Apunts:

ORIENTACI
ESPORTIVA

1r Batxillerat

Les curses dorientaci en el medi natural

1. Qu s orientar-se?
Segons el diccionari orientar-se s reconixer la situaci del Nord i, per tant, dels altres punts
cardinals. Per podem considerar que tamb ho s qualsevol forma de desplaament que requereixi
prendre contnuament punts de referncia i saber situar-se respecte a aquests.

2. Qu s una cursa dorientaci?

Les curses dorientaci sn competicions atltiques de camp a travs, contra rellotge i sense
itinerari prefixat, per amb lobligaci de passar per uns controls assenyalats en un mapa.
Sobre el terreny, els diferents controls venen assenyalats amb balises de color taronja i blanc que
portaran una lletra o nmero que la identifiquen. El participant verifica el seu pas pels controls amb
la pina marcadora. I al final del recorregut es verifica la seva targeta de control. De manera que el
guanyador de la cursa, s aquell que triga menys temps i que tingui la targeta de control emplenada
correctament.
Per tant, en lorientaci cal primer pensar, i desprs crrer. A ms, s millor caminar en la
direcci correcta que crrer en la incorrecta.
Per a practicar lorientaci noms necessites un mapa, ganes de crrer i la brixola per a les
competicions dexperts.
La lectura dun mapa dorientaci permet conixer les distncies i els desnivells del terreny,
lexistncia de construccions, camins, vegetaci... Amb prctica sers capa danar pel bosc,
travessar la muntanya i saber sempre on et trobes.

3. Histria de les curses dorientaci

Abans lorientaci era indispensable en la navegaci. Per, lorientaci com una activitat esportiva
naix cap a finals del segle XIX, amb els primers mapes topogrfics moderns. Lorigen daquesta
activitat es troba en lacadmia militar sueca dEstocolm, on comenaren a utilitzar aquest tipus de
mapes amb lobjectiu dentrenar els seus soldats en el seu maneig i orientar-se en el medi natural.
En 1890 els clubs esportius mostren inters per aquesta activitat i sorganitza la primera prova
pblica dorientaci en Oslo. Per, s a partir de 1919, amb el comandant Ernest Killander, quan
comencen a organitzar-se les modernes curses dorientaci. Aquestes prompte sestenen per tota
Escandinava, i desprs de la segona guerra mundial, a la resta dEuropa..
En Espanya aquest esport fou introdut pel professor desgrima de lINEF de Madrid Martin
Kronlund, com a preparaci fsica i recreativa dels seus alumnes. Actualment s un esport olmpic
amb federacions esportives en molts pasos.

4. Modalitats de curses dorientaci

La modalitat clssica s lorientaci a peu, habitualment a la muntanya, encara que tamb sen fan
als parcs. Tamb hi ha lorientaci nocturna, de relleus, les de puntuaci o score i els raids
dorientaci.
Tamb existeixen les modalitats dorientaci amb esquis (esqu de fons), amb bicicleta de
muntanya, a cavall, en parapent, orientaci adaptada...

5. Normes bsiques de participaci.

Regles tcniques.
1. La competici consistir en la realitzaci dun recorregut en que el/la participant ha de
passar per uns punts o controls, marcats en el mapa i materialitzats en el terreny.
2. El recorregut ha defectuar-se de forma individual i amb lnica ajuda del mapa i la
brixola, presentant a la seva finalitzaci la targeta de control amb les marques
corresponents a cada balisa, o a la targeta electrnica amb les bases picades. No es permetr
la utilitzaci de aparells per a mesurar distncies. Per a que un/a participant pugui
classificar-se en una prova, haur de realitzar el recorregut complet i en el ordre establert,
presentant al final de la prova, la targeta de control amb les marques corresponents a cada
balisa. Per a que un equip pugui classificar-se en la carrera de relleus, tots/es els seus
components han de finalitzar correctament el seu respectiu recorregut.
3. Els controls es materialitzaran per balises, que seran de tela duns 30x30 dividits
diagonalment amb els colors blancs i taronja. Cada balisa tindr una pina de control, per a
marcar la targeta de control de cada participant, i en les proves en les que sutilitza sistemes
electrnics posseiran a ms una base on sintroduir la targeta electrnica fins que aquesta
realitzi una senyal visual i acstica que indica que sha registrat el pas del corredor.
6. Recursos per a orientar-se
Hi ha diverses maneres dorientar-se, des de la simple orientaci a partir de la situaci del SOL o
dels ESTELS, fins la utilitzaci del MAPA i de la BRIXOLA (mtode molt ms precs).
Segons la posici del sol: la posici del Sol ens pot donar una informaci molt valuosa per a
prendre punts de referncia. Tots sabem que el Sol ix per lEst i es posa per lOest. Daltra banda,
en lhemisferi Nord, lombra sempre ens indicar la direcci Nord al migdia.

