Professional Documents
Culture Documents
DESTINATARIS:Alumnesde1r,2ni3rdEducaciPrimria
NMERODEPARTICIPANTS:grupclasse,uns25alumnesaproximadament.
DURADADELACTIVITAT:1sessidunahora.
Ladinmicadelactivitatgiraalvoltantdelanarracidunconteadaptataledatdelsinfantsi
duntreballposteriordelatemtica.
Es proposa una primera sessi per treballar els estereotips i rols tradicionals de gnere. La
narraci dun conte d'un nen a qui no li agrada el futbol ens servir per endinsarnos en la
histriaitrencarelsestereotipssexistes.L'activitatconsisteixenlanarracidelcontemsun
treballposteriorambdinmiquesadaptadesalesedats.
I una segona sessi per treballar la diversitat afectiva i sexual. La histria d'una nena que t
dues mares ens servir per introduir el tema de l'homosexualitat i com viuen aquest fet les
protagonistesdelconte.Alhoraenspermetparlardeladiversitatafectivaisexual,delmodel
defamlia,delrespecteperladifernciaidesentimentscomlafecte,lestimaciilamor.La
sessiconsisteixenlanarracidelcontemsuntreballposteriorambdinmiquesadaptadesa
lesedats.
OBJECTIUSDIDCTICS
OBJECTIUSDELASESSISOBREELSESTEREOTIPSIROLSTRADICIONALSDEGNERE
Prendre conscincia a lalumnat que les nenes i els nens, les dones i els homes, ens
definimdesdelapluralitatdecaracterstiquesique,cadascunaicadascdenosaltres
compartim algunes caracterstiques amb qualsevol persona, alhora que ens en
diferenciemdellaodellperradaltrescaracterstiques.
Identificarlesdifernciespersonalsseparantlesdelesdegnere.
Revisarelsrolsielsestereotipsquetenimidentificatsambcadagnere.
Desenvoluparlempatiaensituacionsdediscriminacienlaqueesveuenimplicatsels
nens i les nenes, amb la finalitat de fomentar una conscincia de ciutadania global,
justaicompromesa.
OBJECTIUSDELASESSISOBRELADIVERSITATAFECTIVAISEXUAL
DINMIQUESDETREBALL
SESSI1SOBREELSESTEREOTIPSIROLSTRADICIONALSDEGNERE(1hora)
ACTIVITAT1LECTURADELCONTE
LecturadelcontedelconteNomagradaelfutbol.Iqu?DAndoniEgaaiMikelValverde.
Egaa,Andoni:Nomagradaelfutbol.IQu?Barcelona:LaGalera,2005
http://ves.cat/gLbo
ACTIVITAT2TREBALLDELCONTE
Comencemeltreballdelcontefentpreguntessobreelcontingutpertaldassegurarquetota
laclassehaentselconte,alhoraqueensserviranperiniciarundileg:
QuislOriol?
QuansacabaelcontecomestlOriol?
PerquelsaltresnensesriuendelOriolidelIraitz?
Acontinuacielspreguntemsialgunavegadaelles/ellshansentittristorperqualgsharigut
dells/es,iels/lesinvitemaexplicarlasituaciaqufanreferncia.Enaquellesclassesenque
shi hagi produt algun fet real que comporti discriminaci, es pot recordar i invitar les
persones afectades (persona que rep lacci i persona que fa lacci) a explicarlo i a
explicarelquevasentir/sent(siencaraesprodueix)enaquestsmoments.
Parlemdelprotagonismequehantingutlesnenesenelconte.
QuisnlaCarlailaSofia?
Perqunolesdeixenjugar?
Comshansentit?
Ushapassatmaiavosaltres?
Seguint amb al dinmica del conte es plantejar a lalumnat: LOriol no est dacord quan
diuen que les nenes no poden jugar a futbol. Aix s que ha decidit preguntarvosho a
vosaltres qu ens penseu. A continuaci es llegiran amb veu alta un seguit daccions i els
nens i nenes hauran dopinar si hi estan dacord o no. En alguns casos sels demanar que
expliquinperqu.
