LES BASES DE MANRESA DEL 1892

PODER CENTRAL
Base 1a. Ses atribucions. Vindran a crrec del Poder Central:
a) Les relacions internacionals.
b) Lexrcit de mar i terra, les obres de defensa i lensenyana militar.
c) Les relacions econmiques dEspanya ab los dems pasos, i, en conseqncia, la fixaci dels aranzels i lo ram dAduanes.
d) La construcci i conservaci de carreteres, ferrocarrils, canals i ports que sien dinters general. En les dinters interregional
podran posar-se dacord lliurement les regions interessades, intervenint lo Poder central, sols en cas de desavinena. Les vies de
comunicaci dinters regional, seran dexclusiva competncia de les regions. Igual criteri se seguir en los serveis de correus i
telgrafos.
e) La resoluci de totes les qestions i conflictes interregionals.
f) La formaci del pressupost anyal de gastos que, en lo que no arribin les rendes dAduanes, deur distribuir-se entre les regions
a proporci de sa riquesa.
Sa organitzaci. Lo Poder central sorganissar baix lo concepte de la separaci de les funcions llegislativa, executiva i judicial.
Lo Poder llegislatiu central radicar en lo Rei o Cap de lEstat i en una Assemblea composta de representants de les regions,
elegits en forma que cada un estimi convenient; lo nmero de representants ser proporcional al dhabitants i a la tributaci,
tenint-ne tres la regi a la que nhi corresponguin menos.
Lo Poder executiu central sorganissar per medi de Secretaries o Ministeris, que podran ser: de relacions exteriors, de Guerra,
de Marina, dHisenda i de lInterior.
Constituir lo Poder suprem judicial, un Alt Tribunal format per magistrats de les regions, un per cada una delles, elegits per les
mateixes; cuidar de resoldre los conflictes interregionals i de ls regions ab lo Poder central, i dexigir la responsabilitat als
funcionaris del Poder executiu. Aquest Tribunal no es considerar superior jerrquic dels Tribunals regionals que funcionaran ab
completa independncia.
Disposicions transitries. Atenent a que les relacions que segons los preceptes constitucionals vigents, uneixen lEstat ab la
Iglesia, han sigutsancionades per la Potestat daquesta, es mantindran aquelles, mentres abdues Potestats, de com acord, no les
modifiquin.
Lo poder central procurar ab lo Sant Pare de manera de subvenir la dotaci del Cult i Clero, i de proveir les dignitats i
prebendes eclesistiques, en harmonia ab lorganisaci regional: i tant si es sost el Real Patronat, com si es restableix la
disciplina general de la Iglsia, deur procurar-se que, respecte de Catalunya, se previngui en lo Concordat que hagin de ser
catalans els que exerceixin jurisdicci eclesistica prpia o delegada, com tamb els obtentors de dignitats i prebdendes.
Lo Deute Pblic avui aexistent vindr a crrec del Poder central; mes aquest no podr crear-ne de nou, i quedar de compte de
les diverses regions lo que en lesdevenidor contreguin per a son sosteniment i el de les cargues del Poder central.
PODER REGIONAL
Base 2a. En la part dogmtica de la Con stituci Regional Catalana es mantindr lo temperament expansiu de la nostra llegislaci
antiga, reformant per a posar-les dacord ab les noves necessitats, les svies disposicions que cont respecte dels drets i llibertats
dels catalans.
Base 3a. La llengua catalana ser lnica que, ab carcter oficial, podr usar-se a Catalunya i en les relacions daquesta regi ab
lo Poder central.
Base 4a. Sols los catalans, ja ho sien de naixena, ja per virtut de naturalisaci, podran desempenyar a Catalunya crrecs pblics,
fins tractant-se dels governatius i administratius que depenguin del Poder central. Tamb deuran esser exercits per catalans los
crrecs militars que comportin jurisdicci.
Base 5a. La divisi territorial sobre la que es desenrotlla la gradaci jerrquica dels Poders governatius, administratius i
judicials, tindr per fonament la comarca natural i el municipi.
Base 6a. Catalunya ser lnica soberana de son govern interior. Per lo tant, dictar lliurement ses lleis orgniques; cuidar de
sa llegislaci civil, penal, mercantil, administrativa i processal; de lestabliment i percepci dimpostos; de lencunyaci de la
moneda, i tindr totes les dems atribucions inherents a la soberania que no corresponguin al Poder central, segons la Base 1.
