Recull de Treballs 9 (2008) p.

59-86 Centre dEstudis Sinibald de Mas

Recull de canons de lvia.

Maria Morn Gual (1906-2006)
Nria Riambau Farr

Moltes hores van ser les que, de petits, passvem amb lvia: contes del rector de
Vallfogona, jocs de falda, canons, lectura cada dilluns de Les extraordinries aventures
den Massagran, histries de la guerra i ancdotes divertides de famlia.
Si hagus pogut, ho hauria escrit tot, per em vaig centrar en el tema estrictament
musical. Ella ho va fer complaguda, a vegades des del llit on, damunt la tauleta de
nit, ja tenia un paperet on anotava el que recordava i em cantaria lendem.
Quan vaig acabar el treball, lvia tenia gaireb 98 anys; encara va viure un any
i mig ms.
Com que sempre visqu a la Torre, exceptuant els dos anys que de nena pass a
Mxic, em va parlar de llocs concrets, de les cases, els negocis que aleshores estaven
actius, la gent Vaig buscar informaci de totes les canons. Algunes, un any ms
tard, les vaig trobar en una capseta on lvia recollia els fullets dels cupletistes que
venien a cantar a la Torre; daltres, en llibres especfics, i dalgunes no nhe trobat
informaci enlloc. Aix em fa pensar tamb en la possibilitat que alguna fos autctona de la Torre; no ho sabem.
A banda de les que hi ha en aquest recull, men va cantar moltes ms, entre les
quals: El bon Jesuset, La flor que te ofrezco, Dia mil voltes ditxs, La gallina policana,
De la vall, vall, Paula, para la taula, Pensando en el que la quiere, Yo soy feliz, Sota

59

Recull de treballs 9.indd 59

23/7/08 13:14:02

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

dun roure Entre les canons dinfncia i joventut i jocs de falda i cantarelles: Bim
bom, Salta Miralta, Ball manetes, Conillets a amagar, Arri, arri, tatanet, Ah, el mestre
em va pegar, Pim, pam conillam, Ralet, ralet, Mare de Du de Montserrat, Aquest s
el pare, Jaume pataume
Molts jocs i canons han passat de mare a filla, als nts i jo mateixa encara les
canto com a repertori tradicional a les classes de msica per perpetuar-les i fer-ne
difusi. Heus ac, doncs, una mostra daquestes canons que segur que comparteixo
amb altra gent de la Torre. Aquesta recerca era per a mi un intent devitar que tot
aquest coneixement popular caigus en loblit.

Biografia
Maria Morn Gual nasqu el 19 de desembre del 1906 a Torredembarra i mor al
mateix lloc el 22 de maig del 2006. Filla de Ramn Morn Parrondo i de Francisca
Gual Gabards. Famlia molt religiosa.
El pare, reclamat per un cunyat seu, marx cap a Mxic tot sol i deix la famlia a
Torredembarra. Un any ms tard hi anaren la dona i els fills: Josep i Maria. Ella aleshores tenia sis anys. Com que a Mxic hi havia revoluci, tornaren a Torredembarra
quan ella tenia vuit anys i mig.
A Torredembarra muntaren una botiga de comestibles a la plaa de la Vila (era
una mena de supermercat-cafeteria) i una altra de pesca salada. El seu pare va ser
alcalde de la Torre durant la dictadura de Primo de Rivera, del 1924 al 1930. Per

Maria Morn Gual (1906-2006)

60

Recull de treballs 9.indd 60

23/7/08 13:14:03

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

aquest motiu, lvia mexplicava que quan va venir el rei Alfons XIII a la Torre
(lany 1924), pel fet de ser filla de lalcalde, em van demanar que fos jo la que
dons un ram de flors al rei.
Lvia es va casar amb vint anys amb Bonaventura Farr Caellas, que en tenia
vint-i-vuit.
Van tenir tres fills, Josep, Francina i Maria, la segona dels quals mor amb tres
anys. Lvia va tenir 16 nts i 17 besnts. Jo sc la quarta de la seva filla Maria.