ACCIONS: Les nenes poden jugar a futbol? Els nens poden jugar a nines? Els homes poden
planxarlaroba?Lesdonespodenanaralalluna?Lesdonespodenarreglarelcotxe?Elshomes
poden vestirse de color rosa? Els homes poden treballar netejant cases? Les dones poden
conduiruncami?Elshomespodencosirunbot?Lesdonespodentreballaralaconstrucci?
Finalmentacabemamblespreguntes:
Atothomliagradaelfutbol?
Atots/esenshandagradarlesmateixescoses?
Qupassariasiensagradessinatots/eslesmateixescoses?
Observemquinescosesensagradenacadascdenosaltresapartirdomplirlestargetesque
sadjuntenenaquestdossieriqueestanpreparadesperimprimirdavantdarrere..Enaquest
puntcalobservarladifernciacomaoportunitat.
Conclusialaqueshauriadarribarenacabarladinmica:totiquesomdiferentspodemfer
lesmateixescoses.
SESSI2SOBRELADIVERSITATAFECTIVAISEXUAL
ACTIVITAT1LECTURADELCONTE
Lectura dels contes Amb en tango som tres de Justin Richardson i Peter Parnell i LAitor t
duesmaresdeMJosMendieta.
Parnell,Peter;Richardson,Justin:AmbenTangosomtres.Barcelona:RBASerres,2006
http://ves.cat/gLbf
Mendieta,MJos:LAitortduesmares.Barcelona:Bellaterra,2006
http://ves.cat/gLbj
ACTIVITAT2TREBALLDELCONTE
Per fer el treball dels contes es proposa fer grups de 4 participants per a realitzar un joc de
cartes.
Estractadunjocenelqueelstaulellsrepresentenlescasesdelsnensinenesdelescolade
lAitorilescartessnelspersonatgesqueviuenadins.
Laideasrepartir2taulellsacadanen/adelgrupilestotescartesrepartidesaleatriament
entreelsparticipantsdelgrup.
Cada carta t un nmero i correspon a un taulell diferent. Lobjectiu s completar tots els
taulellselmsaviatpossible.Perferhoesproposa:
Quanelsparticipantstinguintoteslescartesrepartidesmiraranlesqueescorresponena
lessevescasesilescollocaranalloc(lescartesquerepresentenelsparesoavisvanadalt
ielsfillsvanabaix,seguintlesquemadunarbregenealgic).
Quannopuguincollocarmscartes,elcompanydeladretatriarsensemirarunacarta
quelisobraalcompanydelesquerra.Sisunacartaquepotcollocarenelsseustaulells
hofarisinsanirrepetintlaccidunenunseguintlordredelesagullesdelrellotge.
Uncopestantoteslescartessobreelstaulellsestractaquepensinquinmodelfamiliarhiha
representatiquinespodenserlescausesdaquestsmodels.senaquestmomentquecalque
quedinclarsconceptescomhomosexual,gai,lesbiana,heterosexual,etc.
ACTIVITAT3TREBALLDELCONTE
Finalment, es pot acabar dibuixant cadasc casa seva i qui hi viu a linterior, a partir de les
fitxesquesadjuntenenaquestdossieriqueestanpreparadesperimprimirdavantdarrere.
ALTRESRECURSOS
Totseguituspresentemunrecullderefernciesbibliogrfiquespertaldampliarlainformaci
ipodercontinuardaquestamaneraeltreballiniciatamblessessionsdecontescoeducatius.
Elsllibresielscontessnunmaterialdaprenentatgederolsirelacionssocialsentreelssexes.
Ensajudenalatransmissidenormes,valors,ideologies,pertambdestereotips.
A banda dutilitzar contes amb un clar tingut coeducatiu, un altre recurs pedaggic molt
interessantinecessari,scontinuaramblalecturadelscontesclssicsocontesquecontinguin
elementsdediscriminaci,iaprendreaferneunaanlisiilecturacrtica.
Diversosestudissobrecontesinfantils,entreelsquedestaquemelsdeSylvieCromeriAdela
Turn, han demostrat que, en general, els protagonistes acostumen a ser nens, homes o
animalsmasclesactius,valents,arriscats,intelligents,salvadors.Elspersonatgesfemeninssn
emotius,passius,estpids,ifinsitotmalvols.
