/'

~ U\lQ

TIPOLOGIA TEXTUAL

1. TEXT NARRATIU
2. TEXT ARGUMENTATIU
3. TEXT EXPOSITIUIINFORMATIUIEXPLlCATID
4. TEXT DESCRIPTIU
5. TEXT·CONVERSACIONAL/DIALOGATrrEATRAL
6. L'ASSAIG
7. TEXT HUMANÍSTIC
8. TEXT ClENTIFICOTECNIC
9; -TEXT JlJRIDICOADMINISTRATIU
l{tTEXT LITERARI 1 LLENGUATGE LITERARI

LLENGUA CATALAN 1 LITERATURA

SEGON DE BATXTI J ,ERAT
 ELS GENERES NARRA TIUS

CARACTERfSTlQUES GENERALS

1. Presencia d'un narrador.

2. Existencia d'una.história narrativa: espai, temps, personatge/s ...
3. Món de la ficció: tant el narrador com la historia pertanyen a la ficció.
4. Ús de la parauJacom a mitja de comunicació: la narrativa ésessencialment verbal,
5. Subjectivitat narrada o "manipulació": més visible -amb el narrador omniscient. El-
narrador testimoni, per exemple, és utilitzat en narracions amb un carácter
pretesament objectiu, pero no deixen de ser histories "manipUJades" per un tercer.
6. Caracter diferit de la cornunicació. El -receptor no esta present en el rnornent.
d'escriure la historia. -
7
.
Tenim generes narratius majors o extensos i generes narratius breus o menors .

,EIs cC!ñIsi:itñ..!le!ñts de la n a r r a c i é

~Jlla narració és, en origen, una enurneració o exposició de fets. Així, e1s reqnisits
;:,Eñilamentlls es poden limitar als que proposa Aristótil a la Paeticn: un agent (hurná
;_-_.9110); un estar inicial, un seguir de cap-vis orientats en el temps iprovocats per cau-
-Ses (físiques, morals o d'altres tipus) que duen a un estat final o condusió (definitiva
_@ no). Coro a imitació fera mitjancant elllenguatge, hi domina la veu del narrador
-~Uf;,sivol, cedeix la paraula a1s personatges; una irnitació que ha de traslladar ac-
sions, temps, lloc i personatges a la dimensió de la paraula, per la qual cosa la tradi-
ció aristotelica ti exigeix qU,e sigui versernhlant, que conti allo que és .creíble, que és
al seu torn allo que és possible. La versernblanca o efecte de realitat és, pero, una
. ~xigencia que pesa sobretot a la no:vel.la del segle XIX en~a i que conviu amb e1e- .
tnents fantástica i meravellosos, exposats, aixó sí, amb el detall i la cOnvicció que
són de rigor en siruacions més_ properes a l' experi~ncia comuna del món. Com a
exemple d'aquest~s dues tradicions pénsernen el (diguem-ne) realisrne del Lasarillo
. <leTormes. o del Q-uijote i en I'arrificiositat del Persiles y Se"gjsmtmdo, del maten Cer-
.:vantes (1 darrera seu_del Do:foisi Cloe, de Longus), o de les novel-les de cavalleries,
•,¡;¡astorals i sentimentals. Un altre tret distintiu de la narració .és que la sitnació co-
.-rnunicativa és diferida.el narrador conta la seva historia en un moment i el lector la
-llegeix en unaltre mornerrt, potser amb molts anys de diferencia (i en un lloc ben
distant), Aquest és un factor-que potencia la dimensió de ficció i reforca un altre

tret, l'evocaci6 delpassat, que per a =o11:s est:udiosas és = dels trets m és de:6nitati-~.
de la narració, fíris al PÚnt que les histories de ciencia-ficció, que acarren scrvizrt eq,~
,= futur llunya, =bé són cant-ades en pa:j;sat:,ea=- ha de=ost:ra eI.'\-''3.St frese histe;~
ric de les Fusadacians, d'l. Asi=ov, o de Th¿7U1-, de F. Herbert. _-J.:-
Allo que confer-eix unitat a la narradó és la =anera corra es relacionen entre si eti1
el corrflácce els p::sonatge~, lc::s~eve~ c.orisciencies i el món, :un,c~nf1jc:t~ "u~ .¿~ ~:.~
posat en una acca.o a=h pnno.pl, x;rug 1 fiD.al (corn he vol Aristoril, Poet¡c.a). - - -_"-;-;;
Cal dir que =a seqüencia qualsevol d'oracio:ns L d'aecio:ns o esdeveni=ents no-~_~
una narració (en aquest: cas, podría ser una enu=eració o una desc:dpció), segon$~.
que diuen els es~diases, e Is quals defens'en que no=és es pot parlar, de narra-ci~;;:¡'
quan. la seqüencia s'organitza a l'en.torn d'un eanvi, transforinació, =odific:aci';;~~
coriflícze o transgressió o, en un alrr-e senti-c, la prova, que pot iI:nplicar un o div~.
sos deIs processos esrnentats. El mateix Aristom parla d'un canvi de fort:una, soh~
-o no <.Poerica, 1451a, 1452b, -1453a, 1455b). - ":iR
Todorov (segu:m.t:els for=alistes nlSSOS) diu que la narració ideal cornerieá des.~_¡f
criv1.n:tuna simaci6 estable (un deterIninat- estat de rel:acioDS entre e1s personatg-eS~.j.:
-el =ón) que és ah:crada per una fon;a qualsevol (l'a'cl:Uació d'un altre personati?~'
diliberada o no, o un accident: natural); la conseqüencia n'és un estac de desequili:
bri, que implica un eonflicte o taria,peripecia en que acrueri forces oposades. A la: Sl~_
tuació final s'ha estab1ert: de nou l'equilibri, pero-aquest: ja no és identic a-l'ini.ci~
s'ha produit un canvi. Co= a eonseqüencia, es por dir que hi ha narració quan s' ei!f:-¡
ca derren ea= a mínirn dues accions o sit:uacions diÍerent:s. Una circu=stancia q...e'~
cal no oblidar és la justificaeió o Irrrer-és de la Darració; si el nan-ador vol captar l't:,.i}
te:nció del lector individual; d'un públie en general, i potser pretén d'exercir-hi ~
influencia, convé que els fets eontat:s siguin inesperats, esrra.nys, excepcionals, é~~
diz', dignes d'ésser contats i escoltats; ~es cendicioDs seID.blants, de fet, a les ~~~
s'exigeixen a_un act:e de parl.a o.a ~a conversa segons el prin,cipi ?:
~oQperac:t~1
quan s'espera que el que es diu SlguJ lD.teressan,t, rellevant a la srmacio, Inforrnaziu .tl
ver'ac, és a dir, que no cns faci perdre el terrrps,
. . .. ..•. ":' ~.

1
 CARACTERiSTlQUES DELS GENERES MAJORS: LA NOVEL-L4

1: Evolució de la tematic.a al Uarg del segle: aJs inicis temáñca de caire coi-lectíu pero
amb el pas deIs anvs IndividuaJització del tema. '
2. Extensió espaíaí i temporal. Molí sovint contenen nombrasos episodis organitzats
oe manera mes comp./exa a mesura que avancsm en el ternos,
3. Us de recursos narratíus cada vegada més compíexcs, .
4. Acostu~en a presentar-se com.a textos individuals, tot i que segonsles modes o
neceesrtats argumeníals ens podem trobar amb trilogies o seqones parts.

'. L~ nO'Yel-ia (ro;na73 en fr'araces, ¡-[)'17Ul-:-¡ZD en italiá i romance i novel en angles), ~~

t€ :lilt:ecedents en les narracions er o'tí ques hel.lenistiques, es considera que I:l~i-
L'epoca m.oderna al segle xvm, a desgrat de les gran.s creacions de la riovel-la p1~
reeca esparrycda i sobretot del Qu.ijot:e, par-odáa dels m.olt: celebrats i llegits llibres;4i-
cavalleries,. entre els quals.m.ereix el respecte de Cervant:es el Tirt~7ltlo Blanc, .C~
deestacar-zre, coro a C2ract:eristiques for:rnals, la flexibilit:at i la perm.eabiJitat., és a.~
que no té una form.a cariorrica ni r eg'Ies de coroposició mes. És un tipus dis~
obert, integrador, arzib poques restriccion~ forrnals, que adrn et diferents fOITI:~;Jt·
. ,

~....5. A diferencia delcorrre, la riovel-Ia po\: ded:icarbaSta..ni: d'espai a explicar fets, a.

·~:,"7e.r-los i re.la cioria r-Ios arnb el passaz o-aznb altres ordres de l'acció, pot entrete-
W~e a araalrrzar personat:ges i a descriure lioes i objectes; en suzna., la riovel-Iapot;
::~endir al derallpez-que ré prou pagines, i cozn, que en té, pot (rejcr ear arnlxierrts o
~s aznb personatges que hi pod~ ser ilbundan'.:S. El ritrn.e de la rrovel-Ia so}'ser
',:~lent que el del cozrte (fizis q'uan és ÚIl.a historia d'acció) i pot-incorporar t:em.es,
.::~ries o per-soriarges securadazis, digressions r efl exrves to descriptives, que l'eco-
}::;:o~a ext:en.s:iód'aque~ no to1er:n- Encara. que la riovel-Ia oblida a vega des .~.lle;n-
í

~:~e (N-.011er o B: Perez .Galdos, per exernpl e), ha de prestar molta ateneo al e-
:.'.:~:(n:a.c:ió de la tram.a (s ovárrt menystinguda a les raove l-Les exp e.r-irnerrta Is), a la
'. •O:nstru.cciÓ d;un mó:ri.
.' .. La divei-sit"at ~==tada tam.bé es fu palesa en les dificultats d'oferir = classifi-
G~ dels tipus de novel-lo. (tan pr-olalerriá rica coro..unclassificació de les rn.odaIitats
;t~. cante) que, si es consideren els t.erries; és tan extensa com variada: picaresca,
f~Dral; d'aprenentatge (BiJa-14ngSTD'ma-n), de cavalleries, cosrurrris ta; docrurnerrtal,
~~orica, social. de tesi. d'idees o filos6fica. psicologi=. sentimental (o rosa), d'es-
~, d'avennrres, de viat:ges, de cie.ncia-ficció, p-ol.icíaca o de detectius, de l'oest.,·de
it~or; rner-avedlosa o fant~tica (d'espasa i biuixeria), entre les rnés fr-eqüerrrs. Si es
. ·'~ideren IesFo.rnaes, la Ikísra es fa rn és breu i ID'tr-obaz-errr novel-Les epist:olars (en
. '~=a de carta o dé correspondencia), dialogades, lirica, de fullet:ó, autobiogrlfica
.~ una careg'ortia besa r-ecezrr, rnetlficciá. . .

CARACTERIsilQUES OELS GENERES MENOR S: EL CONTE

. ...• ~
... -:...:....:..~.. _ ...

(.s.bo_rt S::07J'
Cü:;::lI:I:~
:,.-.:..-

=:-
-~-
.
ang~es): que té una llarga vida en la t:radició oral i p~~/'"
lar 1 grans in..fluencles orlent:a.ls, pren co~sis1:encia'de genere duran.t el segle::'
. ~n de.l'eX?an.sió de 1:apre=sa periodica i ~e les facili=~ de publicació en·di.
r~-::es; escnptors co= Foe, Maupassa:n.1: o C=ov, n.'establei.~en els ID.odels que:'
cara avul són de referencia~ Des"t:aquen coo= a earacteristiques for=als del ec
Inodern la brevetat:: i Pecono=i.a, perque 1'==si6 obliga a si=plificar i a pro .
per =ncent:ració i condensació; No pot oferi:r un gran quadre. sinó UD. detall, ~.;
.pect:e de la realitat:; l'es=i= selec:ció cerca la inten.sit::at::,
una il.lunUnació o re......'
de l'e:xp~e.nci.a o ~el_p~rso~at::ge. Segons les tenden.cies~ al co:n.1:eés ID.ésiI:n.po .'
el ccnflict:c? el fe1:lIlso111:., =era.vellós o nllSteriÓ5, el canvi o mversió inesperais"
vegades, la Ina"t:eixa frase final, que causen un efecte de sorpresa que presen1:a'
fe.:s co:o.1:2.=50= una ahora llu:r:c.; en un alt::re sen.ti1:.,quan presenta un confl.icte,
se=.blar insigriifica:c.1:.,pero sovin:t restilra revelador de valors de =.és abast::. S-e
cons=u.ir a l'e::n"t:ornd'u.:c.a aceió única, arn.b pocs p'e.rsonatges l. :x:c.olt: orientada t
n;u; pero,'_1:~t:i que hi pot: dOn::ll:narl'acci6, no és es~y de t:ro"bar-hi descripci-.
d es=t:: d =o retrats: una cara, una figura, un p-.usatge, un object:e. El cont::e..·-·
l'art: de.l'o:rn:issió. i ell!e:o.guarge hi pr= =és i=port:an.cia que no a la Dovel.la; 2l~: .
=e:nt::, resu.b:a =es facil de r=ordar que aquest:a i obre efectes pe! COnjUIl1:., per 12 ;;"','
t:ali=t:·,l~
... ----- -.- :~.~
 l.

a vida quotidiana es plena de discursos narratius,

~potser perque la intenció comunicativa d'aquest
ipus de missatge és una de les primeres que reco-
ieix el parlant. Es constata, a més, que la sintaxi
iarrativa és simple; per aixo apareix sovint en els dis-
:ursos quotidia ns.

'organització narrativa que tenim els humans prové

le les experiencies viscudes anteriorment. A més, les
armes literariesen que apareixen narracions son 'de la ~;é1¿jó.d~i:iela:t .:
na~~adol":~e~póri~abJ~·~~t~ri¿¡
iornbroses: contes, novel-les, series televisives, teatre, narratari.receptor ímrr¡-~ah3(de lacomJ[lfó3ció n§iratiya.
. . . . -,:,,1.\.< ~.; ';.,:~: . .. '. _ .~' . . . ':',
inema, reportatges, comics, croniques, notícies,
, lemories, dietaris, biografies, etc.

lsaspectes espacioternporals i dramatks són la CO(lS-

stació més important deis relats, i sempre en defi-
eixen la caracterització. Així, en tota obra narrativa.
onflueixen tres elements: la historia, el discurs i la .
arració propiarnent dita. Per historia s'entén la suc-
essió d'esdeveniments realitzats per uns personatges .
n un espai i en un temps determinats. ~I discurs és
i manera de presentar la historia. I la narració és la
arxa de relacions establertes entre l'acte narratiu, els
rotagonistes i les determinacions espaciotemporals
el contexto A més, també inclou la relació amb les
Itres situacions narratives implicades en el mateix-
sxt. En síntesi, la narració constitueix un tipus de NARRACIÓ.IESTRUCTURA
ornunicadó -la narrativa- en que una persona
onta una histori-a a algú altre. NARRATIVA

t'estructura básica, i prou coneguda, del text narra-

tiu es planteja en tres blocs: el plantejament o inici .
(presentació del protagonista, situacions d'espai i de
ternos), el nus o desenvolupament (accions enca-
denades; relacions loqiques de causa-conseqüencia)
i el desenllac o final (conclusió, acabament de la
historia), Ara bé, sovint en un relat apareixen unes
narracions encadenades amb unes altres, cosa que
complica aquesta estructura básica presentada ini-
cialment.

Arnb tot, cal considerar que la narració és un tipus de

text, perque una narració és una unitat de discurs
qlobalitzada. Els fets narrats són una rememoració
que va d'un estat inicial a un altre de final; a més,
entre aquests estats, hi ha una oposició que es resol
;,....~_.!.. ro_J .,_ _____ .. .. _ _I L _ .• . ':\
La narracíó

Funció
tnformar sobre eccíons i fets reals o lmaqinaris.

Estructura
Ordenació temporal. Els tets es poden narrar en-el mateix ordre en que han passat
o bé en un ordre diferent segons la intenció de! narrador (que pot utiiitzar l'alteració
de I'ordre cronolóqic per remarcar un fet determinat, per atrsure I'lnteres del
receptor, etc.). En l'estructura narrativa es dístinqeixen tres grans blocs:

1. Plall11ejarnent
2. N·us o desenvoluparnent
·3. Desenltac

Pero una anáílsl més detailada permet de 'dietinqir-hi rnés parts:

1. trrtroouccíó: plahtejament d'una situació inicial. d'equiiibri (personatqes,

relacione entré ells, lIoe i temps)
2: . C0ll111icte o compücacíó:' plantejarnerrt de fetso accione que trenquen I'equilibri
(elernents que pertorben la situació iniclal i canvi de les relacione entre e!s
personatges) . .
3. Evoh.Jdód'aquests fets (-els·personatgesavaluen el conflicte i hi reaccionen)
4. Deseni!a9: resolució de! conflicte i pas a una nava situació d'equilibri (nou estat
deis personatqes, les relacians entre ells, el lloc i el temps)
5. Moraiüiat: conclusió que respon a la intenció del narrador

Generes
Cantes, croníques, rondalles, córnics, pellícules, novel-les, etc.

Trets gramaticais
Predomini de lesoracions predicatives, ÚS de verbs períectius (passat i.períet),
adverbis i connectors de temps.· .

. .
Altres caracteristíques
Un text narratiu es por construir en estil directe oIndlrecte. L'estil directe es
caracteritza per la reproducció exacta del que algú ha dit. En l'estíl indirecte també
s'informa del que algú ha dlt, pero de manera aproximada en lloc de literalment.
 '. la dicotomia entre pei:15ament j'senthnent-: .Normillment, els ar~mts qu.es'l,Itili~en·pedl def~n;;ar'M~:de-
.', " . .¡'. .' . .' .. '.

b ~e M Pascal ~'~ cor té ?O~ qUéJ8 '~a6' desc~~~~:' pos~' ~rri-·. teimiqada 'pOSiCIÓestablelxen o bé un paral-lelisme o' una asso_Opin/(i:
; '. dació- entre-dos ..Iets, 'dues~pl!iions; 'etc., o 9é'urÚt oposlcíó o"
Cal.respectar les n~r~~sde
i;irculací6, ... : . ;:.',. '."
fasi en la dícotomlaraó/cor; es a dír;pensament/sen1:4nent: Laper-:
"sona rio . seria. el que : és ~i ':n6, és ~d~i:Xési.'0~r~;de: manera disso9~c;iÓ...·· .... '. . . .... '. .... . . ....•.. Ar~ume'nt1: Elto1l plin,ient estrícte . .
i
:eqQmbrada, per la mentitpel.cor, D'acord aÍnb aquesta dlcotornla.: ". EIs:'?~~~'t;nts :IJe.t:a.sS:~fi~dó ~¿d
e~~ (éees'Í:a~ ¡jasats, en~e. . ~e lesnorrl'U:s:d~ Cln;ulílció Impe.;
es ;poden. cohsldciat,~d'entrada, le'~argumentadons que jJr~enen d'altres, er¡la' reladó1!itl!~feCte(Siac,tuem alxí, erispassará aUó}¡ : delx que hl hagi accídents, ._ .
corivhlce¡:mitjaÍl~ant:arguIneUts ·lOglcS,.lesque apel-lena laíri- o~ cornpararíons, ~1 rnétáfores i; especíalrnenr, en. exemples. La:· AigUni~t·sUb~i.dif)at'~ I'argúment 1: "
-,tel-lígéncía de.i'iri<ÍiVidu,;~lasevaraó :(qu~ són. defet, le~auien~ .
:. . '. • 1 ). '. .....: • • ,. • • •
contraargumentacíó es. pof Iiasar Ilavors en un exemple contriJ--' '. A·nar.':t:óntra 'dirÚci;S'eii un carrer :
..tiques atgumentadóns),.l ,lesque yretenen..persua~apel.lant"n~ . rí. També espet apel-lar.a autorítats generalmei1t acceptades, ~orh ·:pit:'~r({vo~ar '~QI.1I5J~ns perql,l8' e;'15:.
· al cOf,'sinú aJS Instínts rnés ~priÍnari~ (els,desítjos, les emocíons). eLseritif.comú; l'opíníó genera),.el$ éntesos la dená~la:níbÚa.· . .'¡e~·qúe' drcul~n. en sentit cor- '..
:.' .·ta ·P.úb·li~~~·uBlifra·:~Q~t coma te~rs:aques~e' da~it;~es,~'SÚot(... .' , . de, Énaquest ~ashi 'tia d'haver~¿o~~ entr:els'lnt~rl~::Ulb~s ;p~~.. recte'hd i:~m'pten qu~ trobaran,.·nin- .
. comprar-te urt catxemata: XI t« qu~ ha,s de oo1'!firmli.lr~ie 'a.mb m,enys?, :.', a accéptaruna autorltatcom a taL' .' i.·9.a. .~~:;~~'<.\.;"
;......' ..
. '(és' a clli;·"dóna una'.bqnalniatge de. tu m¡jt~/I· o ~é.."glaít:>I 'dJstanc'~ . · Els .ar~~énts per di~3'~cradÓ\niren de SUpel;afUnª iri~~mpati- . Árgl,im!!lJ~l:.ÉSÜfl~·:M·ost·;a·de¿I~i;- ' . <.

··.cies·amb relado. als altres"): Usant 1(1. colOhíainarrfl Y,,'les.noif!sse't: bilitat i treure partít d'oposicíons admeses perla níajoría; com la, ·.::me·J~~r'e~p·écte iI la'CdnlliAIt~t. .... :

tJra1im iúa~ (no :iuhú~ipli:tgui:il~nt que aÚwiebq' a, lh' IIbona oJar, t~ori.al·la -práctíca, I'objectrvítat i lá' sllbjectivttat:,alló :universaI.' '.' :-1J~~~ri~"s~Ii;~Jin~U}~~~\iin~~i:)!::; .
· de la:~olónlir" .. Xqurn~
;hi·ha~ap::tipits d'atgument,rl6in€s una : <i allóíndlvídual, .etc, j:eicit d' expressíons 'co~ "els altres cataláns" :.. . Si¡tJgú, p<ip<i~~·Y~rffi.~I!~t1\ pbllg¡¡nt ~.
· trtda a I'ínstínt.gensraonada rulógtca), ;.. . .... ó< "tots sorn estrangers, quasí. a. tor.arreuvrau enaques'tesantite-' :.,' elrq~n:ene,i;vérd ~·v¡g¡la(Ín~del.·· '.'.
· . ~ '. . . ~" .., . -, .-
.,'. \
..... sís: catalanso altres catalana; aut6ctoiú.Q:es!:iang~rs.. '.(pmpte obé a,atüfar~~eper a deÍJ!ar~ -:.
. .. .'. '. .". lo p~5silr'-é:·p, ''dir, obliga els altre's a' ' .
. ~l1p~s ..dI' a~gLDmentadO'ns': . ' '. un dete01inat éomportament.
tenlr'
· .......•. ! •.... ¡.. :-.,:'
...:........', .
',.' . '.' .:! .. :: ',:' .. ·.~~ Els"pseuddílltguh;~nis; \ ..~··.T'" ' .• /~¡.;:#.: ',,:{;¡'~':--.. :.~. '; : .... .':'
.. e- .'
Hl,ha' q,iverSos'-tlpus' d'ariWm~tai:iohs segons-la 'maner~'com 'es '.ArgiJhJer\t 3:.l'iIc) respectar'les nórmes
· ~;Ú¡¡do.~·enie~·:op\Iiioris·íels·~·r~ents· córresponents: .. ' . . · .·C~ ~f.!g¡~esJamb els:aJ~~nts í eis' t~ciJrSQs·riiú)l~bi~'~gú:.: : és propio de p~Í'sone5egoce~trlqlles i '
Liar~'m~tadÓ ~~iIa ~i~~~~e ~ ba¿a: eri ~;so~ ¡qgu~ent. · no queda convenrut í es recorre Ilavors ad~ter:riü.h¡ltstn:JcS queno .. . ',poc dení()~ratlq'ues: :,' . r, • • :;'}.

.1 o,'·.· : -" "

· .En· i~mu~~ntaq6:,i:¡"ú]tjltle;. en.canvt, és '~oMtúlúrersos ~gu-

; ments. LeS a.rgutn~y{tadonsmúltiples po~~n ser coi')rdJ.ria~es,:¡,en
'':'''. _ • _ -' ,1 ~:- : _.',.- •• ' • • 1 " " O" • • _
· són rnés qúepséudoargumenrs (es.a, dir;falsÚs ai~menfs)ircb~":
· la reduccíó a l'ábsurd (sí it? éS'áixí¡'vindrauÍla
· dícul(si penseu alxí, Ieu el ridicul) ó la burla,
cat~str(ie), ~l ri-.
..
. '.,:~~~~;:~:~;'¿;~~~n
.~...~.•
. ,::~dei;l·cr~ure~l;m.elif.del ÍTl6n~ per-":
· aqúest·Casjíisuni'a·d'arg\I.ni~ti íustifica:I'ópiflió-, ó'bé ~tiQrdi"' . • I • \ .' ; .". ;' • .' .' •. ~:,' •.

. : :qu~:í1i;lrmalm'~rit;áq(leSta '''';atebca ....

nades,' {;as en qué.cadaarguráenf prevé, Iíavórs, 'de l' anteríor .. ' . · .' .' . ". . persoria¡:ie!ls~q~~ ·~tsaltres;no·háll. : .
· ~~¡lta:'hi ~~ Un' dp'~,~~ecl~:l~'iir8uriíe¡~(j6; ~lacori.~íú8ü~ .' é)(.Bfrl PLE··.· ..... _rien d~:~al~r~s~les ~I t;ila pas~g' pel, ,.
"carrer.': . C":' " .

"mentacíá.Bn till~ cciQtrparguniep.tad~(fio~ p~~~i-itant def~.- ..

~at l'opi:Úi6pi:op~l\:cQirt rebatrela dé I'altre, En ÚfJ¡l\ÜSc:U5sióo bé .:
": .: :.':..:
'...... - ....:...._- -' -' -'-' --,
.en un' debat; táda~cUP:deis :lI1térlo:C\l~on:.pefé.i!.s~unadérerml->"
· .·nlidipC?sid(i;gúe h¡('?~:ser: qüestíonada pelsaltrés. I '.' ;;',' .• '-'~

. - '-',' - : .' ':" '1' ", •.•. '. l' . J ,'-, ': - ':' • '.' • • '. ~

Ouanes defensauna iiJ;8l:l:m~Qtad~;~no espotcontínuarsr.no.es .

· :desinun1:e~ les·crítig~e.'ide)'.adversari:, ;,.,.: .... '. '-:,. :;.
•' '.. ..:." I '. '.' . :- _~., :_ ,d.:'. -', .' -:.' '. " . .. : .
·Laccop.traarguutentactó:Ha d'es~r ba.sad¡j. també·~arglJ.n;lC~i1ts10.-. '.
_: '!ii6 i radonaIs. ·~íissa. sovlnt,'péro, s~i1tilitii~I!e'strategies);¡üe:Q.e- ~.
rtote~
po6 .recursos; com,aiafer referencia .. ·Ia qualiJid: de' ./ a
· l'interloéutor (no: éSpQjecth.1,:és píU.P:al,est.fdeIJ,lalhurribr,no ~sti
proa
infomiat, ..) <> bé tractar élsiirgtrme'Qts. de rlnlerlo~t()i·.d'e- .
xagerats, .b:Ül~S~ liraciohals,' iiu:;?here,nts massa .t~crifcs.. lJga: :?: ",
. bona ~contraargumerltattó bus.cacl; ''Ptei::is~rjJent'arguments en'
cOn~.deropin16 de.fensada Ílú:om1JfJdópeto ensE'r.rel ¿o~nect6r
pnndpai.' . '. '. .....' '.. ,.' . - . ..
Ilrl i
I
 Els textos argumeUltatBus, ' Recursos.dels textos argumeritatius'
Si és cert que les persones ho són pelquep~sen, és a dir,que són ' Els recursos més freqüents de I'argurnentacíó són de típus retórlc ,
anlrnals radonalaIacapacítat d'argumentar deu ser certarnent dls-: (figures retóríques) ,o bé língüístíc (slntáctícs i Iexlcs). '
tintiva de la persona hurnanaPerqué, més enllá de la narració I ¡¡ Coro que es tractade donar una opíníó, defensar una idea, etc.,
la descrípclo, I'argurnentacíó és I'expostcíó d'un raonarnentcon- l'erníssor esta moltímpücar enI'argumentacíó, per aíxó sovlnte]a
vincent, I'expressló de les própies opíntons d'una manera lógica
l'ús de la primera persona (singular o plural)" I verbs corn estlc
i raonada. ' , J" ,
convenrut, crec,_penso, opino, etc., acompanyats d'expressíonscorn
Ú fiQal1tat de I'argurnentacíó pot adqulrír dlverscismatls05_ Eri petsonaiment, ~egons la mevaopiníá, a parer-meu, etc. '
,em etre un
míssatge o un 'rext .argum en
tatíu, ,1'erníssor pot voler, '
:g La síntaxí derargurnentació és complexa. Ver a encad~ar d'u-
slmplement, :donar la seva opíníó sobre Ul1 :tema determínat.
na manera logié~'elsarguments, s'hl utílítzen oradons llargues,
Perb tainbé pot valer convencer el receptor-de la bondat deis se~s
arnb rnoltes coordlnades(especialme,riUl-latives i adversatíves) i
arguments, 0, f~s i tot; pot volerpersuadír-lo queacnnd'unama-
subordmades (sobretot causals, finals i consecutíves), Per alxó,
neradetermínada .:En elcas dela publicítat.iper-exemple, no es
abunden '~lscónllectois: '
tractatantde convencer el receptor que tal producte és el m iIlDr,
slnó qUE,símplement, cal.aconseguírque el comprí. ' _ =cáusals: perqL/e;Id., que, amb. aquest motiúcomaue __:
" ',1,,'

Trob~m t~~t05 .argumentatlus ene'ls editoríals rel~ arti~ie,5 d' opí-

- fínals: per tal qlie: a fi que __~ ,
ni6 dels diarls, en el~ón, dela publídtat, ,enels [udícís, concré- .: iÚati~ í COn5~cutius: a'lxr dancs,per tant, per atxa.:
tament enles exposíclons de l'advocat defensorí del fiscal, en les - condícionals: si, en c~s qlle __~
homílíes 'i els sernionaen les' tacles rodones l els debats t~levisjus'
- ~dversati\lS iconcessi'us (útíls per a rebatr~, arguménts): pero,
-l r~dl:ofDiú'cs, en cls' rrlftiogs,el,ectotals I, en general, ,ªO ,1' oratoria encare¡ 'que, matgrot: que, tot i ql¡e, a pesas: que" no obstant aixc\ '
, política, ' , . , ,
en eanilL_
,Sernpre
•
que
expressemuna.opmío propia o [ustífíquern una Idea'
t. l' •. . ..,'-
liJ Per tal d'ordenarel díscurs i,acJariI lesídeés, s!llulitzen locu-
estem produlnt un text argumentatlu. COID:a tal, tota am).lm~n7 , cíons adverbíais inexes com enprinur lIae, en segon lloc, per acq-
tadó ha11'exposar les Idees 'clarament perque el receptor pugu] ac- , bar, en definitiva, __
' .' _, " ,," , , ,', •. ' ': - '
ceptar-les o rebatre-Ies arnb nóusarguments, ' ""
~ P~r areforcar les própies opinionaespot recórrer també a les,
cltacíons d'autoritats oles oplníons de personalítats de válua

1E5tructurª delstextos ~~9!umen\l:~tius recorieguda: ñlósofs, Ilterats, políücs, ,etc La

utilització de rras'es
" fetes, corn a -expressíó d'opíntons generalment acceptades pel po-
E~ un text argumentatíu, és forca freqüent que hi hagi, d'entra- ble,és tarp.bé unbon .recurs, ,"
da, una íntroduccíó, que Intentará captar l'ínterés del receptor, Es , "i: Com que ~ fundó ddiJengu~tg-e rnés reladonada anib l'ar-
pot cornencar amb una pregunta retorlt:á (L'e;cés d'iruormdcui pct: gurnentacíó és Ia fundó conatíva.per a ínterpel-Iarel receptor s'u- '
crear desínfimnaciéi], una cttacíód'autorítatsu.o-n deía.[asep,Pla, tllítzen sovínt preguntes.retóríques, que no esperen capresposta '
"com 11Iésbuida és l'exiStencia; tnés sotol! mieess(ta una anécdota,
J
'),
pero que, .en canví, atreuen l'atenctó del receptorí el predísposen
, un 'avan~'de la tesí defensada, etr.La tntroduccíó básícament.ha arespondreen el sentít que pretén l'erníssor. Aquesrmecanísme
de servir pec a enuncíer un Lema i donar-rie I'oplníó a fa~or o en assegura.Ia ~omunica'ciÓ entre ¡'emls's~r ~:e¡ receptor,
contra.
jl-Finalrnent, la ~tilitz~~iÓ_de,fi~~es retori<Íues comIa
En la part central o ,<1e~~volupainellt, es defensarála
tesi mlt- cornparacló l'ahtítesí.í el paral-leüsme, la
lla metáfora,
[ancant arguments i subarguments, que sovínt aniran aCOlD- .repeticíóde paraules.dau, i I'úsd'exernpleso pará- '
panyats 'de preves qué en demostraran la valldesa, L'emlssor pot bajes, a mÚd'embeÚ¡r I'argurnentacíó, la fan més
també anticipar-se a les possíbles objeccíons del receptor, ínter- cornpr-nsíble i, per tarit, més convíncent.
,posar¡.t argurnents en contra de la seva tesi, que ell mateíx podrá
rebatre amb corrtraargurnents. Pínalment, la conclusíó ha d'ex- <,
posar 'd'una manera ben clara la id~a o test deferisada.
L'argumentecló

FUll1ció
Persuadir o convencer d'alguna cosa.

. Estructura
L'estructura argumentativa habitual és la següent:
1. lntrecucclé: presentació d'un tema i posició de I'emissor a favor o en contra del
tema
2. Desanvo~lUpameli1t: presentació de dades i arguments a favor de la posició
defensada i en contra de laposició contraria .
3. COI/'lCllUSió: exposició de la idea principal a favor o en contra del tema i.sfntesi
deis continguts

Generes' .
Assajos, conferencies, articles d'opinió, cartes al director, debats, taules rodones;
col-loquis, discursos polítics, anuncis publicitarts.ietc.

Trets grarnatjcals
ÚS dé verbs del ti pus dir, creure, pensar, opinar, ·etc. Oracions introdu'ides per
connectors díalectícs: causals,. consecutíus,
.' . adversatius,
- .
etc.

Altres característlques
Hi pot haver referencies explícites a l'emtssor (ús de la primera persona gramatical)
i al receptor.

Alguns deis recursos lingüístics a que pot recórrer un text argumentátiu són la
íronía, la interroqació retórica, les cites d'autors, l'exempñficació, etc.
 I -es formes d'exposkió són omnipresents en els
~ Te:;{t d'investigació (tesi doctoral o si¡,.¡iia~f·J;~~~·'
L.ambits dé la ciencia, la técnica i I'ensenyament, ja tudiant qraduat l'expcsa aúna' comissió d'éspekiails- .
que l'oojectiu principal d'aquest tipus de text és infor- tes; en trobem en docurnents reprocrañets, kitÓ"i:b~'
mar, exposar i explicar. En general, la informació cien- piats, etc. . '.' ." :"'.-" ..
tífica i la tecnolocica es poden comunicar en uns
tipus de text molt diferents. A grans trets, podem m Text derrtífic oficial: són elslnforrnes que pt.es·erite!1
els 'equips d'inve~·tigadors· als estaments qfidal~;:::n'hi
agrupar els rnissatqes expositius en textos divulgatius
i textos especialitzats.
ha en els formularis i elsrnfürmes técnb.
..;'!:.. _"!-'

Bona part deis sis tipus de text que ofereix la rnodali-

~ Textos davulgátius: informen dararnent i objectiva- . .

ment d'u n tema d'interes general. La seva compren- tat d'exposició escrita pot també expressar-se en la
sió no és difícil perques'edrecen a un 'sector amplí de modalitat oral. Per exemple, alguns programes de
públic. Pe ro la forma en que s' hi exposa la lnforrnadó radio i televisió, tant pel tema de que traden com per
·varia seqons el receptor a qui van diriqits -més culte la manera dé presentar-lo, responen a l'estructura
o menys-, i la intenció del missatqe -més didáctica o propia del text expositiu.
menys ..

L' árnbit de l' ensenyament també ens ofereix textos

. ~ Textos eespedelltzats: el desenvolupament tecnoló-
gic i dentífic deis darrers anys ha creat un subqenere expc:isitius escrits iorals.
d' exposici ons molt espedalitzades. Aquests textos
sónde difícil comprensió perque la seva finalitat noés ~ Quant a textos didactics escrits, tenim els
solarnent informar, sinó fercornprendre fenornens, manuals d'introducció a una materia, els lIibres
conceptes, esdevenirnents, reladons. ete., que exigei- de text escolars, les anotacions del professor
xen uns coneixements previs sobre el tema arnplis. quan prepara una dasse. quan I'exposa i n'escriu
una part a la pissarra, els apunts que prenen els
alumnes, els resurns sobre un terna.. etc. Tots
Una' classiflcació més precisa i específica de les exposi- aquests escrits són exernples de textos informa-
cions ha de tenir en cornpte, d'una banda; els emissors tius,d'explicacions escrites que traden diversitat
.. i receptors d'aquests missatges i, de í'altra. els suports de temes.
materials, el formato el mitja a través del qual es pro-
dueix la transmissió: I des d'aquesta doble perspectiva ~ Pel que fa als textos didactics orals, podem citar
pode m establir sis tipus de textos expositius diferents: els exarnens orals, les participacions d'experts en
congressos i jornades, les dasses magistrals, les
l!E Text científidtechicespeciali1Zat: en trobern a les conferencies d' especia listes convidats, les presen-
revistes espedC3litzades,,~ls' conqressos ¡.sirnposis, 'éntre tacions d'actes, I'exposició oral a classe -bé del

a.::=~:¡!'~~'~a~t~::1~;al~·r~~;i~]t
'investiga¿¡ó~ en'arbCi~i:adrecats~(pÚblic u'njvers-it~ri,
professor o d'un alumne-, etc.

'.. er(pb~licaéiqn~ aéa9~·;nlque~;·gf;:;.: ".' ;::., _-

.. ;:¡ :ó:· ,,':: .-:: . ,,' : .:::; ':\":~ -.'- ',::: .. :¡."' ':~; ,_

. ID Te:;{t de divuigadó: ~I~'period'iste~ enpresénten aün

. arripli~eCtór'cJe'ia po9.l~dó; táYfi"6ésein"trbben a les
... revistés, les emissicin~~'televi~ives;:'~ls '~iograrilés:ra-'
diofbriics, etc.(:;': . ":,:' . - ." ,::,".'
" "

.~ Text cientíik/pedagbgic: el professor n'oferei;als

. '. seu s 'allJmrie~, n'hi hi3¿ls !libres de text i de consulta,
a leS encidop~di~s, ~tr." ....,_
º
 Finalment, cal recordar que en els textos expositius es
combinen altres tipus de discursos, comara les des-
cripcions, les instruccions i, sobretot, les argumenta-
:::ions. Si un text expositiu ofereix informació i, a rnés,
sen vol provar la validesa, I'emissor ha de presentar
31 receptor arguments que la cónfirmin. Amb tot, la
diferérxia básica entre I'exposició i I'argumentació es
traba en la finalitat de cada tipus de missatge; men-
tre que el text expositiu vol mostrar unes informa-
I :ions, I'argumentatiu vol demostrar-les, convencer els
'eceptors de la sevavalidesa.
CARACTERITZACIÓ LINGüíSTiCA
DELS TEXTOS EXPOSITIUS
.a característica básica d'aquesta merla de .textos és el
fe de donar informació al receptor, de transmetre-
lí dades, fets, etc., de fer-Ii entendre uns determinats
:onceptes.-Per tant, els objectius.del text expositiu són
informar d'un tema i fer-ho d'una manera orderiada,
ógica i clara. En el procés d'elaboració d'un text expli-
:atiu, primer cal recórrer a fonts dinforrnació diverses
oer documentar-se sobre el tema; després, cal organit-
zar el discurs tot ordenant íes idees, des de. les fona-
mentals, que s' exposaran en primer terme, fins a les.
secundaries, que s'aniran engranánt amb les principals
tot seguint les relacions lógi·qUes que el desenvo-
lupament ternátic exigeixi-".
El Ilenguatge del text explicatiu ha de tendir. cap a
la máxima c1aredat. Per aixo la sirrtaxi és senzilla,
s'eviten les frases enrevessades, i s'usa un lexic
ciar, precís i comprensible per al destinatari (en la
modalitat divulgativa no s'abusare de laterminolo-
gia; en l'especialitzada s'ernprare la terminología
específica).
Tot i que no es poden establir uns trets determinats
que defineixin el text expositiu, sí que hi ha unes cer-
tes regularitats en les exposicions de temes. Per
cornencar, es pot dir que I'objectivitat en l'expllcaoó
és del tot necessária: així, les oracions de tercera per-
sona són característiques deis textos expositius. En·
aquest tipus d'escrit, hi abunden les oracions subor-
dinades de relatiu i les aposicions, ja que permeten
afegir informació secundaria. Eltemps verbal caracte-
rístic de I'explicació és el present d'indicatiu, per la
seva atemporalitat. Si es recorre a alguna anécdota
amb finalitat exemplificadora, són habituals també
les formes verbals en passat.
En els textos explicatius, la seleccióde substantius i
de verbs té en cornpte els criteris de claradati pre-
cisió per evitar l' ambigüitat. En aquests escrits hi ha
moltesnorniríalitzacions, tant d'accions com de pro-
cessos i d'estats, perque amb aguest recurs lingüfstic
es pot expressar la síntesi i labstracdó .de la infor-
mació que caracteritza aquest tipus de discurso
També podem trobar-hi adjectius, pero són adjectius
neutres, que nornés aporten matisos específics i pre-
. cisos;· el desenvolupament d'una inforrnació jerar-
quitzada ho fa necessario
La cohesió lexica es garanteix per la repetició de
paraules, l'ús d'hiperónims i hiponirnsr.de mots de la
mateixa família i de sinónirns que-oajuderi a fer més
comprensible el texto Els connectors tenen un paper
important en I'exposició, sobretot els que estableixen
relacions lógiques i els que concreten, ajusten i matisen.
. Com que el text expositiu s'orqanitza a partir de rela-
cions Ioqiques establertes entre les unitats que el
constitueixen, podem distingir unitats basiques de
construcció textual:
~.La comparació: dues entitats o fenornens són
confrontats entre ells per fer-ne notar les diferen-
cies i les semblances.
~ La resposta (a un problema): se'ns presenta un
problema, un interrogant ouna incógnita, i se'ns
en dóna una solució.
~ La causalitat: hi ha una relació de causa (antece-
dent) i efecte (conseqüent).
~ La descripció: se'ns dóna informació sobre un tema
en particular o sobre les caraderístiques d' aquest
tema o del seu contexto
 Filnció
lmormar amb lntenció dídactica,

Estructura
Orqanització iOg9ca lj~~wca de· les idees.

Un text explicetlu sol tenír les parts següents:

1. F!alntejament: presentació de! tema de que es vol informar
2. DeSeiñ'lJioBupaimení: explicació própiarnent dita i resposta a les qüestions que
suscita el tema
3.Co~clusa6: sintesi de les lntorrnecions exposades i conseqüéncles que sa'n
deriven

Generes
Manuals, tractats.conterencles, artlcíes cienÜñcs i divu!gatius, informes, etc,

Tnis gramaticafts
Oracloos atributíves .. Predomini-de· verbs en present d'indicatiu, Ús d'oraclons .
introdui'des perconnectors causals, consecutíus, finals, etc. Estructurescornpa-
· ratives, Maxíma pll'"Sc3si6 i clairedat en .la selecció de paraules.

· AJm:s característlqees
.Ús d' exernples, elernents dldáctícs de suport (grafics, esquemes, dibuixos ...),
recursos tip9gráfics(neglJ"etes, cursives), subdivisíó en apartats, numeracions, etc.
· En e!s t~S:.Qralsés molt·important I'ús.de la repetició.

. .
1. DenornñaiacioH'lSde temps verbals d'acord ame la mooriicació aprovavda per .'ilEC el 17 de maig de 2DQ2
(Doamíents de Is Secc~ó FilolOgica. No ~na: InstiM d'Estudis CataIans. 2003).
 I
o' !

LA DESCRIPCJÓ ESTRUCTURA DElS

TEXTOS O'ESCRlPTIUS
Descriore és dir corri-g~[jIT:~ÍlbJectky~~ri[~WMr~ip..n~
persona",' un, Iíoc, "tiii:~ieh~iri~ht
..
Es pctdesoíure,
l'estructura básica d'una desaipció s'inida amb una.
dones, qua!sevol aspecte de la reaiitat, des deis .més. 0

parauía 0 tina fiase, 'que introdueix la realítat material

concrets fins als rnés abstractes, En una descripdó,
primer s'analrtza aíló que distingeix i particularítzaJa
realitat i, després, es transcriu aquesta analisi objecti.,.·
va amb termes lexics pertinents que, posteriorment,
esconverteixen en un tipus de text concret,
Ara 'bé, en un text desaiptiu, cal valorar la coheren-
cia i la cohesió deis continquts sernántics .que s'a-
díuen arnb la idea, la imatge mental deI'ocjecte des-
crit, i les estructures lingüístiques que constitueixen la
materiañtzaoó. oral o esoita, del rnissatce descriptiu
produtt. L'esque..rnade la seqúenoa descriptiva básica,
aquella que permet elaborar i presentar cada infor-
qi.i~:e{v'6! 'descriure: a continuadó, hi sol haver la
'
dé#nidÓ':'d'r'¿:ncji cfúe es descriu (una mena 'de 'sínt€si
informatr,ja" d-é".t'obJede. -ej-1ioc o l'ésser que es
comenca a descriure) i, finalment, a tall d'expansió
inform~ti~, hi
há ía testa d'inforrnadons pertinents a
l~ realitat descrita. No-s'had'oblidar que, en general,
les descripcions rnostrsn el reflexde la realitat mate-
rial d'unarnariera rnés o menys fideJ. Per tant.es pot
afirmar que un téxt déscriptiu respon a_ Una
intsrT-Clgadó o prequrrta (Cc.m°és?) i a dues fun-
cíons .que l'acornpanyen (informar sobre estats ñsks
,o anímics i evocar o representar oojectes, llocs i, éssers
vius). . , ' ' o ' ,',

rnadó descriptiva, tant oralment com per escrit, és el

seqüent: .

...,..
riista de, la 'dutat de Deift. 'pa- Vermeer. o

El textdescríptiu sernors té una estructura formal

determinada i concreta. Entre els aspectes formals
d'aquesta estructura hi ha les característiques.rnorfo-
sintáctiques i les lexiques. Pel que fa a IE;S primeres,
s'ha 'de dir que es fixen a txior); quant a.les SegOf.?ES;
>:':'~::'~'-::~:':':'~!~~iWI.~~~
o

:~ ,'o ';

tiques :i ·Iexiques· donéti torn' a -resposta una f~FJTla

textual, ordenada ,dogica, d'atlo que .s'ha.descrtt.. A
rnés, en una descr.ip-OÓ hi 'ha les peculiaritats própies
de l'organitzadó j. l'estructuradó del' mateix te:xt o
~esuiure signifiC3emprar las.paraules peder un retrai'de Iá reañtat, discurso ' ., 'o,
 -A grans trets, es pot dir que les frases i les proposi-
cions usades en els mi.ssatges descriptius soíen ser
simples i enunciatives, encara que tamoé s'hi consta-
ta l'ús doraoons complexss "(sobretot subordínades
finais, de relatiu i de predicat nominal); la flexió ver:"
bal es correspon, genera!ment, amb el temps present
.i el mode indicatiu, pero tarribé hi pot haver altres for-
mes flexives, tant dels verbs d' acció com dels verbs
imperfectius i d' estat (bé els depossessió -ser i estar-
o bé els de pertinenca -tenir j portar) que apareixen
en aquest tipus de texto
L'estrudura síntáctica, en general, és simple, per-
que la inforrnaoó .s' ofereix en bíocs . cohesionats '
(separats per marques textuais ben definides, com
per e:xemple el punt i e1punt i coma}: L"aven'f infor-
matiu es connecta rnitjancant la juxtaposioó (per a,
les intorrnacions distintes) i la coma o la conjunció j
(per a les informaoonscornplernentaries). Amb tot, hi
pot haver; i de fet hi ha, altres connectors (coniun-
cions en la majoria deis casos). .
El leXic consisteix, baskarnerrt, en .nomi~Ht.z?tio~
(noms, pronoms -corn a r¡;f~renqa a~afori~-d~l, pri-
mer- i les altres formes d~ 4b.igra.oó nominal que: cada '
llenguá perrret), adjectivaci~~j aftres formes de corn-
. plementació nominal (que inodeixen en la riquesa de!
vocabuiari). Pel que fa' a l'ús d'adverbis i preposidons,
cal dir que estan relacihnats arnb els conceptes que
expressen tant el !loc com la 'situaoó en l'espai.
.-.:
"-...~.:.';.:':-
:~~:.:
~:,
~i.
.- .:=; ;": '."
Gran Vía de Madrid, per Antonio lópez. obra d' estil hiperrealista
:'I1L'epretén desaiure I'ent~m fins al minim rleta!\.
::4
. .
En general, les descripcions adopten un pla de text
que saproxima a l'arqurnentació, pero també hi ha
descripcons ques'acosten a la conversa-diáieo i a la
instrucció. És a dir, la desaipdó bascula entre aques-
tes tres variants discursives, pero, com a text, noés '
res més que una s-erie d' unitats (frases, prop(jsidt.f~~
actes de parla o d' enunciació) ben construides i ben
organitzades, que estan lIigades (per la contínoitat i la
repetidó de significats) en una proqressió infbrmaÚ~'a;-j/~
que persegueix una finalitat determinada. <;X~~
,AIa be, fa descripció 9 ra seqéencía discursiva, igual
que altres tipus de discurs, s'ha dexplicar concretant-
ne l'orqanitzacíó ternatrtzada i l' estruduració textual.
Per tarrt, un. text descriptiu té dues espedficacions
basiques: la determinacíó informativa i la deter-
rninació seqüenciaí.
Quant a la determmacíó informativa de la desaipdó,
hi intervé una se!ecció precisa daspectes que s'han
de tractar (eíernents que es descriuran) i uns enun-
ciats proposiocnals que s' ajusten a cada element
referendat i a cada situació descriptiva. Respecte a la
deter.rcin.aci9 's~qüendal del text descriptiu, s'ha de
dir que hi f~guren la planificadó del text i les estruc-
tures sintactiques que. hi donen resposta. Així, per
identificar la descripdó, s'han de definir i precisar tots
els termesque hi intervenen, .:
Per resoldre aquestes dues determínacions; cal pren-
dre decisions sernantiques i decisions lingüístiques,
aquelles que constitueixen cada una de les, desaip-
cions possibles. Així,els tres tipus de decisions sernan-
tiques í linqüísnques presents en tota descripdó són
I'assímlledó. l'aspectuañtaació i la tematítzació .
~ L'assimilació perrnet ter una assodadó d'infor-
rnadó provisional atribuida a l'objecte que s'está
descrivint. Aquesta informadó provisional s'obté
rnitjancant relacions d' analoqia concebudes de
d'un altre objecta que ens és rnés conegut.
Ungüísticament, "assimilació es manifesta per
mitja de les cornparadons i les rnetafores.
~ l.aspectualltzacíó expñcacorn és alguna perso-
na, objecte ... Per aixo cal fixar-se en els aspedes
que la singularitzen. En general, en els textos des-
criptius es, diferencien els enunciats associats a les
 parts (aspedes, elements caraderístics de l'objec-
te) i les proposicions corresponents a les pro pie-
tats o qualitats. Mitjancant I'aspectualització
Entre les moltes classificacions o categoritzacions que
s'introdueixen els diferents trets o característiques
i s'expliquen,en forma d'enumeradons, les parts
s'han atribuit a la descripció hi ha lesdesignacions o
etiquetes següents, que corresponen a onze catego-
concretes de l' element descrito No pertanyen a
ries descri 'ves diferents. Aquestes són:
l'aspectualització les informacions referides a les
A <;:$>¿borJ~. 6- TEH A
propietats de les parts concretes, a les qualitats
i a altres tipus de connotacions que salen acom-
panyar-Ies; aquestes aportacions informatives
s'inclouen en la ternatització. Les descripcions
anomenades retratsi caricatures en són exemples.
(en aquests missatges es ressalten uns aspectes
i es prescindeix d'altres).
:,:,;.~e{~~!Ó'\1e~&ipd6ctúe'ma~té'ü'i1
'ait g¡-aú·éle'f.iqentaf~··
·:·?-:;jt~::~:;~~.~1~>:~:~t:~r,:ia;l.}dé~~~:,:-~~~i~i~·i.~'.~/.;:::;y~J
:
: " pescT.fpd,9.p,aral·le!a '6 .90blE: 'descripcíó t51r reriiárCar~-··..
"ne-Ies 'semblances i difererioes. . ... : .' .

iar~:;r'nd~rn;e'i~rI~r:¡b1:":
..'~~.~ieq5~d~~~~r~O dé

~Hip~~i~¿~f'6descripdó ~iva,'p¡ntorésca': .' •. •..,

Q '~e~6st;~ci~ o 'adjuncíó de 'pr~ve~ que rea~irm~n:u.ri~" íl

descripdó caracteritzada d'una deterrñjnpd~. manera ..
. . . .

D. Carácter adesaipció de les característiqLJes;padria as-

.saciar-se a la caricatura física i.'sobretct, anírnka (Interna).' :

>De~i~~pcfÓ, ~ritesa en laseva ~f~ba¡¡tat;atul1 bona'~a~ ~

ftems- preserrtats en acuesta 'lIista de catecories .:
... defs

~ La tematitzatió rnostra l'expansió informativa

del discurs descriptiu. Així, un aspeCte concret de
I'objecte descrit pct esdevenir-ne un subtema;
aqu.esta resolució textual i lingüística ve a ser una
mena de cadena informativa, que s'enllaca tema
a terna.
La descrtpcíó en la literatura
.es formes literaries en que apareixen descripcions són
noltnombroses. Sol haver-hi descripcions de perso-
tatqes, d'ambients -lIoes i paisatges-, d'objectes i de
Amb tot, aquesta /larga categorització de les descrip-
cions es resumeix en només tres grans categories o
c1asses de missatges descriptius, ja gue amb tres
designacions es pot subdividir odassificar elconjunt
de tots els textos descriptius. Aquestes tres categories
són el retrat, el quadre (que es podria entendre com
una mena de « retrat» en el seu « context») i la des-
cripció propiament dita (en que s'inclourien a tall
de matisos les vuit categories restants) -;
:~t~¡~;\f.'~ ~X:~
.. .;(1;'
. -v.

)Iantes en qualsevol literatura (en totes les /lengües i

:ultures se'n constaten). També n'hi ha en les defini-
:ions deis diccionaris i les encidopedies, en els cata-
egs, en les' guies turístiques, en els inventaris (en
orma de llistes de termes lexicalitzats), en les carica-
ures, en les endevina/les, en la descripció de proces-
.os (per exemple, els fets experimentals o experiendes
ísiques, qulmlquss, etc.). Els temes solen ser reals,
La descrípcíó

Funció
Informar sobre I'estat de les coses.

Estructura
Ordenadó en l'espei. L'ordre (de dreta a esquerra o d'esquerra a dreta, de dalt a
baix o de baix a dalt, de més general a més coneret o al revés, etc.) el tría I'emissor
i sol dependre de I'element que vulgui destacar.

Una possible estructura descriptiva és la següent:

1. Tema a títol (objecte de la descripció)

2. Propietats g!obags de l'oblecte .
3. Propietats de les parts de I'abjeete
4. Re!adons de I'objeeteamb el món i altres oojectes

Generes
.Discursos, rnonóieqs, postals, noticies, .cartes, guíes turístiques, cataleqs comer-
F
cials, ete::) So..

Tretsgramaticals
Úsd'adjectius qualificátius, cornplernents del nom, oraclons de relatiu.. verbs - .
irnperfectíus (present i imperiet), connectors de Iloc,· connectors comparatius, ..
oracions de predicat nominal, etc ..

.Altres caracterfstiques
Precisió lexíca en l'ús de substantius.

Enumeracions. Els elements. de \'enumeració se separen. per comes (o per la

.. conjiJnció /], o per punts i coma si els elernents ja contenen comes.
 El TEXT DIAlOGAT

LA CONVERSA 1 El. DIALEG

Els textos dialogats són (1) missatges orals o escrits, que (2) recullen les expressions
Iingüístiques utilitzades en les alternances de parla de dues o més persones. (3) Els textos
dialogats rnés utilitzats són les converses, els dialegs.

El fet de conversar és caracterÍstic de la naturalesa humana. Conversa i dialeg no signifiquen

absolutament el mateix. Usem converse per referir-nos al discurs que es va construint i
reservem dlageg per designar el típus de text que sorpelx d'aquesta sítuació comuniCativa-la
conversa-o

LES RíEGLES CO~iVERSAClONAlS

La conversa no presenta a primera vista galres restricrions (uns partícipants.. un éspai, i un

terilps). Pero en totes les converses es respecten unes regles derivades de I'intercanvi de
missatges.

Tata .conversa té un inicí i un final. En el rnornent que es modifiquen els participants o e!s mares
d'espai o de ternps, direm quehem canviat de conversa:

Les reglés de la conversa són rsgges de comcortament social, Tot i que no són regles
untversals (cada comunitat social en tindra les seves), hiha aspectes que condicionen la relació
entreels cónversedors: I'edat, l'autoritat, la ccnñanca; la tirnidesa, la por, eis costums sodals ...

Entre les reqlesconversecionals, n'hi ha dues de tonarnentals:

l. Ea pIr5!nd¡P~ de cooipell"adó (si no aquest intercanvis'atura). El princípi de cooperacíó e

desenvolupa al voltant dequatre rnaxirnes (provenen de! sentit cornú):

e la quantitat d'informació que s'intercanvien,

e' la veradtat de la informadó donada

el la pertinerica de les informadons

•• la manera com s'exposen

1. E~ ¡Dll'lnd¡pó de cmi::~§aa (en dependra la relacíó entreels interlocutors i el context en que

es trobin).

2.

ASPECTES LINGÜÍSTICS osi, TEXT CONVERSACIONAl

Existeix una gran diversitat de textos conversacionals. El tipus oral de discurs que més s'utilitza
és la conversa. Les converses solen ser directes i espontárues, encara que a grans trets podem
identificar dues classes de converses: converses espontaníes i converses planificades (credlt 1,
pg. 38). .

1. Les converses més habituals es transmeten a través del canal oral.

2. S'empren més les oracions simples que les subordinades i les adverbials.

3. No hi sol haver oracions passives

 4. Hi abunden les ellipsis de sintagmes i d'informacions en general (frases inacabades),
perque el context permet cornprendre el significat del discurs

5. S' utiiitzen rnots de significat poc concret, de tipus generic

. 6, Hi sovinteqen els elernents interadius (fundó fMica): "5aps?"

7. S' utilitzen rnarcadors metadlscursius: vulJ dir, ésa dir ...

ESTRUCTURA DEi. TEXT D!AlOGAT

És un tipus .de cornposlcíó textual, com ho és la narració, la descripció, I'argumentació, etc. Pero
els dialegspodern ser lilete!l"oge!I1l~s i COllilt:e:n91l' fil"a<gm~!i"Jts pll"t:lpÜS d'a~f¡r~:s t1IPtUSde dlscurs
(petits monóleqs, breus narracionso descripcions ... )

L'estructura del dialeg esta formada per un conjunt d'Intercanvis

e íntercanvis d'obertura: salutacíons, etc.

o irrtercanvísd'orientació temática: "Ara parlem de... "

. ti) tntercanvts de desenvolupament: "Ha quedat pro u ciar?"

El intercanvís d'acabament: "Deixern-ho equt, dones. Adéu siau. 11 .

 Fundó
Dialogar.

EstnIcmra
lnteraccíó entre dos tnterlocutors o rnés.. que etaooren coojuntarnent el discurso
L'ordrs es basa en e3storns de parau~a_
, ,

,ff( GenEres
Poden pertanyer al canal oil'Cllo a l' escrit: transcripció de dialegs, dlscusslons,
debats, entrevistes, teatre, nov-eHa, cinematograña, COHOqll.3BS, tertúlies, etc.

Tras grramaticans,
Ús de pronorns personals, dernostratius, írrterroqatius, etc, que tenen referente
externs al texto Adverbis d'añrrnacíó i negadó. ÚS de
signES de puntuació reía-
cionats amb Fentonació (signes d'lnterrocació i excíamació, guions, etc.),

Aatras callC3~2IiÍstiques
Oaracteristíques própies de! canal oral: canvñs' d'ordre, repencíons, frases
ínacebades, el-lipsis, etc.
Ús d'expressloos própies de! di¿leg entre lnterlocutors: tórmuíes de cortesía, de
saíutacló i de comíat; exhortacions; excuses, etc.

Alcap de cinc minnts el seu heme despenja el telefon de I'habitació de I'hotel, A

l"Adriana ti suen les mans i l'auricn1ar1iie~cadels dits,
-Albert.
=-Pero on eres? No ha entenc, Adriana: r'he trucatnosé quantes vegades i no r'he
traba! mai. Que tens?
No esta enfadat, ni trist, no fa una ven preocupada; fauna veu impacient i autoritaria,
plena d' exigencia, i I' Adriana s' espanta,
-A quina hora arribareu?
-Cap a les dues, suposo: 1 espero que serás a casa. Pero, dignes: que has fet, tots
aquests dies? '
L' Adriana envermelleix i nota que les carnes Ii tremolen,
-No he fet res.. No sé que he fet, No m'he trobat gaire bé,
-Que 'has begut?
Menteix amb un aplom absolut:
-No, ésclaro "
-..:...Noho entenc, Adriana, N'hanrem de parlar.
-Si voIs ...
-Has tingut alguna malaltia important?
-No; les normals i prou,
-El part va ser normal?
-Sí.
·~\l!mes?
-No; fa molt que ho vaig deixar,
-Beus?
-No.
 L,'A§§A!G

1. Call"acte!l"iil::zadó.

L'assaig és un genere literari en prosa, de carácter no ficcional, que es val del relat per tal
d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del conei:xement (fllosofia,
religió, art ... ). La voluntat estética forma -paft del discurs assaqístíc, pero la finalitat prioritaria
del missatge és la de comunicar idees amb uña clara explicitació autorial.

El textos assagístic es diferencien deis textos científics per la seva finalitat, malgrat la similitud
formal en alguris aspectes. L'estudi acadernic, la tesi, el tractat o la monografia científica
pertanyen a la tipologia· de textos expiicatius, tret que cornparteixen amb algunes obres
didactiques, pero aquells incorporen al text les fonts d'informació en que es basen (bibliografia) .
i sequeixen el· procediment cieritíñc: plantejament d'una hipótesí inicial, verificació empírica i
condusions.

Actualment, atesa la diversitat de tipusde textos que es poden incloure en aquesta

denominació, és preferible la de generes dkíactícoassaqístics, que inc!ouen tres modalitats de
discurs:

El a) el discurs drarnatíc: dlaleq:

e b) el dlscurs objectiu: assaiqItractat: biografia .. ), Formes oratóries (discurs, sermons), i

articles:
. .

e .c) discurs subjectiu: autooioqraña (confessió, diari, dietari, rnernóries).

Oegut a aquesta diversitat, el. contingut tarnbé é~' divers, . atxó permet ter-ne una agrupació
temática:

el Assaigs literaris, que tracten temes diversos j que combinen el contingut amb un
Ilenguatge erninentrnent literari. .

e Assaigs cientiñcs, que pretenen la divulqació d'un aspecte cíentiñcotecnic arnb diferents
nivells d'aprofundiment; d'acord amb el públlc a que es destinen.

o Assaigs divulqatius, que salen tractar de temes diversos, generalment d'actualitat, amb
un llenquatqe planer.

t¡) Assaigs polítics, que exposen idearis polítics i,'a veqades, fan la crítica d'altres idearis o
actuacions polítiques. .

Malgrat tata aquesta diversitat,els textos assagístics tenen unes característiques comunes:

o Existeix una voluntat de creació literaria.

o L'estructura esta centrada en I'exposició i I'argumentació.

o Hi ha una intenció d'aprofundir en el coneixement de I'home.

o Analitza Iliurement els temes, sovint críticament

() No pretén ser exhaustiu ni excessivament especialitzat.

e Sovint té intenció moralitzadora.

 el Té una longitud que varia entre la-de I'article i la del !libre.

11 Pot adoptar formes diverses: dlaleq, article d'opinió, dissertació ...

2. TIPOiLOG!ES TEXTUA1.S DElS TEXTOS ASSAGlSTICS.

Els textos assagístics presenten dos tipus de tipologia textual: I'argumentació i l'exposicíó.

a) El text argumentatiu.

Pretén convencer i modificar el punt de vista del destinatario S'articula de manera ordenada al
voltant de la defensa d'una o diverses idees raonades.

Serveix per a exposar opinions, contrastar-les, rebatre-Ies, persuadir convencer. La finalitat

predominant és conativa.

Utilítza frases Ilargues, oracions coordinades adversatives, subordinades causals, consecutives i

ñnals, verbs de pensanient i de Ilengua, referencies.i comentaris d'altres textos, etc.

La seva estructura acostuma a- ser:

e ¡:rnt:rod~ct:5ó: Explicífació "dél punt de vista o de l'opinióque es vol defensar amb la

interició de convencer el destinatario Comprovació d'aquesta -"afirmació, si escau,
introduida pels rnarcadors textuals: efectivamerit, en efecte ...

ti Deseil1voh.ilpamerat: Presentacióordenada deIs arguments, intróduits pels connectors o

marcadors textuals corresponents ren prtrnerlloc, en segon Iloc, primerament, després ...

11 Conch!s~ó:Síntesi deis aspectes tractatsicomprovació de l'opinió (J de la hipótesl

enunciada en la iritroducció. La conclusió. lncloura els connectors: dones, per tantr per
cónsecüent, o. slrnilars.. --

b)Text expositíu

Proporciona "informació sobre un tema del quales pressuposa que el destinatario ja té un cert
conelxernent amb I'objectiu d'arnpliar-lo i, si s'escau, de modificar-lo. És per aixó que, de
vegades, el text exposltiu es combina amb "el text argumentatiu.

el Segons el mitja per al qual ha estat elaborat pot presentar diferent -grau de rigor i
objectivitat. La informació se selecciona en funció del punt de vista-des del qual estracta
el tema. La progressió d'aquesta lnforrnació; els aspectes tipoqrafics i I'estructura tenen
una importancia especial com a mecanismes de coherencia i de cohesió del texto

e Ei punt de vista adoptat per al tractament del tema depen del grau de coneixements que
té el destinatari, la seva edat, el nivell d'estudis, etc. i, segons aquests elements se
selecciona el nivell de lIenguatge (estándard, culte, col-Ioqulal) i s'il.lustra el text amb els
exemples o els aclariments que es consideren oportuns.

CI La progrEssoó de ltill ill1formació va lligada als paraqrafs del texto Cada paráqraf és una
unitat temática que funciona com a tema, informació ja coneguda, i_que s'amplia amb la
informació nova o rema, Els paraqrafs es relacionen entre si per mitja deis connectors,
que estructuren la informació i en facilita la lectura Vo la comprensió.

e Els aspectes tipografilCs són importants per a diferenciar la informació principal i les
secundaríes, els exemples, les ampliacions, les paraules que es valen ressaltar,etc. És per
aíxó que els títols i subtítols, el tipus de lIetra i altres elements supralingüístics faciliten la
 comprensió del missatge escrit.

G L'estruetura del text expositiu acostuma a ser la següent:

el IntrodlUcdó: expllcitació de I'objectiu i presentacíó del tema.

e Deseilil'ffoh.apam.e!!ilt. informació dístribulda en paraqrafs amb una organització lóqica i

jerárquica de les idees, ús de grarics, esquemes i exemples, ete.

e CorndllJsar6: síntesi de la informació donada i suggeriment, si s'escau, de nous aspectes.

·3. GENERES ASSAG!STICS .

. -Artjde: Text de poca extensió sobre un tema determinat, que es caracterttza pe! fet que
s'insereíx en lIocs (diaris, periódics, revistes,ete.)als quals e! públic té fácil accés .

. -Di.etari: Forma de diari personal que explica, dia a dia, eis fets personals mes irnportants, les
opinions sobre temes diversos, observacions i reflexions ....

-Dos.!:13ll"s: Exposició del seu pensament que aigú fa al públlc amb un f persuesiu ..

-épistoaa: Assaig que sequeix I'estructura d'una carta.

-Estud~ i t!l"adat: Són textos d'una certa exrensíó, mes breu en el primer cas, que
sistematitzen un determinat saber o materia i que estan mes a prop del llenquatqe científic que
de I'assagístic. .

-Manjfest: Document en que una persona, un grup o una entitat fa púbiiques les seves
intencions. Són famosos els manifestos rornantics oavantquardtstes.

-OlPii.IIsde o fil.ilg~et: Ambdós són d'una estensió mes petita que un !libre. EIs dos termes són
sinóriirns, pero se sol atribuir al primer- una dignitat ideolóqica que el segon no té.

-Pami'~et:.,És un fullet o un ful! de propaganda política- o ldeolóqica,

 -- - - _.- _...- •....•~~-:-

ELS TEXTOS HUMANíSTiCS

Sota acuesta designació s'indouen els missatges, orals

o escrits, més o rnenys lIargs que presenten continguts
ternatks relacionats amb la historia, la filosofía, lallen-
guo, la literatura, ~art, la religió, etc.

~s mbr~s de filosofia, literatura i art són textos humanlÍsti·c:s..

~ - . -

- ,

_t.esdiferents unitats informatives de la branca d'hu-

- rnanitats es-presenten seguint undeterrnlnat rncdel.
En'gene_ral, la tipo~ogiatextual més usual en aquests
rñissatges és el text expositiu, ja que la finalítat
d'aquests textos és l'exposkió dun tema; pero la,pe--
culiaritat deis continguts humanístics mostra uns
enqraríatpes intertextuals torea diversificats: el d'ex--
.poskló-descrlpdóIen geografia, art), el d'exposició-,
narracíó (en literatura, historia), el d' exposlció-ar-
gumentadó (enfilosofia), etc.

Corn en el deis textos científics, se sol utilitzar el

GlS
registre formal, sobretot l'estándard. També el re-
gistr~ llterari (en literatura i en altres formes d'ex-
pressió artística), mentre que els registres de formali-
.tat baixa només s'utilitzen en sitUacions informals.

També s'hi han d'incloure els llenquatqes d'espe-

clflcltat propis de cada materia: per assequrar la
cornprensió i la producció deis textos humanístics cal:
coneixer la terminoloqia espedalltzade que utilit-
zen les diferents arees de coneixement que confor-
men I'anomenada branca humanística.
 ......
Los textos hurnanísricos
Características, generalc,s
Como apuntamos al hablar de los textos científicos y técnicos.Ios. textos'hum!
nísticos estudian temas relacionados con el ser humano, como el pensamiento,l
,relaciones sociales o la lengua. Dentro de éstos, distinguiremos 105 que pcrtené
cen a las ciencias sociales, que describen y analizan la realidad social, como'
derecho, la sociología o la economía, y los que forman partede las cienci :
humanas, <¡uese centran en el ámbito individual y tienen un papelprepondi
rante en la formación de la ,persona, como la filosofía, la filología o la estétic'
En función de las disciplinas y de sus objetivos más o menos prácticos, alg ,
nos de estos textos, como los de las ciencias sociales, son más técnicos::
específicos, y pueden incorporar otros lenguajes. En tanto que los de ]'
ciencias humanas son más especulativos y abstractos, es decir, tiende
más a la pura reflexión. Pero a pesar de las diferencias, todos ellos s
caracterizan, frente a los textos científicos y técnicos, por tener de for'
ma casi exclusiva el lenguaje verbal para transmitir sus conocimiento'
por dejar traslucir, en ocasiones, elementos subjetivos en la valoración'
defensa de puntos de vista particulares (individuales, ideológicos 'o d
eJcuda), Y, finalmente, por el método, ya que predomina lo deductivo,
más propio de la reflexión. No obstante, aunque traten contenidos teó '
ricos que pueden ser revisados o cuestionados, no dejan de tener el rigo '
y la precisión propios de la ciencia. ' '
T'Ipologfa y estructura
Los tipos de texto que predominan en las ciencias humanas son la exposición y r
argumentación. Aunque lo más frecuente es que se combinen, la exposlció'
domina cuando el texto tiene un planteamiento absolutamente objetivo y su fl
nalidad es analizar o sintetizar determinados contenidos, mientras que si el auto,
,propone "valoraciones y tomas de postura -Io 'cual da cabida a lo subjetivo-, predo
mina la argumentación. Ambas típologíaspueden presentarse con cualquier or
ganización de contenido +analizarrte, sintetizante, encuadrada o en 'paralel
(cuando se avanza alternando ideas de la misma importancia jerárquica que se op ,
nen en todo o en parte)-, aunque el método deductivo (analizante) es más propi
de las ciencias humanas. La estructura global suele ser la clásica: introducció
donde se formula el tema +tesis, hipótesis- que se va a explicar o a probar; de
sarroIlo.- en el que se desenvuelven ordenadam'ente las ideas o' argumentos,
conclusión: si el método es inductivo, aparece aquí la tesis; si es deductivo.isi
recogen o sintetizan las ideas desarrolladas, Como en los textos científicos, en lo
humanísticos pueden aparecer también la descripción. como complemento nec '
sario de la exposición, y la narración, si el objetivo es hacer un enfoque cronoló
gico O histórico,
Conviene resaltar aqni r¡ue las ciencias humanas se prestan más a las valoracio-
es porqlie, por su naturaleza especulativa, no parten de datos comprobados sobre
, realidad, sino de prenusas 16gicas aceptables, Es decir, mientras que en las ciencia; se
, rte del axioma o de! argumento apodlaico +cicrto y válido en todas condiciones-,
filas humanidades se usan argumentos, que parten de lo probable; lo verosímil o lo
cneralmente aceptado, Es importante destacar, no obstante, que el rigor de las
[ericí as humana. exige una ugurnentación capaz de convencer al receptor; es
feít", qU,eapele a,su inteligencia co~ argumentos sólidos, y no aquella que busca lá
enuaslon a través de argumentos. dirigidos a la voluntad', los cuajes suelen sf!r más
~rimarios, ,
': Como ya hemos visto, los límites entre el ensayo y los textos humaníaticos
po, con frecuencia, borrosos: muchos auto~es se sirve~ de este género literario, que
nclqye una clara voluntad de estilo-para exponer contenidos filos.óficos.lingüísti-
os, históricos. económicos. de crítica literaria, cte. con un objerívo científico.
Por último, e! rigor científico de los textos humanísticos hace que necesaria-
ente consten las fuentes que se han consultado, con sus referencias completas y
'recisas.Muchos de esto~ textos presentan, además de notas, un apartado de bl'b1io~
~~ ,
-:~':':'.. :.' ..
Lee el texto de la derecha y responde a las si- LQ~'males' del mundo se deben tanto a los
, Ien tes pregu ntas: defectos morales como a',Ja'falta de inteligencia.
,:..¡A qué tipo de texto pertenece? Razona tu res- Pero la raza humana noba ,descubierto hasta
uesta. ahora ningún mÚodo para erradicar los defectos
, Señala las partes del texto (introducción, de- I morales [,..]. La intelip-encia. por el contrario, se
¡r.~'arrol!oy conclusión) e indica dónde se encuentra perfecciona fácilmente mediante métodos que
~t]a tesls. ., '- son con~cid,os'por'cualquier e'ducadorcompe-
~~ Enumera 105 ar~ume.ntos y di de qué tipo son rente. Por lo tanto. hasta que algún método para
'. ,~eneralización, autorfdad, refutactón...). enseñar la virtud haya sido descubierto. el pro-
a
greso tendrá que' buscarse rravés del perfeccio- '
narnienro :d~!ainteligen~¡a ~i~:tes:que del de la
moral. ",:;~ji;;)W~ti~',,~l~"~\);¡::?:,~!::~~;
,
"':.~~~.r~r~a'nd'I\I}S~)¡r,L;Ei!!n]JoJ escépticos
. '~':':/:);.;.':~. ',;; ,:. ,.'
,ormas lingüísticas
//
as características generales 'del lenguaje de las ciencias humanas -no difieren en
rincipio de las de los textos científicos, aunque podemos decir que las terrnino-
' gías, 9ue son el aspecto más definidorde los textos de cualquier ciencia, suelen
, r más universales en los textos científicos, donde hay más acuerdo y pesa menos
, tradición, a pesar de que se producen más cambios y éstos son más rápidos; en
anta que en los textos hurnanísticos las escuelas o tendencias marcan a' menudo el
so de terminologías distintas (por ejemplo, semíática o semiolog!«, o función apeiatt-
o conalivn), La principal diferencia se da enel uso exclusivo, en las ciencias hu-
anas, de las lenguas naturales, ql.!e son inevitablem:~nte imprecisas y están
biertas a múltiples significados. Las palabras, por su uso constante en la vida social,
acumulan valores connorarivos, ambigüedades, y son abundantes fenómenos, como:" ción de adjetivos y verbos: su conversión en sustantivos los hace más objetivos al
la polisernia o la sinonimia, lo que contrasta con él carácter unívoco que tienen las' perder toda referencia temporal. Los términos abstractos expresan estados, cua-
palabras en otros ámbitos científicos. A ello hay que añadir el hecho de que, en la lidades o acciones pensadas independientes de la realidad; son los formados
como
exposición objetiva.algunos autores muestren tendencias subjetivas en el enfoque con los sufijos -ez, -ción, -anza, -miento, -entia, -tud, -ismo ... o a través del artículo
deIos temas o incluso en el tono que utilizan en la exposición, lo que, corno I neutro lo ante un adjetivo. Por ejemplo: afldlenc/a, competencia, actuadon, descoloni-
hemos visto, suele ser frecuente en el ensayo. ~ad6n, Iib,eralismo, liquidez, sentimiento, protealonismo, concordancia, alianza, actitud ...
La-difi~ult~d qu e apareja el uso de su sra rrcrvo s abstractos suele cOJl1.pcn~ar:5c co n
,. En';l nivel JTl';xfológico y .intáctico,podemos señalar tendencias análogas a,
- la paráfrasis (explicación o interpretación aml?Iificativa deun término) y la ejem-
las que hemos visto en el lenguaje científico. Predomina también el, estilo:
plificación, ' ,
nominal -sintagmas nominales expandidos con e1e~ent~s explicativos o especíñ..
cativos (complementos del nombre, aposiciones, proposiciones adjetivasj-: las ora-.' ", Algunos te crricisrn ossufren la contaminación que comportael uso social de las
dones suelen ser largas e incluyen adversativas, explicativas, causales, consecutivas,' " lenguas naturales-y adquieren valores cormorativos (muy frecuentes en los ámbi-

condicionales ... El objetivo de un lenguaje denotativo y referencia! se consigue a', , t.os' dela sociología.Ia política.Ia historia ola comunicación); las palabras" por

través de recursos morfosintácticos variados: el empleo de la m'odalidad"ehu~ciati-' razones históricas, sociales o' políticas,se cargan' de referencias ideológicas; así,

va; el modo. indicativo: el presente in temporal o histórico de.significado perma-:: ,socialismo, capitalismo, individ~talismo, puritanismo, monopolio, derecha, nadonolismo o
nente, y las estructuras impersonales, aunque éstas pueden alternar con la primera liberalismo. Para garantizar la interpretación de un tecnicismo, de un significado
persona del singular o del plural, con el fin de hacer más variado el estilo o para especi,al o de un valor añadido, algunos, términos pueden aparecer destacados con

implicar al destinatario, " ,recursos tipográficos como la cursiva, la negrita o las cómillas: 1(llMainjlación ines-
. . . . , .
,pwllla puede'causar ul1oLCa'mbios,., v, aquí la negrita nos advierte de que hemos de
Por lo que respecta a los mecanismos de cohesión', destaca el uso de los mar- '
ea dores discursiv~s que establecen el orden', la progresión y la reladó~ entre las , entender d término como un tecnicismo que califica uno de los tipos de infla-
ción. '
ideas: en primer lugar, en relación a,por otro fado, es.decir, en efecto, en reJumw, a primem"
vista, en consecuencia, cónelfih de que;,a,pesar de'todo, corümtinmeníe.siata CD~duir ... ;"
través de ellos se establece.la relación entre los 'párrafos, unidadde contenido fun-
damental en la organización de estos textos: Éstos suelen tener una estructura equi-
librada tanto en extensión (muy variable, aunque la tendencia .actual 'es hacia el
párrafo no' excesivamente largo), como en contenido: en principio, un tema o sub- ' i;;.'\ll
:~'\,¡¡~tl ACTIVIDAD DE COIvII'ROIlACIÓN
tema es el eje alrededor del cual se construye cada párrafo,

•• Los rasgosmás car~cterísti'c~s se dan en el léxico-con.el uso de las termino-'

'i. Lee el siguiente texto de José Antonio Marina, " equívocos. Hemos de atender a 16l que las distin-
Iogías: : extraído de El laberinto sentimental: ' tas lenguas nos proponen sin confiar en ellas del
Algunos tecnicismos son préstamos de ori-
todo.j Cuántas palabras neceSitam~s?Tant~s co-
gen 'grecolatino: psicosomático, trauma, monopo- . mo géneros o especies de experiencias necesite-
Toda ciencia tiene que precisar su terminolo-
lio, código, homicidio, imperialismo, sintaxis, e¡ife- gía y también sus criterios de verdad. La cienda mos nombrar: Primero tendremos que describir
mismo, jilogismo, sodograma, etc.; procedentes' de ,; de la afectivida'd inteligente, también. El léxico cuidadosamente la experiencia afectiva, s610
lenguas modernas, sobre todo del inglés: k
.''i;'' sen tiimen ti'a es muy con" fiuso en to d as sus 1en- entonces conoceremos nuestras necesidades ter-
,estocaje, interviú,jilmograjla, argot ... ; xenisrnos: ~;' guas. En inglés,por ejemplo, se, usan sin dernasia- minológicas. \
nqif, zOOI11, stock, share,' dllmping, kitsch', ratio.; l.L das cautelas affect,Jeellng, emotlon, passion, mood:
holdIng, lobby ... ; o se han formado de siglas y ~~T>~'_Greimas ha' intentado organizar la nomenclatura ,.. Señala el terna ~e, cada uno de 105 párrafos y el
acrónirnos: PIE, IVA, FMI (Pendo Monetario ',l.rf pasionalfrancesa, analizando los siguientes tér- del texto en general. ¿Qué,problema tiene la cien-
,Internacional), DRAE, QTAN ... Otros son ";:, 'mi~os: Sei1ti":~nt, émoiton, inc/inalion,pwchant, rus- cia de la afec~Ii)¡dádInterlgeriie? (1. 2-3)
palabras de la lengua común con significado. ~tl'.:cepllble de,.tel11pérament, =': humeur. . 1- Subraya; por, un Údo( los sustantlvos abstractos
científico capital, dinero, mercado,
muy preciso: f...!> La palabra, castellana mas antigua para desig- (tecnicÍsmos); por' otro, 105 adjetivos (distingue si
robo, Tercer JVúlndo, Norte-S~r, n/arto poder, etc. , fs4," , nar las variables afectivas es pasión, que Covarru- son especificativos oexpllcatlvos). Saca consecuen-
Pinalmente, otros se forinan a través de la, ft bi~s define corno «pertlJ:bación del áni~o que cias del ánéllsls, teniendo en cuenta que el autor
derivaci6n o de la cornp osioió n: mueslreo, ,I~'t Cicerón [lama-afecto ». Añade un rasgo de mten- habla de una ciencia.

pagaré, arbitraje, renacimiento, compraventa, golpe, W:~. sidad y vehemencia, que se ha mantenido.Viv:es ~ ¡Por qué utiliza el autor la cursiva en determina-

de estado, renta per céplt«, n/ota de p'a/ltalla ... tt usó affeclUJ. Sentimiento y emoció/t son palabras das palabras?

• Muchos de estos te cn ic is rn os son a su vez ~!"t tardías. ~ Finalmente, analiza las formas impersonales, las
palabras abstractas, d.ebidb al carácter teórico.
:'_W' Hay q~e establecer una terminología preci~a personales, el .tlernpo y modo verbal, Y explica por

y de reflexión mental de las ciencias humanas. '

:'t que nos Sirva para hablar de estos fenómenos sin qué se usan estas formas.

Abundan los sustantivos formados por deriva":

" ir
 ElS TEXTOS CiENTfFiCS
Sota acuesta nomendatura s'indouen eís rnissatqesorals
o escrits més o menys lIargs que presenten continglJts
ternatks relacionats amb les dendes de la naturalesa
(biologia, geoiogia"zooiogia, ..), les maternatiques, la
química, la física, I'economia, la tecnologia en general
i en particular les noves tecnoiogies, etc.

Els coneixernents ja assolits sobre la tipologia textual

i els registres ens seran de gran utilitat per a l' estudi
i la producciód'aquests textos. A més, el fet de saber
la unitat temática (el tema) que un text ofereix per- .
met recuperar els coneixements sernantics i entendre
les aportacions lexiques noves que apareixen, de ma-
nera que s'afavoreixi la comprensió informativa i la pos-
terior assimilació dels nous coneixements.

Sovint la unttat informativa que el text científic ofereix

es presenta seguint les pautes destructuració del text
expositiu, jaque la finalitat que aquests textos. pre-
tenen és l'exposkió d'un tema, d'una informació.

En alguns casos, podern trabar l'estructura argu-

merrtativa (demostració d'un teorema, d'un principi),
la descriptiva (explicació detallada d'un objecte o d'un
ésser) o la instructiva (explicació d'un procés). Rara-
menthi trobem estructura narrativa, perque alló que
el text dentffic vol aportar no potexpllcar-se amb mis-
satqes d'aquesta tipologia: les coordenades ternps-es-
pai deis episodis 'que conformen una narració no per-
meten vehicular la informació científica amb claredat, .
ni tampoc amb precisió ni adequació.

O'entre els registres; tant si el te:xt científic és oral

com escrit, se sol utilitzar un rsgistrs formal, ates
que el grau d'especificitat del contingut d'un te:xt cien-
tffic ho fa del tot necessari. Corn més especffic sigui
el text, més formal sera el registre: Així, els textos cien-
tífics de divulgació solen ser vehiculats en regiStrE
estandard (ampliat amb la terminologia propia d' a-
quella unitat informativa), mentre que els textos cien-
tffics especialitzats sofereixen en un registre están-
dard alt o bé en un registre cíentificctecnic -molt
especialitzat.

Els registres amb un grau de formalitat baix (com el

col·loquial o el vulgar) no són valids per presentar tex-
tos científics. Els argots podrien ser acceptables en
discursos orals entre especialistes, pero en situacions
informals (converses entre col·legues, etc.).

Un altre factor que lrrtervé en la comprensió i produc-

ció deis textos científics
. . és el coneixement que han de ,

tenir els especialistes i estudiosos de la termtnoloqia

especielitzada que s'utilitza en els textos cíentífics.
TEXTOS CIENTIFICO- TI:CNICS. CARAC'TERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES

• Llenguatge especial: mateixa estructura gramatical que el llenguatge comú (S- V -Comp.) ) pero
posseeixen terIDmologiefTopies: de Jcotanica, d' economia, d' .c.stromiutica, d'e.J.ectn'mica, etc. Per
tant, ús . de termes /vocabulari amb significat precís i inequívoc per a tots els coneixedors de la
materia del texto Sovint. si no saps de botanica no pots entendre lID text que .en parli. A aquests
vocables o termes se'ls ánomena TECNJCISlVIES.

