EL GTICO EL GTIC

L'estil gtic s tamb un estil internacional que va desenvolupar-se

a Europa Occidental a partir de mitjans del s. XII.
El naixement de l'art gtic no s noms la conseqncia del
desenvolupament de noves tcniques, sin que respon a les
necessitats d'una nova societat, d'una nova concepci de la vida,
d'una nova religiositat, de nous gustos i interessi.
CONTEXT HISTRIC:
1.- Renaixement del comer: Importncia de les Croades, el mercat
de la Hansa, ...
2.- Desenvolupament de la societat urbana: declivi del poder
feudal, suport dels reis a les ciutats, Parlaments, ....
3.- Evoluci del pensament: El coneixement es basar en
l'observaci; hi ha una nova visi de l'home: es valora molt ms.
ARQUITECTURA:

- Encara que la catedral s l'exponent ms complet de l'arquitectura

gtica, l'arquitectura civil comena a adquirir major importncia.
- La seva verticalitat, la seva altura, la seva esveltesa i la seva
lluminositat.
- L's de l'arc apuntat o ogival
- L's de la volta de creueria: 2 arcs apuntats (nervis) es creuen
formant el suport de la volta. El pes d'aquesta recau sobre els pilars
(feixos de nervis). Els murs ja no suporten el pes el que permet
obrir grans finestrals coberts amb vidrieres.
- L's dels boterells: la fora lateral creada pels arcs apuntats es
contraresta mitjanant l's de contraforts exteriors, els arcbotants
que es recolzen sobre boterells rematats per pinacles.
- Se segueix utilitzant la planta basilical o de creu llatina de 3 o 5

naus, sent la central molt ms elevada que les laterals.

- Les vidrieres cobreixen tant els finestrals laterals i del creuer com
la rosassa en el drap central de la faana. Els grans finestrals
permeten l'entrada de llum i l's de les vidrieres permeten tamisar
aquesta llum per a crear una determinada atmosfera.
- Els pilars fasciculados o columnes s'estiren fins arribar a una
alada considerable.
ESCULTURA:
Seguim trobant la major part de les escultures en les faanes i
prtics (timp, columnes i mainell). Per encara que l'escultura
encara forma part de l'arquitectura no
semblen estar al seu servei.

Les figures recobren vida.

Es fan ms realistes i naturalistes

Els temes ms freqents sn les

escenes bbliques.

La figura de la Verge, humana i

tendra, es fa ms popular

PINTURA:
La p intura mural es fa innecessria i s substituda per les
vidrieres.
Es desenvolupa en canvi la pintura sobre taula que donar lloc a la
pintura sobre cavallet que triomfar a tot Europa a partir del s. XVI.
Aconsegueixen gran desenvolupament els retaules, una srie de
pintures sobre taula que poden representar una successi
d'escenes sobre la vida de Crist o de la Verge o narrar la histria
d'un sant.

La pintura deixa de ser un smbol

expressionista per passar a
comunicar sentiments i emocions.

En tornar-naturalista, la pintura
necessita reproduir
o un entorn -> i per aix crea
fons i desenvolupa la
perspectiva

o el volum -> a fora del clarobscur.