PERSONATGESFEMENINS
Engeneral,lesdonesselsrepresentacomamares:mestressesdecasaabnegadesenlesseves
tasquesdomstiques,enlacuradelsfillsilainstruccidelesfilles.Sovint,snrepresentades
senseprofessi,niambinquietudsculturalsiquanparlensperdonarconsellsprcticsoper
fer reflexions intranscendents. Si tenen un problema busquen el pare o avi per tal que els
solucioni. Les seves relacions socials es limiten a la famlia o a les venes i poques vegades
surtendecasa.Vesteixenmodestamentimoltscopsportendavantal.
Alcostatoposatshireflexaladonadolenta,cursiiestpida,quegastamoltsdinersiqueest
supeditadaalmarit.Sitpoder,srepresentadacomunasolteraambulleresiantiptica.Les
dones que apareixen desenvolupant algun tipus de feina remunerada tenen treballs com
lensenyament,lassistnciaielsserveis.
Lesnenesdesdebenpetitesimitenalamare:aprenenaesperar,serpacientsiasupeditarse
alconeixementdelpareodelgermgran.Aprenenasomniariaimaginar.Enlamajoriade
vegades, ens trobem davant de nenes dependents, abnegades, insegures, tendres, adultes,
passives,responsables,tranquilles,compassives,sensibles,poruguesiambaspectesafectius
moltmarcats.Finsitot,enmoltscontesesremarcalaideadelesconseqnciesquepassen
quanunanenamarxadecasadesobeintlesadvertnciesdelamare.Enaquestcontext,ens
apareix una nena dolenta, mentidera, que no s de fiar, falsa, vanitosa, gandula, gelosa,
inconscientigolafre.
Unaltresmbolrelacionatamblafigurafemeninaslafinestradarreredelaqualhihauna
nenaoprincesaesperant.Smboldepassivitat,expressatamballamentirefugienunmn
imaginaricomarecursperaevadirsedelarealitat.
PERSONATGESMASCULINS
Els personatges masculins tenen papers molt variats i actius en els contes. El seu treball s
retributimoltmsprestigisqueelfemenquesovintsgratutifinsitothumiliant.
Perquanarribaelmomentdeparlardelafiguradelparehihaunbuit.Engeneral,essuposa
lasevaexistnciaperraramentapareix.Lasevapresnciassobretotalmatanantalafeina
amb un malet, arribant tard a la nit cansat, arreglat o netejant el cotxe, mirant la televisi,
llegint el diari o esperant assegut a la taula el sopar. Poques vegades s afectus, ni dedica
tempsaleducacidelsfills.Lesrepresentacionsapuntenaunparetreballador,puntual,seris
iresponsable.Ambelfillshicomparteixjocsintellectualsiesmostramsrelaxatamblesfilles
jaquenoendepndelllasevaeducaci.
Pelquefaalsnenssovintselsrepresentacomapersonatgesindependents,segurs,agressius,
infantils, dinmics, trapelles, creatius, naturals, valents i amb aspectes afectius poc definits.
Unsaspectesquepodenarribarinclsalanegacidelasensibilitatidelahumanitat.Enles
representacionsdelsnensilesnenes,espotenciencapacitatsihabilitatsdiferentsifinsitot
oposadesenfuncidelsexe.Trobemqueelsvalorsqueenssemblenpositiusperalesnenes
nosnelsmateixosqueenssemblenpositiusperalsnens.
LESFAMLIES
La instituci familiar tamb s molt present en els contes. Gaireb totes sn famlies
biparentalsformadespermare,pareiambunfillnic.Elsrolsiestereotipsdecadamembre
delafamliacontinuenmarcantdifernciesentreelsgneres.
ANLISIDELSCONTESPERIDENTIFICARELEMENTSSEXISTES
1.ANLISIQUANTITATIVADELCONTINGUT:
Enspodemfixarenelnombredepersonatges,elsexeielpaperquetenenalahistria,jaque
enmoltesocasionsapareixen:
Personatgesmasculinsmajoritarisiprotagonistes.
Personatgesfemeninspocnombrososisecundaris.
2.ANLISIQUALITATIVADELCONTINGUT:
Podem dobservar com sn aquests personatges, com es presenten, quines actituds tenen,
quins valors transmeten i si sn positius o negatius, ja que moltes vegades es donen
caracterstiques estereotipades dels personatges masculins i femenins, tant si apareixen en
formahumanacomanimal.