Recull de canons
1. Pomells de joventut

Per amar el bon Du

lloeu la nostra Ptria,
en cada cor dinfant
una flor nhi ha esclatada [bis].
Per a lamor sagrat
sn sos perfums i flaires,
per lamor del bon Du
i de la nostra Ptria [bis].
Cada flor t un perfum
que vers el cel senlaira
que amb tan bell munt de flors
cent rams ja sen formaren.
Pomells de joventut
nuats amb dos llaades
luna s amb blau de cel
laltra s amb sang barrada [bis].

61

Recull de treballs 9.indd 61

23/7/08 13:14:03

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Aquest era lhimne de lassociaci Pomells de Joventut creada per Folch i Torres a
principis de la dcada del 1920.
Lantiga llei dassociacions aprovada el 30 de juny de 1887 va permetre la fundaci de diverses entitats dedicades al lleure i a la millora de les condicions de vida,
i daltres de carcter ms sindical.
El periodista Andreu Avell i Toms, conegut com Sempronio, explicava daquesta manera el naixement dels Pomells:
Lany 1920, arran duna seva pgina viscuda, Folch i Torres llan la iniciativa de
crear un moviment juvenil amb finalitats morals i patritiques. Es tractava de fer bones
obres, tot pensant en la redempci de Catalunya: Sen dirien Pomells de Joventut. La
paraula pomell, de sabor arcaic i floralesc, suscit la ironia dels adversaris den Patufet
[]. Catalunya es va omplir de Pomells de Joventut. Sen fundaren cent, cinc-cents,
un miler Cada fita daquestes era celebrada amb gran esclat. A les noies del pomell
sarrianenc Flors dametller, Montserrat Tusell i les filles de Maragall i de Prat de la
Riba, que estiuejaven a Castellterol, sels va acudir anar a missa cofades amb caputxa
blanca, substituint els vels i zfirs que susaven. La iniciativa assol un xit rod. Les
pomellistes darreu adoptaren la caputxeta que el setembre del 1923, manant ja el
director militar i prohibits els Pomells, es convert en una pea nefanda.

Torredembarra no va ser una excepci i el 1921 es van constituir tres seccions

locals anomenades: Els soldats de la Ptria la dhomes; Bones Catalanes
la de dones, i Santa Rosalia (patrona de Torredembarra) la de nens i
nenes.
Lvia diu que no va anar mai al grup infantil de Pomells (Santa Rosalia); devia
tenir uns 14 anys que va passar a formar part de Bones Catalanes, fins als 17 anys,
lany 1923, quan es va prohibir.
Normalment, es reunien al teatre-cinema Cal Maiam i diu que les de cal Cervera,
la Magda Mart concretament, ho manegaven tot.
Recorda tamb, referent a la indumentria de les caputxetes, que el dia que vingu
ngel Guimer a Torredembarra ella va recitar davant de tothom un poema que
havia escrit alg conegut (potser el mateix Guimer o b Folch i Torres):


AADD (2002). Fets i gent. Imatges per recordar, Torredembarra: 1900-1975. Torredembarra: Centre
dEstudis Sinibald de Mas, pp. 114-115.

Andreu Avell Arts i Toms, Sempronio. Periodista, escriptor i comedigraf. Cronista oficial de la
ciutat de Barcelona, Avui, dijous i divendres 8 i 9 dabril de 2004, p. 17.

AADD (2002). Fets i gent. Imatges per recordar, Torredembarra: 1900-1975. Torredembarra: Centre
dEstudis Sinibald de Mas, p. 114.

62

Recull de treballs 9.indd 62

23/7/08 13:14:03

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Era blanca com la neu de la congesta

i de les nines de ledat antiga,
eren dies de gran festa
per anar al temple
la millor amiga.
Ara en les golfes oblidada resta,
malmesa pel dolor que la fatiga
i sols les arnes i la pols fan festa
de son teixit que la blancor domina.

63

Recull de treballs 9.indd 63

23/7/08 13:14:03

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

2. Una nia hermosa o rica

Una nia hermosa o rica

sin virtud ni cortesa
por dems confiara
adquirir reputacin;
pues la belleza del cuerpo
y los bienes materiales
faltando prendas morales,
antes cubren de baldn.
Doquiera que te destine
la suerte, adversa o propicia,
un da te har justicia
la virtud y urbanidad;
stas, a par que la ciencia,
granjean un nombre ilustre,
y dan a la mujer lustre
en la culta sociedad.
La urbanidad nos ensea
a tratar los superiores,
iguales e inferiores,
con finura y discrecin,
sin ella fuera enojosa
la vida por mil conceptos;
ved, pues, nias, sus preceptos
de cunta importancia son.

