Professional Documents
Culture Documents
5º Llengua (Plan de Millora) SABER FER
5º Llengua (Plan de Millora) SABER FER
Ensenyament
individualitzat
Pla de millora
Programa dampliaci
Llengua 5
El quadern dEnsenyament individualitzat de Llengua,
per a cinqu curs de Primria, s una obra collectiva
concebuda, dissenyada i creada en el departament
dEdicions Educatives de Santillana Educacin, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Antonio Brandi
Fernndez i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Gemma Avellan Bisbal
ngels Campos Gonzlez
Roger Sarri Batlle
Begonya Soler Soriano
Empar Tortosa Sanz
ILLUSTRACI
Toni Cabo
EDICI EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCI DEL PROJECTE
Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCI I COORDINACI EDITORIAL
DE PRIMRIA
Maite Lpez-Sez Rodrguez-Piero
EAN: 8431300224889
CP: 466748
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra
noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a material
daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,
especialment aquella que tinga finalitats comercials.
Presentaci
Lensenyament individualitzat
Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la
consecuci dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i
destreses. Amb aquesta finalitat, s important establir un pla que els ajude a superar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habilitats.
Aquest tipus densenyament se centra, doncs, en ls duna metodologia flexible
i de les tcniques i recursos educatius que ms b sadapten a les necessitats
particulars de lalumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials didctics especfics que puguen ser utilitzats segons les condicions concretes
daprenentatge de cada xiquet o xiqueta, i tamb dels objectius de millora que
es plantegen en cada cas.
Des daquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber
Fer ofereix una srie de materials destinats a facilitar aquesta tasca. Entre daltres inclou:
La srie Aprenentatge efica, que en els primers cursos de primria est
destinada a treballar les habilitats bsiques atenci, memria i raonament i
les dificultats daprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda lentrenament en les tcniques destudi.
El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que cont
seccions variades per a cada una de les rees del currculum, a fi que el professorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients.
I, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que
inclou, per a cada unitat didctica del llibre de lalumne, dos apartats:
Un Pla de millora, compost per fitxes de treball destinades a aquells alumnes que requereixen un refor ms gran per a afermar els principals continguts de la unitat i per a desenvolupar les competncies.
Un Programa dampliaci, compost tamb de fitxes, lobjectiu del qual s
que lalumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus coneixements i pose en joc les competncies adquirides.
Llengua 5
ndex
PLA DE MILLORA
Unitat 1
1. La comunicaci....................................... 9
2. Ls de g/gu i c/qu............................... 10
3. Els animals. El diccionari........................ 11
Unitat 2
1. El llenguatge i les llenges..................... 12
2. Ls de r i rr.......................................... 13
3. Les plantes. Paraules sinnimes............ 14
Unitat 3
1. El substantiu.......................................... 15
2. Ls de j/g i tj/tg................................... 16
3. El paisatge. Paraules antnimes............ 17
Unitat 4
1. Els determinants. Larticle...................... 18
2. Laccent................................................ 19
3. Les joies. Paraules polismiques........... 20
Unitat 5
1. Els pronoms personals.......................... 21
2. Les normes daccentuaci.................... 22
3. El circuit elctric. Paraules
homnimes........................................... 23
Unitat 6
1. Ladjectiu............................................... 24
2. La s sonora........................................... 25
3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat......... 26
Unitat 7
1. Graus de ladjectiu................................. 27
2. La s sorda............................................. 28
3. La Terra. El camp lxic........................... 29
Unitat 8
1. El verb. Arrel i desinncies..................... 30
2. Ls de la b............................................ 31
3. El relleu. Famlia de paraules.................. 32
Llengua 5
Unitat 9
PROGRAMA DAMPLIACI
Unitat 1.................................................. 56
3. L
oratge. Paraules primitives
i derivades............................................. 35
Unitat 10
1. El verb. Temps i mode........................... 36
2. Ls de l i ll........................................... 37
3.El parc aqutic. Paraules simples
i compostes............................................ 38
Unitat 11
1. Els temps verbals.................................. 39
2. Signes que tanquen oracions................ 40
3. El centre comercial. La prefixaci........... 41
Unitat 12
1. La primera conjugaci........................... 42
2. La coma................................................ 43
3. La botiga dantiguitats. La sufixaci....... 44
Unitat 13
1. La segona conjugaci............................ 45
Unitat 2.................................................. 58
Unitat 3.................................................. 60
Unitat 4.................................................. 62
Unitat 5.................................................. 64
Unitat 6.................................................. 66
Unitat 7.................................................. 68
Unitat 8.................................................. 70
Unitat 9.................................................. 72
Unitat 10............................................... 74
Unitat 11............................................... 76
Unitat 12............................................... 78
Unitat 14
1. La tercera conjugaci............................ 48
2. Lapstrof.............................................. 49
3. L
a casa romana.
Els sufixos augmentatius....................... 50
Unitat 13............................................... 80
Unitat 14............................................... 82
Unitat 15............................................... 84
Unitat 15
1. Classes de verbs................................... 51
2. La contracci........................................ 52
Solucionari........................................... 86
3. E
l torneig. Els gentilicis.......................... 53
Llengua 5
Pla de millora
La comunicaci
Nom
Data
1 Indica qu susa per a comunicar-se: llenguatge, senyal visual, senyal acstic o gest.
Emissor
Hui comena
el festival
de cine.
Receptor
Missatge
Codi
Canal
Llengua 5
Ls de g/gu i c/qu
Nom
Data
1 Encercla de roig les paraules amb el so k de casa i de blau les que tinguen el so g de gat.
bagul
coma
esqu
gelat
mnega
fregir
cucurutxo
cirera
anguila
Ceclia
camisa
pigues
osset
es
elet
bar
tortu
itarra
ulleres
iosc
formi
es
can
ur
bal
fan
fangar
ban
bancari
alber
albergar
san
sangons
lgi
lgica
tron
troncs
10
Llengua 5
Els animals.
El diccionari
Nom
Data
1 Observa la illustraci i subratlla les oracions correctes. Thas de fixar en les paraules
destacades.
3 Ordena les paraules segents tal com figuren en el diccionari.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
girafes
acabava
boniques
obscurs
dtils
cantar
Llengua 5
11
Nom
Data
Da!
Yes!
S!
Oui!
A Espanya
A Europa
Al mn
12
Llengua 5
Ls de r i rr
Nom
Data
1 Marca la paraula ben escrita en cada cas. En acabant, subratlla les que tinguen el so de r forta.
rrdio
pera
roda
parraigua
carrossa
rdio
perra
rroda
paraigua
carossa
terror
parra
T el so r forta al comenament.
ram
cirera
enroscat
roserar
Els ca
Fe
agols han
an semp
Mon pa
En
ea
e som
ic s una pe
e.
ou
e del ja
d.
e.
Llengua 5
13
Les plantes.
Paraules sinnimes
Nom
Data
rosella
espgol
tim
salze
lliri
lber
faig
ARBRE
clavell
camamilla
FLOR
xiprer
esbarzer
ARBUST
margarida
Una
fageda
lbers
roureda
salzes
descobertlavandacaminadaalzina
He trobat un niu de pardalets en una carrasca.
14
Llengua 5
El substantiu
Nom
Data
equip
bosc
mosques
fulla
bandada
arbreda
gat
orquestra
amics
tecla
home
tristesa
alegria
paella
esperana
mar
Llengua 5
15
Ls de j/g i tj/tg
Nom
Data
geni
mentjar
jaqueta
pentjadors
tgeni
menjar
tjaqueta
penjadors
Les paraules que he ratllat estan mal escrites perqu les grafies tj i tg noms
j/g
tj/tg
irafa
corre
ba
a
ju
oca
e
erm
pe
ada
udant
carrua
pi
pa
ama
e
platja
llotja
mitges
esponja
lletges
pluges
enveges
taronges
16
Llengua 5
El paisatge.
Paraules antnimes
Nom
Data
un penya-segat
un cam
ample
gran
pujar
obert
entrada
tancat
estret
eixida
menut
baixar
Llengua 5
17
Nom
Data
primera molts
aquest aquestes meua
el
algunes uns vint unes
les teus
Articles
Det.
Demostratius
Indet.
Possessius
Numerals
Indefinits
pluja
dones
cam
estiu
peus
amics
riu
agulla
goma
flors
3 Completa amb la forma correcta de larticle indeterminat (un, una, uns, unes).
periodistes
pescador
tulipa
fulles
18
Llengua 5
Laccent
Nom
Data
marieta
llagost
mosca
5 sllabes
papallona
4 3 sllabes
2 3 sllabes
4 3 sllabes
casa
ordinador
malet
bscula
tmbola
retolador
slida
msica
roba
televisor
finestra
conferncia
Accent greu
Accent agut
cabs / cabs bstia / bstia calcet / calcet mscara / mscara viol / viol
REPASSA AQUESTA INFORMACI. Desprs, corregeix les activitats anteriors.
Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona ms forta en una paraula s
la sllaba tnica. En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe grfic anomenat
accent grfic, que pot ser greu (`) o agut ().
