ARGUMENT

ENEAS PLORA LA MORT DE PUL.

ARRIBADA A CUMAS, DEFOBE.
1. Planten el campament pels troians.
2. Eneas es dirigeix a una Caverna de la oracle Sibilla al temple dApollo a
lacrpoli de Cumas fet per Ddal inserit en un bosc consagrat a Diana. El
temple t representacions mite del Minotaure (7 fills dels cecrpides),
Teseu, Pasfae-Toro, Minos, etc.. car no va ser retratat pel dolor del seu
pare.
3. Defobe (filla de Glauc i sacerdotessa dApollo i Diana) els hi diu que
contemplin menys i facin determinats sacrificis.
4. Fets els sacrificis, la sacerdotessa els crida. Sobra la roca, hi dins la
caverna hi ha 100 portes, de les quals surten unes veus de cada una. -He
aqu el Dios,demoras tus votos?, Defobe calla. Eneas contesta
implorant als deus, en particular a Apollo i Hcate, a qui els hi promet un
temple y dies festius amb el nom de Febo. A la sacerdotessa li promet un
temple tamb amb varones escogidos.
5. -Sibilla es rebolca com posseda. Seguidament sobren les portes del
temple y porten la resposta de Sibilla. Sibilla li diu a Eneas que ja no ha
de patir pel perills del mar, sin pels de la terra. Li confirma i assegura que
arribar als regnes de Lavini. Per veu moltes guerres. En certa manera
prediu que es repetir lescena de la guerra troiana, per amb diferents
personatges:
6.

El Xant i Simois seran el Tber, ple de sang tamb.

Aquiles ser Turno (cabdill dels rtuls i fill duna ninfa).
Juno seguir sent enemiga.
Parla duna altra muller, un altre himeneu, culpable de tot
plegat. Podem dir que Elena ser Lavinia.
Afegeix que una ciutat grega (Palantea) tobrir el cam

7. Eneas diu que tot aix ja ho sap, res nou li diu. Li suplica, abraat a
laltar, que li obri la porta de linframon per veure el seu estimat pare.
Eneas li recorda 4 herois que essent mortals varen baixar vius als
inferns i pogueren sortir igual de vius:

Orfeu, Plux, Teseu i Hrcules.

8. La sacerdotessa li respon que baixar al Avern s fcil, per tornar es

difcil. Re-creuar el riu es difcil i molt shi queden. Li explica com ho ha
de fer per poder retornar:

Hi ha un arbre remotament amagat pels arbres del bosc i

enmig de valls tenebroses. Sota la copa daquest arbre que

est consagrat a Prosrpina soculta un ram dor. No est

perms entrar a les entranyes de la Terra sense arrancar un
urea branca, es el tribut que Prosrpina vol rebre. El ram es
regenera. Agafal , li diu Sibilla, doncs si el fat ho disposa es
desprendr fcilment, si no, no hi ha fora que el podr
arrancar.

A ms fes el favor de donar un sepulcre a un home que esta

contaminant larmada mentre parlem, i immola algunes ovelles
negres. Aix ja podrs visitar les selves estgies i el regne dels
morts.

MARXEN DE LA COVA (funeral + coloms)

9. Eneas i Acates estan preocupats per lhome mort que ha nombrat
Sibilla. Quan tornen es trobem mort a la costa a Misenum (Miseneo).
Misenum havia sigut company de Hctor i desprs de la seva mort de
Eneas. Tocava la trompeta/clarn i segurament els hauria tocat desafiant
els deus i Trir gels lofeg.
10. Seguint el mandat de Sibilla construeixen una pira que construeixen
amb la fusta dels arbres duna selva prxima. Eneas reflexiona sobre la
possibilitat de que en aquest bosc podria estar el arbre del que li havia
parlat Sibilla.
11. Llavors baixen dos coloms del cel que pertanyen a Venus i es posen
sobre lherba, i els hi demana que el guin fins la branca daurada. Els
coloms es posen sobre un arbre. De lluny, Eneas pot distingir la branca
daurada i la arranca i la porta a la cova de Sibilla.
12. Mentrestant, els troians ploren a Misenum i li fan un funeral decent
(una Pira, rentar el cos, plantar xiprers, monedes als ulls, i ho cremen
tot. Renten els ossos amb vi i els guarden junt amb les cendres dins una
urna de bronze. Corineu llena a la audincia aigua laustral (beneda) i
Eneas mana que se li erigeixi un monument amb les seves armes,
clarinet i rem dins, fet que dona nom al mateix mont on es troba el
monument, actualment es un cap).
CAVERNA AVERN
13. Caverna (descripci pudent, amb un llac negre)

Sacrificis:

Sibilla 4 bous negres per a Hcate,

Eneas una vaca per la Nit i la Terra.
Eneas una vaca estril Prosrpina.

