INDUSTRIALITZACI A CATALUNYA I

PROCS
DINDUSTRIALITZA
CI

A CATALUNYA

SINICIA AL
S.XVIII

NOU GRUP
SOCIAL:
OBRERS DE LA
FBRICA
SINDICALISME
I IDEES
ANARQUISTES
I MARXISTES

LLIGAT A LA
INDSTRIA
COTONERA I A LES
FBRIQUES
DINDIANES
ES CONSOLID AL
SEGLE XIX
VA HAVER DE FER FRONT A LA
MANCA DE MATRIES PRIMERES I
A LESCASSA CAPACITAT DE
COMPRA DE LA POBLACI

A ESPANYA

ES VA FER AMB RETARD I

DE MANERA FORA
INCOMPLETA
VA CONTINUAR SENT UN
PAS ESSENCIALMENT
AGRCOLA
GRAN NOMBRE DE
PAGESOS
BURGESIA INDUSTRIAL
DBIL
PROLETARIAT ESCS

8. CATALUNYA, LA FBRICA DESPANYA

Catalunya aprofit:Creixement
agrcola del
segle XVIII

8.1. El naixement de la
indstria txtil

Sorgiment de
les primeres
manufactures
dindianes

Catalunya va
ser la fbrica
dEspanya
fins a la
primeria del
segle XX.

El primer sector que es va industrialitzar a Espanya va ser el txtil

cotoner, es va concentrar essencialment a Catalunya.
Lany 1802 es prohibeix importar cot filat. Els antics estampadors
decideixen comprar cot en floca i filar-lo i teixir-lo ells mateixos.
Aix va iniciar rpidament un important canvi en el procs de producci,
amb la introducci de la mquina de vapor i la mecanitzaci de la filatura.
El 1833 va comenar a funcionar la primera mquina de vapor a la fbrica
Bonaplata de Barcelona.
Entre el 1830 i el 1860 es van installar les
mquines de filar.
A partir del 1870 es produeix la mecanitzaci
del tissatge.
La mecanitzaci va comportar una disminuci
dels costos de producci i dels preus de venda.

3. CATALUNYA, LA FBRICA DESPANYA

8.2. Vapors i
colnies

Com a combustible per moure les mquines sutilitzava el carb.

Catalunya no en produa prou: calia importar-ne dAstries o de Galles.
Moltes indstries es localitzen a la franja del litoral (arribaven el
combustible i les matries primeres).
Formats per ledifici fabril i els seus annexos: carbonera, mquina de
vapor, magatzems...

8. CATALUNYA, LA FBRICA DESPANYA

Les colnies eren uns establiments industrials, lluny dels nuclis urbans,
localitzats a prop dels rius per obtenir-ne energia hidrulica i que
comportaven un conjunt dedificacions complementries perqu els
treballadors i les seves famlies vivien a la colnia.
Shi van establir unes relacions dominades pel paternalisme dels amos i amb
poca conflictivitat social.
Inconvenients: construccions ms complexes i reducci del procs de
producci quan baixava el cabal daigua. El cost del transport era ms alt.
Avantatges: gratutat de laigua, m dobra ms barata i no tan
reivindicativa com la urbana. Tamb hi havia beneficis fiscals concedits
fomentar el poblament rural.

COLNIA
VIDAL

8. CATALUNYA, LA FBRICA DESPANYA

3.3. El retard de la indstria

espanyola
En el conjunt dEspanya, la industrialitzaci es va caracteritzar per un
creixement fora lent en relaci a Europa. Els factors que van influir sn:
Lescassa capacitat de compra de la poblaci com a resultat de la
pobresa de la majoria de la pagesia.
Labsncia duna burgesia emprenedora i del capital necessari per
finanar la industrialitzaci. Inversions venien de lestranger.
Els problemes de transport pel mal estat de les carreteres, pel retard
del ferrocarril i per lescassetat de les fonts denergia.
La posici allunyada dEspanya respecte dels nuclis ms
industrialitzats dEuropa. Dificultat per ladquisici de matries primeres i
la venda de la producci al mercat exterior.
Una situaci poltica inestable que va retreure els inversors davant
els continus canvis poltics.

9.1. La construcci del

ferrocarril
La construcci del ferrocarril a Espanya es
va iniciar amb retard respecte daltres
pasos europeus. Primera lnia al 1848:
Barcelona-Matar.

9. TRANSPORT i COMER

La construcci no va comenar fins lany

1855, quan es promulga la Llei General
de Ferrocarrils.
La necessitat de construir amb rapidesa
va fer que la majoria de materials fossin
importants.
La xarxa es va construir seguint una
estructura radial, amb centre a Madrid, i
amb una ample de via superior a la majoria
de les lnies europees.
Tot aix va dificultar els intercanvis amb
la resta dEuropa.
Malgrat tot aix, el ferrocarril va tenir
efectes positius per a leconomia, va
afavorir el trasllat de persones i de

9.2. Laugment del

comer
La prdua del mercat colonial va fer que la producci industrial shagus
dorientar cap al mercat espanyol.
El mercat interior va crixer considerablement, per la demanda era
escassa.

9. TRANSPORT i COMER

Mesures
Els industrials van demanar la imposici
de :
Proteccionistes
El comer amb les colnies de Cuba i Puerto Rico es va mantenir actiu. Van
ser un mercat important per a la producci agrria (vi) i industrial (teixits).
Comer exterior:
Importacions
Carb
Cot en floca

Exportacions
Productes agraris: oli i
vi
Minerals
Teixits de cot.