64

Recull de treballs 9.indd 64

23/7/08 13:14:04

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Son la humildad y el decoro,

la bondad y la prudencia
el despejo y deferencia,
bases de la Urbanidad;
ella odia el desalio,
la ficcin y grosera,
orgullo, pedantera
y, en fin, la curiosidad.
La joven bien educada
se ha de mostrar complaciente,
siempre que fuera prudente
y conforme a la razn.
Si un infame tu decoro
ofendiese sin respeto,
rechzale como objeto
de horror y abominacin.
Si la llaneza excesiva
con razn es reprobada,
la etiqueta refinada
tambin llega a molestar.
Un medio a tales extremos
tiene de ser preferido,
y est bien todo cumplido,
cuando es lcito, apear.
Delante de otras personas
no aparezcas encogida,
pues por simpleza es tenida
semejante cortedad;
si en el exceso contrario
dieses de ser una osada,
te diran descarada,
o llena de vanidad.
La civilidad no exige
hablar con frases limadas,

65

Recull de treballs 9.indd 65

23/7/08 13:14:04

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

ni maneras afectadas
opuestas al natural;
lenguaje puro y genuino,
buen porte y finos modales,
requisitos esenciales
son para el trato social.
Tus palabras y maneras
sean siempre mesuradas,
y al lugar acomodadas,
tiempo, personas y edad.
Sers corts si a corteses
por dechado te propones,
imitando sus acciones,
despejo y modo de hablar.
Cuando en calidad y sexo
las personas son iguales,
los respetos principales
son debidos a la edad;
pero si el rango es diverso,
ensea la cortesa
que el de ms categora
goza de ms dignidad.
Aquesta s la primera can que em va cantar lvia. La cantava a les monges
Hijas de la Caridad, quan devia tenir, aproximadament, 9 anys.
Jo diria que la van musicar les monges mateixes per tal dallionar sobre aquelles
normes de cortesia enteses en aquella poca.
Un dels primers dies li vaig demanar que mirs a veure si tenia algun canoner
del seu temps per refrescar una mica la memria i, remenant cada un dels calaixos
duna calaixera plena dandrmines de tota mena per molt ben posades, vam
trobar un llibret antic: Urbanidad en verso para uso de las nias, escrit per Don
Jos Codina, Caballero de la Real Orden de Isabel la Catlica. Capelln prroco
castrense. Profesor de instruccin pblica y rcade romano.
Lvia recorda aprendre de memria tot aquest munt destrofes mentre anaven
caminant pel voltant de la classe. Aquest llibre est signat per una cosina germana
del marit de lvia, Dolores Sanabre Caellas, i data del 1896.
66

Recull de treballs 9.indd 66

23/7/08 13:14:04

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

3. Al nostre Guimer

Per amor a la Ptria

sa vida consagr,
heroi sublim un altre
Du sap si es trobar.
Manelic tamb plora
el mestre tan volgut,
li ploren les ovelles
perqu el pastor han perdut.
[] amb gran []
i grans aix ens farem,
germans de Catalunya
porteu pomells de flors
al bon amic del poble
que dart ne fu tresors.

67

Recull de treballs 9.indd 67

23/7/08 13:14:04

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

La seva noble histria

tothom recordar,
cantem canons de glria
al nostre Guimer.
Lvia diu que aix era una sardana (?). ngel Guimer vingu a Torredembarra.
Lvia el recorda perfectament assegut a la galeria del teatre Cal Maiam. Una noia
ms gran anava a ensenyar-los aquesta can, que sembla dedicada a Guimer, per
no recorda si la van cantar abans o desprs de la seva visita, tot i que jo diria que
la van escriure expressament per a lesdeveniment. Ella no mho ha sabut dir, per
imagino que al teatre devien representar lobra Terra baixa. Calcula que aleshores
devia tenir uns 13 o 14 anys en lassociaci Pomells de Joventut.

68

Recull de treballs 9.indd 68

23/7/08 13:14:04

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

4. Migueln

Migueln, Migueln
no seas tan pilln!
Cuando vayas por las calles
no molestes a las nias,
si te veo algn da
te dar un coscorrn. POM!!!
No tires piedras al aire;
si no, rompers algn vidrio. CLIN!!!
Ya bien pagars la multa
o si no te irs a la prisin.
Migueln, Migueln
no seas tan pilln!
A Torredembarra hi venien unes colnies de nens de Barcelona. s all on va
aprendre aquesta can, ja que aquests nens menjaven a ca la tia Rita, on ella era
sovint; dormien al Collegi Anton Roig, on la tia Angeleta feia de gurdia (el que
avui en dia en direm conserge). Eren colnies exclusivament de nens.

69

Recull de treballs 9.indd 69

23/7/08 13:14:05

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

En un llibre editat pel Centre dEstudis Canongins, he trobat la mateixa can

amb algunes petites variacions del text i de la melodia. A peu de pgina diu: La
cantaven els nens que anaven a lescola amb el mestre Piquer (1923-30).


AADD (1999). Dabans i dara. La Canonja (Tarragona): Centre dEstudis Canongins Pon de
Castellv, p. 79.

70

Recull de treballs 9.indd 70

23/7/08 13:14:05

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

5. Dnde va la viudita

Dnde va la viudita
mirufl, mirufl [bis].
Voy al monte a por violetas
mirufl, mirufl.
Si el rey te encuentra
mirufl, mirufl.
Yo le har una reverencia
mirufl, mirufl.
Si la reina te encuentra
mirufl, mirufl.
Yo le har una reverencia
mirufl, mirufl.
Aquesta can la cantava de petita a les monges i desprs recorda haver-la cantat tamb al collegi Anton Roig (amb 12 o 13 anys). Repetien els dos versos cada
vegada i gesticulaven la reverncia.

71

Recull de treballs 9.indd 71

23/7/08 13:14:05

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

6. Rebeu-me, preuada flor

Sou la Reina de lamor,

sou dels cors lhermosa mia.
Rebeu-me, preuada flor,
en el vostre mes, Maria [bis].
Aquesta s una de les dues canons que lvia havia cantat durant el mes de Maria,
el mes de maig, a la parrquia de Sant Pere de Torredembarra.
Mexplicava que es cantava amb dos grups situant les nenes en dos espais diferents: a dalt al cor i a baix. Les nenes de baix feien aquesta tonada, mentre que les
de dalt al cor contestaven amb una altra tonada que no recorda gens perqu, segons
diu, ella sempre va cantar aquesta i, fins i tot, va ser desprs lencarregada dassajar
les ms petites.
A banda i banda de laltar, hi havia unes escaletes. Les nenes, amb el ram de flors
a la m, pujaven en dues fileres i, de dues en dues mentre pronunciaven la frase
rebeu-me, preuada flor, aixecaven les flors enlaire i la segona vegada que repetien
la frase, la dipositaven davant la Verge tot fent una genuflexi.

72

Recull de treballs 9.indd 72

23/7/08 13:14:05

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

7. M morta

M morta, m morta,
pica la porta,
pica-la b
que ton pare ja ve.
Foc a la cuina,
foc a lentrada,
foc al cul
de la Maria Paula.

Maria Morn Gual amb alguns dels seus nts

73

Recull de treballs 9.indd 73

23/7/08 13:14:06

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Lvia recorda haver sentit aix de la tia Tereseta, padrina seva, soltera, germana
de la seva via i que vivia amb ells als baixos de la mateixa casa on tenia una botiga
de vetes i fils, que avui en dia anomenarem una merceria.
En el llibre Serra Mamerra, hi he trobat una versi parlada i una de cantada, per
cap no enllaa amb la can de Paula, para la taula.
Parlant amb una amiga que est fent un recull de jocs de falda i canons de
bressol, comentvem que el fet que molta gent recordi algunes canons enllaades
sempre amb daltres, i sempre les mateixes, s perqu quan les cantaven en el seu
moment, amb el nen a la falda, desprs de cantar la primera can, continuaven
amb la segent fins al punt que, amb els anys, les arribaven a associar juntes i aix
han anat passant dels uns als altres.
La segona estrofa daquesta cantarella es repeteix en la can de Paula, para la
taula, probablement la can original.


