VIRUS ZIKA

Introducci
El virus Zika va ser descobert per primer cop en 1947 a la selva Zika a Uganda. Es
tracta d'un arbovirus del gnere Flavivirus molt proper filogenticament a virus com
el del dengue, la febre groga, l'encefalitis japonesa o el virus del Nil Occidental.
Es transmet per mosquits del gnere Aedes i produeix en general una malaltia lleu
en l'sser hum, si b recentment s'han descrit quadres neurolgics i anomalies
congnites associades a infeccions per aquest virus.
El perode d'incubaci habitual de la malaltia s de 2 a 7 dies.
En els ssers humans, el perode virmic s curt, entre 3 i 5 dies des de l'inici de
smptomes, permetent que el vector que s'alimenti d'un infectat durant aquest
perode s'infecti i pugui transmetre la malaltia.
Fins ara noms s'havien registrat casos espordics en pasos d'frica i sia, per
durant l'ltima dcada s'ha expandit a nous territoris produint brots epidmics.

Transmissi
El virus Zika es transmet per la picada d'un vector, mosquits del gnere Aedes.
Existeix tamb evidncia de transmissi perinatal a partir de mares infectades i
virmiques, de forma transplacentria o durant el part. El virus s'ha detectat en
sang, saliva, orina, semen i llet materna per la possible transmissi a travs de
transfusions sangunies, contactes sexuals o durant la lactncia materna est
encara en estudi.

Clnica
Les infeccions asimptomtiques sn freqents i s'estima que noms 1 de cada 4
infectats desenvolupa clnica.
Les infeccions simptomtiques en general produeixen un quadre lleu amb febre
moderada, exantema mculo-papular que s'estn freqentment des de la cara a la
resta del cos, artritis o artrlgia passatgera (principalment articulacions petites de
mans i peus), hipermia conjuntival o conjuntivitis bilateral i smptomes inespecfics
com ara milgia, cansament i mal de cap.
Els casos acostumen a resoldre's sense complicacions greus i les taxes
d'hospitalitzaci sn baixes. No obstant aix, en alguns pasos amb brots actius s'ha
observat un increment de pacients amb complicacions neurolgiques (sndrome de
Guillain-Barr) que podrien estar relacionades amb la infecci, aix com aparici de

malformacions neurolgiques en nounats de mares infectades durant l'embars.

Criteris diagnstics
Per al diagnstic, a ms de la presentaci de clnica compatible que no es pugui
explicar per altres causes, es requereix el compliment dels criteris epidemiolgic i
microbiolgic.

Criteri epidemiolgic:
Residir o haver visitat rees epidmiques per a virus Zika en els 15 dies
anteriors a l'aparici dels smptomes.
La infecci ha tingut lloc al mateix temps i a la mateixa zona on s'han produt
altres casos probables o confirmats de Zika.

Criteri de laboratori per a la confirmaci de casos:

Ha de complir almenys UN dels segents:
Allament del virus en mostra clnica.
Detecci d'cid nucleic en mostra clnica.
Detecci d'anticossos neutralitzants en srum, que es realitzar una vegada
estiguin disponibles un dels segents resultats positius, els quals defineixen el
cas com a probable: presncia d'IgM en srum o seroconversi d'IgG especfics
del virus o augment quatre vegades el ttol entre mostres en fase aguda i fase
convalescent (10 a 14 dies desprs de l'inici).

Tractament
No existeix tractament especfic per a la infecci pel virus Zika. El tractament s
simptomtic.

Epidemiologia
Fins a 2007 noms s'havien descrit casos espordics en alguns pasos d'frica i
sia. No obstant, en l'ltima dcada s'ha expandit a nous territoris donant lloc a
brots epidmics en diverses illes del Pacfic. Durant el 2015 s'ha detectat
transmissi autctona del virus en diversos pasos d'Amrica Llatina.
La malaltia no est present a Europa encara que podria emergir com a
conseqncia de la seva rpida progressi en el continent americ i de l'expansi
del vector pel mn, incloent Europa.

Prevenci
A les zones on s'ha detectat presncia de vector competent per a aquesta malaltia,
la mesura ms efica per prevenir la transmissi local s el control vectorial d'acord
amb els plans existents de preparaci i resposta de malalties transmeses per
vectors.

Davant la detecci d'un cas sospits, es prendran mesures per evitar el contacte
amb mosquits mentre estigui simptomtic, mitjanant la protecci individual enfront
les picades amb repellents eficaos.
Tamb es poden usar mosquiteres en el llit i en portes i finestres i repellents
elctrics, especialment en zones de circulaci del vector.
Es recomana informar adequadament als viatgers que es dirigeixin a zones
endmiques sobre el risc d'infecci, la manera de transmissi, la simptomatologia i
el perode d'incubaci i les mesures de protecci individual enfront de les picades de
mosquit. Es comunicar a aquests viatgers la importncia d'acudir al metge si
presenten smptomes compatibles amb la malaltia dins dels 15 dies segents a
abandonar la zona endmica.
s d'especial importncia informar a les dones embarassades que tinguin previst
viatjar a zones endmiques del risc existent i s recomanable que, en la mesura que
sigui possible, posposin el viatge fins al final de l'embars. Si han viatjat, haurien
d'esmentar el seu viatge en les revisions prenatals per ser avaluades
adequadament.

Actualitzaci: 27/01/2016