La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930):

Va representar una soluci al perode anterior de la restauraci. Aquesta

dictadura de carcter totalitari i feixista (influenciat per Mussolini dItlia),
va sorgir a causa de

successius esdeveniments com la

setmana

trgica(1909), l a crisi social (1917) on els obrers es revolten per fer front
al govern conservador, estaven influenciats per la
Rssia i

el

revoluci bolxevic de

desastre d'Annual (1921) que, acumulats, amenaaven

l'estabilitat de la monarquia. En imposar el nou rgim, engany al poble

amb discursos demaggics i fa reformes regeneracionistes a ms dabolir el
bipartidisme.
-

Caciquisme: Promet abolir-los.

Nacionalisme: Organitzar lestat com a unitat indivisible.

Conflictivitat social: illegalitza la CNT.

T suport per part dels socialistes, nacionalistes catalans i daquells

que es volen retirar de la guerra del Marroc.
Una dictadura autoritria es basaria en la concentraci del poder
en un dictador

un

partit,

que

acostumava

tancar

el

parlament i prohibir qualsevol oposici i en especial partits i

sindicats, controlar la premsa, etc. En canvi, quan parlem de
dictadura

totalitria

seria

aquella

en

la

que,

ms

de

concentrar-se el poder en un dictador i un partit nic i prohibir-se

l'oposici, el rgim intentaria dirigir i controlar totes les esferes de la
vida social: tamb la cultura, les relacions privades, etc. Primo de
Rivera seria un exemple

de dictador autoritari, el feixisme de

Mussolini, en canvi, es considera un rgim totalitari.

Causes del seu cop destat:
-El complicat panorama poltic (torn de partits bloquejat).
-Els problemes dordre pblic: Amb la primera guerra mundial, hi ha un
augment dels preus i comporta que els sindicats fomentin cada cop ms les
vague, hi ha diversos alaments i revolucions que acaben amb els militars,
al cap davant de Primo de Rivera, abolint aquests alaments i guanyant-se
la confiana dAlfons XIII.

-Desastre dAnnual: (causa final) i la instrucci de lexpedient Picasso que

va enfrontar al parlament amb els militars

Miguel Primo de Rivera, busca democratitzar el sistema. Desprs dels

cacics i el bipartidisme, tot i que fa discursos demaggics per fer-se amb la
confiana del poble, vol evitar democratitzar el sistema de la Restauraci i
responsabilitzar-se del desastre dAnnual
-

Directori militar(1923-1925): Torna a estar el poder militar per sobre.

Directori civil (1925-1930): Jos Calvo Sotelo (el poder militar es

troba subordinat al poder civil).

Carcter dictatorial (segueix el model itali):

Feixisme itali.

Regeneracionisme.

Suspensi de la constituci.

Dissoluci del parlament.

Prohibici de partits i sindicats.

Militaritzaci de lordre pblic.

Repressi.

Exercit com a protector del pas front al desenvolupament dels

nacionalismes i les forces desquerra.

Patrioter (defensor del nacionalisme espanyol).

Cal esmentar la manca de regeneracionisme durant aquest perode,

ja que no aboleix els cacics sino que els substitueix per uns altres
que li afavoreixen.
El cop destat va comenar el 13 de setembre de 1923, es trobaven en una
difcil situaci davant el desastre dAnnual. En conseqncia, Primo de
Rivera publica un manifest on defensava la necessitat dentrar en un
perode provisional dexcepci amb la finalitat de restaurar lordre,
solucionar el problema del Marroc, acabar amb el caciquisme i regenerar el
pas. Dies ms tard, Alfons XIII, li dona suport i sinstaura el directori
encapalat per Primo de Rivera i format per militars (altament graduats).

Ms

tard,

es

van

suprimir

les

garanties

constitucionals,

concretament les llibertats de reuni, associaci i premsa, amb el

que arraconava a loposici.

Conflicte del Marroc (1911-1927): No demana la pau amb el Marroc

com va prometre, guanya la guerra grcies a Frana.

(1925) Desembarcament dAlhmucemas: Acord amb lexrcit francs

per fer aquest desembarcament i guanyar la guerra amb els rifenys.

(1927) Rendici dAbd el Krim.