La vocal a sempre porta accent greu. Les vocals i i u sempre porten accent agut.
Les vocals e i o poden portar accent greu o accent agut, segons com sonen.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Llengua 5
19
Les joies.
Paraules polismiques
Nom
Data
Taller darracades.
Conferncia: Les joies: una elecci brillant.
Taller delaboraci danells amb pedres hexagonals.
Tipus de joies
Cada
anell del tronc representa
un any de la vida de larbre.
polismica / antnima
un / diversos
La paraula anell s perqu
t significats.
20
Llengua 5
Nom
Data
3 Substitueix les paraules destacades per un daquests pronoms febles: les, li, el, els.
va aprovar.
trobars al parc.
comprar desprs.
Llengua 5
21
Nom
Data
agudes
planes
esdrixoles
melo
boligraf
tobogn
camera
ambulncia
mel
bolgraf
tobogan
cmera
ambulancia
22
Llengua 5
El circuit elctric.
Paraules homnimes
Nom
Data
bombeta
interruptor
cable
caragol
descaragolador
4
pila
martell
2
5
clau
2 Completa amb els noms dels elements anteriors que necessites.
La
El
La
3 Copia cada oraci canviant les descripcions entre parntesis per les paraules
homnimes adequades.
sol / sol
nou / nou
cigne / signe
El (gran ocell blanc) va anar cap a Mar quan ella li va fer un (senyal, gest).
Pau estava all tot (sense companyia) prenent el (astre que ens fa llum i calor).
Llengua 5
23
Ladjectiu
Nom
Data
1 Encercla els adjectius que trobes en el text i indica a quin substantiu fan referncia.
Lavi Nicolau era un home menut i faener, amb una gran energia.
Sempre anava duna banda a laltra sense parar mai en torreta.
Des que tinc memria, el recorde amb boina, gaiato
i la cara plena darrugues. []
[Lavi] Vivia tot sol, en una casa diminuta i estreta, als afores
de la ciutat. Lenvoltava un hort on sembrava hortalisses,
per distraures, i tenia cura duns quants arbres fruiters.
FRANCESC GISBERT. Quantes rondalles!
2 Canvia el gnere dels adjectius segents.
bonic
forta
valent
clara
ampla
estret
alta
orgulls
: no t por de res!
24
Llengua 5
La s sonora
Nom
Data
sabata
roser
sorteig
arrs
ase
cinquanta
Llusa
polze
zelador
esps
cansat
zoolgic
Sescriuen amb s
Sescriuen amb z
pinsell
rosella
zebra
tresor
calse
pinzell
rozella
sebra
trezor
calze
Ro
Tere
a vol lhamburgue
a far on
Mentre esmor
a sense maione
a ni enci
e de de
ina, I
am.
embre.
ica estranya.
Llengua 5
25
Lespai.
Sentit literal i sentit figurat
Nom
Data
Estrelles fugaces
travessen pel mig.
De pressa, de pressa,
demana un desig.
El sentit literal
El sentit figurat
26
Llengua 5
Graus de ladjectiu
Nom
Data
Mireia s altssima.
Ivan s alt.
Grau
Grau
Grau
BLARN
SAGEL
AVARIL
bo bonssim
ample
content
bell
trist
verd
Llengua 5
27
La s sorda
Nom
Data
Qui ha dibuixat un
a la
de
La iaia ha fet un
Tinc una
de desdejuni amb
pintats.
es compon de ms de cent
El nostre
can
balan
antifa
iutat
irera
prn
ep
ca
ar
for
cal
otets
con
ut
ert
el
iri
feli
felios
estru
auda
lla
gos
nas
nassos
barns
pas
28
Llengua 5
La Terra.
El camp lxic
Nom
Data
Llibreria TASTAMN
Illes i arxiplags
de la zona polar
La vida
als oceans
clids
Les plantes
tropicals
La fauna
del continent
afric
mapa
mapa
mapa terraqi
plnol
maqueta
plnol
globus terraqi
maqueta
4 Encercla les set paraules que pertanyen al camp lxic dels viatges.
avi
cassola
maleta
passatger
volar
hospital
turstic
creuer
mapa
mestre
Llengua 5
29
Nom
Data
com siguen.
Jo sc el major de quatre germans.
Els arbres han florit molt prompte enguany, no creus?
El terratrmol va fer que les parets de la casa caigueren.
Quan Sara va arribar al cine, la pellcula ja havia comenat.
El pare ja havia eixit de casa quan tu li vas telefonar.
Formes simples
Formes compostes
Formes perifrstiques
vestim vest + im
pensreu
beur
riuria
parlarem
llegies
30
Llengua 5
Ls de la b
Nom
Data
Sescriu b
darrere de m
Sescriu b
davant de r i l
2 Copia les oracions canviant els dibuixos per les paraules corresponents.
Llengua 5
31
El relleu.
Famlia de paraules
Nom
Data
barrancdescendirexplorarcongostosescaladors
en bot pneumtic
del riu Profund.
professionals.
de la Foia.
2 Escriu una oraci per a cada dibuix amb les paraules proposades.
piragistabolcar
senderistesexplorar
explorar
sender
32
Llengua 5
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Nom
Data
cantem
2 Completa amb el pronom personal adequat. Fixat b en la persona i el nombre del verb.
vols que
Carles,
passem a buscar-te?
t 12 anys i
en tenen 11.
Infinitiu
Gerundi
Participi
cosir
cosint
cosit
desfer
netejant
batut
servir
jugat
Llengua 5
33
Ls de la v
Nom
Data
tam
or
cam
con
it
em
rer
olic
gam
en
a
elat
con
en
iure
ejs
in
am
entor
icis
can
om
ra
nou
esclau
esportiu
blau
viu
detectiu
Con
enci din
ril
mes da
entors durant el
La lluitadora iugosla
at
el com
a va guanyar
is en la federaci
Nous can
a
rasilera
esporti
La no
horaris
a bi
34
Llengua 5
Loratge.
Paraules primitives i derivades
Nom
Data
Ha comenat a plovisquejar.
assolellat
sol
granissar
ennuvolat
tronar
emboirat
diluviar
Llengua 5
35
10
Nom
Data
1 Subratlla el verb, indica en quin temps est i transforma loraci seguint lexemple.
Temps present
2 Relaciona amb el mode verbal que usaries per a expressar cada cosa.
INDICATIU
un desig
una possibilitat
un fet real
SUBJUNTIU
IMPERATIU
36
Llengua 5
10
Ls de l i ll
Nom
Data
1 Relaciona i escriu les paraules amb ll que formes. Nhi ha dues amb cada comenament.
-enni
-ecci
-rgia
-egtim
-metre
-uminar
-ucinant
-aborar
all-
coll-
ill-
mill-
satlit
liblula
balanc
gorila
satllit
libllula
ballanc
gorilla
Llengua 5
37
10
El parc aqutic.
Paraules simples i compostes
Nom
Data
lliscar
cabussar-se
cabussar-se
relaxar-se
lliscar
llanar-se
llanar-se
relaxar-se
Matals
o flotador?
Socorrista
o monitor?
Tobogan
o trampol?
Socorrista
o monitor?
salva
gotes
alta
taps
compta
vides
lleva
veu
4 Llig, endevina i obtindrs una paraula composta que sutilitza molt a lestiu.
38
Llengua 5
11
Nom
Data
Passat
Present
Futur
Temps simple
arribar
vam tancar
Temps compost
haveu arribat
hem pagat
tancava
Temps perifrstic
paguen
hagueren vingut
Llengua 5
39
11
Nom
Data
1 Encercla de blau els punts i seguit, de verd els punts i a part i de roig el punt final.
El niu
Ahir vaig vore un niu en un arbre. Era menut i redonet. Semblava
un bolic de branquetes amb plomes enganxades.
Jo volia agafar-lo per ensenyar-lo als amics, per la mare
no em va deixar. Ella deia que algun ocell havia dedicat molt de
temps i esfor a construir-lo i que de segur que el mateix ocell o
un altre aprofitaria el niu ms duna vegada.
Potser t ra. A la primavera, quan els ocells tornen a aparellar-se,
anir a vore si el niu est ocupat.
2 Copia aquest text amb els punts i les majscules que calga. Obtindrs quatre oracions.
Anna i jo seiem juntes a classe ella t els ulls verds i els cabells negres i llisos s molt simptica
i divertida a ms, sempre majuda quan no entenc alguna cosa
40
Llengua 5
11
El centre comercial.
