TEMA 2

El mn al darrer ter del segle XVIII

Una panormica i dues visions sobre la modernitat

Panormica del punt de partida

Imperi Xins
1747: Oio [Estats de lfrica occidental, sud-oest de lactual
Nigria] derrota a Dahomei i esdev la principal potncia al
delta del Nger.
1747-1779: Un seguit de campanyes militars xineses
aconsegueix pacificar la regi fronterera del Tibet.
1751: Els xinesos envaeixen Tibet i controlen la successi del
Dalai-Lama.
1755: Una revolta a Zungria (territori situat a la frontera
occidental de lImperi Xins) dna lloc a la conquesta xinesa.
1758-1759: Kashgria, al Turquestan oriental, cau en mns
xineses desprs duna revolta musulmana.
1765-1769: Xina envaeix Birmnia.

Europa, polticament fragmentada

1756-1763: Guerra dels Set Anys a Europa.
1772: Primer repartiment de Polnia entre Rssia,
Prssia i ustria.

Potncies europees, lluita pel poder mundial. Com

Gran Bretanya va assentant lhegemonia mundial
1757: Els britnics vencen els francesos a la ndia, a
Plassey.
1758-1783: Gran Bretanya i Frana senfronten pel
control del Senegal.
1759: Gran Bretanya pren Quebec als francesos.
1780-1784: La quarta guerra anglo-holandesa posa fi
al domini holands del comer europeu.

Expansi europea
A) sia.
1765: Bengala cau sota dominaci britnica.
1775: Comena la primera guerra entre els anglesos i els marathes de
Bombay i les provncies centrals de la ndia.
Al 1818, els britnics sannexaren el territori dels pev de Bombay.
B) Imperi Otom.
1768: Guerra entre Rssia i els otomans.
1768-1772: Les victries sobre els otomans porten els dominis russos fins
molt a prop del mar Negre.
1774: Tractat de Kk Kaynarca (entre el sult dIstanbul i lImperi rus).
LImperi Otom perd Crimea.
1783-1784: Rssia conquesta i sannexiona Crimea i la costa septentrional
del Mar Negre.
C)1788: Fundaci de Sidney (Austrlia) com a colnia per a presidiaris
britnics.

Resistncies a lexpansi/ Revolta contra occident

1780: Revolta de Tupac Amaru al Per.
1780 (dcada). El cheikh Mansur Ushurma (1732-1794)
dirigeix una forta resistncia txetxena enfront dels intents de
conquesta del pas per part de limperi rus.
1787: Establiment dels primers esclaus emancipats a Sierra
Leone; el territori es converteix en colnia lany 1808

Germens dindependncies
1759-1788: Reformes del rgim comercial i
administratiu impulsades per Carles III a les
colnies espanyoles a Amrica.
1776: Declaraci dindependncia de les antigues
colnies britniques a nord-Amrica (nucli originari
dels futurs Estats Units). Lany 1783, el Tractat de
Pars confirm la independncia.

Modernitzaci econmica
1767: James Watt conclou la construcci de la mquina de
vapor.
Lutilitzaci industrial del vapor comena a finals de la dcada
dels 1770.
1769: La invenci de la mquina de filar a Gran Bretanya
(Richard Arkwright ...), i lorganitzaci del sistema fabril de
producci permeten la industrialitzaci del sector txtil.
1776: Adam Smith, Investigaci sobre la naturalesa i les
causes de la riquesa de les nacions.

Esclavatge
1771-1780: El trfic desclaus dfrica al Nou Mn
assoleix el seu mxim histric.
Canvis culturals, intellectuals i ideolgics
1780: Finalitza ledici de lEnciclopdia.

Els punts claus. Eric J.

Hobsbawm
Centralitat de la doble revoluci
Universalitat de la doble revoluci
Centralitat dOccident
Acci-reacci en el desevolupament

ulterior (la referncia als anys 60 del segle

XX)

Els punts claus. Christopher

Bayly
. Els canvis del perode contemporania shan dexplicar dins
dun marc dinterrelacions mundials: a la vegada al nivell
de les formes dorganitzaci poltica, les idees poltiques i
lactivitat econmica.
. Leconomia tingu una importncia cabdal en aquest
conjunt de canvis. Per, no exclusivament la
industrialitzaci.
. La importncia de la Revoluci Industriosa (J. De Vries)
. Les revolucions industrioses no comportaren tan sols un
canvi brutal en la distribuci de les forces materials. Tamb
aportaren un canvi al nivell del discurs. Els horitzonts del desig
canviaren pels homes i per les dones, donat que la informaci
sobre els ideals i els estils de vida dels grups dirigents ja
comenaren a circular de manera rpida i intensa.
. El canvi es genera a partir dun complex de forces que
inclouen els canvis econmics, les construccions ideolgiques i
els mecanismes estatals
. Si es considera el conjunt del planeta, sha de parlar de tres
revolucions (la estatista, la industrial i la prpiament poltica).
Les tres safirmen de manera desigual arreu del mn.