You are on page 1of 2

SEISAKHTHEIA O EL NAIXEMENT DE LA DEMOCRCIA

Fins a principis del segle VI a.n.e. molts treballadors i xicotets propietaris de lantiga
Grcia, lliures, per exclosos de la protecci dels ms poderosos, perderen la seua
condici de ciutadans per no poder fer front als seus deutes. Segons la llei en vigor
aquells que no acomplien els terminis dels prstecs amb els seus acreedors es convertien
automticament en els seus esclaus i podien ser venuts per cancel.lar les seues
obligacions. Fins que Solon, un dels ms grans reformadors poltics de la histria, va
promulgar el 594 la seisakhtheia, que abolia aquesta prctica i ordenava lalliberament
daquells que havien sigut esclavitzats pels seu deutes. Aristtil destaca aquesta reforma
com la primera pedra de la democrcia, que de manera definitiva va instarurar Clstenes
amb la Constituci dAtenes quasi un segle desprs.
La histria s lespill on moltes vegades trobem les claus per interpretar el present, i de
vegades les llions que ens ofereix el passat ens arriben carregades dironia. Dos mil
cinc-cents anys desprs, els hel.lens, els hereus daquells savis que van forjar la nostra
civilitzaci, dels inventors de la filosofia, la cincia, la literatura i la democrcia,
arrunats per segles de despropsits, es veuen abocats a una mena desclavitud del segle
XXI. Els elevats deutes de lEstat grec han suposat la intervenci de les institucions
europees imposant una srie de condicions humiliants per a la poblaci, que ha acabat
amb la runa dels segments ms vulnerables de la societat. Sota lexcusa del rescat, els
barbaroi de lEuropa civilitzada shan llanat com a aus de carronya sobre les
despulles de la bellesa clssica.
Sense escrpols, els acreedors, liderats pel govern alemany de Merkel, shan mostrat
inflexibles per tal de sotmetre els pasos del sud, i de manera especial Grcia, a les seues
poltiques i interessos. Sembla una ironia que siguen precisament els teutons els ms
severs en les condicions. I no sols perqu ells s que tenen un deute econmic molt
importants amb els grecs, si recordem que Hitler va ocupar el pas i va espoliar-lo, i a
ms va obligar el govern hel.l a concedir-los un crdit que anys desprs es va condonar
per ajudar els alemanys a reconstruir el seu pas, destrut per la seua prpia bogeria. Els
vint-i-dos pasos que signaren el 1953 el Tractat de Londres, entre els quals Grcia, van
perdonar a Alemanya la meitat dels 50.000 milions deuros que els devia.
No sols per aix, com deia, que ja seria prou per oblidar ara un deute impagable, sin
tamb per un aspecte potser ms subjectiu, per carregat de simbologia: els alemanys
han sigut tradicionalment els ms devots seguidors de la Grcia clssica, fins a tal punt
que alguns estudiosos es referien a la seua fascinaci com una espcie de tirania.
Durant els segles XVIII, XIX i part del XX, poetes, artistes i intel.lectuals, com Hegel,
Goethe, Schiller o Hlderin van col.laborar a crear el mite, all que es coneix com la
nostlgia de Grcia. s com si ara volgueren soterrar definitivament lamor del passat,
un amor del qual se senten culpables. No en va les paraules culpa i deute corresponen en
alemany a un mateix terme: schuld.
El deute inassumible, impagable, ens esclavitza, ara com abans. Sotmet els pobles i
degrada les persones que han de renunciar a les quotes mnimes de benestar per
sacrificar-se en laltar de la troika, pobles i persones que han de renunciar a la seua
dignitat per satisfer els dus implacables de la banca. I no s una metfora: ha sigut
notcia laparici danuncis publicitaris en alguns diaris, en qu sofereix treball a canvi
de casa i menjar, fins i tot demanant coneixements bsic dinformtica. s aquest un
smptoma de la fi de la crisi? El deute demencial no sols degrada leconomia, sin
tamb la democrcia i la llibertat.

El gran poeta i dramaturg alemany de la segona meitat del XVIII, Schiller, enamorat de
Grcia fins al punt dafirmar que tots el hmens portem un grec dins, es va deixar portar
per la sinceritat quan va escriure: La llibertat existeix tan sols en la terra dels somnis.
Estem al segle XXI, vivim en democrcia i la llibertat es guanya amb dignitat i ganes.
Quico Fernndez. Portaveu de Comproms i candidat a lAlcaldia de Sagunt

You might also like