La prefixaci
Nom
Data
perruqueria
zoolgic
escola
biblioteca
supermercat
garatge
botiga de roba
ajuntament
sabateria
autopista
cafeteria
joieria
aparadorplecridaneraabellidorsbarataofertes
, per massa
A l
uns dolos molt
3 Escriu paraules que signifiquen el contrari usant els prefixos im- o des-.
possible
fer
parell
muntar
mbil
tapar
pur
pintar
Llengua 5
41
12
La primera conjugaci
Nom
Data
2 Copia els verbs que has subratllat abans i escriu-ne les formes no personals.
Verb
Infinitiu
Gerundi
Participi
vaig comprar
comprar
comprat
comprant
3 Completa aquesta taula amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Present
Jo
cante
Imperfet
cantava
Futur
Condicional
cantar
Tu
Ell/Ella
Nosaltres
cantem
Vosaltres
Ells/Elles
cantaven
cantarien
42
Llengua 5
12
La coma
Nom
Data
1 Encercla les comes i digues quina norma de ls de la coma exemplifica cada nota.
B
Estimat Manel,
Telefonam i et contar
en lassumpte dels
el grec, el francs
contractes.
Una abraada,
aprenent el basc.
C
Marta i Andreu,
els meus vens,
volen aprendre alemany.
Per aix han decidit
anar-sen a viure a Berln
una temporada.
Arnau
A
B
C
2 Posa coma on calga.
Pepet lamic del meu fill toca el tabal en la colla del poble.
Vs a la carnisseria i compra conill pollastre vedella i dues hamburgueses.
A Ral i Fina els meus cosins els agrada el tenis el bsquet i els escacs.
La mestra de Tomeu Vicenta ha guanyat el concurs de literatura.
Andreu Ivan Tara i Haila sn companys de classe des de menuts.
Llengua 5
43
12
La botiga dantiguitats.
La sufixaci
Nom
Data
1 Encercla els cinc objectes que podries trobar en una botiga dantiguitats i escriu-ne els noms.
2 Ordena les sllabes i completa les oracions amb els noms doficis que formes.
DO RES RA TAU RA
La
El
QUA TI RI AN
-ista-ada--era-er-s-eria-et
44
tass
Tassa gran.
Conjunt de gossos.
Llengua 5
13
La segona conjugaci
Nom
Data
escrivia
rebia
batem
escriureescrivir
correrem
recibirrebre
has sabut
batrebatir
interromps
corrercrrer
sabresaber
interrompreinterromper
2 Completa cada temps amb les formes verbals dindicatiu que hi falten.
Tmer, present
tem,
Saber, imperfet
, sabia, sabem,
, creur,
Creure, futur
, temeu,
Debatre
Futur
Debatre
Condicional
Nixer
Futur
Nixer
Condicional
Llengua 5
45
13
Nom
Data
o citacions exactes.
Quan va arribar li va dir Per qu no vingueres ahir?.
PASTS DE POMA
Ingredients
- pomes
- mantega
- pasta fullada
- melmelada
3 Escriu una oraci per a explicar el que passa entre la mare i el fill. Has dusar els dos punts
La mare
Roger,
qu tha
passat?
,
i el fill
46
Llengua 5
13
El poblat prehistric.
Els sufixos diminutius
Nom
Data
cabanya
magatzem
tanca
estable
teler
magatzem
tanca
atifell
Lartes fabrica
3 Encercla les paraules amb sufix diminutiu i anota les paraules de qu provenen.
Llengua 5
47
14
La tercera conjugaci
Nom
Data
dormiraparixerbeurecanviareixircobrircrrertossir
donarvolerpagarcaarprendrevestircentrar
1a
2a
3a
El iaio no hi
sent / senteix
b de lorella dreta.
bullisca / bulla
paten / patisquen
48
Llengua 5
14
Lapstrof
Nom
Data
casa
home
jard
arbre
amiga
balena
aigua
perol
ungla
espai
elefant
llapis
IO
un potet diogurt
un munt de arena
un flasc de iode
un potet de iogurt
un munt darena
un flasc diode
Llengua 5
49
14
La casa romana.
Els sufixos augmentatius
Nom
Data
1 Observa i completa el text triant, en cada cas, la paraula adequada de cada grup.
menjadorpatiestany
recolzatsagenollatasseguda
mosaicmarbrefusta
a la vora de l
, el vigila.
2 Copia canviant les expressions destacades per substantius formats amb els sufixos
50
Llengua 5
15
Classes de verbs
Nom
Data
1 Escriu linfinitiu que correspon a cada verb i encercla larrel en les dues formes.
jugue jugar
alcem
temeu
sentia
busques
pugem
meng
canta
reg
Has observat, en algun cas, canvis en larrel? Anota les consonants que alternen.
Marca lopci correcta. Els canvis de consonant en larrel que has observat
sn deguts simplement a les normes ortogrfiques (sescriu davant de a, o, u
i c davant de e, i; sescriu j davant de a, o, u i g davant de e, i, etc.).
indiquen que aquests verbs no segueixen els seus models de conjugaci.
Els verbs que presenten variacions com les que hem vist, sn regulars o irregulars?
3 Escriu la primera persona del singular del present, el passat simple i el futur dindicatiu,
voler
debatre
eixir
Llengua 5
51
15
La contracci
Nom
Data
carrer
Om.
El museu va donar
videoclub?
camins
horts.
historiador.
el cotxe de loncle
52
Llengua 5
15
El torneig.
Els gentilicis
Nom
Data
El cavaller Negre pint el cavaller Groc amb la maa i el va fer caure del cavall.
El marqus puj al cavall i camin sense descans fins al castell del rei.
1
3
5
1
C
S
2
3
M
S
4
5
Marc s sagunt. s de
Murta s alzirenya. s d
Irina s romanesa. s de
Hassan s marroqu. s del
Jordi s alcoi. s d
Marie s parisenca. s de
Liang s xins. s de la
Pietro s itali. s d
Llengua 5
53
Programa
dampliaci
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig aquest text sobre comunicaci animal i resol les qestions posteriors.
Animalades
El llenguatge s una forma de comunicaci exclusiva
dels humans. Els animals tamb es comuniquen per no usen
el llenguatge. Llavors, com ho fan? Doncs, fonamentalment,
emprant senyals visuals i acstics. Les abelles, per exemple,
indiquen a les companyes la localitzaci duna flor mitjanant
una dansa. El tipus de moviments i la durada indiquen
la proximitat o llunyania de la flor i la seua situaci respecte
del sol. Els dofins, en canvi, combinen senyals visuals (salts
de diferents tipus) i acstics (sons duna varietat infinita,
com ara xiulits, roncs...).
Braille
jeroglfic
llenguatge de signes
56
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
correu electrnic
videoconferncia
xat
bloc
es
ut
___uaranta
uadern
pell
___uiner
ula
__uadre
uadra
va___una
Llengua 5
57
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
En famlia
Saps que les llenges, com els humans, sagrupen en famlies
segons les semblances que presenten? La nostra, per exemple,
sagrupa amb daltres com el castell, el portugus, el francs,
litali i el romans en la famlia romnica. Es tracta de llenges
que tenen com a origen o llengua mare el llat. Per aix, litali
i el valenci, posem per cas, sn ms semblants que litali
i langls, perqu langls i lalemany pertanyen a una altra
famlia: langlogermnica.
romniques.
livre po mano foot sohn braccio
Angls
Francs
Portugus
arm
bras
brao
pied
bread
58
Llengua 5
Alemany
arm
piede
fub
pane
brot
livro
libro
buch
figlio
pain
book
Itali
son
fils
filho
hand
main
mo
hand
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Indica de quina comunitat dEspanya s cada una i qu parla. Desprs, respon.
Eskerrik
asko!
Grazas!
s de
i parla
s del
i parla
vorera
antirbic
contrari
coregnar
mata-rates
matria
multiracial
prerom
semirgid
porta-rotllos
autora
girar
coral
contrareforma
autoretrat
Marina
Vila-real
Alerta! No totes
les paraules
contenen prefixos.
15
20
15
18
14
15
12
18
14
15
12
6 En la paraula anterior, pinta de roig la r que sona forta i de blau la que sona suau.
Llengua 5
59
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre el gnere dels substantius i resol les qestions posteriors.
guatla
bruixa
nina
abella
2 De vegades, les paraules tenen significats diferents quan canvien de gnere. Relaciona cada
60
una clau
un ordre
el salut
una ordre
un clau
la salut
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
En afegir -os,
doblen la -s
En afegir -os,
no doblen la -s
pasts
pastissos mesos
mes
rus
avs
succs
autobs
tros
perms
cabs
francs
un cactus
dos
un llapis molts
un globus quatre
un atles uns
ob
ecte
con
elat
apons
se
ell
ma
estus
eni
in
ecci
ssica
uliol
ess
eroglfics
afe
ir
eremies
re
irar
sub
Llengua 5
ecte
61
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
Pel que fa a ls de larticle davant dels noms propis de persona, quina diferncia hi ha entre
el valenci i el castell?
Quan es pot usar el nom propi de persona amb larticle?
Quins altres noms propis poden portar larticle davant?
En quina comarca vius tu?
2 Copia substituint cada lletra destacada per lanterior en lalfabet i descobreix noms de pobles
amb article.
Empar viu a mb Mmptb ef Sboft.