Segons la posici dels estels: el Nord es localitzar sempre buscant lEstel Polar, com sindica en el
dibuix de ms avall.
Segons elements naturals: la molsa sempre creixer per la part ms humida (el Nord) i els arbres es
desenvoluparan ms cap a la part ms calorosa (el Sud).

7. Elements fonamentals en una cursa dorientaci

El mapa
Sovint sutilitzen els termes mapa i plnol indistintament, per realment no sn sinnims. El
concepte de plnol fa referncia a la representaci grfica a escala duna ciutat, edifici o
construcci humana. Mentre que el mapa s una representaci grfica i a escala duna part de la
Terra.
En tots els mapes ve referenciat la seva orientaci, definint amb exactitud on es troba el nord
mitjanant una fletxa.
Existeixen diferents tipus de mapes segons els detalls que es ressalten: de carreteres, climtics,
geolgics, cartes nutiques, mapes topogrfics i mapes dorientaci. Tots els mapes tenen una
srie delements que faciliten la seva utilitzaci:
o Lescala numrica: que indica la proporci entre les mesures reals i les del mapa.
Generalment en orientaci sutilitzen mapes amb escales 1:5000 o 1:10000. Aix, un
4

o
o

mapa amb una escala 1:10000, significa que 1 cm del mapa sn 10000 en la realitat, s a dir
100 metres.
Ex: 1: 10.000 1:10.000 1 cm mapa = 100m terreny.
El mapa tamb presenta una escala grfica, per a facilitar el clcul de distncies entre
punts.
La llegenda. s una llista explicativa dels smbols utilitzats al mapa (com la que teniu a la
dreta). Tots els elements del mapa es representen amb diferents smbols i colors. Cada color
representa diferents accidents geogrfics:
Blanc: bosc en general amb bona penetrabilitat.
Verd: bosc o vegetaci espessa. Si el color s ms fosc vol dir que s difcil de travessar.
Groc: terreny descobert, bona visibilitat.
Marr: formacions orogrfiques representades per corbes de nivell.
Blau: elements daigua en general: llacs, rius, rierols, pous, terres pantanoses.
Negre: camins, senders, cases i altres construccions fetes per lhome.

o Les corbes de nivell. Uneixen tots els punts que es troben a la mateixa altura. A partir
daquestes corbes podem representar el perfil del terreny. Si les corbes estan molt juntes, hi
ha un fort desnivell.

Aquestes corbes o lnies que podem veure en els mapes indiquen diferncies en lalada del
terreny i s daquesta forma que es traslladen les diferents elevacions del terreny al mapa. Fixa't
al segent grfic i entendrs perfectament a qu ens referim.
Fixa't al segent grfic i entendrs perfectament a qu ens referim.