Bassa, R., et al. (1999). Serra Mamerra. Cantarelles i canonetes per a infants. Palma de Mallorca: Ed.
Moll, pp. 26-27.

74

Recull de treballs 9.indd 74

23/7/08 13:14:07

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

8. Pare nostre del ti

Pare nostre del ti,

bon Nadal que Du ens do.
Ara vnen festes,
festes glorioses,
dones poderoses,
mateu porcs i conills,
gallineta a lolla,
cua de mix,
caga ti;
si no, et donar un cop de bast!
Caga botifarretes de sucre,
pixa vi blanc.
Caga ti
i allavrens tornaven a comenar.
De petita, quan vivien a la plaa de la Vila, al menjador de la casa es reunien
germans, pares, oncles, tietes, avis i vies, i abans de la missa del gall feien cagar el
ti. El ti, en aquell temps, els cagava els torrons, algunes llaminadures i altres coses
que hi hauria en el dinar de Nadal.
Ms endavant, amb nosaltres, tamb ho va fer a casa seva, per devia ser amb
els meus germans grans perqu jo no men recordo.
75

Recull de treballs 9.indd 75

23/7/08 13:14:07

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Lligat amb tot aix, em va explicar tamb un costum divertit, per que desgraciadament no va acompanyat de can, tot i que penso que en devien cantar alguna,
per ella no sen recorda. En un hort, la seva mare amagava entre les plantes tot all
que havien de menester el dia de Nadal (la botifarra, els torrons), llavors els nens
portaven un llibant encs (corda gruixuda despart en qu anaven lligats els catfols
que rodaven dintre la snia del pou i feien sortir laigua que anava a parar a un safareig
gran) que feien rodar i al mateix temps els feia de fanal per trobar les coses.
En un llibre que va sortir recentment, he trobat moltes versions sobre el Parenostre
del ti i totes molt diferents.
Nhe trobat tamb una altra en el canoner del Centre dEstudis Canongins, amb
la mateixa msica que canta lvia, per tamb amb moltes variacions del text.


Busqu, Montserrat; Badia, Marta (2001 i 2002). Tunc que tan Tunc. Canoner de Nadal 1 per als
ms menuts i Tunc que tan Teta 2. Tarragona: Arola Editors, pp. 36-37; 46-47 (vol. 1), i pp. 36-37; 46-47;
52-53 (vol. 2).

76

Recull de treballs 9.indd 76

23/7/08 13:14:07

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

9. La mare

El nin s petit,
ja mig adormit
la mare sel mira
junt en el bressol,
no el deixa mai sol,
joiosa sospira.
I vetllant el seu somni amb amor,
ella pensa felia i ditxosa:
lo meu fill val un mn, un tresor,
i ladorm tot cantant-li amorosa:
Fes nones reiet,
fes nones fill meu
que ets un angelet
que mha enviat Du.

77

Recull de treballs 9.indd 77

23/7/08 13:14:07

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

El besa a la cara,
el besa en el front,
petons duna mare,
lo ms gran del mn.
El nin s ms gran,
la mare plorant
li diu cada dia:
No surtis de nit
i fuig del brogit,
treballa i estudia.
i pensant
No ploris reiet,
no ploris fill meu
que ets un angelet
que mha enviat Du
Aquesta can de bressol la tinc incompleta perqu, tot i que la hi he fet cantar
unes quantes vegades, sempre sencalla en el mateix lloc i no sen recorda.
Jo, daltra banda, inquieta per saber-ne la continuaci i veure realment com
sestructurava, vaig preguntar-ho a la meva mare. Ella tamb la recordava perqu diu
que podria ser que la hi cants a ella, tamb. Curiosament, recordava les mateixes
estrofes que ella.
Finalment vaig aconseguir la partitura amb les tres estrofes.
En la primera estrofa, quan diu felia i ditxosa, en la partitura hi diu tranquilla
i ditxosa. Lestrofa que lvia no recordava diu:
El nin s ms gran, la mare plorant
li diu cada dia: no surtis de nits
i fuig dels brugits. Treballa, estudia!.
I tapant-li els defectes que t,
laconsella amb carinyo i el guia
pel cam del treball i del b,
que s el que ella desitja i ansia.