• EIs avencos es donen enpaísos capdavanters en investigació i aquests van innovant el llenguatge
cientificotecnic amb l' afegiment de paraules naves o nous tecnicismes.~a resta de países han
d'adaptaraquests mots a la seva llengua. Hi ha diferents possibilitats~antenir el tecnicisme
estranger, com ara "baffle", "by-pas~'pedigree", etc. , , comporta l'aparició de forca
ESTRANGER1Sl'!IES en la llengua ~aDtació fOnica del tecnicisme, com ara "flaix" ("flash" de la
~ ~~
fotografis --tecmcisme
.
angle~ -t~ '.

(.~ ,/
~l tecnicisme, com ara "gratacels" (de
l ' anglés "sky-scraper"), etc.

o Formació actual dels tecnicismes: a partir de formants grecollatins: "penicil-lina" ( del llati
pemcillium notatum), "estreptomicina" ( dél grec streptos' 'arrodonit' mukes 'fong'); a partir
d'ÁCRONINIS (reunir les:in:icials de diverses paraules) : "radar", ven anglesa radio detectioD and
ranzine,
o A vegades.-Ies lle~% que els creen utilitzen vocables propis, girs descriptius o metáfores: exemple
tlrrillliterat'emoció viva' (víbració que sent el metge quanpalpa lID órgan delcos del pacient).

•• A part de l'ús del llenguatge técnic (amb teonicismes), lexposició científica ha de ser clarai correcte .
. . .
És a dIT, les oracions no han d' oferir cap ?Jficultat morfosiritáctica: estructura clara i s:intaxi senzilla
S~V -Compl., ( ne ha d'haver-hi-cap component retóric, o metafóric, o líric, de recreació en el
llen.guatge). Un element d'úshabitual és la REPETICIÓ, per ajudar a la claredat del texto
e Acostumen a pertanyer als tipus dé textos expositius i argumentatius.

o Els quatre factors contextuals sónels següents:

Tema: especialitzat.
Grau de formalitat: ús terminologia propia (científica i técnica), Estándard-cultee- oJ)-
Intenció: habitualment argumenten o exposen/expliquenun/s fet/s.
Canal: escrit=pnblicacions. Oral=conferencies.: exposicions.; (l'oral gairebé sempre
parteix de l'escrit. No s'acostuma a improvisar una. conferencia científícotécníca):

o Els textos cientificotécnics 'els podem trobar en revistes especialitzades (qué tot i ser revistes, no es
consideren del genere periodístic, sinó del científic), en llibres o publicacions referents a la: materia
en qüestíó, en l'ámbit oral com a "guía" d'una conferencia ilo exposició, etc •.
 ~ liD D·-.. J~~
S : Jyfil -L¡¡ o DrJiINiSTRATIUS
1 - ERCANTILS
e desenvot upament de les reladons sooals, a més
n el També parlem de Henguéltge adrnstistratiu per re-
L de les comuncadons escrites de l'arnbit privat -car- ferir-nos als documents utilítzats en la relació entre un
tes, postals, correos electrónks, etc.-, hi ha lescornu- particular i una entitat (escola, institut, associació, etc.).
nicacions escrites que s'estableixen entre el ciutada i
les institucions. En tots aquests tipus d' escrits, s'utiüt- En tots aquests-textos, s'utilítza un lIenguatge·i un re-
z.aun Ilenguatge que, per les seves característiques par- gistre lingüístic que difereix rnolt del registre utilitzat en
tículars, s'anomena IBenguatge [uridiccedministra- la conversa oral, en actes informals o en la corres~
tiu. ponderxia privada. En alguns casos són autentics sub-
codis o argots professionals, accessibles només pér als
Lescomunicacions generades entre les lnstituoons i e!s iniciats en la materia.
outadans poden ser de tres tipus, segons el poder que
les emet o a qui van dirigides. Així, tenim: En aquesta unitat també parlarem deIs escrits generats
per les relacions cornercials entre -un dient i una em-
!i Poder leg¡s~aiju. Elabora les lIeis que regulen la presa o.duna empresa a u_naaltra empresa. Són, per
vida i la convivencia de l'Estat o de la comunftat exernple, les cartes cornercials, els comunicats, etc.
autónoma on s'apliquen aquesteslleis. En són ·ca- Aquesta mena de docurnerrts utilitzen l'ahomenat llen-.
sos la Constitució, els diversos estatuts d' autono- guatge mercantil.
mia i les Ileis de normalització lingüística de cada
Iloe.
EL LLENGUATGE
~ Poder judiciel, Emet i rep diversos tipus d'escrits: JURIDiCOADMIN-¡STRATIU,
sentencies, certificats, convocatóries, actes, denún- -
cies, etc., amb que l'Adrnínístració de Justícia es re- El llenquatqe administratiu,com s'anomena sovint de
laciona amb els ciutadans. manera abreujada, utilitza un tipus de lIenguatge es-
pecífic caraderitzat per la seva ampul·lositat. Aixó es .
~ Poder executiu. Emet i rep diferehts tipus d'escrits deu,en part, a l'ús de cultismes, tecnicismes i arcais-
relacionats amb els diversos organismes dependents mes i, tarnbé, als girs gramatlcals i a lesfórmules molt
de l'Administració: departarnents, ajuntaments, es- especialitzades que dificulten la comprensió del text a
cales i fundacions o empreses municipals, etc. In- les persones que no estan farniliarrtzades amb aquest
clou, per una banda, els decrets i les ordres publi- tipus de lIenguatge.Per aixo,av\,Ji dia s'estan fent es-
cats en el diari oficial de la comunitat autónoma i, toreos per modernitzar i simplificar aquest lIenguatge,
per l'altra, els documents generats per I'activitat ad- treure-li arnpul-lositat i acostar-lo al dutada.
ministrativa d 'aquests organismes: irstancies, cer-
tificats, actas, etc. Si estudiem el lIenguatge juridicoadministratiu com una
varietat funcional, és a dir, com un registre; podem ,
concretar els quatre factors que ·el defineixen i que, ;
I
I
alhora, el condicionen: .!

m Canal. Generalment, la docurnentació és escrita.

m Tema. Els documents elaborats tracten de la gestió

de la vida social. Pot tractar d'un tema qeneric (per-
que afecti tots els ciutadans, en el (as deIs docu- ;

~ - .
ments qenerats pel poder
. Cada tipus de doéument
legislatiu) o especíñc.
s'ha dadaptar al (as con-
¡
;Administració és )'ambit propi deIs textos juridiccadrninistratius.
cret exposat: sol-licitud, ordre, recurs, saluda, etc. .
I
 Lenguaje literario

El lenguaje literario es, básicamente, 11 lengua escrita estándar en 11 que se introducen

palabras poco usuales (cultismos, voces inusitadas, extranjerismos, arcaísrnos, etc.) y que
se sometenormalmente a una voluntad de forma, PO! 'una parte, tiene muchos rasgos que
lo acercan a la lengua escrita culta; pe:ro por otra, es frecuente que aparezcan en él gttos
coloquiales y hasta vulgares, para producir ciertos efectos expresivos.

Artificios .Ungi.Hstico§
En la literatura suele emplearse el idioma para llamar 11 atención sobre sí mismo, sobre
cómo eS'M dichas las cosas. El escritor debe producir extrañeza y ha de usar, con- ese fin,
los artificios adecuados, Aunque no por literarios estos recursos han de ser muy raros o
chocantes ..Tengamos en cuenta que en la lengua ordinaria utilizamos con frecuencia el
asíndeton.. la adjetivación ornamental, 11s series binarias de palabras, metáforas,
rnetonirnias
. , etc,

funció~ poética
Cuando el lenguaje se utiliza para producir belleza, para llamar' la atención sobre sí"
mismo, actúa en él la función poética. Lo importante no es tanto lo que se dice SIDO
cómo se dice. El escritor pretende' suscitar en el receptor una serie de sensaciones de
de
belleza, creatividad e influencia a través .de la forma su mensaje. Son válidos todos los
recu:rs()s.expresivos. Esta fnnción .aparece también en el lenguaje coloquial; cualquier
persona, al construir su mensaje,: selecciona de manera consciente o inconsciente las
palabras, las inflexiones de la voz o los tipos de oraciones para conseguir una transmisión
más eficaz de aquello que se pretende comunicar.

El texto literario .corno acto de comunicación

El texto literario. funciona como un acto de comunicación que posee las siguientes
características:
~ Es resultado de una creación que el autor destina a que perdure y se conserve
exactamente con la misma forma o:riginal.
~ La comunicación que la obra literaria establece con el lector y oyente es unilateral,
porque el mensaje no puede recibir respuesta inmediata del receptor.
~ La obra no se dirige a un destinatario concreto, sino a recepto:res desconocidos,
muchos o pocos, actuales o futuros (receptor universal).
i!í El Iector u oyente no establece relación directa con el autor, sino sólo con el
mensaje, con su obra (comunicación diferida). Y ello, cuando él lo desea. De esa
manera, la iniciativa del contacto comunicativo corresponde al receptor.
m La comunicación literaria es desinteresada, no tiene. una finalidad práctica
inmediata, Por el contrario, posee una naturaleza estética, es dec:i:r, pretende 7~
 producir las reacciones que en el ánimo suscita ·10 bello. Sin dejar de ser cierto lo .
anterior, no lo es menos que muchos autores escriben literatura para favorecer una
determinada causa, para promover un cambio en la sociedad, para denunciar una
situación.

El limite que separa al lenguaje literario de otros tipos de lenguaje es muy difuso. Muchos
.escritos de carácter periodístico o científico pueden ser considerados como verdaderas
piezas lite:rarias.

La extensión de un texto literario no es. Un rasgo distintivo, puesto que es muy variable,
desde un par de versos hasta cientos y millares de páginas,

Asípues, el texto literario posee unas características internas sumamente peculiares pero; .
a la vez, difíciles de aislar. Comparte un buen número de ellas con otras clases de textos;
la plegaria, el mensaje publicitario, el eslogan, el conjuro; el texto periodístico, etc.

Carácter desinteresado
QuiZá el rasgo más diferencial sea su carácter desinteresado. Desinteresado en cuanto a la .
comunicación en sí misma, no PO! lo que se refiere a larernuneración que el autor pueda ..
obtener a cambio de lo escrito. El.texto literario no tieneuna finalidad práctica inmediata.

final previsto
A diferencia de lo que ocurre en la comunicación ordinaria (la conversación entre- dos
interlocutores), el texto literario posee un final previsto por el autor. La extensión del
texto dependen. del género elegido, pero siempre fluctuará dentro de unos límites
aproximados. El cierre es, pues, otra de sus características diferenciales.

Artificios lingüisticos
Cuanto más estricta sea la exigencia del Cierre, mayores efectos suele provocar en el
lenguaje de la obra. Los géneros en verso muestran ffi2yores artificios lingüísticos que los
géneros en. prosa; pero, en general, el empleo de expresiones poco usuales: arcaísmos,
neologismos, voces inusitadas y cultas, y construcciones sintácticas atípicas caracterizan a
todos los géneros literarios. De estos artificios lingüísticos trataremos con más detalle en
el apartado Recursos literarios.

Polleernla
El texto literario se presta a múltiples. interpretaciones ° lecturas; en teoría, a tantas como
lectores y oyentes. Y ello no perturba Ia comunicación; por el contrario, muchos lectores
que muestran entusiasmo por una obra literaria no la entienden, o la comprenden de un
modo deficiente y superficial, Pero la comunicación resulta satisfactoria. Esto no puede
ocurrir en los mensajes ordinarios o en otros mensajes de finalidad práctica, pues daría
lugar a errores que podrían se! muy graves; imaginemos lo que podría resultar de una
 polisernia en las señales de tráfico.

Uno de los recursos que de forma más general caracterizan al lenguaje literario es el uso
de una adjetivación especial, el uso de epítetos. Los epítetos son adjetivos ornamentales,
no estrictamente necesarios para la comprensión de un mensaje. El buen escritor busca
evitar los epítetos triviales y, en general, prescindir de los que no produzcan' efecto de
novedad

Según la Retórica tradicional, son Bguras todas· las anomalías que se producen en un
escrito, todo aquello que produce extrañeza en ellector, Muchas de. ellas se basan en la
repetición y en el paralelismo. La repetición produce efectos rítmicos tanto en verso
como en prosa. Puede 'conferir b:rillo-a cualquier tipo de prosa, aunque el abuso· de las
. construcciones rítmicas entraña el riesgo de caer en :la excesiva musicalidad o en el
sonsonete.

Se han descrito : varios centenares de figuras· posibles, algunas .con nombres

. impronunciables. No se trata aqui de ofrecer un catálogo detallado de figuras retóricas,
trataremos sólo de ofrecer una clasificacióncoherente de algunas de las más frecuentes:

La principal es la aliteración o repetición de uno o varios fonemas, con una frecuencia

perceptible. Cuando la aliteración persigue una finalidad rmitativa de sonidos o ruidos de
la naturaleza, se denomina onomatcpeya.: La aliteración, como toda repetición muy
marcada, perjudica·a la prosa no literaria, y puede. producir cacofonías y sonsonetes.

figuras stntácticas

Son artificios de la construcción gramatic~ y muchos de ellos se producen por

apareamiento o paralelismo. Son más abundantes en el verso, pero no están ausentes en
la prosa literaria. Dos de las más frecuentes son el hipérbaton yla anáfora.

Figuras de palabra: los tropos

Llamamos tropas a aquellas figuras retóricas que cambian el significado de la palabra.

El sfmll O comparación

N ose trata, hablando con propiedad, de un tropo, pe!:o es un concepto muy próximo.
Cuando comparamos, po!: ejemplo, la vejez con una puesta de sol, en ninguno de los dos
términos que intervienen en la comparación se produce mutación de significado. En todo
símil hay un término real eA) y un término imaginario o imagen (B). Además, de un modo
u otro, al comparar marcamos gramaticalmente el hecho de que estamos comparando eA
 es como B, A semeja B, A me parece B,etc.). '

La comparación es frecuente también fuera de la lengm. literaria. Se recurre a ella p~

presentar más plásticamente lo que' se quie:re decir y, muchas veces, para concretar un
pensamiento abstracto.

Los símiles estereotipados o hrperbólicos suelen ser perjudiciales para el estilo de un,
escrito.

la metáfo!J"'a

La metáfora es el tropo por el cual se aplica el nombre de un objeto a otro objeto con ef2
cual se observa alguna analogía, suprimiendo cualquier rastro gnunarical de comparación.

Hay metáforas que están incorporadas al usó ge:neral, los diccionarios las registran y nadie-
las identifica como figmas, ya que no producen' extrañeza alguna (la cabeza de un a!fiJer) d

Pero el escritor crea sus propias metáforas (Mi soledad llevo dentro,,torre de ciegas ventanas; o, eí'\...
un texto periodístico: Raúl sepasó Jat~rdehambriento de balón).,

Una palabra aislada no puede funcionar como metáfora, necesita de un contexto en el que..
, cobrar significado. "

Las formas más frecuentes de metáfora- son lassiguientes:

~ A es B: Sus brazos son sarmientos:
~, B de A: Eljinete se acercaba tocando el tambor del llano.
m A aposición B:EJ naseiior, pávo realjaci~ísimo delpío.
~ A aposición B + e + n: Ya viene, oroy bierro; 'el cortejo de...
1ii B en lugar, de A: S u luna depe~amúJO tocando. estaba (pandero').