Imagina que pogurem tallar la

muntanya amb una srie de plnols a
diferent
alada.
Com
indica
lesquema que veus aqu, el dibuix
que quedaria en cada plnol, el
podrem transportar al mapa
mitjanant les corbes de nivell i
obtindrem la representaci de la
muntanya i la seua alada. En els
mapes tamb sindica lequidistncia
entre corbes de nivell, s a dir, la
diferncia dalada entre una corba i
la segent.

s interessant familiaritzar-se amb els noms que trobars en els mapes, referits a les denominacions
del terreny. A continuaci et donem una xicoteta llista:

Cordillera: s la successi de vries serres

Serra: s un grup de muntanyes que es desenvolupen en una direcci dominant. Si sextenen
en totes direccions, el conjunt rebr el nom de Masss.
Puig: s una muntanya de poca elevaci que cobreix del terreny que lenvolta. Si s molt
xicotet rebr la denominaci de pujol.
Tlveg s el lloc per un aflueixen les aiges entre les vessants de dues muntanyes. Si es fa
profund parlem de barranc i si aquest es fa molt estret es pot anomenar gorja o congost.
Coll o port s el pas ms elevat entre dues muntanyes

En una muntanya podem diferenciar la Cimera o punt ms elevat i la falda o vessant.

La brixola

Hi ha mols tipus de brixoles al mercat, per totes tenen la mateixa funci, assenyalar la
direcci Nord -sud , mitjanant una agulla imantada que flota lliurement al mig del limbe. Les
brixoles que sutilitzen normalment en orientaci esportiva sn les anomenades brixoles de
limbe mbil o de base transparent.

Descripci de la brixola
Regla
Fletxa de direcci
Lnies Nord Sud de la base

Lupa

Fletxa Nord Sud del limbe

Agulla imantada
Limbe
Lnies Nord Sud del limbe
Base transparent

Els elements ms important i ms utilitzats de la brixola sn:

o La Fletxa de direcci: que s aquella que ens marcar el cam que cal seguir.
o El Limbe: s el cercle mbil graduat de 0 a 360, situat sobre la base de la brixola.
o Les Lnies Nord-Sud: estan dibuixades en la superfcie transparent del limbe. Aquestes sn
paralleles unes amb les altres i representen el mateix que els meridians del mapa. Si fem
coincidir les lnies Nord-Sud i meridians del mapa podem realitzar clculs de rumbs.

Ara veurem quins sn els usos que podem fer de la brixola:

o Orientar el mapa: Per a orientar el mapa amb la brixola cal que les lnies N-S del mapa
coincideixin amb el sentit nord de la brixola (els mapes solen tindre el nord a la part superior.
o Calcular el rumb: Per a calcular el rumb que hem de seguir per a anar dun punt A al punt B cal
seguir els passos segents:

1. Agafarem la brixola i farem coincidir un

extrem de la vora de la brixola amb la direcci
que uneix els dos punts.
2. Girarem el limbe (sense moure la brixola)
fins fer coincidir les lnies Nord-Sud del limbe
amb els meridians del mapa.
3. Girarem sobre nosaltres (amb la brixola
plana sobre la m) fins fer coincidir lagulla
magntica amb el nord del limbe.

El control de la balisa
s una banderola de tela en forma de prisma triangular de 30 cm de costat. Cada
cara est dividida en diagonal amb els colors blancs i taronges. Podem trobar el
control penjat dun pal clavat a terra o penjat de la branca dun arbre.
La pina
Junt a cada control trobarem una pina que permet fer unes petites perforacions a
la targeta de control. Daquesta manera es pot saber si hem passat per tots els
punts de control.
La targeta de control
s una cartolina amb unes graelles numerades, marcarem cada casella amb la
pina que trobarem en el control corresponent.
La descripci dels controls
o Sn una srie de smbols que permeten definir el lloc on est collocat
el control. Columna A: nmero dordre dels controls.
o Columna B: Nmero identificatiu de cada control.
o Columna C: Quan hi ha ms dun element que cal buscar, aquesta
columna ens indica quins dels elements hem de buscar.
o Columna D: Descripci del lloc on es troba el
control.
o Columna E: Detalls complementaris.
o Columna F: Informaci sobre les dimensions del lloc on es troba el
control.
o Columna G: Emplaament de la balisa.
o Columna H: Altres informacions.

/. Simbologia internacional utilitzada en les curses dorientaci

Les cuses dorientaci constitueixen sovint autntiques competicions internacionals on participen
persones darreu el mn. Per tal devitar els problemes relacionats amb lidioma, existeix una
simbologia nica . s la segent: