyalats
per un tret desmesurat (gasiveria, autoritarisme), portat fins a
extrems ridculs; i exala les virtuts de la vida quotidiana (amor,
lleialtat)
Entrems: pea teatral breu, amb un llenguatge planer, caricaturesc,
destinada a un pblic poc exigent. Normalment es representava en un
descans de la comdia; a partir del segle XVIII, el terme es confon amb
el de sainet.