78

Recull de treballs 9.indd 78

23/7/08 13:14:08

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Perdonam fill meu

pro jo thaig de dir,
que el meu cor et veu
per molt mal cam.
Qui mal taconsella,
deu ser algun ning.
Fes cas duna vella
que sols viu per tu.
Pel vici perdut, no t ja salut
i ni aquella dona laprecia ni el vol:
malalt i tot sol, tothom labandona
i quan tots el desprecien i es veu
molt a prop de limmens precipici,
una mare li crida fill meu!,
vine aqu al meu costat, fuig del vici!.
Veient-te perdut
de tots despreciat,
per qu no has vingut
aqu al meu costat?
No abaixis la cara,
aixeca aix el front,
que et queda una mare,
el ms gran del mn!
En llegir la continuaci de la can i coneixent lvia, no mha estranyat gens
que no en sabs la continuaci o que ni tan sols la records, ats el final fatal que
t i tenint en compte que per a ella era una can de bressol. En la partitura indica
vals lento, i est escrita en la tonalitat de si b M.

Manuel Sugraes, lletra, i Joan Costa, msica. Barcelona: Tenora, Edicions Musicals, 198.

79

Recull de treballs 9.indd 79

23/7/08 13:14:08

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

10. San Antonio y los pajaritos

Divinoso que ilumina

al mundo tu resplandor
por vuestra gracia divina
dadme eficacia seor. [*]
Para que mi lengua
refiera el milagro
que dio San Antonio [*]
a la edad de ocho aos.

Divino Antonio precioso

suplcale a Dios inmenso
que por tu gracia divina
alegre mi entendimiento.

que en el huerto hiciste

Desde nio fue criado

con mucho temor de Dios,
de sus padres estimado
y del mundo admiracin. [*]
Fue caritativo
y persecutor
de todo enemigo
del mundo engaador. [*]
Una maana, un domingo
como siempre acostumbraba
su padre se fue a misa
cosa que nunca olvidaba.

80

Recull de treballs 9.indd 80

23/7/08 13:14:08

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Y le dijo: Antonio,
ven ac, hijo amado,
que tengo que darte
un recado.
Cuando yo est en misa
gran cuidado has de tener,
mira que los pajaritos
todo lo echan a perder.
Entran en el huerto,
pisan el sembrado,
por eso te encargo
que tengas cuidado.
Cuando le dej su padre
y a la iglesia se march,
Antonio qued cuidando
y a los pjaros llam:
Venid, pajaritos,
dejad el sembrado
que mi padre ha dicho
que tenga cuidado.
Y para que mejor pueda
cumplir con mi obligacin
voy a encerraros a todos
dentro de esta habitacin.
Y los pajaritos
alegres saltaban [*]
todos muy humildes
en el cuarto entraban.

entrar les mandaba

Al ver venir a su padre,

pronto los mand callar;
llega su padre a la puerta
y empieza a preguntar:
81

Recull de treballs 9.indd 81

23/7/08 13:14:08

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Qu tal, hijo amado,

qu tal Antoito,
has cuidado bien
de los pajaritos?
Padre, de los pajaritos
no tengas cuidado (?) [*]
que para que no hagan mal
todos los tengo encerrados.

El hijo le contest:
Padre, no tenga cuidado,

Su padre, que vio

milagro tan grande,
al seor obispo
mand avisarle. [*]
Ya llega el seor obispo
con grande acompaamiento,
todos quedaron confusos
al ver tan grande portento. [*]
Abrieron ventanas
y puertas en par
por ver si las aves
se quieren marchar. [*]
Antonio les dijo a todos:
Seores, nadie se agravie,
los pjaros no saldrn
hasta que yo se lo mande. [*]
Se pone a la puerta
y les dice as:
Vamos, pajaritos,
ya podis salir.
Salgan guilas con orden
mirlos, grullas y urracas,
murcilagos, codornices
y tambin las avutacas [avutardas]. [*]
82