62
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
3 Tamb susa larticle davant dalguns noms de pasos, continents o zones geogrfiques.
Xina
ndia
Marroc
Regne Unit
Per
Jap
illes Balears
Brasil
Costa dIvori
Arbia Saudita
Estats Units
4 Llig la informaci segent i posa laccent obert o tancat sobre les vocals destacades en les
paraules de ms avall.
Laccent grfic sobre la e i la o pot ser obert o tancat.
Molt sovint, si la e o la o estan en una paraula plana o esdrixola que cal accentuar, hi
posarem laccent obert (cllula, harmnica).
Generalment, si la e o la o estan en una paraula aguda que cal accentuar, hi posarem
laccent tancat (xins, esbs).
ciencies
deposit
solid
cafe
caloros
copia
satellit
frances
colonia
polemic
tornare
canto
paciencia
perdua
atomic
6 Tria una paraula de cada grup de lactivitat anterior i escriu-hi una oraci.
Material fotocopiable 2014 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Llengua 5
63
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre una utilitat especial dels pronoms en plural i resol les qestions posteriors.
Nosaltres
pensem
Falsa modstia
Thas fixat que hi ha textos firmats per un nic autor,
per que usen la forma nosaltres en lloc de jo? Usen
sempre els verbs en plural (pensem, hem observat,
descobrrem) encara que qui parle siga una nica
persona. Es tracta duna tcnica molt habitual en textos
formals, com ara articles cientfics, treballs de classe...
Aquesta forma de plural sanomena plural de modstia.
Si tu tamb utilitzes aquesta tcnica, fars uns treballs
excellents, modstia a part.
He analitzat moltes llepolies i puc afirmar que aporten pocs elements nutritius. En canvi, poden causar
cries i obesitat. Per aix recomane consumir-ne poques.
64
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
xandall
rptils
ftbol
olimpiades
xndall
reptils
futbol
olimpades
tulipa
xclet
heroi
atmosfera
tulip
xiclet
hroi
atmsfera
4 En cada oraci hi ha dues paraules que noms es diferencien per laccent. Encercla-les
Pronom feble.
Verb ser.
So que fa el gat.
Llengua 5
65
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre uns adjectius especials i resol les qestions posteriors.
ss
66
un biquini
fcsia
un mocador
groc
una capa
salm
una camiseta
blanc
un abric
Llengua 5
unes sabates
una falda
uns impermeables
uns pantalons
uns calcetins
PROGRAMA DAMPLIACI
2 Subratlla els adjectius del text, copials i indica el substantiu que modifiquen.
Postals
A la caseta del Palmar, lolor de taronja ho envaa tot. Encara
ho recorde com si fra ara: matins assolellats nadant a la bassa,
vesprades caloroses dormint a lombra de la figuera i... sobretot
aquells cels taronja quan el sol es ponia, com els que eixien en
les postals que els turistes anglesos compraven.
Fixat en la paraula taronja i marca. De quina classe de paraula es tracta en cada cas?
lolor de taronja
substantiu
adjectiu
verb
substantiu
adjectiu
verb
i llum de la vista.
De riquesa i bondat,
la meitat de la meitat.
Pobresa
no s baixesa.
Els substantius derivats dadjectius amb el sufix -esa sescriuen amb __. Per exemple,
de ladjectiu savi o
de ladjectiu ric.
cert
pllid
rpid
dur
lleuger
ferm
sord
madur
4 Combina el verb posar amb els inicis segents i escriu els verbs resultants.
im-
pro-
o-
exposar
Llengua 5
67
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
En grau superlatiu
En la nostra llengua el superlatiu sol formar-se de dues
maneres: el ms + adjectiu (el ms simptic) o afegint
la terminaci -ssim a ladjectiu (simpatiqussim).
Per, a ms, conservem alguns adjectius que sn
superlatius procedents directament del llat. Per exemple,
podem dir ptim, en lloc de bonssim, o pssim, en lloc
de ronssim. Aquestes formes originries del llat et
seran molt tils per als textos ms formals i tajudaran a
comprendre conceptes matemtics com ara mxim i mnim.
el ms menut
nfim
el ms gran
suprem
el ms alt
mnim
el ms baix
pauprrim
68
Llengua 5
celebrrim
PROGRAMA DAMPLIACI
2 Llig el text, subratllan les paraules acabades en -essa i marca lafirmaci correcta.
comte
jutge
poeta
duc
tigre
sacerdot
4 Ompli cada buit dels titulars amb la terminaci adequada. Obtindrs paraules amb el so s sorda.
en un parc
La
Tallen le
Le
de 1.000 exemplars.
Llengua 5
69
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
DUR
DIR
duc
ric
rius
riu
riem
rieu
riuen
Forma
vaig
batem
sn
tossiu
voldria
Infinitiu
Conjugaci
70
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
bol
bo
ba
nova en
bas
bi
bil
a casa: ha
cos.
tiga
un cami carregat de
com tagrada!
tocam a aquest
m
cat
gues i la
carretera est tallada.
Generalment, les paraules de la mateixa famlia mantenen les grafies. Aix, si abella
va amb b, tamb van amb b abellot, abeller, abellar, abellerol
barba,
barca,
bassa,
5 Tria el verb que falta en cada refrany i escriu-lo en la forma que corresponga.
sembrar
treballar
alabar
trobar
Qui de jove no
que
tu,
Tal fars,
tal
Llengua 5
71
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre un s especial de les persones verbals i respon a les preguntes segents.
Em podria dir
quina hora s?
Benvolguts clients,
Si voleu conixer els nous plans destalvi, passeu per la nostra oficina. Els cent primers
aconseguireu un fantstic joc de maletes. No espereu ms i aprofiteu loportunitat!
Benvolguts clients,
Si volen conixer els nous plans destalvi,
72
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
trbol
faves
nvol
cascabell
trvol
fabes
nbol
cascavell
savi
gavardina
caballer
abet
sabi
gabardina
cavaller
avet
Sa
Lalcalde ja no recorda
Es va dece
a que hui ha
ia de re
re la regidora de cultura.
Albert, no mha
en no li ca
ien.
a en una pastisseria!
Quan
bull / vull
laigua, no
A loctubre fan un
vull / bull
beu / veu
vall / ball
en aquesta
ball / vall
votar / botar , va
veu / beu
millor.
botar / votar
dalegria.
Llengua 5
73
10
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig aquest text sobre altres usos del present i resol les qestions posteriors.
Dahir a hui
En general, fem servir el present per a referir-nos
al moment actual, per moltes vegades tamb lutilitzem
per a explicar fets passats i futurs.
Per exemple, en alguns llibres dhistria, tot i que es parle
de fa 700 anys, podem trobar que els fets es conten en
present: Els rabs introdueixen diverses tcniques de reg.
Daquesta manera aconseguim apropar els fets al present.
Tamb usem el present per a explicar coses que farem en el futur: Ens veiem
dem! Aix, les accions semblen ms properes i segures.
74
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
10
3 Llig la norma i, en acabant, ompli els buits dels anuncis amb ll o ll.
Sescriuen amb ll algunes paraules cultes relacionades amb altres paraules populars
que sescriuen amb ll. Per exemple, axilla (forma culta) i aixella (forma popular), cristall
(forma culta) i cristall (forma popular)
Si vols un cabe
ar.
ics Molner.
de Queensland (Austrlia).
4 Llig i escriu el nmero corresponent, segons que hi haja una villa o una vila.
5 Tria i completa sabent que en cada grup hi ha dues paraules que no porten ll.
coll- / col-
mill- / mil-
-ella / -ela
ecci
or
aborar
nia
ocar
egi
ega
oqui
er
enni
sima
igram
metre
ilitre
enari
varic
gas
aquar
nov
carave
t
mortad
parc
Llengua 5
75
11
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre els temps verbals i resol les qestions posteriors.
Hui ha sigut un
dia perfecte!
I tu has usat
un perfet!
Un joc de paraules
En la conjugaci hi ha molts verbs que sanomenen
perfets (perfet, futur perfet, condicional perfet i, fins i tot,
plusquamperfet). Es tracta de temps compostos amb
haver que indiquen que lacci sha acabat, per oposici
a la majoria dels temps simples (estudie, guanyava) en qu
lacci encara est desenvolupant-se. Cada un daquests
temps susa en circumstncies molt concretes. Per exemple,
el perfet indica que lacci sha acabat fa poc, en un perode
de temps en qu encara ens trobem (hui he anat, aquesta
setmana he estudiat...). Si volem indicar que lacci ha
acabat fa ms temps, cal usar un altre tipus de passat
com, per exemple, el simple (la setmana passada an).
No has de confondre perfet amb ladjectiu perfecte. Ara ja saps que el dia pot ser
perfecte per els temps noms poden ser perfets. Quina llstima!
Escriu els noms dels temps dindicatiu que contenen letiqueta perfet i posan un exemple.
Explica com sn els temps perfets i qu indiquen.
Marca el text en qu el perfet estiga ben emprat i raona lelecci.
4 dabril de 2013
Que dur que s ser estudiant
de 5! He passat el dia estudiant
i, a ms, he hagut dacabar el
treball de Plstica. Estic rebentat!
76
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
11
2 Escriu oracions fent servir el verb que vulgues en el temps que sindica.
passat simple
condicional
plusquamperfet
3 Llig la norma i encercla els usos incorrectes del punt en el text de ms avall.
El punt s un signe que tanca oracions. Tanmateix, no totes les lnies de text es consideren
oracions. Per exemple, les datacions en cartes o documents no han de dur punt darrere.
I tampoc els acomiadaments (Una forta abraada,) si no inclouen verb (Rep una forta abraada.).
A ms, cal tindre en compte que si una oraci acaba en un signe dinterrogaci o dadmiraci, no hem
dafegir el punt. Fixat en la forma daquest signes i vors que ja linclouen.
4 Relaciona cada bafarada amb ls que shi fa dels signes dinterrogaci i dexclamaci.
Que bonic!
Expressen
dubte i sorpresa
alhora.
Indica que
es tracta
duna pregunta.
Quina pgina,
per favor?
Per qu fas?!
Expressa
admiraci
per una cosa.
Llengua 5
77
12
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Ara xatege
amb uns amics
anglesos.
78
Llengua 5
Jo
Nosaltres
Tu
Vosaltres
Ell/a
Ells/elles
PROGRAMA DAMPLIACI
12
2 Llig la norma sobre ls de la coma. En acabant, escriu loraci 2 de cada parell al lloc on hi ha
De: lluiset@correu.es
A: pareguai@correu.es
Tema: llista de desitjos
Benvolgut pare
Com va la vida per Boston? Ac continua tot igual. He vist per Internet que all
hi ha una botiga de marxandatge de pellcules els productes relacionats amb
aquestes que t de tot. Em podries comprar algunes coses? Minteressa
la camiseta de la Guerra de les Galxies una tassa de Superman un imant
per a la nevera de Lluna Nova i un llapis de Batman Forever.
Ja em dirs si pot ser.
Una abraada
Llus
Llengua 5
79
13
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre els verbs acabats en -re i resol les qestions posteriors.
No batre b els ingredients
s un error que no
et pots permetre!
Explica els dos problemes que solen presentar els verbs de la segona conjugaci.
Marca. Les formes del text que duen un asterisc (*) sn:
correctes.
incorrectes.
saber
permetre
emetre
crrer
admetre
poder
confondre
moure
combatre
respondre
Tria la forma correcta i completa cada oraci. Si cal, consulta la flexi verbal.
fos / fundit
Sha
mascotes.
En aquest restaurant no
RR
admeteixen/ admeten
R!!
emet / emeteix
Aquest aparell
80
Llengua 5
un so molt estrany.
cap error.
coms / cometit
PROGRAMA DAMPLIACI
13
2 Troba en la sopa de lletres cinc formes del verb rebre i indica a quin temps correspon cada una.
S, poses
a i ja vor!
Els dos punts introdueixen una enumeraci que sanuncia (Magraden moltes fruites: el pltan,
la pera, la pinya, la taronja). Per no susen si lenumeraci es fa directament, sense cap paraula
que lanuncie (Magraden el pltan, la pera, la pinya, la taronja).
Llengua 5
81
14
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre uns verbs especials i resol les qestions posteriors.
Jo llig molt!
Mencanten
els contes!
Jo tamb llegisc
molt, sobretot
cmics.
Digues quins verbs pertanyen a la tercera conjugaci i de quins dos tipus poden ser.
Encercla de roig els verbs purs i de blau els incoatius. Si cal, consulta la flexi verbal.
sentir
servir
unir
bullir
compartir
82
Vestir incoatiu
vestisc, vesteixes,
Vestir pur
vist, vistes,
Llegir incoatiu
llegisc, llegeixes,
Llegir pur
llig, lliges,
Llengua 5
, vestim, vestiu,
PROGRAMA DAMPLIACI
14
Arbre que
Qui
Qui
(MENTIR) sen
(PENEDIR).
3 Llig la norma sobre lapstrof. En acabant, escriu la forma correcta en cada cas.
Els articles el i la i lenlla de tamb sapostrofen davant de xifres romanes o arbigues, sempre
que la paraula corresponent comence en vocal. Aix, tenim l1 i lXI (lu, lonze), per el 1r (el primer).
Aix s, no podem apostrofar *l1, en femen, si parlem de lhora del rellotge. Haurem de dir la 1 de
la matinada, la 1 i quart
de / d
Una xiqueta
el / l
11 anys
Un paquet darrs
Una garrafa
Un premi
1 kg
10 l doli
1.500.000
la / l
II centenari de lequip
XI Trobada
1 de gener
1a planta de ledifici
11 classificat
I Concurs dacudits
1.45 de la nit
4 Recorda tot el que saps sobre lapostrofaci i fes-ho servir per a triar la paraula correcta
de cada parell.
(juny / agost)
(comoditat / avantatge)
(visitar / arribar) a
Llengua 5
83
15
Aprenc ms
PROGRAMA DAMPLIACI
Nom
Data
1 Llig el text sobre alguns verbs irregulars i resol les qestions posteriors.
Vigila la c!
Doncs ara
no hi caic
Explica qu sn els verbs velaritzats.
Escriu linfinitiu de cada verb i encercla els que siguen verbs velaritzats.
bec
bat
escric
caic
dic
dorm
Escriu oracions amb dos dels verbs que has encerclat abans.
84
Llengua 5
PROGRAMA DAMPLIACI
15
2 Escriu la 1a persona del present dindicatiu de cada verb, que rima amb el mot segent.
perdre
engolir
sentir
/ verd
voler
coure
tossir
/ bagul
/ agent
/ caramull
/ foc
/ rus
3 Tria la paraula adequada per a omplir cada buit en les oracions de ms avall, tenint en compte
mar / oce
Atlntic que no al
Guadalquivir,
altipl / cim
riu / afluent
, el Guadara.
del
RESTAURANT EL PALAU
de l
al
a l
11
Us atendrem
31 DE JULIOL
Museu, 15)
Llengua 5
85
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 1
Fitxa 1. La comunicaci
1. senyal acstic / gest / senyal visual /
llenguatge
2. Emissor Persona que emet el missatge. /
Receptor Persona que rep el missatge. /
Missatge All que es comunica. / Codi
Conjunt de signes usats per a
comunicar-se. / Canal Mitj a travs
del qual es produeix la comunicaci.
3. Emissor locutor de televisi. /
Receptor els espectadors. /
Missatge Hui comena el festival
de cine. / Codi el llenguatge. /
Canal la televisi.
Fitxa 2. Ls de g/gu i c/qu
1. So k de casa: coma, esqu, cucurutxo,
camisa. / So g de gat: bagul, mnega,
anguila, pigues.
2.
gosset, barca, guitarra, quiosc, cangur,
esquelet, tortuga, culleres, formigues,
balc
3. fang / banc / alberg /
sang / lgic / tronc
Fitxa 3. Els animals. El diccionari
1. El llop ensenya el llobat a caar.
Una bandada docells vola cap al sud.
2. La crvola protegeix el cervatell.
Un eixam dabelles vola prop del rusc.
3.
1. belar 2. bresca 3. granota 4. ovella
5. ratol 6. rauc 7. udol 8. vedell
4. girafa / acabar / bonic /
obscur / dtil / cantar
UNITAT 2
Fitxa 1. El llenguatge i les llenges
1. El llenguatge pot ser oral o escrit. /
Al mn es parlen moltes llenges diferents.
2. oral / escrit / escrit / oral
3. Resposta model (RM).
A Espanya: castell, basc, gallec.
A Europa: itali, portugus, alemany.
Al mn: japons, xins, rab.
86
Llengua 5
Fitxa 2. Ls de r i rr
1.
rdio / pera / roda / paraigua / carrossa
2. terror T r forta entre vocals i r suau al
final. / parra T el so r forta entre vocals. /
ram T el so r forta al comenament. /
cirera T dues vegades el so r suau. /
enroscat T r forta darrere de consonant.
/ roserar T una vegada el so r forta i
dues vegades el so r suau.
3. Els caragols han rosegat les plantes
de Pere. / Ferran sempre somriu quan
camina pel carrer. / Mon pare arreplega
les fulles del roure del jard. / Enric s una
persona molt alegre.
Fitxa 3. Les plantes. Paraules sinnimes
1. ARBRE salze, lber, faig, xiprer.
FLOR rosella, lliri, clavell, margarida.
ARBUST espgol, tim, camamilla,
esbarzer.
2. salzes / roureda / fageda / lbers
3. La mra s el fruit de lesbarzer.
4. He descobert en una alzina. / Far
una caminadai collir lavanda.
UNITAT 3
Fitxa 1. El substantiu
1. A la meua classe (femen singular) hi
ha deu xiquets (mascul plural) i catorze
xiquetes (femen plural). / Hi ha uns
nvols (mascul plural) molt negres sobre
les muntanyes (femen plural). / La meua
germana (femen singular) mha regalat
un llibre (mascul singular) que t molts
contes (mascul plural).
2. RM. gos, Truc / riu, Xquer / home, Pere
3. equip / bosc / bandada / arbreda /
orquestra
4. Cal ratllar: home, paella, mar.
Fitxa 2. Ls de j/g i tj/tg
1. Cal ratllar: tgeni / mentjar / tjaqueta /
pentjadors.
... perqu les grafies tj i tg noms poden
aparixer entre vocals.
PLA DE MILLORA
2. girafa / bajoca / germ / ajudant/
pijama / corretja / jutge / petjada /
carruatge / patge
3. platges / pluja / lletja / esponges /
llotges / enveja / mitja / taronja
Fitxa 3. El paisatge. Paraules antnimes
1. Horitzontals: riu, llac. Verticals: serralada,
bosc, badia.
llac / bosc / riu / badia / serralada
2. un bosc fronds / un penya-segat
abrupte / un llac profund / un cam
costerut
3. ample estret / gran menut / pujar
baixar / obert tancat / entrada eixida
UNITAT 4
Fitxa 1. Els determinants. Larticle
1. Articles determinats: el, les. / Articles
indeterminats: uns, unes. / Demostratius:
aquest, aquestes. / Possessius: meua,
teus. / Numerals: primera, vint. / Indefinits:
molts, algunes.
2. la pluja / les dones / el cam /
lestiu / els peus / els amics /
el riu / lagulla / la goma / les flors
3. uns periodistes / un pescador / una tulipa /
unes fulles
Fitxa 2. Laccent
1. ma-ri-e-ta: 4 sllabes / lla-gos-t: 3 sllabes
/ mos-ca: 2 sllabes / pa-pa-llo-na:
4 sllabes
2. casa / ordinador / malet / bscula /
tmbola / retolador / slida / msica /
roba / televisor / finestra / conferncia
3. Accent greu: bscula, slida, conferncia.
Accent agut: malet, tmbola, msica.
4. Cal ratllar: cabs / bstia / calcet /
mscara / viol.
Fitxa 3. Les joies. Paraules polismiques
1. Tipus de joies arracades, anells,
polseres. / Qualitats brillant,
hexagonals, massisses.
2. dor / medalla de plata / medalla de bronze
UNITAT 5
Fitxa 1. Els pronoms personals
1. Maria vol que la (feble) pentine amb cua,
com jo (fort). / A nosaltres (fort), ens
(feble) agrada / Ells (fort) arribaren tard
i es (feble) van perdre / Vosaltres (fort)
us (feble) heu rentat / Guillem sempre
diu que a ell (fort) no li (feble) fa por res.
2. Elles arribaren abans que vosaltres.
Nosaltres juguem ms b que ells.
Ells no poden vindre si ella no els porta.
3.
Cento el va aprovar. / Els trobars al
parc. / Li has de dir que vinga. / Jo les
comprar desprs.
Fitxa 2. Les normes daccentuaci
1. Cal ratllar: estrella, vaixell, trvol.
2. mel / bolgraf / tobogan / cmera /
ambulncia
3. Joaquim va punxar quan faltaven dos
quilmetres per a la meta. / Vosaltres
anreu des dAlacant a Pars en avi? /
Lamic del meu cos treballa en una
fbrica de cart reciclat. / Ramon diu
que lexamen de matemtiques era molt
fcil.
Fitxa 3. El circuit elctric. Paraules
homnimes
1. 4. bombeta / 3. interruptor / 7. cable /
8. caragol / 1. descaragolador / 6. pila /
2. martell / 5. clau.
2. La pila / El cable /
La bombeta / Linterruptor
3. El cigne va anar cap a Mar quan ella li
va fer un signe. / Hui, a les nou en punt,
arribar el mestre nou. / Pau estava all
tot sol prenent el sol.
Llengua 5
87
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 6
Fitxa 1. Ladjectiu
1. menut (home) / faener (home) / gran
(energia) / plena (cara) / sol (avi) / diminuta
(casa) / estreta (casa) / fruiters (arbres)
2. bonica / ample / fort / estreta /
valenta / alt / clar / orgullosa
3. La porta de la cotxera s tan estreta /
Miquel s molt valent / Aquest riu
sempre porta laigua ben clara. / Sara
est orgullosa / El meu germ Manel
s alt
Fitxa 2. La s sonora
1. Cal ratllar: sabata / sorteig / arrs /
cinquanta / esps / cansat.
2. Sescriuen amb s: roser, ase, Llusa.
Sescriuen amb z: polze, zelador, zoolgic.
3. pinzell / rosella / zebra / tresor / calze
4. Rosa vol lhamburguesa sense maionesa
ni encisam. / Teresa far onze anys el dia
quinze de desembre. / Mentre esmorzava
davall duna alzina, Isabel va sentir una
msica estranya.
Fitxa 3. Lespai. Sentit literal i sentit figurat
1. estrelles / satllits / Lluna / planetes /
cometes
2. El sentit literal s el significat habitual, el que
la paraula t en origen. El sentit figurat s
el significat que la paraula adquireix a partir
del seu s expressiu.
3. Cal marcar: Aquella xica estrella de la
can. / Aquests xiquets sn unes joies!
4. RM. El sol s lestrella que ens illumina. /
El beb de Marina sempre riu: s un sol!
UNITAT 7
Fitxa 1. Graus de ladjectiu
1. Ivan s alt: grau positiu. / Anna s ms
alta que Ivan: grau comparatiu. / Mireia s
altssima: grau superlatiu.
2. RM. Sagel s menys gran que Blarn. /
Blarn s tan gran com Avaril. / Toa s
ms gran que Avaril.
88
Llengua 5
UNITAT 8
Fitxa 1. El verb. Arrel i desinncies
1. Jo sc el major / Els arbres han
florit no creus? / El terratrmol va
fer que caigueren. / Quan Sara va
arribar ja havia comenat. / El pare ja
havia eixit li vas telefonar.
Formes simples: sc, creus, caigueren. /
Formes compostes: han florit, havia
comenat, havia eixit. / Formes
perifrstiques: va fer, va arribar, vas
telefonar.
2. pens 1 reu / beu 1 r / riu 1 ria /
parl 1 arem / lleg + ies
3. vestir / pensar / beure / riure /
parlar / llegir
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Ls de la b
1. Sescriu b darrere de m: comboi, embenar,
tromba. / Sescriu b davant de r i l: oblidar,
amable, brillant. / Sescriu b quan altres
paraules de la mateixa famlia acaben en p:
cabut, llobat, rebut.
2. el bra el tambor. / La bruixa
blanc. / a la biblioteca un llibre.
Fitxa 3. El relleu. Famlia de paraules
1. Rfting. descendir en bot pneumtic
pels espectaculars congostos /
Iniciaci a lescalada. amb escaladors
professionals. / Barranquisme. al llit del
barranc de la Foia. / Caminada. ens
permetr explorar i conixer els pobles
2. Resposta lliure (RL).
3. RM. explorador, exploraci, exploratori /
senderista, sendera, senderisme
UNITAT 9
Fitxa 1. El verb. Nombre i persona
1. parlveu / diran / llegia / batrs /
calla
2. Jo intente vosaltres em molesteu /
Carles, tu vols que nosaltres passem /
ella t 12 anys i ells en tenen 11.
3. Infinitiu: cosir, desfer, netejar, batre, servir,
jugar. / Gerundi: cosint, desfent, netejant,
batent, servint, jugant. / Participi: cosit,
desfet, netejat, batut, servit, jugat.
Fitxa 2. Ls de la v
1. tambor / cambrer / gamba / conviure
/ inventor / canvi / convit / embolic /
envelat / envejs / ambicis / ombra
2. La novella es titulava Lhome que
cantava a la dutxa. / Sempre que
escoltava els ocells, mentraven ganes de
xiular. / El pare mirava la tele mentre la
mare pintava un quadre.
3. nova / esclava / esportiva / blava /
viva / detectiva
4. Convenci dinventors durant el mes dabril
/ Nous canvis en la federaci esportiva
brasilera / La lluitadora iugoslava va
UNITAT 10
Fitxa 1. El verb. Temps i mode
1. Jo tinc un gos Temps present. Futur:
Jo tindr un gos / Laura anir a un
concert Temps futur. Passat: Laura an
(va anar) a un concert / Tu explicares
molt b la lli. Temps passat. Present:
Tu expliques molt b la lli.
2. una ordre afirmativa IMPERATIU
/ un desig SUBJUNTIU / un fet
real INDICATIU / una possibilitat
SUBJUNTIU
3. Joan viu a Canals. Indicatiu. / Tant
de bo arribe ja lestiu! Subjuntiu. / Pau,
fes-te el llit! Imperatiu. / Dem plour
bastant. Indicatiu.
Fitxa 2. Ls de l i ll
1. all- allrgia, allucinant coll-
collecci, collaborar ill- illegtim,
illuminar mill- millenni, millmetre
2. satllit / libllula / balanc / gorilla
Fitxa 3. El parc aqutic. Paraules simples
i compostes
1. cabussar-se / relaxar-se / lliscar /
llanar-se
2. matals / monitor / trampol / socorrista
3. salvavides / altaveu / comptagotes /
llevataps
4. Sc el para-sol.
Llengua 5
89
Solucionari
PLA DE MILLORA
UNITAT 11
Fitxa 1. Els temps verbals
1. Cal ratllar: mengem / anirs / volia.
2. Lautobs arrib (va arribar) a les deu en
punt. / Lautobs arribar a les deu en punt.
3. Temps simple: arribar, tancava, paguen.
/ Temps compost: haveu arribat,
hem pagat, hagueren vingut. / Temps
perifrstic: vaig haver pagat, vam tancar,
vau haver arribat.
4. RM. Els temps perfets presenten lacci
com a acabada i els imperfets, no.
Fitxa 2. Signes que tanquen oracions
1. Punt i seguit: arbre. / redonet. / deixar. /
ra.
Punt i a part: enganxades. / vegada.
Punt final: ocupat.
2. Anna i jo a classe. Ella t i llisos. s
divertida. A ms alguna cosa.
3. hui! / aquest paper? / molt
bonica. / por que fa! / vindrs a
jugar a pilota? / la teua cosina Magda.
Fitxa 3. El centre comercial. La prefixaci
1. Cal ratllar: biblioteca / autopista / zoolgic /
ajuntament / escola.
2. est ple bones ofertes. / la roba
s barata, per massa cridanera /
A laparador molt abellidors.
3. impossible / desfer / imparell /
desmuntar / immbil / destapar /
impur / despintar
UNITAT 12
Fitxa 1. La primera conjugaci
1. Ahir vaig comprar / Hui fa bon dia
dem nevar. / Quan era menuda, la
mare cantava / A casa de lvia hem
trobat
2. nevar / nevar / nevant / nevat
cantava / cantar / cantant / cantat
hem trobat / trobar / trobant / trobat
3. Present: cante, cantes, canta, cantem,
canteu, canten. / Imperfet: cantava,
90
Llengua 5
Fitxa 2. La coma
1. A. Sescriu coma darrere de la salutaci i
del comiat en les cartes i les notes davs. /
B. Sescriu coma per separar els elements
duna enumeraci. / C. Sescriu coma per
fer un aclariment dins duna oraci.
2. Pepet, lamic del meu fill, toca /
compra conill, pollastre, vedella i dues
hamburgueses. / A Ral i Fina, els meus
cosins, el tenis, el bsquet i / La
mestra de Tomeu, Vicenta, ha guanyat /
Andreu, Ivan, Tara i Haila sn companys
Fitxa 3. La botiga dantiguitats. La sufixaci
1. planxa / telfon / mquina descriure /
cmoda / espill
2. RESTAURADORA / TRANSPORTISTA /
ANTIQUARI
Lantiquari ven / La restauradora
repara / El transportista descarrega
3. fams / tass / carter /
transportista / sabateria /
gossada / quadret / prunera
UNITAT 13
Fitxa 1. La segona conjugaci
1. escriure / crrer / rebre / saber / batre /
interrompre
2. tem, tems, tem, temem, temeu, temen /
sabia, sabies, sabia, sabem, sabeu,
sabien / reb, reberes, reb, rebrem,
rebreu, reberen / creur, creurs, creur,
creurem, creureu, creuran
3.
Debatre, futur: debatr, debatrs, debatr,
debatrem, debatreu, debatran./ Debatre,
condicional: debatria, debatries, debatria,
debatrem, debatreu, debatrien. / Nixer,
futur: naixer, naixers, naixer, naixerem,
naixereu, naixeran. / Nixer, condicional:
naixeria, naixeries, naixeria, naixerem,
naixereu, naixerien.
PLA DE MILLORA
Fitxa 2. Els dos punts
1. li va dir: Per qu Citaci
exacta. / algunes coses: peix
Enumeraci anunciada. / la mestra diu:
Tots al pati!. Citaci exacta. /
amics: Guillem Enumeraci
anunciada.
2. ingredients: pomes, mantega, pasta
fullada i melmelada.
3. RM. La mare pregunta: Roger, qu tha
passat?, i el fill respon: s que he caigut
en un bassal.
Fitxa 3. El poblat prehistric. Els sufixos
diminutius
1. cabanya / estable / magatzem /
tanca
2. les llances. / fabrica atifells /
utilitza un teler / uns arpons.
3. abelleta (abella) / airet (aire) / meleta (mel) /
suquet (suc)
UNITAT 14
Fitxa 1. La tercera conjugaci
1. 1a canviar, donar, pagar, caar, centrar
2a aparixer, beure, crrer, voler, prendre
3a dormir, eixir, cobrir, tossir, vestir
2. Cal ratllar: senteix / bullisca / paten /
cosisca.
3. dormir / dividir / construir / conduir
Fitxa 2. Lapstrof
1. la casa / lhome / el jard / larbre /
lamiga / la balena / laigua / el perol
/ lungla / lespai / lelefant / el llapis
2. Cal ratllar: un potet diogurt / un camp ple
de herba / un munt de arena / un flasc
diode.
3. lamiga dautobusos. / la
Universitat dAlacant. / En lalfabet, la
ela la ema, lvar!
UNITAT 15
Fitxa 1. Classes de verbs
1. alcem alar / temeu tmer /
sentia sentir / busques buscar /
pugem pujar / reg regar /
meng menjar / canta cantar
2. gu g; c ; qu c; g j / sn
deguts simplement a les normes
ortogrfiques / Sn regulars.
3. Vull, volgu, voldr. s un verb irregular. /
Debat, debat, debatr. s un verb regular.
/ Isc, isqu, eixir. s un verb irregular.
Fitxa 2. La contracci
1. Als mesos de primavera pel camp.
/ Dels set germans al conservatori
municipal. / passa pel supermercat. /
Pels carrerons del barri vell
2. pel carrer de lOm. / Anem al cine
del videoclub? / A lestiu pels camins
dels horts. / donar als xativins...
trobats per lhistoriador.
3. lhomenatge a lanci / els cotxes
dels oncles / latenci de linfermer /
els passejos pels horts
Fitxa 3. El torneig. Els gentilicis
1. Els cavallers lluitaven / El pblic dels
tornejos aplaudia / El cavaller Negre
colpej / El marqus puj al cavall i
cavalc
2. 1. CASC / 2. ESPASA / 3. ARMADURA /
4. ESCUT / 5. LLANA
3. Sagunt / Alcoi / Alzira / Pars /
Romania / Xina / Marroc / Itlia
91
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
UNITAT 1
Aprenc ms
1. Senyals visuals: una dansa que indica la
localitzaci duna flor. / Senyals visuals
(salts) i acstics (xiulits, roncs...). / Els
humans utilitzen bsicament el llenguatge
(oral o escrit) i els animals, senyals visuals
o acstics.
2. Braille Sistema de lectura i escriptura
en qu cada lletra es representa amb un
conjunt de punts en relleu. / Jeroglfic
Sistema descriptura en qu els conceptes
es representen amb dibuixos. / Llenguatge
de signes Codi basat en gestos i senyals
visuals fets amb les mans i altres parts del
cos.
3. En un text oral, lemissor i el receptor han
de coincidir en el temps, s a dir, en el
moment en qu es comuniquen.
4. correu electrnic / xat / bloc
5. escut / quadern / pellcula / quadra /
quaranta / cuiner / quadre / vacuna
UNITAT 2
Aprenc ms
1. Procedeixen del llat. / RM. Castell i
valenci. / Sentendr ms fcilment amb
un portugus, perqu les dues llenges sn
romniques.
2. braccio / foot / po / livre / sohn / mano
3. s de Galcia i parla gallec.
s del Pas Basc i parla basc.
El basc o uscar.
4. antirbic / coregnar / mata-rates /
multiracial / prerom / semirgid /
porta-rotllos / contrareforma /
autoretrat / Vila-real
5. Otorinolaringleg.
6. Fort: otorinolaringleg.
Fluix: otorinolaringleg.
92
UNITAT 3
Aprenc ms
1. Afegint al mascul sufixos com -a, -na
o -essa. / Perqu el mascul es forma
afegint el sufix -ot al femen. / guatla
guatlot; bruixa bruixot; nina ninot;
abella abellot
2. una clau Instrument que serveix per a
obrir una porta, una caixa... / un ordre
Manera de disposar els objectes segons
una regla determinada. / el salut
Salutaci, com ara Hola, Bon dia, Adu... /
una ordre Manament, instrucci que cal
seguir. / un clau Tija metllica que es
clava en una fusta o en la paret. / la salut
Estat del cos en qu no hi ha malalties
i tot funciona b.
3. russos / avisos / successos /
autobusos / trossos / permisos /
cabassos / francesos
4. dos cactus / molts llapis / quatre globus /
uns atles
5. objecte / congelat / japons /
Jess / jeroglfics / segell /
majestus / geni / afegir /
Jeremies / injecci / juliol /
Jssica / regirar / subjecte
UNITAT 4
Aprenc ms
1. En castell s incorrecte i es considera
vulgar usar-lo; en valenci s que es pot
usar. / En contextos familiars. / Els
noms de totes les comarques i els dalguns
pobles. / RL.