Pelquefaalesrefernciessocials:
Delamajorpartdepersonatgesfemeninssenesmentalestatmatrimonial(casadao
soltera)ilacondicifamiliar(mare,filla,tieta,via),encanvinopassaelmateixamb
elspersonatgesmasculins.
Enlamajorpartdelscontes,apareixlafigurafemeninacomatreballadoradelallar,
encaraqueactualmenthihagimoltesdonesquetreballenforadecasa.
Lesprofessionsdhomesidonesapareixendeformaestereotipada:mentrelesdones
esdediquenatenircuradelsaltres,elshomestreballenenfeinesrelacionadesambla
forailautoritat.
Pelquefaalesactivitatsdelspersonatges:
Lesactivitatsdomstiquessempresnrealitzadesperdonesonenes.
Leducacidelescriaturessatribueixtambalesdones(mares,mestres)mentreque
elshomesrepresentenlautoritat.
Alesactivitatsprofessionalsdelspersonatges,lesdonessnlesqueexecutenordresi
elshomesrepresentenlautoritatitenenfeinescreativesiambiniciativa.
Les funcions pbliques i les activitats poltiques sn tamb majoritriament
representadesperpersonatgesmasculins.
Elsjocssntambseparats(elsnensjuguenabales,lesnenesacuinetesoambnines).
Les activitats dexploraci i aventura sn realitzades per personatges masculins, aix
comtamblesactivitatsesportives.
Comportamentssocioemotius:
La demostraci dafectes sidentifica sempre amb els personatges femenins, mentre
queelsmasculinsdemostrenagressivitativiolncia.
La resistncia sempre sexerceix per part dels homes, mentre que els personatges
femeninsesmostrenresignatsisubmisosalautoritatilespressionssocials.
Laforasemprerecauenelpersonatgemascul,mentrelafeblesahofaenelfemen.
3.ANLISIDELSEXISMEENELLLENGUATGE:
Generalment,esfaservirelgneremasculperanomenartotsdosgneres.
Sutilitzeninsinuacionsiexpressionssexistes.
Pertant,enunahistriaquevulguitransmetrevalorsdigualtat,haurdaparixerexemples
que puguin ser referents per als nens i per a les nenes, tant en largument com en les
illustracions:
Maresquetreballinforadecasa,quecanvinunfusible,quereparinelcotxe
Paresquecuininitinguincuradelescriatures.
Noiesactives,fortes,atrevides.
Noisafectuosos,sensibles,quesimpliquinenlestasquesdomstiques.
Professionsocupadesindistintamentperhomesidones.
Material adaptat de la Guia de contes i literatura infantil no sexista editada pel centre
dInformaci i Recursos per a les Dones i la Biblioteca Central de Cornell de Llobregat de
lAjuntamentdeCornelldeLlobregat.
BIBLIOGRAFIASOBREESTUDISALVOLTANTDELSCONTESINFANTILS
Cromer, Sylvie; Turin, Adela: Que racontent les albums illustrs pour enfants? Ou comment
prsenteton les rapports hommesfemmes aux plus jeunes? A: Recherches fministes
Volum11,nmero1,1998,p.223230.
http://www.erudit.org/revue/rf/1998/v11/n1/057975ar.html
Turn,Adela:Loscuentossiguencontando.Algunasreflexionessobrelosestereotipos.
Madrid:Horasyhoras,1995.
BIBLIOGRAFIADECONTESNOSEXISTES
ElscontesdelSenyorNil.MaterialambDVDperaquelpblicfaciseves15noveshistries
tradicionals explicades duna manera diferent. I s que el senyor Nil, interpretat per Manel
Barcel, s un narrador magnfic: s el tiet enigmtic, divertit i ple dexperincia que tots
hauremvolguttenir.Lasevaveu,clidaipropera,maideixaindiferentienstransporta,com
enunviatgeeneltemps,alsmnsparallelsquesamaguendarrerelesparaules.