Base 7a. Lo Poder llegislatiu Regional radicar en les Corts Catalanes, que deuran reunir-se tots los anys en poca determinada,
i en lloc diferent.

Les Corts es formaran per sufragi de tots los caps de casa agrupats en classes fundades en lo treball manual, en la capacitat o en
les carreres professionals i en la propietat, indstria i comer, mitjanant la corresponent organisaci gremial en lo que possible
sia.
Base 8a. Lo Poder judicial sorganisar restablint lantiga Audincia de Catalunya. Son president i vis-presidents, nombrats per
les Corts, constituiran la suprema autoritat judicial de la Regi, i sestabliran los Tribunals inferiors que sien necessaris, devent
ser fallats en un periodo de temps determinat i en ltima instncia, dintre de Catalunya, tots los plets i causes.
Sorganisaran jurisdiccions especials com la industrial i la de comer.
Los funcionaris de lordre judicial seran responsables.
Base 9a. Exerciran lo Poder executiu cinc o set alts funcionaris nombrats per les Corts, los qui estaran al davant dels diversos
rams de ladministraci regional.
Base 10a. Se regoneixer a la comarca natural, la major latitud possible datribucions administratives per al govern de sos
interessos i satisfacci de ses necessitats. En cada comarca sorganisar un Consell nombrat per los municipis de la mateixa, quin
exercir les citades atribucions.
Base 11a. Se concediran al municipi totes les atribucions que necessita per al cuidado de sos interessos propis i exclusius.
Per a lelecci dels crrecs municipals, se seguir el mateix sistema de representaci per classes adoptat per a la formaci de les
Corts.
Base 12a. Catalunya contribuir a la formaci de lexrcit permanent de mar i terra per medi de voluntaris o b duna
compensaci en diners, prviament convinguda, com abans de 1845. Lo cos dercit que a Catalunya correspongui, ser fixo, i a
ells deuran pertnyer los voluntaris ab qu hi contribueixi.
Sestablir ab organisaci regional la reserva, a la que quedaran subjecte tots los minyons duna edat determinada.
Base 13a. La conservaci de lordre pblic i seguretat interiors de Catalunya estaran confiades al Sometent, i per al servei actiu
permanent es crear un cos semblant al de Mossos de lEsquadra o de la Gurdia Civil. Dependran en absolut, totes aquestes
forces, del Poder regional.
Base 14a. En lencunyaci de la moneda, Catalunya haur de subjectar-se als tipus unitaris en qu convinguen les regions i los
tractats internacionals dUni monetria, essent lo curs de la moneda catalana, com lo de les dems regionals, obligatori en tota
Espanya.
Base 15a. LEnsenyana pblica, en sos diferents rams i graus, deur organisar-se duna maneraadequada a les necessitats i
carcter de la civilisaci de Catalunya.
Lensenyana primria la sostindr el municipi, i en son defecte, la comarca; en cada comarca segons sia son carcter agrcola,
industrial, comercial, etc., sestabliran escoles prctiques dagricultura, darts i oficis, de comer, etc. Deur informar los plans
densenyana, el principi de dividir i especialisar les carreres, evitant les ensenyances enciclopdiques.
Base 16a. La Constituci Catalana i los drets dels catalans, estaran baix la salvaguarda del Poder executiu catal, i qualsevol
ciutad podr deduir demanda davant dels tribunals contra els funcionaris que la infringeixin.
Base 17a. Disposicions transitries. Continuaran aplicant-se el Codi penal i el Codi de comer, per en lesdevenidor ser de
competncia exclusiva de Catalunya reformar-los.
Es reformar la llegislaci civil de Catalunya, prenent per base son estat anterior al Decret de Nova Planta i les noves necessitats
de la civilisaci catalana.
Se procurar immediatament acomodar les lleis processals a la nova organisaci judicial establerta, i mentrestant saplicaran les
lleis processals a la nova organisaci judicial establerta, i mentrestant saplicaran les lleis dEnjudiciament civil i criminal.
Manresa, 27 de mar de 1992.- Lo President, Llus Domnech i Montaner.- Los secretaris, Enric Prat de la Riba.- Josep Soler i
Palet.