2. Empar viu a la Llosa de Ranes.
Guillem vol visitar el Puig de Santa Maria.
Jaume va nixer a la Vila Joiosa.
3. la Xina / lndia / el Marroc / el Regne
Unit / el Per / el Jap / les illes
Balears / el Brasil / la Costa dIvori /
lArbia Saudita / lAmrica del Sud /
els Estats Units
4. cincies / depsit / slid / caf /
calors / cpia / satllit / francs /
PROGRAMA DAMPLIACI
colnia / polmic / tornar / cant /
pacincia / prdua / atmic
5. per, aix, all, perqu, arrs, Novetl /
estmac, crrer, rem, reu, ocrrer, tmer,
crixer / esglsia, tmbola, gndola,
plvora, frmula
6. RL.
UNITAT 5
Aprenc ms
1. Consisteix a utilitzar la primera persona
del plural encara que qui parle siga una sola
persona. / En articles cientfics, en treballs
de classe... / El primer text.
2. Hem analitzat moltes llepolies i podem
afirmar que aporten pocs elements nutritius.
En canvi, poden causar cries i obesitat.
Per aix recomanem consumir-ne poques.
3. xandall / rptils / futbol / olimpades /
tulipa / xiclet / heroi / atmosfera
4. Es veu que aquesta dona s cantant
dpera. s Verb ser. Es Pronom
feble. / Els meus germans sn molt
dormidors; sempre tenen son. Son
Ganes de dormir. Sn Verb ser. /
El meu gat passa el dia fent: Mu,
mu!. Meu Possessiu. Mu So
que fa el gat. / Hi ha pl del gos pel
sof; es veu que shi ha gitat damunt. Pel
Contracci. Pl Cada un dels filaments
que cobreixen la pell dels mamfers.
UNITAT 6
Aprenc ms
1. RM. Els adjectius que provenen de
noms de plantes, aliments o minerals. Per
exemple: rosa, taronja / carabassa,
violeta / un biquini blau, unes sabates
blaves; un mocador fcsia, una falda fcsia;
una capa groga, uns impermeables grocs;
una camiseta salm, uns pantalons salm;
un abric blanc, uns calcetins blancs
2. assolellats matins / caloroses
vesprades / taronja cels / anglesos
turistes
UNITAT 7
Aprenc ms
1. Es forma amb la frmula el ms +
adjectiu, o afegint la terminaci -ssim a
ladjectiu. / Per a expressar la qualitat
dun substantiu en el seu grau mxim. /
mxim el ms gran; nfim el ms
baix; suprem el ms alt; mnim el
ms menut / pauprrim el ms pobre;
celebrrim el ms clebre
2. deessa / metgessa / alcaldessa
La terminaci -essa transforma mots
masculins en mots femenins.
3. comtessa / jutgessa / poetessa /
duquessa / tigressa / sacerdotessa
4. una agressi Lagressor / lemissi
Lemissora / Limpressor impressi.
UNITAT 8
Aprenc ms
1. Hi ha tres conjugacions: la primera
(infinitius acabats en -ar), la segona
(acabats en -er, -re) i la tercera (acabats en
-ir). / Perqu es conjuguen com els verbs
daquesta conjugaci. / DUR: duc, dus,
du, duem, dueu, duen. DIR: dic, dius, diu,
diem, dieu, diuen.
2. vaig, anar, 1a / batem, batre, 2a / sn, ser,
2a / tossiu, tossir, 3a / voldria, voler, 2a
Llengua 5
93
Solucionari
PROGRAMA DAMPLIACI
3. roba, botiga / bascos, mbil / bolcat,
bigues
4. RM. barquer, barcassa, embarcar /
barber, barberia, barbeta / bassal,
embassar, basseta
5. Qui de jove no treballa, de vell dorm a la
palla. / Al setembre, qui tinga llavor que
sembre. / No talabes tu, que no et creur
ning. / Tal fars, tal trobars.
UNITAT 11
UNITAT 9
Aprenc ms
1. Quan parlem amb alg que no coneixem
o amb una persona major. / A la segona,
la que tenim davant en una conversa.
/ Amb la 3a del singular i del plural,
respectivament: vost vol, vosts volen.
2. Benvolguts clients, Si volen conixer
passen Els cent primers aconseguiran
No esperen ms i aprofiten loportunitat!
3. Cal ratllar: trbol / fabes / nbol / cascabell
/ sabi / gabardina / caballer / abet.
4. Sabies que ahir no trobava /
ja no recordava havia de rebre
/ Es va decebre... que li agradaven no
li cabien. / Albert, no mhavies dit
treballava
5. Quan bull laigua, no vull / qui
beu shi veu millor. / fan un ball en
aquesta vall. / podia votar, va botar
Aprenc ms
1. RM. Perfet (ha cantat), futur perfet (haur
cantat), condicional perfet (hauria cantat),
plusquamperfet (havia cantat). / Sn
temps compostos amb haver que indiquen
que lacci sha acabat./ El primer,
perqu lacci ha passat en un perode
de temps que encara dura (el dia de hui).
2. RL.
3. Usos incorrectes del punt: al final de la
data; darrere de Carme!, ests?,
llanda!, Vallada? i avorrisc!; darrere
de lacomiadament Besets.
4. Que bonic! Expressa admiraci per
una cosa. / Que ho he de fer jo???
Ni pensar-ho!!! Indiquen que la conversa
s molt expressiva. / Quina pgina, per
favor? Indica que es tracta duna
pregunta. / Per qu fas?! Expressen
dubte i sorpresa alhora.
UNITAT 10
Aprenc ms
1. Al moment actual, al passat i al futur. /
Aconseguim apropar els fets al present. /
Que les accions semblen ms
properes i segures. / En ledat mitjana
sinauguren Molt b, Joana, ja parlem
2. nasqu (o va nixer) / tindr / anirem /
conquist (o va conquistar)
3. Si vols un cabell la cura capillar. /
Trieu tancaments metllics el metall. /
Gran Barrera de corall formaci corallina
ms gran del mn.
94
Llengua 5
UNITAT 12
Aprenc ms
1. RM. Els acabats en -ar: cantar, ballar...
PROGRAMA DAMPLIACI
3. Benvolgut pare, / ...marxandatge de
pellcules, els productes relacionats amb
aquestes, que... / la camiseta de la Guerra
de les Galxies, una tassa de Superman, un
imant... / Una abraada,
UNITAT 13
Aprenc ms
1. Duna banda, sn els ms irregulars; de
laltra, de vegades els conjuguem com si
foren de la 3a conjugaci, com en castell.
/ Les formes amb * sn incorrectes. /
Cal encerclar: permetre, emetre, admetre,
confondre, combatre. / Sha fos la
bombeta En aquest restaurant no
admeten mascotes. Aquest aparell emet
un so Has fet un examen perfecte; no
has coms cap error.
2. rep (present dindicatiu) / rebeu (present
dindicatiu) / rebia (imperfet dindicatiu) /
rebrien (condicional) / rebr (futur)
3. RM. Un home que perd els cabells va
a la farmcia i pregunta al dependent:
T algun producte bo per a la caiguda
dels cabells?. El farmacutic li dna un
producte i li diu: S, poses a
i ja vor!. Una setmana ms tard,
lhome torna a la farmcia, tot calb i molt
enfadat: Mire, mire com tinc el cap!. I el
farmacutic respon: Home, vost deman
alguna cosa bona per a la caiguda....
4. Ac cultivem tres classes de taronges:
Navel, Lanelate i Valncia.
UNITAT 14
Aprenc ms
1. Els verbs que pertanyen a la tercera
conjugaci sn els que acaben en -ir i
poden ser de dos tipus: purs i incoatius. /
purs: sentir, bullir; incoatius: servir, unir,
compartir / Que es poden conjugar com
a purs i com a incoatius. / Vestir incoatiu:
vestisc, vesteixes, vesteix, vestim, vestiu,
vesteixen. Vestir pur: vist, vistes, vist,
vestim, vestiu, visten. Llegir incoatiu: llegisc,
UNITAT 15
Aprenc ms
1. Els verbs regulars mantenen larrel igual
en totes les formes i presenten les mateixes
desinncies que el verb model. Els verbs
irregulars no compleixen alguna daquestes
condicions. / Sn verbs de la segona
conjugaci que tenen la 1a persona del
present dindicatiu acabada en c. /
Verbs velaritzats en negreta: beure,
batre, escriure, caure, dir, dormir / RL.
2. perd / vull / engul / coc / sent / tus
3. a loce Atlntic que no al mar
Mediterrani. / pel riu Guadalquivir i
per lafluent, el Guadara. / al cim de
la muntanya a laltipl. / de lilla
creixen del continent.
4. RESTAURANT EL PALAU
TANCAT PER VACANCES DE L11 AL 31
DE JULIOL. Us atendrem a lhostal Jaume I
(carrer del Museu, 15)
Llengua 5
95