10. LIMPULS DE LA SEGONA REVOLUCI

INDUSTRIAL

10.1. Noves energies i noves

indstries.
A finals del segle XIX, es van comenar a utilitzar lelectricitat i el petroli.
Electricitat
Lelectrificaci dEspanya es va produir en dues grans
etapes:
1. 1880 -1914: illuminaci habitatges i llocs pblics.
2. 1914 1930: es va estendre a la mecanitzaci de la
indstria.
Petroli
La difusi del petroli com a combustible i la invenci
del motor dexplosi van obrir pas a la indstria de
lautombil.
Un altre sector important va ser la indstria qumica: adobs, pintures,
medicaments, explosius i altres productes qumics.
Sector
important a
Catalunya
Destaca la creaci de la Societat Annima Cros (1904), especialitzada en
fosfats, i de lelectroqumica de Flix (1897), que elaborava sosa electroltica
per fabricar sab, vidre i paper.

10. LIMPULS DE LA SEGONA REVOLUCI

INDUSTRIAL

10.2. Expansi Industrial i Desequilibris

Regionals.

Hi havia desequilibris en la distribuci regional de la indstria.

A Catalunya, i al Pas Basc shi va consolidar un sector industrial. Tamb
a Astries i a les terres valencianes.
Madrid es va convertir en la tercera regi dEspanya.
Altres regions mantenien un sector agrari tradicional i un pes redut en la
seva economia. La crisi agrcola del finals del s. XIX les va afectar.
Es va
superar
grcies a les
inversions
en:

Noves terres.
Nous regadius.
Diversificaci i especialitzaci dels
conreus.
Augment de la ramaderia

Continuaven existint mplies zones de latifundi i la convenincia duna

reforma agrria que distribus la terra de forma ms igualitria i que
estimuls el desenvolupament agrari es va convertir en la gran
reivindicaci pagesa de la darreria del s. XIX:
.

10. LIMPULS DE LA SEGONA REVOLUCI

INDUSTRIAL

11. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA DEL

SEGLE XIX

La revoluci liberal i els canvis econmics del segle XIX van anar
transformant la societat espanyola.
La dbil industrialitzaci i el pes del sector agrari tradicional a Espanya va
mantenir la influncia de la noblesa i de lEsglsia.
La societat catalana va veure com senfortien les noves classes
industrials: la burgesia i el proletariat.

11.1. Les noves classes

dirigents
Noblesa terratinent
Havia
perdut
els
drets
senyorials.
Conservaven la propietat de
la terra.
Paper rellevant en la societat.
A finals del s.XIX algunes es
van arrunar i es van vendre
el patrimoni.

Alta burgesia
Compartia amb la noblesa el predomini
social.
Era la propietria de les noves
indstries, de les grans companyies i
dels bancs.
Es van convertir en terratinents (van
comprar terres desamortitzades).

Mitjana burgesia
Anomenada classe mitjana.
Escassa en el conjunt dEspanya.
A Catalunya es va donar un protagonisme social
ms gran als petits empresaris industrials, als
comerciants i tamb als professionals liberals.

11. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA DEL

SEGLE XIX

11.2. Els pagesos

Constituen la majoria de la poblaci espanyola, prop del 65% el 1860.
Una gran part no eren propietaris de terres, o tenien propietats molt petites
que no els permetia subsistir i havien de treballar les terres dels grans
propietaris agrcoles en rgim darrendament.
Una altra part, ms gran, treballava per un jornal, eren els jornalers.
1. Preus dels arrendaments cars.
Condicions de vida: molt difcils.
2. Feina escassa.
3. Jornals molts escassos.
4. Sotmesos a larbitrarietat dels amos.
A Catalunya el desenvolupament agrcola i els sistemes de tinena de la
terra van donar seguretat a la pagesia. Tenien millors condicions de vida que
a la resta dEspanya.
Durant molts anys hi va predominar una concepci pairal: deixava la terra i
el mas a lhereu que havia dajudar econmicament els altres germans per
poder aprendre un ofici i emigrar a les ciutats per guanyar-se la vida.

11. LA SOCIETAT ESPANYOLA I CATALANA DEL

SEGLE XIX

11.3. Les classes populars

urbanes.
A les ciutats hi havia un
nombre
important
dartesans i menestrals
(sabaters, ferrers, fusters...)
que
de
vegades
eren
seus
tallers
propietaris
Condicions dels
de vida
eren
precries.
assalariats.
oLa
competncia de les noves indstries va arrunar als tallers artesans i va
deixar sense feina els seus propietaris i treballadors.
Hi havia moltes persones dedicades als serveis: criats, transportistes,
venedors de carrers... Feines ocasionals, jornades molt llargues i salaris
escassos.
En el servei domstic, ms de la meitat eren dones i la proporci de dones
de les classes populars que treballaven arribava al 90%.

11.4. El proletariat
industrial.

Molts pagesos van emigrar cap a les ciutats per buscar feina. Treballaven a
les fbriques i van constituir lanomenat proletariat industrial.
El nombre dobrers industrials va ser relativament petit i es concentr
bsicament a Catalunya. Ms tard es consolid un sector obrer important al
Pas Basc, Astries i Madrid.
Les condicions de vida eren molt difcils. El proletariat es va sentir atret per
les idees revolucionries que sexpandien per Europa.

Segado
ra

La nova
maquinria

Sembrad
ora

Trillado
ra

Dipsit de
llavors

Rasclet per
tirar terra
sobre la llavor
Sembra manual

Sembra mecnica

Reixa per obrir el

solc