INFERN
14. Al despuntar lalba, es remou la terra i sobre la caverna. Es poden
sentir els udols del gossos de Hcate. Sibilla fa fora a tots menys a
Eneas. Ella es llana pel forat i Eneas la segueix.

15. [Virgili no crida a les muses, sin als deus Caos i Flegeton].
16. Caminant per lInframn, tot es fosc, com si fos de nit. Descriu que es
van trobant en el mn de Plut, per ordre:
1)PRIMERAS GOLES I VESTBUL: Dolor i venjadors
remordiments/afn, les malalties, la trista Vellesa, i la
Por, i la Gana (mala consellera), i lhorrible Pobresa, i la
Mort, i el Treball/Sofriment, i la Son (germana de la Mort)i
els Plaers perversos de lnima. Al final de la porta
dentrada es veu a la Guerra, els tlems de les
Eumnides i la insensata Discrdia.
2)CENTRE DEL VESTBUL: Olm amb els somnis
irrealitzats a cada fulla. Centaures, Escilles (dona amb
gossos adherits i cos de peix-mar), Briareo (gegant amb
50 caps i 100 braos), Hidra de Lerna, Quimera,
Gorgonas (tres germanes amb serps al cap que
petrifiquen si sels mira), harpies, i Gerin (gegant amb
tres cossos). Eneas treu lespasa, per tot son fantasmes.
3)DAQUI SURT CAP AL CAM CAP A LAQUERONTE, que
es un rierol del Cocito el qual ARRIBA A LA LLACUNA
ESTIGIA. Guarda aquesta llacuna i els seus rius el
barquer CARONT (vell, verd, fort, amb un garfi).
Eneas presncia la massa de les nimes demanant
creuar i laparent arbitrarietat de Caront per fer-les
creuar. Sibilla li explica que aquestes son les animes
dels NO SEPULTATS i Caront noms semporta als
Sepultats o als no-sepultats que porten 100 anys bagant
per les bores del llac.
5)PALINUR: Apollo havia enganyat a Eneas? No, Palinur
va sobreviure (flotant amb el tim, 3 nits per mar obert),
per al arribar a una illa el mataren per ser desconegut.
Ara el seu cadver est abandonat. Palinur li demana
que lalliberi dall o que el sepulti o que sel emporti a la
barca de Caront per creuar. Sibilla li diu que abandoni
aquestes pretensioses idees, impossibles; per el calma
dient que els pobles costers li oferiran sepultura i
donaran el seu nom al lloc.
6)CARONTE els atura i li diu a Eneas que sidentifiqui,
que no pot portar vius a la barca i que els cops que ho ha
fet se nha penedit per les nefastes conseqncies.
Sibilla li diu que no tenen males intencions i el que
volen. Li ensenyen el ram daurat i Caront quedant
impressionat els transporta a laltre vorera.
6) Davant es trobava el gran CERBER (Gos amb 3 caps i
serps a lesquena). Sibilla li llena un pasts amb mel
adormidores i llavors medicinals. El gos sadorm dins la
seva cova. Eneas pot seguir.

