Larquitectura barroca a Mallorca

El Barroc s un moviment que sorgeix a Itlia en el segle XVII i que durar fins a meitat del segle XVIII.
En el cas larquitectura de Mallorca, aquest estil, igual que en larquitectura renaixentista, es plasma duna
manera epidrmica, s a dir, noms a travs de detalls i elements com la decoraci.

Les caracterstiques de larquitectura barroca mallorquina seran bsicament dues: la continutat de les
estructures arquitectniques dorigen medieval (gtiques) i la decoraci arquitectnica dinfluncia
italiana, realitzada per escultors. Les faanes dels temples del segle XVII sn hereves de les gtiques,
consistents en uns murs llisos amb decoraci concentrada noms en les portades i, en algunes ocasions,
amb els cossos exteriors dividits mitjanant motllures per accentuar lorientaci horitzontal.
s en la decoraci on es pot observar el nou estil, per aquest motiu ens fixam en les tipologies de
portades. Trobam bsicament dos tipus de portades: la portada manierista (estil originari dItlia de la
segona meitat del segle XVI, que es podria considerar, ms aviat, la fase final del Renaixement) i la
portada-retaule absidal o pastera.
La portada manierista, realitzada durant les primeres dcades del segle XVII, consisteix en laplicaci de la
tpica decoraci escultrica manierista a fora de mscares, estpits, guirnaldes, cartelles, encoixinat,
frontons corbs, triangulars o partits, etc. Podem trobar alguns exemples a Palma com la casa Pavesi o Can
Sales en el carrer Sant Feliu, lesglsia del convent de la Concepci, lesglsia del convent de Santa Clara,
en ledifici de lAjuntament en Cort, etc.
La portada-retaule absidal o pastera s el model implantat per Antoni Verger en el portal principal de la
Catedral de Palma. Consisteix en la divisi de la portada en dos cossos: linferior, amb bassament,
pilastres, columnes classicistes i salomniques sobre ell, i el superior constitut per un nnxol en forma de
venera. La diferncia amb el Renaixement s que el Barroc cerca lefectisme i la teatralitat de les seves
composicions per commoure al fidel, per aquest motiu combina lliurement elements classicistes amb
elements prpiament barrocs, com les columnes salomniques. Podem trobar altres exemples daquest
tipus de portades a lesglsia de Monti-sion, la de Sant Jeroni i la de Sant Francesc, de Palma.

Lesglsia de Monti-sion
Quan els jesutes van arribar a Mallorca a mitjan segle XVI es van establir a la capella de Nostra
Senyora de Montision, situada on anteriorment s'havia alat una sinagoga. A finals d'aquest
mateix segle la nova esglsia va ser el nucli de predicaci d'aquesta ordre convertint-se en un gran
centre d'acci cultural, social i fins i tot econmica.
No va ser fins a finals del segle segent quan la construcci d'aquest lloc sagrat va arribar al final.
Va ser des del seu origen un centre d'activitat fins que va arribar la supressi de l'ordre en 1767.
L'interior segueix les pautes marcades per l'arquitectura gtica: nau nica amb capelles laterals i
capalera rectangular. La coberta s de volta de mig can amb llunetes, modalitat nova que
substituir la soluci tradicional de creuer.
Destaca sobretot la faana principal, que presenta el portal de l'esglsia de finals del XVII presenta
un complex sistema de muntants que alternen pilastres i columnes salomniques decorades amb
motius florals i amb capitell d'ordre compost. Damunt el portal adovellat trobem el fris i les
arquivoltes profusament decorades. El timp emmarca un gran escut, sostingut per dos ngels. Es
tracta de l'escut del patrocinador de les obres, Ramon de Ver. A banda i banda s'erigeixen les
esttues dels primers sants jesutes, Ignasi de Loiola a l'esquerra i Francesc Xavier a la dreta.
Corona el portal una imatge de la Immaculada Concepci, sobre la mitja lluna, i una
representaci del diable en forma de bstia i, ms amunt, l'escut de sant Ignasi. Protegeix el
conjunt un trencaaiges semicircular. A la part superior destaca una rosassa amb motllures llises i
un front triangular.

Lesglsia Sant Francesc

L'esglsia, construda entre el 1281 i el 1317, t una nica nau d'estil gtic catal; hi ha vuit
capelles laterals i un absis poligonal amb capelles adossades, les ltimes de les quals es van afegir
entre el 1445 i el 1670. A l'interior destaca el retaule major, obra barroca de Joan d'Arag; el cor,
del segle XV, i el sepulcre de Ramon Llull, a la capella situada a l'esquerra del presbiteri, obra de
Francesc Sagrera (1478).

La faana, reconstruda al segle XVII, s llisa; obra de Francesc Herrera (1697), hi destaca el portal
barroc, amb capitels d'estil corinti a les columnes, el timp i el roset, obra del vidrier Pere
Comas.

Haurem de esperar aproximadament fins al 1700 perqu simplantin models arquitectnics plenament
barrocs, de la m de larquitecte Francisco dHerrera, que va projectar la planta de la sala capitular de la
catedral. Tamb podem veure altres exponents daquest tipus de plantes a lesglsia de Sant Antoniet o la
capella de Sant Nicolau Tolent a lesglsia del Socors, ambdues a Palma.
En el camp de les arts plstiques trobarem escultura i pintura barroques, on aquest estil simplantar
duna manera ms profunda que en larquitectura. Tamb es donar una transici en el segle XVII del
Manierisme al Barroc, amb escultors com litali Camilo Silvestre Parrino (retaule major de Monti-sion),
Jaume Blanquer (retaule del Corpus Christi de la Catedral o el de Lluc), el taller dels Oms (retaule de la
possessi de Sant Mart dAlanzell, retaule de les nimes dAlar, retaule major de lesglsia parroquial de
Valldemossa), etc. En pintura destaquen artistes com Miquel Bestard o Guillem Mesquida.

Els patis barrocs de Palma, als segles XVII i XVIII, segueixen un model bsic, amb entrada o vestbul,
portals d'estudi, pati descobert i escala; per, alhora, poden presentar diferncies considerables entre si:
des d'una senzillesa elegant ms classicista fins als grans patis ms ostentosos del segle XVIII.

Ca'n Vivot
Una sbria i desornamentada faana acull el portal for d'arc de mig punt, que comunica amb
l'entrada, un ampli i dinmic vestbul amb sl de terra premsada. El pati t planta rectangular i
est delimitada per un conjunt de columnes de marbre vermell amb capitells de tradici corntia i
amb fust amb ntasi o convexos, sobre els quals reposen arcs rebaixats. De tres d'aquestes
columnes, parteixen quatre arcs per a cadascuna de les columnes. Al fons, el pati mostra una
esvelta escala imperial, amb l'arrencada emmarcada per dues columnes en estpit, amb bases amb
motllura en espiral.

El passamans s de ferro amb balustres plans. Acull l'escut del primer marqus de Vivot en el
primer repl i es bifurca en el segon tram; condueix a la galeria de la planta noble, que t tres arcs
de mig punt.
El segon pati, destinat a entrada ia cotxera, presenta una galeria barroca sostinguda per dos arcs
rebaixats i decorada per una balustrada amb cinc busts de marbre.

Can Oms
Va ser la casa de la famlia Doms des de 1642. Al segle XVIII es va reformar. Els arcs rebaixats, la
naia lateral de la balustrada superior, la finestra balconera amb llinda i amb balustrada
ornamentada amb l'escut dels Oms, i l'escala de pedra de Santany amb barana de ferro forjat,
configuren l'escenografia del pati. A l'entrada, a l'esquerra, destaca un portal d'estudi amb
decoraci gtica amb les armes dels Armadans, que prov de la desapareguda casa anomenada
Can Poquet del carrer Can Sans. Actualment s propietat de l'Ajuntament de Palma. Es troba al
final de Zanglada i donarem al carrer de l'Almudaina al nmero 7.