Hi ha un canvi dorientaci del regim, que vol consolidar-se de

manera permanent requeria la institucionalitzaci del rgim, s a dir,
la creaci dinstitucions propies (segueix el model itali):

1926 Assemblea Nacional Consultiva: Formada pels ciutadans fidels

a Primo de Rivera, encarregat de consolidar el rgim a travs duna
nova constituci, aquesta va fracassar pel enfrontament entre
partidaris de la dictadura i els nacionalistes, socialistes i republicans.

1924 Uni patritica (partit nic): No t oposici, tota oposici s

clandestina. No t un programa definit, el seu objectiu s buscar el
mxim suport popular, formada per grups de carcter monrquic,
catlic i conservador.

Reformes econmiques: Perode de bonana econmica (felios 20):

Reconstrucci dEuropa desprs de la primera guerra mundial. s el
moment en que EUA es converteix en primera potncia.

Sinverteix en la construcci de xarxes pbliques.

Nacionalitzaci dimportants sectors econmics (monopolis), com

Campsa i Telefnica dEspanya.

Proteccionisme.

Predomini de monopolis (empreses que no tenen competncia,

mplia llibertat de mercat). Ex. CAMPSA, Tabacalera i Telefnica.

Intervenci estatal(safavoreix a altres empreses).

Incentiu del regadiu mitjanant confederacions hidrogrfiques (el

principal producte era el cereal).

-

Exposici internacional de Barcelona al 1929 (es van construir

diversos monuments).

Espanya dualitzada, es creen dues parts (una Espanya ms

industrialitzada i una altra Espanya ms rural, s a dir, tenen ritmes
diferents).

Relaci amb lobrerisme(Organitzaci Corporativa Nacional).

Relaci amb el catalanisme(1923), fa un decret per la repressi del

catalanisme.

Desenvolupar la xarxa viria i dels ferrocarrils.

Les reformes econmiques buscaven superar la crisi a causa de la guerra

del Marroc, es va permetre fomentar leconomia i crear ms ocupaci, a
ms dabolir la CNT totalment.
El desmantellament de la mancomunitat: (Lliga regionalista),
rgan administratiu catal de les quatre diputacions. Van
governar durant la mancomunitat: Prat de la Ribera i Puig i
Cadafalch.

Ms tard, Alfons Sala passar a governar sota les

ordres de Primo de Rivera (la mancomunitat deixa de ser el que

era)que finalment, va acabar eliminant lrgan.
o

Smbols catalans.

Prohibici del catal

Censura de llibres

FCB (es va tancar el camp durant sis mesos per una xiulada)

Oposici al rgim:

San Juanada: Conspiraci militar fallida per enderrocar a Primo de

Rivera (es va produir el dia de San Juan).

Oposici dintellectuals.

Oposici republicana de manera clandestina.

Oposici catalanista.

Oposici de lobrerisme (FAI: Escissi de la CNT, intenten accedir al

poder mitjanant el terrorisme, de carcter anarquista. La CNT i la
UGT).

Caiguda del rgim:

Alfons XIII t por a perdre el poder i li retira la confiana a Primo de

Rivera i aquest, dimiteix.

Damaso Baranguer passa el poder i ha de convocar eleccions, per

t por de que guanyin els republicans i per aix, J. Bautista Aznar
(nou governant) convoca eleccions municipals.

Hi ha un triomf republic i Alfons XIII sexilia. Sinicia la segona

repblica espanyola.

De la dictablanda del General Berenguer a la II Repblica (gener 1930- abril

1931)
El Rei, desprs de rebre la negativa de diversos poltics, va encarregar al general
Dmaso Berenguer la formaci d'un nou govern. Berenguer era amic del Rei i havia
sigut el superior directe del General Silvestre quan va succeir el desastre
d'Annual (1921). Amnistiat pel dictador en 1923, el seu govern pareixia un
recurs desesperat del Rei davant de la negativa d'altres candidats.

Alfons XIII, cada vegada ms implicat en el govern del pas, va triar els ministres i
va marcar a Berenguer com a objectiu normalitzar la situaci poltica desprs de set
anys de dictadura, preparant el retorn al sistema poltic de la Restauraci. Amb
l'objecte de calmar les protestes, Berenguer va afirmar que el nou govern volia la
tornada a la constituci de 1876, prometent, entre altres coses, la convocatria
d'eleccions generals. Este intent de retorn a la constituci de 1876 com si no
haguera passat res i la debilitat del rgim -un ablaniment de la dictadura-, s el
que va donar nom a l'etapa.