Recull de treballs 9.indd 82

23/7/08 13:14:08

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

Salgan verderolas,
trtolas y grullas,
palomas, gorriones
y las codornices.
Al instante que salieron
todos en fila se ponen
para escuchar a Antoito
y saber lo que dispone.
Antonio les dijo:
No entris en sembrados;
marchad por los montes,
por riscos y prados.
Antonio bendito,
por tu intercesin
merezcamos todos
la eterna Mansin. [*]
Aquesta llargussima can, tot i tenir moltes estrofes, la recordava fora b,
perqu em va explicar que li agradava molt. Jo tamb lhavia aprs de la meva mare
i dels meus germans, que quan van saber llegir la seguien en un llibre de canons
que va comprar la meva mare.
He marcat amb un [*] les estrofes que no figuren en aquest llibre; en les estrofes
que sn diferents en alguna de les frases o b totes senceres, he escrit la versi del
canoner al costat per veuren la diferncia.
Hi han tamb estrofes totalment diferents que lvia no cantava. En la descripci
de tota la varietat docells que van sortint daquella habitaci, en el llibre nhi ha
molts ms, concretament quatre estrofes; la histria del bisbe tamb s afegida en
la versi de lvia. Sn tamb les estrofes que he assenyalat amb [*].
Respecte a la melodia, hi ha tamb algun petit canvi que he marcat en la partitura.


Seccin Femenina de FET y de las JONS. Canciones infantiles (de corro, otros juegos y uso). Madrid:
I. G. Magerit, SA, pp. 107-110.

83

Recull de treballs 9.indd 83

23/7/08 13:14:09

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

11. Oi que em punxo

Oi que em punxo,
oi que sn salades
el pont de les botifarres,
oi que em punxo, oi que em punxo
Daquesta can no en recorda res ms que aix. Mentre cantaven la can, dues
nenes sagafaven de les mans tot fent una mena de pont per on passava acotxada
una altra nena. En un moment donat, quan paraven de cantar, establien un dileg
amb la que havien atrapat dins del pont:
On has anat?
A ca la tia.
Qu has menjat?
Pa i peixet.
I per a mi qu mhas guardat?
Un cagarro llarg aix [i feien el gest amb les mans].
Aquesta darrera frase no me la volia dir, per, com que no era tan greu, insistint
una mica ho vaig aconseguir, ja que es tractava dun joc dinfants.
La nena que havia estat interrogada passava a la cua i tornaven a iniciar el joc
cantant la can.
No nhe trobat cap mena dinformaci.

84

Recull de treballs 9.indd 84

23/7/08 13:14:09

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

12. Pom, pom. Vs, mixeta, a veure qui hi ha

Pom, pom.
Vs, mixeta, a veure qui hi ha.
Qui hi ha?
El pare Geroni, que vol entrar.
Diu que s el pare Geroni, que vol entrar.
Digues-li qu vol.
Diu qu vol!
Si em donareu acolliment per passar aquesta santa nit
Diu si li donarem acolliment per passar aquesta santa nit.
Digues-li que no.
Diu que no!
Doncs no menjareu croquetes ni crespells!
Diu que no menjarem croquetes ni crespells.
Digues-li que entri.
Diu que entri.
Grcies!
Aquest joc de dits el recordo molt b perqu ens el feia molt sovint i sempre
lhem recordat. Posava els dits duna m tocant-se tots cinc per les puntes fent una
cabaneta i parlaven els tres personatges: el pare, que era el polze; la mixeta, que era el
dit menovell i el dit del mig, que era el que trucava a la porta. Mentre els bellugava,
recitava el dileg corresponent a cada dit. En la darrera frase, en dir grcies, el dit
que feia de pare Geroni feia el moviment dentrar a dins de la caseta. Els crespells
eren una mena de bunyols prims de pasta dola.

85

Recull de treballs 9.indd 85

23/7/08 13:14:09

Recull de Treballs 9 (2008)

Nria Riambau Farr

13. Jo te lencendr

Jo te lencendr,
el tio, tio fresco;
jo te lencendr,
el tio de paper!
Tu no me lencendrs,
el tio, tio fresco;
tu no me lencendrs
ni el tio del detrs.
Amb aquesta can tamb hi jugaven als Munts amb els parents i es tractava que,
arrenglerats un darrere laltre, intentessin encendre un paper que portava enganxat
un dells darrere els pantalons, mentre cantaven la primera estrofa. El que portava
el paper bellugava el trasero dun cant a laltre per impedir-ho, tot responent amb
la segona estrofa. He trobat la primera estrofa classificada com a cantarella de gresca
en un llibre de Carme Oriol, per no explica res referent al joc.

86

Recull de treballs 9.indd 86

23/7/08 13:14:09