AquestmaterialhaestatescollitpelDepartamentdEducacicomamaterialdidcticperqu
toteslesescolespuguintreballarlallenguaenlmbitdelanarrativaoral.
http://ves.cat/gLbF
Cabrerizo, Pilar: Contes per treballar la diversitat. Quaderns de lInclou 6. Materials per al
treballdeladiversitatafectivaisexual.
http://ves.cat/gLca
CORRESPONSABILITATDOMSTICA
Browne,Anthony:ElLibrodeloscerdos.Mxico:FondodeCulturaEconmica,1993.
Butterworth,Nick:LaMaresfantstica.Barcelona:Barcanova,1990.
Ugidos,Slvia:Elmeuparesmestressadecasa.Iqu?.Barcelona:LaGalera,2000.
HOMOSEXUALITATiEDUCACIAFECTIVA
Antona,Cristina;Merino,Nria:LAnnafacincanys.Associaciekre@,2004
www.ekrea.org
GilVila,Mariangels:M'hovadirlalluna.Barcelona:Bellaterra,2005
Guerrero,M.Luisa:Seelie,lafadabona.ONGPorlanodiscriminacin,2008
Guerrero,M.Luisa:LasirenailaMarta.ONGPorlanodiscriminacin,2006
Haan,Lindade;Nijland,Stern:Reiirei.Barcelona:EditorialSerres.2005
HerreraCastro,Carmen:PiratesiPirulins.Bilbao:Afortiori,2005
Mebes,Marion.Niunbesitoalafuerza.Bilbao:MaiteCanal,2004
Mendieta,MJos:LAitortduesmares.Barcelona:Bellaterra,2006
Newman,Lesla:Paulatienedosmams.Barcelona:Bellaterra,2006
Parnell,Peter;Richardson,Justin:TresconTango.Barcelona:RBALibros,2006
Pueyo,Alicia:Rin,Rin,Lagranotagroga.Barcelona:Bellaterra,2007
NOVESMASCULINITATS
Cal,Davide;Cantone,AnnaLaura:Unpapamida.Barcelona:Baula,2005
Monc,Beatriz:ElsHomesnopeguen.Barcelona:Bellaterra,2006
Paola,Tomiede:OliverButtonsunnena.Madrid:Susaeta,1991
REVISIDESTEREOTIPS
Cole,Babette:Latarzana.Barcelona:Destino,1991
Cole,Babette:LaprincesaenjogassadaBarcelona:Destino,1990
Cole,Babette:Elprncepventafocs.Barcelona:Destino
Cole,Babette:Lamaremainoemvadir.Barcelona:Destino
Cole,Babette:Lomalodemam.Madrid:Alfaguara,1988
Egaa,Andoni:Nomagradaelfutbol.IQu?Barcelona:LaGalera,2005
Geraghty,Paul:Jamina.Barcelona:ZandinaZariqueiey,1998
Guerrero,M.Luisa:LaprincesaAnna.ONGPorlanodiscriminacin,2005
Jeram,Anita:Insdelrevs.Madrid:Kkinos,1995
Larruela,Enric:Labruixaavorrida(Collecci).Edici:Barcelona:Planeta
Monc,Beatriz:Mercedesquiereserbombera.Barcelona:Bellaterra,2004
Bruchac, Joseph: Les Primeres maduixes: conte cherokee. Palma de Mallorca: Jos J.
Olaeta,1994
Martin,Andreu:ElNenqueeramolthome.Barcelona:Barcanova,1992
Mahy,Margaret:Elsegrestdelabibliotecria.Barcelona:Lamagrana,1985
Mckee,David:Noquieroelosito.Madrid:Austral,1986
Olten,Manuela:Totsunshomes.Barcelona:Serres,2005
Turin,AdelaArturiClementinaBarcelona:Lumen,2001
Turin,Adela:Histriad'unsentrepans.Barcelona:Lumen,1988
Turin,Adela:LasCincomujeresdeBarbanegra.Barcelona:Lumen,2003
Turin,Adela:RosaCaramel.Barcelona:Lumen,2001
YimBridges,Shirim:EldesigdelaRub.Barcelona:Serres,2003
CA LA
T ER ESA
2
CA L'
AIT OR
1
CA L'
IGNASI
5
CAL
LLU S
4
CAL
PER E
3
CAL
PEP
6
CAL
AHMED
7
CA LA
DOMINIQUE
8
Organitza:
ActivitatdissenyadaperAuriga,serveisculturals.www.aurigasc.com