7)Seguidament, Eneas veu els ESPERITS DELS NENS EN

EDAT DE MAMAR I AL COSTAT ALS CONDEMNATS
INJUSTAMENT. Minos forma part del tribunal que
reexamina la causa de la mort daquets ltims. A prop
estan ELS SUICIDES (els quals no ho haurien fet si
veiessin aix). No gaire lluny es troben els CAMPS
PLOROSOS/ PLORANERS, camp de murta on resideixen
als que lamor els va consumir i que ni morts obliden les
seves penes.
8)DIDO est als Camps PLOROSOS, Eneas, plorant, li
explica i jura que no era elecci seva el haver de marxar
i que no sabia que li causaria tals dolors. Dido, fixant la
mirada a terra, i marxa rpidament i indignada a un bosc
on el seu ex-marit correspon el seu amor. Eneas la
segueix llarg tros plorant, per desisteix.
9)Arriba Eneas als LTIMS CAMPS ON ES TROBEN LES
ANIMES DELS GUERRERS ILUSTRES. Eneas plora de
llstima. Tots els guerrers volen no noms veure a Eneas
sin aturar-lo i saber perqu est aqu. Per quan els
grecs veuen les seves armes corren com si anessin cap
algunes naus o criden sense poder fer-ho. DEFOB es
tapa avergonyit la mutilada cara, no t mans. Eneas li
pregunta. Defob li explica que fou degut a la Elena
(esposa seva), la qual organitz festes i orgies i feu la
senyal als grecs perqu entressin a Troa, i desarma al
seu nou marit i desprs va obrir les portes a Menelau al
palau de Pram, i entre aquest dos i Ulisses
lassassinaren. Defob pregunta qu fa aqu, per Sibilla
li diu a Eneas que la Nit sapropa i no tenen temps.
Sibilla li diu que han arribat a una interjecci:
A LA DRETA, on es troba el Palau de PLUT:
ELS CAMPS ELISIS: destinada a les animes
justes i piadoses
A LESQUERRA: EL TRTAR: destinada als
dolents.
10) Eneas es gira i veu una gran FORTALESA (trtar),
envoltada per una triple muralla i pel riu de lava
Flegetonte que t una immensa porta intancable per cap
Deu. Tamb hi ha una torre dacer altssima. Tisfone (una
de les 3 Fries) guarda el vestbul. Se senten crits de
dolor, fuetejades i cadenes metlliques.
Eneas pregunta qu sn tals atrocitats. Sibilla li
diu que Hcate li va explicar i ensenyar, i diu:
Radamanto tortura i fa que es confessin. Un cop
feta la sentencia, Tisfone segueix torturant-los.
Sobren les portes i Sibilla li explica que al fons
una sentinella hidra custodia labisme on estan
condemnats:

EXEMPLES: els joves titans, els gegants Aloo, el

gegant Salmoneu, el gegant Ticio, els lapitas Ixin
i Piritoo, Teseu, Flegias (condemnat com Tntal al
suplici).
MALVATS pg.201. Sibilla explica ms o menys
quin es el prototip de condemnat i la impossibilitat
de descriurel ni als seus cstigs encara que
tingus 100 boques i llenges.
11) Segueixen. Van al PALAU DE PLUT, on han de
dipositar la seva ofrena daurada. Eneas ho fa aix.
Passat el ritual, arriben als CAMPS ELISSIS.
DESCRIPCI CAMPS ELISSIS: llum, aire pur, sol,
estrelles PAU. Uns mengen, altres fan esport i
competeixen a la palestra i altres ballen i reciten
versos. Orfeu toca la lira. Les llances clavades a
terra, els carros buits i els cavalls pasten lliures.
Per lanima guerra segueix dins els herois dall.
Boscos, prats i rius. Son nmades.
ELS BONS: pg: 202. Sibilla fa el mateix que amb
els malvats.
12) Sibilla li pregunta a MUSEU per Anquises. Aquest
els hi diu que sn nmades i els porta fins a ell.
13) ANQUISES estava examinant unes nimes tancades
en una vall que estaven destinades a anar a la terra a
viure. Examinava el seu futur, les seves fortunes, el seu
fat i proeses.
-Llavors es retroben pare i fill. El pare plora i est
eufric i molt content per haver-se realitzat el seu desig.
Eneas tamb plora i intenta abraar-lo per no pot i
plora.
-Eneas observa la vall amb el riu Leteu i no entn el que
veu (pobles i nacions on les animes estan bevent del riu
del oblit com les abelles xuclen el nctar) i Anquises li
explica tot. Aquelles nimes estan destinades pel fat a
reencarnar-se i pujar a la terra i ho obliden tot el seu
passat bevent del riu Leteu. Eneas pregunta perqu
animes que estan als Camps Elissis volen tornar a la
terra. Anquises li presenta una cosmologia de la
reencarnaci per respondre.
- Des del principi un mateix esperit (lanima
universal) ha animat la natura. Difs pels
membres, aquest esperit mou la matria i es
barreja amb totes les coses. Daqu surten totes
les accepcions de vida (homes, animals,