La me'tonlmla

Es un tropo en el que la relación, entre los términos real e imaginario es de uno de loS
siguientes tipos:
~ El efecto pOI la causa: Respeta mis canas.
m;¡ El autor por sus obras: Ya no leo a Machado.
~ L2 parte por el todo: Mira qué par de ojos van por ahí.
~ El continente por el contenido: Tomamos unas copas.
ii8 Luga:r por 10 que en él se produce: Un rioja excelente.

figuras de pensamiento

Hipérbole

En ella la expresión no corresponde al pensamiento. Se trata de una exageración, de ~

afirmación por exceso: Una mujer tan delgada, / que en la vailltJ de una espada / se trajo a i«:
sepultura.
Con ella se atenúa lo que se quiere decir, bien para no molestar al interlocutor, bien parQ..
dar más relieve al contenido: no estámal (por está bien).

Persomñcación

Es la atribución de cualidades humanas a los animales y a las cosas: el viento susurra una:
canción monótona.

Consiste en decir lo contrario de lo que se piensa: por ahí va Brad Pitt, (señalando a un tipo
feísimo).

Arrtites@§

Una palabra se pone en relación, más o menos sorprendente; con otra contraria: Era sólo
sombra de ss.pasada esplendor.

Pa[!"adoja

Es-una contradicción aparente: al avaro, las riquezas lo hacen más pobre.

Formas de elocución I~teraria

Los textos literarios suelen ser-una combinación de las tres formas de elocución clásicas -
narración, descripción, y diálogo. El retrato y el monólogo pueden ser interpretados como
variantes de las anteriores.

Narración

Los térrn-;nos narración o texto narrativo se utilizan en su sentido estricto para hacer
referencia a los fragmentos en los que se relatan hechos reales o imaginarios.

La narración es una de las fo:r:masde elocución más antiguas y de mayor tradición literaria
Es la base del cuento, de la novela, de la leyenda, del- poema épico y otros géneros ')
subgéneros literarios; pero también lo es de buena parte de nuestra comunicación habitua
con los demás.

Puesto que lo narrado son principalmente acciones, el verbo ocupa un luga:rdestacado en

ella, tanto por su frecuencia, como por su significado.

Como el narrador cuenta sucesos ya ocurridos, predominan los verbos en pasado, en

especial los pretéritos indefinidos y los imperfectos. Cuando aparecen otros tiempoó
verbales como conductores de la narración, suelen tener valor de pasado (presentsl.,
 histórico, po:r ejemplo).

La selección de enunciados largos y complejos, con predominio de la subordinación, da

impresión de lentitud narrativa, de calma; de estatismo. Los enunciados cortos y sencillos,
con predominio de la yuxtaposición, de la coordinación o de las oraciones simples, dan
impresión de dinamismo, de velocidad, de movimiento.

EB na~Bador

El narrador es el personaje que conduce la historia, presenta a los demás personajes,

explica 12s circunstancias en que se desarrollan los hechos que narra, etc.

El narrador puede formar parte de la ficción literaria corno- un personaje más o sepa1:atse
de ella. Cuando el-narrador cuenta la historia conociendo todos sus hechos pasados, -
presentes y futuros, hablamos de narrador omnisciente. Cuando el narrador- y el
protagonista-se identifican en una misma.persona, decimos que el relato se presenta como-
una autobiografía. Hay casos en los que la autobiografía es real y otrosen.Iosque es sólo -
un artificio literario.

las personas 11e~purrto de \7H5ta

El narrador puede valerse de cualquiera de las personas gramaticales para dar vida a su --
relato desde diferentes puntos de vista:
-~ N arración en primera persona. El narrador participa de los hechos que narra como
un personaje más, presentándose a si mismo" bien como el protagonista de esos
sucesos, bien como un personaje secundario o bien como mero testigo de-ellos.
~- N arración en segunda persona;- El narrador se dirige a si mismo, de fon:i:J.aque se
convierteala vez en narrador y en- personaje. Este desdoblamiento es un artificio.
que se utiliza en algunas narraciones modernas. -
~ N arración en tercera persona. Es la más frecuente. El narrador cuenta unos sucesos
que ocurrieron a otros personajes ajenos a él

Orden y sucesión de acontecimientos

El orden. en que aparecen los elementos de una narración depende de cuál sea el foco
considerado de mayo! interés dentro de la misma.

Si interesa conocer el desenlace de unos acontec:i:mientos, la narración seguirá un orden

c:ronológico desde los primeros hasta los últimos sucesos. En este caso, lo narrado tiene
un desarrollo lineal.

Si lo que importa destacar no es el desenlace, sino las circunstancias que llevaron a tal
- desenlace, la narración puede comenzar PO! los últimos sucesos para después dar un salto
al pasado (jiasb back) y narrar el resto de la historia desde el principio hasta esos sucesos
- finales, como si se tratara de recuerdos. -

Cuando se trata de destacar unto -los orígenes o causas como el _desenlace, se puede
2/);
empezar la narracion en un punto intermedio de la historia, e ir relatando luego los
acontecimientos anteriores y posteriores al punto de arranque. Este procedimiento se
denomina narración Z11 medias res (en mitad del asunto').

Descrí pelón

Describir es dibujar con palabras. Definida con más preaslOn, la descripción es la

representación de personas o cosas PO! medio de la lengua, refiriendo o explicando sus
distintas partes, cualidades o circunstancias.

En toda descripción interesan las cosas y sus propiedades o características.. no las

acciones. En consecuencia, en un texto descriptivo predominan los sustantivos y los
adjetivos sobre los verbos; abundan los-tiempos verbales que se refieren al desarrollo y no
al término de la acción (aspecto .im.perfecti:vo),sobre todo, los presentes y los pretéritos
imperfectos. Se prefiere la yuxtaposición y la coordinación a la subordinación. La
ausencia de nexos da una !11ayorrapidez a la descripción; la multiplicación de nexos le
confiere lentitud y estatismo.· Se recurre frecuentemente a la comparación como método
descriptivo.

Según lo vdescrito, podemos hablar de descripción de paisajes y objetos, o <le

personas y animales. Ambas pueden realizarse de forma realista o impresionista, La
descripción depersor+as se· denomina retrato, que suele realizarse" mediante la
combinación de prosopografía (descripción de la apariencia: externa de una persona, los
rasgos físicos y: la indumentaria) y etopeya (descripción del carácter, acciones y
costumbres de una-persona). Ni unani otra suelen aparecer aisladas. Aunque predomine
la descripción física, el autor suele introducir comentarios relacionados con el carácter del
personaje o hace derivar de los rasgos físicos alguna peculiaridad psicológica de la
persona retratada. Según la intención con que se realice el retrato o el tono empleado en
su redacción, hablamos de retrato objetivo o subjetivo, laudatorio o satírico.

Según el que describe, la descripción puede ser objetiva o subjetiva, estática o

dinámica. La finalidad de la descripción objetiva es informar fielmente -del aspecto,
componentes y otras características de un mecanismo, de un fenómeno, de una reacción,
etc. Es más propia de la pr:osa de investigación que de la literaria. La descripción subjetiva
se caracteriza por dar entrada, en mayor o en menor medida, a la opinión del que
describe. De hecho, es muy frecuente que, a través de sus descripciones, el autor pretenda
influir en la opinión que el lector ha de formarse sobre lo descrito.

Estática o dinámica. En una descripción estática el punto desde el cual se supone que el
autor observa es fijo; desde ese punto y mediante una técnica fotográfica más o menos
fiel el autor presenta un cuadro de lo que percibe. En la dinámica el autor describe el
objeto a medida que va descubriéndolo; con técnica cinematográfica, se va adentrando en
una realidad que aparentemente descubre al tiempo que el lector.
1. LES PROPIETATS DEL TEXT: 1.1. LA COHESIÓ/1.2. LA COHERENCIA/1.3. L'AoEQUACIÓ/1.4. LA CORRECCIÓ I LA PUNTUACIÓ

1. LES PROPIETATS TEXTUALS

El text és el producte lingüistie que es pren com a unita! d'estudi en una análisi de la Uengua feta amb independencia del con!ext Es una unita!
formada per un conjunt d'oracions, i constitueix I'objecte d'estudi de la lingüistica textual. Text i oracions se situen al nivell de la competencia del
parlant
El discurs és el text lingüistie estudia! en relació a les seves condicions de producció, i atenent al context en que s'elabora. És una unitat formada
c'enunciats. Otscurs i enunciat se situen en el nivell de I'actuació del parlant (reflex de la competencia) o de la parla.
Qualsevol discurs conté necessánament un text (oracions).
Les propietats textuals són íots els requisits que ha de complir qualsevol manifestació verbal per poder considerar-se un text Serien les normes o
regles que ha de complir un text per poder-lo considerar un tat per ser analitzat, a I'igual que analitzavem les oraeions i el seu esquelet Qualsevol
text ha de ser correcte i adequat a una situació de comunicació determinada.
Les propíetats textuals són els coneixemen15 lingüisties i extralingüisties que I'ésser hurná necessita saber per produir missatges tant orals
(discurs) com escnts (text). Els que més ens interessen són els escrita

1.1. LA COHESIÓ
La cohesió és el domini de I'artieulació gramatical -LA SINTAXI, I'esquelet- del text
Les diverses oracions que conformen un text no són unítats aillades i ineonnexes, posades una al costat de I'altra. Al contrari, estan lligades o
relacionades a través de mitjans gramatieals diversos (puntuació, conjuncions, articles, entonació, pronoms ... ), de manera que formen entre totes
una xarxa ben lligada de connexions lingüistiques.
Les principals formes de eohesió o sistemes de connexió són:
a) L'anáfora (també anomenda repetició o referencia)
Consisteix en la repetició d'un mateix element o contingut gramatical en diferen15 oracions. El text esdevindria ferragós i reiteratiu , si no evitem la
repetició deis rnots, L'antecedent o relerneot al qual fa referencia I'anilfora sempre va abans. Existeixen quatre formes de cohesió anafórica:
-Els pronorns febles, tónícs, relatius, indeflnits, demostratius ...
Per exemple:' En Joan no hi esta d'acord. EII creuque s'ha de fer dema', on en Joan i ell es refereixen a la mateixa persona. (prono m)
-La substitució lexica per sinónims:escola-col.legi, la primavera és aqui, I'estació de les flors truca a la porta.
-La substutució léxica per hiperónims ( paraules de significació més amplia ) :Tinc un pis petit, pero per mi és un
habitatge suñcient
-Paraules buides de contingut o amb significat molt qenéríc (cosa, fer).
b) El.lipsi: supressió d'un element conegut La Maria no ha vingut O Esta malalta.
e) Puntuació: és un deis elements de cohesió més ímportants de la Uengua escrita. Equival a les funcions que realitza I'entonació i els codis no
verbals (gestos, pauses) en la parla.
d) Eis connectors són conjuncions, adverbis, preposicions i locucions que relacionen frases: i, pero, més tard, primerament... Existeixen els
d'espai, temps i els lógies o argumentatius.
e) Catáíora'(també anomenda repetició o referencia). Consisteix en la repetició d'un mateix element o contingut gramatical en diferen15 oracions.
L'element al qual fa referencia la catátora sempre va després, a sota. ' Ella va entrar pel jardi. Ella era la Joana' on ella i Joana es refereixen a la
mateixa persona. (pronom)
Q Dlcíics, deicties, la deixi, la deixis: són els elernents que fan explícites les referencíes al context Són elements buits que tenen funció indicativa,
assenyaladora. S'omplen de contingut només en la situació de parla o de lectura.
o. personal: relaciona els enunciats amb els participan15 de I'acte comunicatiu. 00, tu..). o. temporal: ahir, derná, després. o. espacial: aqui, allá .

1.2. LA COHERÉNCIA
És el do mini del processament de la informació del texto
Un text coherent ha d'estar ben construit, ha de ser entenedor, ciar i logic.
Llei de la no-contradicció. Les idees han d'estar ordenades de manera que tinguin sentit i no es contradiguin. Llei de la repetició de mots per no
perdre el fil. Llei de la progressió de la informacíó i la relació. La progressió ternátíca pot avanc;:ar de dues maneres:
-progressió lineal: es parteix d'un tema al qual se Ii aplica un rema que el converteix en un nou tema, i aixi
successivament
-tema derivat: es parteix d'un tema que es divideix en subtemes.
El missatge o la informació que vehiculen els textos escrits esta estructurat i presentat d'una manera determinada segons cada situacíó de
comunicació. La propietat textual que estableix quina és la informació que s'ha de comunicar, com s'ha de fer, en quin ordre, amb quina
estructura, etc. és la coheréncia. EIs aspectes més lrnportants que inclou la coherencia són:
1. Quantitat d'informació:
-Quina és la informació pertinent per a cada tipus de comunicació? S'hi diu tat, hi ha excés, palla, defecte ... ?
2. Qualitat d'informació
-La informació és bona? Hi ha exemples? Com són les idees? Són arrodonides? Subdesenvolupdes?
3. Presentació de la informació
-Com s'organitza tata 'Ia informació? Quin ordre presenta?-Hi ha introducció, cos, resum, conclusió? -La divisió del text en parilgrafs ens facilita
I'organització de les idees?
Cada tipus de text sol tenir una estructura peculiar i diferent de la deis altres textos. Aixi, un conte té plantejament, nus i desenllac;:; i una instancia
un encapc;:alament (amb les dades personals de I'autor), un ex posa i un demana.

1.3. L'AoEQUACI6
És el domini de la variado sociolingüistica de la lIengua. Aquesta no es homoqenia ni uniforme, sinó que presenta varlacions socials segons
diversos factors: la geografia, la historia, el grup social, la situació comunicativa. o'una banda, una lIengua es compon de molts dialectes
(geogrilfies i socials) que depenen de la procedencia i de les caracterlstiques deis partants (edat, sexe ... ). D'altra banda, una lIengua presenta
rno'ts registres per a totes les situacions de comunicació ( juridic, médic, administratiu, col.loquial, literari, culte, estándard, científic ... ). Exemple:
fotre, fer, realitzar i elaborar poden ser sinónirns en torea contextos, pero tenen valors sociolingüisties molt diferen15.
Aixi dones es diu que un text (escrit) i una persona (oral) són adequats quan far servir el mateix dialecte i el registre adequat a la situació de
comunicació. Aixi la corrunicació sera profitosa.
Altres aspectes que se solen valorar en I'adequació són:
-Si el text escrit realment assoleix el propósit comunicatiu pel qual ha estat escrit (informar, exposar, soUicitar ... ).
-Si el text manté el mateix grau o nivell de formalitat o informalital.
-Si el tractament personal (tu, vosté, vos) que utilitza el text és el correcte per a la situació de comunicació
-Si el lexic és adequat al tipus de text (científic, humanistic, literari ... )