monstres,etc.). Aquestes emanacions de lanima

universal conserven el seu origen celestial y el seu
vigor fins que es tanquen en un cos i amb les
lligadures terrenals. Llavors les animes pateixen,
temen, desitgen, gaudeixen i ja no perceben la
llum celestial ja que estan tancades en la pres
corporal. Ni quan per la mort del cos surten
daquest poden tornar a veure del tot la llum
celestial, per aix sn sotmeses a cstig i
conserven les antigues culpes. Totes les nimes
sn sotmeses algun cstig, per una de les 3
formes de purificaci: aire, aigua o foc. Desprs de
la purificaci es va als camps elissis, desprs dun
llarg perode en que sesborren les taques i noms
queda lessncia etria de lnima y el seu foc pur
del seu primitiu origen (sembla que tots se
salvin). Desprs de 1000 any un deu les convoca
al riu Leteo i, oblidant el seu passat, reneix en
elles el desig de tornar a habitar cossos humans.
-Anquises li mostra a Eneas QUI SN les noves nimes
que poblaran els cossos de la prole de Dardano, de la
seva descendncia (ELS ROMANS):
- Repassa la historia primitiva de Roma i la no tant
primitiva des de un punt de vista a favor de la
situaci poltica actual contempornia a Virgili.
-Senyala els cabdills i herois de Roma.
-Exalta sobretot a Csar August. I dedica ms a la
famlia dAugust (Claudi Marcel).
-Venjana dels troians.
-Lamor a la ptria per sobre de tot.
-Rebuig de les guerres internes-civils.
-Reconeixement de la labor dels que no batallen:
ferrers, escultors, ingerires, astrnoms, etc.
-El rom sha de dedicar a governar els pobles
amb autoritat, a imposar la pau, a perdonar els
venuts i a esclafar als superbs.
-Anquises li segueix ensenyant tot, i en particular les
proves per las que haur de passar en vida el propi
Eneas. Li diu les guerres i pobles pels que passar i com
podr evitar i resistir tals proves (no concreta Virgili).
- PARLA VIRGILI O ANQUISES? [Metfora de las dos
portes de la Son la de banya (vera) i la de marfil
(falla)].
12) Anquises els ACOMIADA PER LA PORTA DE MARFIL, des
de la qual Eneas troba el cam per retrobar-se amb els seus
companys. De seguida es dirigeixen a CAYETA, on atraquen.
NO ERA TANT DIFCIL SORTIR DE LINFRAMN?

PERSONATGES
ENEAS: queda fora humanitzat, per dos motius: PLORANER li fan por els
monstres del principi, plora per Palinur, plora pels nens, plora per els
desgraciats guerres dels camps anteriors als Elissis, plora quan veu a Dido,
el sobrepassa el Trtar, plora quan veu al seu pare, etc. IGNORANT: ho
pregunta tot, es sorprn pel que veu i no entn moltes coses, va aprenent
(contraposat amb Sibilla que Hcate ja li va explicar tot sobre lInframn i
Anquises que sap tot sobre el funcionament vital del mn i la historia de
Roma).
DEFOBE, la SIBILLA: Las sibilas tenan su vivienda en las grutas o cerca de
corrientes de agua.4 Las profecas eran manifestadas siempre en estado de
trance y expresadas en hexmetros griegos5 que se transmitan por escrito.
DDAL: nota de peu 179

VALORS
Penates, deus traslladats de troya a Roma. La cultura religiosa viatja amb
tots de manera reconeguda. 181.
Camps plorosos: noms trobem dones. Pg195 peu de pg 32.
LA RELLEVANCIA DEL ACTE FNEBRE. sin condemna...
DICOTOMIA: TRTAR-CAMPS ELISSIS: CEL INFERN, BO - DOLENT.
TRTAR: es un lloc fosc, mohos, fangs,
Radamanto torturant als morts LA CONFESSI, LA VERITAT BUSCADA A
TOTA COSTA FINS I TOT ALS MORTS.
CASTIGS ETERNS (per a uns pocs o per a tots els dolents? Perqu teoria
de la reencarnaci sembla ser donar espai a la redempci).

COSTUMS

CENOTAFIO: monument fnebre buit. Eneas ni fa un a Defob.